Si no veus correctament aquest butlletí clica aquí­

Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials

Fa uns dies vaig publicar un article on em mostrava força crític amb unes actrius franceses que han promogut una campanya contra l'empresa Mango: Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango (I) i (II). Aprofintant la circumstància, m'agradaria treure'n algunes reflexions de caràcter més general.

Aquesta és la seqüència dels fets del cas concret:
  1. Mala traducció. Tant en llengua catalana com castellana el diccionari dóna el nom d'esclaves a unes peces de joieria. L'empresa Mango va donar aquest nom a unes peces, i en la traducció a les altres llengües va mantenir aquest terme en francès, llengua que no designa així aquesta peça. 
  2. Campanya. Aquest descuit en la traducció va motivar que un grup d'actrius franceses organitzessin una campanya a la xarxa, que va arribar a recollir prop de 10.000 adhesions.
  3. Correcció. Quan l'empresa es va assabentar de la campanya, va corregir immediatament la denominació i va disculpar-se. 
  4. Insistència. No satisfetes amb la reacció, van convocar una acció dins un establiment de Mango a París, on persones amb cadenes i manilles recordaven els temps de l'esclavitud.
Aquesta és la síntesi de la valoració:
  1. Exagerat. Em sembla fora de lloc muntar aquesta representació per una traducció desafortunada i corregida de manera immediata per l'empresa. Em pregunto què caldria fer en cas que la protesta fos contra una empresa que realment tingués males pràctiques en drets humans i que d'alguna manera encobrissin l'esclavatge! 
  2. Injust. Quan una empresa gestiona la responsabilitat social i dóna mostres de bones pràctiques, no es pot actuar amb les mateixes formes que davant una empresa descaradament maldestre. En primer lloc caldria haver mirat de dialogar.
  3. Aprofitat. No puc deixar d'intuir que aquesta iniciativa l'únic que pretén és sortir a la foto, generar polèmica per tal de veure-se'n afavorit. Se senten satisfets de poder dir que gràcies a ells una empresa ha deixat de ser esclavista... perquè és així com ho estan venent!
  4. Xovinista. S'expressen des d'una superioritat moral i nacional.
 
Dit això, vull remarcar que dono suport als nobles objectius del Conseil Représentatif des Associations Noires (CRAN) en defensa dels drets dels col·lectius que han sofert i sofreixen discriminacions. Aquesta reflexió sols es refereix al que entenc que no ha estat una campanya encertada. I les reflexions les vull generalitzar perquè són comunes a altres organitzacions i campanyes.
  1. Les organitzacions socials tenen un paper fonamental a la nostra societat per a garantir el desenvolupament dels drets socials i fins i tot la lluita pels drets humans. Les expectatives que hi diposita la societat són moltes i creixent, com es veu ara mateix en els desnonaments. Això les obliga a saber gestionar adequadament aquesta responsabilitat davant la societat, no basant-se en un implícit ètic sinó gestionant la seva RS. 
  2. Ni les empreses són dolentes per naturalesa ni les ONL són bones per naturalesa. El criteri de lucrativitat enfront missió social no estableix una divisòria en la consideració ètica o socialment responsable. Més enllà del seu enquadrament, totes les organitzacions han de saber donar resposta a la seva responsabilitat davant la societat (RS) entenent els seus impactes, dialogant amb els grups d'interès, mostrant proactivitat, establint processos de millora, rendint comptes, i en definitiva creant valor compartit (valor econòmic, valor social, valor ambiental). Quan parlem de responsabilitat social parlem de la responsabilitat de totes les parts davant dels altres grups d'interès, i cada vegada més parlem de com crear valor en cada acció.
  3. Una campanya contra una organització està justificada quan aquesta està destruint valor i no s'avé a negociar per tal de comprendre millor l'abast dels seus impactes i iniciar un procés de correcció i compensació. Una campanya pública sempre hauria de ser el resultat d'una impossibilitat d'avançar en el diàleg, no un punt de partida, i especialment si ens referim a accions de les que no es pot deduir una mala voluntat corporativa. Els denunciants també hauríem de valorar com podem fer-ho de la manera més responsable, assegurant el millor benefici per a tothom.
  4. Abans de llançar una campanya cal establir un procés de diàleg. I això és especialment indicat si es tracta d'una empresa que gestiona l'RSE i que, en conseqüència, se suposa que té una sensibilitat, una voluntat de fer les coses bé, i que es mostra oberta a dialogar amb els grups d'interès. És molt fàcil aconseguir firmes en certes matèries i és molt fàcil jugar a ser demagog. ¿És responsable tacar la imatge d'una empresa que pot haver comès un error però que pot estar disposada a reparar-lo d'immediat? Evidentment és diferent si una persona fa un tuit o fins i tot un article de queixa davant una mala pràctica que observa. El que estic criticant és que es pugui fer una campanya sense abans haver contrastat la informació i el posicionament de l'empresa.
  5. No em preocupa sols la reputació de l'empresa ja que si realment fa acte d'esmena fins i tot pot sortir-ne beneficiada en la mesura que mostra la seva capacitat d'escolta i reacció. Em preocupa que pugui haver-hi persones que usin les denúncies públiques com a plataforma per als seus interessos, per a construir la seva imatge, per a posicionar-se públicament. És com si un director d'una entitat ecologista provoqués el seu empresonament quan ja tingués decidit que vol crear un partit polític...
  6. Amb el creixement de les xarxes socials, és molt fàcil crear-se una imatge virtual impol·luta i articular campanyes amb finalitats que formalment tinguin un contingut ètic, més enllà de l'agenda oculta. Em preocupa perquè pot generar soroll comunicatiu respecte a les campanyes socials que realment són importants.

Articles

Autoexigència dels grups d'interès

En aquesta ocasió comparteixo una reflexió al voltant d'una campanya presumptament antiesclavista que s'ha organitzat contra una gran companyia del sector tèxtil.

I de manera molt contundent em posiciono al costat de l'empresa i contra la manera de fer dels denunciants.

Trobareu els arguments a l'article, però em cal afegir un element de reflexió: si les empreses que estan gestionant la responsabilitat social no troben una manera de fer diferent per part dels grups d'interès és que aquests no han entès res.

Se suposa que una empresa que gestiona l'RSE és receptiva i oberta a dialogar. Si els grups d'interès passen d'aquesta sensibilitat, potser estan demostrant una manca de voluntat real d'interès en el problema i allò que mostren és una altra agenda oculta, més relacionada amb el seu interès mediàtic o d'altre tipus no estrictament missional.

Sovint m'he mostrat crític amb algunes organitzacions que presumptament se les consideraria ètiques. Algú m'ha retret que he criticat amb més contundència alguna d'aquestes organitzacions que alguna empresa... És cert que sóc més exigent amb aquestes. Els que parlem d'RS, els que mirem de fomentar la gestió de la responsabilitat social en els altres, hem de ser molt exigents amb nosaltres mateixos. Les entitats socials, per exemple. O les administracions. O les empreses que pretenen fer de l'ètica un atribut d'identitat.

Demanar que els altres siguin responsables i no ser-ho prou nosaltres no és solament cinisme, també és una manera de carregar-se la gestió de la responsabilitat social. Si alguns grups d'interès encara estan en un altre estadi en què els interessa la filantropia o la pròpia notorietat de marca no podem demanar una altra cosa més evolucionada i intel·ligent a les empreses.

El projecte de film 'L'endemà' supera els 300.000 euros de recaptació, rècord europeu de microfinançament

  • La pel·lícula documental que es proposa portar a terme la directora Isona Passola ja ha repaptat més de 300.000 euros a través del micromecenatge o crowdfunding
  • Es troba, segons Verkami, entre les cinc produccions audiovisuals de tot el món que més diners han recollit a través del micromecenatge
  • El film pretén aportar arguments tècnics definitius que serveixin de píndoles contra la por de decidir-se pel SÍ en el referèndum per la creació de l'Estat català.
He col·laborat amb aquesta iniciativa aportant 50 euros. La gràcia del microfinançament és precisament que moltes persones facin aportacions petites. En aquest cas, 7.000 persones hem aportat fins ara 330.000 euros, fet que suposa una mitjana d'uns 47 euros per persona, lleugerament superior a la mitjana habitual en el micromecenatge, que sol estar al voltant dels 30 euros.

Crec que l'objectiu del film és molt important en aquest moment... [continuar llegint]



 

Altres informacions i reflexions

Ambiental Transparència Esdeveniments Governança Newsletter març 2013

[ca] Darreres entrevistes a Josep Maria Canyelles:
[es] Últimas entrevistas a Josep Maria Canyelles:
Josep Maria Canyelles
jmcanyelles@collaboratio.net
670 600 223
Presentació
Memòria ppt 2007
Memobloc 2006 2007 2008 2009
Llegiu altres continguts recents
reflexions
articles
newsletters
publicacions
RSA (públic)
RSO (ONL)
RSU (univ)
pimes
TSR territ.resp
bones pràct.
males pràct.
formació
esdeveniments
social
ambiental
drets hum.
concil
comunitat
llengua
voluntariat
laboral
diversitat
igualtat
transp
client
Aquest butlletí es fa en català i en castellà i el reben persones, empreses i organitzacions.
Si coneixeu algú a qui li pugui interessar, reenvieu-li!           ALTA         BAIXA