Number of results 13
for informes
02/06/2011 - La totalitat de les empreses líders exigeix criteris de responsabilitat corporativa als seus proveïdors
• El 30% de les empreses continuen sense incorporar l'RC de manera estratègica en la seva organització.
• El 100% de les empreses líders gestiona l'RS des dels seus respectius Consells d'Administració.
• Segons dades extretes del "Estudi Multisectorial sobre l'Estat de la Responsabilitat Corporativa de la gran empresa a l'Estat espanyol 2011 ", obtingut sobre una mostra de 144 companyies entre les quals hi ha 18 sectors representats.
El Club d'Excel·lència en Sostenibilitat va presentar ahir l'"Estudi Multisectorial sobre l'Estat de la Responsabilitat Corporativa de la Gran Empresa a l'Estat espanyol 2011 ", acte en què ha participat el Director General d'Economia Social i RS.
Per a l'elaboració s'han tingut en compte les respostes de 144 empreses, xifra que implica un augment de participació en l'estudi de 23 empreses respecte a l'any 2009 destacant així el creixent interès que les empreses mostren en la matèria. El representant de l'Administració central ha indicat en la seva intervenció que avançar en la relació mútua entre empresa i societat multiplica els efectes positius per a l'empresa ja que "a més de rendibilitat econòmica, comporta rendibilitat social".
A més, ha afegit que desenvolupar mesures de Responsabilitat Corporativa permet "consolidar els elements de legitimació social de les empreses ". D'altra banda, i dins del canvi de model productiu que està impulsant el Govern espanyol, ha animat les empreses a competir apostant per la qualitat i l'excel·lència "perquè guanya l'empresa i la ciutadania ", i no "a la baixa" ja que seria perjudicial per a tothom.
Realitzat amb la col·laboració del Ministeri de Treball i Immigració, en l'estudi es realitza una classificació de dos tipus d'empreses pel que fa a la consolidació i implantació de les pràctiques de responsabilitat corporativa: "líders" i "majoria". Segons aquest criteri, són empreses líders 21 de les participants, la qual cosa representa el 15% de la mostra, igual que en l'estudi 2009, fet que permet comparar els resultats entre ambdues edicions tot i que les empreses que formen part d'aquest segment han variat respecte a la publicació anterior.
L'informe analitza l'estat de l'RC sobre l'anàlisi de les dades obtingudes en base a les pràctiques responsables de 144 companyies i la seva gestió tècnico-econòmica, social interna i externa, ambiental, de govern corporatiu i de relació amb els grups de interès. Es reforça en aquesta edició alguns aspectes com la gestió responsable de la cadena de proveïdors, els drets humans o la incorporació de les TIC per a la millora de l'eficiència i la gestió de processos.
"La responsabilitat corporativa és sempre rendible. Tant ara, amb l'actual recessió com en una situació econòmica estable, l'estudi demostra que hi ha una correlació directa entre la sostenibilitat i la millora de resultats ", assegura Joaquim Borràs, President Executiu de ISS Facility Services
En opinió d'Ángel Ibisate, director de Responsabilitat Corporativa i Qualitat de Red Eléctrica de España i director de l'estudi: "Després de 3 Estudis multisectorials sobre l'estat de l'RC al nostre país, aquest estudi permet situar-nos en una posició a través de la qual podem comprovar què han fet les empreses per dissenyar i integrar l'RC en els seus sistemes de gestió durant els sis últims anys. D'altra banda, encara que el nombre de grans empreses que operen a Espanya sota l'RC és reduït, Espanya disposa d'un conjunt d'empreses líders, que ho són tant a nivell nacional com internacional ".
Per a Isabel Castillo, directora de Projectes del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat i Coordinadora de l'Estudi: "Cada vegada són més les organitzacions interessades en la responsabilitat corporativa, així ho demostra l'augment en el nombre d'empreses participants en aquesta darrera edició de l'estudi. A més, des de la primera edició, publicada el 2007, fins a l'actual, s'ha notat que les empreses, sobretot les líders, han anat madurant en la gestió de la responsabilitat corporativa amb l'adopció d'estratègies, polítiques i plans d'acció cada vegada més concrets, s'han alineat els objectius de la responsabilitat corporativa amb l'estratègia de la companyia cap a un model de sostenibilitat econòmica, ambiental i social compromès i, sens dubte, rendible per a l'empresa ".
Club d'Excel·lència en Sostenibilitat
El Club d'Excel·lència en Sostenibilitat és una associació empresarial formada per un grup de
grans empreses que aposten pel creixement sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental amb l'objectiu de ser:
• Un fòrum de diàleg amb stakeholders
• Plataforma de benchmarking en Desenvolupament Sostenible.
• Transmissors de bones pràctiques en Responsabilitat Corporativa al teixit empresarial espanyol
• El 100% de les empreses líders gestiona l'RS des dels seus respectius Consells d'Administració.
• Segons dades extretes del "Estudi Multisectorial sobre l'Estat de la Responsabilitat Corporativa de la gran empresa a l'Estat espanyol 2011 ", obtingut sobre una mostra de 144 companyies entre les quals hi ha 18 sectors representats.
El Club d'Excel·lència en Sostenibilitat va presentar ahir l'"Estudi Multisectorial sobre l'Estat de la Responsabilitat Corporativa de la Gran Empresa a l'Estat espanyol 2011 ", acte en què ha participat el Director General d'Economia Social i RS.
Per a l'elaboració s'han tingut en compte les respostes de 144 empreses, xifra que implica un augment de participació en l'estudi de 23 empreses respecte a l'any 2009 destacant així el creixent interès que les empreses mostren en la matèria. El representant de l'Administració central ha indicat en la seva intervenció que avançar en la relació mútua entre empresa i societat multiplica els efectes positius per a l'empresa ja que "a més de rendibilitat econòmica, comporta rendibilitat social".
A més, ha afegit que desenvolupar mesures de Responsabilitat Corporativa permet "consolidar els elements de legitimació social de les empreses ". D'altra banda, i dins del canvi de model productiu que està impulsant el Govern espanyol, ha animat les empreses a competir apostant per la qualitat i l'excel·lència "perquè guanya l'empresa i la ciutadania ", i no "a la baixa" ja que seria perjudicial per a tothom.
Realitzat amb la col·laboració del Ministeri de Treball i Immigració, en l'estudi es realitza una classificació de dos tipus d'empreses pel que fa a la consolidació i implantació de les pràctiques de responsabilitat corporativa: "líders" i "majoria". Segons aquest criteri, són empreses líders 21 de les participants, la qual cosa representa el 15% de la mostra, igual que en l'estudi 2009, fet que permet comparar els resultats entre ambdues edicions tot i que les empreses que formen part d'aquest segment han variat respecte a la publicació anterior.
L'informe analitza l'estat de l'RC sobre l'anàlisi de les dades obtingudes en base a les pràctiques responsables de 144 companyies i la seva gestió tècnico-econòmica, social interna i externa, ambiental, de govern corporatiu i de relació amb els grups de interès. Es reforça en aquesta edició alguns aspectes com la gestió responsable de la cadena de proveïdors, els drets humans o la incorporació de les TIC per a la millora de l'eficiència i la gestió de processos.
"La responsabilitat corporativa és sempre rendible. Tant ara, amb l'actual recessió com en una situació econòmica estable, l'estudi demostra que hi ha una correlació directa entre la sostenibilitat i la millora de resultats ", assegura Joaquim Borràs, President Executiu de ISS Facility Services
En opinió d'Ángel Ibisate, director de Responsabilitat Corporativa i Qualitat de Red Eléctrica de España i director de l'estudi: "Després de 3 Estudis multisectorials sobre l'estat de l'RC al nostre país, aquest estudi permet situar-nos en una posició a través de la qual podem comprovar què han fet les empreses per dissenyar i integrar l'RC en els seus sistemes de gestió durant els sis últims anys. D'altra banda, encara que el nombre de grans empreses que operen a Espanya sota l'RC és reduït, Espanya disposa d'un conjunt d'empreses líders, que ho són tant a nivell nacional com internacional ".
Per a Isabel Castillo, directora de Projectes del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat i Coordinadora de l'Estudi: "Cada vegada són més les organitzacions interessades en la responsabilitat corporativa, així ho demostra l'augment en el nombre d'empreses participants en aquesta darrera edició de l'estudi. A més, des de la primera edició, publicada el 2007, fins a l'actual, s'ha notat que les empreses, sobretot les líders, han anat madurant en la gestió de la responsabilitat corporativa amb l'adopció d'estratègies, polítiques i plans d'acció cada vegada més concrets, s'han alineat els objectius de la responsabilitat corporativa amb l'estratègia de la companyia cap a un model de sostenibilitat econòmica, ambiental i social compromès i, sens dubte, rendible per a l'empresa ".
Club d'Excel·lència en Sostenibilitat
El Club d'Excel·lència en Sostenibilitat és una associació empresarial formada per un grup de
grans empreses que aposten pel creixement sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental amb l'objectiu de ser:
• Un fòrum de diàleg amb stakeholders
• Plataforma de benchmarking en Desenvolupament Sostenible.
• Transmissors de bones pràctiques en Responsabilitat Corporativa al teixit empresarial espanyol
10/04/2011 - Estudi comparatiu sobre l'eficiència energètica de les diferents companyies aèries
L'estudi no inclou encara dades sobre les companyies Low Cost, ja que hi intervenen altres factors que caldria tenir en compte, com ara el fet que sovint l'accés a aeroports menors suposa més emissions en transport terrestre
Se sap que el transport aeri té un gran impacte en emissions de CO2 però no s'havia tingut accés fins ara a xifres que ens ajudessin a comparar i saber si compensa realment utilitzar un altre mitjà de transport per a desplaçaments de treball o de vacances. Els fabricants de cotxes ja integren aquesta informació als seus vehicles, els passatgers d'avió també tenen a partir d'ara l'opció de comparar l'eficiència dels seus vols.
L'organització alemanya Atmosfair ONG, especialitzada en el càlcul de compensacions de carboni, ha publicat un estudi comparatiu que aporta més dades i avalua les emissions de CO2, de les companyies aèries. Els investigadors ha estudiat un total de 22 milions de vols efectuats per 130 companyies. En conjunt, la xifra representa el 92% del trànsit aeri mundial. Les conclusions tenen en compte la modernització de la flota d'aeronaus i la seva capacitació per a reduir les emissions, la densitat dels seients i la preparació de la companyia per complir amb l'eficiència energètica dels seus avions.
Els resultats mostren com la companyia Air Transat, especialitzada en vols de llarg recorregut entre Europa i Canadà, ocupa el tercer lloc en aquest rànquing. Mentre que, Iberia, és una de les companyies més eficients en vols curts i mitjana distància, i perd eficiència en les rutes de llarg recorregut, on generalment no aprofita l'eficiència en seients, segons l'estudi. L'ONG també ofereix informació als seus associats sobre les emissions de CO2 que efectua la ruta en particular que hagin triat.
A banda de les taules i comparacions, el que demostra el comparatiu d'Atmosfair és que també en l'aviació és possible fer un esforç per reduir l'impacte ambiental.
Més informació
Font: Jornal.cat
Se sap que el transport aeri té un gran impacte en emissions de CO2 però no s'havia tingut accés fins ara a xifres que ens ajudessin a comparar i saber si compensa realment utilitzar un altre mitjà de transport per a desplaçaments de treball o de vacances. Els fabricants de cotxes ja integren aquesta informació als seus vehicles, els passatgers d'avió també tenen a partir d'ara l'opció de comparar l'eficiència dels seus vols.
Els resultats mostren com la companyia Air Transat, especialitzada en vols de llarg recorregut entre Europa i Canadà, ocupa el tercer lloc en aquest rànquing. Mentre que, Iberia, és una de les companyies més eficients en vols curts i mitjana distància, i perd eficiència en les rutes de llarg recorregut, on generalment no aprofita l'eficiència en seients, segons l'estudi. L'ONG també ofereix informació als seus associats sobre les emissions de CO2 que efectua la ruta en particular que hagin triat.
A banda de les taules i comparacions, el que demostra el comparatiu d'Atmosfair és que també en l'aviació és possible fer un esforç per reduir l'impacte ambiental.
Més informació
Font: Jornal.cat
16/03/2011 - Els reptes industrials del vehicle verd a Catalunya
Format: Publicació en PDF
Número de la col·lecció: 6
Idioma: Català
Pàgines: 120
ISBN: ISBN 978-84-393-8502-8
L'arribada del vehicle elèctric pot ser un catalitzador que serveixi de palanca per canviar la tendència negativa en el sector de l'Automoció, o almenys per aturar el degoteig constant de treballadors i facturació, i així aturar també la pèrdua relativa de la indústria catalana de l’automoció enfront d’altres zones del món.
Les motos (sobretot les de baixa cilindrada, aptes per a ciutats) són una opció interessant per als consumidors. Les empreses catalanes estan especialment ben col·locades en aquests negocis i poden aprofitar aquesta oportunitat.
La producció de sistemes i components per al vehicle elèctric requerirà de les empreses del sector de l’automoció a Catalunya grans esforços en inversió, R+D i innovació amb les dificultats que provocaran uns retorns lents a causa de la previsible escalonada penetració dels vehicles electrificats.
Publicació: Els reptes industrials del vehicle verd a CatalunyaInforme en anglès: The industrial challenges of green vehicles in Catalonia
01/03/2011 - Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo
[ca] Benvolguts / Benvolgudes,
Com autor del nou llibre “Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo”, me és grat invitar-vos a la presentació que es farà a les 18:00 h el proper 17 de març en la Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona, en el Passeig Pujades, nº 1.
Com autor del nou llibre “Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo”, me és grat invitar-vos a la presentació que es farà a les 18:00 h el proper 17 de març en la Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona, en el Passeig Pujades, nº 1.
Al final de l’acte, s’entregarà gratuïtament un exemplar a tots els assistents.
Prego confirmeu la vostra presencia en la direcció info@empresaclima.org o al telèfon 93.285.70.02, indicant el nom, l’empresa i el número de telèfon de contacte.
Salutacions cordials
Arturo de las Heras Abás
============================================
[es] Apreciados / Apreciadas,
Como autor del nuevo libro “Análisis de Datos de Emisiones de CO2 en España. Entidades sujetas a la Directiva Europea 2003/87/CE. Período 2009 y Contexto Europeo”, me es grato enviaros a la presentación que se hará a las 18:00 h el próximo 17 de marzo en la Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de Barcelona, en el Passeig Pujades, nº 1.
Al final del acto se entregará gratuitamente un ejemplar a todos los asistentes.
Ruego confirméis vuestra asistencia en la dirección info@empresaclima.org o al teléfono 93.285.70.02, indicando el nombre, empresa y número de teléfono de contacto.
Saludos cordiales,
Arturo de las Heras Abás |
23/02/2011 - Presentació del llibre Valors tous en temps durs
Aquest llibre és fruit d'una extensa recerca sobre els valors dels catalans elaborada per l’equip d’investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE i la Fundació Lluís Carulla.
L’estudi deriva de l'aplicació a Catalunya de l'Enquesta Europea de Valors, una enquesta que es ve portant a terme des de l'any 1981 a la gairebé totalitat dels països europeus amb una periodicitat decennal. Aquesta és la tercera vegada que s'aplica a Catalunya i Valors tous en temps durs n'és el resultat.
Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
Info web ESADE
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global
22/12/2010 - Informe sobre el brot de xarampió a Granada
[ca] Davant el brot de xarampió que s'ha produït a Granada (Espanya), ha tornat a sorgir el debat sobre la vaccinació, i moltes veus sovint poc informades han denunciat el posicionament dels partidaris de la llibertat d'administrar-se vaccins. Us oferim un document elaborat per tres metges on es desmunten alguns dels arguments dels partidaris de les vaccinacions massives i obligatòries.
[es] Ante el brote de sarampión que se ha producido en Granada (España), ha vuelto a surgir el debate sobre la vacunación, y muchas voces a menudo poco informadas han denunciado el posicionamiento de los partidarios de la libertad de administrarse vacunas. Les ofrecemos un documento elaborado por tres médicos que se desmontan algunos de los argumentos de los partidarios de las vacunaciones masivas y obligatorias.
[ca] Informe de la Lliga per la Llibertat de Vaccinació sobre el brot de xarampió a Granada
Davant la creixent alarma social creada a Granada pel brot de xarampió, la LLV ha publicat un informe. És evident que davant d'una epidèmia infecciosa hem de servir-nos de tot el coneixement científic disponible per afrontar-la. És evident també que no hi ha una sola visió ni una única manera d'entendre i interpretar les coses, ja sigui la manera d'entendre la malaltia o la forma d'interpretar unes dades epidemiològiques. Per això la medicina tampoc és unívoca en les seves opinions, encara que hi hagi un corrent majoritària i altres corrents minoritàries que expressen opinions diferents i igualment ben fonamentades.
Aquest document elaborat pel Grup Mèdic Espanyol de Reflexió sobre les Vacunes vol de manera senzilla, directa i profunda contestar amb claredat a alguns dels errors més freqüents que sovint són presentats a la societat com a veritats incontestables. L'informe és un intent d'aportar raons en favor de les famílies no vacunades afectades pel brot de xarampió. L'informe complet està en el document adjunt
MR / LLV [font: VidaSana]
[es] Informe de la Liga por la Libertad de Vacunación sobre el brote de sarampión en Granada
[es] Ante el brote de sarampión que se ha producido en Granada (España), ha vuelto a surgir el debate sobre la vacunación, y muchas voces a menudo poco informadas han denunciado el posicionamiento de los partidarios de la libertad de administrarse vacunas. Les ofrecemos un documento elaborado por tres médicos que se desmontan algunos de los argumentos de los partidarios de las vacunaciones masivas y obligatorias.
[ca] Informe de la Lliga per la Llibertat de Vaccinació sobre el brot de xarampió a Granada
Davant la creixent alarma social creada a Granada pel brot de xarampió, la LLV ha publicat un informe. És evident que davant d'una epidèmia infecciosa hem de servir-nos de tot el coneixement científic disponible per afrontar-la. És evident també que no hi ha una sola visió ni una única manera d'entendre i interpretar les coses, ja sigui la manera d'entendre la malaltia o la forma d'interpretar unes dades epidemiològiques. Per això la medicina tampoc és unívoca en les seves opinions, encara que hi hagi un corrent majoritària i altres corrents minoritàries que expressen opinions diferents i igualment ben fonamentades.
Aquest document elaborat pel Grup Mèdic Espanyol de Reflexió sobre les Vacunes vol de manera senzilla, directa i profunda contestar amb claredat a alguns dels errors més freqüents que sovint són presentats a la societat com a veritats incontestables. L'informe és un intent d'aportar raons en favor de les famílies no vacunades afectades pel brot de xarampió. L'informe complet està en el document adjunt
MR / LLV [font: VidaSana]
[es] Informe de la Liga por la Libertad de Vacunación sobre el brote de sarampión en Granada
Ante la creciente alarma social creada en Granada por el brote de Sarampión, la LLV ha publicado un informe. Es evidente que frente a una epidemia infecciosa debemos servirnos de todo el conocimiento científico disponible para afrontarla. Es evidente también que no hay una sóla visión ni una única manera de entender e interpretar las cosas, ya sea la manera de entender la enfermedad o la forma de interpretar unos datos epidemiológicos. Por eso la medicina tampoco es unívoca en sus opiniones, aunque haya una corriente mayoritaria y otras corrientes minoritarias que expresan opiniones distintas e igualmente bien fundamentadas.
Este documento elaborado por el Grupo Médico Español de Reflexión sobre las Vacunas quiere de manera sencilla, directa y profunda contestar con claridad a algunos de los errores más frecuentes que a menudo son presentados a la sociedad como verdades incontestables. El informe es un intento de aportar razones en favor de las familias no vacunadas afectadas por el brote de sarampión. El informe completo está en el documento adjunto
M.R/LLV [fuente: VidaSana]
Este documento elaborado por el Grupo Médico Español de Reflexión sobre las Vacunas quiere de manera sencilla, directa y profunda contestar con claridad a algunos de los errores más frecuentes que a menudo son presentados a la sociedad como verdades incontestables. El informe es un intento de aportar razones en favor de las familias no vacunadas afectadas por el brote de sarampión. El informe completo está en el documento adjunto
M.R/LLV [fuente: VidaSana]
03/12/2010 - Presentació de l'estudi "Les empreses espanyoles i el Pacte Mundial"
Presentació de l'estudi "Les empreses espanyoles i el Pacte Mundial", realitzat per la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF el pròxim 15 de desembre a les 18h30 a la sala d'actes d'ESCI.
La presentació es farà en el marc de l'acte en el qual la Red Española del Pacto Mundial de Naciones Unidas donarà a conèixer a Barcelona els resultats dels informes de Progrés 2009 de les entitats signants de la iniciativa.
La presentació es farà en el marc de l'acte en el qual la Red Española del Pacto Mundial de Naciones Unidas donarà a conèixer a Barcelona els resultats dels informes de Progrés 2009 de les entitats signants de la iniciativa.
Podeu accedir a la convocatòria i a la invitació a l'acte aquí.
18/11/2010 - El 90% dels consumidors pagaria més per productes de fusta d'origen sostenible
A pesar d'aixo, només un 1% dels consumidors enquestats reconeix haver comprat algun producte de fusta amb certificat que avali el respecte al medi ambient
Un estudi elaborat la Confederació d'Empresaris de la Fusta, assenyala que la majoria dels enquestats associa la fusta a termes com renovable, reciclable i ecològic. Però només un 12% coneix que la superfície forestal ha crescut l'última dècada a l'estat espanyol. I al voltant d'un 33% té molt interioritzat que la compra d'objectes de fusta té una incidència negativa en els boscos. La Confederació assegura que dades com aquesta evidencien que la majoria de la població desconeix que l'aprofitament sostenible dels recursos forestals és la millor garantia del seu futur.
Segons l'estudi, prop d'un 90% dels enquestats estarien disposats a pagar una mica més per un producte de fusta si es garanteix que s'ha elaborat de manera respectuosa i garanteix el futur dels boscos.
L'enquesta realitzada a més de mil consumidors, revela el baix nivell de coneixement sobre certificats de gestió forestal sostenible a l'estat espanyol. Només un 10% assegura conèixer algun dels segells que garanteixen la sostenibilitat, com els certificats PEFC i el FSC. I només un 1'1% reconeix haber adquirit algun d'aquests productes certificats.
Més informació
Font: Jornal.cat
Un estudi elaborat la Confederació d'Empresaris de la Fusta, assenyala que la majoria dels enquestats associa la fusta a termes com renovable, reciclable i ecològic. Però només un 12% coneix que la superfície forestal ha crescut l'última dècada a l'estat espanyol. I al voltant d'un 33% té molt interioritzat que la compra d'objectes de fusta té una incidència negativa en els boscos. La Confederació assegura que dades com aquesta evidencien que la majoria de la població desconeix que l'aprofitament sostenible dels recursos forestals és la millor garantia del seu futur.
Segons l'estudi, prop d'un 90% dels enquestats estarien disposats a pagar una mica més per un producte de fusta si es garanteix que s'ha elaborat de manera respectuosa i garanteix el futur dels boscos.
L'enquesta realitzada a més de mil consumidors, revela el baix nivell de coneixement sobre certificats de gestió forestal sostenible a l'estat espanyol. Només un 10% assegura conèixer algun dels segells que garanteixen la sostenibilitat, com els certificats PEFC i el FSC. I només un 1'1% reconeix haber adquirit algun d'aquests productes certificats.
Més informació
Font: Jornal.cat
02/02/2010 - Oportunitats empresarials en mercats pobres: Publicació de l'informe "Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos"
L'informe Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos - Creixement empresarial i creació de valor social, elaborat pel Laboratori Base de la Piràmide a Espanya, amb el suport i col·laboració de la Càtedra Mango de RSC d'ESCI-UPF, analitza l'evolució històrica de l'activitat del sector privat en els països en desenvolupament. Efectivament, el sector privat ha demostrat que pot contribuir significativament a millorar el desenvolupament de les capes més desafavorides del planeta, encara que és necessari analitzar amb cautela les diferents estratègies empresarials d'entrada en aquests mercats per avaluar tant la seva efectivitat com la seva repercussió en la creació d' valor social i econòmic.
Amb aquesta finalitat, l'estudi presenta el Marc per a l'Avaluació d'Impacte de Negocis inclusius (Meini), una metodologia que permet avaluar la integració dels membres de la comunitat "base de la piràmide" (segment sociodemogràfic compost per la població pobra situada a l'estrat econòmic inferior, compost per 4.000 mil milions de persones) en la cadena de valor del negoci, ja que aquest és un dels aspectes crucials per aconseguir "co-crear" models de negoci inclusius capaços de generar retorns econòmics i socials. D'aquesta manera, es pretén que sigui més factible demostrar que el desenvolupament de projectes empresarials amb un objectiu i una missió social poden ser compatibles amb actuacions orientades al negoci.
Experiències empresarials. En aquest informe, s'analitzen els casos pràctics de BSH, Fundació Microfinances BBVA i Unilever Brasil. L'empresa alemanya BSH ha dissenyat l'estufa Protos, que utilitza olis vegetals i que reemplaça els sistemes de cocció en xemeneies que usen carbó, llenya o altres residus vegetals, millorant substancialment la qualitat de l'aire en els habitatges. BSH preveu vendre més de 100.000 estufes anuals l'any 2011 en els segments mitjans de la base de la piràmide.
Amb l'ànim d'ampliar l'escala i abast de les activitats de microcrèdit entre la població pobra i fer més accessibles els serveis financers a aquesta població, el grup BBVA va crear el 2007 la Fundació Microfinances BBVA. El juliol de 2009, la Fundació Microfinances BBVA tenia 421.298 clients a Amèrica Llatina i una cartera de crèdits concedits per valor de 340 milions de dòlars
Unilever Brasil va impulsar la creació del programa Rural Responsable per millorar les pràctiques i condicions laborals dels treballadors rurals de la regió de Goias després de detectar irregularitats en la seva cadena de subministrament de tomàquets. Aquest programa no només ha augmentat la fiabilitat i l'eficiència de la cadena de subministrament i enfortit la imatge d'Unilever Brasil davant la societat, sinó que també ha millorat les condicions de vida dels treballadors rurals i ha promogut pràctiques agrícoles sostenibles.
L'informe complet de l'estudi està accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en l'apartat de Publicacions / Documents de treball.
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango d'RSC, Tel 93 295 47 10, email: silvia.ayuso @ admi.esci.es
Amb aquesta finalitat, l'estudi presenta el Marc per a l'Avaluació d'Impacte de Negocis inclusius (Meini), una metodologia que permet avaluar la integració dels membres de la comunitat "base de la piràmide" (segment sociodemogràfic compost per la població pobra situada a l'estrat econòmic inferior, compost per 4.000 mil milions de persones) en la cadena de valor del negoci, ja que aquest és un dels aspectes crucials per aconseguir "co-crear" models de negoci inclusius capaços de generar retorns econòmics i socials. D'aquesta manera, es pretén que sigui més factible demostrar que el desenvolupament de projectes empresarials amb un objectiu i una missió social poden ser compatibles amb actuacions orientades al negoci.
Experiències empresarials. En aquest informe, s'analitzen els casos pràctics de BSH, Fundació Microfinances BBVA i Unilever Brasil. L'empresa alemanya BSH ha dissenyat l'estufa Protos, que utilitza olis vegetals i que reemplaça els sistemes de cocció en xemeneies que usen carbó, llenya o altres residus vegetals, millorant substancialment la qualitat de l'aire en els habitatges. BSH preveu vendre més de 100.000 estufes anuals l'any 2011 en els segments mitjans de la base de la piràmide.
Amb l'ànim d'ampliar l'escala i abast de les activitats de microcrèdit entre la població pobra i fer més accessibles els serveis financers a aquesta població, el grup BBVA va crear el 2007 la Fundació Microfinances BBVA. El juliol de 2009, la Fundació Microfinances BBVA tenia 421.298 clients a Amèrica Llatina i una cartera de crèdits concedits per valor de 340 milions de dòlars
Unilever Brasil va impulsar la creació del programa Rural Responsable per millorar les pràctiques i condicions laborals dels treballadors rurals de la regió de Goias després de detectar irregularitats en la seva cadena de subministrament de tomàquets. Aquest programa no només ha augmentat la fiabilitat i l'eficiència de la cadena de subministrament i enfortit la imatge d'Unilever Brasil davant la societat, sinó que també ha millorat les condicions de vida dels treballadors rurals i ha promogut pràctiques agrícoles sostenibles.
L'informe complet de l'estudi està accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en l'apartat de Publicacions / Documents de treball.
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango d'RSC, Tel 93 295 47 10, email: silvia.ayuso @ admi.esci.es
02/02/2010 - Oportunidades empresariales en mercados pobres: Publicación del informe “Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos”
El informe Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos - Crecimiento empresarial y creación de valor social, elaborado por el Laboratorio Base de la Pirámide en España, con el apoyo y colaboración de la Cátedra Mango de RSC de ESCI-UPF, analiza la evolución histórica de la actividad del sector privado en los países en desarrollo. Efectivamente, el sector privado ha demostrado que puede contribuir significativamente a mejorar el desarrollo de las capas más desfavorecidas del planeta, aunque es necesario analizar con cautela las diferentes estrategias empresariales de entrada en estos mercados para evaluar tanto su efectividad como su repercusión en la creación de valor social y económico.
Con este fin, el estudio presenta el Marco para la Evaluación de Impacto de Negocios Inclusivos (MEINI), una metodología que permite evaluar la integración de los miembros de la comunidad “base de la pirámide” (segmento sociodemográfico compuesto por la población pobre situada en el estrato económico inferior, compuesto por 4.000 mil millones de personas) en la cadena de valor del negocio, ya que éste es uno de los aspectos cruciales para lograr “co-crear” modelos de negocio inclusivos capaces de generar retornos económicos y sociales. De este modo, se pretende que sea más factible demostrar que el desarrollo de proyectos empresariales con un objetivo y una misión social pueden ser compatibles con actuaciones orientadas al negocio.
Experiencias empresariales. En este informe, se analizan los casos prácticos de BSH, Fundación Microfinanzas BBVA y Unilever Brasil. La empresa alemana BSH ha diseñado la estufa Protos, que usa aceites vegetales y que reemplaza los sistemas de cocción en chimeneas que usan carbón, leña u otros residuos vegetales, mejorando sustancialmente la calidad del aire en las viviendas. BSH prevé vender más de 100.000 estufas anuales en el año 2011 en los segmentos medios de la base de la pirámide.
Con el ánimo de ampliar la escala y alcance de las actividades de microcrédito entre la población pobre y hacer más accesibles los servicios financieros a esta población, el grupo BBVA creó en 2007 la Fundación Microfinanzas BBVA. En julio de 2009, la Fundación Microfinanzas BBVA tenía 421.298 clientes en América Latina y una cartera de créditos concedidos por valor de 340 millones de dólares
Unilever Brasil impulsó la creación del programa Rural Responsable para mejorar las prácticas y condiciones laborales de los trabajadores rurales de la región de Goias tras detectarse irregularidades en su cadena de suministro de tomates. Este programa no sólo ha aumentado la fiabilidad y la eficiencia de la cadena de suministro y fortalecido la imagen de Unilever Brasil ante la sociedad, sino que también ha mejorado las condiciones de vida de los trabajadores rurales y ha promovido prácticas agrícolas sostenibles.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en el apartado de Publicaciones/Documentos de trabajo.
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10, email: silvia.ayuso@admi.esci.es
Con este fin, el estudio presenta el Marco para la Evaluación de Impacto de Negocios Inclusivos (MEINI), una metodología que permite evaluar la integración de los miembros de la comunidad “base de la pirámide” (segmento sociodemográfico compuesto por la población pobre situada en el estrato económico inferior, compuesto por 4.000 mil millones de personas) en la cadena de valor del negocio, ya que éste es uno de los aspectos cruciales para lograr “co-crear” modelos de negocio inclusivos capaces de generar retornos económicos y sociales. De este modo, se pretende que sea más factible demostrar que el desarrollo de proyectos empresariales con un objetivo y una misión social pueden ser compatibles con actuaciones orientadas al negocio.
Experiencias empresariales. En este informe, se analizan los casos prácticos de BSH, Fundación Microfinanzas BBVA y Unilever Brasil. La empresa alemana BSH ha diseñado la estufa Protos, que usa aceites vegetales y que reemplaza los sistemas de cocción en chimeneas que usan carbón, leña u otros residuos vegetales, mejorando sustancialmente la calidad del aire en las viviendas. BSH prevé vender más de 100.000 estufas anuales en el año 2011 en los segmentos medios de la base de la pirámide.
Con el ánimo de ampliar la escala y alcance de las actividades de microcrédito entre la población pobre y hacer más accesibles los servicios financieros a esta población, el grupo BBVA creó en 2007 la Fundación Microfinanzas BBVA. En julio de 2009, la Fundación Microfinanzas BBVA tenía 421.298 clientes en América Latina y una cartera de créditos concedidos por valor de 340 millones de dólares
Unilever Brasil impulsó la creación del programa Rural Responsable para mejorar las prácticas y condiciones laborales de los trabajadores rurales de la región de Goias tras detectarse irregularidades en su cadena de suministro de tomates. Este programa no sólo ha aumentado la fiabilidad y la eficiencia de la cadena de suministro y fortalecido la imagen de Unilever Brasil ante la sociedad, sino que también ha mejorado las condiciones de vida de los trabajadores rurales y ha promovido prácticas agrícolas sostenibles.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en el apartado de Publicaciones/Documentos de trabajo.
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10, email: silvia.ayuso@admi.esci.es
26/01/2010 - Un de cada quatre catalans sap què és l'RSE
El coneixement de la Responsabilitat Social avança a Catalunya ja que un 25% de la ciutadania comprèn a què es refereix aquest concepte sense confondre-ho amb la filantropia. De fet, gairebé hem de considerar que la dada és sorprenent ja que si bé el concepte comença a sonar força i a força gent ja no els ve de nou, el cert és que no ha de ser fàcil per al gran públic copsar la diferència amb altres pràctiques com ara l'acció social.
Una primera conclusió seria que les empreses amb compromisos d'RSE ja tenen un camp llaurat per a procurar establir millors complicitats amb els seus públics, procurant explicar-se transparentment i llançar missatges d'RSE amb una expectativa raonablement fundada segons la qual es puguin interpretar cada cop millor pels grups d'interès i sobretot pel gran públic.
La dada a partir de la qual reflexionem surt d'una enquesta portada a terme per la Fundació Adecco a nivell estatal, amb un notícia que afirma que el 65% dels espanyols desconeix el significat d'RSE. Llegit en positiu, un 35% n'han sentit a parlar però solament un 18% saben de què estem parlant (enfront del 25% a Catalunya). De fet, com que les dades espanyoles també inclouen Catalunya, podem pressuposar que a la resta de l'Estat, el coneixement pot oscil·lar al voltant del 15%, en una mitjana que es veu empesa cap avall sobretot per Andalusia.
Si bé les dades a nivell espanyol no són tan satisfactòries com les catalanes, igualment mostren un progrés enorme i el que sorprèn és que exposin la notícia en termes negatius, sobre la gent que ho desconeix. Ja sabem que hi ha molt camí per recórrer, però un 65% de desconeixement no és ni molt menys una mala dada.
Pel que fa a la resta de països de parla catalana, sorprèn que Catalunya dobli el percentatge de persones que coneixen acuradament què l'RSE respecte a les Illes (12,5) i encara més respecte al País Valencià (11,8).
Nota: aquesta reflexió s'ha publicat a Jornal.cat
Una primera conclusió seria que les empreses amb compromisos d'RSE ja tenen un camp llaurat per a procurar establir millors complicitats amb els seus públics, procurant explicar-se transparentment i llançar missatges d'RSE amb una expectativa raonablement fundada segons la qual es puguin interpretar cada cop millor pels grups d'interès i sobretot pel gran públic.
La dada a partir de la qual reflexionem surt d'una enquesta portada a terme per la Fundació Adecco a nivell estatal, amb un notícia que afirma que el 65% dels espanyols desconeix el significat d'RSE. Llegit en positiu, un 35% n'han sentit a parlar però solament un 18% saben de què estem parlant (enfront del 25% a Catalunya). De fet, com que les dades espanyoles també inclouen Catalunya, podem pressuposar que a la resta de l'Estat, el coneixement pot oscil·lar al voltant del 15%, en una mitjana que es veu empesa cap avall sobretot per Andalusia.
Si bé les dades a nivell espanyol no són tan satisfactòries com les catalanes, igualment mostren un progrés enorme i el que sorprèn és que exposin la notícia en termes negatius, sobre la gent que ho desconeix. Ja sabem que hi ha molt camí per recórrer, però un 65% de desconeixement no és ni molt menys una mala dada.
Pel que fa a la resta de països de parla catalana, sorprèn que Catalunya dobli el percentatge de persones que coneixen acuradament què l'RSE respecte a les Illes (12,5) i encara més respecte al País Valencià (11,8).
(Europa Press) El 65 per cent dels espanyols desconeix el significat de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i, de la restant que el coneix, el 17 per cent ho confon amb acció social o filantropia o centra les seves definicions en qüestions ambientals, oblidant el caràcter transversal de la mateixa, segons l'enquesta 'El ciutadà espanyol i la Responsabilitat Social Corporativa "realitzada per la Fundació Adecco.
Tot i això, els ciutadans no esperen que siguin només els governs els que donin resposta als problemes socials, sinó que exigeixen a les empreses una implicació i responsabilitat similar.
Per tot, l'estudi conclou que la xifra real de persones que entenen el concepte de RSC es situa en un 18 per cent, és a dir, són aquells que comprenen el significat des d'una perspectiva integral, sense limitar-lo a acció social o filantropia. Per sexes, les dones coneixen més aquest significat (25,2 enfront del 17,3 per cent dels homes).
Les persones entre 36 i 50 anys són les que més familiaritzades estan amb el concepte (32,6 per cent d'elles) i les que millors definicions proporcionar. El segueixen els enquestats entre 51 i 65 anys (25 per cent), els d'edats compreses entre 25 i 35 anys (23,4), els situats entre 18 i 24 (20) i, finalment, les persones de més de 65 anys, de les quals tan sols un 10 per cent va saber definir-lo correctament.
Els enquestats procedeixen de vuit comunitats autònomes: Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Aragó, País Basc i els dos arxipèlags, estant la resta de les regions espanyoles infrarepresentades. Enmig d'aquest mapa, també s'aprecien diferències significatives ja que les persones de Catalunya són les que més coneixen el concepte i les que millor ho han definit (un 25 per cent), seguides per les de Madrid (21), País Basc ( 15), Aragó (14,3), Balears (12,5), Canàries (12,1), País Valencià (11,8) i Andalusia (8,3).
Nota: aquesta reflexió s'ha publicat a Jornal.cat
01/10/2009 - L'estructura organitzativa de l'RSE a les empreses espanyoles
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un concepte transversal, i aquesta és potser la principal explicació a la multitud d'opcions escollides per les empreses per a la seva integració en l'organigrama empresarial. Una investigació realitzada per Silvia Ayuso, investigadora de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) analitza com les empreses espanyoles de grans dimensions han integrat les funcions relacionades amb l'RSC en la seva estructura organitzativa i com s'articula el treball d'aquesta àrea funcional. Segons una enquesta telefònica als responsables d'RSC de 302 empreses amb més de 200 treballadors, l'estudi identifica l'assignació de les responsabilitats d'RSC, els recursos destinats i les àrees de treball i funcions corresponents.
Integració de l'RSC a l'organització
Aquest estudi revela que, actualment, la forma més emprada d'integrar l'RSC en el funcionament de les grans empreses espanyoles és a través de comitès o grups de treball. El 41% de les empreses disposa d'aquests òrgans, constituïts per membres de diferents departaments, que s'encarreguen de coordinar les actuacions en RSC. En canvi, només un 24% d'empreses -generalment les de majors dimensions- han designat un directiu o tècnic específic d'RSC, amb el suport d'una unitat organitzativa específica responsable de la gestió de l'RSC, ben integrat en un departament preexistent, preferiblement de Recursos Humans (RRHH), Qualitat i / o Medi Ambient o Comunicació. Tot i que la gran majoria d'empreses no ha nomenat una figura específica d'RSC, en gestionen les diferents dimensions per mitjà de diferents departaments, sobretot el de RH. En definitiva, a dia d'avui no es pot dir que hi hagi un model de gestió empresarial de l'RSC consolidat.
Recursos i prioritats dels departaments d'RSC
Els departaments d'RSC -tant els específics com els integrats en altres àrees funcionals- depenen majoritàriament del primer nivell directiu de la companyia, mostra inequívoca del compromís de les empreses en aquest assumpte. Quant a la dotació de recursos humans i financers, es tracta en general de departaments reduïts (3 persones o menys) i que gestionen pressupostos variats: mentre una cinquena part de les empreses (21%) diu destinar menys de 100.000 euros a l'any , una mica menys (16%) manifesta destinar més de 1.000.000 euros.
Respecte a les àrees de treball i funcions d'RSC, els departaments específics s'encarreguen preferentment del diàleg amb els stakeholders i l'acció social, ja que aquestes àrees generalment no s'atribueixen a un altre departament de l'empresa. Les qüestions de condicions laborals i socials, medi ambient i reputació també són gestionades per la majoria de departaments d'RSC i pels departaments que compatibilitzen les responsabilitats en RSC amb altres com RH, Qualitat i / o Medi Ambient i Comunicació. En aquest sentit, els departaments d'RSC semblen veritables departaments "multifuncionals", que distribueixen el seu temps de forma més o menys equitativa entre els diferents temes esmentats. Tant els departaments especialitzats com els no especialitzats en RSC es dediquen majoritàriament a la implantació de polítiques d'RSC i menys al seu disseny, avaluació i seguiment o a l'elaboració d'informes i memòries. En conclusió, els resultats apunten que els departaments d'RSC existents disposen de prou recursos per gestionar les dimensions més rellevants de l'RSC i implantar les polítiques corresponents.
L'informe complet de l'estudi és accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC: http://mango.esci.es
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango de RSC, Tel 93 295 47 10
Integració de l'RSC a l'organització
Aquest estudi revela que, actualment, la forma més emprada d'integrar l'RSC en el funcionament de les grans empreses espanyoles és a través de comitès o grups de treball. El 41% de les empreses disposa d'aquests òrgans, constituïts per membres de diferents departaments, que s'encarreguen de coordinar les actuacions en RSC. En canvi, només un 24% d'empreses -generalment les de majors dimensions- han designat un directiu o tècnic específic d'RSC, amb el suport d'una unitat organitzativa específica responsable de la gestió de l'RSC, ben integrat en un departament preexistent, preferiblement de Recursos Humans (RRHH), Qualitat i / o Medi Ambient o Comunicació. Tot i que la gran majoria d'empreses no ha nomenat una figura específica d'RSC, en gestionen les diferents dimensions per mitjà de diferents departaments, sobretot el de RH. En definitiva, a dia d'avui no es pot dir que hi hagi un model de gestió empresarial de l'RSC consolidat.
Recursos i prioritats dels departaments d'RSC
Els departaments d'RSC -tant els específics com els integrats en altres àrees funcionals- depenen majoritàriament del primer nivell directiu de la companyia, mostra inequívoca del compromís de les empreses en aquest assumpte. Quant a la dotació de recursos humans i financers, es tracta en general de departaments reduïts (3 persones o menys) i que gestionen pressupostos variats: mentre una cinquena part de les empreses (21%) diu destinar menys de 100.000 euros a l'any , una mica menys (16%) manifesta destinar més de 1.000.000 euros.
Respecte a les àrees de treball i funcions d'RSC, els departaments específics s'encarreguen preferentment del diàleg amb els stakeholders i l'acció social, ja que aquestes àrees generalment no s'atribueixen a un altre departament de l'empresa. Les qüestions de condicions laborals i socials, medi ambient i reputació també són gestionades per la majoria de departaments d'RSC i pels departaments que compatibilitzen les responsabilitats en RSC amb altres com RH, Qualitat i / o Medi Ambient i Comunicació. En aquest sentit, els departaments d'RSC semblen veritables departaments "multifuncionals", que distribueixen el seu temps de forma més o menys equitativa entre els diferents temes esmentats. Tant els departaments especialitzats com els no especialitzats en RSC es dediquen majoritàriament a la implantació de polítiques d'RSC i menys al seu disseny, avaluació i seguiment o a l'elaboració d'informes i memòries. En conclusió, els resultats apunten que els departaments d'RSC existents disposen de prou recursos per gestionar les dimensions més rellevants de l'RSC i implantar les polítiques corresponents.
L'informe complet de l'estudi és accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC: http://mango.esci.es
Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango de RSC, Tel 93 295 47 10
01/10/2009 - La estructura organizativa de la RSE en las empresas españolas
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es un concepto transversal, y esa es quizá la principal explicación a la multitud de opciones escogidas por las empresas para su integración en el organigrama empresarial. Una investigación realizada por Silvia Ayuso, investigadora de la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de la Escuela Superior de Comercio Internacional (ESCI) analiza cómo las empresas españolas de gran tamaño han integrado las funciones relacionadas con la RSC en su estructura organizativa y cómo se articula el trabajo de este área funcional. En base a una encuesta telefónica a los responsables de RSC de 302 empresas con más de 200 trabajadores, el estudio identifica la asignación de las responsabilidades de RSC, los recursos destinados y las áreas de trabajo y funciones correspondientes.
Integración de la RSC en la organización
El presente estudio revela que, en la actualidad, la forma más empleada de integrar la RSC en el funcionamiento de las grandes empresas españolas es a través de comités o grupos de trabajo. El 41% de las empresas dispone de estos órganos, constituidos por miembros de diferentes departamentos, que se encargan de coordinar las actuaciones en RSC. En cambio, solamente un 24% de empresas - generalmente las de mayores dimensiones - han designado un directivo o técnico específico de RSC, bien apoyado por una unidad organizativa específica responsable de la gestión de la RSC, bien integrado en un departamento preexistente, preferiblemente de Recursos Humanos (RRHH), Calidad y/o Medio Ambiente o Comunicación. A pesar de que la gran mayoría de empresas no ha nombrado una figura específica de RSC, gestionan las diferentes dimensiones de la RSC a través de diferentes departamentos, sobre todo el de RRHH. En definitiva, a día de hoy no se puede decir que exista un modelo de gestión empresarial de la RSC consolidado.
Recursos y prioridades de los departamentos de RSC
Los departamentos de RSC – tanto los específicos como los integrados en otras áreas funcionales - dependen mayoritariamente del primer nivel directivo de la compañía, muestra inequívoca del compromiso de las empresas en este asunto. En cuanto a la dotación de recursos humanos y financieros, se trata por lo general de departamentos reducidos (3 personas o menos) y que gestionan presupuestos variados: mientras una quinta parte de las empresas (21%) dice destinar menos de 100.000 euros al año, un poco menos (16%) manifiesta destinar más de 1.000.000 euros.
Respecto a las áreas de trabajo y funciones de RSC, los departamentos específicos se encargan preferentemente del diálogo con los stakeholders y la acción social, ya que estas áreas generalmente no se atribuyen a otro departamento de la empresa. Las cuestiones de condiciones laborales y sociales, medio ambiente y reputación también son gestionadas por la mayoría de departamentos de RSC y por los departamentos que compatibilizan las responsabilidades en RSC con otras como RRHH, Calidad y/o Medio Ambiente y Comunicación. En este sentido, los departamentos de RSC parecen verdaderos departamentos “multifuncionales”, que distribuyen su tiempo de forma más o menos equitativa entre los diferentes temas mencionados. Tanto los departamentos especializados como los no especializados en RSC se dedican mayoritariamente a la implantación de políticas de RSC y menos al diseño, evaluación y seguimiento de las mismas o a la elaboración de informes y memorias. En conclusión, los resultados apuntan a que los departamentos de RSC existentes disponen de suficientes recursos para gestionar las dimensiones más relevantes de la RSC e implantar las políticas correspondientes.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC: http://mango.esci.es
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10
Integración de la RSC en la organización
El presente estudio revela que, en la actualidad, la forma más empleada de integrar la RSC en el funcionamiento de las grandes empresas españolas es a través de comités o grupos de trabajo. El 41% de las empresas dispone de estos órganos, constituidos por miembros de diferentes departamentos, que se encargan de coordinar las actuaciones en RSC. En cambio, solamente un 24% de empresas - generalmente las de mayores dimensiones - han designado un directivo o técnico específico de RSC, bien apoyado por una unidad organizativa específica responsable de la gestión de la RSC, bien integrado en un departamento preexistente, preferiblemente de Recursos Humanos (RRHH), Calidad y/o Medio Ambiente o Comunicación. A pesar de que la gran mayoría de empresas no ha nombrado una figura específica de RSC, gestionan las diferentes dimensiones de la RSC a través de diferentes departamentos, sobre todo el de RRHH. En definitiva, a día de hoy no se puede decir que exista un modelo de gestión empresarial de la RSC consolidado.
Recursos y prioridades de los departamentos de RSC
Los departamentos de RSC – tanto los específicos como los integrados en otras áreas funcionales - dependen mayoritariamente del primer nivel directivo de la compañía, muestra inequívoca del compromiso de las empresas en este asunto. En cuanto a la dotación de recursos humanos y financieros, se trata por lo general de departamentos reducidos (3 personas o menos) y que gestionan presupuestos variados: mientras una quinta parte de las empresas (21%) dice destinar menos de 100.000 euros al año, un poco menos (16%) manifiesta destinar más de 1.000.000 euros.
Respecto a las áreas de trabajo y funciones de RSC, los departamentos específicos se encargan preferentemente del diálogo con los stakeholders y la acción social, ya que estas áreas generalmente no se atribuyen a otro departamento de la empresa. Las cuestiones de condiciones laborales y sociales, medio ambiente y reputación también son gestionadas por la mayoría de departamentos de RSC y por los departamentos que compatibilizan las responsabilidades en RSC con otras como RRHH, Calidad y/o Medio Ambiente y Comunicación. En este sentido, los departamentos de RSC parecen verdaderos departamentos “multifuncionales”, que distribuyen su tiempo de forma más o menos equitativa entre los diferentes temas mencionados. Tanto los departamentos especializados como los no especializados en RSC se dedican mayoritariamente a la implantación de políticas de RSC y menos al diseño, evaluación y seguimiento de las mismas o a la elaboración de informes y memorias. En conclusión, los resultados apuntan a que los departamentos de RSC existentes disponen de suficientes recursos para gestionar las dimensiones más relevantes de la RSC e implantar las políticas correspondientes.
El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC: http://mango.esci.es
Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10
