News :: Propostes

Number of results 25 for propostes

10/05/2012 - Quina percepció es té des de les empreses, l’any 2012, sobre el binomi empresa i biodiversitat?

Aquesta és justament la pregunta a la que volem donar resposta mitjançant la realització d’una enquesta activa fins el dia 29 de maig de 2012, i per la qual us demanem la vostra col-laboració com a pime, micropime, o treballador/a per compte propi. L’enquesta s’emmarca en el programa d’Empresa i Biodiversitat promogut per les ONG Fundación Global Nature, i Acciónatura, i l’acció esta cofinançada pel Fons Social Europeu – programa Empleaverde.

Amb tota la intenció, hem dissenyat les preguntes de tal forma que els resultats de l’enquesta, una vegada fet el seu anàlisi, siguin realment útils per avançar en la satisfacció de les necessitats reals de pimes, micropimes i treballadors/treballadores per compte propi, a data d’avui. Difondrem els resultats entre empreses, administracions, i altres tipus d’organitzacions, donant-li continuitat i valor al temps que li haureu dedicat.

Perquè els resultats siguin el més concluents i interessants, us demanem uns minuts per plasmar la vostra situació actual, percepció i necessitats en relació al binomi empresa i biodiversitat en l’enquesta que trobareu en aquest enllaç, o bé fent clic en el banner corresponent, a l’esquerra de la pàgina principal del web www.empresaybiodiversidad.org.

Moltes gràcies, i seguim!
Acciónatura (www.accionatura.org)
Fundación Global Nature (www.fundacionglobalnature.org)

P.D. Per a qualsevol dubte o consulta, dirigiu-vos si us plau a s.esser@accionatura.org

10/05/2012 - ¿Qué percepción se tiene desde las empresas españolas en 2012 sobre el binomio empresa y biodiversidad?

Esta es justamente la pregunta a la queremos dar respuesta mediante la realización de una encuesta activa hasta el 29 de mayo de 2012, para la cual os pedimos vuestra colaboración como pyme, micopyme o trabajador/a por cuenta propia. La encuesta se enmarca en el programa sobre Empresa y Biodiversidad promovido por las ONG Fundación Global Nature, y Acciónatura, y la acción está cofinanciada por el Fondo Social Europeo - programa Empleaverde.

De forma deliberada, hemos diseñado las preguntas de tal forma que los resultados de la misma – una vez concluido su análisis – sean realmente útiles para avanzar en la satisfacción de las necesidades reales de pymes, micropymes y autónomos en España, en relación a la materia, a día de hoy. Difundiremos los resultados entre empresas, administraciones, y otro tipo de organizaciones, dándole continuidad y valor al tiempo que le habréis dedicado.

Para que los resultados sean lo más concluyentes e interesantes, os pedimos unos minutos para plasmar vuestra situación actual, percepción y necesidades en relación al binomio empresa y biodiversidad en la encuesta que encontrarás en este enlace, o bien haciendo clic en el banner correspondiente, en el margen izquierdo de la página principal de la campaña: www.empresaybiodiversidad.org .

Muchas gracias, y ¡seguimos!
Acciónatura (www.accionatura.org)
Fundación Global Nature (www.fundacionglobalnature.org)
P.D. Para cualquier duda o consulta, por favor dirigíos a s.esser@accionatura.org

05/03/2012 - Primer encuentro estatal de Monedas Sociales y Complementarias (proyecto)

Apreciad@s innovador@s en iniciativas de monedas y economías sociales,

Os informamos de nuestro proyecto de organizar un “Primer encuentro estatal de Monedas Sociales y Complementarias” y para pediros vuestra opinión mediante el FORMULARIO SONDEO.

PRIMER ENCUENTRO ESTATAL DE MONEDAS SOCIALES Y COMPLEMENTARIAS
- proyecto -

RAZÓN DE SER Y OBJETIVOS

En febrero del 2011 tuvo lugar en Lyon un Simposio Internacional sobre monedas sociales y complementarias. En él se puso de manifiesto que en la actualidad existen muchos modelos de monedas sociales más o menos locales (pueblos, ciudades, comarcas, regiones, etc.) en muchos puntos del Planeta. Algunos modelos llevan funcionando desde hace tiempo, otros están empezando, pero difícilmente encontramos dos modelos exactamente iguales, cada moneda ha nacido en un lugar concreto, ligada a su historia, a su tecnología, a sus posibilidades y a su gente.

La crisis actual está estimulando la imaginación y favoreciendo que en muchos lugares se estén organizando iniciativas de economías sociales locales con moneda propia, en España también está ocurriendo este fenómeno, que suele avanzar de manera paralela a las llamadas economías alternativas y solidarias.

En nuestra ciudad Vilanova i la Geltrú, ya en el año 2009 y en el marco de la iniciativa del movimiento de transición (Transició VNG), empezamos a estudiar y trabajar para implementar una moneda social local, ello se ha concretado con la creación de la asociación ECOL3VNG (ecosistema económico ecológico local) que está empezando a hacer realidad un sistema económico propio desde hace ya más de un año, aún a muy pequeña escala.

La situación actual de la economía y de éste despertar de las economías locales nos ha llevado a pensar que seria muy interesante organizar un encuentro estatal en nuestra ciudad para avanzar en los siguientes aspectos:

·         Conocimiento mutuo de estas iniciativas locales.

·         Consolidación de una red de monedas sociales (alternativas y/o complementarias), entendiendo por monedas sociales todos aquellos sistemas que sin utilizar el euro, contribuyen a que las personas puedan intercambiar para resolver sus necesidades básicas.

·         Avanzar en la creación de protocolos de intercambio entre estas monedas sociales locales, para poder conectarlas de alguna manera, teniendo en cuenta sus diferencias.

·         Dar a conocer públicamente este fenómeno creciente en el mundo, como elemento imprescindible del nuevo modelo económico del futuro.

SOBRE LAS JORNADAS

¿CUÁNDO?

Del jueves día 12 (tarde, acogida) hasta el domingo 15 (mañana) de julio de 2012.

¿DÓNDE?

En Vilanova i la Geltrú (bella ciudad costera situada entre Barcelona y Tarragona). En las instalaciones de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

CONTENIDOS PREVISTOS DEL PROGRAMA:

o        Bloque Internacional: con participación de personas referentes en el tema (Bernard Lietaer, Heloisa Primavera de Argentina-, Eric Brenes, Chiemgauer (Alemania), Andrea deToulouse, Armando Garcia, Vanessa Sousa (Portugal), Yasuyuki Hirota (Miguel) de Japón, etc.). – faltan confirmaciones -

o        Bloque estatal: las iniciativas que decidan exponer su experiencia (a criterio del comité técnico)

o        Talleres y espacios de información y de debate.

o        Elaboración de conclusiones.

¿PRECIO?

Se está estudiando que sea lo más económico posible, para ello se están buscando complicidades en la organización de las mismas. Des de la Administración Local, la UPC, entidades ciudadanas y todas las ofertas posibles sobre alojamiento y comidas.

-------

Para una mejor organización y previsión económica, os pedimos:

1        Que contestéis el FORMULARIO SONDEO durante el mes de marzo. El resultado de las respuestas junto con el apoyo conseguido, serán determinantes para la definitiva organización del encuentro.

2        Que lo deis a conocer, reenviando el correo electrónico, a personas/iniciativas que conozcáis del territorio español.

Durante el mes de abril os comunicaremos los resultados y sabremos con certeza si es posible hacer realidad el encuentro. Os mandaremos el programa definitivo y la INSCRIPCIÓN para cumplimentar.

Muchas gracias.
Comité organizador

05/03/2012 - Primera trobada estatal de Monedes Socials i Complementàries (projecte)

Apreciats/des innovador/es en iniciatives de monedes i economies socials,

Us informem del nostre projecte d’organitzar un "Primera trobada estatal de Monedes Socials i Complementàries" i per demanar-vos la vostra opinió mitjançant el FORMULARI SONDEIG

PRIMERA TROBADA ESTATAL DE MONEDES SOCIALS I COMPLEMENTÀRIES
- Projecte -

RAÓ DE SER I OBJECTIUS

El febrer del 2011 va tenir lloc a Lió un Simposi Internacional sobre monedes socials i complementàries. En ell es va posar de manifest que en l’actualitat existeixen molts models de monedes socials més o menys locals (pobles, ciutats, comarques, regions, etc.) En molts punts del Planeta. Alguns models ja funcionen des de fa temps, altres estan començant, però difícilment trobem dos models exactament iguals, cada moneda ha nascut en un lloc concret, lligada a la seva història, a la seva tecnologia, a les seves possibilitats i a la seva gent.

La crisi actual està estimulant la imaginació i afavorint que en molts llocs s’estiguin organitzant iniciatives d’economies socials locals amb moneda pròpia, a Espanya també està passant aquest fenomen, que està avançant junt amb les anomenades economies alternatives i solidàries.

A la nostra ciutat Vilanova i la Geltrú, ja l’any 2009 i en el marc de la iniciativa del moviment de transició (Transició VNG), varem començar a estudiar i treballar per implementar una moneda social local, això s’ha concretat amb la creació de l’associació ECOL3VNG (ecosistema econòmic ecològic local) que està començant a fer realitat un sistema econòmic propi des de fa ja més d’un any, encara a molt petita escala.

La situació actual de l’economia i d’aquest despertar de les economies locals ens ha portat a pensar que seria molt interessant organitzar una trobada estatal a la nostra ciutat per avançar en els següents aspectes:

Coneixement mutu d'aquestes iniciatives locals.
Consolidació d'una xarxa de monedes socials (alternatives i / o complementàries), entenent per monedes socials tots aquells sistemes que sense utilitzar l'euro, contribueixen a que les persones puguin intercanviar per resoldre les seves necessitats bàsiques.
Avançar en la creació de protocols d’intercanvi entre aquestes monedes socials locals, per poder connectar-les d’alguna manera, tenint en compte les seves diferències.
Donar a conèixer públicament aquest fenomen creixent en el món, com a element imprescindible del nou model econòmic del futur.

SOBRE LES JORNADES

QUAN?

Del dijous dia 12 (tarda, acollida) fins al diumenge 15 (matí) de juliol de 2012.

ON?

A Vilanova i la Geltrú (bella ciutat costanera situada entre Barcelona i Tarragona). A les instal·lacions de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya).

CONTINGUTS PREVISTOS DEL PROGRAMA:

·         Bloc Internacional: amb participació de persones referents en el tema (Bernard Lietaer, Heloisa Primavera d'Argentina-, Eric Brenes, Chiemgauer (Alemanya), Andrea de Toulouse, Armando Garcia, Vanessa Sousa (Portugal), Yasuyuki Hirota (Miguel) de Japó, etc.). - Falten confirmacions -

·         Bloc estatal: les iniciatives que decideixin exposar la seva experiència (a criteri del comitè tècnic).
Tallers i espais d'informació i de debat.

·         Elaboració de conclusions.

¿PREU?
S'està estudiant que sigui el més econòmic possible, per això s'estan buscant complicitats en l'organització de les mateixes. Des de l'Administració Local, la UPC, entitats ciutadanes i totes les ofertes possibles sobre allotjament i menjars.

-------

Per a una millor organització i previsió econòmica, us demanem:
     1. Que contesteu el FORMULARI SONDEIG durant el mes de març. El resultat de les respostes juntament amb el suport aconseguit, seran determinants per a la definitiva organització de la trobada.

2. Que ho doneu a conèixer, reenviant el correu electrònic, a persones / iniciatives que conegueu del territori espanyol.

Durant el mes d’abril us comunicarem els resultats i sabrem amb certesa si és possible fer realitat la trobada. Us enviarem el programa definitiu i la INSCRIPCIÓ per emplenar.

Moltes gràcies.
Comitè organitzador

04/03/2012 - III Edició de la Festa Uncopdemà. Fes de voluntari/a!

La Festa Uncopdemà pretén sensibilitzar i donar a conèixer a les famílies de Barcelona que existeix una altra realitat social que afecta a milions d’infants, aquí i arreu del món. Fes de Voluntari/a!

Vols ser solidari? Fes de voluntari a la Festa Uncopdemà!
El proper diumenge 18 de març del 2012, Fundación real dreams i Parc d’Atraccions Tibidabo organitzen la III Edició de la Festa Uncopdemà, pels nens i nenes del món.

La Festa Uncopdemà pretén sensibilitzar i donar a conèixer a les famílies de Barcelona que existeix una altra realitat social que afecta a milions d’infants, aquí i arreu del món.Aquest any hi participen: Save the Children, Fundació Comtal, Fundación Pequeño Deseo, Fundació Catalana Síndrome de Down i Fundación Alda.

Es necessiten persones voluntàries amb ganes d’anar al Tibidabo i ajudar a aconseguir que totes les famílies assistents a la festa sàpiguen què és la Festa Uncopdemà 2012 i siguin solidàries, comprant els guants ‘uncopdemà’. Tot el que es recapti a la festa Uncopdemà es destinarà en benefici de les ONG que hi participen.
L’horari del voluntariat és de 10 a 15h i a més, els voluntaris tindran entrada gratuïta al parc i una samarreta Uncopdemà.
Es farà una formació prèvia el divendres 16 de març a la seu de la Fundación real dreams. Hi haurà 2 torns de formació, un a les 10h del matí i l’altre a les 16h.

Anima’t a donar el teu ‘cop de mà’!

Aquí trobaràs més informació.

Entitat redactora: Fundación real dreams

04/03/2012 - Entidades no lucrativas interesadas en gestionar su Responsabilidad Social

Como consecuencia de la próxima puesta en marcha de un programa de fomento de la Responsabilidad Social para organizaciones no lucrativas catalanas, se invita a quien pueda estar interesado en ponerse en contacto por medio de este formulario para disponer de más información. Para organizaciones no catalanas se prevé poder dar apertura al proyecto en una fase más avanzada.

Se contemplan ONL de cualquier sector y tamaño, ya sean grandes o pequeñas, o ya sean de ámbitos de intervención social, cultural, ambiental, comunitario, cooperación internacional... Igualmente, la acción estará abierta a cualquier figura jurídica no lucrativa, ya sea asociación, fundación u otros.

02/03/2012 - Us presentem el projecte de l'Agenda de la terra

Us presentem el projecte de l'Agenda de la terra, l'agenda activista més engrescadora que de les que es fan i es desfan.

L'Agenda de la Terra! from Jordi Urgell (Urgell Comunica) on Vimeo.

25/02/2012 - Entitats no lucratives interessades a gestionar la seva Responsabilitat Social

Com a conseqüència de la propera posada en marxa d'un programa de foment de la Responsabilitat Social per a organitzacions no lucratives catalanes, es convida a qui hi pugui estar interessat a posar-se en contacte per mitjà d'aquest formulari per a disposar de més informació.

Es contemplen ONL de qualsevol sector i grandària, ja siguin grans o petites, o ja siguin d'àmbits d'intervenció social, cultural, ambiental, comunitari, cooperació internacional... Igualment, l'acció estarà oberta a qualsevol figura jurídica no lucrativa, ja sigui associació, fundació o altres.

01/02/2012 - Catàleg tallers tutorats de la Diputació de Barcelona - 2012

Responsabilitat Global ofereix tres activitats dins el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial de la Diputació de Barcelona.

Aquest Recull [en format pdf] presenta més de 150 activitats, en format taller o sessió, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, amb una metodologia i característiques determinades, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis. Els destinataris finals del Recull són les empreses del territori, principalment micro i pimes, i persones emprenedores que s'adrecen als serveis locals de suport empresarial, a través dels quals es realitzen les activitats d'acompanyament, formatives i informatives corresponents.

La Diputació de Barcelona ha publicat el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial, en el qual s'ha demanat a Responsabilitat Global d'oferir les següents propostes de dos tallers tutorats i una sessió informativa:

Taller tutorat: Gestionar els valors de l’empresa (pg. 109)
Taller tutorat: La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme (pg. 110)
Sessió informativa: La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat (pg. 157)

Aquests són els continguts de cadascuna de les tres propostes:

Gestionar els valors de l’empresa
Comunicació de l'RSE i projecció exterior

OBJECTIUS
Per a moltes pimes, les bones pràctiques de Responsabilitat Social no són un fet desconegut. L’oportunitat es dóna quan aquestes accions formen part d’un compromís, d’una manera d’entendre l’empresa i d’una visió estratègica. Aleshores podem desenvolupar un pla per a posar en valor aquest actiu de l’organització, trobant la millor manera de comunicar-la i projectar-la externament.
- Comprendre el sentit estratègic de l’RSE per a una pime o microempresa.
- Clarificar els valors de l’empresa i comunicar-los per mitjà de codis ètics i altres canals.

CONTINGUTS

A) Tutoria grupal:
• Continguts:
- El sentit de l’RSE en una pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
- Gestionar els grups d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre com es gestiona l’RSE des d’un punt de vista metodològic i pràctic a les seves realitats. Qui són els grups d’interès per a una pime. Què vol dir dialogar. Com gestionar l’RSE de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
- Codis ètics i altres canals per a comunicar l’RSE aplicats a pimes. Per què cal comunicar i què significa comunicar en el cas de l’RSE de les pimes. Què és un codi ètic. Què és una memòria d’RSE. Altres elements de transparència i rendició de comptes orientats a la creació de confiança.
Tots aquests continguts es tractaran de manera exemplificada amb casos concrets de pimes catalanes que porten a terme bones pràctiques d’RSE.

B) Tutoria individualitzada:
• Continguts:
- Identificació de les motivacions de l’empresa pel que fa a l’RSE. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
- Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE. Prioritat en la millora de la gestió dels valors per mitjà d’un codi ètic. Aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE.
- Orientacions bàsiques per a iniciar el procés de confecció del codi ètic, memòria o el document bàsic que s’hagi convingut.

C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.

PERFIL DELS PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
EXPERTS: Josep Maria Canyelles

La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme
Gestió de les persones

OBJECTIUS
- Comprendre com es gestiona la responsabilitat social a les empreses.
- Analitzar com es pot fer un enfocament d’RSE a la gestió dels aspectes lingüístics de les empreses, adequats a la seva dimensió de negoci.
- Explorar les pràctiques més inclusives respecte als grups d’interès i integradores del personal.
- Conèixer experiències reeixides de màrqueting lingüístic que han dut a terme entitats o empreses de l’àmbit socioeconòmic que han incorporat l’ús de la llengua catalana en les seves polítiques de responsabilitat social.
Respecte a la tutoria individualitzada:
- Promoure la gestió del multilingüisme d’acord amb les necessitats de l’empresa.
- Integrar els aspectes lingüístics dins la gestió de la responsabilitat social de l’empresa, tant en la seva dimensió operativa com estratègica i en la relació amb els grups d’interès.

CONTINGUTS

A) Tutoria grupal:
• Continguts:
- El sentit de l’RSE en una Pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una Pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
- Gestionar els aspectes lingüístics a partir de la relació amb cada grup d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre els riscos i oportunitats dels aspectes lingüístics dins el marc de l’RS de l’empresa. Com gestionar l’RSE en els aspectes lingüístics de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
- Casos d’interès i propostes d’acció. Gestió de persones, gestió de proveïdors, Codis Ètics, màrqueting, i altres orientacions.

B) Tutoria individualitzada:
• Continguts:
- Identificació de les motivacions de l’empresa. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
- Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE i aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE en la gestió del multilingüisme.
- Definir un pla de millora en la gestió del multlingüisme a l’empresa.

C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.

PERFIL DELS PARTICIPANTS Nivell directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
EXPERTS: Josep Maria Canyelles

La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat
Responsabilitat social a l'empresa

OBJECTIUS:
Fomentar que les pimes prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa i integrat a la seva estratègia.

CONTINGUTS:
- Comprendre què pot aportar l’RS a les pimes.
- Conèixer els fonaments sobre com es gestiona l’RS a les pimes.
- Entendre casos concrets d’RS a les pimes.

PERFIL PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses i a persones emprenedores.
DURADA TOTAL (HORES): 3
CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
EXPERTS: Josep Maria Canyelles

Font: Catàleg de la Diputació de Barcelona

13/11/2011 - Propuesta sobre el Voluntariado de Empresa #Eurovol2011

Este artículo de Josep Maria Canyelles ha sido presentado como comunicación en el II Congreso Europeo del Voluntariado. Se lanzan algunas propuestas dirigidas a los diferentes actores que intervienen en el voluntariado de empresa, con la intención de reflexionar sobre cómo debe desarrollarse este nuevo canal y cómo debe integrarse dentro del modelo de asociacionismo y voluntariado.

Leer en pdf (4 págs)

En el año 2003, el Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) ^{^[1]} organizó un encuentro con empresas para hablar de este concepto. Aunque ya había experiencias, resultaba en general tan desconocido que se decidió publicar un manual para ayudar a divulgarlo. Ahora, unos pocos años después, ya es una realidad que forma parte de nuestro entorno, aunque poco conocido, y a veces con estilos que no formarían parte del modelo ideal que tenemos.

Eran tiempo de hacer pruebas, y una empresa te podía decir que tenía unos cientos de trabajadores dispuestos a hacer una acción de voluntariado durante un día cercano a las fiestas navideñas. Eran acciones de solidaridad, más que de voluntariado, y a menudo respondían más a una vivencia de grupo por parte de los participantes que no a una acción comprometida en el marco de unos valores sociales. Todo ello, en gran medida, se fue superando, y hoy el Voluntariado de Empresa es un modelo interesante, que vale la pena observar, estudiar, dar a conocer, promover...

Y en el marco de este II Congreso Europeo del Voluntariado, podemos dejar unas propuestas de cómo debería gestionarlo desde cada una de las partes, unas breves notas sintéticas en forma de demandas, que pretenden ayudar a reflexionar.

Hay que valorar los programas de voluntariado de empresa como una oportunidad para ampliar la base social del voluntariado con personas que sin estas acciones de fomento tal vez no habrían tenido la oportunidad de formar parte de él.

Otra de las consecuencias positivas es que puede suponer un acercamiento entre empresas y ONL, que abra canales de diálogo y de colaboración más amplia, que revierta tanto en la captación de oportunidades por parte de las entidades como en la gestión de los valores de las empresas.

Se pide a las empresas que los nuevos programas de colaboración con entidades, ya sean de voluntariado, de teaming u otros, tengan en cuenta la realidad asociativa de cada territorio, integrada por entidades muy diversas también en dimensión y sepan encontrar las que más se ajustan a sus prioridades y que al mismo tiempo presten un mejor servicio a la comunidad. También deben tener en cuenta la cultura de cada territorio, ya que a menudo las grandes empresas incurren en el error de no ser suficientemente sensibles a la diversidad.

Se pide específicamente a las pymes que sepan ver en el voluntariado de empresa la sistematización de una sensibilidad que muchas ya han tenido siempre, y que ahora pueden estructurar mejor en el marco de una responsabilidad social de las pequeñas y medianas empresas, generando relaciones de confianza y favoreciendo el desarrollo del territorio.

Se pide a las entidades que sepan incorporar a los voluntarios que proceden de empresas con la máxima normalidad, garantizando que incorporen los valores propios del voluntariado y de la acción social o cívica, y dando cumplimiento a los derechos y deberes que tienen reconocidos.

Se pide a las administraciones públicas que experimenten con estos nuevos modelos de colaboración con las ONL que, al margen de las políticas públicas de apoyo, pueden contribuir de otras maneras a partir de la implicación de los propios trabajadores públicos.

Se pide a los expertos y a todos los agentes que promuevan la expresión Voluntariado de Empresa en lugar de corporate Volunteering , traducción literal del inglés, que remite únicamente a las grandes empresas y parece que esta no sea una práctica apta para las pymes. Necesitamos hacer la misma reflexión que unos años atrás llevó al consenso para sustituir Responsabilidad Social Corporativa (RSC) por Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), al menos en los usos públicos destinados al fomento, al margen de que cada empresa use lo que más le plazca.

Se pide a los consultores de empresas que eviten caer en la solución fácil de proponer únicamente grandes ONL que cubran todo el territorio con una sola negociación, y opten por seleccionar a las entidades, grandes o pequeñas, que puedan satisfacer mejor las características del programa y aunar mejor los intereses de todas las partes. A menudo, habrá también un esfuerzo para saber mostrar a la empresa el mayor valor que puede aportar contar con entidades más estrechamente vinculadas al territorio.

Se pide a los voluntarios de empresa que sepan sentirse voluntarios plenos de la entidad social donde participan más allá del programa o servicio concreto que desarrollen, compartiendo la experiencia con los otros voluntarios, cumpliendo con la Carta del Voluntariado de Cataluña (o la que corresponda a cada país), y aportando su vivencia dentro de la empresa, ya sea para motivar otra gente, para enriquecer los valores sociales de la empresa, para ser fuente de testimonio.

Se pide a todos los actores implicados el desarrollo de un modelo de voluntariado de empresa o corporativo que esté concebido para aportar valor a la comunidad y que legítimamente fortalezca tanto las ONL como las empresas. Por ello, frente a modelos puntuales más cercanos al outdoor training , hay que valorar la continuidad y sostenibilidad de los programas, su incidencia social, su capacidad de gestionar valores, actitudes y habilidades sociales de los participantes, el refuerzo del tejido asociativo autóctono.

Las empresas, así como todos los demás actores, deben hacer un esfuerzo para entender los fundamentos del voluntariado, sus valores, su estructuración, y las características que toma en cada territorio. También las entidades deben hacer un esfuerzo para comprender las motivaciones empresariales, las características de los perfiles del nuevo voluntariado, las necesidades de gestión que pueda requerir.

Debemos asumir que estamos gestionando relaciones complejas y donde se pueden cruzar objetivos, necesidades, inquietudes diversas. Para una empresa pueden darse simultáneamente una voluntad de hacer un servicio a la sociedad con la voluntad de trasladar valores sociales en la empresa. Para un voluntario pueden darse simultáneamente un valor solidario, una inquietud vocacional, o incluso una sana curiosidad de emprender un compromiso desconocido hasta el momento.

O también puede existir una necesidad de ampliar el marco de socialización, de integración en el país, o de practicar la lengua catalana por parte de trabajadores de la empresa que vengan de otros países. Como diríamos para voluntarios tradicionales, a menudo lo importante es verbalizar todos los objetivos o sensibilidades que pueda haber o puedan sobrevenir, ya que así la organización social podrá valorar como tenerlos en cuenta y satisfacerlos si está en sus posibilidades.

Modelo de voluntariado

Las prácticas de voluntariado de empresa se enmarcan dentro de las políticas de Responsabilidad Social de la Empresa (RSE). Dentro de todo el conjunto de aspectos que caben dentro de la RSE, y de manera generalizada, las empresas se encuentran más cómodos en el terreno de contenidos ambientales, de producto, o laborales, que dominan más, que en los temas sociales en relación a la comunidad, ya que la empresa suele nadar en aguas desconocidas.

Por ello, es necesario que los partners, las entidades, los consultores, etc., puedan transmitirle el conocimiento sobre las diferencias que en cada país se dan sobre el voluntariado y cómo afecta la relación con las empresas. En el caso de Cataluña, donde hay una rica y tradicional realidad en esta materia, nos referimos al Modelo catalán de asociacionismo y voluntariado. ^{^[2]}

Quisiera hacer llegar a las empresas y a la vez a los participantes de otros países europeos -respetando los diversos enfoques que se puedan dar en cada territorio- una manifestación particular sobre el modelo de voluntariado que hemos asumido como propio:

Entendemos ^{^[3]} por voluntariado el conjunto de las personas que efectúan una prestación voluntaria y libre de servicios cívicos o sociales, sin contraprestación económica, dentro del marco de una organización estable y democrática que comporte un compromiso de actuación a favor de la sociedad y de la persona. Sin desmerecer las acciones informales de civismo o buena vecindad, por otra parte muy valiosas, el voluntariado en su sentido moderno sólo puede englobar las acciones realizadas bajo un marco organizado.

Entendemos por entidad de voluntariado la entidad que tiene por objetivo trabajar para los demás en la mejora de la calidad de vida, que está integrada mayoritariamente por voluntarios y que constituye una organización autónoma sin ánimo de lucro. Esta definición no excluye la existencia igualmente valiosa de otras entidades no lucrativas que tengan voluntarios (entidades con voluntariado, no de voluntariado). Todas ellas son el marco donde el voluntariado se desarrollará en las sociedades modernas para garantizar su autonomía y su capacidad de vertebración social. Consideramos como un valor muy relevante el hecho de que el voluntariado se aglutine a las entidades sin ánimo de lucro, siendo voluntariado y asociacionismo dos caras de la misma realidad. La esencia de la acción voluntaria se fundamenta en la autonomía de acción de las organizaciones de voluntariado. Estos principios de libertad y autonomía del voluntariado respecto a los poderes públicos deben ser respetados y potenciados.

Sin pretender ser críticos con los modelos de voluntariado público, que pueden comprenderse en situaciones evolutivas o por las características de determinados países, consideramos que el voluntariado es un gran activo de la sociedad civil y que, el fomento del voluntariado fuera de las organizaciones privadas no lucrativas puede descapitalizar el tejido asociativo y puede suponer un modelo de voluntariado donde el foco por el servicio y las características del marco institucional no favorezcan el desarrollo de un discurso social comprometido y crítico. El voluntariado no sólo debe curar la herida sino que debe otorgar visibilidad a los que sufren. Así, en nuestro país hemos ido transformando aquellas realidades de voluntarios vinculados directamente a instituciones públicas en nuevos modelos donde la relación se produzca entre la institución pública y una organización autónoma de voluntariado, lo que puede garantizar mejor su participación democrática, los límites de la su acción sin interferir en las tareas remuneradas, la interrelación entre los voluntarios, o el trabajo en valores.

El voluntariado es un vector de vertebración social y no se puede desvincular de su compromiso con el país, lo que recogió la ley 25/1991 (actualmente derogada):

La acción voluntaria, libre y comprometida, de muchos ciudadanos para la mejora constante de las condiciones de vida y para la defensa y el acrecentamiento de la sociedad y la cultura catalanas, ha constituido un elemento esencial en la configuración de Cataluña como país con una identidad propia.

Esta actuación voluntaria, realizada desde la sociedad civil durante un largo período de nuestra historia marcado por la supervivencia y la consolidación de Cataluña como país, ha generado la creación y el desarrollo de muchas entidades que han dado, en cada momento, una respuesta cívica y solidaria a las necesidades e inquietudes de la sociedad catalana. La importancia de la respuesta cívica y voluntaria a lo largo de nuestra historia no desmerece la realidad presente del voluntariado, sino que, por el contrario, la situación y le da una especial relevancia.

Valoramos la existencia de un abanico diverso de entidades, por tamaño (grandes, medianas, pequeñas y micro), por alcance territorial, por ámbitos y sectores, por ideología (más marcadas o menos, confesionales o no), por estilo de gestión, por complementariedad voluntarios-asalariados, por grado de colaboración con el sector público, más o menos orientadas al cambio social, especializadas o generalistas... Esta diversidad permite que cada ciudadano pueda elegir dónde se quiere implicar. A pesar de los riesgos que supone una cierta atomización, esta diversidad aporta capacidad de dar respuestas ágiles a necesidades concretas, es más plural y representativo de la sociedad; se genera complementariedad y se facilita la innovación. Y una nueva cultura organizativa basada en el trabajo en red y la colaboración entre entidades puede optimizar esta realidad. Sin embargo, esto no quita que también tengan que incentivar los procesos de fusión para conseguir entidades de mayor peso que busquen su óptimo para su sostenibilidad y generación de impacto social.

De acuerdo con los consensos que se elaboraron en Cataluña en congresos anteriores, consideramos que los derechos y deberes (Carta del Voluntariado de Cataluña, en nuestro caso) no deben dar lugar a una ley sino que deben conformar un código ético de consenso que cada entidad deberá saber aplicar adaptándolo a su realidad sectorial. Son, en todo caso, las leyes y normas sectoriales las que pueden concretar las obligaciones válidas en un determinado sector. De otra manera, se generan obligaciones más propias del voluntariado social hacia otros sectores o modelos de intervención, además de las consideraciones que toma la carta.

Como última conclusión, quisiera hacer referencia a que terminológicamente el voluntariado de empresa significa que el voluntariado proviene de la empresa, que es quien la promovido. Pero el voluntariado, por concepto y por modelo, no se hace en la empresa. Esto quiere decir que jurídicamente, los voluntarios forman parte de la entidad social, donde están adscritos, al margen de que su implicación forme parte de un acuerdo con una empresa.

Esto no quita que la empresa pueda tener un programa -no siempre es así- y que remarque la idea de voluntarios de la empresa. Ningún problema porque son voluntarios y son de la empresa, pero jurídicamente el voluntariado lo hacen a la entidad social donde colaboran.

En sentido estricto, pues, si se tratara de una acción que se desarrollara como programa de empresa y sin una adscripción a ninguna entidad social, no se podría hablar de voluntariado. Si hacen una replantación en fin de semana, se trataría de una actividad cívica promovida por la empresa, pero no podríamos decir voluntariado, del mismo modo que si lo hace un grupo de amigos tampoco lo sería. Una acción organizada y con fines cívicos no es voluntariado si no hay una entidad detrás, como tampoco lo son las acciones de buena vecindad.

Y eso no puede considerarse ni bueno ni malo. Es normal que haya acciones de civismo y de buena vecindad, y es bueno que haya muchas, y no hace falta que sean ni pretendan ser voluntariado.

En todo caso, una cosa es lo que corresponde aclarar en sentido estricto y jurídico, y la otra el hecho de que la empresa pueda hablar de voluntarios en un sentido más laxo de la lengua, ya que se trataría de una acción que los trabajadores hacen voluntariamente. Pero una cosa son los usos coloquiales de la lengua y el otro el sentido estricto. Vale la pena ser conscientes de ello. Si colaboran con una entidad hacen voluntariado. Si no se da esta colaboración, hacen una acción voluntaria de servicio a la comunidad.

Nota: podéis encontrar unas reflexiones complementarias en este vídeo de un debate sobre Voluntariado de Empresa en Torre Jussana: Nuevas expectativas y posibilidades de voluntariado empresarial (catalán)

10 de noviembre de 2011

Este artículo se encuentra disponible en:

www.collaboratio.net / mm / File / es / Art.jmcanyelles_Proposta_Voluntariat_Empresa.pdf

[1] http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Català_del_Voluntariat

[2]

El modelo catalán de voluntariado y asociacionismo. Josep Maria Canyelles.Conferencia pronunciada en Friburgo (Baden-Wurtemberg, Alemania). 2001 (Año Internacional del Voluntariado)

[3] Ley 25/1991, de 13 de diciembre, por la que se crea el Instituto Catalán del Voluntariado (derogada)

11/11/2011 - Propuesta para las Elecciones 2011

Josep Maria Canyelles formula una propuesta para las elecciones generales 2011 basada en la desgravación de las donaciones particulares, entendida como una medida de empoderamiento de la ciudadanía, de fortalecimiento de las entidades más proactivas y de democratización de la RSE.

Para hacer avanzar la Responsabilidad Social se necesitan más compromisos personales que legislaciones. Si la ciudadanía ejerciera su rol como clientes, por ejemplo, a partir de un compromiso socialmente responsable, las empresas se verían mayoritariamente impulsadas a actuar (o mostrar) con un comportamiento adecuado.

Empoderar a la ciudadanía para saber cómo actuar para hacer prevalecer la ética en las relaciones de las empresas con sus grupos de interés sería el quid de la cuestión. Pero obviamente ello no es fácil, ni está claro que alguien tenga interés. Entre otras cosas porque empoderar la ciudadanía podría acarrear entre sus derivadas que la masa social requiriera una democracia profunda que arrincone a la formalidad actual.

Para empoderar se pueden hacer muchas cosas, y seguramente se deberían hacer muchas, y muchas de simultáneas y de forma continuada, para que finalmente la lluvia fina vaya empapando. Entre estas cosas, se necesitan aprendizajes que se pueden ir desarrollando si se otorgan algunas responsabilidades a la ciudadanía. Precisamente queremos hacer una propuesta en este sentido.

Queremos hablar de las donaciones de las personas y de las desgravaciones. ¡No hablamos de las empresas, hablamos de las personas! Esto es así porque para hacer progresar la Responsabilidad Social también hay un cambio cultural.

Propuesta

Proponemos que cada contribuyente pueda desgravarse de forma efectiva el 100% (o un porcentaje cercano) hasta un límite de por ejemplo 150 euros por donaciones hechas directamente a entidades elegidas libremente por el ciudadano.

¿Por qué?

1 .- Pedagogía para las personas (→ RSI) Sin dañar las obligaciones y las capacidades de las instituciones públicas, la sociedad debe recuperar un sentido de corresponsabilidad en los retos y necesidades del territorio y de complicidad con las políticas públicas y sociales. Teniendo en cuenta que estamos hablando del destino social de un dinero aportado por el contribuyente, éste sería un caso ideal para devolver al individuo -la sociedad- una parte del derecho a decidir.

Esto liga con la cultura de la responsabilidad social, porque no hay organizaciones responsables sin personas que compartan y asuman la responsabilidad ante la sociedad. Promover vinculaciones directas de los individuos con las entidades sociales es abrir puertas a los partenariados entre las entidades y las empresas.

2 .- Pedagogía para las entidades sociales (→ RSO) Muchas entidades han desarrollado una cultura de la subvención, que ha alterado algunos aspectos esenciales de la filosofía asociativa y no lucrativa. Si las asociaciones de vecinos (sólo es un ejemplo) supieran que pueden llegar a conseguir un donativo de 150 Eurona de toda la ciudadanía de su barrio ¿creen que no mejoraría la capacidad de estas entidades de establecer comunicación, de tratar de conectar, de tratar de rendir cuentas... en competencia con las grandes ONG o cualquier otra entidad que tuviera interés en captar estos recursos?

Las entidades se deben volcar hacia la gente, hacia la sociedad, y dejar de depender de las administraciones para que esto crea unos modelos culturales y organizativos basados en la dependencia donde es muy difícil desarrollar la responsabilidad. Pero la administración debe tener la voluntad de dejar 'volar' e incentivar que la ciudadanía pueda dar libremente sin su intermediación.

3 .- Pedagogía del territorio (→ TSR) La RSE no irá más allá si no avanza hacia la idea de Territorios Socialmente Responsables, es decir unos territorios donde empresas grandes y pequeñas, administraciones públicas, organizaciones no lucrativas, así como la ciudadanía ejerzan e integren criterios de responsabilidad hacia la sociedad.

Las capacidades cívicas de la comunidad son uno de los grandes inductores. Si la gente no cree en ello no avanzaremos. Por ello, hay que responsabilizar a la ciudadanía, otorgarle poder, y hacerle tomar conciencia de las consecuencias de sus actos, el impacto positivo de la inversión social que puede hacer y cómo a través de compromisos individuales y empresariales podemos mejorar la sociedad y condicionar los mercados.

4 .- Impactos públicos (→ RSA) La legislación española establece que un 0,52% de la tributación por IRPF se destine a objetivos entidades de carácter social. El reparto desde la Administración central tiene la consecuencia de que sólo pueden acceder las grandes entidades o federaciones, y a menudo sólo las de ámbito estatal, lo que condiciona la libre organización o adscripción de cada entidad.

El mecanismo contiene perversiones, como la de favorecer el desarrollo de las estructuras federativas sin que el dinero llegue lo suficiente a las entidades de base, o el reparto desigual por territorios, o el hecho de no respetar la cesión de competencias tanto sobre servicios sociales como sobre asociaciones en las comunidades autónomas. También desde el mundo político se ha puesto sobre la mesa el exceso de uso político de la medida, tanto en un sentido partidista como estatalista.

Por otro lado, supone una mediación pública sobre una voluntad genérica de la ciudadanía, que se limita a dar una orientación social a esta parte los tributos pero sin mayor capacidad de codecisión.

Junto a ello, y sin que se tenga que inferir ninguna crítica hacia las entidades más grandes, debemos decir que hay una gran cantidad de entidades de dimensiones modestas que son fundamentales para la cohesión social. En algunos barrios donde hacen una tarea básica e insustituible. Son entidades muy cercanas al territorio y a las personas.

En los últimos años han aparecido prácticas innovadoras por parte de algunas obras sociales de cajas de ahorros que han considerado que corresponde a los clientes determinar la finalidad de las aportaciones a entidades. Estos ejemplos deberían hacer reflexionar la Administración ya que nos referimos a unos impuestos que el contribuyente marca con carácter finalista pero sin más detalle. No estamos ante la cesta común de donde salen los recursos que la Administración utiliza para contratar servicios a entidades o para subvencionarlas de acuerdo con criterios políticos.

La Administración debería reservar el derecho de la ciudadanía a marcar más explícitamente el destino de estos recursos. Pero no sólo como una 'concesión', sino como una voluntad de conferir a la ciudadanía un empoderamiento en torno al rol de la sociedad civil y una capacidad de desarrollo de la sociedad civil a partir de mostrarse transparentemente a la ciudadanía.

La Administración central no se encuentra cómoda con estas propuestas porque quiere controlar el destino de los recursos sin atender a razones de justicia territorial, o de análisis del impacto real. Pero ya va siendo hora de que evaluemos las políticas públicas y corrijamos aquellas que responden más a intereses partidistas que a un impacto social amplio.

Pero también hay una razón técnica para mostrarse en contra. Podría haber entidades instrumentales que captaran dinero anómalamente. Es el mismo motivo por el que la ley del mecenazgo es tanto raquítica en comparación con otros países: la desconfianza y la prevención hace que paguen justos por pecadores. Por eso se trataría de que las entidades homologadas para ser destinatarias fueran las que constan en los correspondientes registros oficiales de servicios sociales, voluntariado, cultura o medio ambiente, por ejemplo. Y que debieran mostrar transparencia.

Tampoco se encuentra cómoda para la promoción de la RSE que ha llevado a cabo es básicamente de premios, jornadas y comités. Distracciones para justificar una ejecución presupuestaria o para distraer de lo que puede ser más relevante. La propuesta que hacemos no es estrictamente de promoción de la RSE, pero creemos que está en la base de la comprensión de la RSE por parte de la ciudadanía: aprender a destinar dinero con finalidad social y aprender a relacionarse con las empresas con criterios de RSE forma parte de un mismo empoderamiento: tomar conciencia del valor de nuestros actos, saber valorar el impacto que generan, desarrollar criterios para elegir entidades y empresas. Puede ser un camino de democratización de la RSE.

Noviembre de 2011

Este artículo se encuentra disponible en catalán en: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Proposta_eleccions_2011.pdf

10/11/2011 - Proposta sobre el Voluntariat d’Empresa #Eurovol2011

Aquest article de Josep Maria Canyelles ha estat presentat com a comunicació al II Congrés Europeu del Voluntariat. S’hi llancen algunes propostes adreçades als diferents actors que intervenen en el voluntariat d’empresa, amb la intenció de reflexionar sobre com s’ha de desenvolupar aquest nou canal i com ha d’integrar-se dins el model català d’associacionisme i voluntariat.

Llegir en pdf (4 pàgs)

A l’any 2003, l’Institut Català del Voluntariat^{^[1]} va organitzar una trobada amb empreses per a parlar d’aquest concepte. Tot i que ja n’hi havia experiències, resultava en general tan desconegut que es va decidir de publicar un manual per a ajudar a divulgar-lo. Ara, uns pocs anys després, ja és una realitat que forma part del nostre entorn, encara que poc conegut, i de vegades amb estils que no formarien part del model ideal que en tenim.

Eren temps de fer proves, i una empresa et podia dir que tenia uns centenars de treballadors disposats a fer una acció de voluntariat durant un dia proper a les festes nadalenques. Eren accions de solidaritat, més que de voluntariat, i sovint responien més a una vivència de grup per part dels participants que no a una acció compromesa en el marc d’uns valors socials. Tot això, en gran mesura, es va anar superant, i avui el Voluntariat d’Empresa és un model interessant, que val la pena observar, estudiar, donar a conèixer, promoure...

I en el marc d’aquest Congrés Europeu del Voluntariat, podem deixar unes propostes de com caldria gestionar-lo des de cadascuna de les parts, unes breus notes sintètiques en forma de demandes, que pretenen ajudar a reflexionar.

Cal valorar els programes de voluntariat d’empresa com una oportunitat per a ampliar la base social del voluntariat amb persones que sense aquestes accions de foment potser no haurien tingut l’oportunitat de formar-ne part.

Una altra de les conseqüències positives és que pot suposar un acostament entre empreses i ONL, que obri canals de diàleg i de col·laboració més àmplia, que reverteixi tant en la captació d’oportunitats per part de les entitats com en la gestió dels valors de les empreses.

Es demana a les empreses que els nous programes de col·laboració amb entitats, ja siguin de voluntariat, de teaming o d’altres, tinguin en compte la realitat associativa de cada territori, integrada per entitats molt diverses també en dimensió i sàpiguen trobar les que més s’adiuen a les seves prioritats i que alhora facin un millor servei a la comunitat. També cal que tinguin en compte la cultura de cada territori, ja que sovint les grans empreses incorren en l’error de no ser prou sensibles a la diversitat.

Es demana específicament a les pimes que sàpiguen veure en el voluntariat d’empresa la sistematització d’una sensibilitat que moltes ja han tingut sempre, i que ara poden estructurar millor en el marc d’una responsabilitat social de les petites i mitjanes empreses, tot generant relacions de confiança i afavorint el desenvolupament del territori.

Es demana a les entitats que sàpiguen incorporar els voluntaris que procedeixen d’empreses amb la màxima normalitat, garantint que incorporin els valors propis del voluntariat i de l’acció social o cívica, i donant compliment als drets i deures que tenen reconeguts.

Es demana a les administracions públiques que experimentin amb aquests nous models de col·laboració amb les ONL que, al marge de les polítiques públiques de suport, poden contribuir d’altres maneres a partir de la implicació dels mateixos treballadors públics.

Es demana als experts i a tots els agents que promoguin l’expressió Voluntariat d’Empresa en lloc de corporate volunteering, traducció literal de l’anglès, que remet únicament a les grans empreses i sembla que aquesta no sigui una pràctica apta per a les pimes. Ens cal fer la mateixa reflexió que uns anys enrere va portar al consens per a substituir Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), almenys en els usos públics destinats al foment, al marge que cada empresa usi el que més li plagui.

Es demana als consultors d’empreses que evitin caure en la solució fàcil de proposar únicament grans ONL que cobreixin tot el territori amb una sola negociació, i optin per seleccionar les entitats, grans o petites, que puguin satisfer millor les característiques del programa i conjuminar millor els interessos de totes les parts. Sovint, caldrà també un esforç per a saber mostrar a l’empresa el major valor que pot aportar comptar amb entitats més estretament vinculades al territori.

Es demana als voluntaris d’empresa que sàpiguen sentir-se voluntaris plens de l’entitat social on participen més enllà del programa o servei concret que desenvolupin, tot compartint l’experiència amb els altres voluntaris, complint amb la Carta del Voluntariat de Catalunya (o la que correspongui a cada país), i aportant la seva vivència a dins de l’empresa, ja sigui per a motivar altra gent, per a enriquir els valors socials de l’empresa, per a ser font de testimoniatge.

Es demana a tots els actors implicats el desenvolupament d’un model de voluntariat d’empresa o corporatiu que estigui concebut per aportar valor a la comunitat i que legítimament enforteixi tant les ONL com les empreses. Per això, enfront de models puntuals més propers a l’outdoor training, cal valorar la continuïtat i sostenibilitat dels programes, la seva incidència social, la seva capacitat de gestionar valors, actituds i habilitats socials dels participants, el reforçament del teixit associatiu autòcton.

Les empreses, així com tots els altres actors, han de fer un esforç per entendre els fonaments del voluntariat, els seus valors, la seva estructuració, i les característiques que pren en cada territori. També les entitats han de fer un esforç per a comprendre les motivacions empresarials, les característiques dels perfils del nou voluntariat, les necessitats de gestió que pugui requerir.

Hem d’assumir que estem gestionant relacions complexes i on es poden creuar objectius, necessitats, inquietuds diverses. Per a una empresa poden donar-se simultàniament una voluntat de fer un servei a la societat amb la voluntat de traslladar valors socials a l’empresa. Per a un voluntari poden donar-se simultàniament un valor solidari, una inquietud vocacional, o fins i tot una sana curiositat d’emprendre un compromís desconegut fins al moment.

O també pot existir una necessitat d’ampliar el marc de socialització, d’integració al país, o de practicar la llengua catalana per part de treballadors de l’empresa que vinguin d’altres països. Tal com diríem per a voluntaris tradicionals, sovint l’important és verbalitzar tots els objectius o sensibilitats que pugui haver-hi o puguin sobrevenir, ja que així l’organització social podrà valorar com tenir-los en compte i satisfer-los si està en les seves possibilitats.

Model de voluntariat

Les pràctiques de voluntariat d’empresa s’emmarquen dins les polítiques de Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE). Dins de tot el conjunt d’aspectes que caben dins l’RSE, i de manera generalitzada, les empreses es troben més còmodes en el terrenys de continguts ambientals, de producte, o laborals, que dominen més, que no en els temes socials en relació a la comunitat, ja que l’empresa sol nedar en aigües desconegudes.

Per això, cal que els partners, les entitats, els consultors, etc., puguin transmetre-li el coneixement sobre les diferències que a cada país es donen sobre el voluntariat i com afecta la relació amb les empreses. En el cas de Catalunya, on hi ha una rica i tradicional realitat en aquesta matèria, ens referim al Model català d’associacionisme i voluntariat.^{^[2]}

Voldria fer arribar a les empreses i de retruc als participants d’altres països europeus -tot respectant els diversos enfocaments que es puguin donar a cada territori- una manifestació particular sobre el model de voluntariat que hem assumit com a propi:

Entenem^{^[3]} per voluntariat el conjunt de les persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona. Sense desmerèixer les accions informals de civisme o bon veïnatge, d’altra banda molt valuoses, el voluntariat en el seu sentit modern sols pot englobar les accions fetes sota un marc organitzat.

Entenem per entitat de voluntariat l'entitat que té per objectiu de treballar per als altres en la millora de la qualitat de vida, que és integrada majoritàriament per voluntaris i que constitueix una organització autònoma sense afany de lucre. Aquesta definició no exclou l’existència igualment valuosa d’altres entitats no lucratives que tinguin voluntaris (entitats amb voluntariat, no de voluntariat). Totes elles són el marc on el voluntariat s’ha de desenvolupar a les societats modernes per a garantir-ne la seva autonomia i la seva capacitat de vertebració social. Considerem com un valor molt rellevant el fet que el voluntariat s’aglutini a les entitats sense ànim de lucre, essent voluntariat i associacionisme dues cares de la mateixa realitat. L'essència de l'acció voluntària es fonamenta en l'autonomia d'acció de les organitzacions de voluntariat. Aquests principis de llibertat i autonomia del voluntariat respecte als poders públics han d'ésser respectats i potenciats.

Sense pretendre ser crítics amb els models de voluntariat públic, que poden comprendre’s en situacions evolutives o per les característiques de determinats països, considerem que el voluntariat és un gran actiu de la societat civil i que, el foment del voluntariat fora de les organitzacions privades no lucratives pot descapitalitzar el teixit associatiu i pot comportar un model de voluntariat on el focus pel servei i les característiques del marc institucional no afavoreixin el desenvolupament d’un discurs social compromès i crític. El voluntariat no solament ha de curar la ferida sinó que ha d’atorgar visibilitat als que pateixen. Així, al nostre país hem anat transformant aquelles realitats de voluntaris vinculats directament a institucions públiques en nous models on la relació es produeixi entre la institució pública i una organització autònoma de voluntariat, fet que pot garantir millor la seva participació democràtica, els límits de la seva acció sense interferir en les tasques remunerades, la interrelació entre els voluntaris, o el treball en valors.

El voluntariat és un vector de vertebració social i no es pot desvincular del seu compromís amb el país, fet que va recollir la llei 25/1991 (actualment derogada):

L'acció voluntària, lliure i compromesa, de molts ciutadans per a la millora constant de les condicions de vida i per a la defensa i l'acreixement de la societat i la cultura catalanes, ha constituït un element essencial en la configuració de Catalunya com a país amb una identitat pròpia.

Aquesta actuació voluntària, realitzada des de la societat civil durant un llarg període de la nostra història marcat per la supervivència i la consolidació de Catalunya com a país, ha generat la creació i el desenvolupament de moltes entitats que han donat, en cada moment, una resposta cívica i solidària a les necessitats i inquietuds de la societat catalana. La importància de la resposta cívica i voluntària al llarg de la nostra història no desmereix la realitat present del voluntariat, sinó que, ben al contrari, la situa i li dóna una especial rellevància.

Valorem l’existència d’un ventall divers d’entitats, per grandària (grans, mitjanes, petites i micro), per abast territorial, per àmbits i sectors, per ideologia (més marcades o menys, confessionals o no), per estil de gestió, per complementarietat voluntaris - assalariats, per grau de col·laboració amb el sector públic; més o menys orientades al canvi social, especialitzades o generalistes... Aquesta diversitat permet que cada ciutadà pugui triar on es vol implicar. Malgrat els riscos que suposa una certa atomització, aquesta diversitat aporta capacitat de donar respostes àgils a necessitats concretes, és més plural i representatiu de la societat; es genera complementarietat i es facilita la innovació. I una nova cultura organitzativa basada en el treball en xarxa i la col·laboració entre entitats pot optimitzar aquesta realitat. Tanmateix, això no treu que també s’hagin d’incentivar els processos de fusió per a aconseguir entitats de més pes que cerquin el seu òptim per a la seva sostenibilitat i generació d’impacte social.

D’acord amb els consensos que es van elaborar a Catalunya en congressos anteriors, considerem que els drets i deures (Carta del Voluntariat de Catalunya, en el nostre cas) no han de donar lloc a una llei sinó que han de conformar un codi ètic de consens que cada entitat haurà de saber aplicar adaptant-lo a la seva realitat sectorial. Són, en tot cas, les lleis i normes sectorials les que poden concretar les obligacions vàlides en un determinat sector. Altrament, es generen obligacions més pròpies del voluntariat social cap a altres sectors o models d’intervenció, a banda de les consideracions que pren la carta.

Com a darrera conclusió, voldria fer referència al fet que terminològicament el voluntariat d’empresa significa que el voluntariat prové de l’empresa, que és qui la promogut. Però el voluntariat, per concepte i per model, no es fa a l’empresa. Això vol dir que jurídicament, els voluntaris formen part de l’entitat social, on estan adscrits, al marge que la seva implicació formi part d’un acord amb una empresa.

Això no treu que l’empresa pugui tenir un programa –no sempre és així- i que remarqui la idea de voluntaris de l’empresa. Cap problema perquè són voluntaris i són de l’empresa, però jurídicament el voluntariat el fan a l’entitat social on col·laboren.

En sentit estricte, doncs, si es tractés d’una acció que es desenvolupés com a programa d’empresa i sense una adscripció a cap entitat social, no es podria parlar de voluntariat. Si fan una replantada en cap de setmana, es tractaria d’una activitat cívica promoguda per l’empresa, però no en podríem dir voluntariat, de la mateixa manera que si ho fa un grup d’amics tampoc ho seria. Una acció organitzada i amb finalitats cíviques, no és voluntariat si no hi ha una entitat al darrera, com tampoc ho són les accions de bon veïnatge.

I això no es pot considerar ni bo ni dolent. És normal que hi hagi accions de civisme i de bon veïnatge, i és bo que n’hi hagi moltes, i no cal que siguin ni pretenguin ser voluntariat.

En tot cas, una cosa és el que correspon aclarir en sentit estricte i jurídic, i l’altra el fet que l’empresa pugui parlar de voluntaris en un sentit més lax de la llengua, ja que es tractaria d’una acció que els treballadors fan voluntàriament. Però una cosa són els usos col·loquials de la llengua i l’altre el sentit estricte. Val la pena ser-ne conscients. Si col·laboren amb una entitat fan voluntariat. Si no es dóna aquesta col·laboració, fan una acció voluntària de servei a la comunitat.

Nota: podeu trobar unes reflexions complementàries en aquest vídeo d’un debat sobre Voluntariat d’Empresa a Torre Jussana: Noves expectatives i possibilitats de voluntariat a l'empresa: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2011/05/noves-expectatives-i-possibilitats-de.html

10 de novembre de 2011

Aquest article es troba disponible a:

www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Proposta_Voluntariat_Empresa.pdf

[1] http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Català_del_Voluntariat

[2]

El modelo catalán de voluntariado y asociacionismo. Josep Maria Canyelles. Conferencia pronunciada en Friburgo (Baden-Wurtemberg, Alemania). 2001 (Año Internacional del Voluntariado): http://collaboratio.net/mm/File/es/Modelo_catalan_de_voluntariado_y_asociacionismo.Friburgo2011.pdf

[3] LLEI 25/1991, de 13 de desembre, per la qual es crea l'Institut Català del Voluntariat (derogada)

08/11/2011 - Proposta per a les Eleccions 2011

Josep Maria Canyelles formula una proposta per a les eleccions generals 2011 basada en la desgravació de les donacions particulars, entesa com una mesura d’empoderament de la ciutadania, d’enfortiment de les entitats més proactives i de democratització de l’RSE.

Per a fer avançar la Responsabilitat Social calen més compromisos personals que legislacions. Si la ciutadania exercís el seu rol com a clients, per exemple, a partir d’un compromís socialment responsable, les empreses es veurien majoritàriament impulsades a actuar (o mostrar) amb un comportament adequat.

Empoderar la ciutadania per a saber com actuar per a fer prevaler l’ètica en les relacions de les empreses amb els seus grups d’interès seria el quid de la qüestió. Però òbviament això no és fàcil, ni és clar que algú hi tingui interès. Entre altres coses perquè empoderar la ciutadania podria comportar entre les seves derivades que la massa social requerís una democràcia aprofundida que arraconés la formalitat actual.

Per empoderar és poden fer moltes coses, i segurament se n’han de fer moltes, i moltes de simultànies i de manera continuada, per tal que finalment la pluja fina vagi amarant. Entre aquestes coses, calen aprenentatges que es poden anar desenvolupant si s’atorguen algunes responsabilitats a la ciutadania. Precisament volem fer una proposta en aquest sentit.

Volem parlar de les donacions de les persones i de les desgravacions. No parlem de les empreses, parlem de les persones! Això és així perquè per fer progressar la Responsabilitat Social també cal un canvi cultural.

Proposta

Proposem que cada contribuent pugui desgravar-se de forma efectiva el 100% (o un percentatge proper) fins a un límit de per exemple 150 euros per donacions fetes directament a entitats triades lliurement pel ciutadà.

Per què?

1.- Pedagogia per a les persones (→ RSI)

Sense malmetre les obligacions i les capacitats de les institucions públiques, la societat ha de recuperar un sentit de coresponsabilitat en els reptes i necessitats del territori i de complicitat amb les polítiques públiques i socials. Tenint en compte que estem parlant de la destinació social d’uns diners aportats pel contribuent, aquest seria un cas ideal per a retornar a l’individu –a la societat- una part del dret de decidir.

Això lliga amb la cultura de la responsabilitat social, perquè no hi ha organitzacions responsables sense persones que comparteixin i assumeixin la responsabilitat davant la societat. Promoure vinculacions directes dels individus amb les entitats socials és obrir portes als partenariats entre les entitats i les empreses.

2.- Pedagogia per a les entitats socials (→ RSO)

Moltes entitats han desenvolupat una cultura de la subvenció, que ha alterat alguns aspectes essencials de la filosofia associativa i no lucrativa. Si les associacions de veïns (sols és un exemple) sabessin que poden arribar a aconseguir un donatiu de 150 eurons de tota la ciutadania del seu barri creieu que no milloraria la capacitat d’aquestes entitats d’establir comunicació, de mirar de connectar, de mirar de rendir comptes... en competència amb les grans ONG o qualsevol altra entitat que tingués interès a captar aquests recursos?

Les entitats s’han de bolcar cap a la gent, cap a la societat, i deixar de dependre de les administracions perquè això crea uns models culturals i organitzatius basats en la dependència on és molt difícil desenvolupar la responsabilitat. Però l’administració ha de tenir la voluntat de deixar ‘volar’ i incentivar que la ciutadania pugui donar lliurement sense la seva intermediació.

3.- Pedagogia del territori (→ TSR)

L’RSE no anirà més enllà si no avança cap a la idea de Territoris Socialment Responsables, és a dir uns territoris on empreses grans i petites, administracions públiques, organitzacions no lucratives, i també la ciutadania exerceixin i integrin criteris de responsabilitat envers la societat.

Les capacitats cíviques de la comunitat en són un dels grans inductors. Si la gent no hi creu no avançarem. Per això, cal responsabilitzar la ciutadania, atorgar-li poder, i fer-lo prendre consciència de les conseqüències dels seus actes, l’impacte positiu de la inversió social que pot fer i com per mitjà de compromisos individuals i empresarials podem millorar la societat i condicionar els mercats.

4.- Impactes públics (→ RSA)

La legislació espanyola estableix que un 0,52% de la tributació per IRPF es destini a objectius entitats de caràcter social. El repartiment des de l’Administració central té la conseqüència que solament hi poden accedir les grans entitats o federacions, i sovint solament les d’àmbit estatal, fet que condiciona la lliure organització o adscripció de cada entitat.

El mecanisme conté perversions, com ara la d’afavorir el desenvolupament de les estructures federatives sense que els diners arribin prou a les entitats de base, o el repartiment desigual per territoris, o el fet de no respectar la cessió de competències tant sobre serveis socials com sobre associacions a les comunitats autònomes. També des del món polític s’ha posat damunt la taula l’excés d’ús polític de la mesura, tant en un sentit partidista com estatalista.

D’altra banda, suposa una mediació pública sobre una voluntat genèrica de la ciutadania, que es limita a donar una orientació social a aquesta part dels tributs però sense major capacitat de codecisió.

Al costat d’això, i sense que se’n hagi d’inferir cap crítica envers les entitats més grans, hem de dir que hi ha una gran quantitat d’entitats de dimensions modestes que són fonamentals per la cohesió social. En alguns barris on hi fan una tasca bàsica i insubstituïble. Són entitats molt properes al territori i a les persones.

En els darrers anys han aparegut pràctiques innovadores per part d’algunes obres socials de caixes d’estalvis que han considerat que correspon als clients determinar la finalitat de les aportacions a entitats. Aquests exemples haurien de fer reflexionar l’Administració ja que ens referim a uns impostos que el contribuent marca amb caràcter finalista però sense més detall. No estem davant de la cistella comuna d’on surten els recursos que l’Administració fa servir per a contractar serveis a entitats o per a subvencionar-les d’acord amb criteris polítics.

L’Administració hauria de reservar el dret de la ciutadania a marcar més explícitament la destinació d’aquests recursos. Però no solament com una ‘concessió’, sinó com una voluntat de conferir a la ciutadania un empoderament al voltant del rol de la societat civil i una capacitat de desenvolupament de la societat civil a partir de mostrar-se transparentment a la ciutadania.

L’Administració central no es troba còmoda amb aquestes propostes perquè vol controlar la destinació dels recursos sense atendre a raons de justícia territorial, o d’anàlisi de l’impacte real. Però ja va sent hora que avaluem les polítiques públiques i corregim aquelles que responen més a interessos partidistes que a un impacte social ampli.

Però també hi ha una raó tècnica per a mostrar-s’hi en contra. Podria haver-hi entitats instrumentals que captessin diner anòmalament. És el mateix motiu pel qual la llei del mecenatge és tant raquítica en comparació amb altres països: la desconfiança i la prevenció fa que paguin justos per pecadors. Per això es tractaria que les entitats homologades per a ser-ne destinatàries fossin les que consten en els corresponents registres oficials de serveis socials, voluntariat, cultura o medi ambient, per exemple. I que haguessin de mostrar transparència.

Tampoc no s’hi troba còmoda perquè la promoció de l’RSE que ha portat a terme és bàsicament de premis, jornades i comitès. Distraccions per justificar una execució pressupostària o per distreure d’allò que pot ser més rellevant. La proposta que fem no és estrictament de promoció de l’RSE, però creiem que està a la base de la comprensió de l’RSE per part de la ciutadania: aprendre a destinar diners amb finalitat social i aprendre a relacionar-se amb les empreses amb criteris d’RSE forma part d’un mateix empoderament: prendre consciència del valor dels nostres actes, saber valorar l’impacte que generen, desenvolupar criteris per triar entitats i empreses. Pot ser un camí de democratització de l’RSE.

8 de novembre de 2011

Aquest article es troba disponible a:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Proposta_eleccions_2011.pdf

21/10/2011 - MARKETPLACE: Siguis d'on siguis... Vine!

El dia 11/11/11 a la Sala Marquès de Comillas de Museu Marítim de Barcelona de 10 a 15h: MARKETPLACE.

marketplace@voluntaris.cat

19/10/2011 - Consulteu el document Proposta d'aportacions de Catalunya a les Nacions Unides

El dia 5 d'octubre de 2011 es va presentar, a la societat catalana, la Proposta d'aportacions de Catalunya per a l'elaboració de l'Esborrany zero de la resolució de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible de Rio+20.

Catalunya i Rio+20

El Govern de Catalunya és conscient de l’oportunitat de mantenir un seguiment i una participació activa en un esdeveniment de primer ordre com és la Conferència de Rio+20 i el seu procés de preparació. És per això que el Govern impulsa el debat entorn Rio+20 a Catalunya i preveu incorporar els resultats que n’emergeixin a les polítiques de Catalunya i traslladar-los a la societat.

Per a qualsevol dubte o qüestió relacionada amb l'acció del Govern de Catalunya per a la Conferència Rio+20 podeu enviar un correu electrònic a: rio2012@gencat.cat indicant nom i cognoms, organització, municipi i correu electrònic de contacte.

Notícies [PDF, 109,5 KB.]
Proces de participació de Catalunya a Rio+20 [PDF, 262,01 KB.]
Recull de bones pràctiques en economia verda de Catalunya [PDF, 464,94 KB.]
Vídeo de la Jornada "Cap a Rio +20". Barcelona, 5 octubre 2011 Part 1
Vídeo de la Jornada "Cap a Rio +20". Barcelona, 5 octubre 2011 Part 2
Jornada "Cap a Rio+20". Presentació Ivonne Higuero, PNUMA. 5 octubre 2011
Jornada "Cap a Rio+20". Presentació nrg4SD. 5 octubre 2011
Jornada "Cap a Rio+20". Presentació DG de Polítiques Ambientals, Marta Subirà. 5 octubre 2011
Proposta d'aportacions de Catalunya a les NU. [PDF, 645,28 KB.]
És el document presentat a la societat catalana el dia 5 d'octubre de 2011 que porta per títol "Proposta d'aportacions de Catalunya per a l'elaboració de l'Esborrany zero de la resolució de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible de Rio+20".

18/10/2011 - Podeu participar al taller sobre "Territoris socialment responsables" #eurovol2011

El taller 7 del Congrés Europeu del Voluntariat tracta sobre Territoris Socialment Responsables. Us hi podeu inscriure, tant si sou voluntaris o dirigents d'entitats, o bé proveniu d'empreses o administracions. La vostra opinió serà benvinguda!

Aquest taller vol anar més enllà dels nous models de col·laboració per endinsar-se en com treballar en el territori mitjançant processos de diàleg entre organitzacions compromeses en la gestió de la seva respectiva responsabilitat davant la societat.

Primer abordarem què vol dir treballar per un territori socialment responsable, com a manera de desenvolupar una Responsabilitat Social de les Empreses que focalitzi el territori. Però l’RS no afecta solament les grans corporacions sinó que ens interpel·la a tots: empreses grans i petites, organitzacions socials, administracions publiques...

Per això, dedicarem el segon bloc a la gestió de l’RS per part de les entitats no lucratives, cosa que afecta el voluntariat i tota la gran diversitat d’altres grups d’interès. A més de guanyar coherència amb els nostres valors ètics i socials, ens permetrà millorar la capacitat d’entesa amb altres agents i abordar millor els reptes que es plantegen en el territori. [llegir més aquí]

Hi podeu trobar les diverses microponències:

1. Els Territoris socialment responsables: la nova era de la coresponsabilitat. Xavier Agulló
2. Promoure els TSR integrant l’interès de totes les parts. Àngels Mataró, Associació per a les Nacions Unides
3. El Raval, territori socialment responsable. Núria Paricio. Fundació Tot Raval
4. L’RSO, responsabilitat social del sector social
4.1 Models: Pau Vidal, Observatori del Tercer Sector
4.2 Casos: altres entitats
Dinamitzador: Josep Maria Canyelles

- Com participar:
Us demanem la vostra participació de dues formes:
1. Fer les aportacions i comentaris en relació al primer ítem que fa referència al text marc
2. Valorar segons l'escala de colors i anotar comentaris de les diferents propostes que es presenten.

Molt d'acord Bastant d'acord A mitges Poc d'acord Gens d'acord Ns/Nc

Podeu afegir aspectes que no surten al document i que creieu importants al apartat final de comentaris generals. Els comentaris es posaran en comú en la sessió presencial.

Hem de fer un salt en els models de col·laboració. A partir de la responsabilitat social (RS) vinculada al territori podem desenvolupar nous models de diàleg per a endinsar-nos en com treballar en el territori. La gestió de l’RS demana diàleg entre els grups d’interès, però per a desenvolupar una RS arrelada al territori i que arrossegui a altres actors, cal anar més enllà de la bilateralitat i dialogar conjuntament tots aquells agents del territori amb sensibilitat i compromisos envers la societat.

Comentaris (3)

Pensar en clau relacional des de l’administració, les entitats i les empreses és cada cop més un requeriment per abordar els reptes d’un territori i desenvolupar projectes d’impacte: cada vegada més el reptes o els problemes a què hem de fer front són complexos i per tant la manera d’abordar-los també ha de ser complexa. Cap dels reptes importants que la societat té plantejats no es pot abordar amb efectivitat des d’un sol agent.

Comentaris (3)

Malgrat el discurs que posa l’èmfasi en el diàleg, les entitats del Tercer Sector lamenten que no tenen gaire oportunitats: s’escapen vies d’innovació social, maneres diferents d’abordar la complexitat dels reptes de la societat. Calen espais de trobada per dialogar obertament. Les taules de TSR, amb la participació exclusivament d’aquelles organitzacions que estan gestionant la seva RS, poden ser un espai privilegiat per a les ONL en general i les de voluntariat en particular.

Las pymes están ávidas de contactos y conocimiento. A menudo todavía no han descubierto que en el tercer sector también hay muchas oportunidades para aprender, desarrollar, crear valor.

El networking puede sonar una palabra extraño. Una dinámica concebida para establecer contactos puede parecer forzado.

Hace unos meses, en la presentación del programa tRanSparÈncia, las 65 pymes catalanas que están ahora aprendiendo a gestionar la RSE más otras que lo han hecho en años anteriores tomaron parte en una sesión de networking con el objetivo de promover el conocimiento mutuo y la creación de nuevas oportunidades de negocio. Antes de empezar parecía curioso, mientras se producía parecía agotador, y finalmente demostró ser una gran oportunidad.

Ahora, en el Marketplace, serán pymes, empresas grandes, entidades de voluntariado y otras ... todas buscando oportunidades para su desarrollo. ¿Se ven? ¿Están en este estadio de sensibilidad, cultura, desarrollo?

¿Son una empresa que desea desarrollar valores corporativos de base más humanística y social?
¿Les gustaría hacer algunas acciones pro-bono por alguna entidad social?
¿Son una empresa que desea aprender sobre contextos sociales y comunitarios?
¿Son una empresa grande o una pyme que le gustaría implicar a los trabajadores en acciones de voluntariado pero no saben a qué puerta llamar?
¿Tienen personal capacitado que puede aportar elementos de mejora para alguna entidad no lucrativa?
¿Se dedican al asesoramiento y quieren ceder altruistamente unas dedicación gratuita a una entidad?
¿Creen que su compromiso social debe ir acompañado de unas alianzas con entidades del tercer sector?

¡Pierdan el miedo! En un proceso de networking no hay compromisos que no se quiera, solo intercambio de ideas, de posibilidades y de tarjetas. ¡Capten oportunidades!

Les pimes estan àvides de contactes i coneixement. Sovint encara no han descobert que en el tercer sector també hi ha moltes oportunitats per aprendre, desenvolupar, crear valor.

El networking pot sonar un mot estrany. Una dinàmica concebuda per a establir contactes pot semblar forçat. Ara fa uns mesos, a la presentació del programa tRanSparÈncia, les 65 pimes catalanes que estan ara aprenent a gestionar l'RSE més altres que ho han fet en anys anteriors van prendre part en una sessió de networking amb l’objectiu de promoure el coneixement mutu i la creació de noves oportunitats de negoci. Abans de començar semblava curiós, mentre es produïa semblava esgotador, i finalment va demostrar-se una gran oportunitat.

Ara, al Marketplace, seran pimes, empreses grans, entitats de voluntariat i altres... tots cercant oportunitats per al seu desenvolupament. Us hi veieu? Esteu en aquest estadi de sensibilitat, cultura, desenvolupament?

Sou una empresa que voleu desenvolupar valors corporatius de base més humanística i social?
Us agradaria fer algunes accions pro-bono per alguna entitat social?
Sou una empresa que voleu aprendre sobre contextos socials i comunitaris?
Sou una empresa gran o una pime que us agradaria implicar els treballadors en accions de voluntariat però no sabeu a quina porta trucar?
Teniu personal capacitat que pot aportar elements de millora per a alguna entitat no lucrativa?
Us dediqueu a l'assessorament i voleu cedir altruistament unes dedicació gratuïta a una entitat?
Creieu que el vostre compromís social ha d'anar acompanyat d'unes aliances amb entitats del tercer sector?

Perdeu la por. En un procés de networking no hi ha compromisos que hom no vulgui, solament intercanvi d'idees, de possibilitats i de targetes. Capteu oportunitats!

El evento incluye el Congreso abierto online y el Marketplace
#eurovol2011 #marketplacecatalunya

Buenas razones para participar:

Descubrir oportunidades para su organización

Saber cuáles son los temas centrales del sector y opinar en línea

Aproximarse a la Responsabilidad Social

Pasear por el Marketplace y sacar provecho

Hacer red con otras personas y organizaciones interesantes

Ganar perspectiva sobre las relaciones entre empresas y organizaciones

Empresas:

Descubre oportunidades de relación entre la empresa y el tercer sector. ¿Aun vemos el mundo social como un extraño desconocido?

Conoce cómo se desarrolla el Voluntariado de Empresa. ¿Estamos preparados para alinearlo con la cultura corporativa? ¿Creemos que sólo es para las grandes empresas?

Entiende como debe gestionar su responsabilidad social en relación con la comunidad. ¿Os apuntáis a trabajar por un Territorio Socialmente Responsable?

Sabe qué temas preocupan al sector social. ¡Debemos apuntar hacia el win-win!

Aporta ideas y opiniones online en 7 contenidos del Congreso Abierto. ¿Aceptamos el reto de generar conocimiento compartido con otros sectores?

Pasea por Marketplace para entender cómo algunas empresas captan oportunidades de relación con entidades. ¿Qué hacen los primeros de clase?

Ve al Marketplace a ofrecer o recibir alguna colaboración. ¿Tienes otras experiencias de networking?

Haz red con otras personas y organizaciones interesantes. ¿Tienes contactos interesantes en el mundo social?

Gana perspectiva para comprender hacia dónde avanzan las relaciones entre empresas y organizaciones. ¡Forma parte de nuestro aprendizaje permanente!

Asociaciones:

Descubre oportunidades de relación entre la entidad y el mundo empresarial. ¿Aun tenemos reticencias o desconocimiento?

Entiende cómo hoy las empresas se acercan a las entidades: Voluntariado de Empresa y otros. ¿Estamos culturalmente preparados para hacerle frente?

Entiende cómo gestionar vuestra responsabilidad social. ¿O pretendemos que sólo la gestionen las empresas?

Sabe qué temas interesan al mundo empresarial. ¿Les estamos ofreciendo lo que realmente necesitan o aún pensamos en filantropía?

Aporta ideas y opiniones online en 7 contenidos del Congreso Abierto. ¿Estáis dispuestos a generar conocimiento compartido?

Pasea por el Marketplace para entender cómo algunas entidades captan oportunidades de relación con empresas. ¡No te quedes fuera de juego!

Ve al Marketplace a ofrecer o recibir alguna colaboración. ¿Cómo diseñáis una ganancia mutua?

Haz red con otras personas y organizaciones interesantes. ¿Tenéis contactos interesantes en el mundo empresarial?

Gana perspectiva para comprender hacia dónde avanzan las relaciones entre empresas y organizaciones. ¡Forma parte de nuestro aprendizaje permanente!

Administraciones:

Aproxímate a nuevos modelos de relación entidad-empresa que se producen al margen de las administraciones: ¿Giramos la mirada? ¿Observamos? ¿Fomentamos? ¿Aprendemos? ¿Nos inspiramos?

Conoce cómo se desarrolla el Voluntariado de Empresa: ¿Podríamos desde las instituciones públicas?

Entiende cómo gestionar vuestra responsabilidad social. ¿O pretendéis que sólo la gestionen las empresas? ¿Os apuntéis a trabajar por un Territorio Socialmente Responsable?

Sabe qué temas preocupan al sector social respecto al voluntariado y el asociacionismo. ¿O nos quedamos en la promoción de siempre?

Aporta ideas y opiniones online en 7 contenidos del Congreso Abierto. ¡En el taller 5 se habla sobre políticas públicas!

Pasea por Marketplace para entender cómo algunas empresas y entidades captan oportunidades de relación con entidades. ¡No te quedes fuera de juego!

Ve al Marketplace a analizar como se ofrecen y reciben colaboraciones. ¿Cómo se aplica el win-win?

Haz red con otras personas y organizaciones interesantes. ¿Os creéis el reto de la administración relacional?

Gana perspectiva para comprender hacia dónde avanzan las relaciones entre empresas y organizaciones... ¡y qué papel quiere tener el sector público!

10/05/2012 - Quina percepció es té des de les empreses, l’any 2012, sobre el binomi empresa i biodiversitat?

10/05/2012 - ¿Qué percepción se tiene desde las empresas españolas en 2012 sobre el binomio empresa y biodiversidad?

05/03/2012 - Primer encuentro estatal de Monedas Sociales y Complementarias (proyecto)

05/03/2012 - Primera trobada estatal de Monedes Socials i Complementàries (projecte)

04/03/2012 - III Edició de la Festa Uncopdemà. Fes de voluntari/a!

04/03/2012 - Entidades no lucrativas interesadas en gestionar su Responsabilidad Social

02/03/2012 - Us presentem el projecte de l'Agenda de la terra

25/02/2012 - Entitats no lucratives interessades a gestionar la seva Responsabilitat Social

01/02/2012 - Catàleg tallers tutorats de la Diputació de Barcelona - 2012

13/11/2011 - Propuesta sobre el Voluntariado de Empresa #Eurovol2011

11/11/2011 - Propuesta para las Elecciones 2011

10/11/2011 - Proposta sobre el Voluntariat d’Empresa #Eurovol2011

08/11/2011 - Proposta per a les Eleccions 2011

21/10/2011 - MARKETPLACE: Siguis d'on siguis... Vine!

19/10/2011 - Consulteu el document Proposta d'aportacions de Catalunya a les Nacions Unides

18/10/2011 - Podeu participar al taller sobre "Territoris socialment responsables" #eurovol2011

17/10/2011 - ¿Puede una pyme hacer networking con una entidad social? #marketplacecatalunya

17/10/2011 - Pot una pime fer networking amb una entitat social? #marketplacecatalunya

16/10/2011 - Empresas, entidades, administraciones: razones para participar en el Congreso Europeo del Voluntariado

16/10/2011 - Empreses, entitats, administracions: raons per participar al Congrés Europeu del Voluntariat

06/10/2011 - ¡Ya podéis participar en el congreso abierto! #eurovol2011

06/10/2011 - Ja podeu participar al congrés obert! #eurovol2011

06/10/2011 - The conference is open to participate! #eurovol2011

25/05/2011 - Salva el C’MUN, recolza l’ANUE

27/03/2011 - Catàleg tallers tutorats de la Diputació de Barcelona - 2011