Elaborat per Responsabilitat Global responsabilitatglobal@collaboratio.net Josep Maria Canyelles ( 670 600 223 skype: jmcanyelles català castellà Empreses socialment responsables Propostes: Vincular el compromís de l’RSE amb l’excel·lència empresarial, la competitivitat, la qualitat, la innovació i el desenvolupament econòmic i social. Crear un fòrum consultiu sobre RSE com a espai de deliberació entre les empreses, els agents socials, l'administració i el tercer sector en l'àmbit de l’RSE que culmini en l'elaboració d'un codi de responsabilitat social de l'empresa a Catalunya. Incorporar l’RSE a l’agenda del diàleg social per involucrar en el seu desenvolupament a Catalunya als agents socials. Promoure el compromís de les empreses catalanes amb el Global Compact i amb les resolucions i iniciatives de la Unió Europea que fomenten la incorporació de l’RSE en totes les actuacions i àmbits de la vida de l’empresa. Continuar aprofundint en la introducció de clàusules socials en la normativa catalana en matèria de contractació pública. Fer del impuls de l’RSE a les pimes un dels trets diferencials d’aquesta política i situar Catalunya com un referent europeu en aquesta matèria. Impulsar en el context europeu el reconeixement d’un paper específic dels governs regionals en el desenvolupament i la implementació de polítiques públiques d’RSE. Impulsar debats públics, fòrums d’aprenentatge i programes de formació sobre temes d’ RSE tenint en compte criteris sectorials, territorials i tipologies d’empreses. Difondre bones pràctiques en l’àmbit de l’RSE. Promoure el desenvolupament de l’RSE en l’àmbit dels mitjans de comunicació per tal que les pràctiques de responsabilitat social o les d’irresponsabilitat tinguin el tractament adient, així com -en l’àmbit de la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya, i la localincorporant en la seva gestió pràctiques de responsabilitat social i actuant com a exemple i motor de l’aplicació en totes les empreses i organitzacions amb les quals té vinculació. Donar suport a les empreses catalanes en els seus processos d’internacionalització a fi i efecte que incorporin criteris d’RSE (i que, en aquest sentit, actuïn com a “ambaixadores de Catalunya”). Crear espais per promoure el partenariat i les xarxes entre el sector privat, el públic i el no lucratiu com un dels eixos de l’RSE a Catalunya. especial Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya, hem recollit les aportacions que els programes de cadascuna de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària fan en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses, alhora que hem formulat tres preguntes als cinc caps de llista El cap de llista José Montilla 1.- Quin ha de ser el rol de la Generalitat de Catalunya en la promoció de la Responsabilitat Social de les Empreses? La responsabilitat social empresarial (RSE) és necessària perquè facilita l'assoliment dels nous reptes de governança que tenim plantejats per donar resposta, des del sector empresarial, a una societat que ha evolucionat cap a un major nivell d'opinió, decisió i exigència en relació a tot el que l'envolta i en tots els aspectes que implica -econòmics, mediambientals, socials, ètics, d’igualtat d’oportunitats… La protagonista d’aquest procés és i ha de ser l’empresa. És l’empresa qui ha de creure-hi i veure l’RSE com una oportunitat. Necessàriament, l’RSE ha de ser un punt de trobada per les empreses amb agents socials (patronals i sindicats), consumidors, la comunitat local respectiva, l’administració i també el món acadèmic i les ONG’s. L’RSE també pot ajudar que empreses, ONG’s i l’administració col·laborin en la millora d’objectius compartits. En aquest punt de trobada de les empreses amb els agents socials, l'administració ha de fomentar la creació de coneixement en aquesta matèria, tot prioritzant la competitivitat responsable i sostenible, enlloc d'altres visions sectorials que limiten l’RSE als àmbits laboral i ambiental. Evidentment que tant l’àmbit laboral com l’ambiental formen part de l’RSE, i seria rebutjable utilitzar l’RSE per amagar males pràctiques en aquests àmbits. De la mateixa manera que no s’ha de confondre l’RSE amb l’estricte compliment de la llei.   El paper de l’administració vers l’RSE ha de ser facilitador de diàleg, promotor de creació de coneixement en aquesta matèria i el de la construcció d’un llenguatge proper a l’empresa. És en aquesta línia que des del Departament d’Economia i Finances s’ha col·laborat amb el món acadèmic i els agents socials amb l’objectiu de donar suport a projectes de recerca i a la difusió d’aquest coneixement.   L’Acord Estratègic ha esdevingut un pas en el sentit de consolidar una visió de creixement i de competitivitat compatible amb l’esperit del que l’RSE implica: una resposta de l’empresa -en clau empresarial- a reptes col·lectius. En definitiva, parlem d’una empresa com a part integrant de la societat i amb una visió a llarg termini de la seva contribució. Per tant, quan parlem d’RSE i de competitivitat responsable i sostenible parlem de la necessitat de tenir empreses més competitives que, alhora, mitjançant la seva activitat empresarial, contribueixin a fer un país més pròsper econòmicament, més just socialment i amb més qualitat ambiental. Cal doncs continuar treballant per tal de configurar un marc català pel desenvolupament de l’RSE, donar presència internacional a Catalunya en aquest àmbit, promoure la incorporació de criteris d’RSE a la gestió de les empreses catalanes i potenciar la formació i la recerca en l’àmbit de l’RSE. 2.- Com afecta el concepte de Responsabilitat Social a la pròpia Administració Pública? L’Administració ha de poder actuar de forma exemplificant en aquest matèria, promovent, com ja ha fet al llarg d’aquesta legislatura, el desenvolupament de l’RSE incorporant en la seva gestió pràctiques de responsabilitat social i actuant com a exemple i motor de l’aplicació en totes les empreses i organitzacions amb les que té vinculació. 3.- Caldria preveure alguna unitat o model de gestió per a fer-se càrrec d’aquestes polítiques dins la Generalitat de Catalunya? És necessari impulsar en el context europeu el reconeixement d’un paper específic dels governs regionals en el desenvolupament i implementació de polítiques públiques d’RSE. Per això, cal crear espais per promoure el partenariat i les xarxes entre el sector privat, el públic i el no lucratiu com un dels eixos de l’RSE a Catalunya. Un fòrum consultiu sobre RSE com espai de deliberació en seria un exemple extret del Programa altres referències Programàtiques En altres continguts del programa també es fa refència a l’RSE: [immigració] Afavorir la responsabilitat social corporativa de les empreses i als sindicats pel que fa a la participació dels immigrants, estimulant la seva participació activa i directa en les organitzacions ja existents. [cultura] Més responsabilitat social per l’associacionisme cultural. El pacte amb les entitats culturals. Tradicionalment hem considerat la vitalitat de l’associacionisme cultural català com un dels signes distintius i definitoris de la cultura catalana i, per extensió, del propi país. Amb el PSC, la Conselleria de Cultura ha procurat, amb caràcter d’urgència, resoldre els principals problemes, especialment pel que fa el finançament, però ara ha arribat el moment d’anar més enllà. En primer lloc, hem de reconsiderar de nou el paper de les associacions culturals com a proveïdores de serveis públics. [entitats de crèdit] La Generalitat de Catalunya, en el marc de les seves competències, ha d'assumir un paper actiu en l'orientació general de l'activitat dels agents econòmics conforme a criteris de responsabilitat social. - Aprofundir l'orientació social de les Caixes d'Estalvis, fomentant la incorporació a la seva oferta de productes, d'instruments financers ètics i socialment responsables. - Incorporar en la publicitat dels productes financers de les Caixes informació suficient que permeti conèixer a l'usuari sobre si aquells segueixen criteris d'inversió ètics i de responsabilitat social. - Establir convenis i acords de col·laboració entre la Generalitat a través de l'ICF, el sector financer català i els instruments de finançament ètic i socialment responsable a Catalunya perquè actuïn com a entitats col·laboradores de l'Administració en la creació d'instruments financers especialitzats en el finançament de projectes que afavoreixin la integració laboral de col·lectius socials més amenaçats d'exclusió. [banca ètica] Per assolir aquest objectiu, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una formulació innovadora i socialment responsable de l’activitat bancària i financera, que fa necessàriament complementàries la consecució del benefici econòmic i el benefici social. Aquest enfocament social i solidari de les finances, que sorgí a primers dels anus setanta i que es consolidà durant els anys vuitanta i noranta, enfonsa les seves arrels en els valors i els principis que històricament han defensat el socialisme, el cooperativisme i les diverses línies de pensament progressista. El foment de la banca ètica ha d’anar de la mà de l’impuls de la responsabilitat social de les empreses i d’aquells instruments que serveixen per mesurar-la, com són els balanços socials i les auditories socials. La banca ètica, doncs, serveix també per promoure una determinada cultura empresarial, de la qual l’economia social n’és l’exemple més destacat. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment responsable a Catalunya. Afavorir les propostes de reforma de la legislació tributària per aconseguir l’equiparació fiscal entre els productes financers ètics i socialment responsables i la resta de productes financers. Sensibilitzar a la societat catalana en el coneixement de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables. [economia cooperativa i social] Es tracta d’unes figures empresarials que per la seva particular configuració -fruit de la capacitat emprenedora de col·lectius de persones-, i les seves finalitat i funcionament intern democràtic, s’adapten d’allò més bé a la proposta d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els hi dona un paper determinant en la manera de fer empresa. A més, en molts casos, són aquests tipus d’empreses les que donen resposta a les necessitats de Col·lectius de difícil inserció, així com també a l’aplicació i el desenvolupament de la Llei de Dependència. – Promoure la difusió de la Banca Ètica, dels instruments de finançament ètics, de les activitats d’inversió socialment responsable i d’aquelles iniciatives que prioritzen la rendibilitat social per sobre de la seva rendibilitat econòmica. Accés al programa electoral del PSC