Si no veus correctament aquest butlletí clica aquí­

Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien

  • Publicat amb motiu de Sant Jordi!  
Temps era temps, quan els grups d'interès tenien posicions divergents, per a l'empresa era una oportunitat per a l'immobilisme o per a tirar pel dret segons els seus interessos. Era el divideix i venceràs

Però avui, en termes de responsabilitat social, si l'empresa és la primera interessada a comprendre les demandes, generar confiança, trobar les millors solucions, innovar, integrar, desenvolupar-se... ja no es tracta d'esquivar els grups d'interès sinó de fer camí plegats i ajudar a treballar les divergències perquè l'empresa pugui tenir un vector ben orientat i aglutinant per a crear valor compartit.

En un model de gestió de la responsabilitat social, els grups d'interès han de comprendre que la seva legitimitat comparteix espai amb altres legitimitats... però les empreses no han d'aprofitar aquesta diversitat per a ignorar, sinó com una oportunitat per aprendre a gestionar la complexitat, tot mostrant responsivitat a cada organització i articulant un model propi que prioritzi raonablement les matèries i que n'integri la gestió en els nivells estratègic o operatiu segons correspongui. 

Diversitat d'interessos

Comencem aquesta reflexió amb dues imatges que corresponen a campanyes d'organitzacions socials. En una es veu un os panda coix i a l'altra uns activistes al fons del mar amb una pancarta reivindicativa que ha estat modificada.

Filem més prim: a la primera, és una persona discapacitada que ha hagut de disfressar-se d'os panda perquè li facin cas; a a segona, és una ONG que treballa per la biodiversitat lingüística que ha modificat el vídeo d'una ONG que treballa per la biodiversitat ambiental per tal de captar l'atenció.

En tots dos casos es parteix de la constatació que les reivindicacions ambientals capten més l'interès d'algú. Potser dels mitjans de comunicació que hi poden veure la gràcia del senyor que mossega el gos; potser de la ciutadania que està acostumada a entendre les reivindicacions en verd; potser de les empreses i finançadors que compren allò que s'associa a grans catàstrofes.

En els dos casos que presentem, es reinvindiquen drets de les persones i els col·lectius, a l'accessibilitat, a la normalitat social, a la dignitat, a l'existència com a poble amb una llengua pròpia...

Cada reivindicació pot tenir més o menys legitimitat, i aquesta no és una qüestió fàcil de dirimir. Totes les que hem indicat fins ara tenen una gran legitimitat, i podríem dir que de manera objectiva perquè vénen avalades per declaracions i convenis internacionals, i perquè pretenen defensar de manera positiva i constructiva drets de persones, col·lectius i ecosistemes, salvaguardant drets humans, patrimonis immaterials, i riquesa de biodiversitat ambiental i cultural.

Com han d'actuar les empreses que gestionen la responsabilitat social davant l'allau de demandes?
  1. En primer lloc, difícilment es pot parlar d'allau de demandes, sinó que els aspectes que poden prendre materialitat en la gestió de l'RSE formen part d'un seguit d'aspectes que moltes empreses ja gestionen amb tota naturalitat i de manera integrada al seu funcionament empresarial.
  2. D'altra banda, en la majoria de casos no es tracta de demandes ex novo que vinguin del no res. Normalment són aspectes que l'empresa ja coneix i d'alguna manera gestiona, però que no hi presta la importància o l'esforç que els grups d'interès consideren que caldria. És, doncs, normalment, una qüestió de grau.
  3. Cap de les qüestions que hem vist, i moltes més de les quals podríem parlar, no són excloents entre si. Són plenament compatibles. És més, si anem més enllà de la bona pràctica concreta i ens fixem en els valors subjacents, són totes necessàries perquè formen part d'uns mateixos valors de sensibilitat, respecte, responsabilitat... Una bona pràctica en una matèria i males pràctiques en altres denotarien l'absència de valors conseqüents en l'impuls i la convicció.
  4. El que malauradament succeeix és que algunes empreses es deixen portar per la capacitat de convicció del grup d'interès que té més força mediàtica. Així, hem passat de la força dels grups d'interès que en el model filatròpic solien tenir avantatge (els que tenien contactes i accés directe) a la força dels grups d'interès que en el model de lobby tenen l'avantatge de gaudir de major presència mediàtica.
  5. Les empreses que realment gestionen l'RSE, no haurien d'impressionar-se pels desplegaments mediàtics sinó que haurien de sospesar cadascuna de les legitimitats, ponderades segons el propi interès corporatiu. Què és més urgent, més necessari, què afecta compliment legal, drets humans, millores, què suposa un risc, què suposa una oportunitat... En definitiva, l'empresa ha de fer un mapa de grups d'interès i un mapa de materialitat, per tal de prioritzar els temes.
  6. No obstant, en el model de l'RSE, solament es pot disposar d'aquesta priortització si s'han establert els processos de diàleg amb els grups d'interès, els quals serviran per a comprendre millor cadascuna de les demandes, poder valorar-ne l'impacte, la legitimitat, els riscos... i alhora poder aprendre, poder descobrir quines serien les millors pràctiques, poder generar confiança, poder trobar les solucions win-win.
  7. ....  [continuar llegint al blog]


Articles

Les grans empreses estaran obligades a divulgar informació social i ambiental

  • La Comissió pren mesures per augmentar la transparència de les empreses en qüestions socials i ambientals 
  • El GRI creu que la nova directiva europea sobre els informes no financers suposa un avenç en transparència 
La Comissió Europea ha proposat una modificació de la legislació vigent sobre la comptabilitat per tal de millorar la transparència de determinades grans empreses en matèria social i mediambiental. Les empreses afectades hauran de divulgar informació sobre les estratègies, riscos i resultats pel que fa als aspectes ambientals, socials i laborals, al respecte dels drets humans, a la lluita contra la corrupció i el suborn ia la diversitat en els consells d'administració. 
 

L'expert Josep Maria Canyelles planteja introduir en la comarca el model de Territori Socialment Responsable

Està convençut que és la forma més eficaç per a afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals


 
La possibilitat que la Marina Alta encete un procés per a convertir-se en un Territori Socialment Responsable (RSE) ha sigut plantejada en la jornada que l'Institut Ignasi Villalonga i la Fundació Baleària van organitzar sobre esta qüestió. Este model de gestió compromès amb valors com la sostenibilitat i l'excel·lència va ser descrit el dimarts per l'expert en TSR Josep Maria Canyelles, durant una xerrada que va pronunciar a la sala multiusos de la nova estació marítima de Dénia.

Segons Canyelles, el fet que una empresa com Baleària haja apostat per una gestió socialment responsable és significatiu per a la comarca però no suficient. Va afirmar que este concepte té de vincular el major nombre possible d'empreses, associacions i ajuntaments i també implicar el conjunt dels ciutadans.

Font: www.noticiasmarinaalta.es

Notícia de l'acte: 13.4.13 Canyelles parlarà de Territori Socialment Responsable a l'Estació Marítima de Dénia

 

Altres notícies i reflexions


  Agenda

Hem participat a:
Sostenibilitat
Josep Maria Canyelles
jmcanyelles@collaboratio.net
670 600 223
Presentació
Memòria ppt 2007
Memobloc 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Llegiu altres continguts recents
reflexions
articles
newsletters
publicacions
RSA (públic)
RSO (ONL)
RSU (univ)
pimes
TSR territ.resp
bones pràct.
males pràct.
formació
esdeveniments
social
ambiental
drets hum.
concil
comunitat
llengua
voluntariat
laboral
diversitat
igualtat
transp
client
Aquest butlletí es fa en català i en castellà i el reben persones, empreses i organitzacions.
Si coneixeu algú a qui li pugui interessar, reenvieu-li!           ALTA         BAIXA