• Responsabilitat Global se suma a les mostres d'agraïment que ha rebut l'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola.
• Des d'aquest think tank hem reflexionat en diverses ocasions sobre la relació entre esport i valors i sobre el Barça de Guardiola. 
• A sota podeu veure totes les reflexions sobre esport i responsabilitat social. Il·luminades en groc, les que hem parlat de Guardiola

En finalitzar l'últim partit de la temporda al Camp Nou, els seguidors han mostrat l'agraïment a Pep Guardiola, que després de la final de Copa deixarà posarà fi a aquestes quatre temporades com a entrenador del primer equip.

El tècnic ha vist des del centre del terreny de joc un vídeo molt emotiu que s'ha emès pels marcadors. Pep Guardiola, que també ha escoltat una cançó de Lluís Llach ('Que tinguem sort'), ha agafat el micròfon per adreçar-se a l'afició blaugrana. "La vida m'ha fet aquest regal. Durant cinc anys he pogut tenir-vos molt a prop i gaudir d'aquest meravellós espectacle. Jo no he sigut diferent de tots vosaltres, jo he sigut un privilegiat. No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa. Sentir-se tan volgut, tan estimat... Hem pencat molt perquè hagueu pogut passar bones estones veient-nos jugar a futbol", ha dit Guardiola. Pep Guardiola: "No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa" 

Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global 

"El País" ataca l'entrenador portuguès i el fa responsable directe de "l'escalada de violència, les actituds fatxendes i els insults greus als àrbitres" que protagonitzen jugadors i tècnics del Madrid.

L'editorial del diari 'El País' parla clar a partir del "vergonyós espectacle" de fa uns dies a l'estadi del Madrigal: "aquesta escalada de violència, que ofèn vivament als madridistes més conspicus, té responsables –comença el text, després de descriure els greus incidents que van protagonitzar jugadors i tècnics al túnel de vestidors del camp del Vila-real, uns incidents que bategen com a 'túnel borroka'–. El més immediat és Mourinho, un entrenador que, des que ha arribat al club, ha envilit el que ha tocat, encoratjant actituds fatxendes en els seus jugadors i insultat greument els àrbitres". També subratllen la responsabilitat "inevitable" del president blanc, Florentino Pérez, "per defensar els menyspreus més infames de l'entrenador".

El diari 'El País' aprofita el text per exigir més duresa en les sancions dels organismes federatius, per no permetre que el Madrid segueixi amb aquest comportament i deixar d'assumir el risc "que es produeixi un incident greu". "[El Madrid] constitueix un germen de crispació allà on es presenta el club que van honrar Di Stéfano o Velázquez i que ara menyspreen l'entrenador lusità i la seva guàrdia de corps dins i fora del camp".

"És probable que el Madrid guanyi la Lliga –acaba el text– però, per a qualsevol bon aficionat, ha perdut alguna cosa més valuosa". [ARA]

L'esport és senzillament esport. Però l'esport de masses transmet valors. Malauradament no sempre positives. Fa uns moments el món sencer -i molts infants- han pogut veure una acció impresentable. Un jugador (Pepe) ha trepitjat la mà d'un altre jugador (Messi) amb tota la mal intenció, intentant-ho en dues ocasions, i davant de l'àrbitre que no ha sancionat l'acció. Com podem explicar educativament als nanos que una acció així, descarada, intencionada, impresentable, no tingui cap conseqüència? Tant de bo que l'entrenador pugui expressar una opinió crítica envers l'acció i recriminar-li al jugador. Malauradament imaginem que això és impossible: si ens atenem al conjunt de la violència que hem vist avui es fa difícil pensar que els jugadors del Reial Madrid no actuïn seguin instruccions precises i intencionades del seu tècnic.

Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:

La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.

Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)

#ditalull Donat que vam fer un article llarg sobre els models del Barça i el Madrid on, entre altres coses més rellevants, també fèiem referència a la mundialment coneguda ficada de dit de Mourinho a l'ull del Tito Vilanova, ara no me'n puc estar de seguir comentant la jugada.

Vaig evitar fer-ho sobre la sanció de dos partits per l'entrenador portuguès i d'un partit per al segon entrenador català. Les meves consideracions haurien entrat en el terreny de les acusacions i les conspiracions polítiques de les quals no tinc cap prova més enllà de l'evidència raonable. Bé, una prova és per exemple que segons la gravetat dels fets la sanció no havia de baixar dels 4 partits.

Ara no callaré davant les declaracions de Mou, però ho faré amb una breu comparació amb un conte. Mourinho diu que el dit a l'ull va ser «una cosa natural»: Sí, potser vaig actuar malament, però ho vaig fer de forma natural.

Passa com en el conte de la granota i l'escorpí: aquest va demanar a la granota que la deixés pujar a la seva esquena per travessar el riu. “I si em piques?”. “No, dona, que si et piqués moriríem totes dues ofegades”. I la va portar. A mitjan camí, l'escorpí va picar la granota. “Per què ho has fet?”. “No ho sé: és la meva natura”.

Podeu escoltar el podcast del programa



Tal com vam avançar, aquest matí Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global, ha participat al programa matinal "El suplement" de Catalunya Ràdio, que dirigeix Sílvia Còppulo.

Recentment Canyelles ha publicat un article titulat Barça – Madrid: dos estils, dos models (pdf 8 fulls) on analitzava algunes característiques diferencials, fent referència a l'RSE i comparant amb els models d'empresa. Aquest article és continuador del que va publicar fa dos anys, Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça, més orientat a definir el marc estratègic de la seva RSE i la vinculació amb la identitat.

Aquests són els dos articles de referència que ha publicat relacionant Barça i RSE, però també ha publicat en format blog o com a articles en publicacions digitals altres reflexions sobre RSE i esport.

• Segueix-nos a twitter: http://twitter.com/#!/jmcanyelles

No havia tingut temps aquestes setmanes per a emetre opinió sobre l'acord de patrocini firmat pel FC Barcelona i la Fundació Qatar, però em sentia obligat a fer-ho bo i més després d'haver publicat alguns articles i reflexions sobre l'RSE d'aquesta entitat esportiva.

En la mesura que un cert sentit de l'RSE ha format part de la institució i que els valors ètics aplicats a la pràctica esportiva també han tingut una rellevància que molta gent ha ressaltat en els darrers temps, convé ser crític amb aquelles pràctiques o decisions que puguin eventualment apartar-se del que ha suposat un estil corporatiu sòlid i permanent, vinculat no solament als valors del club sinó cada cop més també a una estratègia de diferenciació en el context global.

Considerem que la Fundació Qatar representa una dictadura, i que cap consideració sobre la presumpta poca agressivitat d'aquesta no justifica un sentit benevolent envers aquesta. Una dictadura és una dictadura. I si el FC Barcelona ha fet bandera al llarg de la seva història de la lluita per les llibertats i l'oposició a les dictadures, sembla incoherent ara formalitzar aquesta aliança.

És més, s'ha posat damunt la taula el caràcter no lucratiu de la fundació enfront altres possibilitats d'acords amb empreses. Si bé la no lucrativitat dóna un caràcter més apropiat per a un partner del Barça, en absolut aquest pot ser un criteri absolut i sense altres consideracions. Una empresa lucrativa amb un gran compromís amb l'RSE pot ser un millor aliat que una fundació no lucrativa que vingui avalada per valors no democràtics.

També s'ha fet servir com a justificació el fet que altres organitzacions importants hi col·laboren, i específicament el fet que en aquell país s'hi ha de realitzar el mundial de futbol. Certament, el caràcter no democràtic no implica un bandejament absolut però per al FC Barcelona sí que aquest hauria de ser un criteri determinant en el cas que aquest vulgui continuar fent dels valors democràtics i cívics un element de diferenciació estratègica.

És a dir, certament l'aliança no pot ser criticada en termes absoluts i pot haver-hi aspectes a favor i aspectes en contra, però el que no se sosté és la coherència entre els valors que fins ara han guiat el club i els que trobem en aquesta aliança. Així, doncs, no formulem una crítica radical respecte a aquesta fundació, sinó respecte a la incoherència que suposa per al Barça i a la deriva estratègica que suposa. Fins ara sabíem que el FC Barcelona volia ser un dels cinc clubs de referència a nivell global i que la seva diferenciació respecte als altres es basava en uns valors dels quals es feia bandera. Ara això s'esquerda.

Alguna de les incoherències que esperen al FC Barcelona ja s'han començat a anticipar i les trobem, per exemple, descrites en aquest article titulat Qatar i UNICEF: contradictio in terminis de Raül Romeva, eurodiputat d'Iniciativa al Parlament Europeu:

[...] declaracions recents del president de la FIFA, Joseph Blatter, en emplaçar als homosexuals que vulguin viatjar a Qatar per presenciar el mundial de futbol del 2022 que s'abstinguin de mantenir relacions sexuals donat que allà l'homosexualitat està prohibida i penalitzada per llei. Ho sento però, en tant que vicepresident de l'Intergrup pro-drets LGBT del Parlament Europeu que sóc, em nego a acceptar aquestes declaracions com un simple acudit. I així ho he fet saber a la Comissió Europea a la qual he emplaçat a donar la seva opinió sobre aquestes declaracions [...].

Finalment, hi ha sobretot un article que em sembla enormement aclaridor. És cert que és de part interessada, l'economista Sala i Martín. Però també és cert que aporta algunes dades que no han estat rebatudes i que sembla que no solament tenen consistència sinó que desmunten els arguments a favor de l'acord. Vegem un dels diversos arguments que hi aporta:

[...] Cinquè, no és cert que no hi havia alternatives. Sempre n'hi ha. Per exemple, a més de deixar uns gegantins ingressos, la directiva anterior va deixar algunes idees a mig negociar. Una d'elles, que vaig explicar en la roda de premsa del 30 de juny, era la de "patrocinar el patrocinador": algú paga sense aparèixer a la samarreta perquè aparegui Unicef (com les empreses que paguen perquè hi hagi pel lícules sense anuncis). Em consta que fins fa unes setmanes, l'actual junta ho va estar negociant no amb una sinó amb dues empreses. Això hauria permès ingressar 20 milions i mantenir l'Unicef. Al final ho va rebutjar i no sé per què. El que sí sé és que l'elecció no era entre 30 milions de Qatar o res. L'alternativa era entre 30 milions de Qatar i 20 milions (més el prestigi) amb Unicef. Lloc així, l'operació Qatar no és tan atractiva com la pinten [...].

Fa un parell de setmanes vam escriure un article titulat El Codi Èpic, crític contra alguns aspectes que estan marcant la gestió de la nova junta del FC Barcelona. Abans havíem escrit El Barça es dota d’un codi ètic.
Avui és un filòsof com Josep Maria Terricabras qui, en un article al Periódico, expressa les opinions crítiques sobre el sentit moral del comportament de la nova junta. A l'e-notícies ho han destacat així:

A partir de l’1 de gener que ve, els clubs de futbol espanyols tindran un incentiu menys per atraure els grans jugadors estrangers ja que els treballadors estrangers amb rendes superiors a 600.000 euros deixaran de tributar al 24% i s’incorporaran al tipus general que paguen aquest nivell de rendes, que és el més alt possible, el 43%.

Llegim al Periódico que la Lliga de Futbol Professional (LFP) va expressar ahir la seva enorme preocupació i va amenaçar d’aturar la competició si s’aprova el nou règim fiscal. Afirmen que aquesta mesura pot significar un perjudici irreparable per al futbol espanyol. "La nostra Lliga deixarà de ser la millor del món en detriment d’altres i els grans clubs perdran potencial davant dels seus rivals europeus".

A més, han explicat que amb aquesta mesura Hisenda hi sortirà perdent ja que no es podran fitxar els jugadors de primera línia com ara, i per tant es deixaran d'ingressar molts impostos.

Efectivament l'LFP té tota la raó: ser un paradís fiscal va molt bé, capta talent, estalvia diners, aporta diners a les arques públiques... Que ho expliquin als paradissos fiscals que hi ha pel món! Només hi ha un petit problema que no esmenten: que no és ètic. I a més, adultera la competició ja que l'estat espanyol s'ha convertit en el paradís fiscal ideal per al futbolista estranger cosa que convertia els equips espanyols en més competitius. Haurem de conformar-nos a jugar sense avantatge!