Però el comportament d'Antena 3 no és comparable a degoteig xenòfob continu que es pot apreciar a una altra cadena: Telecinco, sobre la qual hem escrit malauradament en diverses ocasions.
Fa uns dies es va produir un nou incident en aquesta cadena televisiva. Es preguntava a un concursant “Si tuvieras un hijo, qué preferirías: ¿que fuera homosexual, que fuera negro o que fuera catalán?”. El concursant va respondre: “Con tal de su felicidad y la mía, me daría igual”. Telecinco va retirar aquesta pregunta hores després i al·lega que la pregunta va aparèixer en pantalla degut a un error humà i que mai hauria d'haver estat acceptada pels administradors de la pàgina.
Si no fos per la llarga llista de males pràctiques en general, i de catalanofòbia en particular, encara ens ho podríem creure!
Antena 3 ja ha pres una decisió sobre què fer amb la pàgina on se censuraven les intervencions: ha decidit fer-lo desaparèixer sense deixar-ne rastre!
Si ara proveu d'entrar-hi us trobareu amb aquest missatge: ¡Uy! No encontramos la página que buscas.
Es curiós que la pàgina hagi estat esborrada quan encara era viva i tenia aportacions d'usuaris. Però observem què fan amb les altres preguntes: ens preguntem si esborren les pàgines de participació al cap d'uns dies. I la resposta és que no: ho podeu comprovar accedint a preguntes formulades fa mesos i que continuen visibles i actives. Per exemple:
Cal dir que en aquesta notícia també s'hi va donar participació d'usuaris, tot i que de manera més limitada perquè no es formulava cap pregunta. Tot i així alguns lectors ja van deixar anar els seus posicionaments contraris a la diversitat, fet que probablement va fer adonar la companyia de l'oportunitat d'exaltar els ànims amb una pregunta provocativa que afavorís l'allau d'opinions. Un exemple de les opinions que -sense necessitat de pregunta- es van donar respecte a la notícia és prou explícita:
En tot cas, per Antena 3 aquestes opinions -i altres de pitjors- no són denigratòries ni contràries a la moral i als bons costums generalment acceptats, ja que si fos així, segons el seu codi de conducta haurien d'haver estat esborrades del fòrum.
Un cop formulada la pregunta i havent arribat a més de 1.500 opinions, possiblement els molestava el fet que moltes aportacions es dirigissin contra la mateixa empresa. El fet és que no han donat cap explicació. D'un dia per altre la pàgina ha desaparegut sense rastre. Cap la possibilitat que hagin pres consciència del caràcter xenòfob de la pregunta. Però en aquest cas hauria estat més noble reconèixer l'error i disculpar-se. Si proveu de cercar la pàgina trobeu això:
Des de Responsabilitat Global hem anat informant dels fets al llarg de 4 reflexions, inclosa la present:
Sembla molt evident que Antena 3 va passar de la provocació xenòfoba a la censura, i ara ha passat de la censura a l'ocultació, sempre amb manca de transparència, amb arbitrarietat i amb incompliment del seu propi codi de funcionament.
És un cas similar al que vam poder narrar també en directe fa uns mesos al voltant de la censura practicada per Greenpeace en el seu bloc de campanya, si bé el cas de l'ONG encara es pot considerar més greu, ja que es tracta d'una entitat social, l'incompliment era sobre un codi ètic, i l'actitud xenòfoba provenia de persones de la pròpia organització, i el coneixement dels fets per part de l'alta direcció no va comportar cap mesura correctiva.
Per tal de fer arribar per un canal adequat aquestes reflexions a la companyia, he procedit a convertir les 4 reflexions en un PDF (en versió catalana i castellana) i enviar-lo a webmaster@antena3tv.es.
D'altra banda, posteriorment penjaré aquesta reflexió en els següents canals de la companyia:
Després de publicar una entrada sobre la censura en directe que practica Antena 3 en el seu bloc, aporto noves dades sobre l'estrany fenomen de les desaparicions d'intervencions d'usuaris.
Em sembla escandalosa la censura que Antena 3 practica en el seu bloc. Ahir, un lector del meu article sobre la censura que he sofert va intentar penjar el mateix text que a mi em va ser esborrat. I no va poder!
He entrat al fòrum on es feia aquest debat amb la intenció de comprovar què havia passat amb el codi de la meva intervenció (era el #1440). Aquest codi ja havia estat assignat a una altra intervenció posterior! I l'altra intervenció meva anterior (on em queixava de la desaparició) ha estat renumerada: ha passat del codi #1439 al #1438. Quines coses més rares, no?
He mirat les normes de conducta del bloc d'aquesta emissora, i el meu text no contravenia cap de les condicions que exposen... si no és que consideren que criticar la pregunta del fòrum va contra "las buenas costumbres generalmente aceptadas".
1.7 Normas de conducta Chats, Blogs y Foros de Antena 3
El usuario se compromete a utilizar los servicios de Chat, blogs, y foros del Portal (en adelante, los Servicios) de conformidad con la ley, las presentes Condiciones Generales de uso del Portal, así como con la ley, la moral y buenas costumbres generalmente aceptadas y el orden público.
A3TV, le informa que los nombres de usuario ("Nick") son seleccionados libremente por cada uno de los usuarios y, en consecuencia, no garantiza que los Nick se correspondan con la verdadera identidad de las personas que los utilicen.
A3TV no se hace responsable de las opiniones, informaciones o contenidos transmitidos por los usuarios a través de los Servicios. A3TV no controla la utilización que los usuarios hacen de los Servicios, por lo que los mensajes o contenidos publicados son responsabilidad exclusiva del usuario, que responderá de los daños y perjuicios de toda naturaleza que A3TV pueda sufrir como consecuencia del incumplimiento de las presentes Condiciones Generales o de la ley.
En todo caso, y a título meramente indicativo, el usuario se compromete a no utilizar un nombre de usuario, publicar mensajes o cualquier tipo de material o contenido que:
Contenga publicidad, del tipo que sea.
Contravenga el derecho al honor, a la intimidad personal o familiar o a la propia imagen de las personas o violen secretos empresariales de terceros.
Contravenga los derechos de propiedad intelectual o industrial de terceros.
Contenga datos personales de terceros (teléfonos, direcciones, e-mail, etc).
Defiendan la actuación o ideales de cualquier tipo de grupo u organización terrorista.
Incorporen mensajes delictivos, denigratorios, difamatorios, violentos, pornográficos o, en general, sean contrarios a la ley, la moral y buenas costumbres generalmente aceptadas y el orden público.
A3TV se reserva el derecho de retirar en cualquier momento, y bajo su criterio, los mensajes que resulten contrarios a las Condiciones Generales de uso del Portal o a la legislación vigente.
En este sentido, pedimos tu colaboración activa. Si encuentras un mensaje que creas que puede pertenecer a alguna de las categorías enumeradas (o si simplemente lo consideras ofensivo o de mal gusto) no dudes en comunicarlo a webmaster@antena3tv.es. A3TV actúa exclusivamente como prestador de este servicio. En tal sentido, no nos hacemos responsables del uso que se pueda hacer del mismo, siendo el usuario el único responsable de las consecuencias que su utilización ilícita o contraria a estas condiciones pudiera tener así como de la veracidad y/o licitud de los contenidos aquí publicados.
Quin sentit té que aquesta empresa creï una fundació de caràcter social quan mostra actituds poc responsables i gens transparents? Forma part d'un model desfasat de filantropia fàcil que intenta dissimular la manca de veritable gestió de la responsabilitat social.
Escrius una opinió en un fòrum social i, al cap d'una estona..... et desapareix!
I no parlem d'un bloc particular, parlem del web d'Antena 3
Aquest divendres vaig fer una reflexió en aquest bloc sobre la pregunta que Antena 3 havia formulat al seu web.
El meu article es titulava ¿Qué te parece que una película rodada por un homosexual represente a España?, per tal de valorar en els mateixos termes la pregunta de la cadena de televisió: ¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España? Em sembla que la pregunta no és oportuna. Per això no vaig participar en la votació i hi vaig deixar aquest comentari:
El mero hecho de que se plantee la pregunta me parece impropio de un estado democrático y sólo se entiende ante la voluntad indomable de convertir España en un estado identitario donde sólo quepan los puros de la nación dominante. Xenófobo. ¿Os atreveríais a preguntar qué parece que una película rodada por una mujer represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un negro represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un homosexual represente a España? ¿Hay alguna diferencia en el estilo de la pregunta? Josep Maria
Per sorpresa meva, al cap d'una estona, vaig observar que la meva intervenció havia desaparegut. Vaig intentar tornar a introduir-la i no m'era permès. Finalment vaig optar per canviar d'usuari, cosa que ha permès que l'opinió aparegués publicada uns minuts, fins a la nova desaparició!
00:43 Després d'haver introduït l'opinió, torna a desarparèixer:
00:48 Ho provo de nou. En lloc del text introduït, apareix un "null", que al cap d'una estona desapareix:
00:50 Ho provo de nou i durant uns segons es visualitza la intervenció (amb el codi #1440):
00:56 Al cap d'una estona desapareix la intervenció, i també l'anterior, on em queixava de la desaparició. Queda com a darrera aportació la d'un usuari feta el dia anterior:
14:21 Sorpresa: quan algú introdueix una nova aportació, torna a reaparèixer la meva queixa però no la reflexió!
14:23 He descobert que les intervencions que desapareixen no se les carreguen del tot, sols les aparten de la pàgina principal, però si cliques el nom de l'autor identificat es poden veure les seves intervencions, tot i que no senceres, sols les primeres línies (potser així es protegeixen millor de les acusacions de censura??):
La sensació és que s'eliminen algunes aportacions que són massa conciliadores o que apunten cap al propi mitjà. Imagino que els interessa mantenir la tensió, intervencions dures i contraposades entre els participants, però que no es giri contra la casa.
Qui pot confiar en un mitjà de comunicació que es dedica a potinejar tan matusserament les opinions dels lectors del seu web?
LA PRIMERA VEZ QUE ENVIAMOS UNA PELÍCULA NO RODADA EN CASTELLANO
¿Qué te parece que una película rodada en catalán represente a España?
La película 'Pa negre', del mallorquín Agustí Villaronga, ha sido seleccionada por la Academia de Cine para representar a España en la categoría de mejor película de habla no inglesa en la 84 edición de los Óscar, convirtiéndose en la primera película rodada en catalán en lograrlo. ¿Qué te parece? Deja tu opinión.
Per Catalunya ha circulat una cadena de mails demanant que es participés en aquesta votació, fet que ha provocat que es capgirés el resultat:
¿Qué le parece la elección?
No me parece relevante el idioma en el que esté rodada
69%
Debería ir una película en castellano
31%
Jo no hi he participat. Em sembla que la pregunta no és oportuna. No he votat però hi he deixat aquest comentari:
El mero hecho de que se plantee la pregunta me parece impropio de un estado democrático y sólo se entiende ante la voluntad indomable de convertir España en un estado identitario donde sólo quepan los puros de la nación dominante. Xenófobo. ¿Os atreveríais a preguntar qué parece que una película rodada por una mujer represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un negro represente a España? ¿O qué parece que una película dirigida por un homosexual represente a España? ¿Hay alguna diferencia en el estilo de la pregunta? Josep Maria
TVE va ometre l'agressió de Mourinho a Vilanova durant la seva informació sobre el partit de la Supercopa
Les disculpes es van fer a les 4 de la matinada!
Els fets plouen sobre mullat: no és el primer cop que els Esports de TVE s'han de disculpar per males pràctiques
Entre les reflexions que estem fent sobre els incidents del darrer Barça-Madrid, no totes contenen crítiques a les maneres de fer de Mourinho. En aquest cas, la crítica vol dirigir-se a Televisió Espanyola.
Durant el posterior informatiu del Canal 24 Horas, el canal va emetre durant diversos minuts només la seqüència en què l'ajudant de Pep Guardiola repel·lia l'agressió, ometent que va ser Mourinho qui va començar ficant-li el dit a l'ull.
TVE va ometre ahir a la nit l'agressió de Mourinho a Vilanova durant la seva informació sobre el partit de la Supercopa.
El consell assessor de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya ha demanat a Televisió Espanyola (TVE) "responsabilitats" i una "rectificació pública" davant el que considera "unamanipulació d'imatges" en l'incident entre l'entrenador del Reial Madrid, Jose Mourinho i el segon tècnic del Barcelona, Tito Vilanova, a la final de la Supercopa d'Espanya.
En un comunicat, el consell assessor de RTVE a Catalunya ha qualificat de "greu error" el tracte que es va donar al Canal 24 Horas de TVE a l'incident entre Mourinho i Vilanova.
Durant la tangana que hi va haver al final del partit, Mourinho es va acostar per l'esquena a Vilanova i li va ficar un dit a l'ull, i aquest va repel·lir l'agressió donant-li una bufetada.
El president del Barça, que recorda els comentaris partidistes durant la semifinal de la Lliga de Campions, ha dit que espera que no es tornin a repetir fets similars: "Desitgem que aquesta sigui l'última vegada en què ens veiem obligats a denunciar aquesta falta de rigor i professionalitat".
Com és conegut, TVE es va haver de disculpar anteriorment per comentaris esportius netament parcials, o va haver de dimitir el cap d'Esports per la censura practicada als xiulets a l'himne espanyol. N'hem parlat en aquest bloc:
Ja que parlem de mitjans de comunicació, aprofitem per censurar també l'actitud del Reial Madrid amb la Televisió de Catalunya, ja que han anunciat que trencaven les relacions per una pregunta que un periodista va formular sobre Cesc Fàbregas a la llotja del Madrid. En concret, Josep Maria Puig va preguntar al director de Relacions Institucionals del Reial Madrid, Emilio Butragueño, sobre si els hi feia por el fitxatge de Cesc Fàbregas pel FC Barcelona.
Per primera vegada després de 130 anys d'història, avui ha estat possible trobar als quioscos el diari La Vanguardia en català, juntament amb l'edició en castellà.
Aquest rotatiu no ha estat pioner en la fórmula de la doble edició, seguint els exemples reeixits del Segre i del Periódico, però el seu pas té una rellevància molt més gran per tot el que representa aquest diari.
La Vanguardia sempre ha sabut adaptar-se a la sensibilitat de la societat, tot i que de vegades lentament, i en la qüestió de la llengua finalment s'han decidit a resoldre una anomalia històrica. De fet, era estrany que un diari tan barceloní com LV fos l'únic diari en paper editat a Barcelona que es publiqués exclusivament en castellà. L'editor explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.'
S'ha volgut emfasitzar que no es tracta d'una mera traducció automàtica de la versió castellana. De fet, han volgut remarcar que la redacció de LV parla en català i que ja era un diari pensat en català. A més, tècnicament, el sistema permet a cada redactor fer la primera versió en la llengua que desitgi, i és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció automàtica que va obtenint. Així s'assegura la qualitat de les dues versions, garantint les expressions més adequades en cada llengua i fins i tot permet millorar la versió original. Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.
LV ha tingut un gran arrelament en la societat catalana, però cada cop més la llengua suposava un punt de distanciament cap a les generacions més joves. El seu públic més gran, que no havia estat escolaritzat en català ja tampoc és cap obstacle per al canvi. Així, es considera que aquest pas està exempt de riscos mentre que obre grans oportunitats. La nova versió en català, que conviurà amb la castellana, pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Properament es disposarà també de la versió digital a www.lavanguardia.cat.
Cal recordar que la història del diari no ha estat pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.
Ara, un cop l'edició en català ja està al carrer, volem introduir una nova reflexió sobre la Responsabilitat Social, en aquest cas dirigida a alguns establiments públics com els hotels, restaurants, bars, despatxos professionals, sales d'espera, i totes aquelles empreses que adquireixen premsa generalista per al seu públic.
Bars, restaurants i hotels poden millorar el respecte a la clientela i la responsabilitat envers la comunitat disposant de la premsa en català, fet que també revertirà en un impacte econòmic per a les editorials locals. Fins i tot en el cas que una empresa pugui considerar que el perfil de la seva clientela no és catalanoparlant, la disponibilitat de publicacions en català és un acte de normalitat del país, una porta oberta per a adquirir l’hàbit de llegir en català, i per al turisme una mostra de la identitat que poden mirar de comprendre al costat de la resta de premsa del món.
Aquest darrer paràgraf està extret del manual “Empresa i llengua. Un enfocament d'RSE per a aportar valors a tots els grups d'interès”, on també es fa referència a les revistes de moltes sales d'espera que, malgrat que exhibeixen certificats de qualitat en les seves especialitats professionals, no han sabut integrar criteris de respecte a la societat i a la clientela, mantenint unes inèrcies lingüístiques que penalitzen la cultura local:
Els despatxos professionals, les clíniques o les perruqueries són llocs on hi ha revistes disponibles per a fer més agradable l’espera.
Disposar de revistes en català a les sales d’espera és una bona pràctica cap a la clientela que també té un impacte econòmic positiu envers les empreses locals de producció de continguts.
D’altra banda, aquesta bona pràctica ve avalada per l’existència de revistes en català de gran qualitat en una gran diversitat de matèries: història, motor, cuina, educació, infantil, música, salut, viatges, natura, cultura, agricultura, arquitectura, etc. (www.lesrevistes.cat)
I encara complementarem aquesta reflexió indicant que cada empresa ha de trobar quina és la tria o el percentatge adequat, però partint de la composició de criteris comercials, legals i d'RSE.
Des d'un punt de vista merament comercial, es podria entendre que la distribució hauria de correspondre's amb la realitat social. Però la realitat social no solament és la llengua de cadascú sinó la voluntat social de normalitzar la llengua pròpia, i en aquest sentit és d'agrair l'esforç de moltes persones de llengua materna no catalana i que fan un esforç per aprendre el català i que entenen amb normalitat que el català sigui la llengua social preferent en tant que llengua pròpia del territori.
De la mateixa manera, des del punt de vista legal no hi hauria cap comentari a fer, però sí des del punt de vista de l'esperit de la llei en el sentit que recull l'aspiració de la societat envers la normalització d'una llengua que durant segles ha patit els intents de fer-la desaparèixer. L'empresa compromesa amb l'RSE no solament ha de complir l'articulat de la llei sinó que també el seu esperit forma part dels compromisos que s'esperen de l'empresa responsable amb les expectatives de la societat. Una empresa socialment responsable hauria de pretendre no solament complir sinó col·laborar a fer possible per a la societat allò subjacent en la intenció del legislador i per extensió de la societat, ja sigui en aspectes ambientals, laborals, socials o econòmics, tots ells sota la premissa compartida de millorar el bé comú.
I lògicament, des d'una òptica netament de responsabilitat social, forma part d'un compromís rellevant amb la societat per normalitzar la situació del català, minoritzat per raons històriques, i atendre les expectatives que la societat, ajudant a normalitzar el país sencer i col·laborant indirectament en la cohesió social i la valorització d'un actiu intangible de primera magnitud, d'acord amb grans objectius internacionals com els propis de la Declaració universal de la Unesco sobre la diversitat cultural.
Article a La Vanguardia: Se acabó la 'anomalía'. David González. El catalán deja de ser la segunda lengua de los quioscos. Estar siempre en vanguardia forma parte del ADN de la sociedad catalana, y ahora, mucho más
Fa uns dies vam rebre un correu de Vilaweb demanant-nos suport per la llibertat de premsa. Els hi vam donar, com moltes altres persones i organitzacions: Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa
Al cap d'uns dies, l'Ajuntament de Barcelona retirava la denúncia. Ara rebem aquesta nota d'agraïment de Vilaweb, que volem compartir amb vosaltres, tot mostrant de nou el nostre suport al seu posicionament i tot esperant que sigui el Consell de la Informació de Catalunya i no una autoritat judicial qui emeti el seu dictamen:
Vos escrivim aquest correu atès que heu signat el manifest de suport a VilaWeb en el cas Vilaró.
Ho fem per a donar-vos les gràcies. Sense la pressió social estem segurs que no hauríem aconseguit la retirada de la querella ni la decisió de sotmetre el cas al Consell de la Informació.
Per a nosaltres aquest és un fet determinant i un gran precedent. El Consell de la Informació de Catalunya és un organisme privat d'autoregulació professional creat pel Col·legi de Periodistes. El Consell ara estudiarà la nostra informació i la de l'ajuntament i emetrà un dictamen sobre la praxi periodística del cas. Així es com es fan les coses a la majoria de països europeus, on mai les institucions usen la via penal per a discutir informacions periodístiques.
"La Vanguardia reflecteix, amb la nova oferta, la plural i tranquil·la normalitat lingüística de Catalunya, fet que ens recorda que el nostre centenari rotatiu va néixer precisament quan la Renaixença cultural, econòmica i política catalana començava a donar els primers fruits", explica l'editor.
Ja és oficial. El comte de Godó, editor de 'La Vanguardia', anuncia aquest diumenge que el diari degà de la premsa catalana, nascut el 1881 a Barcelona, es podrà llegir també en català a partir del mes de maig. En un text titulat 'La Vanguardia', una mirada al món en dues llengües, Javier Godó anuncia la voluntat de reflectir la societat catalana amb el pas que el rotatiu està a punt de fer.
"Ara, després de més de tres dècades de recuperació de la democràcia a Espanya i de l'autonomia de Catalunya, volem oferir la possibilitat que 'La Vanguardia' també pugui ser llegida en català, la llengua materna de molts dels nostres lectors, subscriptors i anunciants, i l'idioma propi i oficial d'aquest país al costat de la llengua castellana, que és el nostre ric pont principal cap a l'exterior", explica. "La progressiva normalització social del català, la seva puixança en totes les expressions culturals contemporànies i la seva presència en la formació de les noves generacions de ciutadans han eixamplat de manera significativa el mercat d'un idioma que forma part del paisatge europeu des de l'època medieval.", afegeix. [Font: Ara.cat]
La Vanguardia (LV) ha comprès i ha donat resposta positiva a les expectatives que té la societat sobre el seu comportament corporatiu, assumint la responsabilitat que té damunt la societat catalana, tant per atendre una demanda legítima, per a normalitzar la relació amb un segment creixent de la població que llegeix català, per a ser excel·lent en la seva ciutadania corporativa. Les empreses són ciutadans de la comunitat, tenen uns valors, generen unes interaccions, mereixen una confiança, construeixen una reputació, dialoguen amb els grups d’interès, guanyen dia a dia la seva legitimitat.
Totes les llengües tenen la mateixa dignitat, però lògicament no totes tenen el mateix valor en termes estrictament econòmics. Aquest valor ve determinat pels parlants, pel mercat, pels recursos… El fet que LV incorpori la versió en català té un pes relatiu però no negligible. Suposa per a la llengua catalana guanyar un mitjà de comunicació de referencia, amb un pes històric i una centralitat a Catalunya.
Amb aquest pas per part d’una iniciativa privada, es farà possible que la llengua catalana equilibri el seu pes en la lectura de diaris a Catalunya. Cal tenir en compte que molts catalans fan ús de recursos comunicatius que no estan en la llengua pròpia com a conseqüència de les mancances. Ara s'obtindrà un millor equilibri a la premsa, com el que hi ha en ràdio. Malauradament encara s'està lluny de l'equilibri a la televisió, i a anys llum en cinema.
Les llengües són un tema emergent en el segle XXI. Les llengües conformen mercats i societats, espais comunicatius, àmbits identitaris i són una dimensió més de la complexitat de l’entorn on operen les empreses. La realitat del multilingüisme i el respecte a la diversitat cultural són una matèria per a la responsabilitat social de les empreses, atès que construeixen oportunitats.
Activar una economia del coneixement com la que Europa pretén requereix desenvolupar uns capitals intangibles (humà, social, institucional) i saber-los combinar adequadament per a enfortir- los i fer-los rendir. Tot país ha de saber posar en valor els seus actius immaterials com la cultura i la llengua: gestionar aquests capitals és un aprenentatge necessari en la nova economia, mentre que no abordar-ho implicaria perdre capacitats, actius d’identitat, de dignitat i d’autoestima.
La valoració empresarial de les llengües ha evolucionat i avui importa no sols la força legal d’una llengua sinó la seva vitalitat: així, Internet, per exemple fa visible quines comunitats lingüístiques són més dinàmiques. Si el nombre de parlants indica el volum demogràfic del mercat, la vitalitat lingüística comunica quina és la sensibilitat i la voluntat de respecte. Així, mentre que la llengua catalana és la vuitantena de 6.000 en nombre de parlants, el seu dinamisme a la xarxa la porta a estar entre les vint primeres del món. LV ha estat un diari conservador en aquest sentit, que ha esperat que hi hagi tota una generació formada en català en les edats en què més diaris es compren. Han trigat molt, però benvinguda sigui l'aposta! El pas serà bo per al país i serà bo per a l'empresa: la relació positiva amb els territoris on una empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa.
Si volem parlar d'ètica i RSE aplicades a casos reals, aquí tenim matèria suficient
Són conductes que no es poden qualificar; el que cal és valorar com reparar-les i sobretot com evitar que es puguin reproduir
De les vegades que hem parlat de Responsabilitat Social vinculada a sectors d'activitat, em sembla que les que fan referència als mitjans de comunicació destaquen sobre les altres. Avui mateix, parlant amb una persona que volia fer projecte sobre RSE d'aquest sector, m'he hagut de mostrar pessimista: segurament es tracta d'un dels sectors on aplicar l'RSE deu ser més difícil. En tots els aspectes traurien mala nota, ja siguin socials com de bon govern. I el pitjor de tot, no hi ha perspectiva de millora perquè no hi ha voluntat de fer cap pas. Salvant, lògicament les excepcions. De fet, les vegades que n'hem parlat, ho hem fet tant per a destacar males com bones pràctiques.
Avui toca parlar-ne amb motiu d'un tema esportiu. La premsa esportiva... que potser no és premsa? que potser no hauria de ser igualment seriosa i socialment responsable?
Com que el tema del dia tracta sobre un presumpte fora de joc en el partit FC Barcelona - At.de Bilbao, jugat ahir, deixeu-me que us digui que m'és igual si va ser fora de joc o no. De fet, és possible que sí que ho fos. Però aquest no és el tema, sinó l'enfocament per part d'alguns diaris esportius.
Els fets
Els diaris AS i MARCA han manipulat les imatges del primer gol del Barça per demostrar que un jugador estava en posició incorrecta. La manipulació de la informació arriba fins al punt d'utilitzar el Photoshop per recrear jugades succeïdes al llarg del partit, i enganyar el lector.
Marca, amb el mateix objectiu, ha esborrat les franges de la gespa per aconseguir que la posició del jugador sigui més dubtosa.
Afegim-hi encara un exemple més de mala pràctica relacionada amb l'ús del tractament fraudulent d'imatges:
Fa un mes, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va denunciar el diari Gol per fer "desaparèixer" a Joan Laporta en una foto. El Col·legi de Periodistes apel·lava a l'ètica professional denunciant que la "desaparició" de Laporta era un engany al lector.
En una mala pràctica diferent, també podríem referir-nos -per la seva proximitat en el temps- l'actitud dels periodistes presents a la roda de premsa de l'entrenador del Girona.
Ètica i responsabilitat
Els mitjans de comunicació -les empreses i cadascun des professionals- tenen una gran responsabilitat davant la societat. L'exerceixin amb més o amb menys sentit ètic, amb més o menys professionalitat, la responsabilitat la tenen.
El tema dels fora de joc pot ser considerat una bajanada: podem considerar que solament ha estat una mala pràctica consistent en manca de professionalitat induïda per l'excés de zel per uns colors. Podem considerar que forma part d'una innocent obcecació esportiva. I segur que ho és si ho comparem amb el caràcter xenòfob del que va passar amb l'entrenador del Girona!
Però el cas de la manipulació de fotos és tot un indicador. Quan un professional ja ha traspassat la ratlla de la mentida, quin és el límit? Per què no es pot anar més enllà? Si en una matèria com l'esportiva actuen així, que es pot esperar d'alguns mitjans quan abordin temes realment rellevants? No els preocupa la credibilitat o el fi justifica tot mitjà?
Si ens centréssim en la matèria dels colors esportius, podríem dir que avui els inventors del villarato han perdut tota la seva credibilitat. Centrant-nos en la deontologia professional, diguem que tots els integrants d'aquests mitjans avui han estat degradats en la seva reputació professional. Centrant-nos en les empreses, diguem que avui amb aquest petit retoc fotogràfic han cremat una gran part de la seva credibilitat.
I ara què amb aquests diaris?
Un dels diaris s'ha disculpat. N'hi ha prou? Seria convenient saber com s'ha produït l'error. Un error passa per descuit; una persona no desapareix d'una foto per descuit. Si algú no pren responsabilitats, representa que tots els professionals del mitjà estan sota sospita ètica. Si ha estat un treballador, hauria de rebre com a mínim un expedient. I si ha estat una ordre directiva, vol dir que aquest treballador està disposat a acceptar una ordre no ètica. Entenc que aquest pugui posar per davant la seguretat laboral. Per això les empreses han de tenir un marc que estableixi de manera clara que el compromís social i ètic preval i tothom l'ha de fer complir per damunt dels capricis d'un directiu desalineat.
Si aquest marc no hi és -i més en un sector d'alt risc ètic com el de la comunicació- és que s'accepta que qualsevol manipulació és possible. Per això, en un article anterior, vam dir que no ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues!
I ara què amb el tema de l'entrenador del Girona?
El conflicte motivat per la premsa aragonesa encara cueja. El problema és més greu perquè hi ha un substrat xenòfob i perquè no hi ha consciència d'haver actuat malament. Tot seguit, les crítiques sorgeixen de Telemadrid i van contra Pep Guardiola d'una manera absurda i carregada d'intolerància. Sentim un lleu respir quan llegim que hi ha treballadors d'aquesta empresa pública que denuncien com a sectaria, intransigent i retrògrada aquesta actitud.
Si volem parlar d'ètica aplicada a la conducta corporativa i de Responsabilitat Social aplicada a les empreses, aquí tenim un recull de casos excel·lents, en les quals el debat no és sobre com qualificar les conductes sinó com reparar-les i sobretot com evitar que es puguin reproduir.
I per cert, encara que algú encara no s'hagi adonat, en un Estat com l'espanyol la gestió de l'RSE té en els temes de respecte a les identitats una matèria entre les més rellevants.
Crec ben sincerament que cal felicitar la iniciativa del diari ARA que, seguint el model de diversos mitjans internacionals, vol contribuir a la transparència democràtica posant en marxa un mecanisme de control del compliment de les promeses electorals.
Certament, no n'hi ha prou amb el seguiment que poden fer els partits de l'oposició, ja que la valoració que fan de l'acció de govern no pot ser mai neutra. El fet que un diari faci aquest paper, no solament és una acció necessària que algú ha de fer sinó que és allò que qualsevol diari hauria de fer.
Diem que algú ho ha de fer, i tant de bo que fossin molts els organismes que ho fessin, sense por de caure en la reiteració, ja que per més voluntat de fer-ho amb neutralitat professional, sempre es parteix d'un determinat punt de vista.
Diem que qualsevol diari ho hauria de fer perquè entenem que forma part de la seva responsabilitat davant els lectors i de la seva professionalitat, no deixar-se endur per la notícia diària sense visió àmplia i no deixar-se endur per la mera opinió sense fer un seguiment del compliment. És a dir, la línia editorial pot opinar el que consideri convenient, però la professionalitat també ha de saber valorar si un partit compleix amb allò a què s'ha compromès davant l'electorat.
El politòleg Jordi Muñoz, amb l'assessorament d'un consell d'experts, vigilarà el compliment del programa
DAVID MIRÓ
Barcelona. | Actualitzada el 30/01/2011 00:00
Govern, ARA F. MELCION
Qui controla el Govern? Com sabem si el Govern compleix els seus compromisos? En el sistema parlamentari, qui fiscalitza la tasca del Govern és l'oposició. Però és un control valoratiu: com és lògic, l'oposició defensa projectes polítics diferents dels del Govern, i tendeix a presentar els fets de la manera electoralment més rendible. Per contra, el Govern i el seu aparell de comunicació s'esmercen a ressaltar tot el que pot reforçar la seva imatge. La ciutadania sovint es troba enmig d'una mena de foc creuat de declaracions i d'interpretacions contradictòries dels mateixos fets que fa difícil orientar-se. Per poder prendre decisions raonades, cal que els electors tinguin al seu abast informació objectiva sobre la tasca del Govern, recollida de manera transparent i rigorosa, i presentada de manera clara i accessible.
Per això, quan es compleixin cent dies de la presa de possessió d'Artur Mas, el diari ARA posarà en marxa l'ARA Control, l'observatori de verificació de les promeses electorals. ARA Control farà un seguiment sistemàtic del grau de compliment dels compromisos programàtics de CiU, que periòdicament s'anirà publicant al diari ARA i a ara.cat.
ARA Control es limitarà a contrastar, amb les dades disponibles, si el Govern compleix els compromisos que va adoptar en el seu programa. En cap cas avaluarà la seva idoneïtat, ni tampoc entrarà en consideracions sobre les raons que, eventualment, puguin explicar o justificar els possibles incompliments.
El mètode Per sistematitzar l'avaluació cal definir el marc de referència, que en aquest cas és el programa electoral de CiU. Tanmateix, els programes electorals contenen tant compromisos i propostes concretes com declaracions genèriques d'intencions, que difícilment poden ser avaluades de manera objectiva. Per això, l'equip d'ARA Control ha destriat els compromisos que són avaluables dels que no ho són, els ha classificat en funció del departament que en té la competència, i els ha ordenant segons la seva rellevància.
L'avaluador serà el politòleg i col·laborador del diari ARA Jordi Muñoz, que comptarà amb el suport d'un consell assessor que es farà públic pròximament. Muñoz estudiarà les accions empreses respecte a cada compromís i els assignarà una qualificació determinada acompanyada d'una breu justificació. A partir de les avaluacions realitzades, ARA Control elaborarà també un índex de compliment dels compromisos, tant per al conjunt del Govern com per a cada departament.
Davant la polèmica constant al voltant dels blocs electorals als informatius dels mitjans de comunicació públics, volem reiterar el mateix que vam escriure ara fa un any a Sobre blocs electorals. Els blocs són un mal sistema però per què hauria de confiar que els periodistes aplicaran un millor criteri? Potser una bona gestió de la seva RSE hi ajudaria, i sobretot la transparència dels criteris a emprar.
Adjuntem tot seguit dues de les notícies que recentment ha motivat aquest conflicte:
El CAC 'renya' els periodistes de mitjans públics El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha 'renyat' els periodistes de mitjans públics per les protestes contra els blocs electorals perquè són "punts de vista personals i corporatius dels i les professionals". "Una protesta professional o una acció reivindicativa en períodes electorals (legítimes en molts altres contextos) generen una erosió sistemàtica de la confiança del ciutadà en la qualitat de la prestació del servei públic, cosa que presenta una especial gravetat atès que incideix i interfereix de forma directa en l’exercici del dret a la informació", afegeix.
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
El director del Telenotícies vespre, Ramon Pellicer, s'ha queixat dels blocs electorals en l'informatiu d'aquest divendres. El periodista ha avisat als teleespectadors que l'anunci de José Montilla de no repetir com a candidat socialista, després de les eleccions d'aquest proper dia 28, estaven obligats a donar-ho després de la reacció del líder de CiU, Artur Mas.
"En un ordre natural, sentiríem i veuríem el cap del PSC fent aquest anunci, però com que estem obligats pel consell de govern de la CCMA a respectar un ordre preestablert de partits sense tenir en compte el criteri professional els hem d'oferir primer la reaccio que ha provocat aquesta notícia en el cap de l'oposició, Artur Mas", ha indicat Pellicer
És una bona notícia que el nou diari ARA, abans de començar a editar els primers números, hagi comunicat públicament el seu codi, en un document prou complet i interessant.
El Codi que regula la pràctica professional, conflictes d’interessos i conducta personal de tots els treballadors del diari ARA ha estat inspirat en els codis que ja funcionen als grans diaris internacionals com l’International Herald Tribune, el New York Times o el The Guardian i busca, com explica en el seu preàmbul, “sobretot protegir i fomentar el vincle de confiança entre l’ARA i els seus lectors, i protegir així la integritat del diari i del contingut editorial que publica”.
A més de ser un document públic, el codi es lliura a tots els treballadors, de qualsevol àmbit, en el moment de la seva contractació, i també afecta els col·laboradors freelance.
Extraiem alguns paràgrafs del Codi, dos que són molts propis del sector periodístic (sobre el tractament de la diversitat, sobre com fer front als propis interessos personals del periodista) i un altre sobre un aspecte molt habitual en els codis ètics de les empreses que gestionen la seva responsabilitat social (sobre la política d'acceptació de regals):
Raça: En general, mai no publicarem la raça, l’origen ètnic o la religió de ningú, llevat que la informació sigui pertinent per a l’article. No informarem sobre la raça dels presumptes delinqüents, llevat que el seu origen ètnic formi part de la descripció per a la seva possible identificació, o que formi part rellevant de l’article (per exemple, en el cas d’un crim racista).
Declaracions d’interessos: Sempre que un periodista escrigui sobre un interès al qual l’uneixi un vincle molt fort és necessari que ho declari. Això afecta tant els periodistes de la plantilla com els freelance que escriguin per a ARA. La declaració s’adreçarà al seu cap durant la preparació de l’article. La transparència total pot implicar que la declaració esmentada aparegui al diari o lloc web.
Promocions i obsequis: ARA i el seu personal no permeten cap pagament, obsequi o altres favors que minin la seva precisió, imparcialitat o independència. Qualsevol intent d’induir un tractament editorial favorable mitjançant l’oferiment d’obsequis o favors ha de ser comunicat al cap. Quan resulti pertinent, ARA divulgarà els pagaments, regals o altres favors esmentats. // Els obsequis que no siguin d’un valor insignificant (menys de 25 €) es tornaran amablement.
En referència a la declaració d'interessos, Responsabilitat Global també va assumir un compromís de transparència, que queda explicitat a "Responsabilitats ètiques dels blocaires", on s'explica que quan parlem d'alguna empresa o organització amb la qual hi tenim una relació de col·laboració sempre ho fem constar.
El Codi acaba amb un darrer punt dedicat als aspectes formals i d’actitud en la feina, on s'hi diuen coses com ara:
Tenir una actitud vital positiva. Estem satisfets de la feina que fem, estem orgullosos de fer-la, del país on vivim i del lloc on treballem, sense perdre l’esperit crític que és part imprescindible d’aquesta actitud vital positiva.
La puntualitat a totes les reunions que fem com a mostra de serietat, respecte i rigor.
Ser transparents. La nostra és una organització transparent. Això no vol dir que expliquem les coses confidencials, però sí que vol dir que els lectors, anunciants, treballadors i directius poden fer les preguntes que calgui i hem de poder donar respostes clares i ràpides. Fem les coses amb un objectiu concret i aquestes coses la majoria de les vegades es poden i s’han d’explicar.
Participar d’una cultura de l’empresa sostenible. Sabem que en el nostre sector la llibertat està profundament lligada a la viabilitat econòmica i aquesta té molta relació amb el fet de no gastar el que no es té. L’austeritat és un dels valors d’ARA i no ens n’amaguem.
Hi trobem alguna referència a principis ètics, a la responsabilitat social, o a la sostenibilitat en un sentit més ampli que l'expressat i que inclogui aspectes ambientals. Certament, no estem davant d'un Codi Ètic com s'entén des de la Responsabilitat Social de les Empreses, però és una codificació de conductes i actituds centrades en l'activitat professional del periodisme. I, un cop fetes aquestes anotacions, entenem que és una bona pràctica i que és un bon document, i que la inclusió d'algun aspecte com el de tenir una actitud vital positiva obre la porta d'un aspecte a ressaltar més i a aprofundir, al voltant de com construir unes organitzacions més positives, amb valors humanistes, amb persones compromeses, amb sensibilitat envers els grups d'interès, amb comportaments que creïn valor per a totes les parts, que ajudin a construir territoris socialment responsables. Encara que de manera tímida, creiem que és un bon pas abordar la gestió de la felicitat corporativa que, sens dubte, també va vinculada a l'autoestima de les seves persones. Uns periodistes amb actituds positives, a més d'honestes i responsables, ajudaran a emmirallar-nos en un país més digne i valuós.
Però l'absurditat de la pregunta respon a una voluntat clara des de fora de Catalunya de 'fer mal' tant com es pugui a la llengua catalana. I una de les maneres és fomentant que des dels diferents territoris on es parla se'n digui de maneres diferents, i intentant que sigui considerada llengües diferents. D'aquesta manera, en unes comarques com les de la Franja, on el català és parlat per pràcticament tota la gent (és el lloc de les terres de parla catalana on hi ha un percentatge més alt de catalanoparlants), s'intenta que la gent anomeni chapurriao a la seva llengua amb l'objectiu no només que no el reconeguin com a català sinó que es desprestigiï i la gent es vagi passant al castellà.
Perquè igual que succeeix al País Valencià, la gent interessada a dir que són llengües diferents són precisament la gent que no la fa servir mai o de manera absolutament folklòrica. Afortunadament existeix la raó basada en la ciència i les dades objectives, i la voluntat i consciència de la gent, dels parlants.
Però el mal ja està fet, i algunes empreses s'hi arrepengen: en lloc de fer servir amb naturalitat la llengua del país, com que hi ha un presumpte conflicte, algunes sols fan servir el castellà per evitar que se les pugui acusar de catalanistes. És a dir, porten a terme una conducta de caràcter polític i compromesa amb el nacionalisme espanyol, i en contra dels criteris que serien normal de respecte al territori, tant des d'una òptica de màrqueting com de responsabilitat social.
Seria bo que les empreses deixessin de fer política i actuessin al marge de les consignes directes o induïdes. Mentrestant, ja podem anar responent a les preguntes que alguns mitjans llancen per a atiar el foc:
PD: veig que avui la Vanguardia també pregunta per temes de llengua. Sembla que són temes que formen part de la 'materialitat', és a dir, els temes rellevants per part del stakeholder 'ciutadania'.
¿Aprueba que la mitad de las películas en Catalunya se doblen o subtitulen en catalán?
A finals del passat mes de juny un grup d’intel·lectuals nacionalistes espanyols signaven el Manifiesto por la lengua común, que ben aviat es féu públic entre els mitjans de comunicació. El manifest és un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic en què pretén relegar el català, basc i gallec a llengües de segona fila, folklòriques, un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada. Entre els adherits d’aquest manifest hi trobem el canal de televisió Telecinco, un canal privat que actua amb la concessió pública i que ha ofert el seu mitjà per ajudar a difondre el manifest.
A banda d'adherir-nos a les queixes contra Telecinco, per raons de defensa de la democràcia, la llibertat, el respecte i la diversitat, volem en aquest moment demanar a aquesta empresa que retiri el seu suport a la campanya ja que, segons es desprèn de la sentència del Tribunal Suprem, aquest manifest i, per tant, Telecinco, estan demanant una il·legalitat.
El Supremo rechaza que los padres puedan escoger el idioma en el que estudian sus hijos. El fallo considera "absurdo" permitir la libre elección en la enseñanza, ya que abriría la puerta a que todos pudiesen "reivindicar una instrucción impartida en cualquier idioma en cualquiera de los territorios" El Tribunal Supremo rechaza que los padres puedan elegir el idioma en el que estudian sus hijos. Font
Aprofitem per a donar a conèixer la campanya engegada des de la Plataforma per la Llengua, la qual va trobar inacceptable la postura de Telecinco i per això van proposar enviar la queixa a la cadena i als seus principals accionistes, i queixar-se a través del formulari www.telecinco.es/contacta, amb un text personal o copiant i enganxant la carta de sota.
Carta a Telecinco
Benvolgut Sr. Conseller Delegat Paolo Vasile,
Escric per expressar la meva protesta per la manca de continguts en català a la programació de Telecinco i per l’adhesió de Telecinco al “Manifiesto por la lengua común” que un grup d’intel·lectuals nacionalistes van publicar al diari EL MUNDO el proppassat 23 de juny.
Aquest manifest exigeix la negació de drets a les minories lingüístiques d’Espanya, tot consagrant la seva desigualtat davant la llei, amb l’argument que el castellà és una llengua superior i que els seus parlants, per tant, han de tenir més drets que els ciutadans que parlen el català, el gallec o el basc com a primera llengua. Si es fes el mateix raonament en relació a les dones, el manifest seria sexista; i si es fes en relació a les persones negres, ningú tindria cap dubte del seu caràcter racista. En aquest sentit el manifest és contrari a la Constitució espanyola, que proclama la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
El manifest, però, no només considera els catalanoparlants, gallegoparlants i bascoparlants com a ciutadans de segona, sinó que expressa una posició totalment contrària a la diversitat cultural i el multilingüisme, realitats plenament arrelades a l’Europa dels nostres dies. Opinions com les del manifest són perilloses perquè poden conduir a la discriminació i la violència contra les minories, com malauradament ja hem vist en altres contextos i moments històrics.
L’adhesió de la seva cadena, doncs, és molt greu, perquè un mitjà de comunicació privat en regim de concessió de l’espai radioelèctric públic té el deure de promoure els valors democràtics, de tolerància i de protecció i respecte a les minories. La seva adhesió a aquest text no només és una enorme falta de respecte contra la llengua i la cultura d’alguns dels més populars professionals que treballen a Telecinco, sinó també contra la mateixa audiència de Telecinco a Catalunya, és a dir, els seus propis televidents.
Entenc que la seva emissora em considera a mi i a qualsevol altre televident catalanoparlant, gallegoparlant o bascoparlant com un ciutadà de segona, i per tant dedueixo que vostès no estan interessats en el meu consum televisiu.
Així doncs, els comunico que a partir d’ara procuraré no mirar Telecinco, un comportament que recomanaré als meus familiars, amics i companys de feina. D’altra banda, em reservo el dret de protestar davant del Ministeri d’Indústria pel mal ús que fa Telecinco de la seva concessió d’espai radioelèctric públic, i de pressionar les empreses anunciants perquè deixin de contractar temps de publicitat a Telecinco.
Quin mesos informatius amb la grip A!!! Costa d'entendre com tants mitjans de comunicació poden haver sucumbit a l'interès a generar por mediàtica per una grip que ha causat alguns pocs morts. Com pot ser notícia dia rere dia la mort d'alguna persona (no sé si en portem dues o tres als països catalans) mentre que altres malalties com fins i tot la grip comuna té un impacte més gran? Si el criteri per a prioritzar una notícia és el de l'impacte que genera és clar que ha algú se li han girat els cables i intenten crear el pànic per tal que sigui notícia.
Què s'amaga darrere de la grip A? Per què la insistència? No hi ha més morts per altres malalties? No hi ha notícies que també reclamen l'atenció? Aquest documental de Julián Alterini ens en dóna una opinió. Sigui quina sigui la de cadascú, sembla injustificat el comportament que estan tenint els mitjans de comunicació tant del país com del conjunt de l'estat. Desconec si en altres països d'Europa succeeix el mateix però en tot cas no hi ha indicis que sigui en el mateix grau i insistència que entre nosaltres.
El 73% de la programació en horari infantil no és adequada, segons un estudi
S'han analitzat 104 espais, sense comptar les autonòmiques, dels quals 69 vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius
Segons informa Europa Press i llegim a la Vanguardia, el 73 per cent de la programació corresponent als continguts en horari protegit (de 17 a 20 hores) no són adequats per a la infància i vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius, segons un estudi realitzat per teleespectadors Associats de Catalunya (TAC). L'estudi, que es va realitzar durant la setmana del 1 al 7 de juliol, té en compte els continguts, la publicitat i les autopromoció, així com la senyalització.
Existeixen a la nostra societat avançada multitud de situacions que podrien regular-se per llei o bé deixar-les a consideració de cadascú amb l'expectativa que en facin un ús ajustat al que la societat espera d'elles.
Tanmateix, hi ha un espai intermig que consisteix en l'autoregulació i que permet que una empresa es marqui voluntàriament uns límits que altrament tindria la temptació d'anar superant a cada moment. Quan aquesta codificació voluntària afecta tot un sector té a més el valor de permetre que la competició que s'estableix entre les empreses tingui uns límits a no superar.
Així, per a defugir la llei de la selva però evitant un excés de regulació, ens trobem l'autoregulació la qual podria entendre's que forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses. I efectivament així seria si es tractés d'un compromís sincer, autèntic i gestionat, i no un mera pantalla de protecció per a evitar la regulació i després fer el que es consideri a cada moment.
Aquest Codi, signat per les pròpies cadenes, estableix que en l'horari d'superprotección (de 17 a 20 hores) "s'ha d'evitar la utilització instrumental dels conflictes personals i familiars com espectacle, creant desconcert en els menors". I afegeix que "cal evitar els missatges o escenes d'explícit contingut violent o sexual que no tingui contingut educatiu". I aquest compromís no es compleix. L'estudi mostra que la cadena 1 de TVE, Antena 3 i Telecinco vulneren el Codi en el 100% de la seva programació.
Afortunadament a Catalunya tenim la sort que la Televisió de Catalunya dedica el 44 per cent de la seva programació al públic infantil a través del K3. És l'únic canal analògic analitzat per l'estudi que emet programació especial per als nens.
Subscrivim, doncs, les paraules del president del TAC, Josep Maria Guerra, quan diu que "les televisions haurien de deixar de ser tan hipòcrites i complir el Codi de Autoregulació que van signar fa quatre anys". A més, hi afegiríem, les televisions i els mitjans de comunicació en general, per la responsabilitat ètica que assumeixen davant la societat, haurien de gestionar la seva Responsabilitat Social Empresarial de manera íntegra i profunda i fer que els codis d'autoregulació esdevingessin documents interns de referència que marquessin tot l'estil de gestió i programació.
Fa uns dies es va produir un nou incident en aquesta cadena televisiva. Es preguntava a un concursant “Si tuvieras un hijo, qué preferirías: ¿que fuera homosexual, que fuera negro o que fuera catalán?”. El concursant va respondre: “Con tal de su felicidad y la mía, me daría igual”. Telecinco va retirar aquesta pregunta hores després i al·lega que la pregunta va aparèixer en pantalla degut a un error humà i que mai hauria d'haver estat acceptada pels administradors de la pàgina.
ver el video
