Les avaluacions més recents de les emissions radioactives de la catàstrofe de Fukushima indiquen que, fins al mes d'octubre, uns 36 peta becquerels (36.000.000.000.000.000) de radiació han estat abocats, la majoria al mar (aproximadament un 80%) i la resta a terra (un 20%).

Es tracta d'un volum de radiació considerable, com que es tracta d'elements de llarga vida, la contaminació que generaran, i els seus efectes sobre la salut i el medi ambient deixaran inevitables seqüeles. Però quines?

Però també sense catàstrofe, les centrals nuclears també contaminen radioactivament l'entorn quan funcionen de manera rutinària. A Catalunya, els tres reactors nuclears en funcionament van emetre 60 tera becquerels (60.299.541.800.000) de radiació l'any 2009, i 75 tera becquerels (75.748.924.120.000) l'any 2010. Un quantitat de radiació també considerable, encara que sigui inferior al que està emetent Fukushima.

Es tracta d'un procés silenciós i indetectable que s'estén en primer lloc per les comarques de Tarragona a on funcionen els reactors nuclears, però que desprès es dispersa per tota Catalunya, i més enllà. Una de les majors fonts de contaminació radioactiva de les centrals d'Ascó i Vandellòs és el Triti, un isòtop de l'hidrogen que es pot combinar amb oxigen formant aigua tritiada, que no es pot distingir de l'aigua natural i que, d'aquesta manera, entra als cicles biològics. El 89% de les emissions radioactives de les nuclears a Catalunya de l'any 2009 van ser de Triti, en forma líquida o coma gas; l'any 2010 van ser del 91%.

El Triti té un període de semidesintegració de 12,3 anys, el que significa que es necessiten més de 200 anys per a que deixi de representar una amenaça per a la salut.

Com que aquesta contaminació radioactiva és inevitable, les autoritats la consideren “normal”. És realment així? Les baixes dosis de radiació no tenen efectes? Que representen per a la nostra salut?

Per ajudar a entendre el que significa la radiació de Fukushima, Ascó, Vandellòs, o de cadascuna de les centrals nuclears en funcionament, des de l'Observatori de l'Energia de Catalunya (OEC) s'ha editat la breu guia "La radioactivitat i la salut" que intenta aclarir conceptes bàsics per a que cada persona pugui formar-se la seva opinió.

Presentació del dossier sobre la radioactivitat i la salut
Publicat el 7 desembre 2011 per aljibes

Les Nacions Unides acaben de presentar l'Esborrany zero de la resolució de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, coneguda també com a Rio+20. Aquest esborrany servirà de base per a les discussions preparatòries prèvies a la celebració de la conferència, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny a Rio de Janeiro.

L'Esborrany zero concreta els punts claus que s'han de debatre a l'entorn dels dos grans temes escollits per a la conferència: l'economia verda i el marc institucional per al desenvolupament sostenible. Així mateix, s'apunta la necessitat de subscriure un conjunt d'objectius de desenvolupament sostenible per al planeta, així com la oportunitat d'impulsar un model d'economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa.

El Govern té previst de realitzar aportacions a l'Esborrany de la resolució de la conferència, tan aviat com s'obri el debat a la participació del conjunt d'actors.

Més informació:

- Informació de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20
- Esborrany zero de la resolució de Rio+20 [PDF, 119,44 KB]

Us volem convocar a la jornada informativa, organitzada per la Fundació Empresa i Clima (FEC) amb l’ Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) i l’ Institut Català d’Energia (ICAEN), que es celebrarà el proper 24 de gener a LLeida sobre el Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de gasos d’efecte hivernacle impulsat per la Generalitat de Catalunya.

[ca] Avui sóc en aquesta jornada sobre RSU
[es] Hoy estoy en esta jornada sobre RSU



El objetivo de esta jornada es dar a conocer las ideas emergentes y las transformaciones que, a nivel mundial, están llevando a cabo en la actualidad las instituciones de educación superior (ES) en su transición hacia la sostenibilidad, y que se recogen en el nuevo informe GUNi Higher Education in the World 4, Higher Education's Commitment to Sustainability: From Understanding to Action. Todos los asistentes a la jornada obtendrán un ejemplar de este informe.

• La Universitat Oberta de Catalunya impulsa un Mestratge de triple titulació en Telemedicina a Bolívia i Equador

El projecte s'emmarca en la creació del Clúster Iberoamericà de Cooperació Universitària en Salut (CICUS), que vol donar resposta als reptes sanitaris del segle xxi mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Central de l'Equador (UCE) i la Universitat Andina Simón Bolívar (UASB) han presentat a la seu de la UASB de Sucre els resultats preliminars d'una investigació que té per objectiu desenvolupar un programa de triple titulació de salut en línia que impulsi l'ús de les TIC en la pràctica clínica de Bolívia i l'Equador.

La presentació s’ha fet en el marc de la Jornada Internacional de Formació sobre Telemedicina, que es prolongarà fins demá, i en la qual aquestes tres universitats analitzaran els reptes i les oportunitats que ofereix la salut en línia i les seves potencials aplicacions en els sistemes sanitaris del segle xxi.

El nou mestratge tindrà una durada de dos anys i s'emmarca en el projecte impulsat per la UOC i el Ministerio de Educación y Cultura per a crear un Clúster Iberoamericà de Cooperació Universitària en Salut (CICUS).

L'objectiu d'aquest clúster és crear una xarxa universitària per a la cooperació i l'intercanvi d'informació sobre salut en línia i telemedicina que permeti desenvolupar-les i implantar-les com una manera de donar resposta als actuals problemes de sostenibilitat que afronten els sistemes de salut. Durant la presentació del projecte també s’han donat a conèixer els resultats d'una enquesta exploratòria feta entre personal mèdic de l'Equador sobre l'ús de les TIC en la pràctica clínica.

«Diferents estudis difosos aquests últims anys mostren com els actuals sistemes sanitaris seran insostenibles en un futur pròxim i que la sortida és la medicina a distància. Un d'aquests estudis, fet per IBM Institute for Business Value l'any 2006, situa aquest futur en l'any 2015. A la UOC estem convençuts que la col·laboració en xarxa i la tecnologia 2.0 poden donar resposta a aquest problema», ha assenyalat el director del Programa Telemedicina de la UOC, Francesc Saigí, que ha viatjat a Sucre per a la presentació del projecte.

En la Jornada també es presenta oficialment el Clúster Iberoamericà de Col·laboració Universitària en Telemedicina (CICUT), al qual s'ha incorporat recentment la Universitat Andina Simón Bolivar (UASB). Aquesta plataforma, liderada per la UOC, té per objectiu possibilitar i facilitar la cooperació i l'intercanvi d'informació i coneixement útil entre els grups experts formadors i investigadors que la formen; això, pel que fa a la formació virtual i a la recerca sobre salut electrònica i, especialment, sobre telemedicina.

“La telemedicina dóna inici a una nova etapa d'educació a distància en la qual la Universitat Andina Simón Bolívar està compromesa. Aquesta etapa es recolza en sòlides bases científiques i tecnològiques, que utilitza els avanços en telecomunicació per al servei de la salut i el benestar de les nostres societats”, ha dit el Rector de la Universitat Andina Simón Bolívar, Rafael Vergara Sandóval.

El CICUT aspira a aglutinar sota el seu paraigua les millors universitats de l'Amèrica Llatina; entre els membres que la formen hi ha la Universitat de Caldas (Colòmbia), la Universitat de Guadalajara (Mèxic), la Universitat Austral de Xile (Xile), la Universitat de Sant Francisco de Quito (Equador), la Universitat Autònoma de l'Estat de Mèxic (Mèxic) i la Benemèrita Universitat Autònoma de Pobla (Mèxic). Aquesta xarxa temàtica es vol convertir en un referent mundial en l'àrea de la formació superior i virtual sobre salut electrònica, en general, i sobre telemedicina, en particular.

La UASB

La Universitat Andina Simón Bolívar de Sucre (Bolívia) és la institució central del sistema andí d'integració i està especialitzada en l'àmbit docent de postgrau de les àrees de dret, salut, comunicació i economia. Actualment ofereix programes de doctorat, mestratges, cursos oberts i diplomatures i especialitzacions superiors, a més de cursos trimestrals i mensuals, seminaris, tallers, conferències científiques i cursos d'estiu.

La UASB va néixer el desembre del 1985 i es dedica a la recerca, l'ensenyament i la prestació de serveis en matèria de transmissió de coneixements científics i tecnològics mitjançant la seva seu central a Sucre (Bolívia) i una xarxa de seus nacionals i oficines establertes a ciutats i localitats dels països de la comunitat andina: Quito (Equador), Bogotà (Colòmbia), Caracas (Veneçuela) i La Paz (Bolívia).

Barcelona, 27 de juliol de 2011

Més informació UOC:
http://www.uoc.edu/masters/esp/web/ciencias_salut/Telemedicina/
http://www.uoc.edu/portal/castellano/estudis_arees/ciencies-salut/cicut/index.html

Més informació UASB:
http://www.uasb.edu.bo/

Segons l'últim informe global sobre les energies renovables presentat el 12 de juliol per la xarxa internacional REN21, amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), aquest sector es continua desenvolupant bé tot i la recessió econòmica, la retallada dels incentius i el baix preu del gas natural.

El 2010, la inversió en energies renovables va assolir un rècord de 211.000 milions, una tercera part més de l'invertit el 2009 i més de cinc vegades la quantitat de la de 2004, arribant a subministrar un 16% del consum final d'energia mundial i prop del 20% de la producció. A nivell global, l'energia eòlica és la que més s'ha incrementat, però per primera vegada Europa, va produir més energia solar que eòlica.

L'informe també indica que els països en desenvolupament compten amb més de la meitat de la potència d'energia renovable mundial. Xina va ser el país que va crear més instal·lacions d'energia eòlica i solar, i el major productor d'energia hidroelèctrica.

REN21 (the Renewable Energy Policy Network for the 21st Century) -Mapa interactiu d’energies renovables de REN21

Aquesta tarda hem pogut estar a Vilanova i la Geltrú amb Federico Mayor Zaragoza, polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999. Membre homorari del Club de Roma, actualment és Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions. L'any 1981 fou nomenat Ministre d'Educació.

Ha estat convidat pel grup Transició VNG, del qual formo part. Deixo les notes que he pres de la seva intervenció.

[es] Los aviones ya vuelan con aceite de cocina

L'aerolínia holandesa KLM cobrirà, des del setembre, la ruta Amsterdam - París amb aeronaus alimentades amb un biocombustible derivat d'oli i greix reciclades de fregits de cuina.
Aquest biocombustible alimentarà els motors d'alguns aparells de KLM en rutes curtes, com l'esmentada entre les capitals d'Holanda i França, que té un hora de durada, ha informat la premsa local, segons va reproduir l'agència de notícies DPA.

L'aerolínia de matriu franco-holandesa pretén amb aquesta iniciativa "fer un pas endavant de cara a una aviació més ecològica i sostenible, i menys perjudicial amb el medi ambient".

Experts de KLM ja van demostrar el 2009 que era possible volar amb bioquerosè.

En aquesta data, aparells de la companyia, tipus Boeing 737, van aconseguir cobrir trajectes curts a base d'un combustible biològic extret d'una planta, coneguda com camelina. La premsa holandesa va obrir les seves seccions econòmiques amb el curiós titular: "KLM volarà amb oli de fregits".

Un portaveu de l'empresa va explicar al diari De Tijd, que "des del punt de vista tècnic és possible que els reactors funcionin amb greix o oli de fregits reciclada, el que experts denominen used cooking oil, oli usat de cuina ".

La companyia, va indicar KLM, està "oberta a tota possibilitat d'ús de biocombustibles que contaminin menys que el C02, sempre que demostrin ser segurs per a l'aeronavegació".

Respecte d'això, KLM informar que "els biocombustibles a base d'oli de fregits reciclat que faran servir els avions de KLM en la línia Amsterdam-París han de passar encara per una sèrie de controls tècnics, per poder ser utilitzats en les turbines sense haver de realitzar modificacions tècniques".

Aquest biocombustible , basat en oli reciclat, és produït per l'empresa Dynamic Fuels i comercialitzat per la companyia SkyNRG, un consorci creat per KLM en 2009 juntament amb les empreses especialitzades North Sea Group i Spring Associates.

http://america.infobae.com/

SERVIMEDIA. El secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, va convidar les empreses a desenvolupar i promoguin la responsabilitat social amb l'objectiu d'ajudar els mercats i les economies cap a la sostenibilitat. 

En el món de l'RSE no ens podem apartar dels debats terminològics. Ara toca sobre Responsabilitat Social i Sostenibilitat. Darrerament hem aportat algunes reflexions basades en exemples sobre aquest dilema nominal i com l'interpretem. A "Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social?" recollíem el que hem estat dient:

En un article recent anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".

Més recentment hem desenvolupat aquesta mateixa tesi en dos articles sobre Telefónica i Google respectivament, on mostrem com algunes empreses opten per la sostenibilitat en detriment de la responsabilitat social.

En el cas de l'empresa de telefonia, l'article "Valorar el compromís davant decisions difícils" vincula el fet de deixar de parlar d'RSE/RSC amb alguns canvis en el sentit dels seus compromisos. Amb motiu de l’anunci d’acomiadaments, fem una reflexió oberta, partint del convenciment que davant les situacions difícils es pot valorar la profunditat del compromís.

En el cas del famós cercador d'internet, a "Google està per la sostenibilitat sense gestió de l'RSE" expliquem que els passos van en un sentit similar ja que la companyia no creu que la seva aposta per la sostenibilitat hagi d'anar acompanyada d'una gestió de la seva Responsabilitat Social, de manera que no es dotarà d'òrgans específics com el Comitè de Sostenibilitat, i la comunicació amb els seus grups d'interès serà unidireccional.

El professor Josep Maria Lozano publica un article a la Vanguardia juntament amb Marc Vilanova [2011.05.22] on aborden aquesta qüestió. En fan una anàlisi similar:

L’RSE es va inventar com una eina empresarial, amb l'objectiu d'identificar i mesurar impactes, i prendre mesures per gestionar-los eficientment. Per tant, en pensar en l’RSE moltes empreses buscaven millorar el que feien. Contràriament, la sostenibilitat va néixer a partir d'una identificació d'un problema social (el desenvolupament sostenible). La pregunta des de la sostenibilitat no era únicament com millorar el que l'empresa fa, sinó més bé si ha de canviar i com, per contribuir a un objectiu socialment compartit, que si situa més enllà dels de la mateixa empresa. És a dir, situa l'empresa en una perspectiva sistèmica i de governança social.

Entre les propostes interessants que han sortit a la campanya de Barcelona, he retallat aquestes tres, una de sostenibilitat econòmica, una de sostenibilitat ambiental i una de sostenibilitat social.

Trias vol impulsar mesures que posin bancs i caixes "al seu lloc"
L'alcaldable de CiU creu que els mediadors per concedir crèdit "pressionaran" les entitats

El programa econòmic de CiU a Barcelona contempla la creació de "mediadors de crèdit", que "crearan pressió" contra les entitats financeres que no concedeixin préstecs a empreses "viables amb problemes de finançament".

Així ho ha explicat l'alcaldable, Xavier Trias, en detallar les eines que proposa per "sortir forts de la crisi". Amb la figura del mediador, que estarà a cadascun dels districtes de la ciutat, Trias creu que podrà "posar les entitats de crèdit al seu lloc" i "fer-los la vida una mica més complicada". I és que l'alcaldable de CiU creu que bancs i caixes estan adoptant la postura "més còmoda i sempre diuen que no" a la concessió de crèdits. I això no ajuda a la reactivació econòmica.

Portabella proposa un Zoo 2.0

Des del Campus per la Pau de la Universitat Oberta de Catalunya, ens complau convidar-te a la IV Jornada EcoUniversitat, que tindrà lloc el dijous 2 de juny de 2011, a partir de les 16 hores, a la sala Joan Laporte de l’edifici central de la UOC (Av. Tibidabo, 39-43, Barcelona).


Entrada gratuïta. Es prega confirmació d’assistència, enviant un email a ssabater [arrova] uoc.edu a on feu constar el vostre nom i cognoms.

Notícia de l'any passat: 3r Global Eco Forum, (bio)diversitat i (eco)transformació

Fa uns mesos vam parlar de Som Energia, la primera cooperativa de producció i consum d'energia verda de Catalunya: "Apostem per l'energia verda, el desenvolupament rural i un model d’empresa on tots som importants".

Som Energia, la primera cooperativa de consumidors i productors d'energia verda, convida els seus associats a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient WED i a col.laborar amb la millora del seu entorn animant a una altra persona que s'uneixi a Som Energia.

La cooperativa que es va donar a conèixer fa uns mesos ja compta amb més de 650 associats, és un model d'organització que ja funciona des de fa temps en països europeus. Som Energia és una cooperativa sense ànim de lucre que vol aconseguir aplegar a milers de persones amb el desig d’invertir en energies renovables, de consumidors que optin per consumir energia verda, en definitiva, canviar el model energètic actual. El nombre d'associats és clau per aconseguir estar en una situació més forta per negociar sobre el preu de l'energia i per crear els propis projectes d'energia renovable.


Som Energia té com a principal objectiu comprar energia verda a la xarxa elèctrica i proporcionar-la als seus associats, a més de finançar els propis projectes per al desenvolupament d'energies renovables. La intenció és acabar subministrant el 100% d'energia verda als seus associats a través dels propis projectes. Per ser membre de la cooperativa cal inscriure's i aportar 100 euros de participació en capital social per a ser soci de ple dret. La cooperativa s'encarrega de fer els tràmits necessaris i no cal fer cap modificació a la instal.lació, a la pràctica, és un canvi en la facturació. Trobareu més informació sobre la cooperativa en aquesta versió imprimible del tríptic o bé a la web somenergia.cat

Des de la seva creació, el desembre passat, l'entitat està fent difusió a diferents punts del territori per donar a conèixer aquest nou projecte. Amb motiu de la celebració del dia Mundial del Medi Ambient inicia la campanya 'Un per a un', amb l'objectiu de fer una bona empenta al nombre d'associats i tenir més força com a cooperativa de consumidors i productors d'energia.

En els set escassos paràgrafs d'aquest article, l'escriptor Antoni Vives descriu la insostenibilitat consubstancial de l'Estat espanyol, amb un coneixement culte del tarannà des del qual s'ha construït i de les ineficiències històriques i actuals. La seva reflexió ens convida a pensar com gestionar la manca de sostenibilitat d'una estructura política com és un Estat.

L'he volgut felicitar i alhora us en recomano la lectura. Molt apropiat per al dia després de la gran consulta del 10-A.


"A mor, no te llame amor el que no te corresponda" . Aquests són els versos més famosos de l'obra de teatre El caballero de Olmedo , de Lope de Vega. La tragèdia del cavaller és situada pel dramaturg castellà al cor de la Castella que aleshores pesa, la que en ple Segle d'Or espanyol té consciència de ser el centre del món. És el moment del gran imperi de la Casa d'Àustria, el moment de l'expansió americana i de les guerres europees, des d'Itàlia fins als Països Baixos. Els terços de Flandes donen dies de glòria i res no sembla que pugui aturar la puixança castellana. És l'època en què el jesuïta Ribadeneyra assegura en els seus escrits que la raça castellana ha estat triada per Déu per depurar el món. Olmedo, per tant, compta. Olmedo és la villa de los siete días: Olmedo té set ponts, set esglésies, set pobles associats, set convents, set fonts i set arcs per entrar-hi. Olmedo, com el seu cavaller, es fa preguntes transcendents: " ¿qué es peor, vivir como deshonrado, o como desagradecido?" Ningú no sap, ni es pregunta, quantes botigues, o quantes indústries, o quants telers, o quantes aprestadores hi ha a Olmedo. No els calia ni aleshores ni ara. Avui, com en el temps en què l'argent americà i els emprèstits dels banquers europeus inundaven Castella per pagar els terços de Flandes i els ponts d'Olmedo, Espanya no feia preguntes. Galantejava i cobrava.

Ara fa pocs dies hem sabut que el ministre Blanco tirava endavant la licitació del TGV que ha d'anar d'Olmedo a Ourense. El PIB de la província de Valladolid, a la qual pertany Olmedo, és d'uns 12.000 milions d'euros l'any. El TGV es licita per més de 6.000 milions d'euros, és a dir, pel 50% del valor de tots els béns i serveis produïts per la província de Valladolid en un any. El PIB anual de la província d'Ourense és de poc més de 5.500 milions, és a dir, al voltant de 1.000 milions d'euros per sota del preu del TGV. El TGV el paguen els emprèstits amb els bancs europeus, els impostos catalans i els fons estructurals.

[seguir llegint a l'Ara.cat]

No fa gaires anys José María Aznar deia que des dels temps de Felip II mai Espanya no havia tingut tan de prestigi i influència. Aznar es delatava en esmentar el rei Felip i establia sense saber-ho un paral·lel perfecte: si la Castella imperial de finals del segle XVI basava la seva riquesa en la plata sud-americana, l'Espanya de finals del segle XX basava la recuperació en una altra plata: els fons estructurals europeus (bàsicament capital alemany i francès) i el manteniment d'un sistema fiscal colonial amb els Països Catalans. L'Espanya de González, d'Aznar i de ZP va revifar amb l'aportació de capital fresc procedent de la productivitat dels altres. Els diners no van ser invertits en capacitat productiva, sinó en una nova mena de terços: mà d'obra barata per a la construcció i sobredimensionament de l'administració.

Una altra part dels diners va servir per alimentar la grandeza enyorada: les grans terminals aeroportuàries, el trens d'alta velocitat que van d'enlloc a enlloc, les autovies pagades per tots nosaltres i que salten de Valladolid a Benavente, o d'Antequera a Sevilla. És una història ben coneguda pels catalans, però poc contextualitzada històricament: Espanya tan sols és viable explotant els altres. La resta, llevat d'algunes illes, és páramo . Espanya no es podia pagar el progrés fictici que ha experimentat. Ho ha fet a base de convertir l'espoliació fiscal i els fons estructurals en beneficència. D'aquí a molt poc no en restarà res de res.

L'any 1596 la corona castellana va fer fallida. La primera solució implantada va ser la d'augmentar els impostos i mantenir l'activitat militar, com si res no hagués passat. Espanya era forta, Espanya era respectada. Res no li podia passar. Amb un ajust n'hi havia prou. L'any 1607 Castella va tornar a declarar la suspensió de pagaments. El comerç amb Amèrica començava a ser monopolitzat per anglesos i holandesos. Castella no estava preparada per competir amb els estats emergents i s'esllanguia a marxes forçades, borratxa d'hidalguía . Espanya havia de renunciar als somnis imperials i començava un declivi demogràfic, social i econòmic que ha durat segles. Lope de Vega escrivia les seves obres de teatre i els seus sonets, i es fixava en l'assassinat d'Olmedo per parlar de l'amor, el declivi i el desamor.

L'Espanya de començaments del XVII i la de començaments del XXI s'assemblen molt. Sobretot s'hi assemblen els polítics espanyols, els que neguen l'evidència, els que tiren endavant projectes que no es poden pagar si no és ensorrant les possibilitats de les generacions que ens han de succeir. Immersos en el miratge del malbaratament dels bons anys 90 del segle passat, miratge pagat amb diners aliens, ara els costa acceptar la realitat i fan l'única cosa que saben fer: explotar allò que els queda, és a dir nosaltres, nacionals dels Països Catalans.

Amor, no te llame amor el que no te corresponda ... L'Espanya de matriu castellana ha mirat d'amagar-nos els versos antics. Ara sabem la veritat: són versos eterns.

La iniciativa “Xarxa de Custòdia del Territori: una estratègia de propietaris i ciutadans per a la conservació de la biodiversitat” rep el Premi Gestió Ambiental i del sòl de l’European Landowners Association (ELO). Aquest premi suposa el reconeixement a la tasca innovadora que les entitats de custòdia juntament amb els propietaris venen desenvolupant des dels anys 90 en més de 600 finques de Catalunya i Balears.

© Xarxa de Custòdia del Territori

Aquest cop, i en el marc incomparable del Museu Picasso de Barcelona, s’ha dut a terme una intensa sessió d’obtenció d’informació sobre els darrers Jocs d’Hivern gràcies a la presència de la directora de Sostenibilitat de Vancouver 2010, Ann Duffy, i del Cap del Departament d’Enginyeria de la Ciutat de Vancouver, Peter Judd.

Ann Duffy, que ha explicat els principals criteris que a Vancouver van determinar el projecte dels Jocs i la seva posterior execució, ha ressaltat que un d’aquests aspectes claus, i que va ser treballat de forma transversal per a tota l’organització, va ser la gestió de la sostenibilitat. També ha expressat com un factor d’èxit la importància de tenir converses amb totes les parts implicades i amb el territori per "entendre quines són les necessitats", així com determinar clarament des d’un inici, quines són les responsabilitats que cadascuna ha d’assumir de l’execució del projecte. Tan pel bon funcionament dels Jocs pròpiament, com sobretot "de cara a l’herència que s’obtindrà d'aquest gran esdeveniment.

Ann Duffy ha indicat que un dels trets diferencials i de més èxit de la candidatura canadenca han estat els criteris de sostenibilitat, i ha valorat com a una decisió molt encertada que la candidatura Barcelona Pirineu 2022 els tingui en compte, tant des del punt de vista social, com econòmic o ambiental.

Per la seva banda Peter Judd, ha posat èmfasi en el fet que la ciutat de Vancouver, més enllà de construir la nova àrea dedicada a la Vila Olímpica pels atletes, va aprofitar els Jocs per tal de remodelar i modernitzar les seves instal·lacions esportives, fins al punt que només van construir un nou equipament per a acollir les diferents proves olímpiques de gel que es van duu a terme a la ciutat, també ha exposat que alguna d’aquests equipaments remodelats ha permès incorporar nous serveis ciutadans (com centres cívics o biblioteques). I per últim ha explicat com els Jocs va afectar a la dinàmica dels serveis municipals, que en alguns casos es van haver d’incrementar per acollir no només a les delegacions esportives, sinó a tots els visitants arribats a Vancouver amb motiu dels Jocs, fins al punt que la majoria dels funcionaris i treballadors municipals van abandonar les seves tasques habituals per incorporar-se a l’equip organitzatiu dels Jocs.

En resum, per segon cop des de l'Oficina Tècnica es valora molt positivament el intercanvi d’informació que s’ha realitzat amb la ciutat de Vancouver, i que a més s’ha pogut fer extensiva al centenar de persones que vinculats als diferents òrgans o comitès de la candidatura o que ha n estat invitades expressament a assistir aquest Seminari, entre els que es trobaven el Director del Consell Català de l’Esport, Sr. Albert Marco, el Delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Pere Alcober, el president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Sr. Ramon Carreres, així com diferents alcaldes, presidents de consells comarcals del Pirineu.

Pel Comissionat del projecte Barcelona Pirineu 2022, Enric Truñó, “l'èxit dels Jocs de Vancouver va ser fruit d'una bona organització de les competicions esportives, però especialment per seguir "la lògica de la sostenibilitat". "Ens han deixat el llistó molt alt, però en aquest tema no hi ha camí enrere", ha remarcat.


Vaig recollir aquestes notes de l'exposició sobre sostenibilitat que van fer sobre les compromisos de la candidatura:

Bid commitments
· On time, on budget
· Aboriginal/indigenous people inclusion and econòmic, culturla and sport legacies
· Inner city and social inclusion
· Zero waste, carbon neutral, low footprint
· Leed green Building cert. – silver mínimum
· Econòmic developement – local regional sourcing. Community benefits
· Canada’s games
· Strong sport performance
· Systems-based management approach

Sustainability Strategy
1. Accoutability
2. Environmental stewardship
3. social inclusion & responsability
4. aboriginal participation
5. econòmic benefits
6. sport for sustainable living

Notícia al web municipal
Josep Maria Canyelles forma part del Comitè de Voluntariat de la Candidatura Barcelona Pirineu 2011

05/01/2011 El taller laboratori Alehop! és un espai on experimentar amb residus i convertir-los en matèria primera a partir de l'ecodissen d'objectes. Els dissenyadors són un grup d'interns de la presó de Lledoners, al Bages.



Aquesta cadira, i aquesta paperera, han estat creades a partir de deixalles. Podrien formar part del catàleg d'un ecodissenyador de renom, però no és així. En aquest cas, els dissenyadors són un grup d'interns de la presó de Lledoners -al Bages..

Des de fa un any i mig, funciona en el centre el taller laboratori Alehop!, un espai on experimentar amb residus i convertir-los en matèria primera. L'objectiu final és dissenyar objectes que siguin útils dins de la mateixa presó i d'aquesta manera tancar el cicle dels materials.

Anita García. Responsable projecte de Medi Ambient. CP Lledoners
"Per mi, el més important també és donar-los a ells una continuació, una formació, però també la utilització d'aquests objectes."

En el taller es treballa el cartró Kraft per fer-ne cadires, prestatgeries i tamborets que no tenen res a envejar als que es poden trobar al mercat. Un altre residu que es genera amb grans quantitats dins de Lledoners són els bricks. Es netegen, es retallen i els troços es trenen per obtenir peces com aquestes.

Anita García. Responsable projecte de Medi Ambient. CP Lledoners
"És important aprofitar l'individu, tot el que sap. Aquí no estem en un lloc... no és una universitat de disseny. És a dir, el disseny és important com a eina. El medi ambient és la nostra projecció, però després estic amb individus. En total som un grup, una cadena, cada un d'ells, i jo mateixa, és una balda, i ells són una balda fonamental. Per què? Perquè el projecte sigui complet."

Abans d'entrar a Lledoners, el Miguel treballava amb peces d'al·lumini. Ara aprofita la seva experiència per donar forma a peces de cartró projectables a la indústria. Altres vegades, el disseny és resultat d'una anècdota. Com les carpetes de paper de diari que ha ideat el Joao.

Joao, participant al taller-laboratori Alehop!:
"Se me ocurrió... Una vez necesitaba una carpeta y... y he pasado un poco de vergüenza cuando la pedí porque me dijeron..., un compañero me dijo ¿Qué, venís a la escuela por la carpeta? Entonces de esa vergüenza me nació la idea de crearla, no? Y la verdad estoy muy contento de la... creo que todo el equipo está contento con el acabado... con todo. És maca."

Alehop! forma part del projecte global de medi ambient dins la presó. La comissió de medi ambient del mòdul 6 del centre s'ha encarregat d'estudiar el camí que segueixen els residus dins el centre i de facilitar-ne la recollida selectiva dins el mòdul. Recollida que alhora alimenta de materials el taller de disseny. Ara estan ultimant els detalls d'una exposició per mostrar el treball fet a la resta d'interns.

"Este, no? Es donde empezamos, que es la celda. Claro."

Intern i Anita:
"Es muy importante que se entienda que el montaje de esta exposición está planteada justamente por este concepto, que no es lineal. Tenemos que hacer un camino que se nutra. Vale? Esto es la sostenibilidad."

Per donar veu al projecte de medi ambient, s'ha creat EcoLogic, una eina de comunicació i sensibilització ambiental per encomanar a la resta d'interns, i també als funcionaris, la necessitat del canvi cap al respecte envers el medi ambient.

Un reportatge de Berta Gener i Alfons Casado
http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=13232
.

Dimecres, 16 de febrer de les 19 a 21h a l´Escorxador de Vilafranca del Penedès, (c/Escorxador, 19-21, sala gran) es fa la presentació comarcal:

Cooperativa Integral Catalana i EcoXarxa Penedès (Enric Duran, activista pels drets i moviments socials)
Menjadors Escolars Ecològics (Associació Entrepobles)
Sobirania Alimentària (ASAC, Aliança per a la Sobirania Alimentària dels pobles Catalunya)

• punt de trobada de productors i consumidorxs ecològicxs 
• xarxa de distribució de productes locals, ecològics i de temporada 
• autogestió i autofinançament 
• fires d´intercanvi 
• moneda social 
• projectes socials (habitatge, autoocupació, salut, educació ...) 

Empleneu aquest formulari per confirmar assistència o sol·licitud d´informació:
www.podem.cat/ecoxarxapenedes
+informació: penedes@ecoxarxes.cat