Number of results 25
for laboral
08/05/2012 - Acomiadaments i responsabilitat social (Oriol Amat)
Article del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol
Oriol Amat
La realitat és que hi ha moltes empreses que estan reduint ingressos ja sigui per la crisi (constructores, automòbil o comerços, per exemple) o a causa de les transformacions sectorials (diaris, agències de viatge, etc.). En aquests casos, l'important és redissenyar el model de negoci per augmentar els ingressos, però si no se'n surten han de retallar despeses.
Quan ja s’ha retallat tot, l’únic que queda per passar les tisores és el cost de personal, i sovint el que s’acaba fent és reduir el nombre d'empleats. Així, si cal reduir el deu per cent dels costos laborals, s'acomiada el deu per cent de la plantilla. Això pot comportar costos importants, a banda que no és pas fàcil de fer. De tota manera, hi ha alternatives amb menys càrrega per a tots. Per exemple, en algunes empreses el que es fa és repartir l'esforç de reducció salarial entre tots els treballadors. En lloc d'acomiadar, es redueix el salari de tota la plantilla. Per fer-ho més equitatiu, la reducció no és lineal sinó que es du a terme de manera progressiva.
Una altra opció és reduir la jornada laboral i també el salari. Com a país, més val que tothom tingui feina, encara que la jornada laboral sigui reduïda, que no pas tenir el vuitanta per cent de la gent treballant moltes hores i el vint per cent de la gent restant aturada. Hi ha països que han anat més lluny pel que fa a repartir la feina entre més gent, la qual cosa els ha ajudat a tenir índexs d’atur molt més baixos.
Cal tenir en compte també que a la Seguretat Social li surt més barat pagar una part del sou a molts treballadors amb jornada parcial que pagar a uns quants la totalitat del subsidi d'atur. Tot plegat no és fàcil, ja que requereix empreses, treballadors i sindicats compromesos de veritat amb la responsabilitat social.
Oriol Amat
Article / 08 de maig de 2012
El 2011 les empreses catalanes, en conjunt, han continuat acomiadant gent. Per sort, el ritme dels acomiadaments s'ha desaccelerat. Com en anys anteriors s'ha reduït, principalment, el nombre de treballadors amb contracte temporal. L’acomiadament és un drama per a l'empresa i sobretot per al treballador acomiadat. És veritat, però, que això no passa a totes les empreses, especialment les que exporten o les que estan en sectors que van bé, que també n'hi ha, i no solament en el turisme.
La realitat és que hi ha moltes empreses que estan reduint ingressos ja sigui per la crisi (constructores, automòbil o comerços, per exemple) o a causa de les transformacions sectorials (diaris, agències de viatge, etc.). En aquests casos, l'important és redissenyar el model de negoci per augmentar els ingressos, però si no se'n surten han de retallar despeses.
Quan ja s’ha retallat tot, l’únic que queda per passar les tisores és el cost de personal, i sovint el que s’acaba fent és reduir el nombre d'empleats. Així, si cal reduir el deu per cent dels costos laborals, s'acomiada el deu per cent de la plantilla. Això pot comportar costos importants, a banda que no és pas fàcil de fer. De tota manera, hi ha alternatives amb menys càrrega per a tots. Per exemple, en algunes empreses el que es fa és repartir l'esforç de reducció salarial entre tots els treballadors. En lloc d'acomiadar, es redueix el salari de tota la plantilla. Per fer-ho més equitatiu, la reducció no és lineal sinó que es du a terme de manera progressiva.
Una altra opció és reduir la jornada laboral i també el salari. Com a país, més val que tothom tingui feina, encara que la jornada laboral sigui reduïda, que no pas tenir el vuitanta per cent de la gent treballant moltes hores i el vint per cent de la gent restant aturada. Hi ha països que han anat més lluny pel que fa a repartir la feina entre més gent, la qual cosa els ha ajudat a tenir índexs d’atur molt més baixos.
Cal tenir en compte també que a la Seguretat Social li surt més barat pagar una part del sou a molts treballadors amb jornada parcial que pagar a uns quants la totalitat del subsidi d'atur. Tot plegat no és fàcil, ja que requereix empreses, treballadors i sindicats compromesos de veritat amb la responsabilitat social.
12/03/2012 - Cooperatives, de treballadors a empresaris
Les cooperatives han estat una sortida per a treballadors que per no passar a l'atur s'han fet càrrec de l'empresa. La crisi ha fet augmentar el nombre de cooperatives, que s'enfronten als reptes de guanyar dimensió i millorar-ne la gestió.
Cooperatives, de treballadors a empresaris recull els testimonis de les cooperatives Robafaves sccl, Nou Indret sccl i Som Energia sccl, on els seus socis expliquen la seva visió de la cooperativa, l'origen de la seva empresa , o la situació actual en la qual es troben.
Des de Mataró, Esteve Guardiola gerent i soci de Robafaves, llibreria emblemàtica a Mataró i la comarca del Maresme, explica les dificultats que han hagut de superar, i que continuen superant, per no haver d'arribar a plantejar el tancament.
Nou Indret, empresa dedicada a la fabricació de mobles, és l'exemple de cooperativa sorgida arrel del tancament d'una empresa mercantil, en aquest cas per jubilació del propietari, que ofereix la possbilitat de continuar al negoci als treballadors, els quals es constitueixen com a cooperativa de treball. Una de les sòcies, Eulàlia Català, ens explica les dificultats de l'empresa en l'actual marc de crisi.
I la cooperativa Som Energia, amb el testimoni de Marc Rosselló, detalla la innovadora iniciativa de cooperativa de consum i producció d'energia verda que ja té més de 2000 socis; aposta per la producció i el consum d'energies renovables, amb la comercialització d'energia electrica del mercat , i a la vegada treballa per desenvolupar petits projectes de producció d'energia en quatre sectors: biogàs, fotovoltaic, eòlic i biomassa.
Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Treball, i Xavier López, actual director d'Economia Cooperativa, Social i Treball Autònom, del Departament d'Empresa i Ocupació, reflexionen sobre la importància de l'economia cooperativa en l'actual crisi.
Perfecto Alonso diu que "les cooperatives hem de tenir múscul, però créixer no és créixer només en facturació, sinó també en coneixement, en relacions, en creativitat. Algunes petites organitzacions que estan desenvolupant-se poden aportar molt coneixement i des de la federació mirem de posar-les en contacte". A més, destaca la importància de la relació del soci amb la cooperativa, relació compromesa que permet sacrificis quan són necessaris.
Per la seva banda, Xavier López destaca els valors de l'empresa cooperativa, la persona com a eix fonamental de l'activitat i la cooperació, que la fan competitiva per encara el futur. Afirma que "és un model de futur perquè alguns elements que té com a propis són bàsics per a la competitivitat de qualsevol empresa de futur: el model basat en les persones, on les persones han de ser l’eix fonamental de l’activitat; i la cooperació empresarial que qualsevol empresa ha de fer per sobreviure en el temps. Tots dos són dos elements propis del cooperativisme".
Aquest és el reportatge:
15/02/2012 - Jornades Internacionals en Gestió Responsable de Recursos Humans
Us presentem la II Edició de les Jornades Internacionals en Gestió Responsable de Recursos Humans que es celebrará a Barcelona els dies 8 i 9 de març.
Durant les sessions es compartiran experiències i projectes en matèria de gestió responsable de Recursos Humans, amb l'objectiu de contribuir a l'excel·lència de les pròpies empreses i el progrés de la societat.
A més a més, el Club de Excelencia en Sostenibilidad concedirà el II premi a la millor práctica responsable en gestió de RRHH.
Entre els ponents comptarem amb la presencia d'Enrique Sánchez, president d’Adecco Espanya; Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya; Iñigo Sagardoy, president de Sagardoy Abogados i Juan Alfaro, secretari general del Club de Excelencia en Sostenibilidad. Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés dels Diputats i Portaveu de la Comisió de Treball i Seguretat Social i Montse Ventosa, Chief Conversations Officer StickyCulture i Presidenta de la Fundació Truthmark actuaran com a jurat.
El programa es pot descàrregar al següent enllaç: http://www.responsabilidadimas.org/emailings/rrhh_bcn.pdf
Durant les sessions es compartiran experiències i projectes en matèria de gestió responsable de Recursos Humans, amb l'objectiu de contribuir a l'excel·lència de les pròpies empreses i el progrés de la societat.
A més a més, el Club de Excelencia en Sostenibilidad concedirà el II premi a la millor práctica responsable en gestió de RRHH.
Entre els ponents comptarem amb la presencia d'Enrique Sánchez, president d’Adecco Espanya; Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya; Iñigo Sagardoy, president de Sagardoy Abogados i Juan Alfaro, secretari general del Club de Excelencia en Sostenibilidad. Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés dels Diputats i Portaveu de la Comisió de Treball i Seguretat Social i Montse Ventosa, Chief Conversations Officer StickyCulture i Presidenta de la Fundació Truthmark actuaran com a jurat.
El programa es pot descàrregar al següent enllaç: http://www.responsabilidadimas.org/emailings/rrhh_bcn.pdf
13/02/2012 - Arriba la primera agència de col·locació d'iniciativa social
Oficina de Treball. Font: Treball. Generalitat (Flick)
La cooperativa Suara i les fundacions Surt, Ires i Fias s’alien per crear la fundació Intermèdia, un agent de col·locació que podrà col·laborar amb el SOC.
10/02/2012 - 09:10
Entitat redactora: F Pere TarrésLes organitzacions que s'han s'aliat per crear aquesta iniciativa estan especialitzades en la inserció social i laboral de persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social. I amb la idea de facilitar aquesta inserció han impulsat Intermèdia, una fundació que integrarà les borses de treball de la cooperativa Suara i de les fundacions Surt, Ires i Fias. Però – segons ha explicat la presidenta de la nova entitat al diari Ara, Fina Rubio – donada la situació del mercat laboral català, també atendrà a aquelles persones que tradicionalment no es consideraven col·lectius de risc.
Tot i que el projecte es troba en fase de desenvolupament, la idea és que la nova entitat revi el vist i plau del Govern per ser un agent de col·laboració del SOC i pugui desenvolupar tasques d’orientació i formació adreçades a les persones en situació d’atur.
En aquest sentit, assenyalar que la reforma laboral del nou govern estatal ha d’aclarir quin paper jugaran les agències de col·locació i quin tipus de col·laboració establiran aquestes amb els serveis públics d’ocupació.
Font: xarxanet.org
27/01/2012 - Els canvis necessaris en la regulació del mercat laboral
Aquest dilluns vaig assistir a la sessió del treball del Grup Repensar les Polítiques Socials i el Centre d’Estudis Jordi Pujol on es va tractar dels canvis necessaris en la regulació del mercat laboral i en les polítiques d’ocupació. Vam tenir dues sòlides intervencions d'Esther Sànchez, Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals del Govern i del Catedràtic del Dret del Treball d’ESADE Salvador del Rey. Fou una sessió útil i inspiradora. Us aporto un breu vídeo de síntesi i les piulades que vaig fer.
Les meves piulades al twitter:
Esther sanchez: estem intentant introduir la perspectiva psicosocial en l'acompanyament ja que es donen riscs #repensarlasocietat
Morist (Creu Roja): el govern ha de marcar quins son els sectors estratègics on hem d'orientar la formació #repensarlasocietat
Sobre funcionaris SOC: participant diu que per a curs de form.l'obligaven a disposar de carraus pq una norma ho mana! #repensarlasocietat
Garrofé: cal un relat public mes nítid sobre el que es pretén i assegurar coherència entre discurs agosarat pràctiques #repensarlasocietat
Parody pateix pels joves. Es un tema de patriotisme. No vol un país amb joves sense futur i els +formats marxant #repensarlasocietat
Esther sanchez: Si tenim una cultura de la concertació diferent, uns valors dif., cal que ens hi posem ja #repensarlasocietat
Model catala de relacions laborals: ara o mai. La darrera reforma ho complica molt, hem de fer els deures #repensarlasocietat
Esther sanchez: s'han fet cursos d'angles i ofimatica... Això es tot? Cal una visió estratègica, alinear... #repensarlasocietat
Esther sanchez: a base d'un model de subvencions durant molts anys hem creat un nyap. Calen reformes revolucionàries #repensarlasocietat
Esther sanchez aposta per un model social de mercat basat en flexicuretat. #repensarlasocietat
Esther sanchez: aturats q tenim seran difícils d'inserir si no es formen. Ocupació que es crearà no serà baix perfil #repensarlasocietat
S.del Rey: un emprenedor hauria d'estar fora de la normativa d'acomiadaments, com a Alemanya, facilitant emprenedoria #repensarlasocietat
S.del Rey: el marc laboral no hauria de ser una complicació sinó facilitar la vida a les empreses, competitivitat! #repensarlasocietat
S.del Rey: no te res a veure el que exposen els preambuls amb l'articulat de les Ref.lab: es queden a mig camí #repensarlasocietat
S.del Rey: o fem la Ref.laboral o la recepta la trobarem al FMI... #repensarlasocietat
Si sobren 10.000 arquitectes que ja trobaran feina se'ls ha d'ajudar a veure com es reorienten, on orienten capacitats #repensarlasocietat
Ara no toca tant destinar recursos a intermediacio sinó a altres: acompanyar persones a redefinir carrera #repensarlasocietat
França: empreses amb molts temporals han de destinar recursos a la seva capacitació per a assegurar-ne l'ocupabilitat #repensarlasocietat
Esther sanchez: fiscalitat hauria de ser variable en funcio del rendiment social de l'empresa: genera costos o benef. #repensarlasocietat
Esther sanchez: no es tot un tema de reformes laborals; caldria + #rse de les empreses i dels treballadors #repensarlasocietat
A cap país europeu opten per la bonificació! Cal veure com s'orienta la despesa en Pol.act. ocup, poden ser pernicioses #repensarlasocietat
Reforma del 2001: creix la contractació, +població ocupada, pero no disminueix atur, emmascarat en sit.creixement #repensarlasocietat
94 es deixava molt camp a la neg.collectiva. I al 97 es fa un nou marc mes tancat que redueix molt l'atur #repensarlasocietat
Ref.Lab.94: acaba augmentant molt la temporalitat. I les mesures de foment contr.juvenil no s'usa adequadament #repensarlasocietat
Esther sanchez: la reforma lab. del 94 va ser la mes sistemica pero va fallar pq els agents soc. no se la sentiren seva #repensarlasocietat
...pero a Euskadi hi ha dif. significatives: fiscalitat, pes de cooperativisme i model de gestió, i pol. industrials #repensarlasocietat
Sempre es parla de reformar el marc laboral com la panacea pero amb el mateix marc a Euskadi tenen menys atur! #repensarlasocietat
Escoltant l'Esther Sánchez, SG Rel.Lab. Generalitat, sobre el marc laboral #repensarlasocietat
Les meves piulades al twitter:
Esther sanchez: estem intentant introduir la perspectiva psicosocial en l'acompanyament ja que es donen riscs #repensarlasocietat
Morist (Creu Roja): el govern ha de marcar quins son els sectors estratègics on hem d'orientar la formació #repensarlasocietat
Sobre funcionaris SOC: participant diu que per a curs de form.l'obligaven a disposar de carraus pq una norma ho mana! #repensarlasocietat
Garrofé: cal un relat public mes nítid sobre el que es pretén i assegurar coherència entre discurs agosarat pràctiques #repensarlasocietat
Parody pateix pels joves. Es un tema de patriotisme. No vol un país amb joves sense futur i els +formats marxant #repensarlasocietat
Esther sanchez: Si tenim una cultura de la concertació diferent, uns valors dif., cal que ens hi posem ja #repensarlasocietat
Model catala de relacions laborals: ara o mai. La darrera reforma ho complica molt, hem de fer els deures #repensarlasocietat
Esther sanchez: s'han fet cursos d'angles i ofimatica... Això es tot? Cal una visió estratègica, alinear... #repensarlasocietat
Esther sanchez: a base d'un model de subvencions durant molts anys hem creat un nyap. Calen reformes revolucionàries #repensarlasocietat
Esther sanchez aposta per un model social de mercat basat en flexicuretat. #repensarlasocietat
Esther sanchez: aturats q tenim seran difícils d'inserir si no es formen. Ocupació que es crearà no serà baix perfil #repensarlasocietat
S.del Rey: un emprenedor hauria d'estar fora de la normativa d'acomiadaments, com a Alemanya, facilitant emprenedoria #repensarlasocietat
S.del Rey: el marc laboral no hauria de ser una complicació sinó facilitar la vida a les empreses, competitivitat! #repensarlasocietat
S.del Rey: no te res a veure el que exposen els preambuls amb l'articulat de les Ref.lab: es queden a mig camí #repensarlasocietat
S.del Rey: o fem la Ref.laboral o la recepta la trobarem al FMI... #repensarlasocietat
Si sobren 10.000 arquitectes que ja trobaran feina se'ls ha d'ajudar a veure com es reorienten, on orienten capacitats #repensarlasocietat
Ara no toca tant destinar recursos a intermediacio sinó a altres: acompanyar persones a redefinir carrera #repensarlasocietat
França: empreses amb molts temporals han de destinar recursos a la seva capacitació per a assegurar-ne l'ocupabilitat #repensarlasocietat
Esther sanchez: fiscalitat hauria de ser variable en funcio del rendiment social de l'empresa: genera costos o benef. #repensarlasocietat
Esther sanchez: no es tot un tema de reformes laborals; caldria + #rse de les empreses i dels treballadors #repensarlasocietat
A cap país europeu opten per la bonificació! Cal veure com s'orienta la despesa en Pol.act. ocup, poden ser pernicioses #repensarlasocietat
Reforma del 2001: creix la contractació, +població ocupada, pero no disminueix atur, emmascarat en sit.creixement #repensarlasocietat
94 es deixava molt camp a la neg.collectiva. I al 97 es fa un nou marc mes tancat que redueix molt l'atur #repensarlasocietat
Ref.Lab.94: acaba augmentant molt la temporalitat. I les mesures de foment contr.juvenil no s'usa adequadament #repensarlasocietat
Esther sanchez: la reforma lab. del 94 va ser la mes sistemica pero va fallar pq els agents soc. no se la sentiren seva #repensarlasocietat
...pero a Euskadi hi ha dif. significatives: fiscalitat, pes de cooperativisme i model de gestió, i pol. industrials #repensarlasocietat
Sempre es parla de reformar el marc laboral com la panacea pero amb el mateix marc a Euskadi tenen menys atur! #repensarlasocietat
Escoltant l'Esther Sánchez, SG Rel.Lab. Generalitat, sobre el marc laboral #repensarlasocietat
12/12/2011 - La Cecot proposa a Governs i partits polítics impulsar la figura de l’Autoemprenedor per reactivar l’economia
La creació d’aquesta figura pot promoure que 230.942 persones s’hi acullin i s’autoocupin i pot representar uns ingressos de 218 milions d’euros per a l’Estat en un any.
12/12/11
L’Autoemprenedor funciona a França des de fa més de dos anys amb resultats molt positius per a l’economia i per al país.
La patronal catalana Cecot ha enviat avui un document de proposta als Governs, central i autonòmic, i als diferents grups polítics amb representació parlamentària on es demana la creació de la figura de l’Autoemprenedor per tal de reactivar l’economia, reduir part de l’economia submergida i reduir la tassa d’atur.
La proposta de la Cecot ve avalada per la figura de l’Auto-Entrepreneur que França va posar en marxa fa més de dos anys amb bons resultats pel que fa a la reducció del nombre de persones a l’atur. A França s’han constituït 738.351 autoemprenedors des del 2009 . s´hi ha donat d’alta I una dada encara més encoratjadora a tenir en compte és que, segons l’Observatoire de l’Auto-Entrepreneur, el 13% dels autoemprenedors francesos s’han acabat convertint en persones jurídiques.
El model de l’autoemprenedor francès es basa en la constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts; pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials; protecció del patrimoni personal de l’emprenedor; afavoriment de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
Quines són les característiques d’un/a autoemprenedor/a:
Fonts:
Le portail des auto-entrepreneurs
L'Observatoire de l'Auto-Entrepreneur
Bloc PYMES y autónomos
Documents relacionats
Document de proposta per impulsar la figura de l'AutoemprenedorDOC 58.00 KB
Documento de propuesta para la creación de la figura del Autoemprendedor DOC 59.00 KB
12/12/11
L’Autoemprenedor funciona a França des de fa més de dos anys amb resultats molt positius per a l’economia i per al país.
La patronal catalana Cecot ha enviat avui un document de proposta als Governs, central i autonòmic, i als diferents grups polítics amb representació parlamentària on es demana la creació de la figura de l’Autoemprenedor per tal de reactivar l’economia, reduir part de l’economia submergida i reduir la tassa d’atur.
La proposta de la Cecot ve avalada per la figura de l’Auto-Entrepreneur que França va posar en marxa fa més de dos anys amb bons resultats pel que fa a la reducció del nombre de persones a l’atur. A França s’han constituït 738.351 autoemprenedors des del 2009 . s´hi ha donat d’alta I una dada encara més encoratjadora a tenir en compte és que, segons l’Observatoire de l’Auto-Entrepreneur, el 13% dels autoemprenedors francesos s’han acabat convertint en persones jurídiques.
El model de l’autoemprenedor francès es basa en la constitució de l’empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts; pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials; protecció del patrimoni personal de l’emprenedor; afavoriment de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.
Quines són les característiques d’un/a autoemprenedor/a:
- Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.
- Protecció patrimonial per als béns aliens al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).
- Exempció del pagament del règim especial d’autònoms durant els dos primers anys d’activitat.
- Capitalització de la prestació d’atur per als autoemprenedors, sense més límit que l’ import de les prestacions a percebre.
- Per límits baixos de volum d'activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l’IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que es superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).
- IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).
- Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (per tal que no s’hagin de fer fins que el negoci és segur que estigui arrencat).
- Un cop l’empresa està consolidada facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l’impost sobre transmissions patrimonials i el actes jurídics documentats (AJD).
- Cessar l’activitat no ha de costar res.
- Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i pels comerciants un registre de compres.
Fonts:
Le portail des auto-entrepreneurs
L'Observatoire de l'Auto-Entrepreneur
Bloc PYMES y autónomos
Documents relacionats
Document de proposta per impulsar la figura de l'AutoemprenedorDOC 58.00 KB
Documento de propuesta para la creación de la figura del Autoemprendedor DOC 59.00 KB
30/11/2011 - Les empreses reconeixen la tasca d’inserció que fan les entitats socials com un servei beneficiós
- 200 professionals de l'ocupació i la inserció laboral reunits a Barcelona coincideixen a apostar per la col·laboració entre empreses i entitats
- Més enllà de la responsabilitat social corporativa, les empreses veuen la feina de reclutament i formació de personal que fan les ONGs com un bon servei
La col·laboració amb entitats socials per incorporar persones amb especial dificultat per trobar feina “no només beneficia les empreses: hi sortim guanyant tots com a país. Es tracta d’estendre el concepte d’empresa socialment responsable al territori per ser, en conjunt, un país socialment responsable”. Així ho afirmat avui el vicedegà d’ESADE Ricard Serlavós a la jornada per al foment de l’empresa inclusiva ‘FEM EQUIP!’, que ha reunit a Barcelona gairebé 200 directius de Recursos Humans, tècnics d’inserció d’entitats socials i altres professionals de l’àmbit acadèmic i de l’Administració relacionats amb les polítiques d’ocupació i la inserció sociolaboral.
Els portaveus de les cinc empreses que han exposat els seus casos de col·laboració amb ONGs per contractar persones en risc d’exclusió –Hotel Arts (que ha acollit l’acte), Desigual, Correos, Sodexo i Golden Line— han destacat els bons resultats de l’experiència, que va començar a iniciativa de les entitats –Casal dels Infants, Fundació Èxit, ACIDH, AVBC i Surt—, però que amb el temps ha esdevingut una relació estable i “una motivació per a l’organització i per als empleats”, en paraules de Lídia Llop, coordinadora de RRHH de Golden Line.
El periodista Josep Maria Ureta, que ha moderat la taula rodona sobre el valor afegit de les entitats com a proveïdores de recursos humans, ha qüestionat les empreses en relació als motius de fons per aplicar polítiques inclusives i col·laborar amb el món social: “Si a les memòries no hi hagués un apartat de ‘Responsabilitat Social Corporativa’, ho farien igualment?”. La pregunta llençada a continuació per Nacho Sequeira, director de Fundació Èxit, ha posat sobre la taula la gratuïtat del servei que presten les entitats i ha servit per completar la resposta dels directius de RRHH: “En aquest moment, és la millor targeta de visita que teniu les entitats –ha afirmat Vicenç Ibáñez, de Correos--; però us heu de fer més màrketing i vendre que ho esteu fent bé i que us costa un esforç”.
Les empreses també han reclamat més coneixement mutu, deixar de banda els prejudicis cap al món de l’empresa i no ser vistos només com a finançadors, establir relacions de ‘partenariat de negoci’ per fer un procés més compartit, conciliar millor els temps dels dos tipus d’organització l’empresa, i més formació i pràctiques guiades.
La secretària d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Esther Sánchez, ha assegurat que “la fórmula és la d’aquesta jornada: ser corresponsables i treballar de forma compartida”. Han inaugurat també la jornada Javier Ibars Álvaro, de Foment del Treball; Jaume Lanaspa, el director general de Fundació "la Caixa"; Teresa Crespo, presidenta d'ECAS; i Rivero Delgado, directora de l'Hotel Arts.
Amb motiu de la jornada, ECAS ha editat un Directori d’entitats amb serveis d’inserció laboral per facilitar que les empreses interessades en col·laborar en la inserció de col·lectius en risc contactin amb les entitats.
26/11/2011 - Requeriments legals dins el codi de conducta
Els codis ètics no estan concebuts estrictament amb una finalitat normativa sinó que pretenen gestionar els valors. Tot i així, també és cert que acaben prescrivint algunes conductes amb caràcter necessari o fins i tot poden esdevenir un document contractual en referència a algun grup d'interès com ara els subcontractistes.
Nota: article publicat a Jornal.cat
El fet que el codi de conducta no tingui ni hagi de tenir un caràcter exhaustiu de quines són les males pràctiques fa que alguns codis n'esmentin algunes mentre que no facin referència a d'altres. O fins i tot que descriguin aquestes males pràctiques de manera diferent. Vegem-ho amb un exemple. Comparem un fragment del codi de conducta d'Inditex amb el fragment corresponent del Codi Penal.
Código de Conducta Interno
L'empresa afirma que no discriminarà per raons de religió, però el codi penal inclou també les creences. És a dir, ens referim només a la discriminació als musulmans -per exemple- o també per altres factors de caràcter ideològic?
L'empresa afirma que no discriminarà per raons de discapacitat física, però el codi penal es refereix a qualsevol mena de discapacitat i, a més, inclou també les malalties. És a dir, ens referim només a la discriminació a les cadires de rodes o també als psíquics, sensorials, malalts mentals...? I els que tenen alguna malaltia?
L'empresa afirma que no discriminarà per raons de nacionalitat, però el codi penal es refereix a la pertinença a una ètnia o nació. És a dir, ens referim només a la discriminació per seu ciutadà d'un determinat estat o, en un sentit més ampli, per formar part d'una ètnia, d'una cultura, d'una nació sense estat...?
Empleados
- Inditex no emplea a nadie que esté por debajo de la edad legal.
- Ninguna persona empleada en Inditex es discriminada por raza, discapacidad física, religión, edad, nacionalidad o sexo.
- Los empleados de Inditex tienen reconocido el derecho de sindicación, asociación y negociación colectiva.
- En Inditex no se permite ninguna forma de acoso o abuso físico, sexual, psicológico o verbal.
- El salario que reciben los empleados de Inditex es acorde con la función desempeñada, siempre respetando los convenios de cada sector.
- Inditex garantiza que sus empleados desarrollan sus labores en lugares seguros y saludables.
Art. 314: Los que produzcan una grave discriminación en el empleo, público o privado, contra alguna persona por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, por ostentar la representación legal o sindical de los trabajadores, por el parentesco con otros trabajadores de la empresa o por el uso de alguna de las lenguas oficiales dentro del Estado español, y no restablezcan la situación de igualdad ante la ley tras requerimiento o sanción adminis- trativa, reparando los daños económicos que se hayan derivado, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de 12 a 24 meses. (LEY ORGÁNICA 15/2003, de 25 de noviembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal)
Si comparem, veurem que sols una mala pràctica apareix als dos llocs de manera idèntica: raça. En canvi, l'edat sols apareix al codi de l'empresa. El que és interessant és observar quines són les males pràctiques que l'empresa no ha volgut explicitar o les que ha explicitat de manera diferent.
Les que apareixen de manera diferent:
- sexo vs orientación sexual
- religión vs religión o creencias
- discapacidad física vs enfermedad o minusvalía
- nacionalidad vs pertenencia a una etnia o nación
L'empresa afirma que no discriminarà per raons de religió, però el codi penal inclou també les creences. És a dir, ens referim només a la discriminació als musulmans -per exemple- o també per altres factors de caràcter ideològic?
També és interessant observar quines són les males pràctiques que l'empresa no ha volgut explicitar, les del Codi Penal que no tenen reflex al Codi de Conducta:
- situación familiar
- por ostentar la representación legal o sindical de los trabajadores
- por el parentesco con otros trabajadores de la empresa
- por el uso de alguna de las lenguas oficiales
La situació familiar no és considerat rellevant, és a dir, que si una persona conviu sense matrimoni o en una comuna no està protegit pel Codi. Certament això no implica res. O sí! Pot implicar alguna cosa en aquells països on la legislació no sigui tan garantista amb els drets individuals com ho és a Europa o on la cultura o sentiment religiós predominant pugui penalitzar les persones que optin per fórmules familiars diferents a les localment considerades aptes. Tractant-se d'una empresa global, haver-ho inclòs hauria permès visualitzar com el sector privat pot actuar d'exportador de valors avançats pel que fa al respecte als drets individuals i la tolerància.
La mateixa reflexió caldria fer respecte a l'absència dels temes sindicals. Però amb major gravetat, ja que són més altes les probabilitats que aquesta discriminació es produeixi. En haver-ho obliterat es desperta el dubte sobre com actua l'empresa en aquests casos. Menys rellevant pot semblar el que fa referència al parentiu amb altres treballadors de l'empresa, i segurament més apte a ser suprimit en un codi que no vol reproduir el marc legal.
La darrera supressió és la que fa referència a l'ús de les llengües oficials, que no deixa de sorprendre tractant-se d'una empresa amb la seu central en un Estat i en una comunitat autònoma on aquest és un factor important. Malauradament, és habitual que els factors lingüístics siguin sistemàticament ocultats en la gestió de l'RSE de moltes empreses espanyoles com també en iniciatives de referència en gestió de la diversitat.
Com dèiem, un codi ètic no ha de reproduir el marc legal, però en una empresa multinacional és intereressant observar quines matèries manté i quines elimina, ja que aquelles males pràctiques que detalla que vol prescriure les està identificant per a tots els territoris on actua.
I fins i tot en l'àmbit local europeu, l'empresa té tota la legitimitat per a focalitzar en el Codi de conducta aquelles matèries que considera més rellevants per a la seva cultura interna, sense que això suposi cap limitació en la seva obligació de complir el marc legal respecte a aquelles altres que no hi hagi explicitat.
En tot cas, ens serveix per a entendre en quines matèries poden estar sent proactius a nivell intern (directrius, formació, seguiment) enfront d'altres en què solament podem pressuposar el compliment legal. I sempre queda el dubte de com exporten cap al Sud aquelles pràctiques positives de respecte i tolerància.
Concloent, tenim la sort que podem estar fent aquesta anàlisi amb notes crítiques perquè hi ha empreses que elaboren i fan públics els seus Codis ètics. Sense codis tot seria pitjor... i no podríem parlar-ne!
En tot cas, ens serveix per a entendre en quines matèries poden estar sent proactius a nivell intern (directrius, formació, seguiment) enfront d'altres en què solament podem pressuposar el compliment legal. I sempre queda el dubte de com exporten cap al Sud aquelles pràctiques positives de respecte i tolerància.
Nota: article publicat a Jornal.cat
23/11/2011 - Microsoft pretén controlar el comportament dels treballadors
Llegeixo amb astorament la notícia segons la qual el gegant informàtic vol patentar un sistema per controlar el comportament dels treballadors davant l'ordinador. Caldrà saber-ne més detalls, però a partir del que s'explica en aquesta notícia sembla un mecanisme impropi d'una societat avançada, del coneixement.
No dic que no s'hagi de controlar, però depèn del perfil d'empresa i de quina cultura interna volen desenvolupar. En tot cas, em sembla que un ull que t'observi i miri quanta estona estàs fent una cosa, amb qui parles, i fins i tot quina roba vesteixes, forma part d'un model de control absolut, i com a tal morbós.
El que m'estranya és que Microsoft ho vulgui fer i ho digui amb aquesta claredat. Això la situa més propera a un proveïdor d'empreses antigues, d'un model cultural industrial, que no com a proveïdor d'empreses modernes, amb una cultura avançada, interessants... Crec que els desposiciona. Per complementar la proposta de valor ja es poden dedicar també a oferir màquines de fitxar, segurates, i un servei de gestió d'acomiadaments.
Microsoft demana patentar un sistema per controlar el comportament dels treballadors davant l'ordinador
El sistema utilitza la tecnologia Kinect per monitorar la conducta gestual i les trucades telefòniques. Entre altres dades, registraria el temps dedicat a mirar el correu electrònic, a navegar per Internet o als processadors de text
ARA
Barcelona | Actualitzada el 21/11/2011 15:08
Microsoft ha sol·licitat als Estats Units la patent per un sistema que controla el comportament dels treballadors en els seus ordinadors, les trucades telefòniques i la conducta gestual. El sistema utilitza la tecnologia del popular sensor Kinect. En el cas que algun treballador tingui un comportament fora de les normes, s'envia una alerta al departament de recursos humans.
El sistema, que combina la tecnologia kinect amb una patent en tràmit de Microsoft, permetrà supervisar i analitzar el comportament dels empleats mitjançant un “sistema de comunicació multi-modal”. Així, el sistema permetria, entre d'altres, registrar dades poc polèmiques com el temps dedicat a mirar el correu electrònic, a navegar per Internet o a utilitzar processadors de textos. Però, a la vegada, també permetrà el control d'altres dades més intrusives com les trucades que es fan a l'oficina, la gesticulació del treballador o la roba utilitzada en una reunió.
Segons la patent, el sistema que vol patentar Microsoft contemplaria l'opció d'enviar un correu electrònic a l'empleat avisant-lo dels aspectes que ha de millorar, amb l'objectiu de donar-li un marge de millora.
02/11/2011 - FEM EQUIP! Recursos humans per al foment de l’empresa inclusiva | 25.11.2011
Per la cohesió social, cap a la plena ciutadania!
25 de novembre de 2011
de 9 a 13 hores
Hotel Arts, Sala Gaudí
BARCELONA
Incripció oberta i gratuïta (fins el 21.11.2011): formulari en línia | ecas@acciosocial.org | 93 268 22 22
PROGRAMES INCLUSIUS d’ECAS, La Caixa, InfoJobs i la Generalitat de Catalunya
BUSINESS CASE: Casos pràctics de col·laboració entre empreses i entitats.
DEBAT sobre ‘El valor afegit de les entitats socials com a proveïdores de recursos humans’
Intervenen en la jornada: Francesc Xavier Mena, Hble. conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya | Javier Ibars Álvaro, director del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball Nacional | Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social Fundació “la Caixa” | Teresa Crespo, presidenta d’ECAS | Ricard Serlavós, vicedegà d’Innovació Pedagògica i Qualitat Acadèmica d’ESADE | Jordi Sala, director de RRHH de l’Hotel Arts | Lídia Llop, coordinadora de RRHH de Golden Line | Mª Jesús Pérez, responsable de RRHH de Sodexho | Josep Maria Ureta, periodista | …
PROGRAMES INCLUSIUS d’ECAS, La Caixa, InfoJobs i la Generalitat de Catalunya
BUSINESS CASE: Casos pràctics de col·laboració entre empreses i entitats.
DEBAT sobre ‘El valor afegit de les entitats socials com a proveïdores de recursos humans’
Intervenen en la jornada: Francesc Xavier Mena, Hble. conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya | Javier Ibars Álvaro, director del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball Nacional | Jaume Lanaspa, director general de l’Obra Social Fundació “la Caixa” | Teresa Crespo, presidenta d’ECAS | Ricard Serlavós, vicedegà d’Innovació Pedagògica i Qualitat Acadèmica d’ESADE | Jordi Sala, director de RRHH de l’Hotel Arts | Lídia Llop, coordinadora de RRHH de Golden Line | Mª Jesús Pérez, responsable de RRHH de Sodexho | Josep Maria Ureta, periodista | …
FEM EQUIP! és una crida a tots els agents que poden contribuir a que les empreses del nostre país siguin cada vegada més inclusives: és a dir, a que apostin per donar una oportunitat a aquelles persones que tenen major dificultat per incorporar-se al mercat laboral i comptin amb les entitats socials com a aliades a l’hora de buscar el candidat més idoni per cobrir un lloc de treball. L’experiència de les organitzacions que conformen la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) en el camp de la formació i l’acompanyament de diversos col·lectiusamb especial dificultat per trobar feina –joves, dones, persones immigrades, amb trastorn mental, privades o ex privades de llibertat, discapacitades, etc.— representa un alt valor afegit per als responsables de recursos humans que pot ser beneficiós per a tots.
En base a la corresponsabilitat i el compromís per una societat més justa i amb oportunitats per a tothom, la jornada de treball pretén acostar al món empresarial la tasca que realitzen les entitats socials i els programes de reinserció, amb el suport de l’Administració, per tal de potenciar les vies de col·laboració i facilitar que les empreses contribueixin el màxim possible a la cohesió social del país.
18/10/2011 - Acte de la Càtedra la Caixa de #RSE de @iesebs
[ca] Vinc d'un acte de la Càtedra la Caixa d'RSE a l'IESE. Us aporto les piulades que n'he fet. A sota hi trobareu la informació de l'esdeveniment.
[es] Vengo de un acto de la Cátedra la Caixa de RSE en IESE. Les aporto los tweets (en catalán) que he hecho. Debajo se encuetra la información del evento.
La responsabilitat social de les empreses davant la crisi: experiències sobre la destrucció i creació d'ocupació
Ponents
Activitat en col · laboració amb la Càtedra "la Caixa" de Responsabilitat Social de l'Empresa i Govern Corporatiu de l'IESE
La responsabilidad social de las empresas ante la crisis: experiencias sobre la destrucción y creación de empleo
Ponentes
Luis Cano, Director de Recursos Humanos, Grupo Ficosa
Domingo Goenaga, Vicepresidente del Consejo, General Cable Sistemas
Juan Pedro Herrera, Director de Recursos Humanos, Lilly España
Actividad en colaboración con la Cátedra "la Caixa" de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo del IESE
[es] Vengo de un acto de la Cátedra la Caixa de RSE en IESE. Les aporto los tweets (en catalán) que he hecho. Debajo se encuetra la información del evento.
Lilly: les males Practiques en Gestio de RH queden durant anys. Encara q el directiu marxi... "aqui una vegada es va fer...". Cal vetllar-ho
Pregunta clau: per que no mitges jornades? Dificultat de cada canvi de torn. Pero proposa revisar absentisme, i augmentar jornada...(!)
General cable: calen uns sindicats diferents. Sols saben portar un únic argument: apujar sous pq pugi la demanda
Lilly: aportar informacio a la plantilla. Qüestió de respecte! Crea angoixa immediata pero permet gestionar-ho amb suport. "Em tocarà a mi?"
Lilly: la pèrdua de patents imp els feu canviar model de plantilla. Reducció de suport, model flexible... Pero creix a Xina, Brasil...
Lilly: el lideratge cal demostrar-ho en aq moments. I Transparencia! Cal fer-ho molt be amb els que marxen pq ens miren els que es queden
Lilly: major exigència legal, tractaments cada cop mes individualitzats, mes assajos clínics... Mes temps per patent, mes costos
Ficosa: en aq moments cal mirar si el q tenim s'ajusta al que cal. I en tot cas tractar tothom com voldríem ser tractats si ens arriba a nos
Ficosa: tenim problema com a pais: hem afavorit el treball ràpid, sense formacio, acceptant millores convenis per evitar conflictivitat
Ficosa: la critica no es sols cap als sindicats, tots ens hem equivocat i ens hem malacostumat. A molts llocs tenim salaris alemanys...
Lilly: traves a aprovació productes farmacèutics tenen entre altres causes la voluntat/necessitat d'endarrerir-ne la disponibilitat per...
Lilly: ...traves per diferir l'augment de la despesa publica (lligat a la voluntat de tenir uns sanitat de 1a línia i no poder-la pagar)
Lilly: 40.000 tr al mon (8.000 investigadors). Delegació a Espanya es l'unica amb tota la cadena de prov. Best Place to work últims 10 anys
General cable: podrien haver ajustat plantilla en -300 pero la perspectiva era crisi fins al 2011. Ara pateixen la manca ambició i caldrà +
General cable: 2010 caiguda forta a 2/3 del 2007. Inflacions, manca de personal i bonança econ prèvia els havia deixat 20-25% +cost sector
General cable: crisi'93 van incorporar com a variable tot increment per sobre de la inflació. Vinculació directa a beneficis. Molt positiu
General cable: 12.000 tr. al mon, seu als EUA. 3a posició mundial. Cables de tot tipus. Crisi'93 fou curta, no com ara. Tancaren plantes...
Només queden 3 empreses al mon fabricant retrovisors: una coreana, una nòrdica i una catalana: Ficosa. Pero han de millorar molt. #RSE
Ficosa: 8.000 treb. i aguanten! El vector mes important automoció es la innovacio. Conjuntament amb comsaemte tenen 300 enginyers. #RSE
Argandoña: contractar es bo i acomiadar dolent es massa simple. Les empreses tenen moltes responsabilitats i #partprenents, pero...
»
Argandoña:...pero una societat hauria d'avergonyir-se de tenir tantes persones i tants joves aturats. Quina societat estem construint? #RSE
A IESE parlant de #RSE a la catedra la Caixa. Argandoña presenta. Ficosa, Lilly, i General Cable Systems
Lloc: IESE, Barcelona
Date: 10/18/2011
Time: 07:00 PM - 8:30 PM Professor:Antonio Argandoña
D'entre totes les conseqüències de la crisi financera i la recessió econòmica, l'augment de la desocupació és, probablement, la que més greument afecta els ciutadans ia la societat en general. Per a les empreses l'atur s'ha convertit en una terrible disjuntiva: d'una banda, per la necessitat de reduir plantilles per permetre la continuïtat de l'empresa, d'un altre, per la consciència que el manteniment de l'ocupació primer i la seva creació després formen part important de la responsabilitat social d'una organització econòmica, especialment durant una recessió econòmica. En aquesta sessió comptarem amb la presència de representants d'empreses de diferents sectors, que compartiran amb nosaltres les seves experiències sobre el manteniment dels llocs de treball, la reducció no traumàtica de les plantilles i la creació de nous llocs de treball.
Ponents
Luis Cano , Director de Recursos Humans, Grup Ficosa
Domingo Goenaga , vicepresident del Consell, General Cable Sistemas
Juan Pedro Herrera , Director de Recursos Humans, Lilly Espanya
Moderador
Prof Antonio Argandoña
Titular de la Càtedra "la Caixa" de Responsabilitat Social de l'Empresa i Govern Corporatiu i Professor Ordinari d'Economia, IESE
Prof Antonio Argandoña
Titular de la Càtedra "la Caixa" de Responsabilitat Social de l'Empresa i Govern Corporatiu i Professor Ordinari d'Economia, IESE
Activitat en col · laboració amb la Càtedra "la Caixa" de Responsabilitat Social de l'Empresa i Govern Corporatiu de l'IESE
La responsabilidad social de las empresas ante la crisis: experiencias sobre la destrucción y creación de empleo
Place: IESE, Barcelona
Date: 10/18/2011
Time: 7:00 PM - 8:30 PM
Professor: Antonio Argandoña
Date: 10/18/2011
Time: 7:00 PM - 8:30 PM
Professor: Antonio Argandoña
De entre todas las consecuencias de la crisis financiera y la recesión económica, el aumento del desempleo es, probablemente, la que más gravemente afecta a los ciudadanos y a la sociedad en general. Para las empresas el paro se ha convertido en una terrible disyuntiva: de un lado, por la necesidad de reducir plantillas para permitir la continuidad de la empresa; de otro, por la conciencia de que el mantenimiento del empleo primero y su creación después forman parte importante de la responsabilidad social de una organización económica, especialmente durante una recesión económica. En esta sesión contaremos con la presencia de representantes de empresas de distintos sectores, que compartirán con nosotros sus experiencias sobre el mantenimiento de los puestos de trabajo, la reducción no traumática de las plantillas y la creación de nuevos empleos.
Ponentes
Luis Cano, Director de Recursos Humanos, Grupo Ficosa
Domingo Goenaga, Vicepresidente del Consejo, General Cable Sistemas
Juan Pedro Herrera, Director de Recursos Humanos, Lilly España
Moderador
Prof. Antonio Argandoña
Titular de la Cátedra "la Caixa" de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo y Profesor Ordinario de Economía, IESE
Prof. Antonio Argandoña
Titular de la Cátedra "la Caixa" de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo y Profesor Ordinario de Economía, IESE
Actividad en colaboración con la Cátedra "la Caixa" de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo del IESE
15/10/2011 - Carlos Obeso: "La transformació del valor del treball"
El professor d'ESADE Carlos Obeso parla de la transformació del valor del treball en aquest vídeo extret de www.valors.org
15/10/2011 - Regalos a los maestros (II)
Ayer hablamos de regalos y lo hicimos focalizando sobre todo los Regalos a los maestros / Regals als mestres, sin saber que ayer mismo la UNESCO propuso que los buenos maestros cobren más. Por eso, complementaré la reflexión de ayer con estas dos notas:
Primera. Creo que en nuestra sociedad, de acuerdo con el grado de desarrollo que tenemos, los retos que plantea una economía del conocimiento y los problemas que arrastramos en cuanto a productividad y competitividad, hay que avanzar urgentemente hacia un sistema de retribución más vinculado al rendimiento.
Sin duda, éste no es un paso fácil, porque cuando hay que valorar el rendimiento en tareas basadas en el talento, lo que hay que medir no son productos elaborados sino otros intangibles como la calidad asociada al servicio.
Desde una óptica de responsabilidad social y, de hecho, de justicia retributiva, este también es un paso necesario. Ya no trabajamos por horas sino por rendimiento y es por ello que se debe medir la paga, por lo menos esa es la tendencia. Y se equivocan los que no quieren ni entrar a valorar estos términos porque conciben el trabajo solo en los parámetros del cumplimiento de unos horarios.
Cobrar por resultados ya no es sólo el verdadero estímulo sino que cobrar por presencialidad es un antiestímulo. Premia a los peores y, en consecuencia, desincentiva a los mejores. También es cierto que el paso de esta política antigua a la moderna no se basa solamente en este hecho, y que esta medida aislada puede generar incluso disfuncionalidades si no se sabe articular en el contexto corporativo de un cambio de modelo cultural y estratégico.
En el campo de la educación esto también es así. Leemos que más de la mitad de países europeos ya tienen bonificaciones en el sueldo de los profesores para incentivar la calidad de la enseñanza. La propuesta persigue premiar a los docentes que obtengan mejores resultados a través de una serie de pruebas de evaluación a los alumnos. El asesor de políticas educativas de la Unesco Francesc Pedró ha propuesto en Barcelona, en una jornada sobre políticas educativas del Institut Català d'Avaluació de Polítiques Educatives que el sueldo de los maestros incluya un complemento para recompensar la calidad y la eficiencia de su labor docente. El complemento, que ya está previsto en la Ley de Educación de Cataluña (LEC), iría en la línea de lo que ya hacen la mitad de los países de Europa y Estados Unidos, con mejoras de sueldo de entre un 30 y un 50% del salario base.
Segunda. Voy más allá. Cuando ciertas profesiones ya incorporan los regalos como una práctica cotidiana regular, de eso se le llama propinas. Las propinas están aceptadas en algunas culturas. En algunos países son una práctica tan normal que incluso tienen la consideración de casi obligadas. Viene a ser de mala educación no darlas. Tan normalizadas están que se entiende que el salario sea bajo porque ya se ve complementado con la generosidad de la clientela. Por otro lado, este complemento salarial forma parte del dinero negro, que esquiva la imposición fiscal.
Es fiscalmente injusto para la sociedad y es perjudicial para el trabajador que pierde dignidad salarial más otras consecuencias (paro, jubilación). Pero alguien podría considerar que es una manera sencilla de tener un sobresueldo, es decir, una remuneración variable, por objetivos. Incluso podríamos considerarlo moderno si entendemos que se procede con la implicación plena de un grupo de interés: la clientela.
Pero no podemos considerarlo así. Hablé de ello hace tiempo en dos reflexiones: En contra de la propina y Sorpresa por la práctica de donativos y propinas (2. Las Propinas). Hice referencia a un reportaje de la Vanguardia, titulado " La propina Sufre por la falta de profesionalidad ", donde se explica que esta práctica va perdiendo peso:
Primera. Creo que en nuestra sociedad, de acuerdo con el grado de desarrollo que tenemos, los retos que plantea una economía del conocimiento y los problemas que arrastramos en cuanto a productividad y competitividad, hay que avanzar urgentemente hacia un sistema de retribución más vinculado al rendimiento.
Sin duda, éste no es un paso fácil, porque cuando hay que valorar el rendimiento en tareas basadas en el talento, lo que hay que medir no son productos elaborados sino otros intangibles como la calidad asociada al servicio.
Desde una óptica de responsabilidad social y, de hecho, de justicia retributiva, este también es un paso necesario. Ya no trabajamos por horas sino por rendimiento y es por ello que se debe medir la paga, por lo menos esa es la tendencia. Y se equivocan los que no quieren ni entrar a valorar estos términos porque conciben el trabajo solo en los parámetros del cumplimiento de unos horarios.
Cobrar por resultados ya no es sólo el verdadero estímulo sino que cobrar por presencialidad es un antiestímulo. Premia a los peores y, en consecuencia, desincentiva a los mejores. También es cierto que el paso de esta política antigua a la moderna no se basa solamente en este hecho, y que esta medida aislada puede generar incluso disfuncionalidades si no se sabe articular en el contexto corporativo de un cambio de modelo cultural y estratégico.
En el campo de la educación esto también es así. Leemos que más de la mitad de países europeos ya tienen bonificaciones en el sueldo de los profesores para incentivar la calidad de la enseñanza. La propuesta persigue premiar a los docentes que obtengan mejores resultados a través de una serie de pruebas de evaluación a los alumnos. El asesor de políticas educativas de la Unesco Francesc Pedró ha propuesto en Barcelona, en una jornada sobre políticas educativas del Institut Català d'Avaluació de Polítiques Educatives que el sueldo de los maestros incluya un complemento para recompensar la calidad y la eficiencia de su labor docente. El complemento, que ya está previsto en la Ley de Educación de Cataluña (LEC), iría en la línea de lo que ya hacen la mitad de los países de Europa y Estados Unidos, con mejoras de sueldo de entre un 30 y un 50% del salario base.
Segunda. Voy más allá. Cuando ciertas profesiones ya incorporan los regalos como una práctica cotidiana regular, de eso se le llama propinas. Las propinas están aceptadas en algunas culturas. En algunos países son una práctica tan normal que incluso tienen la consideración de casi obligadas. Viene a ser de mala educación no darlas. Tan normalizadas están que se entiende que el salario sea bajo porque ya se ve complementado con la generosidad de la clientela. Por otro lado, este complemento salarial forma parte del dinero negro, que esquiva la imposición fiscal.
Es fiscalmente injusto para la sociedad y es perjudicial para el trabajador que pierde dignidad salarial más otras consecuencias (paro, jubilación). Pero alguien podría considerar que es una manera sencilla de tener un sobresueldo, es decir, una remuneración variable, por objetivos. Incluso podríamos considerarlo moderno si entendemos que se procede con la implicación plena de un grupo de interés: la clientela.
Pero no podemos considerarlo así. Hablé de ello hace tiempo en dos reflexiones: En contra de la propina y Sorpresa por la práctica de donativos y propinas (2. Las Propinas). Hice referencia a un reportaje de la Vanguardia, titulado " La propina Sufre por la falta de profesionalidad ", donde se explica que esta práctica va perdiendo peso:
En contra de la propina. Entre las muchas razones que explican la tendencia está el avance de un nuevo tipo de clientela contraria a pagar propinas. No es por tacañería, explica Pablo Batlle, coautor del libro Protocolo y buenas maneras,de editorial Planeta. Se trata más bien de una filosofía en la que se da por supuesto que el trabajador del sector servicios debe ganar un sueldo digno y suficiente, sin necesidad de que los clientes les aporten extras. "Suelen ser personas con formación universitaria, de entre 30 y 40 años", explica Batlle. La teoría del movimiento antipropina se basa en que la perpetuación de este pago "de más" hará que los empresarios nunca suban el sueldo a sus empleados. Aparte del aspecto económico, también arguyen el respeto por la persona. Para ellos, dar propina equivale a dar una limosna y menospreciar la labor del profesional. Norbert Bilbeny, profesor de Ética de la Universitat de Barcelona, afirma que el hecho de ofrecer propina "humilla a la persona que la recibe". Según él, se trata de un "reconocimiento de inferioridad del otro y por lo tanto un comportamiento éticamente incorrecto".
15/10/2011 - Regals als mestres (II)
#RespGlobal .
Ahir vam parlar de regals i ho vam fer focalitzant sobretot els Regals als mestres / Regalos a los maestros, sense saber que ahir mateix la UNESCO va proposar que els bons mestres cobrin més.
Per això, complementaré la reflexió d'ahir amb aquestes dues notes:
Primera. Crec que en la nostra societat, d'acord amb el grau de desenvolupament que tenim, els reptes que planteja una economia del coneixement i els problemes que arrosseguem quant a productivitat i competitivitat, cal avançar urgentment cap a un sistema de retribució més vinculat al rendiment.
Sens dubte, aquest no és un pas fàcil, perquè quan cal valorar el rendiment en feines basades en el talent, allò que cal mesurar no són productes elaborats sinó altres intangibles com la qualitat associada al servei.
Des d'una òptica de responsabilitat social i, de fet, de justícia retributiva, aquest també és un pas necessari. Ja no treballem per hores sinó per rendiment i és per això que s'ha de mesurar la paga, almenys aquesta és la tendència. I s'equivoquen els que no volen ni entrar a valorar aquests termes perquè conceben la feina solament en els paràmetres del compliment d'uns horaris.
Cobrar per resultats ja no és solament el veritable estímul sinó que cobrar per presencialitat és un antiestímul. Premia els pitjors i, en conseqüència, desincentiva els millors. També és cert que el pas d'aquesta política antiga a la moderna no es basa solament en aquest fet, i que aquesta mesura aïllada pot generar fins i tot disfuncionalitats si no se sap articular en el context corporatiu d'un canvi de model cultural i estratègic.
En el camp de l'educació això també és així. Llegim que més de la meitat de països europeus ja tenen bonificacions en el sou dels professors per incentivar la qualitat de l'ensenyament. La proposta persegueix premiar els docents que obtinguin més bons resultats a través d'una sèrie de proves d'avaluació als alumnes. L'assessor de polítiques educatives de la Unesco Francesc Pedró ha proposat a Barcelona, en una jornada sobre polítiques educatives de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Educatives que el sou dels mestres inclogui un complement per recompensar la qualitat i l'eficiència de la seva tasca docent. El complement, que ja està previst en la llei d'educació de Catalunya (LEC), aniria en la línia del que ja fan la meitat dels països d'Europa i els Estats Units, amb millores de sou d'entre un 30 i un 50% del salari base.
Segona. Vaig més enllà. Quan certes professions ja incorporen els regals com una pràctica quotidiana regular, d'això se'n diu propines. Les propines estan acceptades en algunes cultures. En alguns països són una pràctica tan normal que fins i tot tenen la consideració de gairebé obligades. Ve a ser de mala educació no donar-ne. Tan normalitzades estan que s'entén que el salari sigui baix perquè ja es veu complementat amb la generositat de la clientela. D'altra banda, aquest complement salarial forma part del diner negre, que esquiva la imposició fiscal.
És fiscalment injust per a la societat i és perjudicial per al treballador que perd dignitat salarial més altres conseqüències (atur, jubilació). Però algú podria considerar que és una manera senzilla de tenir un sobresou, és a dir, una remuneració variable, per objectius. Fins i tot podríem considerar-ho modern si entenem que es procedeix amb la implicació plena d'un grup d'interès: la clientela.
Però no podem considerar-ho així. En vaig parlar fa temps en dues reflexions: En contra de la propina i
Sorpresa per la pràctica de donatius i propines (2. Les Propines). Vaig fer referència a un reportatge de la Vanguardia, titulat "La propina sufre por la falta de profesionalidad", en què s'explica que aquesta pràctica va perdent pes:
Ahir vam parlar de regals i ho vam fer focalitzant sobretot els Regals als mestres / Regalos a los maestros, sense saber que ahir mateix la UNESCO va proposar que els bons mestres cobrin més.
Per això, complementaré la reflexió d'ahir amb aquestes dues notes:
Primera. Crec que en la nostra societat, d'acord amb el grau de desenvolupament que tenim, els reptes que planteja una economia del coneixement i els problemes que arrosseguem quant a productivitat i competitivitat, cal avançar urgentment cap a un sistema de retribució més vinculat al rendiment.
Sens dubte, aquest no és un pas fàcil, perquè quan cal valorar el rendiment en feines basades en el talent, allò que cal mesurar no són productes elaborats sinó altres intangibles com la qualitat associada al servei.
Des d'una òptica de responsabilitat social i, de fet, de justícia retributiva, aquest també és un pas necessari. Ja no treballem per hores sinó per rendiment i és per això que s'ha de mesurar la paga, almenys aquesta és la tendència. I s'equivoquen els que no volen ni entrar a valorar aquests termes perquè conceben la feina solament en els paràmetres del compliment d'uns horaris.
Cobrar per resultats ja no és solament el veritable estímul sinó que cobrar per presencialitat és un antiestímul. Premia els pitjors i, en conseqüència, desincentiva els millors. També és cert que el pas d'aquesta política antiga a la moderna no es basa solament en aquest fet, i que aquesta mesura aïllada pot generar fins i tot disfuncionalitats si no se sap articular en el context corporatiu d'un canvi de model cultural i estratègic.
En el camp de l'educació això també és així. Llegim que més de la meitat de països europeus ja tenen bonificacions en el sou dels professors per incentivar la qualitat de l'ensenyament. La proposta persegueix premiar els docents que obtinguin més bons resultats a través d'una sèrie de proves d'avaluació als alumnes. L'assessor de polítiques educatives de la Unesco Francesc Pedró ha proposat a Barcelona, en una jornada sobre polítiques educatives de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Educatives que el sou dels mestres inclogui un complement per recompensar la qualitat i l'eficiència de la seva tasca docent. El complement, que ja està previst en la llei d'educació de Catalunya (LEC), aniria en la línia del que ja fan la meitat dels països d'Europa i els Estats Units, amb millores de sou d'entre un 30 i un 50% del salari base.
Segona. Vaig més enllà. Quan certes professions ja incorporen els regals com una pràctica quotidiana regular, d'això se'n diu propines. Les propines estan acceptades en algunes cultures. En alguns països són una pràctica tan normal que fins i tot tenen la consideració de gairebé obligades. Ve a ser de mala educació no donar-ne. Tan normalitzades estan que s'entén que el salari sigui baix perquè ja es veu complementat amb la generositat de la clientela. D'altra banda, aquest complement salarial forma part del diner negre, que esquiva la imposició fiscal.
És fiscalment injust per a la societat i és perjudicial per al treballador que perd dignitat salarial més altres conseqüències (atur, jubilació). Però algú podria considerar que és una manera senzilla de tenir un sobresou, és a dir, una remuneració variable, per objectius. Fins i tot podríem considerar-ho modern si entenem que es procedeix amb la implicació plena d'un grup d'interès: la clientela.
Però no podem considerar-ho així. En vaig parlar fa temps en dues reflexions: En contra de la propina i
Sorpresa per la pràctica de donatius i propines (2. Les Propines). Vaig fer referència a un reportatge de la Vanguardia, titulat "La propina sufre por la falta de profesionalidad", en què s'explica que aquesta pràctica va perdent pes:
En contra de la propina. Entre las muchas razones que explican la tendencia está el avance de un nuevo tipo de clientela contraria a pagar propinas. No es por tacañería, explica Pablo Batlle, coautor del libro Protocolo y buenas maneras,de editorial Planeta. Se trata más bien de una filosofía en la que se da por supuesto que el trabajador del sector servicios debe ganar un sueldo digno y suficiente, sin necesidad de que los clientes les aporten extras. "Suelen ser personas con formación universitaria, de entre 30 y 40 años", explica Batlle. La teoría del movimiento antipropina se basa en que la perpetuación de este pago "de más" hará que los empresarios nunca suban el sueldo a sus empleados. Aparte del aspecto económico, también arguyen el respeto por la persona. Para ellos, dar propina equivale a dar una limosna y menospreciar la labor del profesional. Norbert Bilbeny, profesor de Ética de la Universitat de Barcelona, afirma que el hecho de ofrecer propina "humilla a la persona que la recibe". Según él, se trata de un "reconocimiento de inferioridad del otro y por lo tanto un comportamiento éticamente incorrecto".
14/10/2011 - No acatar la festa
La insubmissió o la desobediència civil no violenta són pràctiques que de manera individual o col·lectiva intenten plantar cara a decisions governamentals que són contràries a drets que es consideren bàsics, o que atempten contra la llibertat de consciència, o que suposen una imposició inassumible democràticament.
Avui dia ja no es tracta d'anar contra el servei militar, per exemple, sinó que hi ha altres reptes i demandes. Ahir se'n va visualitzar una: organitzacions com Òmnium Cultural van fer la jornada laboral amb total normalitat, no acatant la festa "nacional" marcada pel govern espanyol.
És interessant valorar en aquests casos com una organització actua coherentment amb els seus valors i discurs, portant-los a la vivència pràctica quotidiana, i trobant la manera de fer-ho responsablement. En aquest cas, se suposa que l'entitat ha cercat un altre dia per a fer la festa que correspon als seus treballadors, o bé la pot haver deixat disponible perquè cadascú la faci quan vulgui.
Lògicament, aquesta mena de pràctiques requereixen una plena alineació en valors entre treballadors i empresa. Altrament no seria possible. En el cas dels autònoms és diferent, tot i que també podem comunicar obertament la nostra decisió de treballar, com vam fer a Dia intens de feina i dinar de treball al Norai. A més, vam decidir fer un dinar de feina i desgravar-lo... a veure si en la inspecció d'Hisenda s'atreveixen a dir que en un dia festiu no es fan dinars de feina. En la meva agenda laboral l'he marcat com a dia feiner.
Avui llegim la notícia que entitats com Òmnium Cultural fan jornada laboral normalitzada i se salten la festivitat espanyola. Una jornada que el conseller de governació del primer govern Pujol, Joan Rigol, va aconseguir treure del calendari festiu a Catalunya i que per un decret administratiu va tornar a imposar-se el 1987.
Avui llegim la notícia que entitats com Òmnium Cultural fan jornada laboral normalitzada i se salten la festivitat espanyola. Una jornada que el conseller de governació del primer govern Pujol, Joan Rigol, va aconseguir treure del calendari festiu a Catalunya i que per un decret administratiu va tornar a imposar-se el 1987.
Interessant la gestió de l'RSE per als continguts que afecten al tractament de les imposicions polítiques. Tot un món en la gestió de la diversitat.
22/09/2011 - Les llengües, element clau per al mercat laboral europeu, indica la Comissió Europea
Diverses notícies sobre llengua, multilingüisme, empresa i societat:
Neix l'Observatori Europeu de les Llengües. Vol esdevenir la plataforma en línia de referència sobre multilingüisme a Europa.
Les llengües, element clau per al mercat laboral europeu, indica la Comissió Europea. El darrer informe de la institució europea posa de manifest la necessitat creixent d'un mercat laboral més multilingüe i amb més competències comunicatives.
Neix l'Observatori Europeu de les Llengües. Vol esdevenir la plataforma en línia de referència sobre multilingüisme a Europa.
VI Jornada Internacional de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüisme. La Jornada Llengües i família es proposa oferir a les famílies plurilingües i als educadors un marc per conèixer les darreres aportacions de diferents disciplines en aquest àmbit així com un espai per a l'intercanvi d'experiències i l'aprenentatge compartit.
Projecció del documental sobre la immersió lingüística 'Speaking in Tongues'. El documental presenta la promesa d'uns Estats Units preocupats per les llengües i el valor de ser plurilingüe.
12/09/2011 - El voluntariat compta a LinkedIn!
La xarxa de professionals LinkedIn inclou un nou camp al perfil dels usuaris per permetre’ls donar a conèixer les seves experiències de voluntariat.
Volunteer Experience & Causes” és el nou apartat que permetrà els usuaris de LinkedIn explicar en el seu perfil les seves tasques de voluntariat, les causes que els motiven i les organitzacions a qui recolzen.
Volunteer Experience & Causes” és el nou apartat que permetrà els usuaris de LinkedIn explicar en el seu perfil les seves tasques de voluntariat, les causes que els motiven i les organitzacions a qui recolzen.
Per demostrar la importància del voluntariat, LinkedIn ha fet públics els resultats d’una enquesta que ha dut a terme i segons la qual el 20% dels responsables de recursos humans sosté que en algun moment s’han fonamentat en l’experiència de voluntariat d’una persona candidata per decidir-ne la contractació.
A més, el 41% dels professionals enquestats reconeix el voluntariat com una experiència tan valuosa com la de les feines remunerades.
A Espanya, LinkedIn va enquestar 887 professionals dels quals el 49% tenia experiència en voluntariat malgrat que, segons el mateix estudi, només el 31% dels professionals inclou les tasques voluntàries dins del seu currículum.
Segons la directora de LinkedIn's Connection, Nicole Williams, els professionals s'equivoquen sovint quan no consideren el treball voluntari com una experiència de treball real. Atesa l’actual conjuntura econòmica i l’alta competitivitat del mercat laboral, incloure el voluntariat en el perfil esdevé un element més per decidir-se per un o altre candidat.
Font: xarxanet.org
Font: xarxanet.org
25/08/2011 - El manager obsessiu (II)
Fa un parell de dies, vaig parlar del manager obsessiu, referint-me a l'inefable #Mourinho. I vaig centrar-me en els esdeveniments recents de la final de la Supercopa.
Per a entendre la mentalitat obsessiva i crec que malaltissa de l'entrenador portuguès ens pot fer servei conèixer què va passar en un dels darrers enfrontaments Madrid-Barça de la temporada passada.
Diego Torres i el diari El País es van encarregar de realitzar la prèvia del xoc entre els dos equips des de les pàgines del diari de Prisa a la seva manera. Així doncs, el periodista argentí signava una informació - El bany de Red Bull - que no va deixar indiferent a ningú. En la mateixa, Torres rememora els 'clàssics' jugats la temporada passada. En concret el del partit de Lliga del 17 d'abril, on assegura que Mourinho va entrar en còlera quan va constatar que hores abans de la trobada un mitjà de comunicació anunciava la titularitat de Pepe en el medi centre, secret que havia exigit mantenir la seva plantilla:
"¡Sois unos traidores!", gritaba. "¡Os pedí que no filtraseis la alineación y me habéis traicionado! ¡Se nota que no estáis conmigo!" "Los jugadores nunca le habían visto tan angustiado. Según dicen los testigos, no paraba de insultarlos. Repasó uno por uno a los que tenía a su alrededor. Cuando se encontró con la cara de Granero, que se desvive por halagarlo, le señaló. Según un empleado del club, dijo algo así: 'El único amigo que tengo en este vestuario es Granero. ¡Pero ya ni me puedo fiar de él!¡Me habéis dejado solo !¡Sois la plantilla más traidora que he tenido en mi vida!'".
Per a entendre la mentalitat obsessiva i crec que malaltissa de l'entrenador portuguès ens pot fer servei conèixer què va passar en un dels darrers enfrontaments Madrid-Barça de la temporada passada.
Diego Torres i el diari El País es van encarregar de realitzar la prèvia del xoc entre els dos equips des de les pàgines del diari de Prisa a la seva manera. Així doncs, el periodista argentí signava una informació - El bany de Red Bull - que no va deixar indiferent a ningú. En la mateixa, Torres rememora els 'clàssics' jugats la temporada passada. En concret el del partit de Lliga del 17 d'abril, on assegura que Mourinho va entrar en còlera quan va constatar que hores abans de la trobada un mitjà de comunicació anunciava la titularitat de Pepe en el medi centre, secret que havia exigit mantenir la seva plantilla:
