Nombre de resultats 25
per a europa
30/01/2012 - La nueva Comunicación de la Comisión Europea
Responsabilitat Global ofrece la traducción al catalán de la nueva comunicación de la Comisión Europea sobre Responsabilidad Social de las Empresas, donde se define la estrategia renovada de la UE para el periodo 2011-2014.Bruselas plantea una nueva definición, más simple, del RSE: "La responsabilidad de las empresas por su impacto en la sociedad". La anterior definición fue redactada en 2001 y sostenía que la RSE era "un concepto por el cual las empresas integran las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones comerciales y sus relaciones con sus interlocutores sobre una base voluntaria".
- Esta traducción, hecha por Josep Maria Canyelles, a partir del original inglés, mejora los errores de traducción de la versión de autor desconocido que circula en castellano.
- También nos hicimos cargo de la traducción al catalán de la comunicación anterior, correspondiente al 2006 .
Estrategia renovada de la UE para 2011-2014 sobre la responsabilidad social de las empresas
[Comunicación en catalán en PDF]
[Comunicación en castellano en PDF]
30/01/2012 - La nova Comunicació de la Comissió Europea
Responsabilitat Global ofereix la traducció de la nova comunicació de la Comissió Europea sobre Responsabilitat Social de les Empreses, on es defineix l'estratègia renovada de la UE per al període 2011-2014.- Aquesta traducció, feta per Josep Maria Canyelles, a partir de l'original anglès, millora els errors de traducció d'altres versions.
- També ens vam fer càrrec de la traducció de la comunicació anterior, corresponent al 2006.
COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS
Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses
1 INTRODUCCIÓ
La Comissió Europea va definir, en el seu moment, el concepte de la responsabilitat social de les empreses (RSE) com «un concepte per mitjà del qual les empreses integren voluntàriament les inquietuds socials i ambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors».
L’RSE es refereix a les accions de les empreses que van més enllà de les seves obligacions jurídiques cap a la societat i el medi ambient. Algunes mesures reguladores creen un entorn més propici perquè les empreses assumeixin voluntàriament la seva responsabilitat social.
1.1 Abordar la responsabilitat social forma part de l’interès de les empreses...
Per a la competitivitat de les empreses és cada vegada més important un enfocament estratègic sobre RSE. Aquest pot reportar beneficis pel que fa a la gestió de riscos, estalvi de costos, accés al capital, relacions amb la clientela, gestió dels recursos humans i capacitat d’innovació.
Atès que l’RSE requereix un compromís amb les parts interessades internes i externes, permet a les empreses anticipar i aprofitar millor les expectatives socials i les condicions de funcionament que canvien ràpidament. Per tant, pot impulsar el desenvolupament de nous mercats i generar oportunitats de creixement.
En assumir la seva responsabilitat social, les empreses poden construir una confiança a llarg terme per part de treballadors, consumidors i ciutadans com a base per als models empresarials sostenibles. Una major confiança contribueix alhora a crear un entorn on les empreses poden innovar i créixer.
1.2 ...i de l’interès de la societat en conjunt
Per mitjà de l’RSE, les empreses poden contribuir significativament a la consecució dels objectius del Tractat de la Unió Europea d'assolir un desenvolupament sostenible i una economia social de mercat altament competitiva. Així mateix, contribueix a assolir els objectius de l'Estratègia Europa 2020 per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, inclòs el d'una taxa d’ocupació del 75%. El comportament responsable de les empreses és especialment important quan agents del sector privat ofereixen serveis públics. Ajudar a reduir els efectes socials de l'actual crisi econòmica, com la pèrdua de llocs de treball, forma part de l’RSE. L’RSE comporta un conjunt de valors damunt els quals construir una societat més cohesionada i on basar la transició cap a un sistema econòmic sostenible.
1.3 Per què la Comissió presenta ara aquesta nova estratègia?
Tant el Consell com el Parlament Europeu han demanat a la Comissió que desenvolupi encara més la seva política en matèria d’RSE. En l'Estratègia Europa 2020, la Comissió es compromet a renovar l'estratègia de la UE per promoure l’RSE. Així mateix, a la Comunicació del 2010 sobre política industrial, va afirmar que presentaria una nova proposta de política sobre RSE. A l'acta del Mercat Únic anuncià que adoptaria una nova comunicació sobre RSE a final del 2011.
La crisi econòmica i les seves conseqüències socials han danyat en certa mesura la confiança dels consumidors en les empreses. Han portat l'opinió pública a posar el focus en el comportament social i ètic de les empreses. En renovar ara l'esforç per promoure l’RSE, la Comissió vol crear condicions favorables per a un creixement sostenible, un comportament empresarial responsable i la creació d'ocupació duradora a mitjà i llarg termini.
2 AVALUACIÓ DE L'IMPACTE DE LA POLÍTICA EUROPEA SOBRE L’RSE
[continuar llegint en PDF]
16/11/2011 - Tota la informació del II Congrés Europeu del Voluntariat a xarxanet.org
Fes una ullada al recull de fotografies del II Congrés Europeu del Voluntariat.
31/10/2011 - El European Charter ya no actuaría en defensa de la #lengua catalana si Cataluña fuese independiente
Estrasburgo. El motivo es que en una Cataluña con Estado propio ya no haría falta defender el catalán según el European Charter for Regional or Minority Languages. Pero según afirma su representante, Simone Kingle, el catalán no desaparecería del radar del Charter porque se protegería como lengua minoritaria en las otras zonas del Estado español donde se habla (País Valenciano, Islas Baleares, zonas de Aragón y Murcia).
La situación de la lengua catalana no tiene precedentes en Europa y vive una historia única de éxito según el consejo europeo de lenguas regionales y minoritarias, un organismo que tiene el objetivo de "proteger y promover lenguas regionales o minoritarias como un aspecto amenazado del patrimonio cultural de Europa".
El catalán es una lengua excepcional en comparación con otras lenguas minoritarias y regionales de Europa, asegura Klinge en una entrevista. De hecho, la experta aclara que la lengua propia de Cataluña es la más hablada de todas las minoritarias de Europa. Según esta representante del European Charter for Regional or Minority Languages, el catalán es una lengua muy vital en Cataluña porque se puede utilizar en casi todos los dominios de la vida pública.
Según Klinge, el catalán tiene una buena salud porque, entre otras razones, se habla en áreas urbanas, mientras que otras lenguas regionales o minoritarias mayoritariamente se hablan en el campo. De hecho, la situación de la lengua catalana es diferente porque también recibe el apoyo de la élite intelectual y política del país, un elemento que aumenta el prestigio y el estatus de la lengua, y demuestra que es deseable hablarla y aprenderla. Con todo, alerta de que todavía hay retos, como su presencia débil en el campo de la justicia y en la administración del estado en Cataluña.
El catalán en una Catalunya independiente
Según Klinge, si Catalunya fuera independiente, el catalán ya no entraría en el ámbito de trabajo del organismo europeo. El organismo de Klinge trabaja con lenguas minoritarias o regionales, una definición complicada y que despierta problemas, especialmente en casos como el del catalán, que sin lugar a dudas, tiene más hablantes que algunas de las lenguas oficiales de la Unión Europea. El catalán es una lengua protegida por el organismo porque entra dentro de nuestra propia definición de una lengua regional o minoritaria, que se basa en el número de hablantes en relación con toda la población de un estado, y no en términos globales .
En este sentido, si Catalunya fuera independiente, el catalán se consideraría lengua mayoritaria y en todo caso el organismo debería analizar qué rol se otorgaría al castellano, el aranés o incluso los hablantes de lenguas como el árabe, que ya entran en el radar de protección del Charter dentro del Estado español. Pero todo esto son sólo hipótesis, explica Klinge, quien cree que Cataluña debería estudiar si, por ejemplo daría estatus cooficial al castellano. Con todo, apunta a que tener un estado propio no garantiza que una lengua deje de estar amenazada, tal y como demuestran algunos de los nuevos países surgidos de la antigua Unión Soviética o la misma Irlanda.
La situación de la lengua catalana no tiene precedentes en Europa y vive una historia única de éxito según el consejo europeo de lenguas regionales y minoritarias, un organismo que tiene el objetivo de "proteger y promover lenguas regionales o minoritarias como un aspecto amenazado del patrimonio cultural de Europa".
El catalán es una lengua excepcional en comparación con otras lenguas minoritarias y regionales de Europa, asegura Klinge en una entrevista. De hecho, la experta aclara que la lengua propia de Cataluña es la más hablada de todas las minoritarias de Europa. Según esta representante del European Charter for Regional or Minority Languages, el catalán es una lengua muy vital en Cataluña porque se puede utilizar en casi todos los dominios de la vida pública.
Según Klinge, el catalán tiene una buena salud porque, entre otras razones, se habla en áreas urbanas, mientras que otras lenguas regionales o minoritarias mayoritariamente se hablan en el campo. De hecho, la situación de la lengua catalana es diferente porque también recibe el apoyo de la élite intelectual y política del país, un elemento que aumenta el prestigio y el estatus de la lengua, y demuestra que es deseable hablarla y aprenderla. Con todo, alerta de que todavía hay retos, como su presencia débil en el campo de la justicia y en la administración del estado en Cataluña.
El catalán en una Catalunya independiente
Según Klinge, si Catalunya fuera independiente, el catalán ya no entraría en el ámbito de trabajo del organismo europeo. El organismo de Klinge trabaja con lenguas minoritarias o regionales, una definición complicada y que despierta problemas, especialmente en casos como el del catalán, que sin lugar a dudas, tiene más hablantes que algunas de las lenguas oficiales de la Unión Europea. El catalán es una lengua protegida por el organismo porque entra dentro de nuestra propia definición de una lengua regional o minoritaria, que se basa en el número de hablantes en relación con toda la población de un estado, y no en términos globales .
En este sentido, si Catalunya fuera independiente, el catalán se consideraría lengua mayoritaria y en todo caso el organismo debería analizar qué rol se otorgaría al castellano, el aranés o incluso los hablantes de lenguas como el árabe, que ya entran en el radar de protección del Charter dentro del Estado español. Pero todo esto son sólo hipótesis, explica Klinge, quien cree que Cataluña debería estudiar si, por ejemplo daría estatus cooficial al castellano. Con todo, apunta a que tener un estado propio no garantiza que una lengua deje de estar amenazada, tal y como demuestran algunos de los nuevos países surgidos de la antigua Unión Soviética o la misma Irlanda.
31/10/2011 - L'European Charter ja no actuaria en defensa de la #llengua catalana si Catalunya fos independent
Estrasburg. El motiu és que en una Catalunya amb Estat propi ja no faria falta defensar el català segons l'European Charter for Regional or Minority Languages. Però segons afirma la seva representant, Simone Kingle, el català no desapareixeria del radar del Charter perquè es protegiria com a llengua minoritària en les altres zones de l'Estat espanyol on es parla (País Valencià, Illes Balears, zones d'Aragó i Múrcia).
La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa i viu una història única d'èxit segons el consell europeu de llengües regionals i minoritàries, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa".
El català és una llengua excepcional en comparació amb altres llengües minoritàries i regionals d'Europa, assegura Klinge en una entrevista. De fet, l'experta aclareix que la llengua pròpia de Catalunya és la més parlada de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant del European Charter for Regional or Minority Languages, el català és una llengua molt vital a Catalunya perquè es pot utilitzar a gairebé tots els dominis de la vida pública.
Segons Klinge, el català té una bona salut perquè, entre d'altres raons, es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp. De fet, la situació de la llengua catalana és diferent perquè també rep el suport de l'elit intel·lectual i política del país, un element que augmenta el prestigi i l'estatus de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la. Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva presència dèbil en el camp de la justícia i en l'administració de l'estat a Catalunya.
El català en una Catalunya independent
Segons Klinge, si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu. L'organisme de Klinge treballa amb llengües minoritàries o regionals, una definició complicada i que desperta problemes, especialment en casos com el del català, que sense cap mena de dubte, té més parlants que algunes de les llengües oficials de la Unió Europea. El català és una llengua protegida per l'organisme perquè entra dins de la nostra pròpia definició d'una llengua regional o minoritària, que es basa en el nombre de parlants en relació amb tota la població d'un estat, i no en termes globals.
En aquest sentit, si Catalunya fos independent, el català es consideraria llengua majoritària i en tot cas l'organisme hauria d'analitzar quin rol s'atorgaria al castellà, a l'aranès o fins i tot als parlants de llengües com l'àrab, que ja entren en el radar de protecció del Charter dins de l'Estat espanyol. Però tot això són només hipòtesis, explica Klinge, que creu que Catalunya hauria d'estudiar si, per exemple donaria status cooficial al castellà. Amb tot, apunta que tenir un estat propi no garanteix que una llengua deixi d'estar amenaçada, tal com demostren alguns dels nous països sorgits de l'antiga Unió Soviètica o la mateixa Irlanda.
La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa i viu una història única d'èxit segons el consell europeu de llengües regionals i minoritàries, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa".
El català és una llengua excepcional en comparació amb altres llengües minoritàries i regionals d'Europa, assegura Klinge en una entrevista. De fet, l'experta aclareix que la llengua pròpia de Catalunya és la més parlada de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant del European Charter for Regional or Minority Languages, el català és una llengua molt vital a Catalunya perquè es pot utilitzar a gairebé tots els dominis de la vida pública.
Segons Klinge, el català té una bona salut perquè, entre d'altres raons, es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp. De fet, la situació de la llengua catalana és diferent perquè també rep el suport de l'elit intel·lectual i política del país, un element que augmenta el prestigi i l'estatus de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la. Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva presència dèbil en el camp de la justícia i en l'administració de l'estat a Catalunya.
El català en una Catalunya independent
Segons Klinge, si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu. L'organisme de Klinge treballa amb llengües minoritàries o regionals, una definició complicada i que desperta problemes, especialment en casos com el del català, que sense cap mena de dubte, té més parlants que algunes de les llengües oficials de la Unió Europea. El català és una llengua protegida per l'organisme perquè entra dins de la nostra pròpia definició d'una llengua regional o minoritària, que es basa en el nombre de parlants en relació amb tota la població d'un estat, i no en termes globals.
En aquest sentit, si Catalunya fos independent, el català es consideraria llengua majoritària i en tot cas l'organisme hauria d'analitzar quin rol s'atorgaria al castellà, a l'aranès o fins i tot als parlants de llengües com l'àrab, que ja entren en el radar de protecció del Charter dins de l'Estat espanyol. Però tot això són només hipòtesis, explica Klinge, que creu que Catalunya hauria d'estudiar si, per exemple donaria status cooficial al castellà. Amb tot, apunta que tenir un estat propi no garanteix que una llengua deixi d'estar amenaçada, tal com demostren alguns dels nous països sorgits de l'antiga Unió Soviètica o la mateixa Irlanda.
26/10/2011 - Unes empreses més responsables poden impulsar el creixement a Europa
Brussel·les, 25 d’octubre de 2011
IP/11/1238
Un plantejament empresarial responsable significa un creixement econòmic més important i sostenible. Per això, la Comissió Europea ha presentat una sèrie de mesures de suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica responsable.
Es tracta de la Iniciativa d’Empresa Social, que ajudarà aquest sector emergent a aprofitar al màxim el seu potencial. A més, s'ha presentat una estratègia ambiciosa de responsabilitat social de les empreses, amb l'objectiu de generar un alt grau de fiabilitat i de confiança dels consumidors i millorar la contribució de les empreses al benestar de la societat. Totes dues iniciatives enforteixen els esforços de la Comissió per tal de comprometre el sector privat amb els problemes socials i de medi ambient, uns esforços que són especialment oportuns en l’actual conjuntura de restriccions dels pressupostos públics.
La Comissió també proposa l’augment de la transparència i el foment de l’activitat econòmica sostenible entre les multinacionals. Les empreses mineres i forestals, per exemple, hauran de ser més obertes pel que fa als impostos, els cànons i les primes que paguen arreu del món.
A més, proposa simplificar les normes de comptabilitat de les PIME, la qual cosa pot permetre'ls d'estalviar fins a 1.700 milions d’euros a l’any. També es volen reduir les feixugues obligacions de notificació de les empreses que cotitzen en borsa, incloses les PIME, una mesura que permetrà encara més estalvis.
El vicepresident de la Comissió Europea i comissari d’Indústria i Emprenedoria, Antonio Tajani, ha declarat que “aquest paquet de mesures afavoreix tant les empreses com la societat europea en general. Redueix les càrregues administratives de les petites i mitjanes empreses i posa les bases d’una economia social de mercat forta i dinàmica a mitjà i llarg termini”.
El comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, ha afegit que “les empreses socials són un dels sectors que tenen un potencial sense aprofitar al nostre mercat únic. Són un bon exemple de plantejament d’activitat econòmica responsable i contribueixen al creixement i l'ocupació. Però ens cal garantir que totes les empreses, i no tan sols les socials, assumeixin seriosament la seva incidència a la societat. Per això vull que les grans multinacionals, sobretot les dels sectors miner i forestal, siguin més obertes pel que fa als pagaments a les administracions d’arreu del món”.
Per la seva banda, el comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la UE, László Andor, ha dit que “l’empresa socialment responsable respon al convenciment que la crisi no és tan sols econòmica i financera, sinó també ètica. Les empreses no sempre tenen en compte valors com ara la solidaritat, la sostenibilitat, la inclusió o la integritat, i crec que això afecta les nostres economies. Per això les empreses socials i la responsabilitat social de les empreses poden tenir un impacte decisiu i contribuir als objectius de l'estratègia Europa 2020 de creixement i ocupació”.
Elements essencials del paquet
- Foment de l’activitat econòmica responsable
Per tal de fer més transparents els pagaments de les indústries extractives i fusteres a les administracions d’arreu del món, la Comissió ha proposat d’introduir un sistema d’informació desglossada per països (CBCR).
Aquest sistema s’aplicarà a les grans empreses privades de la UE, o que cotitzin a la borsa a la UE, actives en els sectors miner, forestal, petrolier i del gas. El concepte del CBCR és diferent del de la compilació periòdica d’informes financers, atès que no presenta una única sèrie de dades mundials sinó la informació financera de cada país on opera una empresa. La informació sobre els impostos, cànons i primes que una multinacional paga a les administracions dels països on opera indicarà la incidència de l’empresa en aquests països. Aquest criteri més transparent estimularà les empreses sostenibles. A fi d’incloure els diferents tipus d’empreses actives en aquests sectors dins el marc del sistema CBCR, la Comissió proposa una revisió de la Directiva de transparència (2004/109/CE), per tal de cobrir les empreses que cotitzen en borsa, i les Directives de comptabilitat (78/660/CEE i 83/349/CEE) per cobrir les grans empreses que no hi cotitzen.
A més, la revisió proposada de la Directiva de transparència previndrà que els inversors adquireixin secretament una participació de control d’una empresa que cotitza a la borsa (“titularitat oculta”). Aquestes pràctiques poden donar lloc a situacions d’abús del mercat, a reduir el nivell de confiança dels inversors i a alterar-ne les intencions. La proposta de la Comissió obligarà els inversors a notificar tots els instruments financers que tinguin el mateix efecte econòmic que la possessió d’accions.
La Comunicació de la Comissió sobre la responsabilitat social de les empreses dóna una definició d’aquest concepte modernitzada i coherent amb les directrius i els principis reconeguts internacionalment. Serveix com a estratègia que permetrà a les empreses aprofitar el seu potencial de manera més eficaç. La proposta vol millorar la confiança en les empreses, i per a això preveu el llançament, el 2013, d'un premi europeu a la responsabilitat social de les empreses, així com la creació de plataformes amb diversos interessats en uns quants sectors industrials pertinents.
- Facilitat de l’emprenedoria social
Les empreses socials són aquelles que exerceixen un impacte social positiu i tenen uns objectius empresarials socials i no limitats a l’obtenció del màxim benefici. Actualment, l’economia social representa el 10% de les empreses europees i ocupa més d’11 milions de treballadors. La Iniciativa d’Empresa Social inclou una sèrie de mesures per donar suport al seu desenvolupament. Proposa maneres de millorar l’accés de les empreses socials al finançament (inclòs el de la UE a través dels Fons Estructurals i, de cara al futur, un instrument financer que atorgui fons d’inversió social i intermediaris financers amb instruments de capital, deute i risc compartit), mesures per augmentar la visibilitat i una normativa simplificada que inclou una futura proposta d’Estatut de la Fundació Europea, la propera revisió de les normes de contractació pública i ajuts estatals als serveis socials i locals.
- Reducció del tràmits per a les PIME
En proposar la modificació de les Directives de comptabilitat (78/660/CEE i 83/349/CEE), la Comissió vol reduir la càrrega administrativa de les petites empreses. Si se simplifica la preparació dels estats financers, seran més comparables, clars i fàcils d’entendre. Els seus usuaris, com ara els accionistes, els bancs o els proveïdors, podran comprendre més fàcilment el rendiment i la situació financera de l’empresa. Es calcula que l’estalvi de costos per a les PIME serà d’uns 1.700 milions d’euros l’any. Vegeu MEMO/11/732
A més, amb la revisió que es proposa de la Directiva de transparència (2004/109/CE), les empreses que cotitzen a la borsa, inclosos els petits i mitjans emissors, ja no estaran obligades a publicar informació financera trimestral, i això contribuirà a generar més estalvis i a desencoratjar les reaccions a curt termini dels mercats financers.
Properes passes:
El paquet de propostes per a l’empresa responsable arriba després de l'aprovació de l’Acta del Mercat Únic (vegeu IP/11/469), en la qual la Comissió va establir dotze elements de rellançament del mercat únic de cara a 2012, per a un creixement sostenible, intel·ligent i integrador. Entre les mesures fonamentals hi ha la creació i el foment de microempreses i petites empreses, introduint una regulació intel·ligent i reduint els tràmits, i la creació d’un entorn que afavoreixi el desenvolupament de l’emprenedoria social.
Les propostes de revisió de les Directives de comptabilitat i la Directiva de transparència se sotmetran ara al Parlament Europeu i al Consell de Ministres de la UE per a la seva adopció definitiva. La Comunicació sobre l’emprenedoria social és el punt de partida d'un seguit d’iniciatives legislatives i no legislatives que s’aniran succeint al llarg dels dos anys vinents. Hi haurà una primera oportunitat de debatre-les amb els interessats a la conferència sobre l’economia social i les empreses socials que se celebrarà a Brussel·les el 18 de novembre de 2011, organitzada per la Comissió Europea.
Més informació:
Vegeu
MEMO/11/730 (Responsabilitat Social de les empreses);
MEMO/11/732 (Obligacions en materia de comptabilitat);
MEMO/11/734 (Directiva sobre transparència);
MEMO/11/735 (Emprenedoria social )
Totes les notes de premsa i convocatòries de la Representació de la Comissió Europea a la sala de premsa del web de La UE a Catalunya i les Illes Balears.
24/10/2011 - Conferència sobre #RSE y gestión lingüística en Elgoíbar
[ca] Josep Maria Canyelles farà una conferència a Elgoibar (Euskadi) sobre Responsabilitat Social de les Empreses i Llengua. Programa disponible.
[es] Josep Maria Canyelles dará una conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobre Responsabilidad Social de las Empresas y Lengua. Programa disponible.
[en] Josep Maria Canyelles will hold a conference in Elgoibar (Euskadi) on Corporate Social Responsibility and Language. Program available.
[fr] Josep Maria Canyelles tiendra une conférence à Elgoibar (Euskadi) sur Responsabilité Sociale des Entreprises et Langue. Programme disponible.
[pt] Josep Maria Canyelles irá realizar uma conferência em Elgoibar (Euskadi) sobre Responsabilidade Social Empresarial e Linguagem. Programa disponível.
[es] Josep Maria Canyelles dará una conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobre Responsabilidad Social de las Empresas y Lengua. Programa disponible.
[en] Josep Maria Canyelles will hold a conference in Elgoibar (Euskadi) on Corporate Social Responsibility and Language. Program available.
[fr] Josep Maria Canyelles tiendra une conférence à Elgoibar (Euskadi) sur Responsabilité Sociale des Entreprises et Langue. Programme disponible.
[pt] Josep Maria Canyelles irá realizar uma conferência em Elgoibar (Euskadi) sobre Responsabilidade Social Empresarial e Linguagem. Programa disponível.
El seminario 30+10 de este año será el 17 de noviembre
El seminario del IMH que trata la gestión lingüística en la empresa cumplirá su sexta edición, y como cada año presentaremos temas nuevos para mostrar a nuestras empresas industriales los beneficios de la gestión lingüística así como productos, servicios y prácticas multilingües.
05/10/2011 - Obertes les inscripcions al II Congrés Europeu del Voluntariat
Des d'avui, totes les persones que vulguin assistir al II Congrés Europeu del Voluntariat podran formalitzar la seva inscripció gratuïtament, així com presentar el seu projecte a l'espai Àgores d'experiències.
El període d'inscripcions al Congrés presencial estarà obert fins al proper 25 d'octubre, així com també el termini de presentació de les Àgores d'experiències.
Les inscripcions al Marketplace, l'espai per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el món social, es poden fer a través d'aquest formulari.
Comença a participar-hi ara mateix... virtualment!
El debat sobre els eixos temàtics del II Congrés Europeu del Voluntariat, de manera que les persones que no puguin esperar més per expressar les seves idees tenen un espai al Congrés Obert. D'aquesta manera s'obre la participació prèvia al Congrés a voluntaris, entitats, organitzacions i administracions de tot Europa. Podeu deixar la vostra opinió fins el proper 23 d'octubre.
Més informació: Pàgina web del II Congrés Europeu del Voluntariat congreseuropeuvoluntariat.gencat.cat
05/10/2011 - Abiertas las inscripciones al II Congreso Europeo del #Voluntariado
Desde hoy, todas las personas que quieran asistir al II Congreso Europeo del Voluntariado podrán formalizar su inscripción gratuita, así como presentar su proyecto al espacio Ágoras de experiencias.
El periodo de inscripciones al Congreso presencial estará abierto hasta el próximo 25 de octubre, así como también el plazo de presentación de las Ágoras de experiencias.
Las inscripciones en el Marketplace, el espacio para promover la colaboración entre el mundo empresarial y el mundo social, se pueden hacer a través de este formulario.
Empieza a participar ahora mismo... ¡virtualmente!
El debate sobre los ejes temáticos del II Congreso Europeo del Voluntariado, de modo que las personas que no puedan esperar más para expresar sus ideas tienen un espacio en el Congreso Abierto. De esta manera se abre la participación previa al Congreso a voluntarios, entidades, organizaciones y administraciones de toda Europa. Puede dejar su opinión hasta el próximo 23 de octubre.
Más información: Página web del II Congreso Europeo del Voluntariado congreseuropeuvoluntariat.gencat.cat
Más información: Página web del II Congreso Europeo del Voluntariado congreseuropeuvoluntariat.gencat.cat
10/09/2011 - Serviria la políticoficció per a facilitar la racionalització dels conflictes lingüístics?
#somescola
Fem políticoficció. Imaginem que l’Estat espanyol fa fallida i que Europa decideix que l’única manera d’evitar una caiguda general de la zona euro és que Alemanya prengui la responsabilitat de dirigir directament l’economia espanyola.
Imaginem que es passi de l’excepcionalitat a una situació estable en què l’Espanyol quedi integrat dins l’Estat alemany. Imaginem que econòmicament aquesta fusió (amb integració de la sobirania espanyola dins l’alemanya) sigui un èxit, però que es donin problemes de relació per la diferent cultura.
Imaginem que al cap d’un temps, es fa un referèndum democràtic entre tots els ciutadans de l’estat integrat per a decidir quina ha de ser la llengua oficial del conjunt de l’Estat.
Com que els habitants germanoparlants són majoria davant els castellanoparlants o d’altres llengües, es decideix per majoria absoluta que l’única llengua oficial del conjunt de l’Estat és l’alemany i que ja es disposaran mesures per a protegir les llengües regionals, que ni s'especifiquen. Imaginem que l’Estat integrat, amb capital a Berlín, decideix fer unes accions per a la conservació de les llengües vernacles, com ara permetre’ls que tinguin un canal de televisió en castellà i un en andalús per respectar les veus que opinen que són llengües diferents, els quals han estat incentivats des de grups germanòfons.
Afortunadament Catalunya hauria assolit la independència abans de l’absorció d’Espanya dins d’Alemanya. Els catalans ens miraríem els espanyols com una minoria regional ultranacionalista que enlloc de parlar una llengua potent i seriosa com l’alemanya volen imposar als escolars l’estudi d’una llengua castellana que sols parlen poc més de vint milions, o l’andalús que sols parlen vuit milions, i que amb prou feines els servirà per anar a llatinoamèrica, on parlen llengües similars com l’argentí o el mexicà. I el súmmum és que pretenen que els ciutadans del món que hi van a treballar hagin d’aprendre la seva llengua regional en lloc de l’alemany o l’anglès.
¿Serviria aquesta reflexió de políticoficció perquè els espanyols entenguessin com ens sentim els catalans des de l’abolició de les Constitucions de Catalunya i l’intent de genocidi cultural a partir del 1714 i fins ara? La governança global fent compatible el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat és el gran repte del segle XXI. I la sostenibilitat té diferents caires, ambiental, social, cultural...
¿Trobarien just que la majoria dels ciutadans del nou estat elegeixin quina és l’única llengua oficial? No argüeixin que volen conservar la seva sobirania: és un joc de ficció en el qual el seu estat sols tenia com a sortida compartir la sobirania amb un altre estat més sòlid. Ara, depèn de quina sigui la seva resposta, procuri ser coherent amb el que practica o justifica a l’Estat espanyol actual. Si vostè creu que efectivament la majoria dels ciutadans tenen dret a establir l’alemany com a única llengua del nou estat, jo no podré compartir el raonament, però acceptaré la coherència del seu plantejament quan creu que la majoria dels espanyols tenen dret a decidir que la llengua castellana, pròpia de la nació ibèrica demogràficament més gran, ha de ser hegemònica.
Diu el portaveu comunitari d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Dennis Abbott: El català no és entre les 23 llengües oficials de la UE, tot i ser la novena més parlada, i Brussel·les recorda que és el govern espanyol qui ho ha de demanar. Expressat més gràficament: els parlants de la cinquena llengua més parlada d'Europa no volen que els parlants de la novena més parlada tinguin els mateixos drets, i accepten que totes les altres, fins a la vint-i-tresena més parlada (el Maltès amb 200.000h) tingui més drets.
Publicat a Jornal.cat
26/08/2011 - Mercats i salubritat
#Porto
Quan viatjo a altres països m'agrada -si tinc temps- visitar els mercats públics. Són un vestigi de la història i alhora una mostra de la modernitat. Els mercats antics mostren amb la seva arquitectura els gloriosos temps passats, mentre que la manera com han estats posats al dia diuen molt de la pulcritud comercial en la venda de producte fresc.
A més, els mercats de producte fresc permeten que els productors locals, pagesos, pescadors, puguin fer arribar la mercaderia amb la mínima intermediació i en poques hores.
A Barcelona i a Catalunya en general els mercats han fet en els darrers lustres un gran salt endavant. Avui anar a comprar als mercats públics és un goig: els bons productes es veuen acompanyats de bon tracte i d'unes condicions de salubritat excel·lents, i cada cop més de bona imatge comercial.
Fa un parell de setmanes vaig visitar el mercat de Porto, la segona ciutat de Portugal. Malauradament les condicions de salubritat eren lamentables, tant per deixadesa general com per la presència de coloms que campaven sense control per damunt del menjar. Vegeu a la foto un colom damunt els alls i un altre que sembla convençut d'estar covant els seus ous (?).
Els mercats són (haurien de ser) un atractiu turístic. I són (haurien de ser) un espai on proveir la població de productes locals i, cada cop més, ecològics. Economia i salut.
Podeu llegir un escrit (Al congrés de mercats municipals es va parlar d'RSE) sobre RSE i mercats. En el 1r Congrés de mercats municipals de Catalunya els temes de sostenibilitat i RSE hi van ser presents. En una de les taules (conclusions de la Taula 2) es va tractar sobre experiències i bones pràctiques comercials en mercats municipals. També recomanem la presentació de la xarxa de mercats MedEmporium, un dels objectius de la qual és el foment de la Responsabilitat Social dins aquests equipaments.
A les conclusions es destacava que els mercats i les seves parades són una referència d’espai de compra saludable. La qualitat del producte no ha de ser l’únic valor de compra sinó que els establiments han de promoure nous dimensionaments i noves formes d’interpretació dels productes (el tast de productes, la creació d’espais lúdics dins els mercats i les parades, la diferenciació de zones de venda,... en són alguns exemples,...). Cal cobrir espais que fins ara el client no havia imaginat trobar a la parada, creant experiències de compra que promoguin l’emocionalitat en el client (alguns exemples en poden ser els obradors vistos, elements tàctils, suggeriments de presentació, i aquells elements que fan de la compra una experiència diferencial).
Per tant, el disseny resulta clau en la mesura que ha de contribuir a transmetre el valor diferencial de les parades (la imatge de l’establiment no és només una qüestió de disposar d’una “botiga bonica”). Cal estar molt atent i promoure la interacció amb el client com a base per ser més competitius (cada vegada són més els consumidors que intervenen en els formats de venda dels productes, en els valors de compra,... els anomenats consumidors actius).
A més, els mercats de producte fresc permeten que els productors locals, pagesos, pescadors, puguin fer arribar la mercaderia amb la mínima intermediació i en poques hores.
A Barcelona i a Catalunya en general els mercats han fet en els darrers lustres un gran salt endavant. Avui anar a comprar als mercats públics és un goig: els bons productes es veuen acompanyats de bon tracte i d'unes condicions de salubritat excel·lents, i cada cop més de bona imatge comercial.
Fa un parell de setmanes vaig visitar el mercat de Porto, la segona ciutat de Portugal. Malauradament les condicions de salubritat eren lamentables, tant per deixadesa general com per la presència de coloms que campaven sense control per damunt del menjar. Vegeu a la foto un colom damunt els alls i un altre que sembla convençut d'estar covant els seus ous (?).Els mercats són (haurien de ser) un atractiu turístic. I són (haurien de ser) un espai on proveir la població de productes locals i, cada cop més, ecològics. Economia i salut.
Podeu llegir un escrit (Al congrés de mercats municipals es va parlar d'RSE) sobre RSE i mercats. En el 1r Congrés de mercats municipals de Catalunya els temes de sostenibilitat i RSE hi van ser presents. En una de les taules (conclusions de la Taula 2) es va tractar sobre experiències i bones pràctiques comercials en mercats municipals. També recomanem la presentació de la xarxa de mercats MedEmporium, un dels objectius de la qual és el foment de la Responsabilitat Social dins aquests equipaments.
A les conclusions es destacava que els mercats i les seves parades són una referència d’espai de compra saludable. La qualitat del producte no ha de ser l’únic valor de compra sinó que els establiments han de promoure nous dimensionaments i noves formes d’interpretació dels productes (el tast de productes, la creació d’espais lúdics dins els mercats i les parades, la diferenciació de zones de venda,... en són alguns exemples,...). Cal cobrir espais que fins ara el client no havia imaginat trobar a la parada, creant experiències de compra que promoguin l’emocionalitat en el client (alguns exemples en poden ser els obradors vistos, elements tàctils, suggeriments de presentació, i aquells elements que fan de la compra una experiència diferencial).
Per tant, el disseny resulta clau en la mesura que ha de contribuir a transmetre el valor diferencial de les parades (la imatge de l’establiment no és només una qüestió de disposar d’una “botiga bonica”). Cal estar molt atent i promoure la interacció amb el client com a base per ser més competitius (cada vegada són més els consumidors que intervenen en els formats de venda dels productes, en els valors de compra,... els anomenats consumidors actius).
19/08/2011 - CSR & multilingualism on the knowledge economy in a symposium in Belfast
[ca][es][en]
[ca] EUNoM
La Queen’s University de Belfast organitza un simposi EUNoM (Xarxa d'Universitats Europees sobre Multilingüisme) sobre:
"El multilingüisme en l'economia del coneixement: els mercats de treball revisats, i la responsabilitat social corporativa"
Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, hi ha estat invitat a presentar una ponència sobre Responsabilitat Social de les Empreses i Llengua.
This symposium has the following rationale:
Production in the industrial society relied on Taylorism and kept workers separate from one another, but the knowledge economy (KE) is structured round the centrality of communication, thanks to which knowledge is generated. Consequently, this topic will focus on the key relationship between learning and the demands of an economy in which language is a central feature. The KE rests firmly on the development of communities of practice, where shared meaning is central to knowledge generation. There are also arguments about how working across languages and cultures is conducive to the promotion of reflexive learning associated with integrating symbolic features of linguistic diversity and how it relates to shared meaning. The role of the universities in the operationalisation of Triple Helix-type partnerships in the emerging economy will be discussed, given the varied experiences brought together.
If you are interested in presenting a paper at this conference please contact: Dr Eugene McKendry - e.mckendry@qub.ac.uk
[ca] EUNoM
La Queen’s University de Belfast organitza un simposi EUNoM (Xarxa d'Universitats Europees sobre Multilingüisme) sobre:
"El multilingüisme en l'economia del coneixement: els mercats de treball revisats, i la responsabilitat social corporativa"
Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, hi ha estat invitat a presentar una ponència sobre Responsabilitat Social de les Empreses i Llengua.
Aquest simposi té el següent fonament:
La producció en la societat industrial es va basar en el taylorisme i els treballadors es mantenien separats l'un de l'altre, però l'economia del coneixement (KE) s'estructura al voltant de la centralitat de la comunicació, gràcies a la qual es genera el coneixement. En conseqüència, aquest tema es centrarà en la relació fonamental entre l'aprenentatge i les exigències d'una economia en la qual el llenguatge és una característica central. L'economia del coneixement es recolza fermament en el desenvolupament de les comunitats de pràctica, on el sentit comú és fonamental per a la generació de coneixement. També hi ha arguments sobre com treballar amb diferents idiomes i cultures és propici per a la promoció de l'aprenentatge reflexiu associats amb la integració de característiques simbòliques de la diversitat lingüística i com es relaciona amb el sentit comú. El paper de les universitats en la posada en marxa d'aliances del tipus Triple Hèlix en la nova economia serà discutit, donada la varietat d'experiències reunides.
Si esteu interessats a presentar una ponència en aquesta conferència, si us plau poseu-vos en contacte amb: Dr Eugene McKendry - e.mckendry @ qub.ac.uk
[es] EUNoM
La Queen 's University de Belfast organiza un simposio EUNoM (Red de Universidades Europeas sobre Multilingüismo) sobre:
"El multilingüismo en la economía del conocimiento: los mercados de trabajo revisados, y la responsabilidad social corporativa"
Josep Maria Canyelles, experto en RSE y promotor de Responsabilitat Global, ha sido invitado a presentar una ponencia sobre Responsabilidad Social de las Empresas y Lengua.
Este simposio tiene el siguiente fundamento:
La producción en la sociedad industrial se basó en el taylorismo y los trabajadores se mantenían separados el uno del otro, pero la economía del conocimiento (KE) se estructura en torno a la centralidad de la comunicación, gracias a la que se genera el conocimiento. En consecuencia, este tema se centrará en la relación fundamental entre el aprendizaje y las exigencias de una economía en la que el lenguaje es una característica central. La economía del conocimiento se apoya firmemente en el desarrollo de las comunidades de práctica, donde el sentido común es fundamental para la generación de conocimiento. También hay argumentos sobre cómo trabajar con diferentes idiomas y culturas es propicio para la promoción del aprendizaje reflexivo asociados con la integración de características simbólicas de la diversidad lingüística y cómo se relaciona con el sentido común. El papel de las universidades en la puesta en marcha de alianzas del tipo Triple Hélice en la nueva economía será discutido, dada la variedad de experiencias reunidas.
Si está interesado en presentar una ponencia en esta conferencia, por favor póngase en contacto con: Dr. Eugene McKendry - e.mckendry@qub.ac.uk
[en] EUNoM
The Queen’s University of Belfast is organising a EUNoM (European Universities Network on Multilingualism) symposium on:
“Multilingualism in the knowledge economy: labour markets revisited, and corporate social responsibility”
Josep Maria Canyelles, expert in CSR and promoter for Responsabilitat Global, has been invited to present a paper on Corporate Social Responsibility and language.
La producció en la societat industrial es va basar en el taylorisme i els treballadors es mantenien separats l'un de l'altre, però l'economia del coneixement (KE) s'estructura al voltant de la centralitat de la comunicació, gràcies a la qual es genera el coneixement. En conseqüència, aquest tema es centrarà en la relació fonamental entre l'aprenentatge i les exigències d'una economia en la qual el llenguatge és una característica central. L'economia del coneixement es recolza fermament en el desenvolupament de les comunitats de pràctica, on el sentit comú és fonamental per a la generació de coneixement. També hi ha arguments sobre com treballar amb diferents idiomes i cultures és propici per a la promoció de l'aprenentatge reflexiu associats amb la integració de característiques simbòliques de la diversitat lingüística i com es relaciona amb el sentit comú. El paper de les universitats en la posada en marxa d'aliances del tipus Triple Hèlix en la nova economia serà discutit, donada la varietat d'experiències reunides.
Si esteu interessats a presentar una ponència en aquesta conferència, si us plau poseu-vos en contacte amb: Dr Eugene McKendry - e.mckendry @ qub.ac.uk
[es] EUNoM
La Queen 's University de Belfast organiza un simposio EUNoM (Red de Universidades Europeas sobre Multilingüismo) sobre:
"El multilingüismo en la economía del conocimiento: los mercados de trabajo revisados, y la responsabilidad social corporativa"
Josep Maria Canyelles, experto en RSE y promotor de Responsabilitat Global, ha sido invitado a presentar una ponencia sobre Responsabilidad Social de las Empresas y Lengua.
Este simposio tiene el siguiente fundamento:
La producción en la sociedad industrial se basó en el taylorismo y los trabajadores se mantenían separados el uno del otro, pero la economía del conocimiento (KE) se estructura en torno a la centralidad de la comunicación, gracias a la que se genera el conocimiento. En consecuencia, este tema se centrará en la relación fundamental entre el aprendizaje y las exigencias de una economía en la que el lenguaje es una característica central. La economía del conocimiento se apoya firmemente en el desarrollo de las comunidades de práctica, donde el sentido común es fundamental para la generación de conocimiento. También hay argumentos sobre cómo trabajar con diferentes idiomas y culturas es propicio para la promoción del aprendizaje reflexivo asociados con la integración de características simbólicas de la diversidad lingüística y cómo se relaciona con el sentido común. El papel de las universidades en la puesta en marcha de alianzas del tipo Triple Hélice en la nueva economía será discutido, dada la variedad de experiencias reunidas.
Si está interesado en presentar una ponencia en esta conferencia, por favor póngase en contacto con: Dr. Eugene McKendry - e.mckendry@qub.ac.uk
[en] EUNoM
The Queen’s University of Belfast is organising a EUNoM (European Universities Network on Multilingualism) symposium on:
“Multilingualism in the knowledge economy: labour markets revisited, and corporate social responsibility”
Josep Maria Canyelles, expert in CSR and promoter for Responsabilitat Global, has been invited to present a paper on Corporate Social Responsibility and language.
This symposium has the following rationale:
Production in the industrial society relied on Taylorism and kept workers separate from one another, but the knowledge economy (KE) is structured round the centrality of communication, thanks to which knowledge is generated. Consequently, this topic will focus on the key relationship between learning and the demands of an economy in which language is a central feature. The KE rests firmly on the development of communities of practice, where shared meaning is central to knowledge generation. There are also arguments about how working across languages and cultures is conducive to the promotion of reflexive learning associated with integrating symbolic features of linguistic diversity and how it relates to shared meaning. The role of the universities in the operationalisation of Triple Helix-type partnerships in the emerging economy will be discussed, given the varied experiences brought together.
If you are interested in presenting a paper at this conference please contact: Dr Eugene McKendry - e.mckendry@qub.ac.uk
12/04/2011 - La banca ètica Fiare escollida com a exemple de bones pràctiques pel Comitè de les Regions de la UE
El grup de treball d'innovació i recerca del Comitè de les Regions de la UE ha escollit el projecte debanca ètica, Fiare, com a exemple de bones pràctiques. L'objectiu és la promoció de l'excel·lència en matèria de responsabilitat social i garantir que les polítiques que aplica i les empreses europees realment contribueixin al desenvolupament social.
Des del desembre de 2007, Fiare té una oficina a Barcelona on, en coordinació amb la Banca Popolare Etica, ofereix serveis financers.
El Projecte Fiare es va crear l'any 2003 a partir de la reflexió de 52 organitzacions del tercer sector i l'economia social. El seu objectiu és crear una cooperativa de crèdit d'àmbit estatal que funcioni sota criteris de banca ètica nascuda des de la ciutadania i del tercer sector i que utilitzi l'activitat bancària per a transformar la societat, invertint només en projectes socials, mediambientals, culturals, humanitaris i de cooperació internacional.
Per assolir els seus objectius Fiare s'ha constituït com agent al territori espanyol de la Banca Popolare Etica d'Itàlia. Des del desembre de 2007, FIARE té una oficina a Barcelona on, en coordinació amb la Banca Popolare Etica, ofereix serveis financers.
Qualsevol persona, entitat o administració pot adquirir capital social de la cooperativa de crèdit que està previst que es constitueixi l'any 2011 i participar així en els processos de decisió del banc.
Fiare ofereix a l'estalviador responsable l'opció de subscriure diferents productes d'estalvi per finançar els sectors en els quals inverteix en forma de dipòsits “a la vista” o a “termini”.
Més informació
Font: Jornal.cat
12/04/2011 - Declaració del Dia d'Europa 2011
Consell Català del Moviment Europeu
Declaració del Dia d'Europa 2011
Fa mes d’un any entrava en vigor el Tractat de Lisboa, que dotava a la Unió Europea del marc institucional i dels mètodes de treball necessaris per encarar amb èxit els importants reptes que tenim plantejats per als propers anys.
Així mateix, aquest 2011 commemorem els 25 anys de l’entrada del nostre país a la Unió Europea (1986-2011), alhora que celebrem l’Any europeu del «Voluntariat».
En el primer cas, cal destacar els beneficis obtinguts per pertànyer a la Unió Europea durant aquest temps així com l’aportació que hem fet nosaltres al projecte comú que sens dubte l’ha enfortit.
En el segon, cal fer un merescut reconeixement als voluntaris europeus que lliuren el seu temps, dedicació i esforç per millorar la nostra societat donant sentit als valors tradicionals europeus de la solidaritat, compromís i justícia social.
D’altra banda, ens trobem amb reptes molt importants com són la crisi financera, el canvi climàtic, l’esgotament del model energètic actual, problemes de sostenibilitat del model social, la pèrdua de pes polític i econòmic pel que fa a Estats emergents en l’escenari internacional o el paper que li pertoca a Europa com a actor global.
S’ha afegit a aquests desafiaments les crisis del nord d’Àfrica i l’Orient mitjà, que ens afecten plenament i que exigeixen a Europa respostes geoestratègiques d’estabilitat i, al mateix temps, solucions coherents amb la nostra concepció dels drets humans i els valors de la democràcia.
Aquests reptes requereixen cada cop més unitat política i voluntat política per dur a terme l’esforç coordinat de les institucions comunitàries, dels Estats Membres de la UE, i de les seves regions i municipis, com també dels agents socials i del conjunt de la societat civil europea.
No obstant les dificultats i les desavinences puntuals, Europa té la ferma voluntat de buscar solucions als problemes de forma conjunta. És en aquest context que la Unió Europea ha aprovat l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
En aquest sentit des del Consell Català del Moviment Europeu volem proposar el següent MANIFEST:
1. Reconèixer que aquests 25 anys de pertinença a la Unió Europea ens han ajudat a transformar la nostra societat de forma positiva, ens han permès modernitzar els nostres pobles i ciutats, i ens han posicionat en l’escenari internacional.
2. Aquest 2011, any europeu del voluntariat, volem dedicar una especial atenció a donar a conèixer i reconèixer la tasca del voluntariat, tan arrelat a casa nostra.
3. La Unió Europea està experimentant una profunda crisi econòmica i social, que requereix solucions basades en el consens social i polític si volem avançar vers un model de desenvolupament més intel·ligent, sostenible, humà i integrador socialment, en la direcció que assenyala l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020.
4. Hem d’impulsar la promoció d’una economia basada en el coneixement i la innovació que són cabdals per garantir el nostre creixement, així com incrementar la cooperació público-privada i la responsabilitat social de les empreses.
5. Avançar vers una política energètica comuna a l’interior dels estats membres i projectada a l’exterior. Una política energètica eficient pel que fa al consum, sostenible pel que fa al cost, de lluita contra el canvi climàtic i cura dels recursos naturals. Es tracta d’un objectiu difícil però ineludible.
6. Compartir els valors de solidaritat, justícia i inclusió social que són propis de la societat europea i aplicar-los a la nostra societat. Ens hem de comprometre des de tots els àmbits de responsabilitat a lluitar més eficaçment contra la pobresa i l’exclusió social que actualment afecten a un 17% de la població de la Unió Europea.
7. Tenir en consideració que els darrers anys, l’atur a la Unió Europea s’ha incrementat de forma considerable i que cal actuar decididament per aconseguir crear més i millors llocs de treball amb l’objectiu d’una millor cohesió social i territorial. Per això, serà necessari formar amb les capacitacions adequades pels nous llocs de treball, alhora que garantim un nou model social europeu més just i igualitari que permetrà que, per a la ciutadania, Europa sigui més propera i capaç de solucionar els
seus problemes.
8. Desenvolupar amb més rapidesa tot el potencial que té el Tractat de Lisboa, per poder avançar vers una Europa més democràtica, propera, transparent, i amb unes institucions més eficients, a fi de reforçar el lideratge de la Unió Europea, tant en l’àmbit interior com a l’exterior.
9. Actuar de forma més decidida en la política exterior de la Unió Europea per donar respostes més eficaces als conflictes internacionals com els dels darrers mesos a la Mediterrània, alhora que cal desenvolupar el servei diplomàtic europeu de forma més ràpida i efectiva.
10. Treballar per construir una ciutadania europea forta, que comparteix valors, drets i deures vinculats a un projecte comú; és la millor garantia del nostre futur. És imprescindible, per tant, el seu impuls i la seva consolidació.
Per últim, ser solidaris amb els ciutadans i ciutadanes del Japó i de tots aquells països que han patit recentment catàstrofes naturals o bé son víctimes de dictadures, persecucions i conflictes armats.
El Consell Català del Moviment Europeu i totes les entitats que en són membres, som conscients dels actuals reptes de la Unió Europea i en conseqüència, fem una crida als diferents nivells de govern i a les institucions que els representen, als agents econòmics i socials i tota la societat civil, per tal que actuïn amb responsabilitat i compromís en totes les seves accions.
Barcelona, 9 de maig de 2011
Font: www.ccmeur.cat
Declaració del Dia d'Europa 2011
Fa mes d’un any entrava en vigor el Tractat de Lisboa, que dotava a la Unió Europea del marc institucional i dels mètodes de treball necessaris per encarar amb èxit els importants reptes que tenim plantejats per als propers anys.
Així mateix, aquest 2011 commemorem els 25 anys de l’entrada del nostre país a la Unió Europea (1986-2011), alhora que celebrem l’Any europeu del «Voluntariat».
En el primer cas, cal destacar els beneficis obtinguts per pertànyer a la Unió Europea durant aquest temps així com l’aportació que hem fet nosaltres al projecte comú que sens dubte l’ha enfortit.
En el segon, cal fer un merescut reconeixement als voluntaris europeus que lliuren el seu temps, dedicació i esforç per millorar la nostra societat donant sentit als valors tradicionals europeus de la solidaritat, compromís i justícia social.
D’altra banda, ens trobem amb reptes molt importants com són la crisi financera, el canvi climàtic, l’esgotament del model energètic actual, problemes de sostenibilitat del model social, la pèrdua de pes polític i econòmic pel que fa a Estats emergents en l’escenari internacional o el paper que li pertoca a Europa com a actor global.
S’ha afegit a aquests desafiaments les crisis del nord d’Àfrica i l’Orient mitjà, que ens afecten plenament i que exigeixen a Europa respostes geoestratègiques d’estabilitat i, al mateix temps, solucions coherents amb la nostra concepció dels drets humans i els valors de la democràcia.
Aquests reptes requereixen cada cop més unitat política i voluntat política per dur a terme l’esforç coordinat de les institucions comunitàries, dels Estats Membres de la UE, i de les seves regions i municipis, com també dels agents socials i del conjunt de la societat civil europea.
No obstant les dificultats i les desavinences puntuals, Europa té la ferma voluntat de buscar solucions als problemes de forma conjunta. És en aquest context que la Unió Europea ha aprovat l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
En aquest sentit des del Consell Català del Moviment Europeu volem proposar el següent MANIFEST:
1. Reconèixer que aquests 25 anys de pertinença a la Unió Europea ens han ajudat a transformar la nostra societat de forma positiva, ens han permès modernitzar els nostres pobles i ciutats, i ens han posicionat en l’escenari internacional.
2. Aquest 2011, any europeu del voluntariat, volem dedicar una especial atenció a donar a conèixer i reconèixer la tasca del voluntariat, tan arrelat a casa nostra.
3. La Unió Europea està experimentant una profunda crisi econòmica i social, que requereix solucions basades en el consens social i polític si volem avançar vers un model de desenvolupament més intel·ligent, sostenible, humà i integrador socialment, en la direcció que assenyala l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020.
4. Hem d’impulsar la promoció d’una economia basada en el coneixement i la innovació que són cabdals per garantir el nostre creixement, així com incrementar la cooperació público-privada i la responsabilitat social de les empreses.
5. Avançar vers una política energètica comuna a l’interior dels estats membres i projectada a l’exterior. Una política energètica eficient pel que fa al consum, sostenible pel que fa al cost, de lluita contra el canvi climàtic i cura dels recursos naturals. Es tracta d’un objectiu difícil però ineludible.
6. Compartir els valors de solidaritat, justícia i inclusió social que són propis de la societat europea i aplicar-los a la nostra societat. Ens hem de comprometre des de tots els àmbits de responsabilitat a lluitar més eficaçment contra la pobresa i l’exclusió social que actualment afecten a un 17% de la població de la Unió Europea.
7. Tenir en consideració que els darrers anys, l’atur a la Unió Europea s’ha incrementat de forma considerable i que cal actuar decididament per aconseguir crear més i millors llocs de treball amb l’objectiu d’una millor cohesió social i territorial. Per això, serà necessari formar amb les capacitacions adequades pels nous llocs de treball, alhora que garantim un nou model social europeu més just i igualitari que permetrà que, per a la ciutadania, Europa sigui més propera i capaç de solucionar els
seus problemes.
8. Desenvolupar amb més rapidesa tot el potencial que té el Tractat de Lisboa, per poder avançar vers una Europa més democràtica, propera, transparent, i amb unes institucions més eficients, a fi de reforçar el lideratge de la Unió Europea, tant en l’àmbit interior com a l’exterior.
9. Actuar de forma més decidida en la política exterior de la Unió Europea per donar respostes més eficaces als conflictes internacionals com els dels darrers mesos a la Mediterrània, alhora que cal desenvolupar el servei diplomàtic europeu de forma més ràpida i efectiva.
10. Treballar per construir una ciutadania europea forta, que comparteix valors, drets i deures vinculats a un projecte comú; és la millor garantia del nostre futur. És imprescindible, per tant, el seu impuls i la seva consolidació.
Per últim, ser solidaris amb els ciutadans i ciutadanes del Japó i de tots aquells països que han patit recentment catàstrofes naturals o bé son víctimes de dictadures, persecucions i conflictes armats.
El Consell Català del Moviment Europeu i totes les entitats que en són membres, som conscients dels actuals reptes de la Unió Europea i en conseqüència, fem una crida als diferents nivells de govern i a les institucions que els representen, als agents econòmics i socials i tota la societat civil, per tal que actuïn amb responsabilitat i compromís en totes les seves accions.
Barcelona, 9 de maig de 2011
Font: www.ccmeur.cat
25/03/2011 - Benestar Social i Família i la UAB participen en un projecte interregional d'àmbit europeu per promoure el voluntariat social
El Departament de Benestar Social i Família i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) participaran en la quarta convocatòria del programa INTERREG per al període 2007-2013. Enguany és el primer cop que la Generalitat de Catalunya participa en aquesta iniciativa de la Unió Europea que promou la col·laboració i la coordinació entre regions per contribuir a la modernització econòmica i a l'augment de la competitivitat.El projecte en què col·labora el Govern català està adreçat a recollir i promoure l'intercanvi de bones pràctiques en el camp del voluntariat social. Es preveu que es desenvolupi a partir del 2012 i que tingui una durada màxima de 36 mesos. Aquesta iniciativa permetrà al Departament de Benestar Social i Família implementar noves línies d'acció en l'àmbit comunitari, una voluntat de treball en xarxa que recull el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat i amb la qual el nou Govern pretén recuperar el lideratge internacional de Catalunya en aquest àmbit.
A banda de la Generalitat i el Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, també participen en el projecte diversos agents socials (universitats, ONG, escoles superiors, administracions locals i regionals...) de Grècia, Hongria, Luxemburg, Bulgària, Lituània, Anglaterra, Polònia, Alemanya i Dinamarca, que n'assumirà el lideratge.
El programa INTERREG se centra en les polítiques de desenvolupament regional que afecten les àrees d'innovació, economia del coneixement, medi ambient, etc. Gràcies a anteriors convocatòries, s'han implementat diversos projectes i xarxes de cooperació interregionals arreu d'Europa.
Amb la participació en aquest projecte, les actuacions iniciades en el marc de celebració de l'Any Europeu del Voluntariat tindran una continuïtat més enllà del 2011 i es facilitarà un apropament entre Europa i Catalunya en temes de voluntariat.
Font: Dixit
08/12/2010 - Tot a punt per l'Any Europeu del Voluntariat 2011
5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat
La Comissió Europea ha presentat l'Any Europeu del Voluntariat 2011, amb el lema: "Canvia les coses: fes-te voluntari". A Europa hi ha actualment 100 milions de persones que fan tasques de voluntariat, dedicant el seu temps a les persones que més ho necessiten i a les seves comunitats. L'Any Europeu vol ser un homenatge a tots ells, una plataforma per donar a conèixer la seva feina i també un al·licient perquè ciutadans d'arreu de la UE s'animin a esdevenir voluntaris.
La comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, ha definit el proper Any Europeu com un "homenatge als milions d'europeus que dediquen el seu temps a fer un món millor". L'acte de presentació ha servit també per anunciar la posada en marxa de la pàgina web de l'Any Europeu del Voluntariat, que aplega tota la informació sobre el programa d'activitats, els esdeveniments més destacats arreu de la UE i els objectius de l'Any Europeu. A l'hora, el web anirà incorporant la informació del desenvolupament de les diferents iniciatives que es desplegaran al llarg del 2011, com ara el tour de voluntaris o les experiències i testimonis de primera mà sobre el voluntariat.
L'Any Europeu treballarà en quatre eixos bàsics: eliminar els obstacles al voluntariat a la UE; donar mitjans a les organitzacions de voluntaris i millorar la qualitat del voluntariat; recompensar i reconèixer la feina dels voluntaris; i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat. Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir donar visibilitat a la feina dels voluntaris, superar els reptes que afronta el món del voluntariat a la UE i animar d'altres persones a fer-se voluntaris.
Des de fa temps, la Comissió Europea dóna suport al voluntariat i ajuda els joves a participar-hi a través del Servei Voluntari Europeu. Aquest servei ha donat l'oportunitat a milers de joves europeus de viatjar fora dels seus països per ensenyar, fomentar la consciència cultural i desenvolupar capacitats importants per a la vida.
Enllaços relacionats
Font: La UE a Catalunya i a les Illes Balears
La Comissió Europea ha presentat l'Any Europeu del Voluntariat 2011, amb el lema: "Canvia les coses: fes-te voluntari". A Europa hi ha actualment 100 milions de persones que fan tasques de voluntariat, dedicant el seu temps a les persones que més ho necessiten i a les seves comunitats. L'Any Europeu vol ser un homenatge a tots ells, una plataforma per donar a conèixer la seva feina i també un al·licient perquè ciutadans d'arreu de la UE s'animin a esdevenir voluntaris.
La comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, Viviane Reding, ha definit el proper Any Europeu com un "homenatge als milions d'europeus que dediquen el seu temps a fer un món millor". L'acte de presentació ha servit també per anunciar la posada en marxa de la pàgina web de l'Any Europeu del Voluntariat, que aplega tota la informació sobre el programa d'activitats, els esdeveniments més destacats arreu de la UE i els objectius de l'Any Europeu. A l'hora, el web anirà incorporant la informació del desenvolupament de les diferents iniciatives que es desplegaran al llarg del 2011, com ara el tour de voluntaris o les experiències i testimonis de primera mà sobre el voluntariat.
L'Any Europeu treballarà en quatre eixos bàsics: eliminar els obstacles al voluntariat a la UE; donar mitjans a les organitzacions de voluntaris i millorar la qualitat del voluntariat; recompensar i reconèixer la feina dels voluntaris; i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat. Tot plegat, amb l'objectiu d'aconseguir donar visibilitat a la feina dels voluntaris, superar els reptes que afronta el món del voluntariat a la UE i animar d'altres persones a fer-se voluntaris.
Des de fa temps, la Comissió Europea dóna suport al voluntariat i ajuda els joves a participar-hi a través del Servei Voluntari Europeu. Aquest servei ha donat l'oportunitat a milers de joves europeus de viatjar fora dels seus països per ensenyar, fomentar la consciència cultural i desenvolupar capacitats importants per a la vida.
Enllaços relacionats
- Any Europeu del Voluntariat 2011
- Aliança Europea del Voluntariat
- Eurobaròmetre
sobre les opinions i actituds dels europeus envers el voluntariat (maig de 2010) - Servei Voluntari Europeu
Font: La UE a Catalunya i a les Illes Balears
05/12/2010 - L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les
Clam a Brussel·les pel corredor mediterrani
Polítics, economistes i empresaris fan front comú al parlament europeu perquè la infrastructura ferroviària sigui prioritària als programes europeus
Una delegació de l'Arc Mediterrani, formada per polítics, empresaris i economistes, capitanejada per l'Institut Ignasi Villalonga (IIVEE), es va presentar ahir a Brussel·les per fer saber de primera mà els motius que els porten a demanar el suport de la Comissió Europea a la construcció prioritària d'una línia de tren de mercaderies d'amplària europea des d'Algesires al cor d'Europa. Tots els participants a l'acte van coincidir a dir que aquesta infrastructura seria el motor més important de la recuperació econòmica de la península i, per tant, d'Europa.
El corredor mediterrani és 'important, urgent i imprescindible', va proclamar l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras. En paraules seves, si la línia de tren per a transportar mercaderies no es fa en el temps adequat, 'en uns altres àmbits europeus, des de Gènova i Trieste a Salònica i el Pireu, es construiran infrastructures que competiran amb la capacitat productiva i exportadora de la regió que representem'.
'Locomotora de la recuperació'
Amb 13 milions d'habitants, l'Euroregió de l'Arc Mediterrani produeix al 40% del PIB de l'estat espanyol i gairebé el 50% de les exportacions. Per això, el corredor mediterrani 'pot ser la locomotora de la recuperació econòmica de l'estat', segons Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU.
Tremosa també va fer observar que 'la recuperació comença a través de les exportacions', i va atacar el govern espanyol que, 'durant anys i contra tota lògica econòmica racional, ha prioritzat infrastructures radials amb centre a Madrid i la travessia central del Pirineu...Massa vegades ha semblat que els alts funcionaris del govern espanyol, marginant el corredor mediterrani, preferien una Espanya pobra a una Espanya pròspera, si aquesta prosperitat havia d'entrar pels ports catalans i valencians.'
També l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, va insistir en la idea que 'el govern espanyol ha fet servir criteris antieconòmics en la concepció de les infrastructures'.
L'acte d'ahir al parlament europeu va ser preparat minuciosament pels responsables de l'Institut Villalonga, amb la col·laboració decidida d'alguns dels eurodiputats catalans. A més dels participants, hi van assistir eurodiputats d'una colla de països i membres de la comissió de transport del parlament. L'acte va tenir un to eminentment acadèmic i tècnic i es van fer poques concessions a la reivindicació que no anessin acompanyades d'exemples i de dades per a demostrar la raonabilitat dels arguments en favor del corredor mediterrani.
L'Euroregió de l'Arc Mediterrani, impulsada per l'Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga (IIVEE), presenta avui al vespre, al Parlament Europeu de Brussel·les, les conclusions d'uns quants anys de feina i d'estudi, reflectits en el 'Llibre Blanc de les Infrastructures'. En la presentació, hi prendrà part el president de l'entitat, Ferran Villalonga, els eurodiputats del nostre país, empresaris, experts en infrastructures i els ex-presidents de Catalunya i Andorra, Jordi Pujol i Òscar Ribas.
El 'Llibre Blanc' diagnostica les necessitats, principalment de transport, de l'Arc Mediterrani i proposa estratègies en infrastructures i serveis, models de finançament, de gestió i explotació.
L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, instituït a final del segle passat per a promoure l'espai econòmic i social de l'euroregió mediterrània, ha intervingut (document presentat, pdf) en la consulta oberta per la Comissió Europea per a revisar la Xarxa Transeuropea de Transport. [Font: vilaweb.cat]
Nota: L'Institut Ignasi Villalonga ha estat reconegut com a grup d'interès per la Comissió Europea
Candini exigeix a Blanco que impulsi el Corredor del Mediterrani amb “un calendari i un compromís econòmic real” (Senat, 30 de novembre de 2010)
[...] La portaveu de CiU a la Comissió de Foment del Senat ha destacat la importància estratègica d’aquesta via destacant cinc eixos fonamentals. “Es tracta de la principal via de comunicació històrica entre la Península i la resta d’Europa. Enllaça els Pirineus amb Barcelona, Tarragona, València, Múrcia, Almeria, Màlaga i Algecires i forma part del corredor Rin-Roine-Mediterrani Occidental que uneix el nord i el centre d’Europa amb el sud d’Espanya”.
Pel que fa al seu impacte socioeconòmic, la portaveu adjunta ha afegit que “tindria influència sobre el 54% de la població de la UE, el 66% del PIB i el 80% del trànsit marítim de la UE. A Espanya tindria influència sobre el 50% de la població i del PIB, el 55% de la producció industrial, el 50% del valor de la producció agrària i el 60% de les exportacions”.
Polítics, economistes i empresaris fan front comú al parlament europeu perquè la infrastructura ferroviària sigui prioritària als programes europeus
Una delegació de l'Arc Mediterrani, formada per polítics, empresaris i economistes, capitanejada per l'Institut Ignasi Villalonga (IIVEE), es va presentar ahir a Brussel·les per fer saber de primera mà els motius que els porten a demanar el suport de la Comissió Europea a la construcció prioritària d'una línia de tren de mercaderies d'amplària europea des d'Algesires al cor d'Europa. Tots els participants a l'acte van coincidir a dir que aquesta infrastructura seria el motor més important de la recuperació econòmica de la península i, per tant, d'Europa.
El corredor mediterrani és 'important, urgent i imprescindible', va proclamar l'eurodiputat republicà Oriol Junqueras. En paraules seves, si la línia de tren per a transportar mercaderies no es fa en el temps adequat, 'en uns altres àmbits europeus, des de Gènova i Trieste a Salònica i el Pireu, es construiran infrastructures que competiran amb la capacitat productiva i exportadora de la regió que representem'.
'Locomotora de la recuperació'
Amb 13 milions d'habitants, l'Euroregió de l'Arc Mediterrani produeix al 40% del PIB de l'estat espanyol i gairebé el 50% de les exportacions. Per això, el corredor mediterrani 'pot ser la locomotora de la recuperació econòmica de l'estat', segons Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU.
Tremosa també va fer observar que 'la recuperació comença a través de les exportacions', i va atacar el govern espanyol que, 'durant anys i contra tota lògica econòmica racional, ha prioritzat infrastructures radials amb centre a Madrid i la travessia central del Pirineu...Massa vegades ha semblat que els alts funcionaris del govern espanyol, marginant el corredor mediterrani, preferien una Espanya pobra a una Espanya pròspera, si aquesta prosperitat havia d'entrar pels ports catalans i valencians.'
També l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, va insistir en la idea que 'el govern espanyol ha fet servir criteris antieconòmics en la concepció de les infrastructures'.
L'acte d'ahir al parlament europeu va ser preparat minuciosament pels responsables de l'Institut Villalonga, amb la col·laboració decidida d'alguns dels eurodiputats catalans. A més dels participants, hi van assistir eurodiputats d'una colla de països i membres de la comissió de transport del parlament. L'acte va tenir un to eminentment acadèmic i tècnic i es van fer poques concessions a la reivindicació que no anessin acompanyades d'exemples i de dades per a demostrar la raonabilitat dels arguments en favor del corredor mediterrani.
Vídeos
Gran trobada a València el mes de maig
Vegeu el reportatge de la trobada organitzada també per l'Institut Ignasi Villalonga el mes de maig passat a València i la lectura del manifest.
L'Euroregió de l'Arc Mediterrani, impulsada per l'Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga (IIVEE), presenta avui al vespre, al Parlament Europeu de Brussel·les, les conclusions d'uns quants anys de feina i d'estudi, reflectits en el 'Llibre Blanc de les Infrastructures'. En la presentació, hi prendrà part el president de l'entitat, Ferran Villalonga, els eurodiputats del nostre país, empresaris, experts en infrastructures i els ex-presidents de Catalunya i Andorra, Jordi Pujol i Òscar Ribas.
El 'Llibre Blanc' diagnostica les necessitats, principalment de transport, de l'Arc Mediterrani i proposa estratègies en infrastructures i serveis, models de finançament, de gestió i explotació.
L'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga, instituït a final del segle passat per a promoure l'espai econòmic i social de l'euroregió mediterrània, ha intervingut (document presentat, pdf) en la consulta oberta per la Comissió Europea per a revisar la Xarxa Transeuropea de Transport. [Font: vilaweb.cat]
Nota: L'Institut Ignasi Villalonga ha estat reconegut com a grup d'interès per la Comissió Europea
European Commission
DG Energy and Transport
TEN-T B-1049 Brussels
DG Energy and Transport
TEN-T B-1049 Brussels
Barcelona / Valencia, 27th of April 2009 |
Dear Sirs,
In the context of the current consultation process relating to the Green Paper on Trans-European Networks, the Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa is pleased to present this document containing the main conclusions reached on the basis of a study conducted on the most important infrastructures and socio-economic issues in the Euram (Euroregió de l’Arc Mediterrani -- Mediterranean Arc Euroregion), to which financial entities, firms, universities and public institutions from the regions of Catalonia, the Community of Valencia, the Balearic Isles and the French region of Languedoc-Roussillon have contributed.
Between June 2007 and February 2009, and in the framework of the preparation of a White Paper on Infrastructures in the Euram, the Institut Ignasi Villalonga held a total of twenty-eight debates, mainly with entrepreneurs but also with trades unions, politicians, experts and university professors. During that twenty-month period, issues were discussed relative to infrastructures, the economy and society in a total of twenty cities of the Euram, which should be considered in the framework of trans-European network revision.
In the light of the working Green Paper document proposed by the European Commission to open the debate on the main issues to be considered for the forthcoming revision of the European Union Transport Paper, on the basis of the above-mentioned studies the Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa believes that the European Commission should tends towards planning a CORE NETWORK of major infrastructure axes in accordance with a European logic, thereby looking beyond strictly national or regional interests and establishing a policy of priority investments to ensure that priority projects should all be minimally profitable from the socio-economic viewpoint as well as having a strategic nature. In this context, the Institut is glad to see that the European Commission is attempting to redefine Trans-European networks not as the juxtaposition of national infrastructures and priorities but as the outcome of the application of strictly European scale logics.
More specifically, the Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa would like to see strategic projects for the Mediterranean corridor (in particular the road and rail interconnection between ports and logistics areas, improvement to rail services between major cities, segregation of long-distance road traffic from local traffic and road connections between coastal and inland areas) contemplated and studied in terms of their intermodal dimensions and in accordance with the scale of the corridor. In this sense, in order to optimise the socio-economic impact of these projects joint planning on the inter-regional scale, between local and European planning, is indispensable, along the lines of pioneering projects such as Europe 2000 and Europe 2000+, especially in corridors characterised by the density of use and complexity of the Mediterranean corridor.
Yours Sincerely,
Ferran Villalonga
President of the Ignasi Villalonga Institute and Spanish Consul in New York
President of the Ignasi Villalonga Institute and Spanish Consul in New York
Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa
València. C/ Sant Ferran, 12. 46001. Tel. 00 34 96 315 77 99 Fax. 00 34 96 3 155 165
Barcelona. Rambla de Catalunya, 121 - 1er 2ona esc. esq. 08008. Tel. 00 34 93 452 72 52 Fax. 00 34 93 452 72 53
València. C/ Sant Ferran, 12. 46001. Tel. 00 34 96 315 77 99 Fax. 00 34 96 3 155 165
Barcelona. Rambla de Catalunya, 121 - 1er 2ona esc. esq. 08008. Tel. 00 34 93 452 72 52 Fax. 00 34 93 452 72 53
Candini exigeix a Blanco que impulsi el Corredor del Mediterrani amb “un calendari i un compromís econòmic real” (Senat, 30 de novembre de 2010)
[...] La portaveu de CiU a la Comissió de Foment del Senat ha destacat la importància estratègica d’aquesta via destacant cinc eixos fonamentals. “Es tracta de la principal via de comunicació històrica entre la Península i la resta d’Europa. Enllaça els Pirineus amb Barcelona, Tarragona, València, Múrcia, Almeria, Màlaga i Algecires i forma part del corredor Rin-Roine-Mediterrani Occidental que uneix el nord i el centre d’Europa amb el sud d’Espanya”.
