especial Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya, hem recollit les aportacions que els programes de cadascuna de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària fan en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses, alhora que hem formulat tres preguntes als cinc caps de llista 1.- Quin ha de ser el rol de la Generalitat de Catalunya en la promoció de la Responsabilitat Social de les Empreses? La Generalitat de Catalunya, que és el màxim òrgan regulador a nivell català, hauria de ser el principal organisme promotor de l’RSE. La seva posició li permet fer un diàleg multistakeholder, dotar-li al mateix temps de les mancances, oportunitats de millora, necessitats, etc. que pateixen les PIMES catalanes i disposar de les eines que regulin els valors de l’RSE. El seu rol dins aquest marc seria de promotora i  mediadora amb els diferents interessats que vulguin promoure aquests valors. D'aquesta manera, la Generalitat de Catalunya podria establir poc a poc, amb un diàleg multistakeholder, el concepte d’RSE, que actualment es troba en debat. Com a màxim representant de les Administracions Públiques a Catalunya, la Generalitat hauria de fer un esforç important per tal de que totes les AAPP locals prediquin amb l’exemple en termes d’RS. Resulta mòlt difícil per a les empreses mantenir bones relacions amb els seus grups d’interès si els tràmits administratius no són àgils ni eficients, ja que es converteixen en un obstacle per al bon funcionament de les activitats econòmiques. De l’altra banda, resulta irresponsable exigir comportaments a terceres persones quan no s’apliquen a un mateix, restant credibilitat al missatge. És poc ètic carregar a les empreses amb aquesta responsabilitat quant moltes vegades s’escapa de les seves competències i tot queda en mans de les AAPP. A més, no hem d’oblidar que l’RS és un eina que permet guanyar competitivitat a les empreses i per tant ha de ser percebuda com a un concepte beneficiós i no ha de servir per endimoniar les empreses que no l’incorporin (públicament) en el seu sistema de gestió, qualificant-les d’irresponsables. En aquest sentit, la Generalitat hauria de garantir la correcta difusió del concepte. Per últim, la Generalitat de Catalunya ha de facilitar l’intercanvi d’experiències amb altres regions d’Espanya i sobre tot d’Europa, per tal d’agilitar l’evolució del concepte amb altres regions i per tal de que els bons exemples de PIMES catalanes serveixin de referent. Hem extret aquests fragments de la presentació de la Guia d’RS per a les Pimes que Cecot va elaborar al 2005 . El primer principi del model de Responsabilitat Social de la pime de Cecot és que la principal responsabilitat social d'aquestes empreses és la d'arribar a l'excel·lència competitiva que els permeti mantenir-se en el mercat en el qual competeixen i arribar a la seva dimensió òptima a llarg termini. El segon principi en el qual Cecot sustenta el seu model és que per tal que la pime pugui ser considerada socialment responsable en l'entorn actual és necessari, a més, que desenvolupi la seva activitat adoptant l'ètica empresarial com a valor bàsic. L'ètica empresarial s'ha de traduir en fets tangibles que transcendeixin a l'àmbit socioeconòmic en el qual es desenvolupa i no pot ser únicament una declaració d'intencions. El tercer principi afirma que per a poder considerar a la pime com a socialment responsable, aquesta no pot restar indiferent als problemes de la societat en la qual pretén mantenir-se i desenvolupar-se. Les pimes poden i han d'anar més enllà i integrar la proactivitat social com a valor bàsic. La proactivitat social és un valor que han d'assumir perquè en el futur ha de contribuir, de manera decisiva, a la seva diferenciació en el mercat. Els stakeholders han de ser empresarialment responsables Fins aquí, en el terreny de les intencions, el desenvolupament del model de Cecot podria considerar-se fins i tot impecable. Ara bé, si el que es pretén és que sigui eficaç, el principi sobre el qual ha de sustentar-se la possibilitat real que les pimes avancin de manera efectiva cap a una major responsabilitat social és que tinguin el reconeixement suficient perquè les mesures que es prenguin, en el pitjor dels casos no empitjorin la seva capacitat competitiva i en el millor contribueixin decisivament a millorar la seva posició. En cas contrari, la pime haurà de posar en contraposició el principi d'excel·lència competitiva enfront del de l'ètica o el de la proactivitat social. Sense un model clar en el qual els stakeholders (accionistes, treballadors, administracions públiques, societat en general, etc.) reconeguin i valorin els avanços de la pime cap a la RSE, al mateix temps que se'n beneficien, la RSE no és sostenible a llarg termini en general, més enllà de casos puntuals i conjunturals. Accés al web de cecot 2.- Com afecta el concepte de Responsabilitat Social a la pròpia Administració Pública? Les Administracions Públiques són poc coherents quan parlen d’RS ja que elles mateixes presenten greus mancances d’aplicació d’RSA. En l’àmbit de Bon Govern i transparència està prou demostrat que encara tenen molts punts a millorar. Les relacions amb els clients i proveïdors són poc satisfactòries a causa dels incompliments dels terminis (massa llargs), la qual cosa resulta un problema greu quan suposa el 45% de les relacions comercials a Catalunya. Quant a protecció de medi ambient, estableixen dures restriccions normatives per a les empreses però ofereixen un pèssim exemple quan no apliquen compra verda o no s’optimitzen els recursos en el funcionament dels serveis públics. En alguns discursos de les AAPP sembla que estiguin arterialitzant les seves obligacions de servei a la comunitat per tal de que les compleixin les empreses, la qual cosa és un terrible error. 3.- Caldria preveure alguna unitat o model de gestió per a fer-se càrrec d’aquestes polítiques dins la Generalitat de Catalunya? El diàleg ha de ser fluid amb tots els actors implicats a les activitats econòmiques de Catalunya, involucrant per tant, tots els ciutadans. Aquest paper pot ser desenvolupat amb més eficàcia si hi ha un protocol establert, dissenyat amb criteris que tinguin en compte la realitat de Catalunya. És important, però, que la creació i disseny d’aquest protocol o unitat o model de gestió estigui acordada mitjançant un procés participatiu de diàleg accessible per a representants de empreses, AAPP, sindicats i ONL, on quedin recollides les necessitats i suggeriments de tots i es converteixi en un eina facilitadora d’RS i no només un conjunt de bones voluntats. Un nou òrgan, transversal, dins l'administració publica, que promogui els valor de l’RSE és necessari per tal que aquests valors es reflecteixin en el treball diari dels altres departaments i administracions. Al mateix temps, aquest òrgan podrà establir un diàleg multistakeholder i fer de mediadora amb l'administració. D'aquesta manera, implicant aquest òrgan a les decisions preses de l'administració s'aconseguiria establir un marc regulador d'aquests valors (que la mateixa Administració podria definir en un diàleg multistakeholder). La creació d'aquest nou òrgan s'aprofitaria per establir i gestionar un nou model personalitzat de gestió de l'administració pública a la vegada que agilitaria la creació de noves eines que beneficiïn a la implementació d’RS a les PIMES (com ara, incentius fiscals, ajuts, subvencions, etc). català castellà Elaborat per Responsabilitat Global responsabilitatglobal@collaboratio.net Josep Maria Canyelles ( 670 600 223 skype: jmcanyelles També hem volgut demanar l’opinió d’algunes parts interessades; en aquest cas de la patronal Cecot, amb motiu del seu compromís clar envers l’RSE. Ens respon el qüestionari el seu secretari general, Sr. David Garrofé Accés a la Guia de RS per a Pimes de Cecot