Davant de tantes dades negatives sobre l'economia, de vegades correm el risc de no parlar de les empreses que se'n surten amb força fins i tot en moments com aquests. I volem fer-ho mostrant la satisfacció pel fet que les coses vagin bé per a una pime catalana que fa temps que va optar per una gestió profunda i intel·ligent de la responsabilitat social.

Efectivament, en un reportatge a la Vanguardia d'ahir titulat KH7 teje alianzas en Europa s'explica que l'empresa KH Lloreda va facturar 33,7 milions al 2009, un 4,2% més:
KH Lloreda ha optat per la sostenibilitat i la sensibilitat en matèries ambientals i, coherentment, a l'hora de fer les aliances han tingut en compte també aquest factor i es van posicionant de manera nítida en aquest compromís. Sorprèn a hores d'ara recordar les lògiques prevencions que van tenir ara fa uns anys no en el seu compromís però sí a comunicar-lo a la societat. Dèiem a la fitxa feta fa uns anys:

Cal fer notar que la comunicació de la seva RSE, quan es vincula directament a cada producte, es fa amb una discreció notable, com es pot observar del fet que la referència a l’ecoetiqueta estigui a la part posterior i no excessivament ressaltada. El motiu ve donat pel una certa creença entre el públic consumidor d’aquesta part d’Europa que un producte ecològic no pot tenir les mateixes propietats i potència netejadora o desgreixadora que un altre de no ecològic. Davant el risc que la bona imatge ecològica pogués erosionar la imatge d’eficàcia van preferir no focalitzar aquesta qualitat.

Enhorabona, doncs, pel fet que una empresa compromesa mostri que la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat empresarial van plegades, com l'excel·lència empresarial i l'excel·lència social.

Ara que les energies renovables començaven a ser vistes com un seriós competidor davant els sistemes tradicionals d’obtenció d’electricitat (tèrmiques de carbó o gas, cicles combinats, nuclears), el govern ha posat el fre. I això que se suposa que érem l’exemple a seguir per als Estats Units d’Amèrica. I la causa prové d’una mala regulació en el moment inicial, deixant-se endur per voluntats i d’una mala frenada en el moment inicial.

Alhora hi ha les contradiccions entre les voluntats polítiques de complir amb el protocol de Kyoto per una banda i donar sortida a la producció de carbó espanyol garantint els llocs de treball que genera. I per descomptat, el govern també té les pressions de les productores d’electricitat tradicionals que han vist com en dos anys disminuïa la seva quota. El cas és que el govern no ha pogut resistir aquestes pressions i contradiccions, les quals s’han vist incrementades per la inconsistència d’una normativa feta amb més voluntat que realisme i que havia afavorit l’entrada en el sector de diner fàcil amb la voluntat d’aprofitar-se de les primes.

La frenada ha estat tan en sec que ara hi ha perill real d’enfonsar el sector! De fet, s’ha passat de crear 2.600 MW fotovoltaics (2008) a 17 MW (el que portem del 2009). Llegim a la Vanguardia:

Mentre que el 2008 es van instal.lar 2.600 MW d'energia solar fotovoltaica (la potència de gairebé tres nuclears), des de començament d'any només s'han afegit 18 MW fotovoltaics. En aquest cas, el Govern ha imposat un sistema (de registre i contingents) que suposa una selectiva selecció dels projectes, però el resultat és que s'ha enfonsat la producció de panells. I de la mateixa manera, molins de vent també comencen a registrar menys encàrrecs i es tem que l'aturada a l'eòlica pugui arribar a finals de l'any que ve.

Avui he tingut l'oportunitat de reflexionar sobre Responsabilitat Social de les Empreses amb un col·lectiu de d'estudiants d'MBA peruans, que han vingut a Barcelona per acabar de complementar la seva formació en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Entre ells hi havia persones provinents d'empreses importants al Perú, i també alguna persona de l'entorn governamental. I ha estat interessant parlar de l'oportunitat que pot suposar per a alguns països llatinoamericats l'enfocament de Territori Socialment Responsable. És a dir, no quedar-se o acontentar-se amb un seguit d'empreses excel·lents en la seva RSE, sinó aprofundir en la responsabilitat social de tots els agents i el treball per unes estratègies col·laboratives i unes sinèrgies que finalment puguin posar en valor els atributs de l'RSE per al propi país.

Parlar de Territoris Socialment Responsables també implica una complicitat de 'tu a tu' entre aquests agents, i no esperar-ho tot del lideratge governamental en aspectes en definitiva vinculats amb l'RSE. Com tampoc les regions haurien d'esperar que les administracions centrals siguin les úniques que estirin el carro.

A cadascú li correspon la responsabilitat legal i política que sigui. Però les bones pràctiques són cosa de tots i cadascun de nosaltres, igual que les possibilitats d'establir vies de col·laboració.

Malauradament sembla que les regions peruanes no prenen consciència de canvi climàtic. O si hi ha consciència, no posen fil a l'agulla, ja que l'únic govern regional que ha aprovat una estratègia de mitigació i adaptació és el de Junín. Així, el Moviment Ciutadà davant del Canvi Climàtic ha informat que els governs regionals d'Arequipa i Piura preparen un pla especial però que la resta ni tan sols té esborranys de propostes específiques.

El canvi climàtic és una realitat dels nostres dies, i que afecta globalment. Davant aquest fet, es pot tenir una actitud d'espera de les instruccions, d'espera del lideratge, d'espera de la pressió, o d'assumir el lideratge amb coratge i convicció.

Possiblement Perú no està entre els països llatinoamericans més proactius en el desenvolupament de l'RSE, fet que es correspon amb la menor industrialització en comparació amb altres països. Però això també li dóna una oportunitat per a alinear una economia més verda i més sostenible.

Possiblement països com Perú senten més la pressió de la comunitat internacional, que s'expressa contractualment per mitjà dels acords de lliure comerç, per exemple. Per això, seria bo que les empreses mitjanes, els i les professionals, la ciutadania, les ONL, comencessin a prendre consciència clara dels riscos ambientals, socials i econòmics, i tots plegats fossin uns inductors del canvi. Visualitzar com el canvi climàtic pot impactar en les seves vides i famílies pot ser un vector de la gestió del canvi.

Països com el Perú, que no són potències econòmiques, haurien d'aprofitar l'oportunitat de construir grans consensos interns per a alinear la seva competitivitat i el seu desenvolupament vers models més sostenibles. En el context actual poden trobar grans consensos exteriors que els permetin aquest camí de desenvolupament.

José María Gay, doctor en Economia, diu en un informe que «El model de gestió del Reial Madrid no és sostenible». Així de contundent es mostra José María Gay, professor d’Economia Financera a la Universitat de Barcelona, que ahir va presentar un informe referent a la situació econòmica dels grans clubs europeus i una comparativa entre el model de gestió del Barça i el Madrid.

Segons la notícia que llegim al Periódico i de la qual us apuntem els aspectes més relacionats amb l'RSE, la situació del Barça és molt diferent de la del Madrid ja que malgrat tenir un deute elevat (437 milions), el club té un model de gestió «més racional que ha permès anar creixent a poc a poc cada any» des de l’arribada de Joan Laporta a la presidència.

També augura com Florentino podrà sufragar el deute d’una vegada: «El Madrid encara té uns terrenys importants per vendre», diu Gay, rememorant el pelotazo urbanístic de Florentino en la seva primera etapa al capdavant del club.

Gay, que ha analitzat els comptes dels clubs fins a la temporada passada, critica l’opacitat que aplica el Madrid en els seus comptes. «És l’únic club que no els ofereix. En canvi, els del Barça i la resta de grans clubs europeus es poden consultar perfectament a les seves respectives webs».

D'altra banda, el president del FC Barcelona Laporta ha negat avui que el seu posicionament polític estigui fent perdre seguidors al Barça fora de Catalunya, "al contrari, en guanyem perquè molts s'identifiquen amb els valors de democràcia i la llibertat que defensem".

Us avancem alguns dels continguts del programa "Valor afegit" d'aquesta nit al Canal 33 a les 23:05:

ARRIBA LA FISCALITAT VERDA

En ple debat sobre l'augment dels impostos, el govern central acaba d'obrir una nova via: la de la fiscalitat mediambiental. Què s'ha fet fins ara en altres països? Quins impostos es poden apujar i, també, quins poden abaixar? Quins sectors i col.lectius de ciutadans se'n poden veure més afectats, o més beneficiats?

LÍDERS PARLANT DE LIDERATGE

Quines solucions proposen alguns líders empresarials per crear llocs de treball? Hem recollit algunes opinions a la càtedra sobre lideratge que ESADE va organitzar dilluns i dimarts passats al monestir de Sant Benet de Bages.

Fa uns mesos us oferíem aquesta notícia: Neix el llibre digital en català, una iniciativa pionera en l'àmbit editorial català impulsada per edi.cat, la xarxa d'editors independents.

A la Contra de la Vanguardia entrevisten el científic Kary Mullis, premi Nobel de Química 1993 per crear tècniques que van revolucionar la genètica.

Millis és conegut per les seves posicions crítiques contra l'establishment científic en algunes matèries, entre les quals les dues de major interès mediàtic són l'escalfament global i la sida. Vegem algunes afirmacions que hi fa sobre l'escalfament global:

Qualsevol que tingués interès professional en la climatologia hauria d'admetre que l'objecte d'estudi és anterior a l'home. El clima ha variat radicalment en els darrers quaranta milions d'anys. Al eocè, per exemple, el nivell de carbó diòxid era diverses vegades més gran que en l'actualitat i, però, la temperatura era perfectament compatible amb l'existència de vida a la Terra de pol a pol. Fins que puguem comprendre això o com la Terra va evolucionar cap al miocè, després el pliocè i després l'holocè i entenguem bé cadascun d'aquests períodes amb el seu propi clima, flora i fauna no tindrem una bona raó per pensar que comprenem el clima.

Fer qualsevol predicció sobre el que passarà des d'ara i començar d'aquesta manera tan agosarada un debat i implicar la nostra humil espècie en tot aquest complexíssim procés i donar-li un paper protagonista i decisiu en suposar que som capaços de canviar el clima és més que agosarat ... És penós!

Ja fa més anys, però, que va destacar pel seu punt de vista crític sobre la SIDA, i la seva concepció sobre aquesta patologia ha estat molt contestada des de l'establishment mèdic. Vegem què hi diu:

Qui busseig a la literatura científica sobre la sida en els darrers vint anys veurà que és desinformada, però això és tot el que tenim. He publicat la meva hipòtesis a Genètica: crec que el problema no és un tipus de retrovirus específic, sinó els retrovirus en general. Allà descric un mecanisme per explicar el desenvolupament de la malaltia amb el que faig prediccions. Aquestes prediccions poden ser experimentades en rosegadors i, per tant, confirmades o falsació.

Per què causa tant enrenou?

Perquè és una hipòtesi que pot o no ser certa i per això mateix és una hipòtesi científica útil. En contrast, jo diria que l'establishment mèdic ha expressat la seva posició sobre les causes de la sida i que aquesta posició podria resumir amb la frase del doctor Anthony Fauci, responsable de malalties infeccioses de EE. UU: "És el virus, estúpid!". En canvi, no s'ha fet mai un experiment que testar la hipòtesi oficial del virus VIH.

Doncs es diria que era incontestable.

El fet ara per ara és que les teràpies amb antiretrovirals poden allargar la vida d'alguns infectats, però això no demostra més que els altres casos en què aquests mateixos medicaments no són efectius. Hi ha alguna cosa en la sida que no comprenem i els científics haurien de tenir en compte.

Cal valorar la dissidència dins de la ciència perquè és l'única forma de progressar en el veritable coneixement científic, el qual ha de pretendre ser una explicació de la realitat que ens envolta i no un dogma de fe sense qüestionaments permesos.