Number of results 25
for i
17/05/2012 - Innovación social en procesos domésticos
Cosas ... de las que nadie quiere hablar
Hoy voy a hablar de innovación socialmente responsable en procesos domésticos. Entre los muchos aspectos que podríamos abordar para solucionar problemas domésticos con un enfoque ético / sostenible / RSE, entraré en dos que hace tiempo que me costaba comprender cómo es que nadie los abordaba.
Ambos hacen referencia a la gestión doméstica diaria, el primero es más ambiental y el segundo es más escatológico. Si hoy hablo de ello es porque acabo de recibir un mensaje donde se me informa de la creación de un recurso web que permitirá solucionar el primer tema. Si tienen éxito, les propondré que intenten a continuación abordar el segundo tema!
1ª propuesta
Cada día recibimos un montón de cartas, tanto de publicidad como facturas. Las compañías de servicios nos proponen la facturación electrónica. Pero yo, a pesar de tener una sensibilidad ambiental, he desistido de pedir facturas digitales porque resulta que te envían un correo donde te dicen que la las tienes disponibles... Yo voy liadísimo con la gestión de mi tiempo, sólo faltaría que cada vez tuviera que entrar en la web, contraseña, recordar pestañas, etc... La factura electrónica significa que me envíen la factura, un pdf. No que me hagan hacer el trabajo a mí. Otra cosa es que estén disponibles en la web, que eso está bien.
Un poco me recuerda cuando en los cajeros automáticos, en la primera oleada de sensibilidad ambiental, te preguntaba si querías impresión del papel con el saldo, o no. Te decían que si optabas por no imprimir salvarías árboles! Pero te obligaban a tener que volver a entrar de nuevo para saber tu saldo. Finalmente, la conciencia ambiental decaía, lamentando la falta de inteligencia de los programadores que no sabían sino oponer las dos opciones. Finalmente, al cabo de unos meses apareció la tercera opción: no imprimir pero ver el saldo en pantalla. En el fondo estamos hablando de cómo integrar los dos requerimientos: ambiental y calidad de gestión para el cliente.
Vuelvo a la facturación electrónica. Jordi Alvinyà nos presenta una iniciativa que han desarrollado: www.clickpost.com. Se trata de un servicio gratuito online que recibe, gestiona y archiva permanentemente, todo de forma automática, la correspondencia comercial que todos recibimos en casa en papel (facturas de la luz, el gas, el teléfono ... etc.), que en general se nos amontonan y no tenemos nunca tiempo de revisar y clasificar. Son documentos que en muchos casos necesitaremos un día u otro, ya sea para la declaración de la renta o por reclamaciones o identificaciones ante nuestros proveedores. Con Click Post podrá incluso controlar más fácilmente su gasto. Todavía no lo he probado pero estoy seguro que puede hacer un buen servicio. Parece un buen servicio, muy sencillo, intuitivo y práctico. Dicen que con Click Post ayudamos a aminorar el impacto ambiental de la tala de árboles: menos papel = más árboles! Me alegro mucho y finalmente podré hacer uso de la facturación electrónica. No puedo evitar, sin embargo, lamentar que algunas empresas todavía sigan trabajando las soluciones ambientales como opuestas a otras necesidades sociales, como la gestión del tiempo.
2ª propuesta
He dicho que ésta tenía un carácter escatológico, y es que va sobre el acto de orinar en los lavabos domésticos. Más en concreto, de cómo lo hacemos los especímenes de sexo masculino. Las tazas del WC no están concebidas para los hombres, y al orinar a una cierta distancia (que se incrementa para las personas altas) es inevitable salpicar aunque sean microgotas aparentemente imperceptibles.
¿Es este un tema fuera de las materias de RSE? ¡En absoluto! Las consecuencias de lo que cuento son: malos olores, falta de higiene, necesidad de limpiar más a menudo, más detergente, más dolores lumbares, más tiempo, más tensiones familiares... Si las empresas fabricantes de soluciones para las evacuaciones humanas no han entrado a buscar una solución a esta materia es porque tradicionament los diseñadores han sido hombres y quien ha asumido la limpieza doméstica mujeres. ¿Exagero? Consulte a su alrededor si lo que digo supone o no un "tema".
Ahora la pregunta es ¿cuando Roca, Sangrà, etc. dejarán de fabricar tazas y pasarán a proveer soluciones para la micción masculina y otras evacuaciones de las familias del siglo XXI? La innovación requiere de entrada cambiar la función para una misión. Y si queremos hacer innovación social requiere atender los intereses y inquituds de todas las partes, incluso en aspectos que, por pudor, nadie habla. Pues hablemos de ello que ya toca! Fuera tabúes y abordamos la innovación en todos los campos.
A veces, parece que hablar de estas materias esté vetado. Hoy he aprovechado la oportunidad de envolverlo con la primera propuesta, y así me he permitido de soltar la otra. Puestos a hacer, ya muestro alguna innovación (básicamente de calidad pero también ambiental) en la materia. Ahora sólo hace falta que se añada la innovación social:
Un sector en el que se puede innovar
Hoy voy a hablar de innovación socialmente responsable en procesos domésticos. Entre los muchos aspectos que podríamos abordar para solucionar problemas domésticos con un enfoque ético / sostenible / RSE, entraré en dos que hace tiempo que me costaba comprender cómo es que nadie los abordaba.
Ambos hacen referencia a la gestión doméstica diaria, el primero es más ambiental y el segundo es más escatológico. Si hoy hablo de ello es porque acabo de recibir un mensaje donde se me informa de la creación de un recurso web que permitirá solucionar el primer tema. Si tienen éxito, les propondré que intenten a continuación abordar el segundo tema!
1ª propuesta
Cada día recibimos un montón de cartas, tanto de publicidad como facturas. Las compañías de servicios nos proponen la facturación electrónica. Pero yo, a pesar de tener una sensibilidad ambiental, he desistido de pedir facturas digitales porque resulta que te envían un correo donde te dicen que la las tienes disponibles... Yo voy liadísimo con la gestión de mi tiempo, sólo faltaría que cada vez tuviera que entrar en la web, contraseña, recordar pestañas, etc... La factura electrónica significa que me envíen la factura, un pdf. No que me hagan hacer el trabajo a mí. Otra cosa es que estén disponibles en la web, que eso está bien.
Un poco me recuerda cuando en los cajeros automáticos, en la primera oleada de sensibilidad ambiental, te preguntaba si querías impresión del papel con el saldo, o no. Te decían que si optabas por no imprimir salvarías árboles! Pero te obligaban a tener que volver a entrar de nuevo para saber tu saldo. Finalmente, la conciencia ambiental decaía, lamentando la falta de inteligencia de los programadores que no sabían sino oponer las dos opciones. Finalmente, al cabo de unos meses apareció la tercera opción: no imprimir pero ver el saldo en pantalla. En el fondo estamos hablando de cómo integrar los dos requerimientos: ambiental y calidad de gestión para el cliente.
Vuelvo a la facturación electrónica. Jordi Alvinyà nos presenta una iniciativa que han desarrollado: www.clickpost.com. Se trata de un servicio gratuito online que recibe, gestiona y archiva permanentemente, todo de forma automática, la correspondencia comercial que todos recibimos en casa en papel (facturas de la luz, el gas, el teléfono ... etc.), que en general se nos amontonan y no tenemos nunca tiempo de revisar y clasificar. Son documentos que en muchos casos necesitaremos un día u otro, ya sea para la declaración de la renta o por reclamaciones o identificaciones ante nuestros proveedores. Con Click Post podrá incluso controlar más fácilmente su gasto. Todavía no lo he probado pero estoy seguro que puede hacer un buen servicio. Parece un buen servicio, muy sencillo, intuitivo y práctico. Dicen que con Click Post ayudamos a aminorar el impacto ambiental de la tala de árboles: menos papel = más árboles! Me alegro mucho y finalmente podré hacer uso de la facturación electrónica. No puedo evitar, sin embargo, lamentar que algunas empresas todavía sigan trabajando las soluciones ambientales como opuestas a otras necesidades sociales, como la gestión del tiempo.
2ª propuesta
He dicho que ésta tenía un carácter escatológico, y es que va sobre el acto de orinar en los lavabos domésticos. Más en concreto, de cómo lo hacemos los especímenes de sexo masculino. Las tazas del WC no están concebidas para los hombres, y al orinar a una cierta distancia (que se incrementa para las personas altas) es inevitable salpicar aunque sean microgotas aparentemente imperceptibles.
¿Es este un tema fuera de las materias de RSE? ¡En absoluto! Las consecuencias de lo que cuento son: malos olores, falta de higiene, necesidad de limpiar más a menudo, más detergente, más dolores lumbares, más tiempo, más tensiones familiares... Si las empresas fabricantes de soluciones para las evacuaciones humanas no han entrado a buscar una solución a esta materia es porque tradicionament los diseñadores han sido hombres y quien ha asumido la limpieza doméstica mujeres. ¿Exagero? Consulte a su alrededor si lo que digo supone o no un "tema".
Ahora la pregunta es ¿cuando Roca, Sangrà, etc. dejarán de fabricar tazas y pasarán a proveer soluciones para la micción masculina y otras evacuaciones de las familias del siglo XXI? La innovación requiere de entrada cambiar la función para una misión. Y si queremos hacer innovación social requiere atender los intereses y inquituds de todas las partes, incluso en aspectos que, por pudor, nadie habla. Pues hablemos de ello que ya toca! Fuera tabúes y abordamos la innovación en todos los campos.
A veces, parece que hablar de estas materias esté vetado. Hoy he aprovechado la oportunidad de envolverlo con la primera propuesta, y así me he permitido de soltar la otra. Puestos a hacer, ya muestro alguna innovación (básicamente de calidad pero también ambiental) en la materia. Ahora sólo hace falta que se añada la innovación social:
Un sector en el que se puede innovar
Recorto de lo que dice el amigo Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto): Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.
Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...
Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...
Otra innovación que ya incorpora la visión social sería esta, concebida para diferentes edades de las personas usuarias, pero parece que solo se dirige a pompis de clase alta:
Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...
Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...
El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",
Por cierto, lo que ya no me atrevo a tocar, es un enfoque ambiental: el papel higiénico. Se trata de una solución exclusivamente occidental ... Ni en África ni en Asia Oriental se utiliza. Los que están acostumbrados al chorrito de agua no comprenden que usamos un sistema tan poco higiénico como el papel.
Y finalmente, recordaremos una propuesta para disminunir el consumo de combustible, que no sabemos como acabó: La compañía de vuelos japonesa All Nippon Airways (ANA) ha puesto a prueba un nuevo sistema de ahorro de carburante desde primero de octubre. Se trata de ahorrar peso en sus aparatos invitando a sus pasajeros a orinar antes de embarcar. Lo podéis leer en 08:10:09 embarquen meados, por favor!
Versió en català
17/05/2012 - Reus (1 de juny): II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció
II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i DireccióLa Jornada de l'ACCID té la intenció de celebrar-se cada dos anys, coincidint amb els anys en que no hi hagi Congrés
L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (FCEE) de Reus organitzen la II Jornada de Comptabilitat i Direcció.
“Gestió empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme” La Jornada té com a objectiu ser un punt de trobada de professionals i potenciar la divulgació de coneixement en temes tan actuals com la valoració d’empreses, la comptabilitat de gestió i pública, les noves tecnologies, entre d’altres.
Se celebrarà el 1 de juny de 2012 a la FCEE URV de Reus. Tindrà una durada d’un matí i s’hi realitzaran 2 conferències plenàries i 10 tallers sobre temes d’actualitat i d’interès per als professionals de la comptabilitat i la direcció d’empreses.
Com ja vam indicar en aquest bloc, una de les sessions tractarà sobre la responsabilitat social:
"El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat" dins la Jornada de l'ACCID a Reus
En aquesta nova edició participaran membres tan representatius com: Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona, Carles Pellicer, alcalde de l’Ajuntament de Reus, Antoni Pont, President d’honor de Borges, Josep Graset, President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona, entre altres.
Igualment, els informem de que l’ACCID disposarà d’un servei d’autocar pel desplaçament Barcelona-Reus i tornada. L’autocar sortirà del carrer Balmes 132, davant l’edifici IDEC a les 07:30h i tornarà a les 17:30h al mateix lloc. El preu del servei son 10€ (iva inclòs). Si us interessa podeu enviar un mail a ana.quesada@accid.org confirmant la reserva.
link a la web de la jornada
16/05/2012 - Innovació social en processos domèstics
Coses... de què ningú vol parlar
Avui parlaré d'innovació socialment responsable en processos domèstics. Entre els molts aspectes que podríem abordar per a solucionar problemes domèstics amb un enfocament ètic / sostenible / RSE, entraré en dos que fa temps que em costava de comprendre com és que ningú els abordava.
Tots dos fan referència a la gestió domèstica diària, el primer és més ambiental i el segon és més escatològic. Si avui en parlo és perquè acabo de rebre un missatge on se m'informa de la creació d'un recurs web que permetrà solucionar el primer tema. Si se'n surten, els proposaré que intentin tot seguit abordar el segon tema!!
1a proposta
Cada dia rebem un munt de cartes, tant de publicitat com factures. Les companyies de serveis ens proposen la facturació electrònica. Però jo, malgrat tenir una sensibilitat ambiental, he desistit de demanar factures digitals perquè resulta que t'envien un correu on et diuen que la les tens disponibles... Jo tinc el temps colladíssim, només faltaria que cada cop hagués d'entrar al web, contrassenya, recordar pestanyes, etc... La factura electrònica vol dir que m'enviïn la factura, un pdf. No que em facin fer la feina a mi. Una altra cosa és que estiguin disponibles al web, que això està bé.
Una mica em recorda quan als caixers automàtics, en la primera onada de sensibilitat ambiental, et demanava si volies impressió del paper amb el saldo o no. Et deien que si optaves per no imprimir salvaries arbres! Però t'obligaven a haver de tornar a entrar-hi de nou per saber el teu saldo. Finalment, la consciència ambiental dequeia, tot lamentant la manca d'intel·ligència dels programadors que no sabien sinó oposar les dues opcions. Finalment, al cap d'uns mesos va aparèixer la tercera opció: no imprimir però veure el saldo en pantalla. En el fons estem parlant de com integrar els dos requeriments: ambiental i qualitat de gestió per al client.
Torno a la facturació electrònica. En Jordi Alvinyà ens presenta una iniciativa que han desenvolupat: www.clickpost.com. Es tracta d’un servei gratuït online que rep, gestiona i arxiva permanentment, tot de forma automàtica, la correspondència comercial que tots rebem a casa en paper (factures de la llum, el gas, el telèfon... etc.), que en general se’ns amunteguen i no tenim mai temps de revisar i classificar. Són documents que en molts casos necessitarem un dia o altre, ja sigui per a la declaració de la renda o per reclamacions o identificacions davant dels nostres proveïdors. Amb Click Post podreu fins i tot controlar més fàcilment la vostra despesa. Encara no l'he provat però estic segur que pot fer un bon servei. Semba un bon servei, molt senzill, intuïtiu i pràctic. Diuen que amb Click Post ajudem a minorar l’impacte ambiental de la tala d’arbres: menys paper = més arbres! Me n'alegro molt i finalment podré fer ús de la facturació electrònica. No me'n puc estar, però, de lamentar que algunes empreses encara continuïn treballant les solucions ambientals com oposades a altres necessitats socials, com la gestió del temps.
2a proposta
He dit que aquesta tenia un caràcter escatològic, i és que va sobre l'acte d'orinar als lavabos domèstics. Més en concret, de com ho fem els especímens de sexe masculí. Les tasses del WC no estan concebudes per als homes, i en orinar a una certa distància (que s'incrementa per a les persones altes) és inevitable que s'esquitxi encara que siguin microgotes aparentment imperceptibles.
És aquest un tema fora de les matèries d'RSE? En absolut! Les conseqüències del que explico són: males olors, manca d'higiene, necessitat de netejar més sovint, més detergent, més dolors lumbars, més temps, més tensions familiars... Si les empreses fabricants de solucions per a les evacuacions humanes no han entrat a cercar una solució a aquesta matèria és perquè tradicionament els dissenyadors han estat homes i qui ha assumit la neteja domèstica dones. Que exagero? Pregunteu al vostre voltant si el que dic suposa o no un "tema".
Ara la pregunta és quan Roca, Sangrà, etc. deixaran de fabricar tasses i passaran a proveir solucions per a la micció masculina i altres evacuacions de les famílies del segle XXI? La innovació requereix d'entrada canviar la funció per una missió. I si volem fer innovació social requereix atendre els interessos i inquituds de totes les parts, fins i tot en aspectes que, per pudor, ningú en parla. Doncs parlem-ne que ja toca! Fora tabús i abordem la innovació en tots els camps.
De vegades, sembla que parlar d'aquestes matèries estigui vetat. Avui he aprofitat l'oportunitat d'embolcallar-lo amb la primera proposta, i així he deixat anar l'altre. Diuen que els catalans som donats a l'escatologia. Deu ser per allò del cagatió... En tot cas, posats a fer, ja mostro alguna innovació (bàsicament de qualitat però també ambiental) en la matèria. Ara sols cal que s'hi afegeixi la innovació social:
Sens dubte aquest interlocutor es va quedar bocabadat de contemplar que en els HeadQuarters de Google del Silicon Valley es programa fins a la tassa del vàter .. Va ser un dels invents per atraure talent jove... (això juntament al bon menjar gratuït per esmorzar, dinar i sopar)... Ho il·lustraré gràficament (per primera vegada en públic d'ençes que el immortalitzi el 2005). Això podria semblar una "tassa normal" (de les americanes, sistema d'aigua va diferent):
Si ens acostem vas, veurem ràpidament que no. Que no és una tassa "normal". I que igual que l'ordinador fins té "energy saver".
I per a aquells incrèduls de poca fe en les meves paraules inicials ... quan vaig dir "a google es programen fins als wc" ...
Aquí teniu penjat a la paret a una altura adequada, el programador, si aneu llegint detingudament veureu que es pot ajustar la temperatura de l'aigua, la seva pressió el temps de "reg" ... i un munt de útils paràmetres per al cap ...
Un sector en el qual es pot innovar
Retallo del que diu l'amic Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto):
Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.
Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...
Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...
Una altra innovació que ja incorpora la visió social seria aquesta, concebuda per a diferents edats de les persones usuàries, però sembla que solament s'adreça a pompis de classe alta:
Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...
Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...
El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",
Per cert, el que ja no m'atreveixo a tocar, és un enfocament ambiental: el paper higiènic. Es tracta d'una solució exclusivament occidental... Ni a l'Àfrica ni a l'Àsia Oriental se'n fa servir. Els que estan acostumats al rajolí d'aigua no comprenen que fem servir un sistema tan poc higiènic com el paper.
I finalment, recordarem una proposta per a dismunir el consum de combustible, que no sabem com va acabar: La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar. Ho podeu llegir a 08.10.09
Embarquin pixats, sisplau!
Avui parlaré d'innovació socialment responsable en processos domèstics. Entre els molts aspectes que podríem abordar per a solucionar problemes domèstics amb un enfocament ètic / sostenible / RSE, entraré en dos que fa temps que em costava de comprendre com és que ningú els abordava.
Tots dos fan referència a la gestió domèstica diària, el primer és més ambiental i el segon és més escatològic. Si avui en parlo és perquè acabo de rebre un missatge on se m'informa de la creació d'un recurs web que permetrà solucionar el primer tema. Si se'n surten, els proposaré que intentin tot seguit abordar el segon tema!!
1a proposta
Cada dia rebem un munt de cartes, tant de publicitat com factures. Les companyies de serveis ens proposen la facturació electrònica. Però jo, malgrat tenir una sensibilitat ambiental, he desistit de demanar factures digitals perquè resulta que t'envien un correu on et diuen que la les tens disponibles... Jo tinc el temps colladíssim, només faltaria que cada cop hagués d'entrar al web, contrassenya, recordar pestanyes, etc... La factura electrònica vol dir que m'enviïn la factura, un pdf. No que em facin fer la feina a mi. Una altra cosa és que estiguin disponibles al web, que això està bé.
Una mica em recorda quan als caixers automàtics, en la primera onada de sensibilitat ambiental, et demanava si volies impressió del paper amb el saldo o no. Et deien que si optaves per no imprimir salvaries arbres! Però t'obligaven a haver de tornar a entrar-hi de nou per saber el teu saldo. Finalment, la consciència ambiental dequeia, tot lamentant la manca d'intel·ligència dels programadors que no sabien sinó oposar les dues opcions. Finalment, al cap d'uns mesos va aparèixer la tercera opció: no imprimir però veure el saldo en pantalla. En el fons estem parlant de com integrar els dos requeriments: ambiental i qualitat de gestió per al client.
Torno a la facturació electrònica. En Jordi Alvinyà ens presenta una iniciativa que han desenvolupat: www.clickpost.com. Es tracta d’un servei gratuït online que rep, gestiona i arxiva permanentment, tot de forma automàtica, la correspondència comercial que tots rebem a casa en paper (factures de la llum, el gas, el telèfon... etc.), que en general se’ns amunteguen i no tenim mai temps de revisar i classificar. Són documents que en molts casos necessitarem un dia o altre, ja sigui per a la declaració de la renda o per reclamacions o identificacions davant dels nostres proveïdors. Amb Click Post podreu fins i tot controlar més fàcilment la vostra despesa. Encara no l'he provat però estic segur que pot fer un bon servei. Semba un bon servei, molt senzill, intuïtiu i pràctic. Diuen que amb Click Post ajudem a minorar l’impacte ambiental de la tala d’arbres: menys paper = més arbres! Me n'alegro molt i finalment podré fer ús de la facturació electrònica. No me'n puc estar, però, de lamentar que algunes empreses encara continuïn treballant les solucions ambientals com oposades a altres necessitats socials, com la gestió del temps.
2a proposta
He dit que aquesta tenia un caràcter escatològic, i és que va sobre l'acte d'orinar als lavabos domèstics. Més en concret, de com ho fem els especímens de sexe masculí. Les tasses del WC no estan concebudes per als homes, i en orinar a una certa distància (que s'incrementa per a les persones altes) és inevitable que s'esquitxi encara que siguin microgotes aparentment imperceptibles.
És aquest un tema fora de les matèries d'RSE? En absolut! Les conseqüències del que explico són: males olors, manca d'higiene, necessitat de netejar més sovint, més detergent, més dolors lumbars, més temps, més tensions familiars... Si les empreses fabricants de solucions per a les evacuacions humanes no han entrat a cercar una solució a aquesta matèria és perquè tradicionament els dissenyadors han estat homes i qui ha assumit la neteja domèstica dones. Que exagero? Pregunteu al vostre voltant si el que dic suposa o no un "tema".
Ara la pregunta és quan Roca, Sangrà, etc. deixaran de fabricar tasses i passaran a proveir solucions per a la micció masculina i altres evacuacions de les famílies del segle XXI? La innovació requereix d'entrada canviar la funció per una missió. I si volem fer innovació social requereix atendre els interessos i inquituds de totes les parts, fins i tot en aspectes que, per pudor, ningú en parla. Doncs parlem-ne que ja toca! Fora tabús i abordem la innovació en tots els camps.
De vegades, sembla que parlar d'aquestes matèries estigui vetat. Avui he aprofitat l'oportunitat d'embolcallar-lo amb la primera proposta, i així he deixat anar l'altre. Diuen que els catalans som donats a l'escatologia. Deu ser per allò del cagatió... En tot cas, posats a fer, ja mostro alguna innovació (bàsicament de qualitat però també ambiental) en la matèria. Ara sols cal que s'hi afegeixi la innovació social:
Sens dubte aquest interlocutor es va quedar bocabadat de contemplar que en els HeadQuarters de Google del Silicon Valley es programa fins a la tassa del vàter .. Va ser un dels invents per atraure talent jove... (això juntament al bon menjar gratuït per esmorzar, dinar i sopar)... Ho il·lustraré gràficament (per primera vegada en públic d'ençes que el immortalitzi el 2005). Això podria semblar una "tassa normal" (de les americanes, sistema d'aigua va diferent):
Si ens acostem vas, veurem ràpidament que no. Que no és una tassa "normal". I que igual que l'ordinador fins té "energy saver".
I per a aquells incrèduls de poca fe en les meves paraules inicials ... quan vaig dir "a google es programen fins als wc" ...
Aquí teniu penjat a la paret a una altura adequada, el programador, si aneu llegint detingudament veureu que es pot ajustar la temperatura de l'aigua, la seva pressió el temps de "reg" ... i un munt de útils paràmetres per al cap ...
Un sector en el qual es pot innovar
Retallo del que diu l'amic Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto): Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.
Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...
Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...
Una altra innovació que ja incorpora la visió social seria aquesta, concebuda per a diferents edats de les persones usuàries, però sembla que solament s'adreça a pompis de classe alta:
Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...
El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",
Per cert, el que ja no m'atreveixo a tocar, és un enfocament ambiental: el paper higiènic. Es tracta d'una solució exclusivament occidental... Ni a l'Àfrica ni a l'Àsia Oriental se'n fa servir. Els que estan acostumats al rajolí d'aigua no comprenen que fem servir un sistema tan poc higiènic com el paper.
I finalment, recordarem una proposta per a dismunir el consum de combustible, que no sabem com va acabar: La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar. Ho podeu llegir a 08.10.09
Embarquin pixats, sisplau!
13/05/2012 - L’empobriment afecta a amplis sectors de la població catalana
Lluitem contra la gana. Font: Barcelona.cat (Flickr)
ECAS inicia la publicació d’un informe periòdic comparatiu de la realitat socioeconòmica a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea. A la primera edició, els indicadors reflecteixen com la crisi està afectant a tots els racons del país.
Llegir a xarxanet.org
ECAS inicia la publicació d’un informe periòdic comparatiu de la realitat socioeconòmica a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea. A la primera edició, els indicadors reflecteixen com la crisi està afectant a tots els racons del país.
Llegir a xarxanet.org
13/05/2012 - Avui repotatge sobre la Nova Pobresa al programa Latituds
Diumenge 13 de maig a les 18.20 al Canal 33
– reemissions dimarts 15 de maig a les 16.50 i a les 00.20, i divendres 16 a les 12.30, al Canal 33.
I pel canal 3/24: Diumenge 20 de maig, a les 15.30.
– reemissions dimarts 15 de maig a les 16.50 i a les 00.20, i divendres 16 a les 12.30, al Canal 33.
I pel canal 3/24: Diumenge 20 de maig, a les 15.30.
Una nova pobresa, poc visible, creix de manera alarmant a la nostra societat. Afecta, sense miraments, ciutadans que fa poc tenien condicions de vida suficients per viure bé.
» Veure més
12/05/2012 - Ashoka busca emprenedors a Catalunya
Ashoka, la major xarxa global d'emprenedors Socials, busca persones a Catalunya i a l'Estat espanyol que s'estiguin enfrontant a importants problemàtiques i reptes socials, posant en pràctica solucions innovadores, i atacant les causes, i no les conseqüències, d'aquestes problemàtiques.Quin tipus de candidats/es busca Ashoka?
- Persones amb una solució innovadora amb el potencial de canviar els patrons i les regles del joc. Pot ser una nova perspectiva d'afrontar un problema o una estratègia eficaç per enderrocar barreres existents a una solució ja existent.
- Amb molta creativitat per a la resolució de les dificultats típiques en la implementació de solucions noves
- Amb una trajectòria emprenedora que mostri la capacitat de la persona de concretar idees en accions.
- Que el seu objectiu sigui maximitzar l'impacte social
- Amb una ètica inqüestionable
Aquí van alguns exemples inspiradors:
Frank Hoffman, a Alemanya, està optimitzant els recursos de la sanitat pública del seu país en el diagnòstic del càncer de mama. Frank ha desenvolupat una tècnica d'exploració tàctil, que duen a terme dones invidents, que ha demostrat ser més eficaç que l'exploració superficial que realitzen els metges i més econòmica que una mamografia convencional. A causa de l'elevat cost d'algunes proves, aquestes s'estaven restringint a determinats perfils de risc. Introduint aquesta nova tècnica d'exploració, es manté la capacitat de detecció precoç, i s'obre un nínxol d'ocupació per a la un col·lectiu les habilitats especials del qual estan normalment desaprofitades. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann
Saïd Hammouche, a França, està lluitant contra la discriminació laboral de joves procedents de barris o grups tradicionalment exclosos, en demostrar els avantatges d'incorporar en equips de gestió. Per això ha creat una entitat de recursos humans especialitzada en la promoció de la diversitat en les empreses. Només el 2011, aquest model va aconseguir col·locar 550 persones en empreses com BNP o institucions com la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche
Els Emprenedors Socials d'Ashoka a Catalunya i a l'Estat espanyol estan treballant en àmbits molt diversos com la integració, el desenvolupament rural, l'educació, l'habitatge... etc. Coneix els seus projectes aquí: http://www.ashoka.es/fellows
Nomina 01:00 Emprenedor Social: http://www.tfaforms.com/208458
12/05/2012 - Ashoka busca emprendedores en el Estado español
¿Qué tipo de candidatos/as busca Ashoka?
- Personas con una solución innovadora con el potencial de cambiar los patrones y las reglas del juego. Puede ser una nueva perspectiva de afrontar un problema o una estrategia eficaz para derribar barreras existentes a una solución ya existente.
- Con mucha creatividad para la resolución de las dificultades típicas en la implementación de soluciones nuevas
- Con una trayectoria emprendedora que muestre la capacidad de la persona de concretar ideas en acciones.
- Cuyo objetivo sea maximizar el impacto social
- Con una ética incuestionable
¿Qué ofrece Ashoka a los emprendedores seleccionados?
Ashoka ofrece espacios de coordinación estatal e internacional que abren la posibilidad a los Emprendedores Sociales de colaboraciones y alianzas con otros Emprendedores de la red de Ashoka. Igualmente se promueve la colaboración con otros socios, que les puedan brindar apoyo técnico y profesional para maximizar su impacto social.
En aquellos casos en los que se considera necesario, Ashoka ofrece también un estipendio (apoyo económico), durante tres años, para ayudar a los Emprendedores a consolidar y difundir su innovación social.
Este año estamos centrando nuestros esfuerzos en la búsqueda de innovaciones en el campo del empleo y la salud. Muchos Emprendedores Sociales de la red global de Ashoka ya están desarrollando innovaciones en estos campos en otros países. Aquí van algunos ejemplos inspiradores:
Frank Hoffman, en Alemania, está optimizando los recursos de la sanidad pública de su país en el diagnóstico del cáncer de mama. Frank ha desarrollado una técnica de exploración táctil, que llevan a cabo mujeres invidentes, que ha demostrado ser más eficaz que la exploración superficial que realizan los médicos y más económica que una mamografía convencional. Debido al elevado coste de –algunas pruebas, éstas se estaban restringiendo a determinados perfiles de riesgo. Introduciendo esta nueva técnica de exploración, se mantiene la capacidad de detección precoz, y se abre un nicho de empleo para la un colectivo cuyas habilidades especiales están normalmente desaprovechadas. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann
Saïd Hammouche, en Francia, está luchando contra la discriminación laboral de jóvenes procedentes de barrios o grupos tradicionalmente excluidos, al demostrar las ventajas de incorporarles en equipos de gestión. Para ello ha creado una entidad de recursos humanos especializada en la promoción de la diversidad en las empresas. Sólo en 2011, este modelo consiguió colocar a 550 personas en empresas como BNP o instituciones como la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche
Los Emprendedores Sociales de Ashoka en España están trabajando en ámbitos muy diversos como la integración, el desarrollo rural, la educación, la vivienda…etc. Conoce sus proyectos aquí: http://www.ashoka.es/fellows
10/05/2012 - RSE per a emprenedors/es i microempreses: seminari a Vilafranca del Penedès
L'RSE PER A PERSONES EMPRENEDORES
WIN WIN WIN
TU HI GUANYES, JO HI GUANYO, TOTS HI GUANYEM
WIN WIN WIN
TU HI GUANYES, JO HI GUANYO, TOTS HI GUANYEM
Dia: 12 de juny de 2012
Hora: 11h
Lloc: Centre Àgora (Pl. de l’Àgora, 1. Vilafranca del Penedès)
Durada aprox.: 2 hores
PROGRAMA
Destinataris:
Emprenedors/es i Nivells directius de Microempreses.
Aquest seminari té per finalitat poder reflexionar sobre el sentit estratègic de l’RSE, els valors i avantatges que pot aportar i les maneres de poder gestionar les polítiques d’RSE.
PRESENTACIÓ
Aportarem una visió al voltant de l’RSE que sigui útil per a emprenedors/es per a incorporar-lo com a enfocament de gestió. Així, les reflexions i casos es basaran en pimes i microempreses i procuraran atendre les necessitats d’aquestes empreses.
METODOLOGIA
- Creus que l’RSE és sols per a les grans multinacionals?
- Penses que, abans de pensar en RSE, l’empresa ha de créixer una mica?
- Opines que l’RSE cal deixar-la per quan hi hagi beneficis abundants?
Anàlisi dels casos
Participació dels assistents
10/05/2012 - 22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional
Aquest any se celebra la 22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional, com és habitual, a l’Hotel Melià Sitges. Aquesta trobada tindrà lloc els dies 5 i 6 de juliol sota el lema AUDITORIA: FIABILITAT I CONFIANÇA. A la inauguració comptarem amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Excm. Sr. Dídac Ramírez, i de la presidenta de l’ICAC, Il·lma. Sra. Ana María Martínez–Pina. A la clausura comptarem amb la presència del conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Andreu Mas–Colell, i del president de l’ICJCE, Sr. Rafael Cámara. El programa tècnic presentarà dotze sessions tècniques paral·leles, que esperem s’ajustin a l’interès i inquietuds dels auditors. També està programada una conferència inaugural i una sessió plenària de debat econòmic, moderada per un periodista d’aquest àmbit.
Com sempre, el Fòrum comptarà amb la participació de professionals de tot l’Estat que debatran i compartiran inquietuds i experiències, dins del marc acollidor que ofereix la localitat de Sitges, tant per als participants del Fòrum com per als acompanyants.
Dijous 5 de juliol
Divendres 6 de juliol
Com sempre, el Fòrum comptarà amb la participació de professionals de tot l’Estat que debatran i compartiran inquietuds i experiències, dins del marc acollidor que ofereix la localitat de Sitges, tant per als participants del Fòrum com per als acompanyants.
Dijous 5 de juliol
| 08:30h - 09:30h | Acreditacions i lliurament de material |
| 09:30h - 10:00h | Inauguració Il·lm. Sr. Miquel Forns, Alcalde de Sitges Excm. Sr. Dídac Ramírez, Rector de la Universitat de Barcelona Il·lma. Sra. Ana María Martínez-Pina, Presidenta de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes Catalunya |
| 10:00h - 11:00h | CONFERÈNCIA INAUGURAL A càrrec del Sr. Antón Costas, catedràtic Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i vicepresident del Cercle d'Economia |
| 11:00h - 11:30h | Pausa - Café |
| 11:30h - 13:00h | Sessions Sessió 1: Reporting integrat Sessió 2: Adaptació de les Normes internacionals d’auditoria a Espanya Sessió 3: Normativa comptable del sector públic |
| 13:00h – 14:00h | Sessions tècniques de patrocinadors i col·laboradors |
| 14:00h – 16:00h | Dinar |
| 16:00h – 17:30h | Sessions Sessió 4: Efectos de la reforma de la Ley concursal Sessió 5: Responsabilitat de les persones jurídiques Sessió 6: Noves oportunitats i nous horitzons per als auditors |
| 17:30h – 18:00h | Pausa – Café |
| 18:00h – 19:30h | Sessions Sessió 7: Informes pericials en entorns de frau Sessió 8: Novetats fiscals i laborals: efectes en els treballs d’auditoria Sessió 9: Propostes de millora en el Pla General Comptable |
| 21:00h – 00:00h | Sopar a l’Hotel Dolce (Avinguda del Camí de Miralpeix, 12 08870 Sitges) |
Divendres 6 de juliol
| 09:30h - 11:00h | Sessions Sessió 10: De què parlem quan parlem de valor raonable? Sessió 11: Informació financera correcta i fiable Sessió 12: Impacte dels canvis normatius a l’auditoria |
| 11:00h - 11:30h | Pausa - Café |
| 11:30h - 13:00h | SESSIÓ PLENÀRIA Coordinador: Josep Maria Ureta, Periodista Ponents: Josep Lluis Bonet, President de Freixenet José García Montalvo, Catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra |
| 13:00h - 14:00h | Clausura Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, Conseller del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Sr. Rafael Cámara, President de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya |
| 14:00h - 15:00h | Còctel – Dinar |
10/05/2012 - Presentació del llibre "Tercera via" de Lluís M. Xirinacs
ElEl Centre d'Estudis Joan Bardina i la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs han promogut la presentació del llibre l'obra Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui [pdf] de Lluís Maria Xirinacs, fins ara inèdit, i que va fer aparició aquest Sant Jordi.
Aquest abril va aparèixer en la seva versió original catalana, tant en format digital com en paper, i que consta de dos volums acabats de publicar. Es tracta d'un document escrit fa trenta anys. Inspirat en les propostes d'Agustí Chalaux.
La presentació del llibre es realitzarà dijous, 17 de maig, a les 19 h. a Àgora Catalunya. Plaça de Catalunya, 9, 4t-2a. de Barcelona.
El contingut d'aquest llibre, tal i com han assenyalat els promotors d'aquesta edició de Xirinacs, planteja que “Hi ha la llavor d’una economia nova que resoldria la difícil situació actual, i que donaria resposta a la indignació i a la perplexitat de la majoria de gent de bona fe que no veu sortida a la crisi que vivim.”
Aquest llibre fou escrit l'any 1982 amb la col·laboració del pensador catalanista i llibertari Agustí Chalaux. A l'obra es proposa un model polític, econòmic i social alternatiu als dos sistemes imperants durant la Guerra Freda.
Amb la publicació d'aquesta obra, el seu autor Lluís Maria Xirinacs s'evidencia com una persona que ha reunit, al llarg de la seva vida, els papers equivalents a un Mahatma Gandhi, -com a lluitador no violent per l'amnistia dels presos i pels drets individuals, col·lectius i nacionals catalans-, a un Raimon Llull, -com a elaborador d'un model filosòfic de coneixement de la realitat-, i ara també el d'un Karl Marx, -com a estudiós de la societat del seu temps, tot proposant un model social alternatiu amb solucions als problemes evidenciats.
Dins un món on, aparentment, tota solució definitiva a un problema no és rendible, apareix una proposta de canvi que propugna, entre altres mesures, la transparència per garantitzar l'exercici de la responsabilitat de tot acte polític i econòmic, alhora que fomenta el reconeixement d'una riquesa comunitària que, repartida, eliminaria la misèria material. Ambdós incentius facilitarien l'aplicació real d'una tècnica i una ciència harmòniques amb la natura dels éssers vius, alhora que necessàries per la nostra supervivència i evolució com espècie dins del nostre planeta.
Aquest llibre fou escrit l'any 1982 amb la col·laboració del pensador catalanista i llibertari Agustí Chalaux. A l'obra es proposa un model polític, econòmic i social alternatiu als dos sistemes imperants durant la Guerra Freda.
Amb la publicació d'aquesta obra, el seu autor Lluís Maria Xirinacs s'evidencia com una persona que ha reunit, al llarg de la seva vida, els papers equivalents a un Mahatma Gandhi, -com a lluitador no violent per l'amnistia dels presos i pels drets individuals, col·lectius i nacionals catalans-, a un Raimon Llull, -com a elaborador d'un model filosòfic de coneixement de la realitat-, i ara també el d'un Karl Marx, -com a estudiós de la societat del seu temps, tot proposant un model social alternatiu amb solucions als problemes evidenciats.
Dins un món on, aparentment, tota solució definitiva a un problema no és rendible, apareix una proposta de canvi que propugna, entre altres mesures, la transparència per garantitzar l'exercici de la responsabilitat de tot acte polític i econòmic, alhora que fomenta el reconeixement d'una riquesa comunitària que, repartida, eliminaria la misèria material. Ambdós incentius facilitarien l'aplicació real d'una tècnica i una ciència harmòniques amb la natura dels éssers vius, alhora que necessàries per la nostra supervivència i evolució com espècie dins del nostre planeta.
10/05/2012 - Impressionant documental sobre l'assassinat de dofins al Japó
"The Cove", un impressionant reportatge sobre com al Japó es maten 23.000 dofins cada any, il·legalment, brutalment, amb la cobertura de l'Estat. Ahir el van passar a Televisió de Catalunya.
Sense ficció va estrenar l’aclamat “The Cove”, un documental que explica, en forma de “thriller” d’acció i aventura, com un equip d’activistes, documentalistes, experts en efectes especials i submarinistes, s’enrolen en una missió clandestina per destapar com en un indret costaner del Japó es du a terme una matança sense precedents: anualment, centenars de dofins són aniquilats per un grup de pescadors japonesos.
Fent servir tècniques de gravació nocturna, aparells d’imatge i de so camuflats, i orquestrats com si es tractés d’una missió militar secreta, l’equip del documental, liderat per l’ensinistrador de dofins Richard O’Barry – que va ensinistrar el famós dofí de la sèrie “Flipper” - dóna llum a un secret amagat durant anys: la matança anual - per obtenir la carn de dofins - que es du a terme a la badia de Taiji, una població costanera del Japó que, aparentment, es caracteritza per la devoció cap a aquests animals. El resultat és aquest documental, guanyador de l’Oscar 2009 i multipremiat en nombrosos festivals, que és una barreja de periodisme d’investigació, documental mediambiental i “thriller” d’acció que ha convençut l’audiència.
Un documental dirigit per Louie Psihoyos i produït per Paula DuPré Pesmen i Fisher Stevens. Guió de Mark Monroe.
http://www.thecovemovie.com/
http://www.takepart.com/cove
Oscar al Millor Documental el 2010
Premiat als Festivals de cinema de Sundance, Toronto, Tòquio, Amsterdam, Estocolm i Sydney.
Premi del Públic en 8 festivals
Premiat als Festivals de cinema de Sundance, Toronto, Tòquio, Amsterdam, Estocolm i Sydney.
Premi del Públic en 8 festivals
“Molt impactant”. THE NEW YORK TIMES
“Una pel·lícula d’espies amb efectes terrorífics”. DAILY MIRROR
“Una pel·lícula d’espies amb efectes terrorífics”. DAILY MIRROR
Sense ficció va estrenar l’aclamat “The Cove”, un documental que explica, en forma de “thriller” d’acció i aventura, com un equip d’activistes, documentalistes, experts en efectes especials i submarinistes, s’enrolen en una missió clandestina per destapar com en un indret costaner del Japó es du a terme una matança sense precedents: anualment, centenars de dofins són aniquilats per un grup de pescadors japonesos.
Fent servir tècniques de gravació nocturna, aparells d’imatge i de so camuflats, i orquestrats com si es tractés d’una missió militar secreta, l’equip del documental, liderat per l’ensinistrador de dofins Richard O’Barry – que va ensinistrar el famós dofí de la sèrie “Flipper” - dóna llum a un secret amagat durant anys: la matança anual - per obtenir la carn de dofins - que es du a terme a la badia de Taiji, una població costanera del Japó que, aparentment, es caracteritza per la devoció cap a aquests animals. El resultat és aquest documental, guanyador de l’Oscar 2009 i multipremiat en nombrosos festivals, que és una barreja de periodisme d’investigació, documental mediambiental i “thriller” d’acció que ha convençut l’audiència.
Un documental dirigit per Louie Psihoyos i produït per Paula DuPré Pesmen i Fisher Stevens. Guió de Mark Monroe.
http://www.thecovemovie.com/
http://www.takepart.com/cove
10/05/2012 - Biodiversitat i gestió ambiental: la integració de la biodiversitat en els sistemes de gestió mediambientals
Us convidem al Taller Pràctic sobre “Biodiversitat i gestió ambiental” que desenvoluparem el proper dilluns 21 de maig de 2012 a Casa Orlandai (Sarrià, Barcelona).
Com veureu al programa, el taller té una clara orientació pràctica, i cerca la implicació dels professionals que treballen amb sistemes de gestió ambiental (especialment EMAS) en la conservació de la biodiversitat. Volem debatre, promoure solucions pràctiques i eines, donar respostes davant l’adopció de l’indicador bàsic d’impacte sobre la biodiversitat en el marc d’EMAS III (l’ocupació de l’espai en m2), preparar el camí per anar més enllà, i exposar exemples d’integració de la biodiversitat en l’empresa.
El nombre de places està limitat a 16 persones, per la qual cosa us animem a enviar-nos un correu electrònic com més aviat millor a info@accionatura.org, o trucar-nos al 93 237 38 02 per formalitzar la inscripció. Hi poden participar treballadors/treballadores de PIME, microPIME i autònoms, del sector NO PÚBLIC, residents a Catalunya, Extremadura, Castella La Manxa, Madrid, Múrcia, Galícia, València i Canàries.
El taller es configura com una acció gratuïta co - finançada pel Fons Social Europeu – Programa empleaverde, i organitzada per la també ONG Fundación Global Nature.
Us convidem a fer-ne difusió entre les organitzacions que creieu que els hi pugui interessar.
Com veureu al programa, el taller té una clara orientació pràctica, i cerca la implicació dels professionals que treballen amb sistemes de gestió ambiental (especialment EMAS) en la conservació de la biodiversitat. Volem debatre, promoure solucions pràctiques i eines, donar respostes davant l’adopció de l’indicador bàsic d’impacte sobre la biodiversitat en el marc d’EMAS III (l’ocupació de l’espai en m2), preparar el camí per anar més enllà, i exposar exemples d’integració de la biodiversitat en l’empresa.
El nombre de places està limitat a 16 persones, per la qual cosa us animem a enviar-nos un correu electrònic com més aviat millor a info@accionatura.org, o trucar-nos al 93 237 38 02 per formalitzar la inscripció. Hi poden participar treballadors/treballadores de PIME, microPIME i autònoms, del sector NO PÚBLIC, residents a Catalunya, Extremadura, Castella La Manxa, Madrid, Múrcia, Galícia, València i Canàries.
El taller es configura com una acció gratuïta co - finançada pel Fons Social Europeu – Programa empleaverde, i organitzada per la també ONG Fundación Global Nature.
Us convidem a fer-ne difusió entre les organitzacions que creieu que els hi pugui interessar.
09/05/2012 - Dossier "El voluntariat a Catalunya"
La Taula d'Entitats del Tercer Sector ha publicat un nou Dossier temàtic, en aquesta ocasió dedicat al voluntariat
El voluntariat és un dels principals actius del Tercer Sector Social català. 245.000 persones col.laboren com a voluntàries a les entitats socials de Catalunya, i el govern està impulsant una nova llei del voluntariat. En aquest dossier us n'expliquem el moment actual i els seus reptes de futur.
El dossier ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i ex-director de l'Institut Català del Voluntariat
Pots consultar el dossier aquí.
El dossier ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i ex-director de l'Institut Català del Voluntariat
Pots consultar el dossier aquí.
09/05/2012 - La Plataforma per la Llengua edita un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin defensar la immersió lingüística
Desfer tòpics sobre l'ensenyament en català i rebatre les afirmacions errònies que pretenen tergiversar la realitat lingüística del país. Aquests són els principals objectius del llibret Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l'escola catalana, que acaba d'editar la Plataforma per la Llengua i que es farà arribar a les escoles del país. Podeu descarregar-vos la versió digital en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/90.
El document s'estructura en 11 afirmacions falses que sovint s'han difós per carregar contra el model, internacionalment lloat, de l'escola catalana en llengua i continguts, el que popularment coneixem com a immersió lingüística, per raons purament polítiques i no educatives. A cada una d'aquestes afirmacions se li contraposa un argument que destaca la importància i validesa d'aquesta metodologia, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars, en la cohesió social del país.
El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model.
L'argumentari explica, per exemple, com la metodologia d'immersió lingüística es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units i com es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol. A més, aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.
També es rebat l'afirmació que la immersió només afavoreix l'alumnat catalanoparlant i que té com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s'aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l'alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de Espanya.
L'argumentari s'ha presentat ja a les 12 escoles de Santa Coloma de Gramenet que el curs 1982/83 van fer les primeres proves pilot del Programa d'Immersió Lingüística i que, trenta anys després, es van tornar a reunir per refermar el compromís amb l'escola en català. Properament, es farà arribar als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades i presentacions.
El document s'estructura en 11 afirmacions falses que sovint s'han difós per carregar contra el model, internacionalment lloat, de l'escola catalana en llengua i continguts, el que popularment coneixem com a immersió lingüística, per raons purament polítiques i no educatives. A cada una d'aquestes afirmacions se li contraposa un argument que destaca la importància i validesa d'aquesta metodologia, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars, en la cohesió social del país.
El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model.
L'argumentari explica, per exemple, com la metodologia d'immersió lingüística es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units i com es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol. A més, aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.
També es rebat l'afirmació que la immersió només afavoreix l'alumnat catalanoparlant i que té com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s'aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l'alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de Espanya.
L'argumentari s'ha presentat ja a les 12 escoles de Santa Coloma de Gramenet que el curs 1982/83 van fer les primeres proves pilot del Programa d'Immersió Lingüística i que, trenta anys després, es van tornar a reunir per refermar el compromís amb l'escola en català. Properament, es farà arribar als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades i presentacions.
09/05/2012 - El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente responsables
La publicación incluye un artículo de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en calidad de director de contenidos del II Congreso Europeo de Voluntariado.
Leer en pdf
El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente responsables
- Barcelona acogió este pasado noviembre a voluntarios y expertos para reflexionar y debatir en torno a los retos del voluntariado con motivo de la celebración del Año Europeo, 2011.
- Este congreso ha sido heredero del I Congreso Europeo del Voluntariado se llevó a cabo el año 1989 en Sitges, Cataluña.
- El II Congreso Europeo del Voluntariado abordó los grandes retos del sector, entre los cuales las estrategias colaborativas
El congreso presencial tuvo lugar los días 9, 10 y 11 de noviembre, dedicándose el primer día al acto inaugural y el tercero a la realización del Marketplace de Catalunya. Así, la dinámica congresual se centró en el segundo día en el World Trade Center Barcelona. La presencia de un marketplace ya induce a pensar que este congreso pretendía abordar contenidos innovadores, como así fue. En primer lugar por algunos de los objetivos que ser marcaron como el de empujar a las empresas y entidades sociales a dar un salto en las maneras de colaborar.
El Congreso incorporó contenidos más habituales sobre voluntariado pero también abordó muy intensamente conceptos innovadores como la Responsabilidad Social y los Territorios Socialmente Responsables, los partenariados, la Responsabilidad Social de las Organizaciones no lucrativas, el Voluntariado de Empresa y otros:
1. El Voluntariado: compromiso al largo de la vida
2. Gestión del Voluntariado
3. Nuevos modelos de Voluntariado
4. Formación del Voluntariado
5. Políticas públicas de promoción del voluntariado
6. Nuevos modelos de colaboración
7. Territorios socialmente responsables
El reto de colaborar
Ya quedan lejos los tiempos de las desconfianzas mutuas en que los sectores público, privado y social se miraban de reojo unos a otros. Por ello, el reto era más ambicioso que un mero congreso por lo que se pretende facilitar las alianzas entre los tres sectores. Hoy sabemos que los retos de nuestra sociedad sólo los podremos abordar en toda su complejidad si sabemos colaborar. Colaborar nos permitirá no sólo ser más eficientes, sino más creativos, poner lo mejor de cada parte, y compartir valores positivos empezando por la confianza, la cohesión social, el desarrollo de las personas y las comunidades, la estima por el país... En otras palabras, generar capital social.
Las alianzas entre sectores deben ser la insignia del nuevo tiempo, un modelo basado en relaciones libres orientadas a la creación de valor para todas las partes y, finalmente, para la sociedad. Para que esta alianza entre sectores y estos partenariados entre agentes vayan rellenando nuestra geografía social, es necesario un cambio mental significativo, que quiere decir dejar de pensar en términos de qué puedo conseguir de este partner a qué podemos hacer conjuntamente. Hay que pasar de pensar en qué beneficio puedo extraer yo a qué innovación social podemos desarrollar. Hay que entender muy bien y hacerse suya la legítima misión del otro. Y finalmente, hay que saber gestionar la propia responsabilidad social, no importa si se tiene o no ánimo de lucro, ya que este es un enfoque básico para cualquier organización con un discurso social y que pretenda desarrollar relaciones de confianza a largo plazo.
Proceso
Es bueno recordar que este 2011 ha hecho diez años de la celebración del Año Internacional del Voluntariado (Naciones Unidas), que en
Catalunya se celebró intensamente y se aprovechó para marcar un proceso de trabajo entre sector voluntario y gobierno, con el liderazgo en ese momento del Institut Català del Voluntariat (INCAVOL). El Proceso 2001-2003: el voluntariado y el asociacionismo, en marcha incluyó distintas actividades sectoriales y territoriales y finalmente comportó el 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat, y el consiguiente Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). De manera similar, se ha querido trazar en la brevedad de una legislatura acabada de nacer un proceso que ha incluido un pre-congreso para que el sector pudiera marcar contenidos y enfoques, el congreso presencial, y a partir de ahora el post-congreso, que incluye la renovación del PNAV. Además el Congreso Abierto online facilitó la participación europea y de todas las personas interesadas. Para ello se implantó una plataforma de participación mediante un mecanismo de deliberación, que, en otro formato físico, también se utilizó en los talleres presenciales.
El II Congreso Europeo del Voluntariado ha sido organizado por el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. El conseller Cleries se refirió a “Catalunya como un referente en el ámbito del voluntariado y del mundo asociativo remarcando que estos dos conceptos son inseparables en nuestro modelo”. El conseller destacó la circunstancia de que las políticas públicas de fomento del voluntariado habían pasado de ser referentes fuera de Catalunya en la época del Incavol, a estar ausentes con la desaparición de este organismo pionero y el intento de hacer una legislación muy intervencionista a la que el sector se opuso.
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global www.responsabilitatglobal.com
Director de contenidos del II Congreso Europeo de Voluntariado
08/05/2012 -
Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet
Vodafone ha creat una pàgina sobre ús segur d'internet per a infància (www.vodafone.es/padres) que conté tant la informació sobre les iniciatives sectorials en què participa la companyia, com informació pràctica adreçada especialment als pares i tutors que tenen infants i joves al seu càrrec.
L'eina integra temes com el control parental per a la navegació des d'ordinador, guies privacitat de xarxes socials, filtres en els navegadors de cerca, consells que facilitaran l'aprenentatge del món digital on nens i joves viuen constantment, i amb recursos i enllaços per buscar més informació que pot resultar del seu interès.
Vodafone entén que tots els usuaris (adults i menors) han de poder obtenir el màxim benefici de l'ús de les TIC de forma segura i responsable. És per això que desenvolupa aquest tipus d'eines des de l'any 2004 i col·labora activament en les principals iniciatives sectorials, tant nacionals com internacionals, com ara: el Codi de Conducta per a l'Ús Segur pels menors en l'Accés a Serveis de Continguts, la Aliança Mòbil contra el Contingut d'Abusos Sexuals a Menors, o el Botó de denúncia per a la lluita contra la pornografia infantil.
Dos comentaris:
1) Espero que, al costat d'aquesta iniciativa, també hagin pogut avançar en algun protocol per a evitar el que ja vaig denunciar fa un any en referència a la situació viscuda personalment en què un menor de 10 anys d’edat, des del moment de la compra del número de telèfon de Vodafone, va estar rebent trucades, missatges de veu i SMS sol·licitant serveis de prostitució, sense obtenir en primera instància resposta satisfactòria de la companyia:
[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Abril (¡con un poco de retraso!), que en esta ocasión la hemos dedicado a la Responsabilidad Social en la Educación. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/04/17/02
[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters
El tècnic ha vist des del centre del terreny de joc un vídeo molt emotiu que s'ha emès pels marcadors. Pep Guardiola, que també ha escoltat una cançó de Lluís Llach ('Que tinguem sort'), ha agafat el micròfon per adreçar-se a l'afició blaugrana. "La vida m'ha fet aquest regal. Durant cinc anys he pogut tenir-vos molt a prop i gaudir d'aquest meravellós espectacle. Jo no he sigut diferent de tots vosaltres, jo he sigut un privilegiat. No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa. Sentir-se tan volgut, tan estimat... Hem pencat molt perquè hagueu pogut passar bones estones veient-nos jugar a futbol", ha dit Guardiola. Pep Guardiola: "No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa"
Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global
La publicación Fòrum. Revista d'Organització i Gestió Educativa correspondiente a mayo - agosto 2012 incluye un artículo de Josep Maria Canyelles sobre La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación. Podéis ver el índice con los otros artículos aquí. La revista (en lengua catalana) está a la venta y también está accesible digitalmente en el quiosco de Zinio . Puede acceder al artículo en castellano a continuación:
[2] Podéis ver:
La publicació Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa digital corresponent a maig - agost 2012 inclou un article de Josep Maria Canyelles sobre La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació. Podeu veure l'índex amb els altres articles aquí.
La revista està a la venda i també està accessible digitalment al quiosc de Zinio. Podeu accedir a l'article sobre RSE tot seguit:
[2] Podeu veure: 
Canyelles, Josep Maria. «Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments». Fundació Pro Penedès. Vilafranca del Penedès, 2009. Canyelles, Josep Maria. «Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori». Consorci per l'Ocupació i la Promoció econòmica del Vallès Occidental. 2008.
Celebro la Diada de Sant Jordi oferint-vos una rosa i un llibre digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, amb il·lustració de Josep Obiols (nota: he aprofitat la selecció feta per Josep Valls)
La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre. A Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456. Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.
Celebro el Día de Sant Jordi ofreciendo una rosa y un libro digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, con ilustración de Josep Obiols (nota: he aprovechado la selección hecha por Josep Valls)
La Diada de Sant Jordi conmemora la muerte de este santo, el 23 de abril del año 303. Es un día en que tradicionalmente en los países de habla catalana las parejas se regalan una rosa y un libro. En Cataluña, se propuso convertir esta fecha en fiesta de precepto por primera vez en 1436, cuando se formuló la propuesta a las cortes de la Generalitat de Catalunya. La propuesta se haría efectiva en 1456. Tradicionalmente y desde el siglo XV, en Cataluña el día de Sant Jordi es el día de los enamorados, y es costumbre que las parejas se regalen una rosa roja "como la sangre" y un libro.
El día tiene un cariz reivindicativo de la cultura catalana y muchos balcones se engalanan con la bandera. Por ello, me permitirán que el poema que les he ofrecido sea en esta lengua de 10 millones de hablantes, aún en el siglo XXI perseguida y amenazada.
08/05/2012 -
Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet
Vodafone ha creat una pàgina sobre ús segur d'internet per a infància (www.vodafone.es/padres) que conté tant la informació sobre les iniciatives sectorials en què participa la companyia, com informació pràctica adreçada especialment als pares i tutors que tenen infants i joves al seu càrrec.L'eina integra temes com el control parental per a la navegació des d'ordinador, guies privacitat de xarxes socials, filtres en els navegadors de cerca, consells que facilitaran l'aprenentatge del món digital on nens i joves viuen constantment, i amb recursos i enllaços per buscar més informació que pot resultar del seu interès.
Vodafone entén que tots els usuaris (adults i menors) han de poder obtenir el màxim benefici de l'ús de les TIC de forma segura i responsable. És per això que desenvolupa aquest tipus d'eines des de l'any 2004 i col·labora activament en les principals iniciatives sectorials, tant nacionals com internacionals, com ara: el Codi de Conducta per a l'Ús Segur pels menors en l'Accés a Serveis de Continguts, la Aliança Mòbil contra el Contingut d'Abusos Sexuals a Menors, o el Botó de denúncia per a la lluita contra la pornografia infantil.
Dos comentaris:
1) Espero que, al costat d'aquesta iniciativa, també hagin pogut avançar en algun protocol per a evitar el que ja vaig denunciar fa un any en referència a la situació viscuda personalment en què un menor de 10 anys d’edat, des del moment de la compra del número de telèfon de Vodafone, va estar rebent trucades, missatges de veu i SMS sol·licitant serveis de prostitució, sense obtenir en primera instància resposta satisfactòria de la companyia:
- [ca] 28.5.11 Vodafone ens dóna una resposta satisfactòria. Després d'una primera resposta purament formal per part de Vodafone en resposta a una queixa formulada en una matèria sensible, he rebut amb pocs dies de diferència una segona resposta on aborden plenament el tema.
- [es] 28.5.11 Vodafone nos da una respuesta satisfactoria. Tras una primera respuesta puramente formal por parte de Vodafone en respuesta a una queja formulada en una materia sensible, he recibido con pocos días de diferencia una segunda respuesta donde abordan plenamente el tema.
07/05/2012 - Newsletter abril 2012
[ca] Ja podeu accedir a la newsletter d'abril (amb una mica de retard!), que en aquesta ocasió l'hem dedicada a la Responsabilitat Social en l'Educació. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/04/17/01
[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Abril (¡con un poco de retraso!), que en esta ocasión la hemos dedicado a la Responsabilidad Social en la Educación. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/04/17/02
[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters
07/05/2012 - Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa
La Fundació Vincle i la Plataforma per la Llengua es complauen a convidar-vos a l’acte A L’EMPRESA, EN CATALÀ, que se celebrarà el dimarts, 15 de maig de 2012, a les 19 hores, al Cercle d’Economia (carrer Provença, 298) de Barcelona.
L’acte, moderat pel M. Hble. Sr. Joan Rigol i el Sr. Carles Prats, periodista de TV3, reunirà algunes de les principals organitzacions empresarials del país amb l’objectiu de presentar el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, un llibret que vol ser una eina per a totes aquelles empreses que vulguin introduir el català en els seus criteris bàsics d'actuació.
L’acte, moderat pel M. Hble. Sr. Joan Rigol i el Sr. Carles Prats, periodista de TV3, reunirà algunes de les principals organitzacions empresarials del país amb l’objectiu de presentar el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, un llibret que vol ser una eina per a totes aquelles empreses que vulguin introduir el català en els seus criteris bàsics d'actuació.
06/05/2012 - Gràcies, Pep!
- Responsabilitat Global se suma a les mostres d'agraïment que ha rebut l'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola.
- Des d'aquest think tank hem reflexionat en diverses ocasions sobre la relació entre esport i valors i sobre el Barça de Guardiola.
- A sota podeu veure totes les reflexions sobre esport i responsabilitat social. Il·luminades en groc, les que hem parlat de Guardiola
El tècnic ha vist des del centre del terreny de joc un vídeo molt emotiu que s'ha emès pels marcadors. Pep Guardiola, que també ha escoltat una cançó de Lluís Llach ('Que tinguem sort'), ha agafat el micròfon per adreçar-se a l'afició blaugrana. "La vida m'ha fet aquest regal. Durant cinc anys he pogut tenir-vos molt a prop i gaudir d'aquest meravellós espectacle. Jo no he sigut diferent de tots vosaltres, jo he sigut un privilegiat. No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa. Sentir-se tan volgut, tan estimat... Hem pencat molt perquè hagueu pogut passar bones estones veient-nos jugar a futbol", ha dit Guardiola. Pep Guardiola: "No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa"
Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global
[ca] Aquest és el recull de reflexions sobre RSE i esport que hem publicat a Responsabilitat Global (en negreta les que fan referència al FC Barcelona; groc per a Guardiola)
20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació / La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 Manipulacions tan fàcils com immorals / Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla
[es] Este es el conjunto de reflexiones sobre RSE i deporte que hemos publicado en Responsabilitat Global (en negrita las que hacen referencia al FC Barcelona; amarillo para Guardiola))
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona; yellow for Guardiola)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona; amarelo para Guardiola)
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona; yellow for Guardiola)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona; amarelo para Guardiola)
20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació / La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 Manipulacions tan fàcils com immorals / Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla
18.9.11 Canyelles ha intervingut a catradio sobre Barça, RSE i valors
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat
9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 Reacció irònica: #perdonporsercatalan / Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat
9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 Reacció irònica: #perdonporsercatalan / Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:
25.8.11 El manager obsessiu (II)
23.8.11 El manager obsessiu (I)
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació / RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació / RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:
- [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça
- [es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
PD: El tonto. Cristiano Ronaldo es un caso único: siendo uno de los mejores jugadores de la historia, no ha desarrollado un solo atributo moral como futbolista (El Correo.com)
06/05/2012 - La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación
La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
2012
Todo empieza en la persona
Si aspiras a cambiar el mundo, primero prueba de cambiar la baldosa sobre la que te mueves. Recuerdo que una expresión similar a esta la usábamos en los cursos de monitores de educadores en el tiempo libre, con una clara intencionalidad pedagógica y educativa. Sería como decir "sé el cambio que quieres ser".
También de aquel tiempo y circunstancias en qué actuábamos de profesores de pedagogía de la naturaleza, recuerdo que en alguna ocasión nos lo habíamos hecho venir bien para hablar de un grupo ecologista alemán llamados azules que apostaban por un modelo de reivindicación ecologista que partía de de una manera muy diáfana de las actitudes de las personas, estableciendo un compromiso de mayor profundidad personalista que el meramente reivindicativo de los verdes, sin menospreciar esta otra dimensión.
Esta referencia a la relevancia de la actitud de las personas, de cada uno de nosotros, y muy especialmente a la coherencia entre los discursos y los comportamientos, resultaba básica en un contexto de carácter educativo donde quizá no era tan significativo el impacto ambiental de nuestras actuaciones como la manera como conformar nuestro propio impacto en el proceso de crecimiento personal. O dicho de otro modo: aun siendo altamente relevante el impacto en el entorno de nuestras actuaciones, lo que focalizábamos era la manera como la persona -o el niño y sus monitores en este caso- conformaban una escala de valores y una correspondencia de actitudes bastante coherente y estructurada, bastante consecuente, y bastante favorecedora del pleno desarrollo del individuo en armonía con el entorno.
La responsabilidad social de las organizaciones
A menudo, la persona con intenciones más nobles puede incurrir en incoherencias, al igual que cualquier organización -no importa si se trata de una empresa, ONG, escuela, o administración pública- también pueden afrontar en su gestión diaria, ya sea por falta de visión global de sus impactos, por desconocimiento de muchas materias no centrales en su actividad, o por dificultades organizativas, técnicas o económicas para poder desarrollar sus actuaciones como sería deseable idealmente.
El patrimonio de la presunta incoherencia afecta a cualquier organización, y es bueno poder afrontarlo sin acomplejamiento y con la mejor voluntad de tomar conciencia y gestionar adecuadamente los desajustes.
Sin duda, la primera responsabilidad de una organización no lucrativa ante la sociedad es la creación de impactos sociales sostenibles en el marco de su misión, de tal manera que se cree valor para todos los grupos de interés.
Pero cualquier organización también debe saber diferenciar lo que está en su misión y que conforma objetivos centrales de lo que tal vez sólo debe generar criterios de actuación pero que son hoy día muy relevantes: organizaciones que tienen una finalidad cultural desatienden aspectos sociales; organizaciones que tienen una finalidad en derechos humanos desatienden derechos culturales; organizaciones que trabajan por la sostenibilidad ambiental desatienden la sostenibilidad lingüística; organizaciones que defienden los derechos de ciertos colectivos no atienden los derechos sociales de otros colectivos diferentes...
Sin embargo, no sería positivo hablar de "incoherencias" por la carga negativa y culpabilizadora que conlleva este término. Partiendo de la constatación y el sano reconocimiento de que todas las organizaciones, como todas las personas, tenemos muchos aspectos a mejorar en cuanto al impacto que generamos en nuestro alrededor, lo que hace falta es desarrollar la voluntad de mejora constante para aproximar este impacto en nuestro discurso acercando al mismo tiempo este discurso a las expectativas que nuestro entorno tiene sobre nosotros.
Con gran facilidad podemos emitir críticas contundentes contra empresas y administraciones, las cuales sin que pierdan validez, no están con correspondencia con la capacidad limitada de autocrítica de nuestras propias organizaciones. En proporción a la capacidad de impacto social y ambiental de cada uno, algunas de nuestras actuaciones mal resueltas pueden estar al mismo nivel que aquellas que son blanco de nuestras diatribas.
Hoy son muchas las empresas que empiezan a asumir que el poder que recae en sus manos debe ir acompañado de una mejor asunción de la responsabilidad que va asociada. Algunas empresas ya han empezado a ejercer lo que se conoce como RSE, y disponen de sistemas para gestionarla, indicadores para hacer un seguimiento y plantearse su objetivos de mejora, e informes de sostenibilidad para rendir cuentas a la sociedad en un ejercicio de transparencia que es la base para el diálogo con las partes, la comparación con otras empresas, y la relevancia social de estas iniciativas.
En este sentido, no sería una justa correspondencia que las organizaciones que tienen una finalidad no lucrativa, o de progreso humano, o de mejora de la sociedad, rehuyesen de reconocer sus propias limitaciones y de mostrar transparentemente los esfuerzos por la mejora en cada una de las áreas. La exigencia social debe convertirse autoexigencia para hacer no sólo posible el cambio hacia mejor a nuestras organizaciones sino para hacer además una acción pedagógica, sabiendo que el compromiso de responsabilidad no sólo mejorará las áreas en las que nuestra acción puede generar un impacto, sino que tiene el gran valor de convertirse en ejemplo de compromiso dinámico y efectivo.
Una de las mejores aportaciones que las organizaciones al servicio del crecimiento humano pueden hacer hoy en la sociedad es situar sus estrategias y actuaciones sectoriales y particulares en el marco de una visión de unas comunidades más responsables socialmente en cada una de las partes comparte públicamente un anhelo similar de creación de capital social. Y la responsabilidad social nos puede ayudar.
Qué se entiende por Responsabilidad Social
Se entiende la Responsabilidad Social como la integración voluntaria, ya sea por parte de una empresa o de cualquier otro tipo de organización, de las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones y sus relaciones con sus interlocutores. Se trata, pues, de una forma de gestión que se define por la relación ética de la organización con todos los públicos con los que se relaciona, y por el establecimiento de objetivos compatibles con el desarrollo sostenible de la sociedad.
Si bien este enfoque de gestión comenzó a desarrollarse en el corazón de algunas empresas, hoy se incorpora en todo tipo de organizaciones, privadas o públicas, cada una de acuerdo con el grado de impacto que puedan tener en la sociedad y en el entorno.
Las entidades no lucrativas, las públicas, las del conocimiento, las de educación superior, entre otras, también están incorporando la gestión de la RS. Para las organizaciones que gestionan conocimiento, la RS es un enfoque muy adecuado ya que a diferencia de los enfoques basados meramente en estándares de gestión de la calidad, el medio ambiente, o la salud y seguridad laboral, la RS va más allá con un especial énfasis en el diálogo con los grupos de interés, lo que permite gestionar el conocimiento, el aprendizaje, la identificación de las mejores prácticas, y gestionar la confianza, rendir cuentas, profundizar en el compromiso, desarrollar valores...
Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa, se suele orientar a una visión de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar , reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.
Podríamos, pues, afirmar que la empresa ciudadana -otra forma como se conoce este perfil de compañía- es una organización que toma conciencia de sus interacciones con el entorno y de sus impactos, tanto positivos como negativos, y tanto los previstos como otras externalidades o incluso los potenciales.
Expresado así, parece que las organizaciones educativas tengan una responsabilidad social implícita. Sin embargo, la percepción sobre el objeto social de las organizaciones que comparten una base misional al servicio del desarrollo humano puede hacer perder la capacidad analítica y crítica sobre cuál es el amplio alcance de los aspectos que hay que gestionar con una enfoque de RS.
En el sector de la educación, la RS se puede hacer presente de maneras diversas, las relacionadas con la actividad educativa y las que corresponden a la gestión de las instituciones, y que podríamos trasladar a dos grandes objetivos:
a) Desarrollar criterios éticos en los futuros adultos en relación con el comportamiento socialmente responsable de las organizaciones;
b) Gestionar la propia organización educativa de manera que sus impactos creen el máximo valor para sus grupos de interés;
Gestionar la Responsabilidad Social
Metodológicamente, la gestión de la RS implica una serie de procesos entre los cuales los más significativos serían identificar los siguientes tres:
Identificar los grupos de interés. Una organización debe saber cuáles son aquellos agentes (grupos, organizaciones, sectores) sobre los que se genera impacto y viceversa. Por supuesto, encontramos a los clientes, usuarios o destinatarios, a los trabajadores, a la propiedad o titularidad, pero también otros como el barrio o comunidad, organizaciones sociales, medios de comunicación, organizaciones de consumidores, agentes sociales, asociaciones sectoriales, la competencia o concurrencia, el legislador o regulador, financiadores, otras empresas del territorio, etc. Saber identificar cuáles son los grupos de interés que tienen intereses legítimos sobre nuestra acción (y viceversa) y establecer canales o procesos de diálogo permite apreciar cuáles son las expectativas que tiene la sociedad sobre nuestra organización, y qué podemos tener nosotros sobre los demás, cuáles son las mejores prácticas, como generar procesos de trabajo en red que permitan un mejor impacto, como generar confianza entre las organizaciones y capital relacional para la sociedad.
Identificar la materialidad. Una organización debe saber cuáles son las cuestiones que debe abordar en la gestión de su RS, ya que ésta no se basa en una lista estándar sino en un proceso de aprendizaje sobre la realidad de la organización, sus impactos, las expectativas que genera, las consecuencias de la visión para la que trabaja. En el caso de una empresa, es importante comprender que la filantropía por sí sola no es RS, sino que una organización primero debe abordar las responsabilidades primarias, entendidas como las inherentes a la propia actividad, en un segundo lugar las secundarias, relacionadas con sus grupos de interés, y finalmente las terciarias, vinculadas a retos de la sociedad sobre los que la empresa no tiene una relación de causalidad directa. Haciendo un rápido paralelismo, no podríamos clasificar como socialmente responsable que una escuela colaborara con un proyecto solidario del Sur mientras que hiciera dejadez ante las expresiones de valores asociales en las actividades deportivas.
Rendir cuentas. La rendición de cuentas es un requisito más de la metodología de la RS como enfoque de gestión. No vale presuponer que ya basta hacer las cosas bien. Rendir cuentas significa mostrar cómo se hacen las cosas en aquellos aspectos que forman parte de las inquietudes de nuestros grupos de interés, dar contenido al diálogo haciendo posible contrastar datos y puntos de vista, marcar y comunicar objetivos de mejora del rendimiento y establecer pautas de trabajo en red o creación de sinergias. Y también permite mostrar el compromiso, los análisis sobre el rendimiento y las buenas prácticas, de manera que puedan ser útiles para otras organizaciones similares.
Proceso de mejora continua
Es importante hacer notar que, aunque haya muchas iniciativas que permiten obtener etiquetas, certificaciones, y reconocimientos varios, el más importante es tener un compromiso claro en todo aquello que afecta a los impactos de la organización en las diversas materias, habitualmente clasificadas en impactos económicos, ambientales, sociales, laborales y buen gobierno. Y que este compromiso tenga un carácter integral, respeto toda la organización y las relaciones con los grupos de interés, vinculándose al modelo de organización y la propia estrategia corporativa, y se acompañe de medidas concretas integradas en el funcionamiento organizativo.
Hay que hacer notar que no es conveniente simplificar refiriéndose a empresas u organizaciones socialmente responsables, ya que esta catalogación parece remitir a una dualidad engañosa entre buenos y malos. Preferimos en todo momento hacer notar que una organización gestiona la responsabilidad social, lo que ya es indicativo del hecho de encontrarnos ante un proceso de mejora continua, como muchos otros que puede llevar a cabo una entidad, sólo que en este caso ocurre sobre unas materias que tradicionalmente no han entrado dentro del ámbito de gestión y que requieren saber interpretar inquietudes sociales, a partir de los grupos de interés, muchas de las cuales pueden ser variantes o evolutivas con el tiempo e incluso contrapuestas.
Algunos ejemplos
Pondremos algunos ejemplos, ya sea con buenas prácticas reales o con cuestiones a abordar, sin voluntad de prescribir en un campo donde cada compañía o entidad debe saber hacer su mapa de materialidad y establecer las prioridades.
Ø El compromiso ético de la organización se puede establecer de maneras diversas. En la materia central, de carácter educativo en el marco de este artículo, existen documentos como el proyecto educativo del centro que pueden recoger aspectos. Pero el documento de referencia para mostrar el compromiso estructuradamente es el Código ético, un documento que establece los valores corporativos y desgrana cómo se hacen operativos en relación con cada grupo de interés. De otra manera, ¿tenemos algún documento que podamos entregar a los proveedores indicando que esperamos de ellos para continuar siendo proveedores nuestros?
Ø Otra manera de estructurar el compromiso es suscribiendo iniciativas externas, ya sean éticas y globales, como el Pacto Mundial de Naciones Unidas, o locales y sectoriales, como las redes de escuelas verdes. Como ejemplo global y sectorial, el Pacto Mundial de Naciones Unidas promovió los Principios para una Educación en Gestión Responsable [1] dirigidos específicamente a las instituciones de educación superior implicadas en la educación de los gestores actuales y futuros.
Ø ¿Cómo se garantiza que los valores que se proclaman formen parte realmente de todas las personas de la organización, incluidas sobre todo las que supuestamente tienen por función transmitir? Algunas empresas, que tradicionalmente no se habían hecho esta pregunta y ahora lo requieren, son conscientes de que no saben suficientement, y están experimentando y buscando las mejores prácticas. Podría ocurrir que en otras organizaciones se presupone en exceso y se renunciara a ejercer una gestión del cambio que abordara radicalmente la asunción de los valores por los que ha optado.
Ø ¿Cómo fomentamos una participación empoderadora y que se encare a un proceso de mejora? La transparencia no es sólo una voluntad de mostrar las informaciones de las que se dispone, sino que debe vincularse a la calidad de la información, ya que se pretende facilitar una participación eficaz y mejorar las aptitudes participativas. Se sabe que los datos informativos tienen un valor relativo sino se les otorga significación. Por ejemplo, ¿pueden nuestros grupos de interés acceder a datos comparados sobre rendimiento?
Ø En las contrataciones podemos introducir cláusulas sociales, es decir, criterios que pueden hacer referencia a la inclusividad laboral, calidad de condiciones laborales, sostenibilidad ambiental, contenidos lingüísticos, etc. Esta técnica no debería usarse meramente como un recurso legalista sino que debería conllevar en paralelo un proceso de diálogo abierto con el conjunto de proveedores para mejorar y profundizar en el sentido de la cláusula social, favoreciendo no solamente el cumplimiento sino que la misma empresa pueda ser más competitiva en otros sectores poniendo en valor el esfuerzo realizado para su cumplimiento.
Ø ¿Cómo rendimos cuentas a nuestros grupos de interés? El instrumento por excelencia de rendición de cuentas es la memoria de responsabilidad social, también llamada informe de sostenibilidad, la cual describe de manera ordenada y sistemática el comportamiento corporativo y sus impactos, por medio de indicadores pautados en aspectos diversos. Una memoria no es un canal publicitario, sino que debe proporcionar una imagen equilibrada y razonable. Esto implica incluir tanto los aspectos positivos como los negativos de la organización.
Como se aprecia, las reflexiones a hacer en el marco de la RS son muy amplias y podrían incluir además temas fundamentales como el impacto social generado (la escuela como ascensor social) o las actitudes de las familias en las competiciones deportivas escolares, enfoques innovadores como el voluntariado en familia o la gestión compartida de indicadores ambientales del centro, temas delicados como la manera de tratar los regalos en el marco escolar, cuestiones complejas como los límites de la diversidad o las ondas electromagnéticas...
Finalmente es importante comprender que la RS no es una práctica externa y filantrópica sino nuclear y estratégica, relacionada con cómo aseguramos la integración de las sensibilidades sociales, como asegure la gestión, como las transparentamos, como aportamos el máximo valor a todos los grupos de interés.
Conseguir que la responsabilidad social forme parte del territorio no es un reto reservado exclusivamente a instituciones del ámbito económico. Precisamente, si se pretende que la RS sea un referente, una manera de proceder, un enfoque integrado a la cultura organizacional, un atributo del propio territorio, es necesario que una gran parte de organizaciones se la hagan suya, la practiquen y la fomenten. Y desde los ámbitos educativos se pueden dar grandes oportunidades tanto en el fomento de los valores como en tanto que organizaciones que interactúan en el mercado y la sociedad.
Las instituciones educativas pueden ser un modelo de gestión socialmente responsable y aportar esta manera de hacer a la colectividad. Y ponerla como un estándar en la relación con todos los grupos de interés.
Las instituciones educativas y académicas, pues, también pueden ser unos actores relevantes para construir Territorios Socialmente Responsables [2], unos territorios donde no sólo la gestión ética esté considerada, sino que se puedan abordar retos del territorio a partir de la gestión de la RS de cada agente. Así, por ejemplo, instituciones educativas pueden incorporar mejor retos sociales como el emprendimiento, empresas pueden sumarse al reto de los valores cívicos o comercios del barrio pueden colaborar en iniciativas como los caminos escolares.
A menudo las escuelas son consideradas destinatarias de múltiples demandas que formula la sociedad. Pero la gran parte de los retos importantes que hoy tenemos presentes tienen una complejidad tal que sólo pueden ser abordados con una visión relacional que tenga capacidad para generar análisis, conocimientos, y respuestas compartidas. Así, se requiere una visión multilateral donde los diversos actores tomen parte bajo un principio de corresponsabilidad, confianza y complicidad mutua. Los marcos escolares son un espacio más y singular pero no el único si se pretenden gestionar valores de la sociedad.
La RS puede facilitar la generación de relaciones de confianza entre las partes, en la medida que parte de compromisos tangibles, de diálogo y de transparencia. En un contexto de territorio, la RS puede favorecer la identificación de retos compartidos y la capacidad de crear sinergias y fomento de la innovación social. Son muchos los estudios que avalan que hay una conexión causal entre la calidad institucional, el capital social y el grado de desarrollo de los países. El desarrollo económico y el progreso de un territorio se fundamenta en un potencial más sólido cuando parte de la implicación de todas las partes y sabe aglutinar las iniciativas públicas, privadas y sociales. La excelencia se puede lograr cuando cada organización de la comunidad sabe gestionar su responsabilidad ante la sociedad y se pueden desarrollar alianzas estratégicas en beneficio del territorio.
Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net , promotor del think tank www.ResponsabilitatGlobal.com . Asesora empresas, gobiernos y organizaciones. Es asesor técnico de la Cambra de Comerç de Barcelona. Colabora con la Asociación para las Naciones Unidas. Coordinador de la Comisión de RS de la Ass. Catalana de Comptabilitat i Direcció www.accid.cat y colabora con diferentes universidades. Promueve collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables.
- Canyelles, Josep Maria. «Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments». Fundació Pro Penedès. Vilafranca del Penedès, 2009.
- Canyelles, Josep Maria. «Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori». Consorci per l'Ocupació i la Promoció econòmica del Vallès Occidental. 2008.
04/05/2012 - La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació
La revista està a la venda i també està accessible digitalment al quiosc de Zinio. Podeu accedir a l'article sobre RSE tot seguit:
La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
2012
Tot comença en la persona
Si aspires a canviar el món, primer prova de canviar la rajola damunt la qual et mous. Recordo que una expressió similar a aquesta la fèiem servir en els cursos de monitors d’educadors en el temps lliure, amb una clara intencionalitat pedagògica i educativa. Seria com dir “sigues el canvi que vols ser”.
També d’aquell temps i circumstàncies en què actuàvem de professors de pedagogia de la natura, recordo que en alguna ocasió ens ho havíem fet venir bé per parlar d’un grup ecologista alemany anomenats blausque apostaven per un model de clam ecologista que partia d’una manera molt diàfana de les actituds de les persones, establint un compromís de major profunditat personalista que el merament reivindicatiu dels verds, sense menystenir aquesta altra dimensió.
Aquesta referència a la rellevància de l’actitud de les persones, de cadascú de nosaltres, i molt especialment a la coherència entre els discursos i els comportaments, resultava bàsica en un context de caràcter educatiu on potser no era tant significatiu l’impacte ambiental de les nostres actuacions com la manera com conformar el nostre propi impacte en el procés de creixement personal. O dit d’una altra manera: tot i essent altament rellevant l’impacte en l’entorn de les nostres actuacions, allò que focalitzàvem era la manera com la persona –o l’infant i els seus monitors en aquest cas- conformaven una escala de valors i una correspondència d’actituds prou coherent i estructurada, prou conseqüent, i prou afavoridora del ple desenvolupament de l’individu en harmonia amb l’entorn.
La responsabilitat social de les organitzacions
Sovint, la persona amb intencions més nobles pot incórrer en incoherències, de la mateixa manera que qualsevol organització –tan se val si es tracta d’una empresa, ONG, escola, o administració pública- també en poden afrontar en la seva gestió diària, ja sigui per manca de visió global dels seus impactes, per desconeixement de moltes matèries no centrals en la seva activitat, o per dificultats organitzatives, tècniques o econòmiques per poder desenvolupar les seves actuacions com fóra desitjable idealment.
El patrimoni de la presumpta incoherència afecta qualsevol organització, i és bo poder-lo afrontar amb sense cap acomplexament i amb la més bona voluntat de prendre’n consciència i gestionar adequadament els decalatges.
Sens dubte, la primera responsabilitat d’una organització no lucrativa davant la societat és la creació d’impactes socials sostenibles en el marc de la seva missió, de tal manera que es creï valor per a tots els grups d’interès.
Però també qualsevol organització ha de saber diferenciar allò que està en la seva missió i que conforma objectius centrals d’allò que potser només ha de generar criteris d’actuació però que són avui dia molt rellevants: organitzacions que tenen una finalitat cultural desatenen aspectes socials; organitzacions que tenen una finalitat en drets humans desatenen drets culturals; organitzacions que treballen per la sostenibilitat ambiental desatenen la sostenibilitat lingüística; organitzacions que defensen els drets de certs col·lectius no atenen els drets socials d’altres col·lectius diferents...
Tanmateix, no seria positiu parlar d’”incoherències” per la càrrega negativa i culpabilitzadora que comporta aquest terme. Partint de la constatació i el sa reconeixement que totes les organitzacions, com totes les persones, tenim molts aspectes a millorar pel que fa a l’impacte que generem en el nostre voltant, el que cal és desplegar la voluntat de millora constant per aproximar aquest impacte al nostre discurs tot apropant alhora aquest discurs a les expectatives que el nostre entorn té sobre nosaltres.
Amb gran facilitat podem emetre crítiques contundents contra empreses i administracions, les quals sense que perdin validesa, no estan amb correspondència amb la capacitat limitada d’autocrítica de les nostres pròpies organitzacions. En proporció a la capacitat d’impacte social i ambiental de cadascú, algunes de les nostres actuacions mal resoltes poden estar al mateix nivell que aquelles que són blanc de les nostres diatribes.
Avui són moltes les empresesque comencen a assumir que el poder que recau en les seves mans ha d’anar acompanyat d’una millor assumpció de la responsabilitat que hi va associada. Algunes empreses ja han començat a exercir el que es coneix com la seva RSE, i disposen de sistemes per a gestionar-la, indicadors per a fer-ne un seguiment i plantejar-se’n objectius de millora, i informes de sostenibilitat per rendir comptes a la societat en un exercici de transparència que és la base per al diàleg amb les parts, la comparació amb altres empreses, i la rellevància social d’aquestes iniciatives.
En aquest sentit, no seria una justa correspondència que les organitzacions que tenen una finalitat no lucrativa, o de progrés humà, o de millora de la societat, defugissin de reconèixer les seves pròpies limitacions i de mostrar transparentment els esforços per la millora en cadascuna de les àrees. L’exigència social ha d’esdevenir autoexigència per tal de fer no sols possible el canvi vers millor a les nostres organitzacions sinó per tal de fer-ne a més una acció pedagògica, sabent que el compromís de responsabilitat no solament millorarà les àrees en què la nostra acció pot generar un impacte, sinó que té el gran valor d’esdevenir exemple de compromís dinàmic i efectiu.
Una de les millors aportacions que les organitzacions al servei del creixement humà poden fer avui a la societat és situar les seves estratègies i actuacions sectorials i particulars dins el marc d’una visió d’unes comunitats més responsables socialment on cadascuna de les parts comparteix públicament un anhel similar de creació de capital social. I la responsabilitat social ens hi pot ajudar.
Què s’entén per Responsabilitat Social
S’entén la Responsabilitat Social com la integració voluntària, ja sigui per part d’una empresa o de qualsevol altre tipus d’organització, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions i les seves relacions amb els seus interlocutors. Es tracta, doncs, d’una forma de gestió que es defineix per la relació ètica de l’organització amb tots els públics amb els quals es relaciona, i per l'establiment d’objectius compatibles amb el desenvolupament sostenible de la societat.
Si bé aquest enfocament de gestió va començar a desenvolupar-se en el cor d’algunes empreses, avui s’incorpora en tota mena d’organitzacions, privades o públiques, cadascuna d’acord amb el grau d’impacte que puguin tenir en la societat i en l’entorn.
Les entitats no lucratives, les públiques, les del coneixement, les d’educació superior, entre d’altres, també estan incorporant la gestió de l’RS. Per a les organitzacions que gestionen coneixement, l’RS és un enfocament molt adequat ja que a diferència dels enfocaments basats merament en estàndards de gestió de la qualitat, el medi ambient, o la salut i seguretat laboral, l’RS va més enllà amb un especial èmfasi en el diàleg amb els grups d’interès, fet que permet gestionar el coneixement, l’aprenentatge, la identificació de les millors pràctiques, i gestionar la confiança, retre comptes, aprofundir en el compromís, desenvolupar valors...
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa, se sol orientar a una visió de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.
Podríem, doncs, afirmar que l’empresa ciutadana –una altra manera com es coneix aquest perfil de companyia- és una organització que pren consciència de les seves interaccions amb l’entorn i dels seus impactes, tant positius com negatius, i tant els previstos com altres externalitats o àdhuc els potencials.
Expressat així, sembla que les organitzacions educatives tinguin una responsabilitat social implícita. Tanmateix, la percepció sobre l’objecte social de les organitzacions que comparteixen una base missional al servei del desenvolupament humà pot fer perdre la capacitat analítica i crítica sobre quin és l’ampli abast dels aspectes que cal gestionar amb una enfocament d’RS.
En el sector de l’educació, l’RS es pot fer present de maneres diverses, les relacionades amb l’activitat educativa i les que corresponen a la gestió de les institucions, i que podríem traslladar a dos grans objectius:
a) Desenvolupar criteris ètics en els futurs adults en relació amb el comportament socialment responsable de les organitzacions;
b) Gestionar la pròpia organització educativa de manera que els seus impactes creïn el màxim valor per als seus grups d’interès;
Gestionar la Responsabilitat Social
Metodològicament, la gestió de l’RS implica un seguit de processos entre els quals els més significatius serien identificar els següents tres:
Identificar els grups d’interès. Una organització ha de saber quins són aquells agents (grups, organitzacions, sectors) damunt els quals es genera impacte i viceversa. Per descomptat, hi trobem els clients, usuaris o destinataris, els treballadors, la propietat o titularitat, però també altres com el barri o comunitat, organitzacions socials, mitjans de comunicació, organitzacions de consumidors, agents socials, associacions sectorials, la competència o concurrència, el legislador o regulador, finançadors, altres empreses del territori, etc. Saber identificar quins són els grups d’interès que tenen interessos legítims sobre la nostra acció (i viceversa) i establir-hi canals o processos de diàleg permet apreciar quines són les expectatives que té la societat sobre la nostra organització, i quines podem tenir nosaltres sobre els altres, quines són les millors pràctiques, com generar processos de treball en xarxa que permetin un millor impacte, com generar confiança entre les organitzacions i capital relacional per a la societat.
Identificar la materialitat. Una organització ha de saber quines són les qüestions que ha d’abordar en la gestió de la seva RS, ja que aquesta no es basa en una llista estàndard sinó en un procés d’aprenentatge sobre la realitat de l’organització, els seus impactes, les expectatives que genera, les conseqüències de la visió per la qual treballa.
En el cas d’una empresa, és important comprendre que la filantropia per si sola no és RS, sinó que una organització primer ha d’abordar les responsabilitats primàries, enteses com les inherents a la pròpia activitat, en un segon lloc les secundàries, relacionades amb els seus grups d’interès, i finalment les terciàries, vinculades a reptes de la societat sobre els quals l’empresa no hi té una relació de causalitat directa. Fent un ràpid paral·lelisme, no podríem classificar com a socialment responsable que una escola col·laborés amb un projecte solidari del Sud mentre que fes deixadesa davant les expressions de valors asocials en les activitats esportives.
Retre comptes. La rendició de comptes és un requeriment més de la metodologia de l’RS com a enfocament de gestió. No s’hi val a pressuposar que ja n’hi ha prou a fer les coses bé. Retre comptes vol dir mostrar com es fan les coses en aquells aspectes que formen part de les inquietuds dels nostres grups d’interès, donar contingut al diàleg fent possible contrastar dades i punts de vista, marcar i comunicar objectius de millora del rendiment i establir pautes de treball en xarxa o creació de sinergies. I també permet mostrar el compromís, les anàlisis sobre el rendiment i les bones pràctiques, de manera que puguin ser útils per a d’altres organitzacions similars.
Procés de millora contínua
És important fer notar que, encara que hi hagi moltes iniciatives que permeten obtenir etiquetes, certificacions, i reconeixements diversos, el més important és tenir un compromís clar en tot allò que afecta els impactes de l’organització en les diverses matèries, habitualment classificades en impactes econòmics, ambientals, socials, laborals i bon govern. I que aquest compromís tingui un caràcter integral, respecte tota l’organització i les relacions amb els grups d’interès, vinculant-se al model d’organització i la pròpia estratègia corporativa, i s’acompanyi de mesures concretes integrades en el funcionament organitzatiu.
Cal fer notar que no és convenient simplificar referint-se a empreses o organitzacions socialment responsables, ja que aquesta catalogació sembla remetre a una dualitat enganyosa entre bons i dolents. Preferim en tot moment fer notar que una organització gestiona la responsabilitat social, fet que ja és indicatiu del fet de trobar-nos davant d’un procés de millora contínua, com molts altres que pot portar a terme una entitat, sols que en aquest cas s’esdevé sobre unes matèries que tradicionalment no han entrat dins l’àmbit de gestió i que requereixen saber interpretar inquietuds socials, a partir dels grups d’interès, moltes de les quals poden ser variants o evolutives amb el temps i fins i tot contraposades.
Alguns exemples
Posarem alguns exemples, ja sigui amb bones pràctiques reals o amb qüestions a abordar, sense voluntat de prescriure en un camp on cada companyia o entitat ha de saber fer el seu mapa de materialitat i establir les prioritats.
Ø El compromís ètic de l’organització es pot establir de maneres diverses. En la matèria central, de caràcter educatiu en el marc d’aquest article, existeixen documents com el projecte educatiu del centre que poden recollir-ne aspectes. Però el document de referència per mostrar el compromís estructuradament és el Codi ètic, un document que estableix els valors corporatius i desgrana com es fan operatius en relació amb cada grup d’interès. Altrament, tenim algun document que puguem lliurar als proveïdors indicant què esperem d’ells per continuar sent proveïdors nostres?
Ø Una altra manera d’estructurar el compromís és subscrivint iniciatives externes, ja siguin ètiques i globals, com el Pacte Mundial de Nacions Unides, o locals i sectorials, com les xarxes d’escoles verdes. Com a exemple global i sectorial, el Pacte Mundial de Nacions Unides va promoure els Principis per a una Educació en Gestió Responsable[1]dirigits específicament a les institucions d'educació superior implicades en l'educació dels gestors actuals i futurs.
Ø Com es garanteix que els valors que es proclamen formin part realment de totes les persones de l’organització, incloses sobretot les que suposadament tenen per funció transmetre’ls? Algunes empreses, que tradicionalment no s’havien fet aquesta pregunta i ara ho requereixen, són conscients que no en saben prou, estan experimentant i cercant les millors pràctiques. Podria passar que en altres organitzacions es pressuposés en excés i es renunciés a exercir una gestió del canvi que abordés radicalment l’assumpció dels valors pels quals s’ha optat.
Ø Com fomentem una participació empoderadora i que s’encari a un procés de millora? La transparència no és únicament una voluntat de mostrar les informacions de les quals es disposa, sinó que ha de vincular-se a la qualitat de la informació, ja que es pretén facilitar una participació eficaç i millorar les aptituds participatives. Hom sap que les dades informatives tenen un valor relatiu sinó se’ls atorga significació. Per exemple, poden els nostres grups d’interès accedir a dades comparades sobre rendiment?
Ø En les contractacions podem introduir clàusules socials, és a dir, criteris que poden fer referència a la inclusivitat laboral, qualitat de condicions laborals, sostenibilitat ambiental, continguts lingüístics, etc. Aquesta tècnica no hauria d’usar-se merament com un recurs legalista sinó que hauria de comportar en paral·lel un procés de diàleg obert amb el conjunt de proveïdors per tal de millorar i aprofundir en el sentit de la clàusula social, tot afavorint no solament el compliment sinó que la mateixa empresa pugui esdevenir més competitiva en altres sectors posant en valor l’esforç fet per al seu compliment.
Ø Com rendim comptes als nostres grups d’interès? L'instrument per excel·lència de rendició de comptes és la memòria de responsabilitat social, també anomenat informe de sostenibilitat, el qual descriu de manera ordenada i sistemàtica el comportament corporatiu i els seus impactes, per mitjà d'indicadors pautats en aspectes diversos. Una memòria no és un canal publicitari, sinó que ha de proporcionar una imatge equilibrada i raonable. Això implica incloure tant els aspectes positius com els negatius de l’organització.
Com s’aprecia, les reflexions a fer en el marc de l’RS són molt àmplies i podrien incloure a més temes fonamentals com l’impacte social generat (l’escola com a ascensor social) o les actituds de les famílies en les competicions esportives escolars, enfocaments innovadors com el voluntariat en família o la gestió compartida d’indicadors ambientals del centre, temes delicats com la manera de tractar els regals en el marc escolar, qüestions complexes com els límits de la diversitat o les ones electromagnètiques...
Finalment és important comprendre que l’RS no és una pràctica externa i filantròpica sinó nuclear i estratègica, relacionada amb com assegurem la integració de les sensibilitats socials, com n’assegurem la gestió, com les transparentem, com aportem el màxim valor a tots els grups d’interès.
Aconseguir que la responsabilitat social formi part del territori no és un repte reservat exclusivament a institucions de l’àmbit econòmic. Precisament, si es pretén que l’RS sigui un referent, una manera de procedir, un enfocament integrat a la cultura organitzacional, un atribut del propi territori, cal que un gran gruix d’organitzacions se la facin seva, la practiquin i la fomentin. I des dels àmbits educatius es poden donar grans oportunitats tant en el foment dels valors com en tant que organitzacions que interactuen en el mercat i la societat.
Les institucions educatives poden ser un model de gestió socialment responsable i aportar aquesta manera de fer a la col·lectivitat. I posar-la com un estàndard en la relació amb tots els grups d’interès.
Les institucions educatives i acadèmiques, doncs, també poden ser uns actors rellevants per a construir Territoris Socialment Responsables[2], uns territoris on no solament la gestió ètica estigui considerada, sinó que es puguin abordar reptes del territori a partir de la gestió de l’RS de cadascun dels agents. Així, per exemple, institucions educatives poden incorporar millor reptes socials com l’emprenedoria, empreses poden sumar-se al repte dels valors cívics o comerços del barri poden col·laborar en iniciatives com els camins escolars.
Sovint les escoles són considerades destinatàries de múltiples demandes que formula la societat. Però la gran part dels reptes importants que avui tenim presents tenen una complexitat tal que sols poden ser abordats amb una visió relacional que tingui capacitat per generar anàlisis, coneixements, i respostes compartides. Així, es requereix una visió multilateral on els diversos actors hi prenguin part sota un principi de coresponsabilitat, confiança i complicitat mútua. Els marcs escolars són un espai més i singular però no l’únic si es pretenen gestionar valors de la societat.
L’RS pot facilitar la generació de relacions de confiança entre les parts, en la mesura que parteix de compromisos tangibles, de diàleg i de transparència. En un context de territori, l’RS pot afavorir la identificació de reptes compartits i la capacitat de crear sinergies i foment de la innovació social. Són molts els estudis que avalen que hi ha una connexió causal entre la qualitat institucional, el capital social i el grau de desenvolupament dels països. El desenvolupament econòmic i el progrés d’un territori es fonamenta en un potencial més sòlid quan parteix de la implicació de totes les parts i sap aglutinar les iniciatives públiques, privades i socials. L’excel·lència es pot assolir quan cada organització de la comunitat sap gestionar la seva responsabilitat davant la societat i es poden desenvolupar aliances estratègiques en benefici del territori.
Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net , promotor del think tank www.ResponsabilitatGlobal.com . Assessora empreses, governs i organitzacions. És assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·labora amb l’Associació per a les Nacions Unides. Coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social de l’Ass. Catalana de Comptabilitat i Direcció i col·labora amb diferents universitats. Promou collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables.
Canyelles, Josep Maria. «Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments». Fundació Pro Penedès. Vilafranca del Penedès, 2009. Canyelles, Josep Maria. «Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori». Consorci per l'Ocupació i la Promoció econòmica del Vallès Occidental. 2008.23/04/2012 - DKV Assegurances, primera asseguradora a Europa que calcula i verifica la petjada de carboni d'una pòlissa
Si bé fa temps que es pot mesurar el cost ambiental d'alguns productes, fins ara era complicat arribar a quantificar com els serveis, com els de les asseguradores, afectaven l'entorn.
Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)
DKV Assegurances és la primera asseguradora a Europa que calcula i verifica el cost ambiental d'una pòlissa d'assegurances, d'acord amb PAS 2050:2011, un producte la petjada de carboni és especialment difícil de quantificar.
Ho va fer per a la seva pòlissa DKV integral classic individual, i l'estudi ha estat verificat per DNV Business Assurance, una entitat de certificació líder a nivell mundial.
D'aquesta manera, DKV Assegurances fa un pas més en el seu compromís amb la sostenibilitat abordant el càlcul de la petjada de carboni d'un servei amb una perspectiva d'anàlisi de cicle de vida.
Aquest càlcul fins ara s'estava enfocant, de manera incipient, per productes, i aquestes dades recopilades durant diversos anys han suposat el pas previ per poder disposar de dades fiables per calcular la petjada de carboni d'una pòlissa.
L'exercici fet per l'asseguradora ha consistit en obtenir informació de les emissions generades riu amunt (upstream) i riu avall (downstream), el que permet conèixer l'impacte real de les emissions generades per la posada al mercat d'un producte o servei tenint en compte tota la cadena de valor.El resultat ha estat que la pòlissa integral classic individual té una petjada de 20,4 quilos de CO2.
Aquesta petjada inclou les emissions derivades de les oficines comercials i de gestió de DKV a tot l'estat espanyol, el material comercial necessari: fulletons, llibres del quadre mèdic, targeta sanitària, viatges d'empleats, consum d'energia, valisa interna i reciclatge de materials entre moltes altres fonts d'emissió.
Nota: DKV ha participat en el projecte tRanSparÈncia
Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)
DKV Assegurances és la primera asseguradora a Europa que calcula i verifica el cost ambiental d'una pòlissa d'assegurances, d'acord amb PAS 2050:2011, un producte la petjada de carboni és especialment difícil de quantificar.
Ho va fer per a la seva pòlissa DKV integral classic individual, i l'estudi ha estat verificat per DNV Business Assurance, una entitat de certificació líder a nivell mundial.
D'aquesta manera, DKV Assegurances fa un pas més en el seu compromís amb la sostenibilitat abordant el càlcul de la petjada de carboni d'un servei amb una perspectiva d'anàlisi de cicle de vida.
Aquest càlcul fins ara s'estava enfocant, de manera incipient, per productes, i aquestes dades recopilades durant diversos anys han suposat el pas previ per poder disposar de dades fiables per calcular la petjada de carboni d'una pòlissa.
L'exercici fet per l'asseguradora ha consistit en obtenir informació de les emissions generades riu amunt (upstream) i riu avall (downstream), el que permet conèixer l'impacte real de les emissions generades per la posada al mercat d'un producte o servei tenint en compte tota la cadena de valor.El resultat ha estat que la pòlissa integral classic individual té una petjada de 20,4 quilos de CO2.
Aquesta petjada inclou les emissions derivades de les oficines comercials i de gestió de DKV a tot l'estat espanyol, el material comercial necessari: fulletons, llibres del quadre mèdic, targeta sanitària, viatges d'empleats, consum d'energia, valisa interna i reciclatge de materials entre moltes altres fonts d'emissió.
Nota: DKV ha participat en el projecte tRanSparÈncia
23/04/2012 - Celebrem la Diada de Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre. A Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456. Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.
23/04/2012 - Celebremos el día de Sant Jordi (San Jorge)
Celebro el Día de Sant Jordi ofreciendo una rosa y un libro digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, con ilustración de Josep Obiols (nota: he aprovechado la selección hecha por Josep Valls)
La Diada de Sant Jordi conmemora la muerte de este santo, el 23 de abril del año 303. Es un día en que tradicionalmente en los países de habla catalana las parejas se regalan una rosa y un libro. En Cataluña, se propuso convertir esta fecha en fiesta de precepto por primera vez en 1436, cuando se formuló la propuesta a las cortes de la Generalitat de Catalunya. La propuesta se haría efectiva en 1456. Tradicionalmente y desde el siglo XV, en Cataluña el día de Sant Jordi es el día de los enamorados, y es costumbre que las parejas se regalen una rosa roja "como la sangre" y un libro.
El día tiene un cariz reivindicativo de la cultura catalana y muchos balcones se engalanan con la bandera. Por ello, me permitirán que el poema que les he ofrecido sea en esta lengua de 10 millones de hablantes, aún en el siglo XXI perseguida y amenazada.
23/04/2012 - DKV Seguros, primera aseguradora en Europa que calcula y verifica la huella de carbono de una póliza
Si bien hace tiempo que se puede medir el coste medioambiental de algunos productos, hasta ahora era complicado llegar a cuantificar cómo los servicios, como los de las aseguradoras, afectaban al entorno.
Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)
DKV Seguros es la primera aseguradora en Europa que calcula y verifica el coste medioambiental de una póliza de seguros, conforme a PAS 2050:2011, un producto cuya huella de carbono resulta especialmente difícil de cuantificar.
Lo hizo para su póliza DKV integral classic individual, y el estudio ha sido verificado por DNV Business Assurance, una entidad de certificación líder a nivel mundial.
De este modo, DKV Seguros da un paso más en su compromiso con la sostenibilidad abordando el cálculo de la huella de carbono de un servicio con una perspectiva de análisis de ciclo de vida.
Este cálculo hasta ahora se estaba enfocando, de manera incipiente, por productos, y estos datos recopilados durante varios años han supuesto el paso previo para poder disponer de datos fiables para calcular la huella de carbono de una póliza.
El ejercicio realizado por la aseguradora ha consistido en obtener información de las emisiones generadas aguas arriba (upstream) y aguas abajo (downstream), lo que permite conocer el impacto real de las emisiones generadas por la puesta en el mercado de un producto o servicio teniendo en cuenta toda la cadena de valor.
El resultado ha sido que la póliza integral classic individual tiene una huella de 20,4 Kilos de CO2.
Esta huella incluye las emisiones derivadas de las oficinas comerciales y de gestión de DKV en toda España, el material comercial necesario: folletos, libros del cuadro médico, tarjeta sanitaria, viajes de empleados, consumo de energía, valija interna y reciclado de materiales entre muchas otras fuentes de emisión.
Nota: DKV ha participado en el proyecto tRanSparÈncia
Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)
DKV Seguros es la primera aseguradora en Europa que calcula y verifica el coste medioambiental de una póliza de seguros, conforme a PAS 2050:2011, un producto cuya huella de carbono resulta especialmente difícil de cuantificar.
Lo hizo para su póliza DKV integral classic individual, y el estudio ha sido verificado por DNV Business Assurance, una entidad de certificación líder a nivel mundial.
De este modo, DKV Seguros da un paso más en su compromiso con la sostenibilidad abordando el cálculo de la huella de carbono de un servicio con una perspectiva de análisis de ciclo de vida.
Este cálculo hasta ahora se estaba enfocando, de manera incipiente, por productos, y estos datos recopilados durante varios años han supuesto el paso previo para poder disponer de datos fiables para calcular la huella de carbono de una póliza.
El ejercicio realizado por la aseguradora ha consistido en obtener información de las emisiones generadas aguas arriba (upstream) y aguas abajo (downstream), lo que permite conocer el impacto real de las emisiones generadas por la puesta en el mercado de un producto o servicio teniendo en cuenta toda la cadena de valor.
El resultado ha sido que la póliza integral classic individual tiene una huella de 20,4 Kilos de CO2.
Esta huella incluye las emisiones derivadas de las oficinas comerciales y de gestión de DKV en toda España, el material comercial necesario: folletos, libros del cuadro médico, tarjeta sanitaria, viajes de empleados, consumo de energía, valija interna y reciclado de materiales entre muchas otras fuentes de emisión.
Nota: DKV ha participado en el proyecto tRanSparÈncia
