Nombre de resultats 25
per a sector
04/02/2012 - Limitació de remuneracions dels càrrecs directius dels bancs i caixes
És raonable que els càrrecs directius de les entitats financeres que han estat intervingudes no obtinguin per la seva funció uns beneficis salarials fora de lloc. Una empresa és lliure de fixar el salari dels seus màxims directius però no és raonable ni ètic que això pugui passar en empreses que s'estan sanejant amb diners públics.
De fet, la vox populi clama contra aquest despropòsit i es fa difícil de comprendre que els diners que ja no tenim els ciutadans (per les retallades dels serveis públics, per l'augment de l'atur o per la disminució dels salaris) vagi a engrossir les butxaques dels que en moltes ocasions són responsables de la mala gestió i de les males pràctiques que es troben a l'origen de la crisi que patim.
Ara, no deixa de ser sorprenent que hagi de ser un govern de dretes el que prengui aquesta decisió mentre que un govern que s'autoanomenava d'esquerres havia consentit i alimentat comportaments molt poc ètics i generadors d'incomprensió social.
Els directius de les caixes intervingudes no podran cobrar més de 300.000 euros anuals. De mitjana, les retribucions fixes dels alts directius de les caixes intervingudes hauran de baixar un 76% en el cas dels presidents i un 67% per als consellers delegats i directors generals
El ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat que el Consell de Ministres ha limitat a 300.000 euros bruts anuals el sou dels presidents de les entitats intervingudes pel segon Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB 2).
El decret llei de Sanejament del Sector Financer també regularà que els presidents de les caixes d'estalvis que han rebut préstecs del FROB 1 no puguin cobrar més de 600.000 euros anuals. També estableix límits a les remuneracions de la resta de directius de caixes. De Guindos ha assenyalat que el govern no vol intervenir en el sector privat, però sí establir 'remuneracions raonables' a un sector que ha rebut ajudes públiques.
De fet, la vox populi clama contra aquest despropòsit i es fa difícil de comprendre que els diners que ja no tenim els ciutadans (per les retallades dels serveis públics, per l'augment de l'atur o per la disminució dels salaris) vagi a engrossir les butxaques dels que en moltes ocasions són responsables de la mala gestió i de les males pràctiques que es troben a l'origen de la crisi que patim.
Ara, no deixa de ser sorprenent que hagi de ser un govern de dretes el que prengui aquesta decisió mentre que un govern que s'autoanomenava d'esquerres havia consentit i alimentat comportaments molt poc ètics i generadors d'incomprensió social.
Els directius de les caixes intervingudes no podran cobrar més de 300.000 euros anuals. De mitjana, les retribucions fixes dels alts directius de les caixes intervingudes hauran de baixar un 76% en el cas dels presidents i un 67% per als consellers delegats i directors generals
El ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat que el Consell de Ministres ha limitat a 300.000 euros bruts anuals el sou dels presidents de les entitats intervingudes pel segon Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB 2).
El decret llei de Sanejament del Sector Financer també regularà que els presidents de les caixes d'estalvis que han rebut préstecs del FROB 1 no puguin cobrar més de 600.000 euros anuals. També estableix límits a les remuneracions de la resta de directius de caixes. De Guindos ha assenyalat que el govern no vol intervenir en el sector privat, però sí establir 'remuneracions raonables' a un sector que ha rebut ajudes públiques.
19/01/2012 - Aixafar la mà intencionadament
L'esport és senzillament esport. Però l'esport de masses transmet valors. Malauradament no sempre positives. Fa uns moments el món sencer -i molts infants- han pogut veure una acció impresentable. Un jugador (Pepe) ha trepitjat la mà d'un altre jugador (Messi) amb tota la mal intenció, intentant-ho en dues ocasions, i davant de l'àrbitre que no ha sancionat l'acció. Com podem explicar educativament als nanos que una acció així, descarada, intencionada, impresentable, no tingui cap conseqüència? Tant de bo que l'entrenador pugui expressar una opinió crítica envers l'acció i recriminar-li al jugador. Malauradament imaginem que això és impossible: si ens atenem al conjunt de la violència que hem vist avui es fa difícil pensar que els jugadors del Reial Madrid no actuïn seguin instruccions precises i intencionades del seu tècnic.
Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:
La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.
Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)
Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:
La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.
Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)
21/12/2011 - Disculpa de Google per la sorprenent i ridícula traducció dels topònims catalans
Google castellanitza el nom de carrers de tot Catalunya (Font de la notícia: La Vanguardia)
Torrent de l'Olla passa a dir-se Torrente de la Olla; Ronda de Dalt, Ronda de Arriba; el carrer Argenteria, calle Platería | A Granollers, el carrer Joanot Martorell passa a dir-se Juanito Martorell
Des de fa algunes hores, molts carrers de Catalunya han estat rebatejats per Google Maps. La Ronda de Dalt, Torrent de l'Olla o el carrer Argenteria, entre unes altres, han passat a dir-se Ronda de Arriba, Torrente de la Olla i calle Platería. D'aquesta manera, la plataforma ha castellanitzat els noms de vies de tota la geografia catalana.
L'avinguda Pau Casals de Barcelona ha passat a dir-se Pablo Casals, i la plaça a la qual desemboca ja no és Francesc Macià, sinó Francisco Macià. El carrer Sostres ha de ser nomenat, a partir d'ara segons Google Maps, calle Techos, i el carrer Verema, Vendimia. Universitats, museus, centres mèdics i institucions també s'han vist afectats per una traducció de la qual Google, després dels intents de La Vanguardia, no ha facilitat cap informació.
Però aquest 'doblatge' no ha afectat només a les vies de Barcelona. A Granollers, el carrer Joanot Martorell s'ha convertit en Juanito Martorell. Les carreteres dels afores d'alguns pobles no han quedat exemptes de traducció: a Valls, la carretera de Montblanc es diu ara Monteblanco i la de Pla, Plano.
Google Maps, però, respecta encara el bilingüisme. En trams d'algunes vies, els nous noms i els antics s'intercalen. La Ronda de Dalt, per exemple, apareix de forma intermitent entre la renascuda Ronda de Arriba i a la Travesia de Arriba encara es pot intuir algun Travessera de Dalt.
El centre de Barcelona, rebatejatLa intricada xarxa de carrers del districte de Ciutat Vella han sofert un sever rentat d'imatge. El carrer Argentería és ara , seguint la lògica de Google de castellanitzar els noms, la calle Platería, coincidint així amb el nom de l'època franquista i molt coneguda llavors per allotjar la sala Celeste. Els carrers Sant Pere Més Alt, Sant Pere del Mig i Sant Pere Més Baix es transformen, com no podia ser d'una altra forma, en San Pedro Más Alto, Mediano i Más Bajo.
Per accedir a la Presidencia de la Generalitat de Cataluña, a la Plaza San Jaime, ho podem fer des de Via Laietana, a través del carrer Jaime I, o des de la Rambla, pel carrerFernando.
Google esquiva la responsabilitat
Google ha eludit la responsabilitat de la relliscada de Google Maps en un comunicat formal. "La plataforma Google Maps és una eina gratuïta d'ajuda a l'usuari. Google no és propietària de la informació que apareix reflectida a Google Maps sinó que són tercers els qui ens la faciliten" ha anunciat la multinacional, que ha declarat estar treballant amb "els propietaris dels continguts per poder solucionar les anomalies".
Google esquiva la responsabilitat
Google ha eludit la responsabilitat de la relliscada de Google Maps en un comunicat formal. "La plataforma Google Maps és una eina gratuïta d'ajuda a l'usuari. Google no és propietària de la informació que apareix reflectida a Google Maps sinó que són tercers els qui ens la faciliten" ha anunciat la multinacional, que ha declarat estar treballant amb "els propietaris dels continguts per poder solucionar les anomalies".
Aquest 'anomalies' s'han convertit ràpidament en una burla per als usuaris de les xarxes socials. Des de Twitter, els usuaris se n'han rigut de tal manera dels nous noms de les vies de Catalunya que han convertit el hashtag #googlecat en Trending Topic a nivell estatal.
Google reconeix l'error del català i es compromet a arreglar-ho (Font de la notícia: vilaweb.cat)
Google Maps ha reconegut, en un piulet al seu compte de Twitter, l'error del català i atribueix a problemes tècnics que ara els mots, comuns i propis, apareguin traduïts en espanyol. A més, ha anunciat que ja treballaven per solucionar l'error. Ahir, Google ja va reconèixer, de la mà de la seva directora de comunicació a l'estat espanyol i en resposta al periodista Albert Cuesta, que 'una plataforma usada reiteradament per milions d'usuaris de tot el món no pot utilitzar unes dades de qualitat dubtosa'.
Si bé la companyia havia fet un comunicat formal responsabilitzant els seus proveïdors de les traduccions absurdes dels noms dels carrers a Google Maps, la directora de comunicació va acceptar que l'error és greu. El cas és que, de fa uns dies, una bona part dels carrers del país han passat a ser 'calles' i amb noms ridículs.
La notícia, publicada ahir per VilaWeb, va generar una ràpida i massiva reacció a les xarxes socials, convertint l'etiqueta de Twitter #googlecat en 'trending topic' a l'estat espanyol. L'Ajuntament de Barcelona també va mostrar 'preocupació pels errors de nomenclatura a Google Maps' en aquest piulet a Twitter. I el batlle, Xavier Trias, va anunciar que dimecres es posarien en contacte amb la companyia per oferir-li les dades correctes en Opendata.
Regulació de l'ús de la toponímia
Pel que fa al Principat cal tenir en compte, a més, que existeix un decret (pdf, 78/1991, DOGC 1434) de la Generalitat de Catalunya de l'any 1991 sobre l'ús de la toponímia a Catalunya i la cartografia. Segons aquest decret, 'la retolació a totes les vies... ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial' i, a més, estableix que la Comissió de la Toponímia, que depèn del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, ha de vetllar per aquesta mena d'irregularitats. Una de les funcions d'aquesta comissió és precisament, segons que s'indica a la seva web, 'emprendre mesures per a la difusió de la toponímia oficial'. De moment, ni el govern ni aquesta comissió no s'han pronunciat sobre els fets.
Al País Valencià i les Illes no hi ha reglaments tan complerts però en el cas de la Llei d'ús i Ensenyament del Valencià es reconeix que la toponímia ha de ser la valenciana. Malgrat això hi ha hagut casos en que discussions sobre el nom de la població han acabat portant a adoptar solucions pocs clares com és el cas de Castelló de la Ribera, oficialment Vilanova de Castelló. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua també ha publicat una extensNomenclàtor de Toponímia Major i Menor de la Comunitat Valenciana, que és a l'abast d'empreses i institucions.
Alguns exemples del ridícul de Google Maps
A Granollers, el carrer Joanot Martorell és 'Juanito Martorell'
Segons la nova toponímia de Google Maps, les places, les avingudes i els teatres, són ara 'plazas', 'avenidas' i 'teatros'. Els noms en català o bé han desaparegut o bé conviuen amb noms en espanyol que són traduccions absurdes del nom original. Vegeu, per exemple, el cas de la carretera des Migjorn Gran de Menorca: 'Calle de Mediodia Grande'; i a Santa Coloma de Farners el carrer de Verge Maria ha esdevingut de 'Verga María'.
- A l'Escala, la Closa d'en llop és ara 'el cercado del lobo'
- A Berga, el carrer del Bruc és la 'calle del Brezo' i l'avinguda de Catalunya, 'Avenida de Cataluña'
- A Eivissa: el coll de sa Carabassa és el 'camino del Cuello de la Calabaza'; i el clot des Llamp, el 'hoyo del Relámpago'
- A Olot, el carrer Josep Pla és ara 'José Placita'
- A Granollers i a Lliçà d'Amunt el carrer Joanot Martorell és la 'calle de Juanito Martorell'
- Sant Boi de Llobregat és 'San Baudilio de Llobregat'
- A Montgat, la Rambla del Turó és la 'Rambla de la Colina'
- A Esplugues de Llobregat el carrer Rovellat és ara la 'calle del Oxidado'
- A Barcelona, la ronda de Dalt és la 'Travesía de Arriba' i la plaça Francesc Macià és la 'plaza Francisco Macià'
- A Terrassa, el carrer de la Rasa ara s'anomena 'calle de la Zanja' i el carrer de la Palla, 'calle de la Paya'
- A Berga, el carrer del Bruc és la 'calle del Brezo' i l'avinguda de Catalunya, 'Avenida de Cataluña'
- A Eivissa: el coll de sa Carabassa és el 'camino del Cuello de la Calabaza'; i el clot des Llamp, el 'hoyo del Relámpago'
- A Olot, el carrer Josep Pla és ara 'José Placita'
- A Granollers i a Lliçà d'Amunt el carrer Joanot Martorell és la 'calle de Juanito Martorell'
- Sant Boi de Llobregat és 'San Baudilio de Llobregat'
- A Montgat, la Rambla del Turó és la 'Rambla de la Colina'
- A Esplugues de Llobregat el carrer Rovellat és ara la 'calle del Oxidado'
- A Barcelona, la ronda de Dalt és la 'Travesía de Arriba' i la plaça Francesc Macià és la 'plaza Francisco Macià'
- A Terrassa, el carrer de la Rasa ara s'anomena 'calle de la Zanja' i el carrer de la Palla, 'calle de la Paya'
- A Vilafranca del Penedès, la rambla de Nostra Senyora s'ha convertit en 'rambla de la Virgen' i el carrer de l'Espirall en 'calle del Respiradero'
Google Maps causa problemes arreu del món (Font de la notícia: vilaweb.cat)
El servei de mapes de Google ha generat polèmiques arreu del món. Fins i tot Nicaragua i Costa Rica es van enfrontar militarment per un error del Maps. El cas del català no és l'únic error de llengua del servei. Fa dies Rio va protestar perquè destaca massa les faveles. Fa un any tropes de Nicaragua van ocupar una illa que segons el Maps era d'ells però que controlava Costa Rica. Era un error. En altres ocasions han desaparegut ciutats senceres o s'han canviat carrers entre unes ciutats i unes altres (la CNN va provocar un escàndol amb el seu reportatge sobre Sunrise, una ciutat de Florida que el Maps va confondre amb Sararota). De fet hi ha qui parla del 'Triangle de les Bermudes del Maps' amb ciutats que apareixen i desapareixen sense saber-se ben bé la raó. La raó, tot i això, sempre té a veure amb els proveidors de les dades que apareixen al mapa.
Els problemes creats pel Maps són bastant freqüents de fet i afecten països de tot el món. Fa pocs mesos el port alemany d'Emden va ser transferit als Països Baixos pel Google Maps, que va haver de rectificar a instàncies del govern alemany. També el govern del Vietnam ha protestat davant Google pel traçat de frontera que fa amb la Xina i que el Vietnam defensa que és incorrecte.
També hi ha hagut un incident entre la Xina i la Índia motivat pel Google Maps i que té un component lingüístic. De sobte els noms de la regió índia de l'Arunachal Pradesh, que la Xina reivindica, van aparèixer escrits en xinés. Posteriorment la cosa encara es va complicar més quan la delimitació de frontera va aparèixer de forma diferent en les versions xineses i índia del Google Maps. Google va explicar aleshores que quan la delimitació d'una forntera és complicada pot optar per dibuixar-la de forma diferent en les diverses versions del Maps, per no ofendre ningú. Un incident semblant va passar al 2009 quan ciutats dels Territoris palestins ocupats van aparèixer de sobte en hebreu i etiquetades com a part d'Israel.
Els canvis de proveïdors provoquen problemes
La raó d'aquest problemes sempre és un error d'algun dels proveïdors de cartografia o de toponímia que treballa per a Google. Especialment quan l'empresa ha canviat de proveïdor l'ajustament ha estat dur. De fet Google va contractar l'any passat centenars de persones per a resoldre els problemes més evidents del seu servei de mapes.
El 2008 Google va decidir fer un canvi en el servei de maps. Fins aleshores NavTeq era la principal empresa que li facilitava cartografia i dades cartogràfiques, tot i que també ho fèien TeleAtlas (l'empresa del popular Tom-Tom) i empreses o institucions menors en zones concretes del món. El canvi que Google va fer el 2008 va ser abandonar NavTeq i usar com a proveïdor principal TeleAtlas, fet que va ser molt discutit pels geògrafs. Google va dir que els mapes i les dades de TeleAtlas eren molt millors que els de NavTeq però la motivació sembla que era una altra. NavTec és part de Nokia i Google veia la telefònica finlandesa com un gran competidor.
Recentment, però, TeleAtlas ha deixat de ser el principal proveïdor de mapes de Google als Estats Units i l'empresa californiana ha començat a fer ella mateixa els seus mapes o a usar mapes de domini públic.
El fet és que una de les raons que Google va usar per a anunciar la seva decisió va ser que TeleAtlas no atenia les demandes de rectificació dels usuaris de la manera que Google pensava que ho havia de fer. Divendres passat, de fet, Google va reconèixer sense embuts el problema del Google Maps amb el català i va anunciar que ho arreglaria tan bon punt com l'etiqueta de twitter #googlecat va esdevenir una de les més seguides.
El servei de mapes de Google ha generat polèmiques arreu del món. Fins i tot Nicaragua i Costa Rica es van enfrontar militarment per un error del Maps. El cas del català no és l'únic error de llengua del servei. Fa dies Rio va protestar perquè destaca massa les faveles. Fa un any tropes de Nicaragua van ocupar una illa que segons el Maps era d'ells però que controlava Costa Rica. Era un error. En altres ocasions han desaparegut ciutats senceres o s'han canviat carrers entre unes ciutats i unes altres (la CNN va provocar un escàndol amb el seu reportatge sobre Sunrise, una ciutat de Florida que el Maps va confondre amb Sararota). De fet hi ha qui parla del 'Triangle de les Bermudes del Maps' amb ciutats que apareixen i desapareixen sense saber-se ben bé la raó. La raó, tot i això, sempre té a veure amb els proveidors de les dades que apareixen al mapa.
Els problemes creats pel Maps són bastant freqüents de fet i afecten països de tot el món. Fa pocs mesos el port alemany d'Emden va ser transferit als Països Baixos pel Google Maps, que va haver de rectificar a instàncies del govern alemany. També el govern del Vietnam ha protestat davant Google pel traçat de frontera que fa amb la Xina i que el Vietnam defensa que és incorrecte.
També hi ha hagut un incident entre la Xina i la Índia motivat pel Google Maps i que té un component lingüístic. De sobte els noms de la regió índia de l'Arunachal Pradesh, que la Xina reivindica, van aparèixer escrits en xinés. Posteriorment la cosa encara es va complicar més quan la delimitació de frontera va aparèixer de forma diferent en les versions xineses i índia del Google Maps. Google va explicar aleshores que quan la delimitació d'una forntera és complicada pot optar per dibuixar-la de forma diferent en les diverses versions del Maps, per no ofendre ningú. Un incident semblant va passar al 2009 quan ciutats dels Territoris palestins ocupats van aparèixer de sobte en hebreu i etiquetades com a part d'Israel.
Els canvis de proveïdors provoquen problemes
La raó d'aquest problemes sempre és un error d'algun dels proveïdors de cartografia o de toponímia que treballa per a Google. Especialment quan l'empresa ha canviat de proveïdor l'ajustament ha estat dur. De fet Google va contractar l'any passat centenars de persones per a resoldre els problemes més evidents del seu servei de mapes.
El 2008 Google va decidir fer un canvi en el servei de maps. Fins aleshores NavTeq era la principal empresa que li facilitava cartografia i dades cartogràfiques, tot i que també ho fèien TeleAtlas (l'empresa del popular Tom-Tom) i empreses o institucions menors en zones concretes del món. El canvi que Google va fer el 2008 va ser abandonar NavTeq i usar com a proveïdor principal TeleAtlas, fet que va ser molt discutit pels geògrafs. Google va dir que els mapes i les dades de TeleAtlas eren molt millors que els de NavTeq però la motivació sembla que era una altra. NavTec és part de Nokia i Google veia la telefònica finlandesa com un gran competidor.
Recentment, però, TeleAtlas ha deixat de ser el principal proveïdor de mapes de Google als Estats Units i l'empresa californiana ha començat a fer ella mateixa els seus mapes o a usar mapes de domini públic.
El fet és que una de les raons que Google va usar per a anunciar la seva decisió va ser que TeleAtlas no atenia les demandes de rectificació dels usuaris de la manera que Google pensava que ho havia de fer. Divendres passat, de fet, Google va reconèixer sense embuts el problema del Google Maps amb el català i va anunciar que ho arreglaria tan bon punt com l'etiqueta de twitter #googlecat va esdevenir una de les més seguides.
03/12/2011 - Canyelles, experto en RSC en el ámbito hospitalario y de la salud
Josep Maria Canyelles, experto en RSC y en el sector sanitario, hizo la sesión inaugural de la Jornada "La RSC en los nuevos entornos", de la Unión Catalana de Hospitales , en el Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona).La intervención ante más de sesenta directivos hospitalarios y de centros asistenciales trató sobre el sentido estratégico de la responsabilidad social y su vinculación con el modelo de empresa, con especial referencia a aspectos de la cultura corporativa. Canyelles alertó de algunos de los riesgos en el desarrollo de la RSC en el sector de la salud, que puede llevar a acumular buenas prácticas que no aporten un valor real.
Trayectoria
La relación de Josep Maria Canyelles con el mundo hospitalario se inició en referencia con el mundo del voluntariado.
Como coordinador del Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya organizó, junto con el Departamento de Salud, unos Encuentros sectoriales en el ámbito de la salud. Este grupo de trabajo analizó y definió el modelo de voluntariado en el ámbito hospitalario y residencial.Más tarde elaboró un libro, junto con un equipo de trabajo, titulado Els programes de voluntariat en l'àmbit de l'atenció sociosanitària. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social. 1997, Barcelona.
Como gerente del INCAVOL estuvo implicado en la organización de la Marató de TV3, uno de los principales referentes mundiales de maratón televisiva que aporta dinero a la investigación médica, llevando a cabo una enorme movilización ciudadana.
Desarrolló el conocimiento experto sobre las políticas de salud en el Máster en Políticas Públicas y Sociales (UPF - Johns Hopkins University).
Ha desarrollado diferentes conferencias dirigidas al sector, como una conferencia sobre Voluntariado en el ámbito hospitalario dentro de la Jornada Técnica de la Unión Catalana de Hospitales (2002); sobre Responsabilidad social como vía hacia la Excelenciapara la Agrupación Catalana de Entidades de Salud ( ACES ) en la Jornada la Calidad y la RSC: dos caminos hacia la Excelencia (2006), o sobre La Responsabilidad Social para el sector de los Odontólogos en la jornada organizada por el Colegio Oficial de Odontólogos y Estomatólogos de Cataluña.Su conocimiento de las herramientas más avanzadas de gestión le permitió desarrollar el mapa estratégico y el cuadro de mando integral en una unidad de excelencia del Hospital del Valle de Hebrón. Desde el año 2004, con la puesta en funcionamiento del think tank Responsabilidad Global, ofrece sus servicios en el sector, con un posicionamiento claramente ubicado en el acompañamiento a la alta dirección para desarrollar políticas de responsabilidad social vinculadas a la estrategia corporativa y que impacten en el modelo de empresa o de organización.
El asesoramiento a empresas especializadas en consultoría sanitaria nos permite generar un gran impacto indirecto, ya que permite que hospitales de diversas regiones del mundo puedan recibir una propuesta de valor que incluye la sostenibilidad y la RSC. A través de nuevas alianzas expertas, hoy podemos ofrecer un servicio completo en el sector, con un conocimiento experto que también incluye el desarrollo de proyectos y procesos de mejora en los ámbitos ambiental, laboral y social. 
03/12/2011 - Canyelles, expert en RSC en l'àmbit hospitalari i de la salut
La intervenció davant més de seixanta directius hospitalaris i de centres assistencials va tractar sobre el sentit estratègic de la responsabilitat social i la seva vinculació amb el model d'empresa, amb especial referència a aspectes de la cultura corporativa. Canyelles va alertar d'alguns dels riscos en el desenvolupament de l'RSC en el sector de la salut, que pot portar a acumular bones pràctiques que no aportin un valor real.
Trajectòria
La relació de Josep Maria Canyelles amb el món hospitalari va iniciar-se en referència amb el món del voluntariat. Com a coordinador de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya va organitzar, juntament amb el Departament de Salut, unes Trobades sectorials en l'àmbit de la salut. Aquest grup de treball va analitzar i definir el model de voluntariat en l'àmbit hospitalari i residencial.
Com a gerent de l'INCAVOL va estar implicat en l'organització de la Marató de TV3, un dels principals referents mundials de marató televisiva que aporta diners a la recerca mèdica, tot portant a terme una enorme mobilització ciutadana.
Va desenvolupar el coneixement expert sobre les polítiques de salut en el Màster en Polítiques Públiques i Socials (UPF - Johns Hopkins University).
Ha desenvolupat diferents conferències adreçades al sector, com ara una conferència sobre Voluntariat en l'àmbit hospitalari dins la Jornada Tècnica de la Unió Catalana d'Hospitals (2002); sobre Responsabilitat social com a via cap a l'Excel·lència per a la Agrupació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) dins la Jornada la Qualitat i l'RSC: dos camins cap a l'Excel·lència (2006), o sobre La Responsabilitat Social per al sector dels Odontòlegs en la jornada organitzada pel Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.El seu coneixement de les eines més avançades de gestió li va permetre desenvolupar el mapa estratègic i el quadre de comandament integral dins una unitat d'excel·lència de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Des de l'any 2004, amb la posada en funcionament del think tank Responsabilitat Global, ofereix els seus serveis al sector, amb un posicionament clarament ubicat en l'acompanyament a l'alta direcció per a desenvolupar polítiques de responsabilitat social vinculades a l'estratègia corporativa i que impactin en el model d'empresa o d'organització.L'assessorament a empreses especialitzades en consultoria sanitària ens permet generar un gran impacte indirecte, ja que permet que hospitals de diverses regions del món puguin rebre una proposta de valor que inclou la sostenibilitat i l'RSC.
A través de noves aliances expertes, avui podem oferir un servei complet al sector, amb un coneixement expert que també inclou el desenvolupament de projectes i processos de millora en els àmbits ambiental, laboral i social.
01/12/2011 - Quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya?
| Dijous 15 de desembre de 2011, a les 18.00 h - Cercle d’Economia La societat catalana és classista o meritocràtica? Pesa més l’herència familiar de classe o les possibilitats per progressar? Quin ha estat el pes de l’educació en la mobilitat social catalana? L’educació ha tingut el mateix efecte per a totes les generacions? L’esforç personal serveix per superar les desigualtats d’origen? Com s’explica que ens puguem comparar amb els països d’Europa amb més mobilitat social? I potser la pregunta més important: quins són els reptes socials i educatius en temps de crisi si volem preservar una societat que s’ha demostrat oberta, fluïda i meritocràtica durant tants anys? Per debatre sobre aquestes preguntes, la Fundació Jaume Bofill us convida a l’acte en què intervindran els autors de l’estudi Educació i mobilitat social a Catalunya: Xavier Martínez Celorrio, professor de sociologia de l’educació i investigador del CRIT (Creativitat, Innovació i Transformació Urbana) de la Universitat de Barcelona. Antoni Marín Saldo, sociòleg i estadístic de la Fundació pel Desenvolupament Comunitari (DC) i investigador del CRIT. També participaran: Josep M. Rañé, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) Emili Pons, coordinador d’actuacions en matèria del sistema educatiu del Departament d’Ensenyament Enric Canet, exdirector d’escola i responsable de l’Associació Casal dels Infants Dijous 15 de desembre de 2011, a les 18.00 h Cercle d’Economia Carrer Provença, 298 – Barcelona Cal confirmar l’assistència clicant aquí Durant l’acte es podrà adquirir el llibre: Educació i mobilitat social a Catalunya (vol 1 i 2). Aquesta recerca analitza la mobilitat i la fluïdesa social catalana per primera vegada des de 1972 i, específicament, la relaciona amb l’educació i en fa la comparativa amb altres països europeus. Les conclusions desmenteixen tòpics sobre la societat catalana i la seva incapacitat per millorar la classe social dels individus i analitzen els canvis de tendència a l’inici de l’actual crisi econòmica. L’estudi s’ha basat en les dades de l’enquesta Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD), una enquesta de la Fundació Jaume Bofill en què s’entrevisten anualment, des de fa una dècada, més de 4.600 individus i 2.000 llars de Catalunya. Podeu descarregar-vos el dossier de premsa o comprar el llibre aquí. |
08/11/2011 - Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei
Ha estat una entrevista interessant. En Joan Antoni Melé sempre és un personatge interessant. Malauradament ha tornat a expressar-se amb falsedat en un tema, cosa que lamento profundament.
Transparència
Triodos no publica memòria d'RSE ni tenen cap departament d'RSE. L'argument que aporten és que l'RSE ja forma part plenament de tota la seva filosofia. Curiós argument que sovint també fan servir els organismes públics per justificar que a ells no els cal gestionar l'RS perquè ja és innata. També feien servir aquest argument les caixes d'estalvis ara fa deu anys, ja que l'Obra Social era la seva RSE.
En tot cas, a la seva memòria corporativa no expliquen que estiguin incomplint cap llei, que hagin tingut queixes i denúncies o que en alguns temes no estiguin donant compliment a les expectatives de la societat.
Triodos Bank es defineix com un banc ètic i que actua amb RSE. A l'hora d'invertir els recursos elimina aquelles empreses que estan en sectors no ètics i tria aquelles que tenen bones pràctiques ambientals i també ha parlat de culturals.
Per desgràcia, Triodos Bank no mostra aquest sentit de la responsabilitat social pel que fa al respecte lingüístic a la clientela i la societat on pretén fer negoci. Però no és només un tema d'RSE -que ja és prou lamentable- sinó que des de la seva implantació a Catalunya, aquest banc està incomplint la llei (article 128-1 del Codi de Consum).
A l'entrevista d'avui han estat indulgents ja que Manel Fuentes sols s'ha referit a la mala pràctica però sense esmentar l'incompliment legal. Melé ha esquivat la pregunta parlant del volum de feina, el creixement... i ha dit que ara en part ja estava solucionat. Però no és així.
La pregunta que toca fer a Triodos Bank és molt senzilla: si incompleixen una llei sense immutar-se, per quin motiu he de pensar que no n'estan incomplint altres? O és que és raonable pensar que es poden complir les lleis a la carta? Com ho fan per triar quines compleixen i quines no?
Sóc crític amb el comportament de Triodos -potser més que amb altres empreses- perquè el que no es pot fer és usar l'ètica per tapar les males pràctiques i per orientar l'ètica en una part de l'empresa i acceptar que una altra part no cal ser-ho.
Transparència
Triodos no publica memòria d'RSE ni tenen cap departament d'RSE. L'argument que aporten és que l'RSE ja forma part plenament de tota la seva filosofia. Curiós argument que sovint també fan servir els organismes públics per justificar que a ells no els cal gestionar l'RS perquè ja és innata. També feien servir aquest argument les caixes d'estalvis ara fa deu anys, ja que l'Obra Social era la seva RSE.
En tot cas, a la seva memòria corporativa no expliquen que estiguin incomplint cap llei, que hagin tingut queixes i denúncies o que en alguns temes no estiguin donant compliment a les expectatives de la societat.
Cumplimiento e integridad. Triodos Bank cuenta con un conjunto de normas y procedimientos internos que garantizan que la gestión de la empresa se realiza de acuerdo con sus propias políticas y se adecua a las leyes y regulaciones vigentes. Además, el departamento de Legal y Cumplimiento garantiza, de forma independiente, el cumplimiento de las normas y los procedimientos del banco. [...] En 2010 no se han producido incidencias importantes en materia de cumplimiento o integridad. Triodos Bank no se ha visto involucrado en procedimientos legales o sanciones relacionadas con el incumplimiento de las leyes o normativas en el ámbito del control financiero, la corrupción, las acciones publicitarias, la competencia, la privacidad o la responsabilidad del producto. FontCaldria preguntar al sotsdirector general de Triodos Bank si ens està incitant a presentar denúncies per tal de donar més importància a les incidències, o si ha informat de l'incompliment legal a l'Àrea internacional de Compliment amb seu a Zeist. O com han procedit els Compliance officers.
Com actuar com a client
Davant l'interès per ser client d'un banc ètic, vaig insistir en diverses ocasions per via telefònica sobre quan tenien previst complir la llei. Finalment vaig comprendre que no tenien intenció de fer-ho i que si volia treballar amb ells havia de ser acceptant la complicitat de l'incompliment.
Vaig pensar que una manera de posar-los en un compromís era aportant un formulari traduït. Si l'empresa no ho feia, doncs a veure com reaccionen davant la traducció feta per un client. Podeu trobar la traducció aquí.
Malauradament no vaig arribar a temps de fer la prova perquè en aquell moment van acceptar finançar una empresa com Telecinco, fet que trobo inacceptable des d'un punt de vista ètic. Aquesta cadena televisiva té males pràctiques ètiques de manera permanent, promou de manera sistemàtica la xenofòbia envers els catalans i té un posicionament polític ofensiu que arriba al punt de demanar una il·legalitat: un grup d’intel·lectuals nacionalistes espanyols i Telecinco van elaborar el Manifiesto por la lengua común, un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic, i amb un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada.
Desconec si altres caixes o bancs on tinc diners financen aquesta empresa. Però el cas de Triodos és diferent precisament perquè tenen uns criteris ètics, de manera que incloent aquesta empresa l'estan legitimant, estan validant la seva actitud. No penso ajudar a finançar ni Telecinco ni AirBerlin, les dues empreses que més s'han significat per un comportament polític gens empresarial que aporta elements xenòfobs i mancats de tota ètica i respecte a la comunitat.
I un darrer comentari- El degoteig xenòfob de Telecinco
- Retiren su publicidad de programas que pagan a familiares de criminales
- El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
- Nova crítica a la cadena Telecinco, ara provinent de les entitats de discapacitats
- Comparen el govern català amb els nazis a Telecinco. Rahola planta 'La Noria' després que una tertuliana digui que Catalunya está governada per "nacional-socialistas"
- Continua la croada xenòfoba de Telecinco contra la llengua catalana;
- Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia;
- L'Arguiñano, son pare i la División Azul;
- Telecinco demana una il·legalitat;
- Crits de 'Viva España' a Sálvame mentre Karmele Marchante intenta entonar Els Segadors;
- Autoregulació de les cadenes televisives;
- L’ètica perduda de Tele 5
El sotsdirector de Triodos ha argumentat les dificultats de tenir el web en català en dues línies: la primera per la complexitat de la seva pàgina, que requeriria una persona per cada llengua. Veient el tipus de pàgina que tenen, no sembla tan complexa perquè calgui una persona per llengua, sincerament. Però el contraargument és un altre: quan van encarregar el disseny de la pàgina havien d'haver demanat que havia d'estar dissenyada per a ser gestionada en format multilingüe. El que és car és fer-ho quan no s'ha previst abans, però això ja és una qüestió de diligència. Haurien de demanar responsabilitats al cap informàtic per no encarregar el web pensant en els requeriments que havia de tenir per a ser respectuós amb la clientela i socialment responsable.
El segon argument ha estat que si el fan en català també l'haurien de fer en valencià perquè sinó allà s'enfaden. Aquí és on l'alta valoració en què el tinc m'ha caigut als peus. Només el mateix fet d'expressar-ho ja és impresentable com a argument: a què jugueu, a empresa ètica o a partit polític?
És curiós que reconeixeu públicament que presteu més atenció als sectors interessats en convertir la llengua en un problema, que són sectors que majoritàriament no usen aquest idioma sinó un altre. La creació del problema pretén que finalment les empreses tinguin un argument per a fer servir ni una denominació ni l'altra. Davant del problema, ho fem sols en castellà, i això és el que fa Triodos. Seguir divulgant públicament aquest argument és fer-los el joc i perpetuar la discriminació. Alternativament, com ho veuríeu si en lloc de fer cas d'alguns polítics acceptem els criteris científics, universitaris, o dels òrgans que legítimament poden expressar el bon criteri:
Aconsellem seguir el criteri de les Universitats o d’organismes acadèmics com l’Institut d’Estudis Catalans o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquesta última, en el seu Dictamen sobre la qüestió (2005) estableix que la llengua té dues denominacions (català i valencià) fet que pot crear equívocs sobre la cohesió de l’idioma en alguns contexts, especialment fora de l’àmbit lingüístic compartit. Per aquesta raó l’AVL recomana fórmules sincrètiques a fi d’harmonitzar la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Una possibilitat és la de posar català/valencià. Altres solucions no acadèmiques poden caure en el terreny dels interessos partidistes.
Enregistrament de l'entrevistaArticle publicat a Jornal.cat
08/11/2011 - El degoteig xenòfob de Telecinco
El mes passat vam fer alguns escrits denunciant l'actitut d'Antena 3, que podreu trobar a Preguntas a Antena 3.
La censura va ser una mala pràctica afegida al tema de fons, el to xenòfob d'algunes preguntes:
30.9.11 [ca] ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España? [es] ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España?
3.10.11 [ca] La censura en directe [es] La censura en directo
5.10.11 [ca] La censura en directe (II) [es] La censura en directo (II)
6.10.11 [ca] La censura en directe (III) [es] La #censura en directo (III)
Però el comportament d'Antena 3 no és comparable a degoteig xenòfob continu que es pot apreciar a una altra cadena: Telecinco, sobre la qual hem escrit malauradament en diverses ocasions.
Fa uns dies es va produir un nou incident en aquesta cadena televisiva. Es preguntava a un concursant “Si tuvieras un hijo, qué preferirías: ¿que fuera homosexual, que fuera negro o que fuera catalán?”. El concursant va respondre: “Con tal de su felicidad y la mía, me daría igual”. Telecinco va retirar aquesta pregunta hores després i al·lega que la pregunta va aparèixer en pantalla degut a un error humà i que mai hauria d'haver estat acceptada pels administradors de la pàgina.Si no fos per la llarga llista de males pràctiques en general, i de catalanofòbia en particular, encara ens ho podríem creure!
- Retiren su publicidad de programas que pagan a familiares de criminales
- El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
- Nova crítica a la cadena Telecinco, ara provinent de les entitats de discapacitats
- Comparen el govern català amb els nazis a Telecinco. Rahola planta 'La Noria' després que una tertuliana digui que Catalunya está governada per "nacional-socialistas"
- Continua la croada xenòfoba de Telecinco contra la llengua catalana;
- Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia;
- L'Arguiñano, son pare i la División Azul;
- Telecinco demana una il·legalitat;
- Crits de 'Viva España' a Sálvame mentre Karmele Marchante intenta entonar Els Segadors;
- Autoregulació de les cadenes televisives;
- L’ètica perduda de Tele 5
30/10/2011 - Quasi tots els resultats d'estudis biomèdics publicats són falsos
Fa un parell de setmanes vaig publicar una reflexió en aquest bloc recollint un seguit d'aportacions que havia acabat de fer en el fòrum d'una comunitat de tecnòlegs on hi sóc convidat.
El meu argument era que no es pot confiar en la "ciència" encara que faci servir mètode científic, si l'investigador no treballa per una organització amb una política de responsabilitat social que integri un codi ètic clar que vagi més enllà del codi deontològic. Bé, les declaracions ètiques tampoc són una garantia absoluta, però les que no declaren res...
L'epidemiòleg de la Universitat de Stanford ha estat aquesta setmana a Barcelona per impartir una conferència.
Crec que la ciència (i la tècnica) són un fonament central en el desenvolupament de la societat. Però la cienciacràcia és perillosa. Per damunt de la ciència ha d'haver-hi la prudència, el sentit comú, i també la política per a poder aplicar aquest màxim interès públic. Per desprestigiada que estigui la política, té el deure de fer valer el criteri d'interès general i de prudència, i de protecció dels més febles...
I encara més: caldria que l'ètica prevalgués per damunt. I avui l'ètica s'ha de fer operativa en el món de les organitzacions per mitjà de la responsabilitat social. Sense tot això, una ciència descontrolada (o controlada per grans interessos econòmics) pot ser un perill.
En una societat complexa, no hi ha una resposta clara a qui controla a qui... però ha d'haver-hi xarxes de control mutu que permetin una correcta governança de la complexitat. Però no es podem acceptar l'imperi de la raó perquè cadascú té les seves raons i els seus interessos.
Per a la ciència/tècnica les centrals nuclears eren absolutament segures. Quan hi ha una desgràcia aleshores resulta que és que hi havia imponderables. El científic dirà que el risc és sols de l'1% -per dir alguna cosa. L'interès empresarial dirà que això és pot assegurar. I és la societat per mitjà de la política qui ha de decidir si vol assumir el risc (i aleshores, els científics a callar perquè ha parlat la sobirania popular).
Quants productes comercials venen avalats per presumptes investigacions portades a terme per una Universitat...? Ja sabem que les universitats tenen necessitat de finançar-se, oi? És avui dia un aval universitari un aval científic absolut, o és sols una part de la veritat? Relativitzem-ho, sobretot en universitats que no gestionen la RSU (Resp.Soc. Univ) i no poden verificar cap procés de gestió ètica o socialment responsable.
Quants estudis científics en camps delicats treuen conclusions absolutament divergents? Finalment s'acaba imposant l'opció que té més investigacions que l'avala i que coincideix amb la que s'han destinat més diners a finaçar-la. En els origens de la SIDA hi ha proves d'això.
Finalment hi ha el paper dels professionals o científics. Avui dia, amb tot el que ja sabem... puc confiar que hom compleixi el codi deontològic de la professió si l'empresa no ha codificat l'ètica, si no gestiona l'RSE, si no té canals per a exigir als seus professionals el compliment dels codis ètic corporatiu i deontològic professional?
Hi ha qui opina que QUASI TOTS ELS RESULTAT PUBLICATS SÓN FALSOS!!!! (estudis en medicina): Ioannidis JP. Why most published research findings are false. PLoS Med 2005; 2: e124. [Resumen] [Artículos relacionados] [Texto completo].
El meu argument era que no es pot confiar en la "ciència" encara que faci servir mètode científic, si l'investigador no treballa per una organització amb una política de responsabilitat social que integri un codi ètic clar que vagi més enllà del codi deontològic. Bé, les declaracions ètiques tampoc són una garantia absoluta, però les que no declaren res...
Ara acabo d'escoltar a TV3 que Ioannidis és a Barcelona i que ha declarat que per tenir estudis de més qualitat cal més control públic de la recerca científica biomèdica:
Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat
Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat
Josep M. Camps Actualitzat a les 21:56 h 29/10/2011
En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.
Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica.
Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomanareforçar el control públic de la recerca privada.
A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.
El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.
Més de la meitat de les descobertes en la recerca científica biomèdica que es fan públiques acaben resultant exagerades o falses anys després. Hi ha investigadors dedicats a analitzar aquest fenomen i John Ioannidis, metge epidemiòleg greconord-americà, n'és un. Ho atribueix sovint als interessos econòmics de les empreses, als interessos personals dels investigadors i fins i tot a la mateixa dinàmica del treball científic. Per solucionar-ho proposa que es facin públiques totes les dades de les recerques, perquè es puguin confirmar o refutar ràpidament, i recomana potenciar el control públic de la recerca. Els informatius de TV3 l'han entrevistat aprofitant que va ser al Centre Cochrane de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per fer-hi una conferència.
L'any 2005 el metge epidemiòleg John P. Ioannidis va publicar un article a la revista "PLoS Medicine" titulat "Per què la majoria dels descobriments científics publicats són falsos". En aquest article de títol provocador Ioannidis volia cridar l'atenció sobre un fenomen que tots coneixem: els descobriments científics en medicina que, anys després de donar-se a conèixer, són desmentits per noves recerques. A l'article demostrava, a través de l'anàlisi estadística, que la majoria de recerques que es publiquen a les revistes científiques fanafirmacions que no tenen prou base empírica, i per això sovint són errònies.En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.
Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica.
Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomanareforçar el control públic de la recerca privada.
A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.
El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.
- "Perquè la majoria dels descobriments científics publicats són falsos"
Article de la revista "The Atlantic" que explica la carrera de Ioannidis (versió castellana) - Article de la revista "The Atlantic" que explica la carrera de Ioannidis (versió anglesa)
- Article sobre Ioannidis a la revista de la Universitat de Tufts
- Article de Jonah Lehrer a "The New Yorker"
I encara més: caldria que l'ètica prevalgués per damunt. I avui l'ètica s'ha de fer operativa en el món de les organitzacions per mitjà de la responsabilitat social. Sense tot això, una ciència descontrolada (o controlada per grans interessos econòmics) pot ser un perill.
En una societat complexa, no hi ha una resposta clara a qui controla a qui... però ha d'haver-hi xarxes de control mutu que permetin una correcta governança de la complexitat. Però no es podem acceptar l'imperi de la raó perquè cadascú té les seves raons i els seus interessos.
Per a la ciència/tècnica les centrals nuclears eren absolutament segures. Quan hi ha una desgràcia aleshores resulta que és que hi havia imponderables. El científic dirà que el risc és sols de l'1% -per dir alguna cosa. L'interès empresarial dirà que això és pot assegurar. I és la societat per mitjà de la política qui ha de decidir si vol assumir el risc (i aleshores, els científics a callar perquè ha parlat la sobirania popular).
Quants productes comercials venen avalats per presumptes investigacions portades a terme per una Universitat...? Ja sabem que les universitats tenen necessitat de finançar-se, oi? És avui dia un aval universitari un aval científic absolut, o és sols una part de la veritat? Relativitzem-ho, sobretot en universitats que no gestionen la RSU (Resp.Soc. Univ) i no poden verificar cap procés de gestió ètica o socialment responsable.
Quants estudis científics en camps delicats treuen conclusions absolutament divergents? Finalment s'acaba imposant l'opció que té més investigacions que l'avala i que coincideix amb la que s'han destinat més diners a finaçar-la. En els origens de la SIDA hi ha proves d'això.
Finalment hi ha el paper dels professionals o científics. Avui dia, amb tot el que ja sabem... puc confiar que hom compleixi el codi deontològic de la professió si l'empresa no ha codificat l'ètica, si no gestiona l'RSE, si no té canals per a exigir als seus professionals el compliment dels codis ètic corporatiu i deontològic professional?
25/10/2011 - Fruites i verdures Pep s'adhereix al "Pacte per al celíac i el diabètic"
L'objectiu és millorar la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris (21/10/2011)
Programa de consum sobre l'etiquetatge dels productes per a persones celíaques i al·lèrgies alimentàries
Fruites i verdures Pep és una petita empresa que fa nou anys es dedica a la venda de fruita i verdura al detall. Des dels últims vuit anys també elabora calçots cuits per encàrrec, escalivada, salsa de romesco pels calçots i paté d'escalivada; aquests dos últims productes aptes ambdós per a persones celíaques.
Documentació: més informació
16/10/2011 - Transparència a Internet: Google Takeout
La transparència a Internet fa un primer pas amb el servei Google Takeout, una aplicació que permet descarregar les dades que Google té de tu.
Aquest és el proper pas de la WWW... la transparència i saber quines dades tenen d'un per a poder demanar -si cal- que les esborrin...
Una de les funcionalitats menys conegudes de Google (i garanteixo que el 99% dels que esteu llegint això ara mateix ho desconeixia) és un servei anomenat "Google Takeout" ("Google per emportar").
Aquest és un servei que et permet descarregar tota la informació que Google té emmagatzemada sobre tu, als seus serveis, des de la informació que proveeixes a Google al teu perfil, fins als teus cercles de Google +, i des de tots els enllaços que has marcat "+1" fins als teus Buzz, contactes de Google Voice, i fotos emmagatzemades al servei de Picassa. Absolutament tot el que et concerneix amb Google i el teu compte.
Per a utilitzar aquesta funcionalitat, simplement visiteu la pàgina de Google Takeout, i pitgeu el botó vermell que diu "Create Archive" ("Crear Arxiu"), cosa que us retornarà un arxiu que podreu descarregar al PC, i emmagatzemar per a la posteritat (o desempacar per a tafanejar).
Ara cal que empreses com Facebook, Apple i Microsoft segueixin els passos de Google!
Advertència: Depenent de la quantitat de dades que tinguin a Google (sobretot si teniu moltes imatges) aquest arxiu podria ser bastant gran, per la qual cosa paciència per a descarregar...
Informació aportada per David Ferré
Aquest és el proper pas de la WWW... la transparència i saber quines dades tenen d'un per a poder demanar -si cal- que les esborrin... Una de les funcionalitats menys conegudes de Google (i garanteixo que el 99% dels que esteu llegint això ara mateix ho desconeixia) és un servei anomenat "Google Takeout" ("Google per emportar").
Aquest és un servei que et permet descarregar tota la informació que Google té emmagatzemada sobre tu, als seus serveis, des de la informació que proveeixes a Google al teu perfil, fins als teus cercles de Google +, i des de tots els enllaços que has marcat "+1" fins als teus Buzz, contactes de Google Voice, i fotos emmagatzemades al servei de Picassa. Absolutament tot el que et concerneix amb Google i el teu compte.
Per a utilitzar aquesta funcionalitat, simplement visiteu la pàgina de Google Takeout, i pitgeu el botó vermell que diu "Create Archive" ("Crear Arxiu"), cosa que us retornarà un arxiu que podreu descarregar al PC, i emmagatzemar per a la posteritat (o desempacar per a tafanejar).
Ara cal que empreses com Facebook, Apple i Microsoft segueixin els passos de Google!
Advertència: Depenent de la quantitat de dades que tinguin a Google (sobretot si teniu moltes imatges) aquest arxiu podria ser bastant gran, per la qual cosa paciència per a descarregar...
Informació aportada per David Ferré
16/10/2011 - Transparencia en Internet: Google Takeout
La transparencia en Internet da un primer paso con el servicio Google Takeout, una aplicación que permite descargar los datos que Google posee de ti.
Este es el próximo paso de la WWW... la transparencia y saber que datos tienen de uno para poder pedir -si hace falta- que se borren...
Una de las funcionalidades menos conocidas de Google (y garantizo que el 99% de los que está leyendo esto ahora mismo lo desconocía) es un servicio llamado "Google Takeout" ("Google Para Llevar").
Este es un servicio que te permite descargar toda la información que Google tiene almacenada sobre ti, en todos sus servicios, desde la información que le provees a Google en tu perfil, hasta tus círculos de Google+, y desde todos los enlaces que le has dado "+1" hasta tus Buzz, contactos de Google Voice, y fotos almacenadas en el servicio de Picassa. Absolutamente todo lo concerniente con Google y tu cuenta.
Para utilizar esta funcionalidad, simplemente visiten la página de Google Takeout, y opriman el botón rojo que dice "Create Archive" ("Crear Archivo"), lo que les devolverá un archivo que podrán descargar en sus PCs, y almacenar para la posteridad (o desempacar para curiosear).
Ahora necesitamos que empresas como Facebook, Apple y Microsoft sigan los pasos de Google!
Advertencia: Dependiendo de la cantidad de datos que tengan en Google (en particular si tienen muchas imágenes) este archivo podría ser bastante grande, por lo que paciencia para descargarlo...
Información aportada por David Ferré
Este es el próximo paso de la WWW... la transparencia y saber que datos tienen de uno para poder pedir -si hace falta- que se borren...Una de las funcionalidades menos conocidas de Google (y garantizo que el 99% de los que está leyendo esto ahora mismo lo desconocía) es un servicio llamado "Google Takeout" ("Google Para Llevar").
Este es un servicio que te permite descargar toda la información que Google tiene almacenada sobre ti, en todos sus servicios, desde la información que le provees a Google en tu perfil, hasta tus círculos de Google+, y desde todos los enlaces que le has dado "+1" hasta tus Buzz, contactos de Google Voice, y fotos almacenadas en el servicio de Picassa. Absolutamente todo lo concerniente con Google y tu cuenta.
Para utilizar esta funcionalidad, simplemente visiten la página de Google Takeout, y opriman el botón rojo que dice "Create Archive" ("Crear Archivo"), lo que les devolverá un archivo que podrán descargar en sus PCs, y almacenar para la posteridad (o desempacar para curiosear).
Ahora necesitamos que empresas como Facebook, Apple y Microsoft sigan los pasos de Google!
Advertencia: Dependiendo de la cantidad de datos que tengan en Google (en particular si tienen muchas imágenes) este archivo podría ser bastante grande, por lo que paciencia para descargarlo...
Información aportada por David Ferré
12/10/2011 - Els comportaments que són a la nostra natura
#ditalull Donat que vam fer un article llarg sobre els models del Barça i el Madrid on, entre altres coses més rellevants, també fèiem referència a la mundialment coneguda ficada de dit de Mourinho a l'ull del Tito Vilanova, ara no me'n puc estar de seguir comentant la jugada.
Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.
Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.
Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.
Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.
Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.
Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.
Doncs això.
A risc que qualsevol fanàtic sense control també consideri que la contenció és un excés davant la necessitat d'expressar la natura de cadascú. Per què ens hem de contenir o demanar excuses si la violència està en la nostra natura? I sempre podem afirmar que se'ns ha provocat, cosa que per a la justícia espanyola s'ha demostrat que funciona com a atenuant i gairebé eximent.
11/10/2011 - "No se olvide de apagar el wi-fi por la noche"
La Contra de la Vanguardia entrevista a Agustín Bocos, abogado ambientalista
¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios?
Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo.
Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando.
Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.
¿Hay estudios?
Existe un informe de acceso público, Bioiniciative, que resume más de 2.000 estudios internacionales. En la resolución del Consejo de Europa de mayo se recogen las conclusiones de este informe: los estudios vinculan la exposición prolongada a radiaciones electromagnéticas con ciertos tumores.
Radiaciones malignas, pero necesarias.
Para conectarse existen otros sistemas que permiten disfrutar de internet a través de la red eléctrica.
¿Qué dice la OMS?
Ha clasificado oficialmente este tipo de radiaciones como posible cancerígeno.
Si sumamos las radiaciones de los wi-fi de un edificio, debemos estar todos fritos.
Mi consejo es utilizar cable. Ya hay estudios que relacionan la hiperactividad, las cefaleas y el mal dormir infantil con estas ondas. ¿Para qué correr riesgos, si existen tecnologías alternativas sin riesgo?
[leer más]
¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios?
Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo.
Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando.
Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.
¿Hay estudios?
Existe un informe de acceso público, Bioiniciative, que resume más de 2.000 estudios internacionales. En la resolución del Consejo de Europa de mayo se recogen las conclusiones de este informe: los estudios vinculan la exposición prolongada a radiaciones electromagnéticas con ciertos tumores.
Radiaciones malignas, pero necesarias.
Para conectarse existen otros sistemas que permiten disfrutar de internet a través de la red eléctrica.
¿Qué dice la OMS?
Ha clasificado oficialmente este tipo de radiaciones como posible cancerígeno.
Si sumamos las radiaciones de los wi-fi de un edificio, debemos estar todos fritos.
Mi consejo es utilizar cable. Ya hay estudios que relacionan la hiperactividad, las cefaleas y el mal dormir infantil con estas ondas. ¿Para qué correr riesgos, si existen tecnologías alternativas sin riesgo?
[leer más]
11/10/2011 - Els productes d'electricitat 100% verds són els més barats
Aquesta és una de les conclusions extretes del nou comparador de tarifes de gas i llum comparatarifasenergia.es. El portal, que es desmarca de qualsevol de les comercialitzadores energètiques que hi ha actualment al mercat, assegura que els productes d’electricitat més barats i per sota de la TUR, són tots productes d’energia 100% verda.
E. ON encapçala amb el seu producte dual “Llum i Gas Triple Energia”, mentre que en el cas de només electricitat, figuren en primer lloc Companyia Escandinava d’Electricitat a Espanya, AE 3000 i HC energia, tots 100% verd.
Les empreses comercialitzadores poden vendre energia d'origen renovable, adquirint paquets certificats d'aquesta producció que després ens ofereixen als consumidors. En aquests moments empreses grans com EON, HC i Iberdrola ofereixen productes d'origen renovable i empreses com Gesternova, AE3000, Companyia Escandinava d'Electricitat, Factor Energia, la cooperativa catalana de producció i consum d'electricitat verda Som Energia i Z-Energy-VM, comercialitzen electricitat 100% d'origen renovable.
El portal comparatarifasenergia.es permet a l'usuari triar el preu, la durada del contracte, el tipus d'energia (si és renovable o no), si es tracta de consum domèstic o empresa. A partir d'aquí l'usuari introdueix les seves dades per accedir a la comparativa de tarifes del mercat.
Som Energia
Font: Jornal.cat
06/10/2011 - La censura en directe (III)
Antena 3 ja ha pres una decisió sobre què fer amb la pàgina on se censuraven les intervencions: ha decidit fer-lo desaparèixer sense deixar-ne rastre!
Si ara proveu d'entrar-hi us trobareu amb aquest missatge:
¡Uy! No encontramos la página que buscas.
Es curiós que la pàgina hagi estat esborrada quan encara era viva i tenia aportacions d'usuaris. Però observem què fan amb les altres preguntes: ens preguntem si esborren les pàgines de participació al cap d'uns dies. I la resposta és que no: ho podeu comprovar accedint a preguntes formulades fa mesos i que continuen visibles i actives. Per exemple:
23/06/2011 ¿Qué te parece que los coches tengan que pagar por acceder a las grandes ciudades?
20/07/2011 ¿Qué te parece que los diputados acudan sin corbata al Congreso?
Si ara proveu d'entrar-hi us trobareu amb aquest missatge:
¡Uy! No encontramos la página que buscas.
Es curiós que la pàgina hagi estat esborrada quan encara era viva i tenia aportacions d'usuaris. Però observem què fan amb les altres preguntes: ens preguntem si esborren les pàgines de participació al cap d'uns dies. I la resposta és que no: ho podeu comprovar accedint a preguntes formulades fa mesos i que continuen visibles i actives. Per exemple:
23/06/2011 ¿Qué te parece que los coches tengan que pagar por acceder a las grandes ciudades?
20/07/2011 ¿Qué te parece que los diputados acudan sin corbata al Congreso?
15/09/2011 ¿Qué te parece que el 'despilfarro público' sea tipificado como delito?
I també continua existint la notícia de la selecció de 'Pa Negre' prèvia a la formulació de la pregunta en qüestió:
Cal dir que en aquesta notícia també s'hi va donar participació d'usuaris, tot i que de manera més limitada perquè no es formulava cap pregunta. Tot i així alguns lectors ja van deixar anar els seus posicionaments contraris a la diversitat, fet que probablement va fer adonar la companyia de l'oportunitat d'exaltar els ànims amb una pregunta provocativa que afavorís l'allau d'opinions. Un exemple de les opinions que -sense necessitat de pregunta- es van donar respecte a la notícia és prou explícita:
En tot cas, per Antena 3 aquestes opinions -i altres de pitjors- no són denigratòries ni contràries a la moral i als bons costums generalment acceptats, ja que si fos així, segons el seu codi de conducta haurien d'haver estat esborrades del fòrum.
Un cop formulada la pregunta i havent arribat a més de 1.500 opinions, possiblement els molestava el fet que moltes aportacions es dirigissin contra la mateixa empresa. El fet és que no han donat cap explicació. D'un dia per altre la pàgina ha desaparegut sense rastre. Cap la possibilitat que hagin pres consciència del caràcter xenòfob de la pregunta. Però en aquest cas hauria estat més noble reconèixer l'error i disculpar-se. Si proveu de cercar la pàgina trobeu això:
Des de Responsabilitat Global hem anat informant dels fets al llarg de 4 reflexions, inclosa la present:
30.9.11 ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España?
3.10.11 [ca] La censura en directe [es] La censura en directo
5.10.11 [ca] La censura en directe (II) [es] La censura en directo (II)
Sembla molt evident que Antena 3 va passar de la provocació xenòfoba a la censura, i ara ha passat de la censura a l'ocultació, sempre amb manca de transparència, amb arbitrarietat i amb incompliment del seu propi codi de funcionament.
3.10.11 [ca] La censura en directe [es] La censura en directo
5.10.11 [ca] La censura en directe (II) [es] La censura en directo (II)
Sembla molt evident que Antena 3 va passar de la provocació xenòfoba a la censura, i ara ha passat de la censura a l'ocultació, sempre amb manca de transparència, amb arbitrarietat i amb incompliment del seu propi codi de funcionament.
És un cas similar al que vam poder narrar també en directe fa uns mesos al voltant de la censura practicada per Greenpeace en el seu bloc de campanya, si bé el cas de l'ONG encara es pot considerar més greu, ja que es tracta d'una entitat social, l'incompliment era sobre un codi ètic, i l'actitud xenòfoba provenia de persones de la pròpia organització, i el coneixement dels fets per part de l'alta direcció no va comportar cap mesura correctiva.
Per tal de fer arribar per un canal adequat aquestes reflexions a la companyia, he procedit a convertir les 4 reflexions en un PDF (en versió catalana i castellana) i enviar-lo a webmaster@antena3tv.es.
Per tal de fer arribar per un canal adequat aquestes reflexions a la companyia, he procedit a convertir les 4 reflexions en un PDF (en versió catalana i castellana) i enviar-lo a webmaster@antena3tv.es.
D'altra banda, posteriorment penjaré aquesta reflexió en els següents canals de la companyia:
05/10/2011 - La censura en directe (II)
Després de publicar una entrada sobre la censura en directe que practica Antena 3 en el seu bloc, aporto noves dades sobre l'estrany fenomen de les desaparicions d'intervencions d'usuaris.
Em sembla escandalosa la censura que Antena 3 practica en el seu bloc. Ahir, un lector del meu article sobre la censura que he sofert va intentar penjar el mateix text que a mi em va ser esborrat. I no va poder!
He entrat al fòrum on es feia aquest debat amb la intenció de comprovar què havia passat amb el codi de la meva intervenció (era el #1440). Aquest codi ja havia estat assignat a una altra intervenció posterior! I l'altra intervenció meva anterior (on em queixava de la desaparició) ha estat renumerada: ha passat del codi #1439 al #1438. Quines coses més rares, no?
He mirat les normes de conducta del bloc d'aquesta emissora, i el meu text no contravenia cap de les condicions que exposen... si no és que consideren que criticar la pregunta del fòrum va contra "las buenas costumbres generalmente aceptadas".
Aquí teniu el retall de les normes:
Quin sentit té que aquesta empresa creï una fundació de caràcter social quan mostra actituds poc responsables i gens transparents? Forma part d'un model desfasat de filantropia fàcil que intenta dissimular la manca de veritable gestió de la responsabilitat social.
Em sembla escandalosa la censura que Antena 3 practica en el seu bloc. Ahir, un lector del meu article sobre la censura que he sofert va intentar penjar el mateix text que a mi em va ser esborrat. I no va poder!
He entrat al fòrum on es feia aquest debat amb la intenció de comprovar què havia passat amb el codi de la meva intervenció (era el #1440). Aquest codi ja havia estat assignat a una altra intervenció posterior! I l'altra intervenció meva anterior (on em queixava de la desaparició) ha estat renumerada: ha passat del codi #1439 al #1438. Quines coses més rares, no?
He mirat les normes de conducta del bloc d'aquesta emissora, i el meu text no contravenia cap de les condicions que exposen... si no és que consideren que criticar la pregunta del fòrum va contra "las buenas costumbres generalmente aceptadas".
Aquí teniu el retall de les normes:
1.7 Normas de conducta Chats, Blogs y Foros de Antena 3
El usuario se compromete a utilizar los servicios de Chat, blogs, y foros del Portal (en adelante, los Servicios) de conformidad con la ley, las presentes Condiciones Generales de uso del Portal, así como con la ley, la moral y buenas costumbres generalmente aceptadas y el orden público.
A3TV, le informa que los nombres de usuario ("Nick") son seleccionados libremente por cada uno de los usuarios y, en consecuencia, no garantiza que los Nick se correspondan con la verdadera identidad de las personas que los utilicen.
A3TV no se hace responsable de las opiniones, informaciones o contenidos transmitidos por los usuarios a través de los Servicios. A3TV no controla la utilización que los usuarios hacen de los Servicios, por lo que los mensajes o contenidos publicados son responsabilidad exclusiva del usuario, que responderá de los daños y perjuicios de toda naturaleza que A3TV pueda sufrir como consecuencia del incumplimiento de las presentes Condiciones Generales o de la ley.
En todo caso, y a título meramente indicativo, el usuario se compromete a no utilizar un nombre de usuario, publicar mensajes o cualquier tipo de material o contenido que:
- Contenga publicidad, del tipo que sea.
- Contravenga el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar o a la propia imagen de las personas o violen secretos empresariales de terceros.
- Contravenga los derechos de propiedad intelectual o industrial de terceros.
- Contenga datos personales de terceros (teléfonos, direcciones, e-mail, etc).
- Defiendan la actuación o ideales de cualquier tipo de grupo u organización terrorista.
- Incorporen mensajes delictivos, denigratorios, difamatorios, violentos, pornográficos o, en general, sean contrarios a la ley, la moral y buenas costumbres generalmente aceptadas y el orden público.
A3TV se reserva el derecho de retirar en cualquier momento, y bajo su criterio, los mensajes que resulten contrarios a las Condiciones Generales de uso del Portal o a la legislación vigente.
En este sentido, pedimos tu colaboración activa. Si encuentras un mensaje que creas que puede pertenecer a alguna de las categorías enumeradas (o si simplemente lo consideras ofensivo o de mal gusto) no dudes en comunicarlo a webmaster@antena3tv.es. A3TV actúa exclusivamente como prestador de este servicio. En tal sentido, no nos hacemos responsables del uso que se pueda hacer del mismo, siendo el usuario el único responsable de las consecuencias que su utilización ilícita o contraria a estas condiciones pudiera tener así como de la veracidad y/o licitud de los contenidos aquí publicados.
Quin sentit té que aquesta empresa creï una fundació de caràcter social quan mostra actituds poc responsables i gens transparents? Forma part d'un model desfasat de filantropia fàcil que intenta dissimular la manca de veritable gestió de la responsabilitat social.
03/10/2011 - La censura en directe
- Escrius una opinió en un fòrum social i, al cap d'una estona..... et desapareix!
- I no parlem d'un bloc particular, parlem del web d'Antena 3
El meu article es titulava ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España?, per tal de valorar en els mateixos termes la pregunta de la cadena de televisió: ¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España? Em sembla que la pregunta no és oportuna. Per això no vaig participar en la votació i hi vaig deixar aquest comentari:
El mero hecho de que se plantee la pregunta me parece impropio de un estado democrático y sólo se entiende ante la voluntad indomable de convertir España en un estado identitario donde sólo quepan los puros de la nación dominante. Xenófobo. ¿Os atreveríais a preguntar qué parece que una película rodada por una mujer represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un negro represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un homosexual represente a España? ¿Hay alguna diferencia en el estilo de la pregunta? Josep MariaPer sorpresa meva, al cap d'una estona, vaig observar que la meva intervenció havia desaparegut. Vaig intentar tornar a introduir-la i no m'era permès. Finalment vaig optar per canviar d'usuari, cosa que ha permès que l'opinió aparegués publicada uns minuts, fins a la nova desaparició!
00:43 Després d'haver introduït l'opinió, torna a desarparèixer:
00:50 Ho provo de nou i durant uns segons es visualitza la intervenció (amb el codi #1440):
00:56 Al cap d'una estona desapareix la intervenció, i també l'anterior, on em queixava de la desaparició. Queda com a darrera aportació la d'un usuari feta el dia anterior:
14:21 Sorpresa: quan algú introdueix una nova aportació, torna a reaparèixer la meva queixa però no la reflexió!
14:23 He descobert que les intervencions que desapareixen no se les carreguen del tot, sols les aparten de la pàgina principal, però si cliques el nom de l'autor identificat es poden veure les seves intervencions, tot i que no senceres, sols les primeres línies (potser així es protegeixen millor de les acusacions de censura??):
La sensació és que s'eliminen algunes aportacions que són massa conciliadores o que apunten cap al propi mitjà. Imagino que els interessa mantenir la tensió, intervencions dures i contraposades entre els participants, però que no es giri contra la casa.
Qui pot confiar en un mitjà de comunicació que es dedica a potinejar tan matusserament les opinions dels lectors del seu web?
Podeu veure les opinions a Antena3
02/10/2011 - Impost danès als productes poc saludables
#RespGlobal Encara que es produeixi en un context marcat per la crisi i que segurament té a veure amb una necessitat recaptatòria, ja està bé que es penalitzin aquells productes menys saludables.
De fet, penalitzar no seria la paraula, sinó compensar la major despesa sanitària que provoquen els productes poc saludables. Encara que de vegades sigui altament difícil de trobar la relació exacte, sí que es poden diferenciar els productes que no són aconsellables, malgrat que siguin legals.
Jo seria partidari de d'equiparar els IVA dels productes poc saludables amb els de luxes, i el dels productes ecològics amb els d'IVA reduït, ni que sigui, en aquest darrer cas, fins que el mercat els normalitzi i puguin tenir un preu de mercat assimilable.
Aquesta és la notícia al www.324.cat sobre Dinamarca:
Dinamarca, pionera
El govern danès, el primer que aplica una mesura similar, espera que la iniciativa serveixi per reduir un 10% el nombre de persones obeses al país i que ajudi també a rebaixar les morts prematures que es produeixen per malalties cardiovasculars. La mesura ha aixecat sorpreses sobretot perquè Dinamarca no és un dels països europeus amb més índex de persones amb sobrepès, un trist rècord que ostenta el Regne Unit, amb un 20% de la població que té aquest problema.
Lloances i crítiques
La nova taxa no deixa ningú indiferent. Els partidaris del nou impost argumenten beneficis en salut pública però també econòmics: confien que els recursos que s'obtinguin amb el nou gravamen es puguin destinar a campanyes de salut per conscienciar de la importància d'una dieta sana o bé per incrementar l'exercici físic que es practica a les escoles.
En contrast amb aquesta visió positiva de la mesura, hi ha els arguments dels detractors. Alguns consumidors han intentat impedir que s'apugin els preus mentre que la Federació d'Aliments i Begudes alerta que la mesura pot incentivar alguns danesos a creuar la frontera per adquirir determinats productes. Grups de productors s'han sumat també a les crítiques, ja que consideren que els provoca molts maldecaps burocràtics.
I, entre els partidaris i detractors a la nova taxa, se situen els que veuen la mesura com a ineficient. Alguns científics creuen que la nova taxa no servirà per acomplir l'objectiu del govern. En comptes de greixos saturats, alguns experts veuen la sal, el sucre o els hidrats de carboni com uns enemics més perillosos per a la salut. També hi ha els que creuen que malgrat que s'hagin de gratar la butxaca, la majoria de consumidors continuaran posant al seu carret de la compra uns productes llaminers, que agraden i atreuen molt.
Altres països s'ho plantegen
Mentre a Dinamarca el nou impost s'ha encetat amb el debat entre els qui aplaudeixen i els que critiquen la mesura, altres països intenten emmirallar-s'hi. És el cas del Regne Unit, amb el percentatge més alt de població amb sobrepès de la Unió Europea. Aquí ja es plantegen posar en marxa una mesura similar i convertir-se en el segon país europeu on s'hagin de pagar més cars els aliments menys saludables. A Irlanda, el ministre de Sanitat va dir fa uns dies que es plantejava un impost sobre el sucre.
A Suècia, mentrestant, el debat d'apujar els impostos a productes greixosos s'ha plantejat diverses vegades. Un grup d'experts va analitzar els efectes que tindria suprimir l'IVA dels aliments més sans i apujar els impostos dels productes amb greixos saturats, però l'estudi va concloure que les persones que no estaven acostumades a menjar sa no compraven productes saludables tot i que fossin més barats.
De fet, penalitzar no seria la paraula, sinó compensar la major despesa sanitària que provoquen els productes poc saludables. Encara que de vegades sigui altament difícil de trobar la relació exacte, sí que es poden diferenciar els productes que no són aconsellables, malgrat que siguin legals.
Jo seria partidari de d'equiparar els IVA dels productes poc saludables amb els de luxes, i el dels productes ecològics amb els d'IVA reduït, ni que sigui, en aquest darrer cas, fins que el mercat els normalitzi i puguin tenir un preu de mercat assimilable.
Aquesta és la notícia al www.324.cat sobre Dinamarca:
Dinamarca crea un nou impost per gravar el que considera productes greixosos i poc saludables
Actualitzat a les 17:19 h 02/10/2011
Els danesos que consumeixin greixos s'han de gratar una mica més la butxaca a partir d'aquest cap de setmana. Dinamarca ha creat un nou impost que grava el que considera productes greixosos i "poc saludables", una taxa inèdita fins ara i amb la qual el govern vol reduir l'obesitat i les morts per malalties cardiovasculars.
Els greixos es paguen. I no només amb la salut sinó en metàl·lic. Aquesta és la filosofia delnou impost de Dinamarca, que s'ha batejat com l'"impost als greixos" i que grava els productes que tenen més d'un 2,3% de greixos saturats. En alguns, com la llet, el formatge, les patates xips o la mantega, l'increment és d'un 17%. Altres aliments a què s'ha aplicat la taxa són l'entrecot, la pizza o productes processats, com per exemple, les galetes o els pastissos.Dinamarca, pionera
El govern danès, el primer que aplica una mesura similar, espera que la iniciativa serveixi per reduir un 10% el nombre de persones obeses al país i que ajudi també a rebaixar les morts prematures que es produeixen per malalties cardiovasculars. La mesura ha aixecat sorpreses sobretot perquè Dinamarca no és un dels països europeus amb més índex de persones amb sobrepès, un trist rècord que ostenta el Regne Unit, amb un 20% de la població que té aquest problema.
Lloances i crítiques
La nova taxa no deixa ningú indiferent. Els partidaris del nou impost argumenten beneficis en salut pública però també econòmics: confien que els recursos que s'obtinguin amb el nou gravamen es puguin destinar a campanyes de salut per conscienciar de la importància d'una dieta sana o bé per incrementar l'exercici físic que es practica a les escoles.
En contrast amb aquesta visió positiva de la mesura, hi ha els arguments dels detractors. Alguns consumidors han intentat impedir que s'apugin els preus mentre que la Federació d'Aliments i Begudes alerta que la mesura pot incentivar alguns danesos a creuar la frontera per adquirir determinats productes. Grups de productors s'han sumat també a les crítiques, ja que consideren que els provoca molts maldecaps burocràtics.
I, entre els partidaris i detractors a la nova taxa, se situen els que veuen la mesura com a ineficient. Alguns científics creuen que la nova taxa no servirà per acomplir l'objectiu del govern. En comptes de greixos saturats, alguns experts veuen la sal, el sucre o els hidrats de carboni com uns enemics més perillosos per a la salut. També hi ha els que creuen que malgrat que s'hagin de gratar la butxaca, la majoria de consumidors continuaran posant al seu carret de la compra uns productes llaminers, que agraden i atreuen molt.
Altres països s'ho plantegen
Mentre a Dinamarca el nou impost s'ha encetat amb el debat entre els qui aplaudeixen i els que critiquen la mesura, altres països intenten emmirallar-s'hi. És el cas del Regne Unit, amb el percentatge més alt de població amb sobrepès de la Unió Europea. Aquí ja es plantegen posar en marxa una mesura similar i convertir-se en el segon país europeu on s'hagin de pagar més cars els aliments menys saludables. A Irlanda, el ministre de Sanitat va dir fa uns dies que es plantejava un impost sobre el sucre.
A Suècia, mentrestant, el debat d'apujar els impostos a productes greixosos s'ha plantejat diverses vegades. Un grup d'experts va analitzar els efectes que tindria suprimir l'IVA dels aliments més sans i apujar els impostos dels productes amb greixos saturats, però l'estudi va concloure que les persones que no estaven acostumades a menjar sa no compraven productes saludables tot i que fossin més barats.
30/09/2011 - ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España?
- Antena 3 no ha formulat aquesta pregunta sinó una altra, però amb un esquema equivalent
- A sota podeu veure l'opinió que hi he deixat
Retall del web d'Antena 3:
LA PRIMERA VEZ QUE ENVIAMOS UNA PELÍCULA NO RODADA EN CASTELLANO
¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España?
La película 'Pa negre', del mallorquín Agustí Villaronga, ha sido seleccionada por la Academia de Cine para representar a España en la categoría de mejor película de habla no inglesa en la 84 edición de los Óscar, convirtiéndose en la primera película rodada en catalán en lograrlo. ¿Qué te parece? Deja tu opinión.
ver el video¿Qué le parece la elección?
- No me parece relevante el idioma en el que esté rodada
- 69%
- Debería ir una película en castellano
- 31%
Jo no hi he participat. Em sembla que la pregunta no és oportuna. No he votat però hi he deixat aquest comentari:
El mero hecho de que se plantee la pregunta me parece impropio de un estado democrático y sólo se entiende ante la voluntad indomable de convertir España en un estado identitario donde sólo quepan los puros de la nación dominante. Xenófobo. ¿Os atreveríais a preguntar qué parece que una película rodada por una mujer represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un negro represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un homosexual represente a España? ¿Hay alguna diferencia en el estilo de la pregunta? Josep Maria
Podeu veure les altres opinions a Antena3
22/09/2011 - Curs de cuina eficient i saludable
Curs de cuina eficient i saludable programat pels dimarts 4-11 i 18 d'octubre de 19 a 21 hores (Barcelona).
Darrer curs:
Darrer curs:
El dimarts dia 21 de Juny vam acabar el curs de cuina eficient i saludable que vam organitzar al nostre espai de la botiga rené + que electrodomèstics
Les imatges pertanyen als tres dies i al sopar de l'últim dimarts que va coincidir amb la presentació de la tercera edició del llibre: "Viatge nutritiu" del que l'Isabel Celma és l'escriptora conjuntament amb Montse L. Tolosana. Us recomanem visitar el vídeo que l'Isabel ha preparat amb les nostres fotos prement aquí.
e-mail: info@radiorene.com
18/09/2011 - Canyelles ha intervingut a #catradio sobre #Barça, #RSE i #valors
Podeu escoltar el podcast del programa
Tal com vam avançar, aquest matí Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, ha participat al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.
Tal com vam avançar, aquest matí Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, ha participat al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.
El programa d'avui s'ha centrat en els valors que transmeten els jugadors, tema motivat per les declaracions recents de Cristiano Ronaldo dient que el xiulen perquè és "guapo, ric i un gran jugador".
Podeu escoltar la mitja hora de programa que ha tractat aquest tema a partir del minut 30 del següent àudio:
El proper diumenge 25 tornarem a intervenir en el mateix programa per a parlar del Barça, l'RSE i la identitat.
Podeu escoltar la mitja hora de programa que ha tractat aquest tema a partir del minut 30 del següent àudio:
El proper diumenge 25 tornarem a intervenir en el mateix programa per a parlar del Barça, l'RSE i la identitat.
16/09/2011 - Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre #Barça, #RSE i identitat
Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, participarà aquest diumenge 18 de setembre al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.La intervenció serà a partir de les 12'05, en el marc de la secció "Planeta Barça", ja que el contingut farà referència al FC Barcelona, la Responsabilitat Social i la identitat del club.
Recentment Canyelles ha publicat un article titulat Barça – Madrid: dos estils, dos models (pdf 8 fulls) on analitzava algunes característiques diferencials, fent referència a l'RSE i comparant amb els models d'empresa. Aquest article és continuador del que va publicar fa dos anys, Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça, més orientat a definir el marc estratègic de la seva RSE i la vinculació amb la identitat.Aquests són els dos articles de referència que ha publicat relacionant Barça i RSE, però també ha publicat en format blog o com a articles en publicacions digitals altres reflexions sobre RSE i esport.
- Segueix-nos a twitter: http://twitter.com/#!/jmcanyelles
16/09/2011 - Hàbitat. Guia d'activitats per a l'educació #ambiental
En el marc de la Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), el Departament de Territori i Sostenibilitat ha col·laborat amb l'Agenda 21 escolar de Barcelona per actualitzar i elaborar la versió digital de la Guia Hàbitats, publicada l'any 1998 per l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. L'elaboració d'aquesta guia ha comptat amb el suport de l'Obra Social "la Caixa".
La guia inclou 49 activitats que s'estructuren en 5 blocs que són:
- Reconeixent l'entorn i les necessitats vitals
- Apreciant la diversitat de la vida
- Aprenent a gestionar els recursos naturals
- Detectant problemes
- Considerant tendències
Cada activitat consta d'objectius, un apartat d'informació, el desenvolupament pas a pas, el d'avaluació i de suggeriments. També inclou informació sobre l'edat a qui va adreçada l'activitat, la durada, el material que es necessita per fer-la.
11/09/2011 - BrainAble: tecnologia pràctica per a persones impossibilitades
[ca] Interessant projecte de recerca que ha donat un prototip que ja permet que una persona incapacitada severament pugui tenir el control dels aparells domèstics i les xarxes de comunicació. El BrainAble està desenvolupat a Catalunya i suposa un progrés destacat en la millora de la vida quotidiana i -per què no!- en la teràpia ocupacional.
[es] Interesante proyecto de investigación que ha dado un prototipo que ya permite que una persona incapacitada severamente pueda tener el control de los aparatos domésticos y las redes de comunicación. El BrainAble está desarrollado en Cataluña y supone un progreso destacado en la mejora de la vida cotidiana y -por qué no!- en la terapia ocupacional.
[en] Video about BrainAble in English, a research project to empower severely disabled people.
[es] Interesante proyecto de investigación que ha dado un prototipo que ya permite que una persona incapacitada severamente pueda tener el control de los aparatos domésticos y las redes de comunicación. El BrainAble está desarrollado en Cataluña y supone un progreso destacado en la mejora de la vida cotidiana y -por qué no!- en la terapia ocupacional.
[en] Video about BrainAble in English, a research project to empower severely disabled people.
