News :: Reflexions

Headline news
Number of results 25 for reflexions

06/04/2012 - Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social, per al win-win-win
Aprofitant que és Divendres Sant, torno a publicar la llista dels 10 Manaments de l'RSE que vaig proposar per primer cop al 2007.

mandamientos-rseAbans també faré referència a un altre llista de 10 manaments que es deriva d'un estudi llatinoamericà. Aquí només en poso el títol però podeu anar a la font per a llegir tota l'explicació:

  • 1r manament. "Anàlisi d'intangibles"
  • 2n manament. "Honestedat i coherència"
  • 3r manament. "Relacionar-me amb els meus set grups d'interès. Tots són importants "
  • 4t manament. "Fer bé la seva pròpia feina"
  • 5è manament. "Determinar qui dirigeix ​​el programa d'RSE"
  • 6è manament. "Diferenciar entre utilitzar recursos propis o de l'empresa"
  • 7è manament. "Pressupostant l'RSE"
  • 8è manament. "No confondre RSE i filantropia"
  • 9è manament. "Obertura per a modificar la forma com s'han fet negocis"
  • 10è manament. "No només les empreses han de ser socialment responsables, sinó també els clients"

10.4.09 Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social, per al win-win-win

Article publicat a Diario Responsable
Fa un parell d'anys vam proposar en un escrit en aquest bloc els 10 Manaments de la Responsabilitat Social.

No pretenien ser més que un divertiment, sense ganes de prescriure res ni d'ofendre. De fet, van ser motivats, com hi explicava, pel fet que la mateixa Església havia fet uns 10 manaments de la conducció respectuosa. De fet, és per això que a la imatge hi podeu veure la taula dels manaments penjats d'una clau d'automòbil, que va publicar el Periódico amb la curiosa notícia.

Em permeto de tornar-los a publicar, aprofitant les dates, carregades de simbologia religiosa, de la Setmana Santa. Hi he anotat al costat els originals segons el redactat catòlic.

  1. Seràs plenament Responsable davant la societat i els grups d'interès (Estimaràs Déu sobre totes les coses)
  2. No parlaràs d’Ètica en va (No diràs el nom de Déu en va)
  3. Conciliaràs la vida laboral i familiar (Santificaràs les festes)
  4. Promouràs la sostenibilitat (Honraràs pare i mare)
  5. No explotaràs les persones i el medi de manera degradant (No mataràs)
  6. No corrompràs els altres ni a tu mateix (No faràs accions impures)
  7. No especularàs ni sostrauràs valor a altres (No robaràs)
  8. No reportaràs informacions falses ni n’ocultaràs (No diràs falsos testimonis ni mentiràs)
  9. No assetjaràs ni deixaràs perdre el talent (No consentiràs pensaments ni desitjos impurs)
  10. No asfixiaràs la cadena de proveïment (No desitjaràs els béns del teu proïsme)

Que es resumeix en un: Crea Valor per a l'empresa, per als partprenents o grups d'interès, i per a la societat en general. És a dir Triple Guany o Triple Win, que és la Santíssima Trinitat de la Responsabilitat Social.
De totes maneres, com que certament he de reconèixeer que no m'han estat revelats, estan oberts a diàleg i propostes!

17/03/2012 - Selecció de les darreres notícies
Ambiental
Rentadores de gel sec (sense aigua ni detergent)
Lavadoras de hielo seco (sin agua ni detergente)
Us presentem el projecte de l'Agenda de la terra
Peligros de la leche
ESCUELA SIN WIFI Petición al gobierno


Economia
Modelo Económico Alternativo
La crisis explicada en 1 minuto
Primera trobada estatal de Monedes Socials i Complementàries (projecte)
Primer encuentro estatal de Monedas Sociales y Complementarias (proyecto)

RSO, ONL i Voluntariat
Un centenar de persones a la 1a jornada en RSO
Un centenar de personas en la 1ª jornada en RSO
III Edició de la Festa Uncopdemà. Fes de voluntari/a!
4t sector - 4º sector

Governança
El dèficit fiscal català seria il·legal a Alemanya
El déficit fiscal catalán sería ilegal en Alemania
10-03-12: Constitució de l'Assemblea Nacional Catalana

RSA
El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials dóna a conèixer el Qüestionari d'espais de reflexió ètica en serveis d'intervenció social
Formació ambiental a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya

Llengua
Una escola de primària de Mallorca rep atacs nazis
Defensem l'escola en català
Es presenta l’InformeCAT 2012, un estudi sobre l’estat de la Llengua Catalana

Esdeveniments
II Simposio Internacional de Responsabilidad Social de las Organizaciones (SIRSO)
Acte de lliurament de Certificats a les Empreses Socialment Responsables

Anterior newsletter
Newsletter febrer 2012. Dediquem la newsletter de febrer 2012 a la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives (RSO).
Newsletter Febrero 2012. Dedicamos la newsletter de febrero 2012 a la Responsabilidad Social de las Organizaciones No Lucrativas (RSO).

14/12/2011 - Tu quoque?
He rebut un mail d'aquests que circulen. M'ha motivat la curiositat i he donat un cop d'ull al document adjunt. Sincerament, pensava que hi havia una economia puntera en l'àmbit de la restauració que era purament empresarial, que no necessitava subvencions públiques, que es basava en l'explotació privada d'una recerca privada. Però veig que no, que tot és exageradament estatal, públic, dependent, oficial...

Vosaltres també, cuiners d'èxit? Si fins i tot aquests projectes privats d'èxit tenen aquest nivell de finançament públic, què hi ha que sigui netament privat??

...no abren todavía el restaurante porque se van a dedicar a investigar 300 nuevos platos para sacar luego solo en carta 30 dentro de 6 meses. Con todo su equipo. El Estado pagará 490 millones de euros para "i+d+i " en cocina... ¡Qué calladito se lo tenían! Ninguna mención de la subvención en tantas entrevistas a la prensa... Siete millones de euros para siete cocineros. ¡¡¡A millón por cocinero, de nuestros bolsillos!!!

Inconcebible, si no lo leo en el BOE, no lo creo, pincha el enlace y verás que es cierto: 

No puede ser, y menos en estos años de crisis que se regalen 7.000.000 EUR (1.164.800.000) Ptas.) a unos POBRECITOS (Arzac, Arguiñano, Subijana, Berasategui, Mondragón Unibertsitatea, etc.) todos ellos socios fundadores de "Basque Culinary Center Fundazioa" a través de un Real Decreto lleno de verborrea y demagogia barata, para justificar lo injustificable.

22/06/2011 - Recull dels continguts més rellevants publicats a Responsabilitat Global (maig-juny 2011)

Recull dels continguts més rellevants publicats a Responsabilitat Global (maig-juny 2011):

Articles:
  • Patró: porta, aporta... o porta! A les entitats sense ànim de lucre, tant si ens referim a associacions com a fundacions, hi ha una categoria de voluntaris molt singulars. Es tracta dels que assumeixen les responsabilitats de govern de l'entitat.
  • Patrón: da, consigue... o puerta! En las entidades sin ánimo de lucro, tanto si nos referimos a asociaciones como fundaciones, hay una categoría de voluntarios muy singulares. Se trata de los que asumen las responsabilidades de gobierno de la entidad.
  • El nou diccionari de la RAH exalta la figura del dictador Franco. ¿Algú es pot imaginar que avui a Alemanya una gran obra acadèmica finançada amb recursos públics qualifiqués Hitler com a un patriota potser lleugerament autoritari? ¿O que es qualifiqués Willy Brandt com a dictador? A Espanya sí que és possible i no passa res.
  • El nuevo diccionario de la RAH exalta la figura del dictador Franco. ¿Alguien se puede imaginar que hoy en Alemania una gran obra académica financiada con recursos públicos calificara Hitler como un patriota quizá ligeramente autoritario? ¿Y a Willy Brandt como dictador? En España sí es posible y no pasa nada.
  • El nom en clau 'Geronimo' ofèn els apatxes nord-americans. Una de les moltes repercussions de l'operació per eliminar Bin Laden ha estat molt col·lateral: l'ofensa dels apatxes usamericans. El cap de la tribu envia una carta a Obama reclamant-li una disculpa. Pels pobles indígenes és un heroi
  • Un himne integrador i encoratjador. Com a modest homenatge als triomfs del FC Barcelona, volem fer una petita reflexió al voltant del seu himne. 
  • Guanyar notorietat de marca insultant la gent. Ja sabem que aquesta polèmica està provocada amb l'únic interès a visualitzar la nova marca. Però no podem deixar de deixar constància de la mala pràctica de l'empresaOrangina Schweppesen referència a les relacions amb la comunitat
  • Ganar notoriedad de marca insultando a la gente. Ya sabemos que esta polémica está provocada con el único interés en visualizar la nueva marca. Pero queremos dejar constancia de la mala práctica de la empresaOrangina Schweppesen referencia a las relaciones con la comunidad.
  • Xenofòbia ridícula a la wikipedia. Aviat Europa atorgarà al croat l'estatus de llengua oficial, un reconeixement que es nega als catalans.
  • Xenofobia ridícula en la wikipedia. Pronto Europa otorgará al croata el estatus de lengua oficial, un reconocimiento que se niega a los catalanes. 
  • Xenofòbia electoral. Les eleccions municipals que han tingut lloc aquest diumenge han suposat una important onada de canvis, alguns d'ells molt rellevants perquè comporten el canvi de color de la capital. Però des d'aquest bloc no pretenem fer una anàlisi política clàssica sinó centrada en aquells aspectes qeu afecten als drets humans (governança, democràcia, xenòfòbia...).
  • Responsabilitat social de les empreses i de les entitats culturals: crear confiança i col·laborar. La revista Tornaveu publica un article de Josep Maria Canyelles sobre RSE en el món de les organitzacions culturals
  • Recull de reflexions publicades a Responsabilitat Global sobre les acampades. Al llarg d'aquestes setmanes hem elaborat diferents reflexions sobre les mobilitzacions i acampades que s'han produït.
Voluntariat:
  • Any Europeu del Voluntariat, 10 anys enrere. Ara que celebrem l'Any Europeu del Voluntariat, convé recordar que fa tot just deu anys se celebrava l'Any Internacional del Voluntariat, promogut per les Nacions Unides. A Catalunya es va celebrar intensament però amb la intenció d'aprofitar la circumstància per iniciar un procés de treball entre el sector voluntari i la Generalitat de Catalunya, amb el lideratge de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL).
Crisi
Partenariats
RSO
  • El Programa 3CREIX.cat incorpora l'RSO en la formació. Cada cop és més habitual que els MBA disposin d'assignatures de responsabilitat social. Podem que ja no és notícia. El que encara sí que és notícia és que els cursos adreçats a directius del tercer sector contemplin aquest enfocament de gestió com un element rellevant en la seva formació.
RSA
TSR
Actes
Sostenibilitat
Llengua i diversitat
  • Logitech comercialitza un teclat on hi falten lletres. El TERMCAT acaba de publicar l'actualització d'un document sobre els criteris lingüístics i terminològics per a la localització de productes informàtics. La localització és el procés pel qual s’adapta un producte informàtic a la llengua i la cultura d’un país. [accés al pdf]
  • Un poble anomenat Matajudíos. Dins del col·lectiu d'organitzacions i consultors que ens dediquem a la Responsabilitat Social, hi ha els que donen una gran rellevància al llenguatge inclusiu i els que no.
  • Noves paraules. Entre els nous termes que s’han incorporat recentment n'hi ha alguns que tenen a veure amb conceptes que poden ser d'interès per als lectors d'aquest bloc.
  • La incomprensió permanent de la diversitat. Acabo de veure l’acte de celebració a l’estadi del Camp Nou de la Lliga que ha conquerit el FC Barcelona. Ho he hagut de veure a Teledeporte, la cadena espotiva de Televisió Espanyola, on dos periodistes han fet la retransmissió en castellà tot traduint les intervencions del jugadors.
  • Propostes electorals interessants. Entre les propostes interessants que han sortit a la campanya de Barcelona, he retallat aquestes tres, una de sostenibilitat econòmica, una de sostenibilitat ambiental i una de sostenibilitat social.
  • El passeig de Recolets. Al final de la Memòria Financera i de Responsabilitat Social del BBVA hi ha les adreces de les seves seus i delegacions.
  • Conclusions del 2n Congrés Convit. Fa unes setmanes us vam informar del 2n Congrés Convit, en el qual Josep Maria Canyelles va participar per tractar de la Responsabilitat Social de les Empreses en matèria de llengua.
  • El primer dia de La Vanguardia bilingüe. Per primera vegada després de 130 anys d'història, avui ha estat possible trobar als quioscos el diari La Vanguardia en català, juntament amb l'edició en castellà.
  • El primer día de La Vanguardia bilingüe. Por primera vez después de 130 años de historia, hoy ha sido posible encontrar en los quioscos el diario La Vanguardia en catalán, junto con la edición en castellano.
Bon govern

22/06/2011 - Recull de reflexions publicades a Responsabilitat Global sobre les acampades

15/06/2011 - El que ha passat avui al Parlament és intolerable
Acabo de publicar una opinió al bloc de l'acampada de Barcelona, que posteriorment ampliaré amb una reflexió més profunda:


El que ha passat avui al Parlament és intolerable. Els que estem per l’aprofundiment democràtic allà no hi érem pas. Els que creiem en la democràcia creiem que la política s’ha de renovar però creiem en la política i en les institucions. Ja n’hi ha prou de manipulació per part de gent que no creu en la democràcia que s’aprofiti de la defensa d’aquests arguments. Crec que la policia ha d’actuar en defensa de la democràcia i que cal demanar responsabilitats fins on calgui a la gent que ha intentat impedir que els parlamentaris facin la seva funció. El que han intentat fer és una greu alteració de la democràcia. Cal recordar-los que les penes poden ser fins i tot de presó. Han estat molts els esforços per arribar fins on som malgrat totes les deficiècies i no es pot tirar per la borda per culpa d’uns esbalotadors professionals, davant els quals cal actuar amb contundència. És un fet gravíssim.

01/03/2011 - GRI valorarà l'opinió dels inversors
Fa uns dies vaig anar a la reunió d'Organisational Stakeholders de GRI que va tenir lloc a Madrid. Era una reunió de petit format, celebrada a la seu d'Endesa, per a abordar els canvis que suposaria la futura nova versió del model de repòrting, el G4, i mentrestant els canvis a introduir al G3, que s'anomenen G3.1.

Aquí hi ha algunes notes que hi vaig prendre i també una intervenció-pregunta que hi vaig fer:

Les intencions de GRI passen per millorar l'actual model en 4 aspectes:
  • Aspectes d'Impacte a la comunitat
  • Aspectes de Gènere
  • Aspectes de Drets Humans
  • Aspectes de contingut i materialitat
G4
  • La nova generació pretén generalitzar l’informe ASG (Application Specific Groups)
  • Coordinar amb altres sistemes de report. Fins ara s’han fet sistemes d’harmonització però el G4 els vol compilar.
  • Tb es vol homogeneïtzar la mètrica (per exemple el Carbon Disclosure Project: no pot ser que GRI mesuri de manera diferent)
  • Facilitar el camí per al report integrat. És l’aspecte més important i rellevant (el gran salt)
  • Incorporar altres actors. No sols els que reporten sinó els que faran servir les memòries, com els inversors i altres users. Se’ls tindrà en compte per a definir el format. Fer front al problema de fer una memòria i diverses versions per a cada stakeholder. Els altres st tb són importants però als inversors mai se’ls havia tingut en compte.
M'aturo en el punt sobre els inversors, atesa la rellevància que hi van donar i aprofito per lligar-ho amb aquesta altra notícia:

Grans inversors consideren els informes d'RSC "inadequats"

Un grup de 24 grans inversors institucionals han enviat una carta als 30 grans mercats de valors internacionals per tal d'instar-los a que actuïn davant els "informes de responsabilitat social inadequats" elaborats per les empreses. La carta és part d'una iniciativa més àmplia que liderada per Aviva Investor compta amb el suport dels Principis sobre Inversió Responsable de les Nacions Unides, i amb la qual es busca que els mercats actuen per a millorar la qualitat d'aquest tipus d'informes.

Juntament amb la carta també s'inclou un rànquing, elaborat amb dades de Bloomberg, que reflecteix l'actual nivell d'informació en matèria mediambiental, social i de govern corporatiu per cada un dels mercats, informa Servimedia.

Aquests quedarien dividits en dos nivells. En primer lloc mercats en què hi ha un gran nombre d'empreses que inclouen aquest tipus de dades, entre els quals figuren Euronext Paris, Tòquio Stock Exchange, Hèlsinki, Euronext Amsterdam, Euronext Lisbon i Borsa Italiana. Un segon grup en què hi ha poc informació com són Australian Stock Exchange, NASDAQ GS, Korea Exchange, Santiago Stock Exchange i Philippine Stock Exchange.

Per Paul Abberley, màxim responsable de Aviva Investor, "els mercats estan dirigits per la informació i una manca d'aquesta en matèria de responsabilitat social fa difícil prendre decisions a llarg termini. Considerem que aquestes entitats poden jugar un paper crucial per crear un mercat de capitals sostenible ja que tenen la capacitat d'influir directament i analitzar les operacions i estratègies de les empreses. Una cosa que només pot ser bo per als inversors ".

Entre els signants, que gestionen un total de 1,6 trilions de dòlars en actius, també hi figuren Allianz Global Investors Investments Europe, el fons suec AP7, Australian Council of Super Investors, Dexia Asset Management, Ceres, i Environment Agency Active Pension Fund entre altres.

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

02/02/2011 - Nota de servei
Fa uns dies explicàvem que estàvem sota els efectes d'uns greus problemes informàtics:
Lamentem el retard en la resposta a correus i altres demandes que estem experimentant al llarg del mes de gener. Sense que serveixi d'excusa davant els nostres clients, col·laboradors i altres contactes, volem explicar-ne les causes.
Afortunadament ja hem aconseguit recuperar gairebé tots els documents, i ara entrem en la fase de comparar i validar versions per a assegurar quines són les actualitzacions més vàlides.

Us preguem de nou disculpes pel retard que estem tenint en algunes demandes i especialment en la resposta als correus.

Lamentem que, malgrat els nostres esforços en seguretat, hagi estat precisament una d'aquestes mesures, la còpia en un servidor, la que hagi causat per error de funcionament la pèrdua progressiva de milers de documents que finalment estem en fase de recuperació.

Un cop acabat el procés, deixarem constància del problema, causat per la sincronització remota dels documents en el moment de fer el canvi d'un entorn Windows a un entorn Mac.

24/01/2011 - Nota de servei
Lamentem el retard en la resposta a correus i altres demandes que estem experimentant al llarg del mes de gener. Sense que serveixi d'excusa davant els nostres clients, col·laboradors i altres contactes, volem explicar-ne les causes.

Per tal de trobar una solució als problemes informàtics que hem sofert durant el 2010, que no havien fet més que agreujar situacions anteriors, vam prendre la decisió de canviar de sistema operatiu, passant de Windows a Mac.

Qualsevol canvi informàtic té les seves dificultats, i fer tot el traspàs no és gens fàcil i comporta diversos problemes de conversió. Sens dubte, aquest procés ens ha afectat, però la situació més greu i que encara ens està afectant a hores d'ara ha vingut donada per un conflicte concret fruit d'aquest canvi.

Al llarg del 2010 vam contractar els serveis d'un servidor per a garantir la seguretat dels nostres documents. Es tracta de Syncplicity, que permet que tots els canvis fets en els documents es vagin modificant automàticament també a la còpia que guarda en els servidors. Malgrat que aquest sistema hauria d'haver continuat funcionant per a Mac, el cert és que ens ha provocat la desaparició de milers de documents. És a dir, per alguna estranya anomalia, els esborra del seu servidor, i com a conseqüència, també provoca que s'esborrin del nostre ordinador.

Malgrat que disposem de còpies de seguretat, les darreres ja havien estat fetes quan el servidor havia començat a esborrar documents, de manera que no ens han estat útils. Cal dir que la pèrdua és recuperable, perquè des del servidor poden recuperar la versió anterior a l'anomalia. Tanmateix, la baixada de milers de documents és lenta (pot trigar una setmana com a mínim) i d'altra banda, hem tornat a observar que documents i carpetes ja recuperats tornaven a desaparèixer.

En aquest moment, disposem de diverses còpies de seguretat però totes amb versions diverses, fet que suposa un enorme maldecap i aporta inseguretat en el dia a dia. Estem a l'espera de poder baixar i recuperar definitivament tots els documents, cosa que encara requerirà uns dies.

Reiterem de nou les disculpes per la manca de rapidesa en les respostes que aquesta situació ens està ocasionant.


Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

01/01/2011 - La comunitat IP
La comunitat IP, de la qual formo part, ha elaborat una presentació amb les imatges de la meitat dels seus tres-cents integrants. La presentació està penjada a youtube sota el nom IP - The Bright Side of the Force. Year End party presentation. Introducing IP members.

La denominació IP té significats múltiples, des d'Internet Pioners fins a Iberian Peninsula. En tot cas, la comunitat acull una gran quantitat de professionals d'alt prestigi en sectors tecnològics de la societat de la informació. Entremig de tant enginyers, altres perfils amb formació humanista donen un caràcter més interdisciplinar a aquest grup que lidera Andreu Veà, promotor de WiWiW (who is who in internet world) i millor coneixedor de la història mundial de la xarxa.

La meva aportació a la comunitat se centra en continguts d'RSE i en una col·laboració quinzenal sobre etimologies, la qual també publico al bloc psicolabis.

22/12/2010 - Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal!

Imatge vídeo Youtube caganerUs felicitem el Nadal fent servir el vídeo que el grup la Pegatina ha elaborat per a Televisió de Catalunya.

Si l'any passat va ser una producció al voltant del caganer (cliqueu imatge de la dreta), enguany és una producció amb música ska titulada "Aquí és Nadal i estic content".

La podeu visualitzar tot seguit o també podeu accedir al web www.aquiesnadaliesticcontent.cat

22/09/2010 - RSE dels taxistes
Els infants que viatgen en taxi per ciutat estan eximits de fer servir la cadireta infantil, però no és així en els viatges fora de la ciutat, com és el cas dels desplaçaments des de l'Aeroport del Prat. Ara la policia ha començat a actuar imposant multes als taxistes que porten els infants de manera incorrecta, atès que pràcticament cap taxista està en condicions de complir.

Avui, TV3 ha tractat el tema als Matins, i en una connexió en directe s'ha vist com els taxistes manifestaven el seu enuig pel fet que no poden tenir el maleter ocupat amb una cadireta d'aquestes, i d'altra banda, també hi ha famílies amb dos nens, de manera que encara menys podrien complir amb dues cadiretes. Solament un taxista ha afirmat portar-ne una.

Donat que en algun cas he donat un cop de mà a algun taxista per a gestionar la seva RSE, he prestat atenció a la qüestió. I tal com he manifestat al facebook del programa (vegeu a sota), seria tant fàcil com tenir cadiretes infantils compartides per tots els taxis en el punt de sortida dels taxis de l'aeroport. Un enfocament de responsabilitat social aplicat a la microempresa pot aportar visions col·laboratives que creïn valor per a totes les parts.



El Josep-Maria Canyelles És tant fàcil com tenir cadiretes infantils compartides per tots els taxis en el punt de sortida dels taxis de l'aeroport.

Fa 10 hores ·  ·  · Denuncia-ho


  • A 3 persones els agrada.



    • Xavier Pastor Això suposa que els taxistes tenen bon rotllo entre ells.
      Fa 10 hores ·  · 


    • Sergio Linares o que sean profesionales
      Fa 10 hores ·  · 


    • Josep-Maria Canyelles O que entenguin que tenen una responsabilitat social, no solament legal. Que tinguin interès a trobar una solució i no el limitin a la queixa o a quedar inactiu davant la dificultat.
      Fa 10 hores ·  ·  1 persona


    • Josep Maria Tomás Bach exacte, o tenen les cadiretes al lloc de sortida de l'aeroport o que entre ells hi hagi un acord en que un cert nombre de taxis vagin amb cadiretes i els altres sense, així cadascú tindria el negoci assegurat.
      Fa 10 hores ·  · 


    • Xavier Pastor Hi estic d'acord. Aquesta pot ser una solució. Jo crec que la millor solució és la que proposin ells amb els seus recursos, ja que són ells qui tenen el problema. Ara falta que s'hi posin d'acord. És això el que volia reflectir, aquesta darrera necessitat.
      Fa 10 hores ·  · 


    • Josep-Maria Canyelles El problema és que el taxista sol tenir una mentalitat molt individualista. I aquí caldria esperit col·laboratiu.

11/02/2010 - Presentación Newsletter
Con este primer boletín del 2010 iniciamos un año que, con respecto a la RSE, vendrá marcado en el escenario internacional por la aprobación de la Guía ISO 26000, un estándar no certificable con años de retraso que ya ha provocado las primeras polémicas por usos indebidos y con críticas empresariales por su complejidad y orientación excesiva a grandes empresas. Pero desde la óptica económica, el tema central desgraciadamente seguirá siendo la crisis de la que todo apunta a que no saldremos con facilidad. Durante estos próximos meses nos veremos obligados a continuar aportando reflexiones sobre RSE y crisis.

Siguiendo el criterio de Naciones Unidas y la Unión Europea este año celebraremos los Años Internacionales de la Acercamiento de las Culturas y de la Diversidad Biológica, y el Año Europeo para luchar contra la pobreza y la Exclusión Social. Y como herencia y continuidad de los años internacionales recientes, mantendremos las informaciones relacionadas con la RSE. Así, sobre la innovación hemos publicado recientemente: Máquina convertidora de papel de oficina en papel higiénico. O sobre las lenguas hemos publicado: Ha muerto una lengua. Vivan las lenguas!

Pero, además, desde Responsabilidad Global propondremos a lo largo de este año introducir lo que hace tiempo que hemos dicho Responsabilidad Social Individual y Familiar (RSI), entendiendo que una de las limitaciones que puede tener hoy por hoy el RS en su nivel de desarrollo es la comprensión y el compromiso por parte de cada uno de nosotros en referencia a las acciones que tienen un impacto en la responsabilidad social de las organizaciones.

Además de abordar los temas de RS de las empresas, continuaremos abordando la RS de las Administraciones Públicas (RSA), de las Organizaciones Sociales (RSO), de los Territorios Socialmente Responsables, y también otros enfoques más colaterales respecto al mainstream asumido generalmente. Nos referimos a la compra local, a RS y lengua, a la RS en el mundo de la educación, al comercio y la distribución, a derechos humanos, etc.

Nuestra acción profesional de consultoría también la hacemos compatible con la de think tank y de posicionamiento en temas delicados, para ayudar a desarrollar la RS y para contribuir a hacer avanzar debates. Recientemente hemos publicado este apuntes sobre temas sensibles: Manifiesto por la abolición del foie-gras, Cataluña afronta el debate sobre la prohibición de los toros, La Iglesia y la contratación de homosexuales, el empadronamiento de los inmigrantes, La Diagonal, la Sagrada familia y la Participación Ciudadana ... y tantos otros.

Finalmente, como escribimos en Comunidad, ética y liderazgo, "nos gustaría que nuestro país pudiera ser un orgullo por su capacidad de liderar el cambio hacia un mundo más sostenible y una economía más responsable, a partir del fortalecimiento de la Responsabilidad social dentro de organizaciones muy diversas: grandes empresas, medianas y pequeñas e incluso las microempresas, las administraciones, las organizaciones sociales, los agentes sociales, las universidades ...".

11/02/2010 - Presentació Newsletter
Amb aquest primer butlletí del 2010 iniciem un any que, pel que fa a l’RSE, vindrà marcat en l’escenari internacional per l’aprovació de la Guia ISO 26000, un estàndard no certificable amb anys de retard que ja ha provocat les primeres polèmiques per usos indeguts i amb crítiques empresarials per la seva complexitat i orientació excessiva a grans empreses. Però des de l’òptica econòmica, el tema central malauradament continuarà sent la crisi de la qual tot apunta que no en sortirem amb facilitat. Durant aquests propers mesos ens veurem obligats a continuar aportant reflexions sobre RSE i crisi.

Seguint el criteri de Nacions Unides i la Unió Europea enguany celebrarem els Anys Internacionals de l'Apropament de les Cultures i de la Diversitat Biològica, i l'Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'Exclusió Social. I com a herència i continuïtat dels anys internacionals recents, mantindrem les informacions relacionades amb l’RSE. Així, sobre la innovació hem publicat recentment: Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic. O sobre les llengües hem publicat: Ha mort una llengua. Visca les llengües!

Però, a més, des de Responsabilitat Global proposarem al llarg d’aquest any introduir el que fa temps que n’hem dit Responsabilitat Social Individual i Familiar (RSI), entenent que una de les limitacions que pot tenir ara per ara l’RS en el seu nivell de desenvolupament és la comprensió i el compromís per part de cadascú de nosaltres en referència a les accions que tenen un impacte en la responsabilitat social de les organitzacions.

A banda d’abordar els temes de RS de les empreses, continuarem abordant la RS de les Administracions Públiques (RSA), de les Organitzacions Socials (RSO), dels Territoris Socialment Responsables, i també altres enfocaments més col·laterals respecte al mainstream assumit generalment. Ens referim a la compra local, a la RS i llengua, a la RS en el món de l’educació, en el comerç i la distribució, als drets humans, etc.

La nostra acció professional de consultoria també la fem compatible amb la de think tank i de posicionament en temes delicats, per a ajudar a desenvolupar l'RS i per contribuir a fer avançar debats. Recentment hem publicat aquest apunts sobre temes sensibles: Manifest per l'abolició del foie-gras, Catalunya afronta el debat sobre la prohibició dels toros, L'Església i la contractació d'homosexuals, L'empadronament dels immigrants, La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació Ciutadana... i tants altres.

Finalment, com escrivim a País, ètica i lideratge, "ens agradaria que el nostre país pogués ser un orgull per la seva capacitat de liderar el canvi vers un món més sostenible i una economia més responsable, a partir de l’enfortiment de la Responsabilitat Social dins organitzacions molt diverses: grans empreses, mitjanes i petites i fins i tot les microempreses, les administracions, les organitzacions socials, els agents socials, les universitats...".

03/12/2009 - Uns 250 cooperants catalans treballen per tot el món
Mentre esperem l'alliberament dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània, confiem que les altres ONGs que actuen en països conflictius augmentin les mesures de seguretat, ja que hi ha el risc objectiu de caure en una cadena de segrestos.

Uns 250 cooperants catalans treballen per tot el món

Uns 250 catalans treballen actualment en projectes de desenvolupament i ajuda a l’estranger, segons les xifres facilitades ahir per la Federació Catalana d’Oenagés per al Desenvolupament (Fongd), una organització que agrupa 83 de les aproximadament 700 entitats que treballen en aquest àmbit al conjunt de Catalunya. Una desena d’aquests cooperants catalans es troben en aquests moments a Mauritània... [llegir més al Periódico]

Aprofitem la notícia per a mostrar el nostre reconeixement a totes les persones que són cooperants en països en desenvolupament i a les ONGs que porten a terme programes de cooperació.

04/11/2009 - Més que un endoll (amb un toc d'humor)

Avui va un apunt de broma. De tant en tant toca i ens ho podem permetre! Fa uns dies també en fèiem un sobre el cas del Palau de la Música: Millet contra els càlculs (amb un toc d'humor).

A l'entrada de les oficines del FC Barcelona hi ha una paret amb el lema del club. Malauradament, l'operari que la va muntar no va preveure de canviar de lloc l'endoll, el qual ha quedat tan precisament ubicat que no costa de llegir-hi un missatge subversiu i crític: "FC Barcelona, més que un endoll". Seria bo que canviessin o bé el rètol o bé l'endoll.

31/10/2009 - Sense mili

Enguany ha fet 10 anys que es va aprovar la llei que acabava amb el servei militar obligatori. Concretament va ser el maig de 1999. Des de llavors, cap més jove català s'ha vist obligat a perdre un període, més o menys llarg de la seva vida, fent la mili. A finals de l'any 2001 no quedava cap soldat de lleva. Més d'un milió de joves pendents de fer la mili d'arreu de l'Estat Espanyol quedaven alliberats d'aquesta obligació legal.

Amb aquest paràgraf comença un article que acabo de llegir, l'autor del qual és Carles Campuzano, la persona que des de la seva posició de Diputat va liderar amb gran convicció les negociacions per a la finalització d'aquesta pràctica, absolutament caduca, que prenia un any de la vida de molts joves, que inculcava valors bel·licistes, masclistes i espanyolistes, i que no responia ni en concepte ni en format ni a les necessitats de defensa ni a la sensibilitat de la població.

Vaig tenir la sort de no haver de perdre un any de la meva vida i no de haver d'arrossegar-me davant les pràctiques personalment i nacionalment humiliants que comportava el servei militar obligatori a l'estat espanyol. M'hauria fet objector però no em va caler, ja que les pròrrogues per estudis universitaris em va permetre deixar passar molt temps. I quan ja va tocar vaig poder al·legar malalties... El fet de coindicir amb una gran quantitat de persones a incorporar-se a files va comportar uns grans excedents de 'cupo' i va facilitar molts excedents i la consideració d'inútils a la majoria dels que vam al·legar alguna cosa.

Uns anys més tard em va tocar assumir professionalment la responsabilitat de procedir a fer el tancament de la Prestació Social Substitutòria, en part delegada a la Generalitat de Catalunya, i definir mesures per a reduir l'impacte d'aquesta finalització en moltes entitats sense ànim de lucre, que havien desenvolupat nous serveis gràcies a les persones que hi tenien destinades.

Avui, tanmateix, el servei militar encara és obligatori en molts països. Per això m'ha semblat oportú afegir-me al grup del Facebook de "European Bureau for Conscientious Objection / Bureau Europeen pour l'Objection de Conscience". EBCO-BEOC és una ONG euriopea de drets civils que treballa pel ple reconeixement del dret a l'objecció de consciència del servei militar obligatori.

28/10/2009 - Tafanejant empreses
Ahir va tenir lloc una actuació ordenada pel jutge Garzón que ha sacsejat la política catalana. No volem entrar en el fons del tema en aquest moment, sobretot per la presumpció d'innocència, tot i la preocupació que genera.

Però sí que hi faré una aportació col·lateral. I és que, en veure que hi havia dues empreses implicades en les sospites, he tingut la deformació professional d'entrar als seus portals corporatius per tafanejar si hi deien alguna cosa d'RSE. Insisteixo que en absolut vull establir cap correlació amb els fets judicials.

En el cas del grup Espais (el seu president Lluís Casamitjana ha estat detingut) no fan cap referència a compromisos d'RSE. En canvi, en el cas de la immobiliària Proinosa (el seu president Josep Singla ha estat detingut), sí que hi dedica una pàgina. Proinosa explica la seva RSE a partir d'unes col·laboracions amb ONG i una norma ambiental:

PROINOSA s'ha caracteritzat al llarg de la seva història pel seu alt grau d'innovació i adaptació als canvis. La incorporació de polítiques d'RSC destinades a implementar processos de millora a la gestió empresarial en tres àmbits -social, medioambiental i econòmic- és un dels canvis en els que està implicada la nostra empresa des de ja fa alguns anys.

Quan concreten aquest compromís, expliquen que col·laboren amb ONGs i amb entitats esportives i tenen un compromís ambiental basat en el fet de tenir implantada la norma ISO 14001 i fer sesions de formació de bones pràctiques ambientals al seu personal.

És tan evident que això no és RSE que no cal ni justificar-ho. Crec que fins i tot els dóna una mala imatge, tot i que per gent que no conegui què és l'RSE també pot succeir a l'inrevés, és a dir, que la gent pensi que això de l'RSE és ben poca cosa...

En tot cas, per no concentrar la crítica damunt aquesta empresa, voldríem constatar que hi ha força empreses que han rebatejat les pràctiques de filantropia que ja portaven a terme amb el nom màgic d'RSE.

De fet, pot passar que sigui directament l'agència que els porta la comunicació que els ho hagi rebatejat i que la mateixa empresa no tingui ni consciència de la informació equívoca que estan transmetent.

Sigui com sigui, no és bo que empreses que no gestionen la seva RSE en parlin als seus portals com si realment sí que ho fessin. Com que no estem davant d'una normativa legal, no es pot parlar estrictament d'informació enganyosa. Però sí que els hauríem de demanar com gestionen aquest enfocament de gestió, quin codi ètic tenen, on és la memòria, amb quins partprenents dialoguen, en quines matèries rellevants d'RSE tenen objectius de millora, quins compromisos públics han assumit...

Gestionar o no l'RSE és voluntari. Aquest ha estat un dels consensos importants i al qual ha costat d'arribar-hi. Ara bé, si és així, el que no podem consentir és que hi hagi empreses que pretenguin apuntar-se medalles per mèrits que no sembla que tinguin, o que en tot cas haurien d'explicitar millor.

18/10/2009 - Embarquin pixats, sisplau!
Fa uns anys, l'alcalde de Barcelona va demanar a la ciutadania que sortissin de casa pixats i cagats. És a dir, amb les necessitats fetes. Potser seria més correcte dir que sortissin havent pixat i havent cagat, però té més força expressiva com ho va dir! Aquell missatge institucional pretenia fer front a l'incivisme regnant a la ciutat. Però els que el rebre el seu missatge i van lamentar-lo van ser les persones d'esperit cívic que més aviat es queixaven de la manca de lavabos públics. Possiblement els que orinaven de nit o de dia als carrers no deurien estar gaire amatents al missatge oficial.

Ara és una companyia aèria la que deixa anar un missatge semblant, que ens fa gràcia pel seu contingut escatològic. De fet, es diu que als catalans ens agrada riure dels acudits escatològics...

Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar. En aquest cas, però, el missatge té una intenció relacionada amb la sostenibilitat i el consum energètic, ja que el pes que l'aeronau transporta comporta un major consum de combustible. Per això, reduir els líquids de la bufeta pot redundar en estalvi energètic. Segurament també han pensat -encertadament- que d'aquesta manera evitaran que els passatgers s'hagin d'aixecar per anar al lavabo en vols de curta durada en què no hauria de fer cap falta.


Segons la companyia, només que la meitat dels seus clients seguís aquest consell, aconseguiria reduir les emissions de gas carbònic en 4,2 tones al mes. Potser no és molt però tot ajuda a reduir emissions i ajuda a sensibilitzar. En tot cas, segur que hi ha moltes altres maneres de reduir pes dels avions, com moltes companyies estan fent. Aquesta mateixa companyia afirma que ha dissenyat mesures com la substitució de les ampolles de vi de vidre per d'altres de plàstic o l'ús de bastonets de fusta reciclada per menjar.


Vegeu la notícia a Jornal.cat: Una aerolínia japonesa demana als passatgers que orinin abans d'embarcar, per estalviar combustible

Smaku Smaku a Flickr
La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar.

De moment, l'aerolínia ha avançat que la iniciativa és experimental i que s'allargarà fins al novembre. La prova es fa en 38 vols interiors entre Tokio, Sapporo i Okinawa i també en quatre dels vols internacionals entre Tokio i Singapur.

Per a evitar situacions violentes entre els passatgers ja en la mateixa sala d'espera abans d'embarcar hi ha unes pantalles que demanen als passatgers que buidin la bufeta i passin pels lavabos abans de pujar a l'avió. [seguir llegint]


22/09/2009 - Millet contra els càlculs
Per posar una mica d'humor -o d'enigmística- al cas Palau, del qual acabem de publicar un article, volem fer notar que algunes coses ja estaven 'escrites'. Fa uns mesos, arran del cas Madoff, dèiem el següent:
Vist de d’una certa distància, fa gràcia la cosa. Cada cop que he de pronunciar el seu nom no puc deixar de pensar en el significat ocult en anglès. Madoff, pronunciat "meidoff", sona igual que “made off”, és a dir, el temps passat del verb anglès “make off”, que vol dir precisament fotre al camp, sortir corrents, robar, endur-se alguna cosa... No sé si el nostre amic Màrius Serra, expert en enigmística, n’ha parlat i hi ha cercat una explicació, però certament hi ha personatges que fins i tot amb el seu nom ja duen la marca de la perversió. Potser ja havia assumit que ho tenia tan gravat en el seu ADN que ara ja no pot fer res més que reconèixer el pecat.
Potser ara hauríem de fer notar que el cognom Millet deriva del nom de la planta 'mill', que segons el diccionari es fa servir per lluitar contra els càlculs!

mill del sol FARM Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies (Lithospermum officinale), de fulles lanceolades i flors blanques petites i emprada en medicina popular contra els càlculs.



Bromes a banda, us proposem la lectura de l'article sobre el 'Cas Palau'.

15/09/2009 - On és l'anís estrellat?


A casa acostumàvem a prendre infusió d'anís estrellat. Era la meva infusió preferida. Però de cop els herbolaris van deixar de vendre'n. Van córrer versions diverses, però totes sota un estrany secretisme. Es va voler fer creure que tenia riscos, que no es podia vendre en una herboristeria... Es deia que podia portar components perillosos i que potser caldria una recepta. En una altra botiga ens deien que tot es devia a una partida en mal estat. Uns altres ja avançaven que era un tema d'interessos. El nostre herbolari ens la venia d'amagat, que no se sabés perquè potser era una infracció. I la sospita era que algú havia trobat com treure profit d'aquesta llavor i se'n volia aprofitar en solitari. Potser les farmàcies, potser les farmacèutiques, vés a saber!

Ara, al cap d'un lustre ja comencem a tenir una explicació i un nom: Roche i el Tamiflú. Circula aquests dies per internet. No és una informació contrastada, però el que està contrastat és que algú es va apropiar de l'accés normal a aquest bé de la natura per mitjà de les herboristeries.

Los medios de desinformación masiva siembran el miedo con la llamada “Gripe H5N1”, mientras el Laboratorio Roche comienza a generar ingresos millonarios

14/09/2009 - Avui és diverd. Encara falta molt per dicasual...
Quan fa un parell d'anys vam escriure un apunt titulat Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social, per al win-win-win, preteníem senzillament fer un joc, aprofitant que de vegades l'RSE pren un caire no solament filosòfic sinó quasi religiós.

Però Paul McCartney ens ha superat en demanar que no es mengi carn els dilluns. Tot i que ha evitat demanar que es faci el divendres per tal de no coincidir amb el cristianisme, i ha preferit el dilluns, sota l'argument que estem més farts del cap de setmana.

Malgrat que faci un comentari jocós, he de manifestar que l'excés de consum de carn és insostenible per al planeta i tampoc és bo per a les persones. No deixa d'estar malament, doncs, que es plantegi una acció de sensibilització com aquesta.

De fet, no crec que particularment la compleixi, ja que la tendència a disminuir el consum de carn, en el meu cas, ja l'he anat portant a terme, en tot cas evitant-ne l'abús i malgrat el preu abusiu de les verdures. Però insisteixo en la validesa de la proposta per a conscienciar.

Les dates són sagrades, o almenys rituals de base sociocultural. El fet que el diumenge fem festa és un llegat religiós que caldria que ens esforcéssim per mantenir, avui entès com a oportunitat per a conciliar i per a tenir un temps de retrobament amb un mateix i amb la família. Si el dilluns el destinem als vegetals, i podrem anar pensant a què destinem cada dia de la setmana. Hi ha empreses que el divendres el converteixen en el dia sense corbata o casual day...

Potser d'aquí a anys haurem de canviar el nom dels dies i en lloc de dedicar-los al Senyor (diumenge), a la Lluna (dilluns), a Mart (dimarts), etc., els haurem de rebatejar com a...

Diverd (el dia sense carn),
Dival (el dia dels valors corporatius)
Dihum (el dia de l'humor i el bon rotllo a la feina, a mitja setmana),
Dipeu (el dia sense cotxe)
Dicasual (el dia de vestir informal)
Dispesa (dia de la despesa en compra responsable)
Diconç (el dia festiu per a la conciliació),

Paul McCartney, vegetarià militant i combatiu, ha convidat els britànics a rebaixar el consum de carn per no empitjorar l’escalfament del planeta. L’exmembre dels Beatles i les seves dues filles, la dissenyadora Stella i la fotògrafa Mary, es van sumar ahir a la campanya internacional Dilluns sense carn, que proposa iniciar la setmana amb un menú sortit de l’hort. La iniciativa pretén reduir les emissions de gas del bestiar, i l’impacte mediambiental que animals i ramats tenen en la destrucció de zones forestals i en el consum d’aigua. «És una cosa molt fàcil. Segur que has menjat massa el cap de setmana i que et llances al gimnàs a eliminar l’excés, així que prova el dilluns sense carn», suggereix el músic. L’actor Kevin Spacey, l’empresari Richard Branson, el cantant de Coldplay, Chris Martin, i Yoko Ono són algunes de les celebritats que recolzen la idea, que causa furor a Austràlia i els EUA.



28/07/2009 - L'atenció en serveis bàsics forma part de l'RSE
Fa tota la sensació que la mala gestió de companyies que presten serveis bàsics com Telefónica ha augmentat, potser com a conseqüència de la crisi.

Llegim una denúncia al Regió7 segons la qual es nega l'accés a la connexió a persones que no es troben en nuclis de població. De fet, la negació no s'expressa en aquests termes sinó per l'absència de servei, ja que l'esperada connexió mai no es produeix.

La passivitat de Telefónica impedeix a un veí gran de Castellar la teleassistència
L'Ajuntament denuncia que un home de 76 anys que viu sol no pot disposar del servei perquè la companyia no li posa línia de telèfon

CASTELLAR DE LA RIBERA (Solsones)
Fa gairebé un any que un veí de Castellar de la Ribera demana a Telefónica que li instal•li una línia de telèfon a la seva masia, bàsicament perquè necessita el servei de teleassistència. L'home, de 76 anys, viu sol i té una salut delicada, però la companyia va demorant, contínuament, la seva actuació. L'Ajuntament de Castellar, segons ha afirmat la seva alcaldessa, Teresa Canal, està fent "totes les gestions possibles" per solucionar el problema, però "no hi ha manera", apunta Canal. [...]
L'alcaldessa apunta que "és del tot intolerable" que la companyia vagi retardant la instal•lació "quan hi ha una persona gran que té aquesta necessitat". L'afectat, Sebastià Mestres, no entén l'actitud amb la qual actua Telefónica i afirma que té una carta de la companyia on hi ha uns terminis fixats que no s'han complert. Mestres vol disposar del servei de teleassistència perquè "visc sol i si algun dia em passa alguna cosa, no podré avisar ningú". El veí de Castellar alerta que té "un ronyó transplantat i prenc medicaments cada dia", fet que li comporta que sovint hagi d'anar a l'hospital. Per això, creu que el servei "és necessari".

Malgrat que el Sebastià sí que disposa de mòbil, aquest no és viable amb la teleassistència, per a la qual s'ha de tenir un telèfon fix. Tot i així, la zona on resideix, a l'ermita de Sant Joan de Castellar, no és un punt especialment complicat per accedir pels tècnics i, segons Mestres, la majoria de les masies del seu entorn disposen de telèfon. Fins i tot, diu l'afectat, a un quilòmetre de casa seva hi ha un camp de golf, per tant Mestres creu que no es tracta d'una instal•lació complicada.

I estem parlant d'accés universal en telèfon fix, no ja de banda ampla, on el problema s'agreuja enormement. I el problema és que no existeix una companyia que li faci la competència en termes reals i amb voluntat de servei públic.

Llegeixo que un expert fa referència que certament estem en un moment de paralització de les inversions. A més, observen amb gran temor que el govern espanyol no els faci pagar per via impositiva la manca d'anuncis de TVE... En el cas de Telefónica,a més, hi ha poques ganes de 'fibrejar' el país, si després ha de compartir la infraestructura.

Companyies com Telefónica parlen moltíssim de Responsabilitat Social Corporativa, però en canvi fa la impressió que l'apliquen a aspectes cosmètics o, en tot cas, molt col·laterals, i no en aquelles matèries més vinculades a la seva missió. És en el model de negoci i en els serveis que presten on caldria aplicar primàriament i prioritàriament la seva RSE

18/06/2009 - Sobre els fitxatges, els diners i la crisi
Feia temps que un article no em brindava tants comentaris. I és que parlar de l'RSE del Barça és un tema d'interès, però a més, se li ha afegit just en aquest moment el debat sobre l'ètica dels fitxatges milionaris.

Aprofitem per proposar-vos la lectura del nostre article i us adjuntem algunes notícies sobre el 'tema calent':

Esport i RSE: el cas Barça
Deporte y RSE: el caso Barça


A banda, aportem també una informació sobre la Fundació Catalunya Voluntaria, entitat col·laboradora de la Fundació FC Barcelona:

29/04/2009 - Consultor independent o freelance
Un servidor es defineix com a consultor independent, com fan moltes altres persones, i només escadusserament faig servir la paraula freelance. Habitualment la defujo, no tant pel fet de ser un anglicisme com perquè em sona a professions de menor valor afegit. És a dir, aplicada a un fotògraf, dir que és un freelance no em fa pensar en un artista de la fotografia sinó en un fotògraf que treballa d'autònom al servei d'altres. En aquest sentit, li resta valor de projecte propi, li dóna un caràcter subsidiari. Són percepcions que crec que compartim amb qui, tot i estar en aquesta categoria, ens sentim més propers a un ideal d'emprenedor social que de treballador autònom per al millor postor. 

Pot semblar una boutade però els matisos de la llengua són cada cop més importants per a recollir els perfils volgudament marcats i la necessitat d'afirmar les identitats professionals i personals. 

Faig aquesta reflexió perquè l'altre dia em vaig adonar casualment que el diccionari dóna com a vàlid en català freelance i no independent (com sí que seria correcte en castellà o francès). L'adjectiu freelance seria "dit del professional, especialment el que duu a terme activitats liberals o creatives, que treballa pel seu compte prestant serveis professionals per altri".

ca  freelance
es  freelance, independiente
fr  free-lance, indépendant, pigiste
pt  freelance
en  freelance, freelancer

Com que em va semblar que l?entrada freelance hauria d?incorporar plenament el sinònim independent, vaig adreçar-me al Termcat (Centre de Terminologia Catalana). Des de l'Àrea de Neologia i Normalització del www.termcat.cat, la Dolors Montes em va respondre molt amablement amb els arguments següents: 

El motiu pel qual es va desestimar la sinonímia entre freelance i independent és el fet que independent (tant usat amb valor de substantiu com d?adjectiu) és una denominació poc precisa, que en català pot induir a confusió en molts contextos (a diferència de freelance, que és una denominació del tot inequívoca en la nostra llengua, tal com sol passar amb la majoria de manlleus). Així, una frase com ara És un fotògraf independent és ambigua i pot fer dubtar si parla d?un fotògraf que treballa pel seu compte, prestant els seus serveis a diferents empreses (és a dir, un freelance), o bé d?un fotògraf que té una manera de treballar lliure i sense imposicions.

Inicialment, de tota manera, (l?any 1995) freelance es va aprovar com a sinònim de independent, però posteriorment (l?any 2000), tenint present l?argument que us he exposat i l?ús generalitzat de l?anglicisme, es va decidir eliminar la sinonímia i mantenir únicament freelance com a forma referida als professionals que treballen pel seu compte. Probablement és una decisió discutible, però el diccionari normatiu (de l?Institut d?Estudis Catalans) també recull actualment freelance sense cap mena de remissió a independent.

Cal dir, malgrat tot, que el fet que el diccionari no reculli aquestes dues denominacions com a sinònimes no implica que independent no es pugui utilitzar també amb el significat de freelance, si el context és prou clar i es considera que no hi ha confusió possible. 

Agraeixo l'explicació, que trobo raonable. Em quedo amb el darrer paràgraf, i prefereixo fer ús del consultor 'independent', no tant per a expressar l'allunyament de les empreses i organitzacions per a les quals treballo sinó per a fer més rellevant la singularitat del projecte propi.


All sections | Sections | All articles | All languages | News | RSS news feed