Al Fòrum Vallès Emprèn
Serà el 14 de desembre a Fira Sabadell

El Consorci per l’ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (Copevo), organitza el Fòrum Vallès Empren amb l’objectiu d’obrir un espai per a la reflexió i discussió de les vies que han de portar el conjunt de la comarca a superar l’actual conjuntura econòmica.

COM PODEM CONTRIBUIR DES DEL TERRITORI A SORTIR DE LA CRISI?
Un espai conjunt per presentar les conclusions i sotmetre-les a discussió al voltant de les polítiques i actuacions impulsades des del territori amb altres experiències nacionals i internacionals.

DINAMIS presentarà un pòster del projecte SAVIAE, per mostrar el potencial de les noves tecnologies per crear ocupació a l'agricultura ecològica. SAVIAE forma part del projecte Llavorae, de creació d'ocupació mitjançant la innovació i la cohesió en el sector de l'agricultura ecològica i compta amb el suport del SOC i el FSE.

Data i hora de la presentació de DINAMIS-SAVIAE: dimecres, 14 de desembre de 10.30 h. a 11.30 h.

Lloc: Fira Sabadell, Plaça de la Sardana, s/n, de Sabadell

COM PODEM CONTRIBUIR DES DEL TERRITORI A SORTIR DE LA CRISI?

El Fòrum Vallès Emprèn es celebra els dies 13 i 14 de desembre a Fira Sabadell, en les quals esperem l’assistència d’unes 300 persones. Aquestes jornades tenen per objectiu presentar les conclusions recollides als diferents debats i compartir la discussió al voltant de les polítiques i actuacions impulsades des del territori amb altres experiències nacionals i internacionals.

Les jornades estaran obertes a la participació dels agents del territori, a institucions locals i supralocals, a autoritats i tècnics/es locals i supralocals, a empresaris/es i emprenedors/es, i a tothom qui pugui estar interessat en el paper que ha de jugar el territori en la sortida de la crisi. Durant els dies de la jornada (13 i 14 de desembre) hi haurà conferències i espais on presentar i debatre experiències realitzades arreu del territori com a mostra de les potencialitats de desenvolupament d’aquests. Ara bé, com que el temps és limitat i per tal que cap experiència innovadora quedi fora, hem destinat un espai físic dedicat a l’exposició visual d’experiències portades a terme per diferents organitzacions que mostrin els impactes dels seus projectes en el seu territori, és adir, una exposició gràfica de projectes.

Programa complert i inscripcions a
http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/apartats/index.php?apartat=287

Aquest matí (25-10-2011) ens hem reunit a Vilafranca del Penedès amb les empreses i organitzacions del Territori Socialment Responsable de l'Alt Penedès per a fer una sessió de treball.

A l'Alt Penedès ja fa anys que es va començar a fomentar la responsabilitat social amb l'objectiu o el rerefons de construir un territori socialment responsable. De la mà de la Fundació ProPenedès, aquesta iniciativa s'ha anat desenvolupant per fases, primer amb una selecció de petites i mitjanes empreses del territori, i també algunes de grans. En altres moments s'ha treballat amb els ajuntaments i amb les entitats no lucratives.

D'aquest procés n'han sortit alguns documents com les fitxes de bones pràctiques d'algunes empreses i una publicació sobre l'RSA: Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments (Edita: Fund.ProPenedès)

Però sobretot n'ha sortit una consciència creixent entre diversos agents del territori, que són en definitiva els que han de coliderar el procés amb el seu convenciment i acció compromesa.

El foment d'un TSR no pot descansar solament en una voluntat pública sinó en un treball de fons que sàpiga articular el compromís de les organitzacions més disposades a posar la seva RS al servei del territori.

A la comarca ens anem reunint i progressant en aquest repte. Les taules de TSR haurien de ser un espai on compartir, on projectar, on aprendre. Pot semblar que els temps no hi acompanyen, però res més lluny d'aquesta apreciació perquè ara toca repensar les coses que ens han portat on som. Continua havent-hi empreses compromeses en l'RSE, i empreses que s'hi acosten amb curiositat d'adonar-se que és el que busquen, o amb la sorpresa d'adonar-se que feia temps que estaven en aquesta línia però desconeixien que aquest enfocament de gestió tenia un nom, l'RSE.

En una taula de TSR podem compartir des de l'aprenentatge. I amb una condició prèvia: ningú hi ve a fiscalitzar. Compartir amb els altres permet reflexionar sobre la pròpia experiència, permet descobrir maneres millors de fer les coses, permet captar la subtilitat que hi ha darrere alguns enfocaments d'RS molt concebuts per a moure's en terrenys de complexitat. Tan de bo aviat puguem parlar fins i tot de creació de sinèrgies, de projectes compartits... Tant de bo pugueu identificar reptes del territori i mirar com -cadascú des de la seva RS- podem abordar-los. Tant de bo pugueu construir aquesta RS com un atribut del propi territori.

A l'Alt Penedès hem parlat fins i tot del civisme com unes actituds i valors de les persones, de la comunitat, que afecten el capital humà, el capital social, i finalment tenen una repercussió a l'empresa. Potser en lloc de ser el que en podríem dir una assignatura maria de l'administració hauria de formar part d'un discurs compartit entre empreses, educadors, famílies, organitzacions, i administració.

Com diuen Josep Maria Lozano i Àngel Castiñeira en un article a la Vanguardia, necessitem col·laboratoris, si aprendre és la capacitat humana d’ampliar les pròpies capacitats, un col·laboratori es defineix, per damunt de tot, per ser un espai organitzatiu d’aprenentatge. On s’exploren en comú noves maneres de pensar, de fer i de sentir, i es treballa sistemàticament sobre totes elles. No hi ha tan sols disposició al canvi i voluntat d’innovació, sinó disponibilitat a la transformació. En un col·laboratori no tan sols hi ha projectes, sinó una visió que els nodreix i un compromís que els sosté. El resultat d’involucrar-s’hi és que es produeix una certa transformació, personal, col·lectiva i institucional. Un cop hom ha passat per un col·laboratori, no és el mateix que qui hi ha entrat; i els seus resultats són maneres de procedir noves en marcs organitzatius que no encaixen en els preexistents. Sona ambiciós i, sens dubte, no som en aquest estadi, però potser hauria de ser el repte dels espais on treballem els TSR, no?

La Fundació ASPRONIS organitza la seva Primera Jornada Tècnica Anual que se tindrà lloc el proper dia 25 de novembre de 10 a 14h al Centre d'Estudis Avançats de Blanes.

Des d’ASPRONIS volen promoure la cooperació entre els diferents agents que cooperen al territori de les comarques de la Selva i el Maresme, en clau de governança i en el marc del desenvolupament local sostenible. L'organització manifesta que vivim un moment de conjuntura difícil i per tant més que mai cal definir plegats estratègies que permetin ésser més competitius i seguir treballant amb i per les persones.

En aquest sentit, des d’ASPRONIS, proposa aquesta Jornada Tècnica com a punt de trobada d’entitats, empreses i institucions públiques, per a que junts, i cooperant, puguem construir aquest futur millor per a tothom.

Trobareu tot seguit el programa de la Jornada amb els ponents que hi participaran:

• 9:45 h Acreditació i lliurament de la documentació. 
• 10:00 – 10:10 h. Inauguració de la Jornada: M. Dolors Oms, presidenta d’ASPRONIS
• 10:10 – 11:00 h. Conferència : Cooperar pel desenvolupament sostenible al nostre territori. Víctor Bayarri (Alter Civites) i Francesc Durà (ASPRONIS)
• 11:00 – 11:20 h. Pausa – Cafè
• 11:20 – 12:00 h. Experiències d’èxit (Primera Part): ENTREM-HI Desenvolupament Sostenible Juli Silvestre i Joan Esteve, Associació ENTREM-HI
• 12:00 – 12:40 h. Experiències d’èxit (Segona Cas): GRUP ÈXIT. Núria Martínez, Fundació Privada Drissa
• 12:40 – 13:00 h. Torn de paraules – Debat
• 13:00 – 13:40 h. Conferencia de Cloenda: Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions
• 13:40 – 14:00 h. Cloenda Institucional: Josep Marigó, alcalde de Blanes

• En el marc de la trobada celebrada a Menorca el dies 16 i 17 de juny 

Nota de premsa de l'organització. El responsable de projectes per a pimes de Global Reporting Initiative, Enrique Torres va dirigir divendres dia 17 de juny un taller formatiu a Menorca per a tècnics i gerents del projecte Gestió Sostenible Rural, en el qual va donar pautes i eines metodològiques per ajudar les petites i mitjanes empreses dels territoris rurals a elaborar memòries de sostenibilitat. El taller, en el qual hi van participar més de trenta persones, va tenir lloc en el marc de la jornada “Com comunicar la RSE de les pimes” organitzada durant la segona trobada conjunta del projecte Gestió Sostenible Rural d’aquest exercici 2011. Global Reporting Initiative, amb qui s’ha acordat explorar possibles vies de col·laboració futura, és una organització independent, creada l’any 1997 a iniciativa de Nacions Unides, l’objectiu de la qual és elaborar directrius d’aplicació voluntària per a tota classe d’entitats, de manera que aquestes informin de forma homogènia sobre la dimensió econòmica, social i mediambiental de les seves activitats, productes i serveis. Els criteris establerts per aquesta prestigiosa associació, amb seu a Amsterdam, són reconeguts a nivell internacional.

En la jornada, celebrada al Seminari Diocesà de Ciutadella, va participar també la tècnica responsable de l’Associació de Responsabilitat Social de Menorca, Cristina Pons i el president de la mateixa entitat i gerent de la Cooperativa de Consumidors Sant Crispin, Antoni Aguiló, que va explicar l’experiència de la seva organització en l’elaboració de l’informe de sostenibilitat. Aprofitant la trobada dels responsables dels grups d’acció local del projecte Gestió Sostenible Rural a Menorca, el Gal amfitrió Associació Leader Illa de Menorca va organitzar diferents visites a empreses sostenibles del territori, entre elles el Centre de Natura de Menorca i Agrobotiga del GOB i les pedreres de s’Hostal de l’Associació Lithica.

Gestió Sostenible Rural, que es desenvolupa entre 2009 i 2012, és un projecte de cooperació interterritorial, en el qual hi participen 18 Grups d’Acció Local de Catalunya, Balears i Aragó, que preveu la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en les empreses beneficiàries dels ajuts Leader. Amb aquest programa es pretén impulsar la sostenibilitat i la RSE de les activitats econòmiques dels territoris rurals, avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables i afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenible.

• Josep Maria Canyelles hi farà una intervenció sobre Territoris Socialment Responsables

La jornada de la 2a edició dels Premis a l'Excel·lència Empresarial organitzats per la Xarxa Laboral del Raval se celebrarà el proper dimecres 13 d'abril a les 10.15h a la sala d'actes del Museu Marítim.

Els Premis tenen com a finalitat distingir a les empreses, institucions o entitats que hagin implementat amb èxit els valors de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), contribuint activa i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental, havent adquirit un compromís vers al desenvolupament de la comunitat.

En el marc de la Jornada es farà la presentació del projecte "Raval, Territori Socialment Responsable".

La Xarxa la constitueixen 21 entitats de l'àmbit ocupacional: Anem per Feina, Associació de joves TEB – Ravalnet, Associació Sociocultural Ibn Batuta, Càritas, Casal dels Infants per l'acció social als barris, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Cooperativa Creant, El lloc de la Dona-Germanes Oblates, Estel Tàpia, Fundació Escó, Fundació Èxit, Fundació C.O. Joan Salvador Gavina, Fundació Surt, Impulsem SCCL, Probens, Ravaltext, Servei Solidari, USOC Immigració, USOC AFPES i Fundació Tot Raval.

Programa

• Ciutats sense estrès on el temps flueix sense aclaparar-se i la qualitat de vida dels seus habitants, el medi ambient, la cultura i la gastronomia local són prioritaris. 
• Més de cent ciutats de tot el món, entre elles dues de catalanes i una de valenciana, reuneixen tots aquests requisits i, per això, formen part de la xarxa de "Ciutats Slow". 
• La iniciativa, sorgida a Itàlia el 1999, segueix els passos del moviment "Slow Food" i compta amb una organització que distingeix els seus socis amb un certificat de qualitat.

Què són les ciutats slow

El sorgiment de les "Ciutats Slow" es remunta a 1999 a Itàlia, per aquest motiu també es conegui en l'àmbit internacional com "Cittaslow". L'alcalde de la petita localitat toscana de Chianti, Paolo Saturnini, va pensar que podia traslladar a l'escala urbana la forma de vida de la "Slow Food", creada pel seu compatriota, el sociòleg i crític gastronòmic Carlo Petrini.

D'aquesta manera, si el menjar lent defensa uns ritmes més pausats i el gaudi de cada plat com a prioritat, les ciutats lentes ofereixen als seus habitants millorar la seva qualitat de vida a través de la tranquilitat, els espais verds i l'absència d'estrès.

Expansió mundial

La idea es va estendre aviat a les veïnes de Chianti, les localitats de Bra, Positano i Orvieto. Des d'aleshores, el moviment ha convençut a més d'un centenar de ciutats i comarques de tot el món. Itàlia, com a país d'origen de l'organització, té el major nombre de ciutats associades. Les ciutats slow segons la seva distribució per nacions:

• Itàlia (69), on va néixer el model , i Alemanya (10) són els països que en tenen més, seguits de Polònia (7).
• Amb 6 ciutats trobem Anglaterra i Corea de Sud.
• Amb 4 trobem Bèlgica, Portugal i Noruega.
• Amb tres ja trobem els Països Catalans, Àustria, Estats Units i Holanda.
• Amb dos, Euskadi, Austràlia, Canadà i Escòcia.
• I finalment amb 1 ciutat, Espanya, Dinamarca, França, Nova Zelanda, Gal·les, Suècia, Suïssa i Turquia.

Classificant-ho per estats, Gran Bretanya en té 9 i l’Estat espanyol 6.

Ciutats lentes, ciutats verdes

El medi ambient és una de les bases fonamentals de les ciutats slow:

* Els seus responsables institucionals han de mantenir una arquitectura respectuosa amb l'entorn i amigable per als seus habitants. Els centres urbans estan tancats al trànsit rodat, es potencia l'ús de les energies renovables i s'aproven lleis i normes coherents amb la naturalesa.
* Els espais històric-culturals i les zones verdes s'han de prioritzar i conservar en perfecte estat. Aquestes ciutats han de potenciar sistemes de reciclatge de les escombraries que siguin un referent ecològic per a la resta.
* El creixement de la ciutat s'ha de guiar per la millora del territori i dels seus habitants, i no per la construcció urbanística insostenible del negoci immobiliari.
* L'alimentació s'ha de basar en l'Slow Food i, en general, en els productes locals, ecològics i de temporada.
* Les noves tecnologies i els avenços científics que fomentin l'ecologia i la sostenibilitat s'han d'incorporar a aquestes ciutats. Una de les pioneres del moviment, la italiana Orvieto, ha instal.lat un sistema electrònic de control d'accés que permet només l'entrada d'automòbils dels seus residents.

Criteris per a ser una ciutat slow

Els responsables del moviment han constituït una organització per concretar com ha de ser una ciutat slow. Els associats actuals i qualsevol que vulgui entrar al club han de complir un manifest de 55 criteris agrupats en sis categories: política mediambiental, infraestructures, qualitat del teixit urbà, suport a la producció i els productes locals, hospitalitat i sentit de la comunitat dels seus habitants i consciència de Citta Slow.

L'objectiu és que en aquestes ciutats els seus habitants no tinguin més remei que portar un estil de vida tranquil, saludable, en què es fomentin les tradicions i es quedin fora els hàbits estressants, els sorolls o l'homogeneïtzació de les ciutats convencionals. Els seus responsables han de promoure la conscienciació i l'educació d'aquests valors entre tots els ciutadans, especialment, entre els més joves.

Una vegada que aconsegueix ser acceptada, la ciutat pot utilitzar el logo de l'associació, un cargol taronja que carrega sobre la seva closca un conjunt urbà. Aquest segell actua com un certificat de qualitat i atracció d'un turisme que busca aquest tipus de destinacions. L'organització disposa d'inspectors que visiten de manera regular als seus membres per assegurar-se que es mantenen els estàndards de conducta slow.

La grandària de la ciutat marca als possibles candidats: la seva població no ha d'excedir els 50.000 habitants i no pot ser capital de país. No obstant això, algunes persones creuen que els principis del moviment Slow haurien integrar-se en totes les ciutats, sense importar el gran o petita que pugui ser. És el cas de Slow Down London, els impulsors ofereixen als habitants de la "city" diverses activitats i consells per a una manera de vida més relaxat i ecològic.

Els responsables de l'organització han augmentat les categories de soci. L'objectiu és donar cabuda a ciutats que no compleixin rigorosament tots els requisits, però vulguin assumir els valors slow. A més de la Cittaslow com a tal, s'han aprovat les categories de "Seguidors de les Cittaslow" i "Amics de les Cittaslow".

Informació traduïda i adaptada de: ALEX Fernández Muerza - www.consumer.es - EROSKI

Nota de premsa: Acció del projecte de cooperació Gestió Sostenible Rural

Olot.- Empresaris i promotors de les comarques de Sobrarbe i la Ribagorza (Aragó), Mallorca (Illes Balears), l’Urgell i el Pla d’Urgell, els Pallars, el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta van visitar entre els dies 21 i 22 d’octubre diferents empreses turístiques i agroalimentàries de la Garrotxa que han implantat polítiques de Responsabilitat Social Empresarial dins la seva organització i que s’han adherit al Codi de Gestió Sostenible que promou la Fundació Privada Garrotxa Líder. Aquesta visita, de caràcter formatiu, s’emmarcava dins el pla d’actuacions del projecte d’intercooperació territorial Gestió Sostenible Rural.

Després d’una recepció oficial al Consell Comarcal de la Garrotxa a càrrec del president i del gerent del grup amfitrió ADRI-NOC, Joan Espona i Jordi Terrades, respectivament, els assistents van visitar la cooperativa d’Iniciativa Social La Fageda; el restaurant i l’agrocomerç, Can Morera; la casa de turisme Rural, Mas Les Comelles i l’empresa de plats precuinats, Serrat Agrocuina SL.

Gestió Sostenible Rural és un projecte de cooperació interterritorial entre divuit Grups d’Acció Local de Catalunya, Balears i Aragó –coordinat per ADRI-NOC-, que preveu la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en les empreses beneficiàries dels ajuts Leader. Amb aquest programa, que es desenvolupa entre 2009 i 2012, es pretén impulsar la sostenibilitat i la RSE de les activitats econòmiques dels territoris rurals, avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables i afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenibles.

• Nota de premsa