Porto una temporada parlant bastant de responsabilitat social i voluntariat, una relació que pren cos sobretot a partir dels partenariats entre empreses i organitzacions socials i amb la pràctica del voluntariat d'empresa com un dels referents. La focalització d'aquests continguts ha vingut marcada per la realització a Barcelona del II Congrés Europeu del Voluntariat i el I Marketplace de Catalunya.

A partir de la setmana que ve recupero un focus més genèric centrat en la divulgació de l'RSE i en la compresió del seu sentit estratègic i la seva vinculació al model d'empresa, sense entrar en el detall de la gran quantitat de bones pràctiques que una empresa pot desenvolupar. He d'anar a parlar a Barcelona (2), Girona (2) i Vic.

Però aquesta setmana que començo ara té un caràcter peculiar. També pren una dimensió monotemàtica però amb un contingut menys habitual. No m'havia trobat mai que en una mateixa setmana hagués de parlar tres cops sobre RSE i llengua. I a més, ho hauré de fer en un tour que passarà per tres nacions: Irlanda de Nord (Belfast), Euskadi i Catalunya.
Ja ho vaig anunciar a En cinc dies parlarem de Responsabilitat Social lingüística en tres països, article on deia que "no deu ser cap coincidència que es tracti de tres nacions sense estat". En recupero algun paràgraf:

A mesura que l'RSE avança arreu del món, en tots els sectors, en organitzacions privades o públiques, i de qualsevol dimensió, aquest enfocament de gestió també va trobant-se amb tota una gran diversitat d'aspectes que formen part de la materialitat de la gestió socialment responsable.

I entre aquestes matèries, els aspectes de llengua es creuen amb multitud de dimensions de l'empresa: les relacions amb la comunitat, amb la clientela, amb els treballadors, amb els governs... Pocs temes hi ha que acabin sent tant transversals.

Però la llengua sols pren un caràcter de materialitat en aquells contextos en què s'ha produït prèviament un minorització en el seu propi territori, o bé també en casos en què hi ha hagut raons de migracions, analfabetisme, etc.

Un dels casos més interessants és sens dubte el que fa referència a llengües minoritzades en què encara es produeix una discriminació de la llengua i els seus parlants en el seu propi territori, ja que brinda un estol de possibilitat enorme per a l'acció empresarial compromesa i proactiva.

L'interès creixent que genera l'RS lingüística sols té un però: malauradament encara genera interès solament entre els grups d'interès perjudicats -i per tant als territoris afectats negativament- mentre que en cap altre territori es parla d'aquest enfocament de l'RS si no és que incidentament. Esperem que ben aviat també se'n pugui parlar a Madrid, a Londres o a París, per exemple.

Conferència sobre #RSE y gestión lingüística en Elgoíbar
[ca] Josep Maria Canyelles farà una conferència a Elgoibar (Euskadi) sobreResponsabilitat Social de les Empreses i Llengua. Programa disponible.
[es] Josep Maria Canyelles dará una conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobreResponsabilidad Social de las Empresas y Lengua. Programa disponible. El seminario del IMH que trata la gestión lingüística en la empresa cumplirá su sexta edición, y como cada año presentaremos temas nuevos para mostrar a nuestras empresas industriales los beneficios de la gestión lingüística así como productos, servicios y prácticas multilingües.

Tres jornades interessants van tenir lloc ahir. El lliurament dels premis Corresponsables a empreses compromeses amb l'RSE; com avaluar el rendiment de les organitzacions del tercer sector social, i com abordar des d'un model de transparència un procés de secessió. Es tracta, doncs, de tres continguts molt diferents, referits a empreses, a entitats no lucratives, o a organitzacions polítiques i que posen l'èmfasi respectivament en la gestió de l'RSE, en l'avaluació del valor creat, o en la transparència i la minimització de l'impacte econòmic.

Però, a més, aquesta setmana han tingut lloc dos esdeviments sobre territoris socialment responsables que no podem deixar de citar, perquè aporten un element diferent que pot marcar noves línies de futur.


Ortega destaca la importància d'introduir la responsabilitat social a les empreses per 'madurar com a país'
La vicepresidenta del Govern ha presidit l'entrega dels II Premis 'Corresponsables' a la responsabilitat social
'Conciliar el creixement i la competitivitat econòmica amb el compromís envers el desenvolupament social i mediambiental és també senyal d'una societat madura'. Així ho ha afirmat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, durant l'acte d'entrega dels II Premis 'Corresponsables' que ha presidit aquest dijous al vespre a ESADEFORUM. Ortega, malgrat recordar que la Generalitat introdueix clàusules que garanteixin la responsabilitat social en la contractació pública des de l'any 2000, ha reconegut que 'encara queda molt camí a fer', i que la Generalitat 'ha d'assumir aquest repte com un desafiament col·lectiu'. La II edició dels premis 'Corresponsables' ha reconegut la tasca de 15 empreses i entitats.

Experts internacionals analitzen a Barcelona les passes a seguir per la construcció d'un nou estat
Sobirania i Justícia porta a terme avui la jornada Building a New State per a planificar com serà el dia D+1
El dr. Charles Ehrlich, d'Oxford, especialista en dret internacional i amb experiència en el cas de Kosovo; l'advocada Ana Stanic, de Londres, experta en temes de conflicte econòmic internacional i amb participació en el cas eslovac i iugoslau; el professor Patrick Dumberry, d'Otawa, entés en la successió d'estats i en els camins a seguir i els processos a tenir en compte, juntament amb Carles Boix, catedràtic de la Universitat de Princeton, són els encarregats de plantejar com ha de ser la separació de béns entre una Catalunya ja independent i un Estat espanyol que, amb tota seguretat, s'oposarà a la independència catalana. Així doncs, 'Building a New State' ha de servir per donar resposta a preguntes com què passarà amb les pensions, l'estalvi o les casernes de guàrdia civil que hi ha pel territori català en base l'experiència d'altres casos; ha de servir per crear en l'imaginari col·lectiu -tant dels independentistes com dels unionistes- com serà una Catalunya independent. Per aquest motiu, les conclusions de la jornada es faran arribar tant als diputats catalans com els espanyols i els eurodiputats. [+]  Entrada relacionada: Jornada "Building a New State"


Experts en Tercer Sector aposten per potenciar la necessitat d'ampliar l'avaluació de l'activitat de les entitats socials

Aquest dijous s’ha celebrat al CaixaForum Barcelona la jornada “Avaluació de Programes del Tercer Sector Social: Visió Internacional i Perspectives a Catalunya”, organitzada per la Taula del Tercer Sector, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i l’Obra Social “la Caixa”.

L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre com mesurar el rendiment social i econòmic de programes del Tercer Sector Social a Catalunya a través de l’experiència d’altres països on aquesta pràctica està més desenvolupada i alhora, reunir les visions, opinions i experiència del sector a Catalunya. [+]  Entrada relacionada: Experts en Tercer Sector aposten per potenciar la necessitat d'ampliar l'avaluació de l'activitat de les entitats socials


Treballant pels Territoris Socialment Responsables #TSR a les comarques de la Catalunya Central

Ahir vaig estar a Solsona fent una conferència per als alcaldes i regidors de les comarques que participen del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central. Es tracta de 54 municipis de zones rurals corresponents a les comarques de la Segarra, Solsonès, Anoia i Bages, amb una superfície total de 2.379,29 km² i una població de 47.077 habitants.

Ja fa temps que estan treballant els temes de responsabilitat social de les pimes, les microempreses i els emprenedors, per mitjà d'un programa Leader Plus. I cada vegada més han anat incorporant el concepte de Territori Socialment Responsable.

Treballant per un Territori Socialment Responsable #TSR a l'Alt Penedès

Aquest matí (25-10-2011) ens hem reunit a Vilafranca del Penedès amb les empreses i organitzacions del Territori Socialment Responsable de l'Alt Penedès per a fer una sessió de treball.

A l'Alt Penedès ja fa anys que es va començar a fomentar la responsabilitat social amb l'objectiu o el rerefons de construir un territori socialment responsable. De la mà de la Fundació ProPenedès, aquesta iniciativa s'ha anat desenvolupant per fases, primer amb una selecció de petites i mitjanes empreses del territori, i també algunes de grans. En altres moments s'ha treballat amb els ajuntaments i amb les entitats no lucratives.

Aquesta tarda he anat a la sessió de consulta oberta del G4 de GRI al castell de Castellet (Fundació Abertis), presidida per Ernst Ligteringen i Ignasi Carreras.

Us passo les piulades que fet al twitter.

Veureu que en un dels darrers tuits dic que "m'he quedat sol votant contra existència de temes obligatoris per a tothom de Reporting". La pregunta l'ha formulada l'Ernts, director del GRI, al final de la sessió i ha demanat que tota la sala es posicionés.

Es tractava de donar resposta a si creiem que un nou model de reporting ha de contenir temes obligatoris per a totes les empreses. La sorpresa és que m'he quedat sol. Hi ha hagut una votació a la búlgara, unanimitat plena, excepte un servidor!

Quan un es troba en aquesta situació pensa que no ha entès bé la pregunta... o que ha entrat pel carril equivocat a l'autopista! Però què hi farem? No crec que els temes a informar hagin de ser obligatoris per a totes les empreses. On quedaria la flexibilitat del model GRI? El model GRI proposa uns temes, i els desplegaments sectorials els amplien, i a partir d'aquí cada empresa tria. I si fa una memòria de nivell A, B o C ha de rendir comptes de més o de menys.

Posar temes obligatoris correspon als grups d'interès que s'ho puguin permetre, no a un estàndard per a  memòries de responsabilitat. Els poders públics poden demanar que la informació financera és obligatòria, o una gran empresa pot decidir que certes informacions siguin obligatòries per a les proveïdores de la seva cadena. O els socis d'una entitat o els accionistes d'una empresa poden decidir que la seva organització hagi d'informar sobre un ítem. Però un marc general de repòrting no pot fer això.

I no pot fer-ho perquè no convé que ho faci. Perquè vol dir prioritzar uns temes sobre els altres sense tenir en compte el criteri de cada empresa. Per sort sols era un taller! (almenys per ara).