Després de llegir un article que parlava sobre els dèficits en el coneixement de l'anglès al nostre país, vaig voler aprofitar per posar damunt el paper unes reflexions que feia temps que tenia al pap.
L'article que hem fet no és ben bé sobre Responsabilitat Social com els que fem habitualment, tot i que també hi té relació. Tampoc és un article d’expert, sinó de persona que vol lamentar que les coses no es facin prou bé. I és que entre les causes reconegudes de les dificultats d’aprenentatge de l’anglès no se sol parlar mai de manca de professionalitat que suposa no saber establir els lligams amb la llengua pròpia. És una obvietat que passa desapercebuda, una manca d’una sensibilitat amb el país des de l’acció docent, cosa que suposa una dificultat afegida. En tot cas, com diem al final de l'article sencer: "us ben asseguro que si alguna acadèmia d’anglès situada a Catalunya em demana consell sobre la seva RSE, segur que els faré aquesta reflexió, al costat de les bones pràctiques en els consums, la contractació o els valors culturals, per exemple".
Com que l'article ens ha sortit una mica llarg (3 fulls), us en poso un resum tot seguit:
Dèficit de coneixement de l’anglès
i mala pràctica docent
Josep Maria Canyelles*
L’aprenentatge de l’anglès és una assignatura pendent del nostre capital humà i té conseqüències per a la competitivitat de les empreses catalanes.
Podem fer-ne moltes anàlisis (sistema educatiu, doblatge cinematogràfic...) però ara farem referència a un aspecte del qualno se’n parla mai, i que podem analitzar com una manca de qualitat docent però també de respecte pel país... Es tracta de la relació entre la llengua a aprendre i la llengua nadiua, el català. El problema és que a Catalunya les escoles d’idiomes i el professorat sovint parteixen de la llengua espanyola, fet que suposa una dificultat afegida.
Recordo que a la Primària (EGB) un professor ens mirava de descriure un estrany so anglès, el qual definia com una vocal intermèdia entre la ‘e’ i la ‘o’. Al cap d’uns anys, quan vaig poder estudiar català, vaig poder adonar-me de la coincidència d’aquell estrany so estranger amb la vocal neutra pròpia del català... La manca de capacitats per part del professorat/escola per establir links entre totes dues llengües suposa una dificultat afegida i es generen inseguretats en la pronúncia.
El professorat nadiu comporta grans avantatges però l’escola ha de saber aportar els elements metodològics i de lligam amb la llengua de partida, ja que altrament no aprofitem adequadament els actius que tenim.
Veure les lletres escrites marca molt i encara que li diguis a un estudiant que es pronuncia d’una altra manera, si no sap veure-hi la relació o la lògica de la conversió escrit-pronunciat, se li farà difícil d’assimilar i de recordar. Poden arribar a imitar la persona que ho diu però al cap de cinc minuts ser incapaços de fer-ho bé, perquè han imitat el so però no han identificat el fonema com a caràcter singular i oposat als altres de la llengua.
És com si intentéssim infructuosament explicar a un anglès que la nostra ‘j’ és més suau que la seva. Li diríem que no pronunciï Magí dient Matgí sinó una mica més suau. I el nostre alumne ho intentaria però no acabaria de fixar el so amb precisió. I després algun dia descobriria que aquest estrany so que li intentem descriure també el tenen en anglès en paraules com mesure sols que no l’escriuen amb ‘j’ i això el confonia.
Uns exemples
Fins després de molts anys de mirar d’aprendre anglès no em vaig adonar que domestic consumers sona de la mateixa manera que en català oriental sonaria demèstic quensiúmers (excepte la ‘r’) .
Paraules que sonen com a molt difícils tenen un so que podria ser perfectament català, com per exemple: exclusion que sona perfectament en català com a icsclugen (ĭk-sklū'zhən).
Però atenció perquè ara alguns m’entendran millor. Això també passa en la relació català-castellà. Hi ha castellanoparlants que quan veuen una ‘j’ catalana ja es veuen incapaços de pronunciar-la. És una lletra que en castellà sona diferent i en català representa un so que ell no tenen i això genera una dificultat que no és articulatòria sinó mental. I la prova és ben senzilla ja que cada cop tenim entre nosaltres més castellanoparlants que sí que tenen aquest so en la seva llengua sols que l’escriuen diferent. Escolteu sinó alguns llatins com diuen lluvia: tal com nosaltres diríem júvia. Aleshores potser tan sols els hem de dir que Joan no sona Yoán sinó Lluán.
El fet de ser catalanoparlant em va bé per a pronunciar correctament political (pəlĭt'ĭkəl) amb dues neutres (com si fos pelítiquel), domestic (demèstic), oppression (eprèixen), monopoly (menòpeli). En anglès fan multitud de vocals neutres com la catalana. És, també per a ells, la seva vocal per a relaxar o neutralitzar algunes posicions àtones. I ens va molt bé entendre-ho així. Hi ha gent que li costa molt de pronunciar correctament una paraula com rigorous: quan la veus escrita més aviat et sortiria rígorus... I notes que els anglesos ho diuen diferent, però de poc servirà si no saps fixar en el teu cervell que no és un so així com més central sinó exactament dues vocals neutres: com diríem en català ríggueres (lògicament amb r anglesa).
No volem allargar-nos més perquè aquest no és un article d’expert en el tema sinó d’alumne molest per les males pràctiques docents. Però sí que encara esmentarem una altra similitud entre totes dues llengües que tampoc s’aprofita. Em refereixo al doble accent. En la nostra llengua no tradicionalment no hem dit Catalúnya sinó Cátalúnya, amb un accent primari a la ‘u’ i un de secundari a la ‘a’. Malauradament cada cop es pronuncia d’una manera més despersonalitzada i castellanitzada. Intenteu recordar com pronuncia el nom del país el president Jordi Pujol. Com en anglès: per a dir correctament methodology cal fer-ho amb doble accent: méthodólogy.
Cal un plus de responsabilitat social perquè les escoles de llengües atenguin adequadament aquestes singularitats, i és la seva responsabilitat davant nosaltres, els seus alumnes, i davant nosaltres, el país en el qual operen.
“Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral.Els dies 27 i 28 de febrer tindrà lloc la realització del seminari "Treballem amb... la inclusió" el qual està dreçat a tots els directors i directores de corals i mestres de música per a treballar la música i el cant coral amb persones amb alguna discapacitatAquest seminari, forma part del projecte "Cors amb Cor - Hearts in harmony" que el Secretariat de Corals infantils de Catalunya www.scic.cat porta a terme aquest any 2010 amb l´objectiu de mostrar a la societat que el cant coral i la música és una bona eina per a la inclusió.Donada la importància de la temàtica de les jornades, la inscripció és gratuïta i podeu formalitzar-la enviant un correu a scic@scic.cat abans del 19 de febrer.Per a més informació: www.scic.cat
Fa un any escrivíem un article per a la revista Estris sobre educació en el temps lliure i fa unes setmanes ens demanaven l'opinió sobre la conciliació de la vida familiar i laboral per a la revista de les AMPAs. I entremig hem anat fent alguna aportació discreta sobre RSE i sector educatiu.
Certament hi ha aspectes importants i rellevants de responsabilitat social aplicables al món de l'educació, ja sigui formal o informal. En aquest bloc hem parlat d'RSE i sector educatiu al voltant de conciliació, sostenibilitat, integració, voluntariat i acció social, valors, salut, recursos... I també hem parlat sovint de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU).
Us convidem a rellegir algunes de les reflexions que trobareu tant amb l'etiqueta RSU com amb la de sector educatiu, i a aportar-nos nous continguts que puguem divulgar per ajudar a introduir el nou concepte de l'RSE dins el món educatiu, tant per a la seva divulgació entre l'alumnat com per a la gestió responsable de les organitzacions educatives.
El periodista Iñaki Gabilondo exposa una notícia al voltant d'un possible complot de la Grip A per fer negoci.
De fet, no s'hi diu res que no hagués dit abans la monja Teresa Forcades... però el fet que siguin altres científics els que s'afegeixen a les denúncies públiques ha forçat l'Organització Mundial de la Salut a investigar-ne la veracitat.
Alumnes de batxillerat de l'Institut Marianao, a Sant Boi de Llobregat, cada mes, observen el consum dels subministraments. Un centre d'ensenyament amb certificació ISO 14001.
Però l'absurditat de la pregunta respon a una voluntat clara des de fora de Catalunya de 'fer mal' tant com es pugui a la llengua catalana. I una de les maneres és fomentant que des dels diferents territoris on es parla se'n digui de maneres diferents, i intentant que sigui considerada llengües diferents. D'aquesta manera, en unes comarques com les de la Franja, on el català és parlat per pràcticament tota la gent (és el lloc de les terres de parla catalana on hi ha un percentatge més alt de catalanoparlants), s'intenta que la gent anomeni chapurriao a la seva llengua amb l'objectiu no només que no el reconeguin com a català sinó que es desprestigiï i la gent es vagi passant al castellà.
Perquè igual que succeeix al País Valencià, la gent interessada a dir que són llengües diferents són precisament la gent que no la fa servir mai o de manera absolutament folklòrica. Afortunadament existeix la raó basada en la ciència i les dades objectives, i la voluntat i consciència de la gent, dels parlants.
Però el mal ja està fet, i algunes empreses s'hi arrepengen: en lloc de fer servir amb naturalitat la llengua del país, com que hi ha un presumpte conflicte, algunes sols fan servir el castellà per evitar que se les pugui acusar de catalanistes. És a dir, porten a terme una conducta de caràcter polític i compromesa amb el nacionalisme espanyol, i en contra dels criteris que serien normal de respecte al territori, tant des d'una òptica de màrqueting com de responsabilitat social.
Seria bo que les empreses deixessin de fer política i actuessin al marge de les consignes directes o induïdes. Mentrestant, ja podem anar responent a les preguntes que alguns mitjans llancen per a atiar el foc:
PD: veig que avui la Vanguardia també pregunta per temes de llengua. Sembla que són temes que formen part de la 'materialitat', és a dir, els temes rellevants per part del stakeholder 'ciutadania'.
¿Aprueba que la mitad de las películas en Catalunya se doblen o subtitulen en catalán?
A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals nacionalistes espanyols signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest.
A banda d'adherir-nos a les queixes contra Telecinco, per raons de defensa de la democràcia, la llibertat, el respecte i la diversitat, volem en aquest moment demanar a aquesta empresa que retiri el seu suport a la campanya ja que, segons es desprèn de la sentència del Tribunal Suprem, aquest manifest i, per tant, Telecinco, estan demanant una il·legalitat.
El Supremo rechaza que los padres puedan escoger el idioma en el que estudian sus hijos. El fallo considera "absurdo" permitir la libre elección en la enseñanza, ya que abriría la puerta a que todos pudiesen "reivindicar una instrucción impartida en cualquier idioma en cualquiera de los territorios" El Tribunal Supremo rechaza que los padres puedan elegir el idioma en el que estudian sus hijos. Font
Aprofitem per a donar a conèixer la campanya engegada des de la Plataforma per la Llengua, la qual va trobar inacceptable la postura de Telecinco i per això van proposar enviar la queixa a la cadena i als seus principals accionistes, i queixar-se a través del formulari www.telecinco.es/contacta, amb un text personal o copiant i enganxant la carta de sota.
Carta a Telecinco
Benvolgut Sr. Conseller Delegat Paolo Vasile,
Escric per expressar la meva protesta per la manca de continguts en català a la programació de Telecinco i per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny.
Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.
L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.
Entenc que la seva emissora em considera a mi i a qualsevol altre televident catalanoparlant, gallegoparlant o bascoparlant com un ciutadà de segona, i per tant dedueixo que vostès no estan interessats en el meu consum televisiu.
Així doncs, els comunico que a partir d’ara procuraré no mirar Telecinco, un comportament que recomanaré als meus familiars, amics i companys de feina. D’altra banda, em reservo el dret de protestar davant del Ministeri d’Indústria pel mal ús que fa Telecinco de la seva concessió d’espai radioelèctric públic, i de pressionar les empreses anunciants perquè deixin de contractar temps de publicitat a Telecinco.
[ca] Aquí teniu l'enllaç de la primera Newsletter del programa educatiu Valors de Futur, del BBVA. Un programa per nens de 6 a 14 anys la missió és enfortir l'educació en competències i valors associats als diners com l'estalvi, l'esforç, la responsabilitat, la solidaritat ... Ja han superat la xifra objectiu i tenen a 207.000 alumnes. 1 de cada 5 centres en capital de província ja està participant en el programa, i segueixen captant centres fins al 30 de novembre.
[es] Aquí tienen el enlace de la primera Newsletter del programa educativo Valores de Futuro, del BBVA. Un programa para niños de 6 a 14 años cuya misión es fortalecer la educación en competencias y valores asociados al dinero como el ahorro, el esfuerzo, la responsabilidad, la solidaridad… Ya han superado la cifra objetivo y tienen a 207.000 alumnos. 1 de cada 5 centros en capital de provincia ya está participando en el programa, y siguen captando centros hasta el 30 de noviembre.
A partir de l’1 de gener que ve, els clubs de futbol espanyols tindran un incentiu menys per atraure els grans jugadors estrangers ja que els treballadors estrangers amb rendes superiors a 600.000 euros deixaran de tributar al 24% i s’incorporaran al tipus general que paguen aquest nivell de rendes, que és el més alt possible, el 43%.
Llegim al Periódico que la Lliga de Futbol Professional (LFP) va expressar ahir la seva enorme preocupació i va amenaçar d’aturar la competició si s’aprova el nou règim fiscal. Afirmen que aquesta mesura pot significar un perjudici irreparable per al futbol espanyol. "La nostra Lliga deixarà de ser la millor del món en detriment d’altres i els grans clubs perdran potencial davant dels seus rivals europeus".
A més, han explicat que amb aquesta mesura Hisenda hi sortirà perdent ja que no es podran fitxar els jugadors de primera línia com ara, i per tant es deixaran d'ingressar molts impostos.
Efectivament l'LFP té tota la raó: ser un paradís fiscal va molt bé, capta talent, estalvia diners, aporta diners a les arques públiques... Que ho expliquin als paradissos fiscals que hi ha pel món! Només hi ha un petit problema que no esmenten: que no és ètic. I a més, adultera la competició ja que l'estat espanyol s'ha convertit en el paradís fiscal ideal per al futbolista estranger cosa que convertia els equips espanyols en més competitius. Haurem de conformar-nos a jugar sense avantatge!
Quin mesos informatius amb la grip A!!! Costa d'entendre com tants mitjans de comunicació poden haver sucumbit a l'interès a generar por mediàtica per una grip que ha causat alguns pocs morts. Com pot ser notícia dia rere dia la mort d'alguna persona (no sé si en portem dues o tres als països catalans) mentre que altres malalties com fins i tot la grip comuna té un impacte més gran? Si el criteri per a prioritzar una notícia és el de l'impacte que genera és clar que ha algú se li han girat els cables i intenten crear el pànic per tal que sigui notícia.
Què s'amaga darrere de la grip A? Per què la insistència? No hi ha més morts per altres malalties? No hi ha notícies que també reclamen l'atenció? Aquest documental de Julián Alterini ens en dóna una opinió. Sigui quina sigui la de cadascú, sembla injustificat el comportament que estan tenint els mitjans de comunicació tant del país com del conjunt de l'estat. Desconec si en altres països d'Europa succeeix el mateix però en tot cas no hi ha indicis que sigui en el mateix grau i insistència que entre nosaltres.
Conèixer i valorar el territori i el paisatge, sensibilitzar sobre els problemes que amenacen el nostre entorn, aconseguir integrar en la societat els valors ambientals del món del què, en definitiva, depenem són els objectius que impregnen les accions divulgatives i educatives de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Si no es coneix és difícil apreciar, si no s'aprecia és difícil actuar.
La Fundació Caixa Catalunya posa a disposició de les activitats d'educació ambiental diversos recursos, entre els quals aquests pòsters:
La sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic són les principals amenaces que posen en perill la fràgil biodiversitat del mar Mediterrani, un dels mars més explotats de tot el planeta.
El 73% de la programació en horari infantil no és adequada, segons un estudi
S'han analitzat 104 espais, sense comptar les autonòmiques, dels quals 69 vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius
Segons informa Europa Press i llegim a la Vanguardia, el 73 per cent de la programació corresponent als continguts en horari protegit (de 17 a 20 hores) no són adequats per a la infància i vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius, segons un estudi realitzat per teleespectadors Associats de Catalunya (TAC). L'estudi, que es va realitzar durant la setmana del 1 al 7 de juliol, té en compte els continguts, la publicitat i les autopromoció, així com la senyalització.
Existeixen a la nostra societat avançada multitud de situacions que podrien regular-se per llei o bé deixar-les a consideració de cadascú amb l'expectativa que en facin un ús ajustat al que la societat espera d'elles.
Tanmateix, hi ha un espai intermig que consisteix en l'autoregulació i que permet que una empresa es marqui voluntàriament uns límits que altrament tindria la temptació d'anar superant a cada moment. Quan aquesta codificació voluntària afecta tot un sector té a més el valor de permetre que la competició que s'estableix entre les empreses tingui uns límits a no superar.
Així, per a defugir la llei de la selva però evitant un excés de regulació, ens trobem l'autoregulació la qual podria entendre's que forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses. I efectivament així seria si es tractés d'un compromís sincer, autèntic i gestionat, i no un mera pantalla de protecció per a evitar la regulació i després fer el que es consideri a cada moment.
Aquest Codi, signat per les pròpies cadenes, estableix que en l'horari d'superprotección (de 17 a 20 hores) "s'ha d'evitar la utilització instrumental dels conflictes personals i familiars com espectacle, creant desconcert en els menors". I afegeix que "cal evitar els missatges o escenes d'explícit contingut violent o sexual que no tingui contingut educatiu". I aquest compromís no es compleix. L'estudi mostra que la cadena 1 de TVE, Antena 3 i Telecinco vulneren el Codi en el 100% de la seva programació.
Afortunadament a Catalunya tenim la sort que la Televisió de Catalunya dedica el 44 per cent de la seva programació al públic infantil a través del K3. És l'únic canal analògic analitzat per l'estudi que emet programació especial per als nens.
Subscrivim, doncs, les paraules del president del TAC, Josep Maria Guerra, quan diu que "les televisions haurien de deixar de ser tan hipòcrites i complir el Codi de Autoregulació que van signar fa quatre anys". A més, hi afegiríem, les televisions i els mitjans de comunicació en general, per la responsabilitat ètica que assumeixen davant la societat, haurien de gestionar la seva Responsabilitat Social Empresarial de manera íntegra i profunda i fer que els codis d'autoregulació esdevingessin documents interns de referència que marquessin tot l'estil de gestió i programació.
Recentment hem parlat de responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Són moltes les matèries i aspectes que podríem tractar-hi. Avui ens plau aportar aquesta entrevista que, exposa un exemple clar i molt ben expressat al voltant dels titulars que ja estan escrits abans de la mateixa entrevista.
Ni ETA Ni E.T. Una entrevista imaginaria (aunque no del todo)
Tras la presentación de la candidatura de II-SP en Donosti, una joven periodista me preguntó si en nuestro manifiesto hablábamos de ETA.
Carlo Fabretti | Para Kaos en la Red | 30-5-2009 | 5527 lecturas | 21 comentarios
Tras la presentación de la candidatura de II-SP en Donosti, una joven periodista me preguntó si en nuestro manifiesto hablábamos de ETA. ?No, y de E.T. tampoco?, le contesté. La chica se quedó un tanto desconcertada y no me preguntó nada más; pero la conversación podría haber continuado así:
Amb l'objectiu de cobrir les necessitats bàsiques de finançament dels immigrants, fa 5 anys va néixer l'Associació de Comunitats Autofinançades (CAF). L'economista Jean Claude Rodríguez-Ferrera n'és l'impulsor i treballa per promoure una veritable ciutadania social i econòmica entre els nouvinguts.
Dins "La Setmana" de TV3, dedicada al canvi econòmic, s'emet un documental que ens explica què són els diners i quin paper tenen realment en la nostra societat. Com ha estat l'evolució del diner? La història de les finances és el rerefons que s'amaga darrere de qualsevol altre tipus d'història.
"Signes dels temps" s'afegeix a La Setmana de TV3 i emet un reportatge sobre el projecte DOMIA de Càritas Diocesana de Girona. Per fer front a l'augment d'aturats, aquesta entitat catòlica ha posat en marxa un curs d'auxiliar d'ajuda a domicili adreçat a dones en risc d'exclusió social.
El dissabte 16 de maig a "Cinema 3" us oferim un ampli reportatge sobre la presentació a Roma d'"Àngels i dimonis", amb entrevistes a Ron Howard, Ewan McGregor i el protagonista, Tom Hanks. A més, Yolande Moreau, que ha rebut el Premi César a la millor actriu, ens parla de "Séraphine". I, finalment, els suggeriments del programa per "encarar el futur".
A "Nydia" descobrim la capoeira, un ball, una art marcial, una festa col·lectiva. I en el marc de "La Setmana de TV3", entrevistem Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya, i Antoni Mas Bou, president del Sindicat de Músics de Catalunya, per indagar en els efectes de la crisi econòmica en la música i la dansa al carrer.
"Parlament" torna a tractar el principal problema que causa la crisi econòmica: l'atur. El programa ofereix un ampli resum de la compareixença que la consellera de Treball, Mar Serna, va fer davant la comissió corresponent per informar de les gestions del govern i respondre les preguntes de l'oposició.
L'Institut Gaudí de la Construcció forma, des de fa anys, paletes, enrajoladors i altres especialistes de la construcció. Aquest és un dels sectors que més persones immigrades ocupa en l'actualitat i un dels que més directament han notat els efectes de la crisi.
La Raquel ens dóna algunes idees per fer activitats sense gastar ni un euro: anar al museu el diumenge, passejar, anar al parc, o gaudir de la programació gratuïta d'Ateneus i centres cívics i culturals.
La directora de continguts de "La setmana de TV3", Esther Fernández, ens explica en què consistirà el debat que clourà aquesta setmana temàtica centrada en el canvi econòmic. Representants del món financer, empresarial i sindical discutiran sobre la crisi econòmica.
Aquest divendres s'emeten els reportatges "Diner lent per a una nova economia", "Reciclatge en crisi" i "Desconstruir per construir". També parlem del llibre "Flora i fauna del Parc Natural de l'Alt Pirineu".
Ramon Colom entrevista -entre altres convidats- Susan George, economista, política, activista i autora, entre altres, de "L'informe lugano", un assaig disfressat de ficció sobre la cruesa del capitalisme. L'anàlisi de la crisi econòmica i ecològica mundial i les possibles causes i solucions centraran la conversa.
José Manuel Durão Barroso, president de la Comissió Europea, afirma que "Espanya té un problema addicional en aquesta crisi econòmica i financera, que és el tema de la vivenda. Potser per això l'ajustament serà més lent. Però també té un altre problema, que és l'atur. De fet, la preocupació màxima a nivell europeu és l'augment de l'atur".
Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la UB, afirma que "les desgravacions a l'habitatge eren un mecanisme per afavorir les classes mitjanes acomodades", i que "cal desgravar el lloguer d'habitatges; això és una política progressista". Costas també defensa les mesures per incentivar el consum, però diu que "caldria anar més amb compte amb tantes mesures de xecs socials".
Emilio Manzano xerra amb el filòsof Xavier Rubert de Ventós, en el marc de la setmana de TV3 dedicada a enfrontar la crisi, sobre la por que aquesta ha generat i els valors per combatre-la. Xavier Antich, Víctor Amela i Javier Pérez Andújar parlaran de llibres relacionats amb aquests temes. A la peça, Víctor Amela i Javier Pérez Andújar es passegen per la rambla del Poblenou tot regalant llibres.
Programa especial que, amb motiu de La Setmana de TV3, tracta a fons com es pot millorar el nivell de cultura financera del país, fonamental per encarar el futur i prendre més consciència que les èpoques de bonança no són per sempre.
El Dani Jiménez ens ensenya de manera molt visual i pràctica com estalvien energia les bombetes de baix consum. També veiem com aïlla la temperatura de casa un vidre aïllant, i com és d'útil l'energia solar.
La Cristina Dalmau ha sortit al carrer per preguntar què és el que fa la gent per combatre la crisi. Tothom pot deixar la seva proposta a tv3.cat/lasetmana.
El periodista i escriptor Antonio Baños afirma categoricament que "no", en el llibre que acaba de publicar. També parlem de tota la cultura que generen les crisis i de l'última pel·lícula d'animació de Pixar. I entrevistem el director d'orquestra Sir Neville Marriner. L'actuació del dia va a càrrec de Yasmin Levy.
Antoni Abad, president de CECOT, diu que "Zapatero no ha plantejat un canvi de model productiu", considera que "ha de buscar aliances amb el PP per arribar al Pacte d'Estat", tot i que, per a ell, en el debat d'ahir "ni Zapatero ni Rajoy van estar bé".
En el marc de La setmana de TV3, el programa es dedica a la crisi. Es passen vídeos realitzats als instituts de Catalunya on els alumnes responen preguntes del tipus: Us afecta la crisi?, quines solucions proposes per sortir de la crisi?, fas un consum responsable? i s'ha de millorar el sistema econòmic? Tenim de convidat l'economista Xavier Sala i Martín.
En aquesta ocasió s'han superat de nou els límits ètics
'Perdidos en la tribu' ridiculitza els indígenes
L'ONG CEAR acusa el programa de Cuatro de descobrir l'alcohol als boiximans
Fa encara no 24 hores dèiem que calia començar a parlar a fons de l'RSE dels mitjans de comunicació, i certament hi ha moltes matèries a revisar i millorar. Aquesta que ha aparegut avui a la premsa és especialment significativa i mereixeria tenir conseqüències per a l'empresa i la seva direcció.
També és lamentable que una part de l'audiència s'empassi el que sigui, amb criteris de diversió i distracció, al marge de criteris ètics i sense cap mena d'interès per les conseqüències de la seva condició d'espectador. El fet és que només en dues emissions, el docu-reality de Cuatro Perdidos en la tribu s'ha convertit en un èxit: 2.421.000 espectadors (13.2% de quota).
La Fundació CEAR critica el tracte vexatori que reben els indígenes que apareixen en la producció i el mal ocasionat al projecte de cooperació que desenvolupa a Namíbia amb la població indígena san (boiximans), protagonistes de Perdidos en la tribu, i lamenta que "es posi en ridícul una de les cultures més antigues del planeta".
A Cuatro diuen que no tenen constància de cap denúncia, ni de les informacions de l'ONG, i tot i que respecten les opinions sobre els seus programes, aquesta no la comparteixen. La cadena recorda que per a la realització del programa compta amb els deguts permisos dels governs i autoritats locals i que, "òbviament, els pobles d'acollida de les famílies han estat compensats".
És obvi que aquesta cadena no té gaire sensibilitat ni interès per aspectes ètics i per la responsabilitat social de les empreses, almenys pel que es desprèn del tipus de resposta freda, distant, desinteressada... i cínica quan parla de la compensació que han rebut els pobles d'acollida i que possiblement és el mateix que pot haver causat part del problema de l'entrada de l'alcohol. Lamentable l'empresa, preocupant si la ciutadania ho continua mirant.
![[Grafico]](http://chart.apis.google.com/chart?cht=p3&chd=t:63.43,35.97,0.60&chco=29568F&chs=679x100&chl=S%C3%AD%7CNo%7CNs%2FNc)
