Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de les empreses Durant els darrers anys, el poder de les empreses transnacionals ha anat creixent a l’ombra de la globalització. Si observem l’actuació d’aquestes empreses, descobrirem que la majoria tenen com a única finalitat millorar els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenció a les condicions laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en què operen. Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat força la idea de la responsabilitat social de les empreses (RSE), gràcies, sobretot, a l’impuls d’ecologistes, organitzacions sindicals, moviments socials i consumidors conscients. L’RSE és, doncs, una proposta per modificar el comportament de les grans companyies, tant allà on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de producció i distribució. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes empreses. Tanmateix, els continguts de l’RSE, en ser un nou concepte, encara estan en procés de definició. Això ha permès que poguessin proliferar una colla de codis de conducta –molt selectius en matèria laboral– confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions incongruents per millorar la imatge comercial d’algunes empreses. Moltes transnacionals utilitzen el paraigua de l’RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de reglamentació oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes conductes no tenen res a veure amb l’esperit veritable de l’RSE, sinó que més aviat podríem parlar d’un mal ús d’aquesta idea. Per capgirar la situació actual hem de vincular l’RSE a dos objectius en les activitats de les empreses: Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes, salut laboral, drets sindicals...) en tota la cadena de producció i de distribució, incloent les activitats externalitzades. Facilitar informació pública, completa, transparent i auditada en els terrenys econòmic, social i mediambiental. Es tracta d’uns objectius, que s’han de concretar, pensant amb la diversitat d’empreses existent a casa nostra. Ara bé, sense caure en el parany de desviar l’RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el fet que són majoritàries en el teixit productiu. Tampoc no podem centrar-la de forma exclusiva en les empreses d’economia social. Això significaria oblidar-se de les grans empreses que són les que marquen les condicions contractuals. Només una societat civil, activa i organitzada pot treure l’RSE de l’estadi propagandístic en què l’han situat les transnacionals. Les aspiracions democràtiques i els moviments socials s’han d’apropiar del debat, exigint transparència i avaluació independent dels comportaments empresarials. La pressió democràtica ha de girar al voltant d’una colla d’objectius com els següents: Una millor aplicació del dret ja existent. Incorporació de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania. Major implicació de les empreses en el manteniment i l’ampliació de les polítiques públiques. Informació avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen. Ateses les característiques de l’actual globalització, per garantir una veritable RSE és fonamental la participació dels organismes internacionals i l’aplicació generalitzada de les seves normes a tot el món. L’RSE ha de formar part de la construcció de l’Europa social. Això ha d’anar acompanyat d’una activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la nostra situació, en part correspon al Parlament espanyol. El Parlament de Catalunya i el Govern català també s’hi han d’implicar, i més ara que l’RSE ha passat a formar part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia. S’haurà d’incloure l’RSE, d’una manera particular, entre els elements que han de conformar el Marc Nacional Català de Relacions Laborals. Des d’ICV-EUiA impulsarem un marc legal i institucional que, com a mínim, ha d’incloure: La definició de l’RSE. Els criteris per informar del compliment meticulós de la normativa legal existent. Les qüestions mínimes a tractar per ampliar les responsabilitats més enllà del que obliga la normativa legal. Els criteris a respectar a l’hora d’establir els acords. Les modalitats de participació de les parts interessades i els rols de cadascuna. La força jurídica dels acords. El registre i la publicació dels acords. Els sistemes d’informació i auditoria. A la vegada, treballarem per: Potenciar el diàleg i la negociació entre les empreses, sindicats, proveïdors, consumidors i ens locals amb la finalitat d’estendre l’RSE per tot el nostre territori. Impulsar observatoris socials que s’encarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les activitats que les empreses duen a terme, prestant una atenció especial a les transnacionals. Garantir que les administracions públiques siguin motors d’RSE en la seva actuació empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les executades mitjançant contractes públics. especial Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya, hem recollit les aportacions que els programes de cadascuna de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària fan en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses, alhora que hem formulat tres preguntes als cinc caps de llista El cap de llista Joan Saura extret del Programa

1.- Quin ha de ser el rol de la Generalitat de Catalunya en la promoció de la Responsabilitat Social de les Empreses?

 

Des de la nostra coalició impulsa­rem un marc legal i institucional que com a mínim ha d’incloure la definició d’RSE, els criteris per in­formar del compliment meticulós de la normativa legal existent, els criteris a respectar a l’hora d’establir els acords, les modali­tats de participació i els rols de les parts interessades, la força jurídi­ca dels acords, el registre i la pu­blicació d’aquests així com els sis­temes d’informació i auditoria.

 

 

2.- Com afecta el concepte de Responsabilitat Social a la prò­pia Administració Pública?

 

Des de ICV-EUiA considerem que les administracions públiques i en especial la Generalitat han de ser motors de l’RSE en la seva actua­ció empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les exe­cutades mitjançant contractes pú­blics.

 

 

3.- Caldria preveure alguna unitat o model de gestió per a fer-se càrrec d’aquestes políti­ques dins la Generalitat de Ca­talunya?

 

La potenciació del diàleg i la nego­ciació entre les empreses, sindi­cats, proveïdors, consumidors, ens locals així com la creació d’observatoris socials que s’encarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les activitats que les empreses duen a terme, poden ser un bon model per implantar i fer-ne el seguiment. No oblidem que el fet que el que hem propo­sat seria una llei, el conjunt de l’administració està obligada a que es compleixi.

català castellà Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de les empreses Durant els darrers anys, el poder de les empreses transnacionals ha anat creixent a l’ombra de la globalització. Si observem l’actuació d’aquestes empreses, descobrirem que la majoria tenen com a única finalitat millorar els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenció a les condicions laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en què operen. Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat força la idea de la responsabilitat social de les empreses (RSE), gràcies, sobretot, a l’impuls d’ecologistes, organitzacions sindicals, moviments socials i consumidors conscients. L’RSE és, doncs, una proposta per modificar el comportament de les grans companyies, tant allà on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de producció i distribució. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes empreses. Tanmateix, els continguts de l’RSE, en ser un nou concepte, encara estan en procés de definició. Això ha permès que poguessin proliferar una colla de codis de conducta –molt selectius en matèria laboral– confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions incongruents per millorar la imatge comercial d’algunes empreses. Moltes transnacionals utilitzen el paraigua de l’RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de reglamentació oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes conductes no tenen res a veure amb l’esperit veritable de l’RSE, sinó que més aviat podríem parlar d’un mal ús d’aquesta idea. Per capgirar la situació actual hem de vincular l’RSE a dos objectius en les activitats de les empreses: Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes, salut laboral, drets sindicals...) en tota la cadena de producció i de distribució, incloent les activitats externalitzades. Facilitar informació pública, completa, transparent i auditada en els terrenys econòmic, social i mediambiental. Es tracta d’uns objectius, que s’han de concretar, pensant amb la diversitat d’empreses existent a casa nostra. Ara bé, sense caure en el parany de desviar l’RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el fet que són majoritàries en el teixit productiu. Tampoc no podem centrar-la de forma exclusiva en les empreses d’economia social. Això significaria oblidar-se de les grans empreses que són les que marquen les condicions contractuals. Només una societat civil, activa i organitzada pot treure l’RSE de l’estadi propagandístic en què l’han situat les transnacionals. Les aspiracions democràtiques i els moviments socials s’han d’apropiar del debat, exigint transparència i avaluació independent dels comportaments empresarials. La pressió democràtica ha de girar al voltant d’una colla d’objectius com els següents: Una millor aplicació del dret ja existent. Incorporació de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania. Major implicació de les empreses en el manteniment i l’ampliació de les polítiques públiques. Informació avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen. Ateses les característiques de l’actual globalització, per garantir una veritable RSE és fonamental la participació dels organismes internacionals i l’aplicació generalitzada de les seves normes a tot el món. L’RSE ha de formar part de la construcció de l’Europa social. Això ha d’anar acompanyat d’una activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la nostra situació, en part correspon al Parlament espanyol. El Parlament de Catalunya i el Govern català també s’hi han d’implicar, i més ara que l’RSE ha passat a formar part de l’articulat de l’Estatut d’Autonomia. S’haurà d’incloure l’RSE, d’una manera particular, entre els elements que han de conformar el Marc Nacional Català de Relacions Laborals. Des d’ICV-EUiA impulsarem un marc legal i institucional que, com a mínim, ha d’incloure: La definició de l’RSE. Els criteris per informar del compliment meticulós de la normativa legal existent. Les qüestions mínimes a tractar per ampliar les responsabilitats més enllà del que obliga la normativa legal. Els criteris a respectar a l’hora d’establir els acords. Les modalitats de participació de les parts interessades i els rols de cadascuna. La força jurídica dels acords. El registre i la publicació dels acords. Els sistemes d’informació i auditoria. A la vegada, treballarem per: Potenciar el diàleg i la negociació entre les empreses, sindicats, proveïdors, consumidors i ens locals amb la finalitat d’estendre l’RSE per tot el nostre territori. Impulsar observatoris socials que s’encarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les activitats que les empreses duen a terme, prestant una atenció especial a les transnacionals. Garantir que les administracions públiques siguin motors d’RSE en la seva actuació empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les executades mitjançant contractes públics. Programàtiques Accés al programa electoral d’ICV-EUIA
altres referències Programàtiques En altres continguts del programa també es fa referència a l’RSE: [banca ètica] Que els crèdits per a creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties reals deixin de ser considerats pel Banc d’Espanya com a productes d’alt risc i, en tot cas, s’exigeixin, d’una banda, controls rigorosos en l’aplicació del capital i seguiment de la viabilitat del projecte per part d’entitats avaladores i, d’altra banda, garanties de responsabilitat social com el respecte al medi ambient, l’ús de llengües autòctones, la no discriminació de la dona, els immigrants, els joves i els aturats d’edat avançada, etc. Establir normatives que permetin la transparència del mercat financer, obligant les entitats a indicar en la publicitat si els productes d’inversió oferts segueixen criteris de responsabilitat social i, en el cas que manifestin una resposta afirmativa, exigir que explicitin quins són. [ordenació i planificació del territori] Impulsar i promoure la participació ciutadana en la formulació dels instruments d’ordenació i planejament, com un signe distintiu de les polítiques públiques progressistes. És hora de l’urbanisme sostenible, del planejament amb participació ciutadana i responsabilitat social, a fi i efecte de no hipotecar el futur de les properes generacions. [consum i producció més sostenible] Ajudar a desenvolupar les activitats de les empreses catalanes vinculades al medi ambient, i entre elles les iniciatives que pertanyen a l’Administració pública (edificació sostenible i ecoeficiència, residus verds i producció de biomassa, gestió energètica, compra verda, contractació), les empreses de responsabilitat social corporativa, etc. Elaborat per Responsabilitat Global responsabilitatglobal@collaboratio.net Josep Maria Canyelles ( 670 600 223 skype: jmcanyelles