Number of results 11
for esportiu
06/05/2012 - Gràcies, Pep!
- Responsabilitat Global se suma a les mostres d'agraïment que ha rebut l'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola.
- Des d'aquest think tank hem reflexionat en diverses ocasions sobre la relació entre esport i valors i sobre el Barça de Guardiola.
- A sota podeu veure totes les reflexions sobre esport i responsabilitat social. Il·luminades en groc, les que hem parlat de Guardiola
El tècnic ha vist des del centre del terreny de joc un vídeo molt emotiu que s'ha emès pels marcadors. Pep Guardiola, que també ha escoltat una cançó de Lluís Llach ('Que tinguem sort'), ha agafat el micròfon per adreçar-se a l'afició blaugrana. "La vida m'ha fet aquest regal. Durant cinc anys he pogut tenir-vos molt a prop i gaudir d'aquest meravellós espectacle. Jo no he sigut diferent de tots vosaltres, jo he sigut un privilegiat. No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa. Sentir-se tan volgut, tan estimat... Hem pencat molt perquè hagueu pogut passar bones estones veient-nos jugar a futbol", ha dit Guardiola. Pep Guardiola: "No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa"
Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global
[ca] Aquest és el recull de reflexions sobre RSE i esport que hem publicat a Responsabilitat Global (en negreta les que fan referència al FC Barcelona; groc per a Guardiola)
20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació / La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 Manipulacions tan fàcils com immorals / Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla
[es] Este es el conjunto de reflexiones sobre RSE i deporte que hemos publicado en Responsabilitat Global (en negrita las que hacen referencia al FC Barcelona; amarillo para Guardiola))
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona; yellow for Guardiola)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona; amarelo para Guardiola)
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona; yellow for Guardiola)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona; amarelo para Guardiola)
20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació / La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 Manipulacions tan fàcils com immorals / Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla
18.9.11 Canyelles ha intervingut a catradio sobre Barça, RSE i valors
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat
9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 Reacció irònica: #perdonporsercatalan / Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat
9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 Reacció irònica: #perdonporsercatalan / Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:
25.8.11 El manager obsessiu (II)
23.8.11 El manager obsessiu (I)
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació / RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació / RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:
- [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça
- [es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
PD: El tonto. Cristiano Ronaldo es un caso único: siendo uno de los mejores jugadores de la historia, no ha desarrollado un solo atributo moral como futbolista (El Correo.com)
29/03/2012 - El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
"El País" ataca l'entrenador portuguès i el fa responsable directe de "l'escalada de violència, les actituds fatxendes i els insults greus als àrbitres" que protagonitzen jugadors i tècnics del Madrid.
L'editorial del diari 'El País' parla clar a partir del "vergonyós espectacle" de fa uns dies a l'estadi del Madrigal: "aquesta escalada de violència, que ofèn vivament als madridistes més conspicus, té responsables –comença el text, després de descriure els greus incidents que van protagonitzar jugadors i tècnics al túnel de vestidors del camp del Vila-real, uns incidents que bategen com a 'túnel borroka'–. El més immediat és Mourinho, un entrenador que, des que ha arribat al club, ha envilit el que ha tocat, encoratjant actituds fatxendes en els seus jugadors i insultat greument els àrbitres". També subratllen la responsabilitat "inevitable" del president blanc, Florentino Pérez, "per defensar els menyspreus més infames de l'entrenador".
El diari 'El País' aprofita el text per exigir més duresa en les sancions dels organismes federatius, per no permetre que el Madrid segueixi amb aquest comportament i deixar d'assumir el risc "que es produeixi un incident greu". "[El Madrid] constitueix un germen de crispació allà on es presenta el club que van honrar Di Stéfano o Velázquez i que ara menyspreen l'entrenador lusità i la seva guàrdia de corps dins i fora del camp".
"És probable que el Madrid guanyi la Lliga –acaba el text– però, per a qualsevol bon aficionat, ha perdut alguna cosa més valuosa". [ARA]
L'editorial del diari 'El País' parla clar a partir del "vergonyós espectacle" de fa uns dies a l'estadi del Madrigal: "aquesta escalada de violència, que ofèn vivament als madridistes més conspicus, té responsables –comença el text, després de descriure els greus incidents que van protagonitzar jugadors i tècnics al túnel de vestidors del camp del Vila-real, uns incidents que bategen com a 'túnel borroka'–. El més immediat és Mourinho, un entrenador que, des que ha arribat al club, ha envilit el que ha tocat, encoratjant actituds fatxendes en els seus jugadors i insultat greument els àrbitres". També subratllen la responsabilitat "inevitable" del president blanc, Florentino Pérez, "per defensar els menyspreus més infames de l'entrenador".
El diari 'El País' aprofita el text per exigir més duresa en les sancions dels organismes federatius, per no permetre que el Madrid segueixi amb aquest comportament i deixar d'assumir el risc "que es produeixi un incident greu". "[El Madrid] constitueix un germen de crispació allà on es presenta el club que van honrar Di Stéfano o Velázquez i que ara menyspreen l'entrenador lusità i la seva guàrdia de corps dins i fora del camp".
"És probable que el Madrid guanyi la Lliga –acaba el text– però, per a qualsevol bon aficionat, ha perdut alguna cosa més valuosa". [ARA]
19/01/2012 - Aixafar la mà intencionadament
L'esport és senzillament esport. Però l'esport de masses transmet valors. Malauradament no sempre positives. Fa uns moments el món sencer -i molts infants- han pogut veure una acció impresentable. Un jugador (Pepe) ha trepitjat la mà d'un altre jugador (Messi) amb tota la mal intenció, intentant-ho en dues ocasions, i davant de l'àrbitre que no ha sancionat l'acció. Com podem explicar educativament als nanos que una acció així, descarada, intencionada, impresentable, no tingui cap conseqüència? Tant de bo que l'entrenador pugui expressar una opinió crítica envers l'acció i recriminar-li al jugador. Malauradament imaginem que això és impossible: si ens atenem al conjunt de la violència que hem vist avui es fa difícil pensar que els jugadors del Reial Madrid no actuïn seguin instruccions precises i intencionades del seu tècnic.
Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:
La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.
Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)

Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:
La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.
Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)
12/10/2011 - Els comportaments que són a la nostra natura
#ditalull Donat que vam fer un article llarg sobre els models del Barça i el Madrid on, entre altres coses més rellevants, també fèiem referència a la mundialment coneguda ficada de dit de Mourinho a l'ull del Tito Vilanova, ara no me'n puc estar de seguir comentant la jugada.
Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.
Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.
Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.

Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.
Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.
Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.
Doncs això.
A risc que qualsevol fanàtic sense control també consideri que la contenció és un excés davant la necessitat d'expressar la natura de cadascú. Per què ens hem de contenir o demanar excuses si la violència està en la nostra natura? I sempre podem afirmar que se'ns ha provocat, cosa que per a la justícia espanyola s'ha demostrat que funciona com a atenuant i gairebé eximent.
18/09/2011 - Canyelles ha intervingut a #catradio sobre #Barça, #RSE i #valors
Podeu escoltar el podcast del programa

Tal com vam avançar, aquest matí Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, ha participat al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.


Tal com vam avançar, aquest matí Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, ha participat al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.
El programa d'avui s'ha centrat en els valors que transmeten els jugadors, tema motivat per les declaracions recents de Cristiano Ronaldo dient que el xiulen perquè és "guapo, ric i un gran jugador".
Podeu escoltar la mitja hora de programa que ha tractat aquest tema a partir del minut 30 del següent àudio:
El proper diumenge 25 tornarem a intervenir en el mateix programa per a parlar del Barça, l'RSE i la identitat.
Podeu escoltar la mitja hora de programa que ha tractat aquest tema a partir del minut 30 del següent àudio:
El proper diumenge 25 tornarem a intervenir en el mateix programa per a parlar del Barça, l'RSE i la identitat.
16/09/2011 - Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre #Barça, #RSE i identitat

Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, participarà aquest diumenge 18 de setembre al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.La intervenció serà a partir de les 12'05, en el marc de la secció "Planeta Barça", ja que el contingut farà referència al FC Barcelona, la Responsabilitat Social i la identitat del club.
Recentment Canyelles ha publicat un article titulat Barça – Madrid: dos estils, dos models (pdf 8 fulls) on analitzava algunes característiques diferencials, fent referència a l'RSE i comparant amb els models d'empresa. Aquest article és continuador del que va publicar fa dos anys, Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça, més orientat a definir el marc estratègic de la seva RSE i la vinculació amb la identitat.Aquests són els dos articles de referència que ha publicat relacionant Barça i RSE, però també ha publicat en format blog o com a articles en publicacions digitals altres reflexions sobre RSE i esport.
- Segueix-nos a twitter: http://twitter.com/#!/jmcanyelles
26/08/2011 - Barça – Madrid: dos estils, dos models
Barça – Madrid: dos estils, dos models Josep Maria Canyelles
Article en PDF: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Barça_Madrid_dos_models.pdf
Article en PDF: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Barça_Madrid_dos_models.pdf
L’estil del FC Barcelona ha despertat l’interès del món del management, i el club entrenat per Josep Guardiola mereix elogis i anàlisis des d’arreu del món, tant centrats en els aspectes esportius com en els de gestió. Amb motiu de la intensa rivalitat amb el Reial Madrid, Josep Maria Canyelles pública un nou article sobre el Barça on posa damunt la taula un enfocament que altres analistes no gosen formular.
"En paraules d'un dels assistents, Mourinho va fer una analogia entre la guerra i el futbol: si jo estic al Vietnam i veig que es riuen d'un company, amb les meves pròpies mans agafo una pistola i mato el culpable. Ara sou vosaltres els que heu de buscar el que s'ha filtrat l'alineació, conclou l'article.
Les empreses avançades tenen una clara consciència de la rellevància de la cultura corporativa, dels valors interns, de la alineació estratègica, de l’empoderament dels quadres directius, dels processos de delegació responsable, de l’ètica i la responsabilitat social. Les empreses ancorades en el passat, que encara no han assumit que s’han de posar al dia o no saben com fer-ho, confien en uns actius que ja no aporten valor per a excel·lir.
Tu pots adquirir una màquina i saber que el que et rendirà però no pots preveure el que et rendirà un jugador caríssim i excel·lent. La seva capacitat de crear valor, com en el cas de qualsevol actiu intangible, dependrà de com el combinis amb altres. Un mateix intangible, el talent de Messi, pot rendir dins el club i no rendir al mateix nivell a la selecció.
El Barça ha estat el primer equip a entrar en aquest nou model, que inclou la gestió de la Responsabilitat Social, i això li confereix un avantatge competitiu que és conegut però que és pràcticament impossible de replicar –almenys en els mateixos termes- perquè està conformat per la combinació de molts elements immaterials.
De fet, les declaracions de Guardiola no eren normals, si més no des de la lògica de la confrontació esportiva. Qualsevol entrenador voldria que l’afecció visqués amb la màxima intensitat la competició. Però en Pep sempre ha sabut mirar en l’ona llarga (no quedant-se en el foc d’encenalls del triomf momentani) i sempre ha basat l’èxit en uns valors sòlids d’esforç i humanisme. Un esforç que no cal incentivar amb proclames incendiàries perquè aniria en contra de la dimensió humanística. Tal com avui veiem en empreses que han comprès que l’èxit sostingut no pot basar-se en uns objectius comercials que cremen equips.
Podeu llegir un article molt interessant en aquest sentit, titulat "On són les veus morals?"[15], que van publicar a l'Avui els professors d'Esade-URL Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano.
Accediu al PDF: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Barça_Madrid_dos_models.pdf
Esport i influència social
L’esport pot ser un espai de desenvolupament de les persones tant en un sentit físic com psíquic. En el cas dels infants i joves, és un àmbit idoni per a la formació de l’esperit, combinant valors com l’esforç i la superació amb la cooperació i l’esportivitat.
A la societat actual, l’esport ha ocupat uns espais èpics, abans coberts per altres enfrontaments més bel·licosos, canalitzant energies que les col·lectivitats tendeixen a vessar.
A banda dels raonaments psicològics i sociològics, no es poden negligir els econòmics, ja que alguns esports han arribat a ser veritables indústries que mouen molts diners i interessos.
Per tot plegat, la projecció pública d’algunes manifestacions esportives atorguen als seus protagonistes i a les seves formes institucionalitzades un rol molt important pel que fa a la conformació de valors socials i personals, més en una època on la relativització d’altres referents axiològics més tradicionals ha atorgat a l’esport una supremacia en la conformació de models i exemplaritats, si més no per a alguns col·lectius socials.
Responsabilitat Social dels clubs
Atès que la influència social en valors i la capacitat de modelar actituds és un dels impactes més grans que té l’esport, seria desitjable que els clubs de referència a nivell nacional i global emprenguessin un camí de compromís per a gestionar-los proactivament en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa.
Alguns clubs esportius ja han començat a incorporar la gestió de l’RSC amb mesures molt diverses en matèries ambientals, socials, esportives, etc. Sovint la principal dificultat prové –com succeeix en la majoria d’empreses- del fet que no acaben de trobar la manera de fer el salt des d’un seguit de bones pràctiques diverses que s’acumulen desorganitzadament a un model integral i integrat de gestió de l’RSC.
La dificultat finalment es troba en el repte de com incorporar l’RSC dins de l’estratègia de l’organització, en els seus valors corporatius, i fins i tot en la seva missió i visió. Per una banda, no tothom en sap prou ja que falten coneixements tècnics i capacitat de lideratge. Però per altra banda no tota organització disposa d’una planificació tan acurada com per integrar-hi l’RSC. Si no disposes d’una estratègia clarament definida, no tens un marc on integrar l’RSC! Si un club té com a única estratègia corporativa guanyar títols, sembla evident que, a banda dels riscos inherents a descuidar tot d’altres aspectes, es farà difícil bastir-hi una RSC que es pretengui integral.
Rivalitat i polarització
L’RSC no és només una manera de millorar els impactes a la societat sinó que també millora la sostenibilitat de la pròpia organització fent-la més sòlida, amb una millor reputació, confiança dels grups d’interès, capacitat de satisfer inquietuds i necessitats de les comunitats on opera. No cal dir que també està actuant com un fort component de diferenciació de marques i identitats corporatives.
En l’esport, també s’ha començat a percebre aquesta opció d’aposta estratègica per l’RSC amb una voluntat de reforçar la pròpia identitat i de diferenciació respecte als rivals. En el cas del FC Barcelona, aquesta aposta es va fer molt visible a partir de l’acord amb la UNICEF. Vam analitzar en un article[1] aquesta aposta, i la seva vinculació a la història del club, allunyant-nos de les interpretacions merament filantròpiques o marquetinianes que alguns n’han fet i situant-nos en la clau estratègica que va tenir l’aposta: passar d’un club local a un club global, assentant les bases per a reinterpretar el lema del “més que un club”, fent compatible la interpretació en clau nacional catalana amb una nova interpretació en clau cívica global.
El gran rival, el Reial Madrid, també ha incorporat algunes bones pràctiques pròpies dels aspectes de l’RSC, com ara el reciclatge o el programa “Causas Justas”, però sense una capacitat tan nítida de construir un discurs integral.
Així, mentre que la suma de les diferents bones pràctiques d’RSC en un cas es mostren ben integrades, coherents, generen credibilitat i aporten valor, tot sembla indicar que en segon cas no rendeixen de la manera que seria esperable dins un model RSC. Si aquesta impressió o punt de vista és correcte, podríem dir que el FC Barcelona està aconseguint la diferenciació respecte el seu rival per la via de l’RSC, del compromís amb uns valors socials i esportius.
Si mèrits i demèrits mai són absoluts, sí que podem afirmar que les diferències entre un i altre han marcat una divisòria que sembla accentuar més els factors positius i negatius respectivament, cosa que també caldria tractar amb major profunditat. Per exemple, la bona reputació social que ha aconseguit el FC Barcelona fa que se li hagi passat per alt el rerefons del recent acord amb la Fundació Qatar[2], que molts podríem considerar incompatible amb els valors democràtics que ha professat el Club al llarg de la seva història i que ara caldria accentuar amb motiu dels seus compromisos globals en RSC.
Lideratge
Allò que fa que finalment l’RSC prengui una forma coherent i sigui creïble dins una organització és el lideratge. Sense lideratge no hi ha alineament, i sense coherència no hi pot haver credibilitat. La gestió de la responsabilitat social és un procés de millora contínua i, com a tal, també conviu amb males pràctiques que han d’anar sent corregides a mesura que les inquietuds socials també esdevenen més sensibles.
No podem deixar de banda que el FC Barcelona ha tingut la immensa fortuna que aquest període, amb l’inici de la formalització d’aquests compromisos, ha estat liderat des del vestidor per una persona sensible amb aquests valors, Josep Guardiola.
En Pep i tot el seu equip han sabut construir un model fonamentat amb valors alineats amb l’esportivitat, la cooperació, la modèstia, la història del club i el compromís amb el país... Aquest fet respon a una trajectòria corporativa des del moment en què es va crear la Masia i recull valors històrics del Club i de la seva raó de ser, però va tenir el factor afortunat de l’elecció sorpresa d’aquest jove entrenador de la casa. Sense Guardiola hi hauria hagut igualment l’argamassa necessària però és més que probable que hagués mancat el seny ordenador que havia de fer possible el miracle: que el treball de molts anys florís esplendorosament donant victòries esportives i que es basés declaradament en uns valors humanístics profundament treballats.
Guardiola i aquest Barça no necessiten el contrapunt. Però el mèrit i la fortuna es contraposen gairebé amb dramatisme amb la manera com el seu rival afronta els reptes. L’opció estratosfèrica del Reial Madrid per fer un equip dels millors basat en la compra en el mercat va comportar el fitxatge d’un dels millors entrenadors del món, però amb valors diametralment oposats als predicats per Guardiola.
I aquí sí que la contraposició de models es reforça. La gestualitat d’un accentua la de l’altre i viceversa. Inexistent l’espai mig, el posat, el gest, entren en un camí de divergència total.
- El parlar de Guardiola, desfent-se en elogis dels seus i també dels adversaris, les seves detallades anàlisis estrictament esportives, la seva dedicació gairebé malaltissa a la feina, i la por expressada al proper adversari sigui quina sigui la seva categoria, ha fet que fins i tot alguns analistes culés hagin afirmat que l’entrenador s’excedia en les formes i les prevencions.
- Per altra banda, les formes de Mourinho, amb necessitat d’afirmar la centralitat del seu lideratge, fent la sensació que les victòries són seves i les derrotes dels jugadors, amb un lideratge autoritari, amb acusacions constants al contrari i als àrbitres, han creat un marc del qual es fa difícil sortir, més quan ha aconseguit un gran poder dins el club blanc, actuant com de conseller delegat.
Gestionar persones
Una i altra forma han aconseguit imposar-ne formidablement en el vestidor. Mentre que els jugadors blaugrana treballen com un veritable equip, tenen esperit de sacrifici, han après a mossegar-se la llengua davant les presumptes injustícies i mostren el seu esperit de grup, els jugadors del gran rival accentuen les individualitats, mostren un excés de violència al camp i acusen i s’excusen amb vehemència.
Amb una samarreta o amb una altra, tots són persones. És el marc institucional i el lideratge que s’hi exerceix el que fa la diferència. I és més: a l’hora de seleccionar el capital humà, el Barça de Guardiola ha tingut molt en compte el factor dels valors, arribant a vendre’s jugadors de grans qualitats si entenia que el caràcter personal no era compatible amb l’estil que volia marcar (pensem en els casos Eto’o o Ibrahimòvitx). Aquests criteris no són tinguts en compte per molts altres equips, que solament valoren les qualitats esportives i el rendiment d’un jugador.
Des del punt de vista esportiu és una conjuntura de gran interès, per veure qui podrà més en un aprofundiment en estils contraposats i en els quals ara per ara –en els darrers tres anys- hi ha un clar vencedor. Però també des del punt de vista de la cohesió interna, tant respecte a la directiva com a l’equip.
Els presidents callen, tot i que per motius diferents, i semblen eclipsats per uns entrenadors amb caràcter dominant. Però a la casa blanca no poden sentir-se còmodes amb els excessos d’un entrenador que està comportant la pèrdua de reputació corporativa, no sols perquè encara no ha triomfat sinó perquè hom qüestiona la pèrdua del señorío tradicional del Reial Madrid.
I l’estil peculiar de Mourinho no és solament una façana exterior sinó que forma part d’una manera de gestionar les persones. Com a exemple paradigmàtic podem citar els fets que van succeir en el Madrid-Barça de Lliga (17-04-11):
Mourinho, quan va constatar que hores abans del partit un mitjà de comunicació anunciava la titularitat de Pepe al migcentre, secret que havia exigit mantenir a la seva plantilla: Sou uns traïdors!, cridava. Us vaig demanar que no filtreu l'alineació i m'heu traït! Es nota que no esteu amb mi!
Segons un article[3] d'El País, que cita testimonis presencials, l'entrenador “no parava d'insultar" els jugadors. "Ha repassat un per un als que tenia al seu voltant. Quan es va trobar amb la cara de Granero, que es desviu per afalagar-lo, el va assenyalar. Segons un empleat del club, va dir una cosa així: l'únic amic que tinc en aquest vestidor és Granero. Però ja ni em puc fiar d'ell! M'heu deixat sol! Sou la plantilla més traïdora que he tingut a la vida!
En aquest sentit, afegeix que "presa d'una emoció intensíssima, Mourinho va agafar una llauna de Red Bull i la va llançar contra la paret. En estavellar-se, el recipient es va partir i va alliberar el líquid gasós amb un efecte de pluja".
"En paraules d'un dels assistents, Mourinho va fer una analogia entre la guerra i el futbol: si jo estic al Vietnam i veig que es riuen d'un company, amb les meves pròpies mans agafo una pistola i mato el culpable. Ara sou vosaltres els que heu de buscar el que s'ha filtrat l'alineació, conclou l'article.
Dos models d’empresa
Tot plegat fa la sensació de trobar-nos davant una confrontació entre dos models d’empresa que, si se’ns permet, identificaríem respectivament amb el típic model industrial i el model més propi de la societat de coneixement.
En els darrers lustres algunes empreses han canviat el seu model de creació de valor, passant d’un entorn on els actius tangibles aportaven el valor a un context on són els actius intangibles els que generen el valor. És tracta del reflex empresarial d’una realitat molt potent que és el pas de la Societat Industrial a la Societat del Coneixement.
Doncs, bé, la sensació és que el Barça ha entrat de ple en aquest nou model, competint amb totes les seves eines, mentre altres grans clubs encara estan sent gestionats des d’un model clarament industrial i, per tant, antic.
Doncs, bé, la sensació és que el Barça ha entrat de ple en aquest nou model, competint amb totes les seves eines, mentre altres grans clubs encara estan sent gestionats des d’un model clarament industrial i, per tant, antic.
Les empreses avançades tenen una clara consciència de la rellevància de la cultura corporativa, dels valors interns, de la alineació estratègica, de l’empoderament dels quadres directius, dels processos de delegació responsable, de l’ètica i la responsabilitat social. Les empreses ancorades en el passat, que encara no han assumit que s’han de posar al dia o no saben com fer-ho, confien en uns actius que ja no aporten valor per a excel·lir.
Tu pots adquirir una màquina i saber que el que et rendirà però no pots preveure el que et rendirà un jugador caríssim i excel·lent. La seva capacitat de crear valor, com en el cas de qualsevol actiu intangible, dependrà de com el combinis amb altres. Un mateix intangible, el talent de Messi, pot rendir dins el club i no rendir al mateix nivell a la selecció.
El Barça ha estat el primer equip a entrar en aquest nou model, que inclou la gestió de la Responsabilitat Social, i això li confereix un avantatge competitiu que és conegut però que és pràcticament impossible de replicar –almenys en els mateixos termes- perquè està conformat per la combinació de molts elements immaterials.
- El model Mourinho té similituds amb la Direcció per Objectius, sistema que va ser corregit per la Direcció per Valors, més pròpia del model Guardiola, entenent que els objectius no tenen un valor en si mateix sinó que s’ha de situar en el context d’altres criteris entre els quals els valors corporatius i humanístics.
- El model Mourinho es basa en una direcció autoritària, on el superior ha de ser més que els subordinats, antagònic al model Guardiola, més basat en els models de les empreses de la societat del coneixement, on el líder procura treure el millor de cada persona i, per mitjà de la cooperació, el millor del grup.
- El model Mourinho sembla basar-se en una estratègia sols focalitzada a la victòria, deslligant, com en la societat industrial, cadascuna de les perspectives empresarials, mentre que en el model Guardiola, l’estratègia pren una complexitat més pròpia de la societat del coneixement, on una adequada gestió dels actius més intangibles ha de permetre, per mitjà d’una relació de causa-efecte, aconseguir resultats.
- El model Florentino, basat en l’adquisició de capital humà, sembla desatendre que els actius intangibles creen valor o donen resultats d’una manera radicalment diferent als actius materials. El model blanc no comprèn, com sí que fan les empreses de la societat del coneixement, que els actius intangibles (un jugador l’hi consideraríem des del punt de vista de les seves habilitats) no creen valors per ells mateixos sinó en funció de com es combinen amb altres, cosa que sí que ha entès i aplica perfectament el model blaugrana.
El desenllaç
Finalment, no podem deixar de confessar que la motivació d’aquest article de reflexió prové dels incidents ocorreguts fa uns dies, en el partit Barça-Madrid, jugat al Camp Nou, de tornada de la final de la Supercopa.
Un Barça conscient de la seva inferioritat física en aquest moment d’inici de la temporada, va planificar el partit amb intel·ligència i va saber superar al millor Madrid amb què s’ha hagut d’enfrontar en els darrers anys. El bon joc del Madrid va veure’s enfosquit per l’excés d’agressivitat física i verbal, i el punt culminant va ser l’actitud de l’entrenador Mourinho, que val la pena analitzar perquè exemplifica molt bé el que hem expressat i perquè no té comparació possible amb cap altre entrenador de categoria.
El fet és que Mourinho va aprofitar una melé en el darrer minut de joc per ficar el dit a l’ull del segon entrenador del Barça, Tito Vilanova[4]. L’acció, lletja per ella mateixa, encara és més baixa si veiem la premeditació amb què s’hi dirigeix i els gestos provocatius que fa posteriorment. A la roda de premsa, encara va tenir el coratge de dissimular i la pocavergonya de fer veure que no coneixia Tito Vilanova, a qui va anomenar Pito.
Entre altres accions abominables en el mateix partit, i que les càmeres van recollir[5], hi ha el gest indicant que Alves i Messi feien pudor, fet que alguns analistes han qualificat directament de racista o xenòfob.
Les conseqüències es desconeixen hores d’ara, però no es creu que siguin tangibles immediatament ja que el Barça no respondrà l'agressió[6] i no és clar el paper del Comitè ja que a l’acta arbitral no hi consten els fets.
Però si hi ha cap conseqüència evident hores d’ara és la que es refereix precisament a aspectes reputacionals i de gestió de la identitat corporativa: el madridisme s'avergonyeix de Mourinho[7]. La premsa esportiva madrilenya titlla d'abominable el comportament de l'entrenador i admet que el Madrid no va saber perdre. Però, a més, cal destacar que la imatge és global: Alfredo Relaño, director del diari As, reconeix en el seu apunt que “el Madrid no va saber perdre” i afegeix: El Madrid ho ha de controlar això. Aquests partits es veuen a tot el planeta, i mentre que el Barça dóna una imatge d'exquisidesa i bon joc, el Madrid es va fent un cartell d'equip busca-raons. És hora que Florentino reflexioni seriosament sobre això, perquè comença a ser greu. L’única excepció a aquestes expressions va ser Televisió Espanyola, que inicialment va emetre una versió manipulada[8].
D’altra banda, les crítiques no han quedat circumscrites a l’àmbit de la premsa esportiva o comentaristes en general sinó que també des del món de l’ètica i l’RSE se’n parla. És interessant, per exemple, l’article d’Alberto Andreu[9].
I la prova irrefutable de les conseqüències globals d’aquesta actitud es veu en articles en prensa estrangera: 'The New York Times' tracta d'explicar "per què a molta gent no li agrada el Reial Madrid"[10], on es fa un resum de la transformació que l'equip blanc ha viscut des de l'arribada de Mourinho.
En la competició global entre clubs esportius, Barça i Madrid estan entre els deu primers. Unes organitzacions que preferentment no venen productes sinó un sentiment esportiu han de saber gestionar l’adhesió afectiva de milions de ciutadans d’arreu del Planeta. No és gens fàcil, però que tot sembla indicar que la gestió de la responsabilitat social com un actiu estratègic hi té un paper molt rellevant. Parlem de valors organitzacionals, d’alineació estratègica, de connexió amb els públics... i, com sempre, del que representen a les seves respectives nacions, i ara, del significat que prenen globalment.
“Algun dia prendrem mal”
Però el desenllaç no es limita solament a matèria reputacional, sinó que existeix una altra derivada més material per posar damunt la taula. De fet, el mateix Pep Guardiola ho va verbalitzar en la seva anàlisi dels fets: “algun dia prendrem mal”[11].
Al llarg d’aquests tres anys, Guardiola ha tractat de treure dramatisme i rebaixar la càrrega èpica tot afirmant que solament és un esport, o amb frases del tipus que només es tracta d’uns jugadors que corren darrere una pilota. Es feia estrany en aquells moments el seu esforç per a aigualir el vi... Quina clarividència! És com si anticipés que els èxits que anirien venint no es farien suportables per al màxim contrincant.
De fet, les declaracions de Guardiola no eren normals, si més no des de la lògica de la confrontació esportiva. Qualsevol entrenador voldria que l’afecció visqués amb la màxima intensitat la competició. Però en Pep sempre ha sabut mirar en l’ona llarga (no quedant-se en el foc d’encenalls del triomf momentani) i sempre ha basat l’èxit en uns valors sòlids d’esforç i humanisme. Un esforç que no cal incentivar amb proclames incendiàries perquè aniria en contra de la dimensió humanística. Tal com avui veiem en empreses que han comprès que l’èxit sostingut no pot basar-se en uns objectius comercials que cremen equips.
D’altra banda, l’estil Guardiola és vàlid tant per a les victòries com per a les derrotes, perquè posa l’accent en l’esforç i la constància: us prometo treball, ens esforçarem, i les victòries, si han de venir ja arribaran, però no us puc prometre cap títol.
Com a conseqüència, mentre que arreu del món el Madrid genera adhesions i animadversions, el Barça sols genera adhesions. Amb l’excepció d’Espanya, el Barça ha sabut trobar el punt d’estima global. En la mesura que el Barça és la principal carta de presentació d’un país, Catalunya, aquesta és una dimensió fonamental i estratègica que depassa els interessos del club.
Aquesta identitat d’entrada positiva no és tal entre certs segments de població espanyola, especialment entre aquells en què es barreja el madridisme i l’espanyolisme, és a dir, aquells en què la rivalitat esportiva queda amplificada per una discrepància nacionalista, malgrat que el discurs dominant oculti aquesta dimensió sense la qual tota comprensió queda coixa.
No és un tema menor i, des del nostre punt de vista, ens atreviríem a parlar de la interferència de la xenofòbia documentada que a Castella es va començar a generar envers Catalunya a final del segle XV, amb intencionalitat política, i que sense solució de continuïtat ha arribat als nostres dies.
Aquesta és una realitat poc abordada des de la gestió de la Responsabilitat Social de les empreses i les organitzacions, que tendeixen a incorporar la materialitat de tota mena de discriminacions excepte aquella que és més consubstancial a l’existència de l’Estat espanyol. Si en tota organització la integració del respecte a la diversitat cultural, identitària, nacional, seria necessària en territoris on es donen aquests factors, en el camp de l’esport és absolutament imperiós atès el risc que porta implícit.
És per això que en una societat on l’esport és molt important des del punt de vista sociològic i de la gestió de les identitats col·lectives, cal anar en compte a no jugar amb foc, donant un excés de transcendència a esdeveniments esportius que caldria circumscriure al que són.
Ja en vam parlar en un article recent titulat Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics[12]:
Estem d'acord amb el periodista Toni Soler, que en un article a l'Ara, considera que no és bo utilitzar el futbol com a metàfora. Potser la nostra societat té una necessitat insubstituïble d'espais per a l'èpica col·lectiva, però en cap moment hem de perdre la consciència que tot plegat és esport, és un joc, un divertiment per a les masses. En alguns moments ho ha remarcat Pep Guardiola demanant que no cometem l'error d'escalfar l'ambient de certs partits de màxima rivalitat més enllà del que pugui ser controlable. L'entrenador del Barça ha remarcat que no és més que un joc on 22 jugadors corren darrere una pilota.
Però per a tractar com a esport el que és esport, cal saber integrar la sensibilitat als altres factors, amb coneixement, amb intel·ligència, amb compromisos, amb diàleg amb grups d’interès. Per exemple, quan el Reial Madrid, en el partit al Santiago Bernabeu de la Champions 2010-11, decideix que no es puguin donar les indicacions en català[13] per als afeccionats del Barça com es fa en qualsevol altre camp del món, probablement actuï sense tenir prou consciència de la càrrega xenòfoba que fonamenta la decisió.
Quan Guardiola va fer la roda de premsa post-partit, segur que tenia al cap que tres dies abans, l’autocar blaugrana havia rebut les pedrades d’uns radicals madridistes. Però més enllà dels fets anecdòtics, algú amb dos dits de seny sap comprendre perfectament que si els dos clubs encenen la metxa és fàcil que la violència no sigui només una petita anècdota. Les entrevistes a alguns afeccionats blancs aquests dies afirmant coses com que no és Mourinho qui s’ha d’excusar sinó que “son los catalanes los que tienen que pedir perdón” deixen veure la visceralitat de les forces subjacents, que els clubs i els analistes poden ajudar a contenir o ajudar a explotar. I Mou juga amb foc explotant aquests sentiments perquè sols li preocupa la seva carrera professional, i està disposat a deixar terra cremada darrere els seus passos, les seves ficades de pota (o de dit!). D’alguna manera l’entrenador portuguès sap valdre’s impunement d’aquesta animadversió per a protegir els seus interessos personals.
Valors i país
Certament, els valors del FC Barcelona com a institució tenen un correlat amb valors molt propis del país: la constància, la feina ben feta, la perseverància... L’anunci[14] –excel·lent- que va fer Estrella Damm fa un parell d’estius reflectia a la perfecció la plena identificació entre els valors del club i els valors del país. La identificació del Barça i Catalunya guanyava una nova dimensió no solament emotiva, nacional, etc., sinó també pels valors i les maneres de fer.
Serà bo que el FC Barcelona desenvolupi intensament els seus valors i la seva estratègia corporativa pensant alhora en la proximitat i en la dimensió global, tot circumscrivint la relació amb el Madrid i tot el que representa a una rivalitat exclusivament esportiva.
El Barça té una funció social, una responsabilitat davant la societat, que no pot malmetre. No pot caure en el parany, ja que ni esportivament, ni corporativament, ni nacionalment en trauria res de profit. El club ha de poder ajudar, com ha fet sempre, a integrar els nouvinguts al país i ha d’actuar de símbol que aglutini valors significatius.
De vegades una col·lectivitat pot perdre la consciència dels valors que la identifiquen, pot deixar de visualitzar-los. El fet que el Barça permeti mostrar i analitzar aquests valors facilita que ens hi puguem veure reflectits i que refermem aquella manera de fer que és tan nostra.
Podeu llegir un article molt interessant en aquest sentit, titulat "On són les veus morals?"[15], que van publicar a l'Avui els professors d'Esade-URL Àngel Castiñeira i Josep Maria Lozano.
Es produeix una simbiosi entre el club i el país. El Barça recull el caràcter no solament de la massa social sinó de la societat. I aquí cal situar la mentalitat perdedora que durant moltes dècades hem tingut (el club i el país), com a conseqüència de les dictadures i la repressió política. Ara el Barça es posa al davant per trencar aquesta dinàmica i convertir aquests valors en triomfadors, per millorar la confiança en nosaltres mateixos. Potser el club ara va per davant de la pròpia societat i ajuda a marcar el camí...
A mode d’epíleg
Hem reprès l’article escrit fa dos anys on situàvem la responsabilitat social del FC Barcelona sota una perspectiva estratègica, allunyada de la visió filantròpica o marquetiniana que sovint se li ha atribuït;
Hem intentat mostrar algunes claus dels èxits del FC Barcelona, i fer-ho d’acord amb criteris empresarials o de gestió d’organitzacions;
Hem parlat de la rivalitat entre dos grans clubs, tot mostrant diferències i situant els fets d’actualitat en clau d’anàlisi més àmplia;
Hem parlat de riscos socials i hem mostrat la nostra interpretació segons la qual l’entrenador portuguès del Madrid juga hàbilment amb sentiments que provenen de lluny;
I no volem deixar de fer notar que la gestió de la responsabilitat social en el món de les organitzacions esportives és un repte per a totes ells, independentment de l’esport, de la dimensió del club, de la seva història, o del pressupost. Tota organització pot trobar la manera d’integrar criteris ètics, de dialogar activament amb els grups d’interès, d’adquirir compromisos davant la societat, i de mostrar rendició de comptes i transparència.
25 d’agost de 2011
Aquest article es troba disponible a:
Altres reflexions sobre RSE i esport:
o a l’etiqueta:
[1] [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Esport_i_RSE_FCBarcelona.pdf
[es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça www.collaboratio.net/mm/File/es/Art.jmcanyelles_Deporte_y_RSE_FCBarcelona.pdf
[2] L'acord amb la Fundació Qatar http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2010/12/lacord-amb-la-fundacio-qatar.html
[3] El baño de Red Bull www.elpais.com/articulo/deportes/bano/Red/Bull/elpepidep/20110814elpepidep_5/Tes
[4] Video: Jose Mourinho gouging the eye of Barcelona coach Tito Vilanova www.youtube.com/watch?v=pEBsdC2viOs
[8] TVE diu que va ser Vilanova qui va agredir Mourinho. El canal "24 Horas" de TVE ha emès una versió manipulada de l'acció que va protagonitzar Mourinho, posant el dit a l'ull del segon entrenador del Barça. TVE només mostra la reacció posterior de Vilanova, ometent l'agressió prèvia de Mourinho.
[9] [es] El “Dedo”, de Mourinho. El “Daño”, del Real Madrid www.albertoandreu.com/articulos/el-dedo-de-mourinho-el-dano-del-real-madrid/ [en] Mourinho’s finger is “one in the eye” for Real Madrid’s reputation www.albertoandreu.com/articulos/mourinhos-finger-is-one-in-the-eye-for-real-madrid%E2%80%99s-reputation/
Accediu al PDF: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Barça_Madrid_dos_models.pdf
26/08/2011 - Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global
[ca] Aquest és el recull de reflexions sobre RSE i esport que hem publicat a Responsabilitat Global (en negreta les que fan referència al FC Barcelona)

[es] Este es el conjunto de reflexiones sobre RSE i deporte que hemos publicado en Responsabilitat Global (en negrita las que hacen referencia al FC Barcelona)
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona)
25.8.11 El manager obsessiu (II)
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona)
25.8.11 El manager obsessiu (II)
23.8.11 El manager obsessiu (I)
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació
21.2.11 RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça
11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació
21.2.11 RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça
11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]
20/12/2010 - L'acord amb la Fundació Qatar
No havia tingut temps aquestes setmanes per a emetre opinió sobre l'acord de patrocini firmat pel FC Barcelona i la Fundació Qatar, però em sentia obligat a fer-ho bo i més després d'haver publicat alguns articles i reflexions sobre l'RSE d'aquesta entitat esportiva.
En la mesura que un cert sentit de l'RSE ha format part de la institució i que els valors ètics aplicats a la pràctica esportiva també han tingut una rellevància que molta gent ha ressaltat en els darrers temps, convé ser crític amb aquelles pràctiques o decisions que puguin eventualment apartar-se del que ha suposat un estil corporatiu sòlid i permanent, vinculat no solament als valors del club sinó cada cop més també a una estratègia de diferenciació en el context global.
Considerem que la Fundació Qatar representa una dictadura, i que cap consideració sobre la presumpta poca agressivitat d'aquesta no justifica un sentit benevolent envers aquesta. Una dictadura és una dictadura. I si el FC Barcelona ha fet bandera al llarg de la seva història de la lluita per les llibertats i l'oposició a les dictadures, sembla incoherent ara formalitzar aquesta aliança.
És més, s'ha posat damunt la taula el caràcter no lucratiu de la fundació enfront altres possibilitats d'acords amb empreses. Si bé la no lucrativitat dóna un caràcter més apropiat per a un partner del Barça, en absolut aquest pot ser un criteri absolut i sense altres consideracions. Una empresa lucrativa amb un gran compromís amb l'RSE pot ser un millor aliat que una fundació no lucrativa que vingui avalada per valors no democràtics.
També s'ha fet servir com a justificació el fet que altres organitzacions importants hi col·laboren, i específicament el fet que en aquell país s'hi ha de realitzar el mundial de futbol. Certament, el caràcter no democràtic no implica un bandejament absolut però per al FC Barcelona sí que aquest hauria de ser un criteri determinant en el cas que aquest vulgui continuar fent dels valors democràtics i cívics un element de diferenciació estratègica.
És a dir, certament l'aliança no pot ser criticada en termes absoluts i pot haver-hi aspectes a favor i aspectes en contra, però el que no se sosté és la coherència entre els valors que fins ara han guiat el club i els que trobem en aquesta aliança. Així, doncs, no formulem una crítica radical respecte a aquesta fundació, sinó respecte a la incoherència que suposa per al Barça i a la deriva estratègica que suposa. Fins ara sabíem que el FC Barcelona volia ser un dels cinc clubs de referència a nivell global i que la seva diferenciació respecte als altres es basava en uns valors dels quals es feia bandera. Ara això s'esquerda.
Alguna de les incoherències que esperen al FC Barcelona ja s'han començat a anticipar i les trobem, per exemple, descrites en aquest article titulat Qatar i UNICEF: contradictio in terminis de Raül Romeva, eurodiputat d'Iniciativa al Parlament Europeu:

En la mesura que un cert sentit de l'RSE ha format part de la institució i que els valors ètics aplicats a la pràctica esportiva també han tingut una rellevància que molta gent ha ressaltat en els darrers temps, convé ser crític amb aquelles pràctiques o decisions que puguin eventualment apartar-se del que ha suposat un estil corporatiu sòlid i permanent, vinculat no solament als valors del club sinó cada cop més també a una estratègia de diferenciació en el context global.
Considerem que la Fundació Qatar representa una dictadura, i que cap consideració sobre la presumpta poca agressivitat d'aquesta no justifica un sentit benevolent envers aquesta. Una dictadura és una dictadura. I si el FC Barcelona ha fet bandera al llarg de la seva història de la lluita per les llibertats i l'oposició a les dictadures, sembla incoherent ara formalitzar aquesta aliança.
És més, s'ha posat damunt la taula el caràcter no lucratiu de la fundació enfront altres possibilitats d'acords amb empreses. Si bé la no lucrativitat dóna un caràcter més apropiat per a un partner del Barça, en absolut aquest pot ser un criteri absolut i sense altres consideracions. Una empresa lucrativa amb un gran compromís amb l'RSE pot ser un millor aliat que una fundació no lucrativa que vingui avalada per valors no democràtics.
També s'ha fet servir com a justificació el fet que altres organitzacions importants hi col·laboren, i específicament el fet que en aquell país s'hi ha de realitzar el mundial de futbol. Certament, el caràcter no democràtic no implica un bandejament absolut però per al FC Barcelona sí que aquest hauria de ser un criteri determinant en el cas que aquest vulgui continuar fent dels valors democràtics i cívics un element de diferenciació estratègica.
És a dir, certament l'aliança no pot ser criticada en termes absoluts i pot haver-hi aspectes a favor i aspectes en contra, però el que no se sosté és la coherència entre els valors que fins ara han guiat el club i els que trobem en aquesta aliança. Així, doncs, no formulem una crítica radical respecte a aquesta fundació, sinó respecte a la incoherència que suposa per al Barça i a la deriva estratègica que suposa. Fins ara sabíem que el FC Barcelona volia ser un dels cinc clubs de referència a nivell global i que la seva diferenciació respecte als altres es basava en uns valors dels quals es feia bandera. Ara això s'esquerda.
Alguna de les incoherències que esperen al FC Barcelona ja s'han començat a anticipar i les trobem, per exemple, descrites en aquest article titulat Qatar i UNICEF: contradictio in terminis de Raül Romeva, eurodiputat d'Iniciativa al Parlament Europeu:
[...] declaracions recents del president de la FIFA, Joseph Blatter, en emplaçar als homosexuals que vulguin viatjar a Qatar per presenciar el mundial de futbol del 2022 que s'abstinguin de mantenir relacions sexuals donat que allà l'homosexualitat està prohibida i penalitzada per llei. Ho sento però, en tant que vicepresident de l'Intergrup pro-drets LGBT del Parlament Europeu que sóc, em nego a acceptar aquestes declaracions com un simple acudit. I així ho he fet saber a la Comissió Europea a la qual he emplaçat a donar la seva opinió sobre aquestes declaracions [...].Finalment, hi ha sobretot un article que em sembla enormement aclaridor. És cert que és de part interessada, l'economista Sala i Martín. Però també és cert que aporta algunes dades que no han estat rebatudes i que sembla que no solament tenen consistència sinó que desmunten els arguments a favor de l'acord. Vegem un dels diversos arguments que hi aporta:
[...] Cinquè, no és cert que no hi havia alternatives. Sempre n'hi ha. Per exemple, a més de deixar uns gegantins ingressos, la directiva anterior va deixar algunes idees a mig negociar. Una d'elles, que vaig explicar en la roda de premsa del 30 de juny, era la de "patrocinar el patrocinador": algú paga sense aparèixer a la samarreta perquè aparegui Unicef (com les empreses que paguen perquè hi hagi pel lícules sense anuncis). Em consta que fins fa unes setmanes, l'actual junta ho va estar negociant no amb una sinó amb dues empreses. Això hauria permès ingressar 20 milions i mantenir l'Unicef. Al final ho va rebutjar i no sé per què. El que sí sé és que l'elecció no era entre 30 milions de Qatar o res. L'alternativa era entre 30 milions de Qatar i 20 milions (més el prestigi) amb Unicef. Lloc així, l'operació Qatar no és tan atractiva com la pinten [...].
28/10/2010 - Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
Fa un parell de setmanes vam escriure un article titulat El Codi Èpic, crític contra alguns aspectes que estan marcant la gestió de la nova junta del FC Barcelona. Abans havíem escrit El Barça es dota d’un codi ètic.
Avui és un filòsof com Josep Maria Terricabras qui, en un article al Periódico, expressa les opinions crítiques sobre el sentit moral del comportament de la nova junta. A l'e-notícies ho han destacat així:
El columnista d'El Periódico, Josep Maria Terricabras, critica Sandro Rosell en un article d'opinió i el seu vot en blanc en l'assemblea del Barça, en considerar que "fa estrany que una decisió com aquesta es vulgui fer prendre en poc temps a uns compromissaris i que la junta que ha pogut estudiar el cas amb calma i deteniment no sigui capaç de prendre-la directament. I encara fa més estrany que el president voti en blanc la seva mateixa proposta".
"¿En què quedem? És greu o no és greu el que ha fet la junta de Laporta? Rosell no ho sap (s'absté) ¿i vol que ho sàpiguen els altres?", pregunta. "Si l'abstenció del president no va ser per ignorància sinó perquè tenia un conflicte moral, la cosa encara és més estranya: davant d'un conflicte moral, s'ha de prendre una decisió, per difícil que sigui. L'abstenció moral és greu, perquè és greu ser moralment neutral, denuncia.
La persona que es pren la moral seriosament sap que s'ha de decidir i que ha d'assumir -potser amb patiment- les conseqüències de la seva decisió. No decidir-se, però demanar als altres que decideixen per tu, no és senyal de més moralitat, sinó un mal senyal de poca claredat d'idees i d'indecisió moral", conclou.
Avui és un filòsof com Josep Maria Terricabras qui, en un article al Periódico, expressa les opinions crítiques sobre el sentit moral del comportament de la nova junta. A l'e-notícies ho han destacat així:
Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
Considera que té "poca claredat d'idees"
El columnista d'El Periódico, Josep Maria Terricabras, critica Sandro Rosell en un article d'opinió i el seu vot en blanc en l'assemblea del Barça, en considerar que "fa estrany que una decisió com aquesta es vulgui fer prendre en poc temps a uns compromissaris i que la junta que ha pogut estudiar el cas amb calma i deteniment no sigui capaç de prendre-la directament. I encara fa més estrany que el president voti en blanc la seva mateixa proposta"."¿En què quedem? És greu o no és greu el que ha fet la junta de Laporta? Rosell no ho sap (s'absté) ¿i vol que ho sàpiguen els altres?", pregunta. "Si l'abstenció del president no va ser per ignorància sinó perquè tenia un conflicte moral, la cosa encara és més estranya: davant d'un conflicte moral, s'ha de prendre una decisió, per difícil que sigui. L'abstenció moral és greu, perquè és greu ser moralment neutral, denuncia.
La persona que es pren la moral seriosament sap que s'ha de decidir i que ha d'assumir -potser amb patiment- les conseqüències de la seva decisió. No decidir-se, però demanar als altres que decideixen per tu, no és senyal de més moralitat, sinó un mal senyal de poca claredat d'idees i d'indecisió moral", conclou.
04/11/2009 - Els equips de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques
A partir de l’1 de gener que ve, els clubs de futbol espanyols tindran un incentiu menys per atraure els grans jugadors estrangers ja que els treballadors estrangers amb rendes superiors a 600.000 euros deixaran de tributar al 24% i s’incorporaran al tipus general que paguen aquest nivell de rendes, que és el més alt possible, el 43%.
Llegim al Periódico que la Lliga de Futbol Professional (LFP) va expressar ahir la seva enorme preocupació i va amenaçar d’aturar la competició si s’aprova el nou règim fiscal. Afirmen que aquesta mesura pot significar un perjudici irreparable per al futbol espanyol. "La nostra Lliga deixarà de ser la millor del món en detriment d’altres i els grans clubs perdran potencial davant dels seus rivals europeus".
A més, han explicat que amb aquesta mesura Hisenda hi sortirà perdent ja que no es podran fitxar els jugadors de primera línia com ara, i per tant es deixaran d'ingressar molts impostos.
Efectivament l'LFP té tota la raó: ser un paradís fiscal va molt bé, capta talent, estalvia diners, aporta diners a les arques públiques... Que ho expliquin als paradissos fiscals que hi ha pel món! Només hi ha un petit problema que no esmenten: que no és ètic. I a més, adultera la competició ja que l'estat espanyol s'ha convertit en el paradís fiscal ideal per al futbolista estranger cosa que convertia els equips espanyols en més competitius. Haurem de conformar-nos a jugar sense avantatge!




