Number of results 18
for emprenedoria
12/05/2012 - Ashoka busca emprenedors a Catalunya
Ashoka, la major xarxa global d'emprenedors Socials, busca persones a Catalunya i a l'Estat espanyol que s'estiguin enfrontant a importants problemàtiques i reptes socials, posant en pràctica solucions innovadores, i atacant les causes, i no les conseqüències, d'aquestes problemàtiques.Quin tipus de candidats/es busca Ashoka?
- Persones amb una solució innovadora amb el potencial de canviar els patrons i les regles del joc. Pot ser una nova perspectiva d'afrontar un problema o una estratègia eficaç per enderrocar barreres existents a una solució ja existent.
- Amb molta creativitat per a la resolució de les dificultats típiques en la implementació de solucions noves
- Amb una trajectòria emprenedora que mostri la capacitat de la persona de concretar idees en accions.
- Que el seu objectiu sigui maximitzar l'impacte social
- Amb una ètica inqüestionable
Aquí van alguns exemples inspiradors:
Frank Hoffman, a Alemanya, està optimitzant els recursos de la sanitat pública del seu país en el diagnòstic del càncer de mama. Frank ha desenvolupat una tècnica d'exploració tàctil, que duen a terme dones invidents, que ha demostrat ser més eficaç que l'exploració superficial que realitzen els metges i més econòmica que una mamografia convencional. A causa de l'elevat cost d'algunes proves, aquestes s'estaven restringint a determinats perfils de risc. Introduint aquesta nova tècnica d'exploració, es manté la capacitat de detecció precoç, i s'obre un nínxol d'ocupació per a la un col·lectiu les habilitats especials del qual estan normalment desaprofitades. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann
Saïd Hammouche, a França, està lluitant contra la discriminació laboral de joves procedents de barris o grups tradicionalment exclosos, en demostrar els avantatges d'incorporar en equips de gestió. Per això ha creat una entitat de recursos humans especialitzada en la promoció de la diversitat en les empreses. Només el 2011, aquest model va aconseguir col·locar 550 persones en empreses com BNP o institucions com la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche
Els Emprenedors Socials d'Ashoka a Catalunya i a l'Estat espanyol estan treballant en àmbits molt diversos com la integració, el desenvolupament rural, l'educació, l'habitatge... etc. Coneix els seus projectes aquí: http://www.ashoka.es/fellows
Nomina 01:00 Emprenedor Social: http://www.tfaforms.com/208458
12/05/2012 - Ashoka busca emprendedores en el Estado español
¿Qué tipo de candidatos/as busca Ashoka?
- Personas con una solución innovadora con el potencial de cambiar los patrones y las reglas del juego. Puede ser una nueva perspectiva de afrontar un problema o una estrategia eficaz para derribar barreras existentes a una solución ya existente.
- Con mucha creatividad para la resolución de las dificultades típicas en la implementación de soluciones nuevas
- Con una trayectoria emprendedora que muestre la capacidad de la persona de concretar ideas en acciones.
- Cuyo objetivo sea maximizar el impacto social
- Con una ética incuestionable
¿Qué ofrece Ashoka a los emprendedores seleccionados?
Ashoka ofrece espacios de coordinación estatal e internacional que abren la posibilidad a los Emprendedores Sociales de colaboraciones y alianzas con otros Emprendedores de la red de Ashoka. Igualmente se promueve la colaboración con otros socios, que les puedan brindar apoyo técnico y profesional para maximizar su impacto social.
En aquellos casos en los que se considera necesario, Ashoka ofrece también un estipendio (apoyo económico), durante tres años, para ayudar a los Emprendedores a consolidar y difundir su innovación social.
Este año estamos centrando nuestros esfuerzos en la búsqueda de innovaciones en el campo del empleo y la salud. Muchos Emprendedores Sociales de la red global de Ashoka ya están desarrollando innovaciones en estos campos en otros países. Aquí van algunos ejemplos inspiradores:
Frank Hoffman, en Alemania, está optimizando los recursos de la sanidad pública de su país en el diagnóstico del cáncer de mama. Frank ha desarrollado una técnica de exploración táctil, que llevan a cabo mujeres invidentes, que ha demostrado ser más eficaz que la exploración superficial que realizan los médicos y más económica que una mamografía convencional. Debido al elevado coste de –algunas pruebas, éstas se estaban restringiendo a determinados perfiles de riesgo. Introduciendo esta nueva técnica de exploración, se mantiene la capacidad de detección precoz, y se abre un nicho de empleo para la un colectivo cuyas habilidades especiales están normalmente desaprovechadas. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann
Saïd Hammouche, en Francia, está luchando contra la discriminación laboral de jóvenes procedentes de barrios o grupos tradicionalmente excluidos, al demostrar las ventajas de incorporarles en equipos de gestión. Para ello ha creado una entidad de recursos humanos especializada en la promoción de la diversidad en las empresas. Sólo en 2011, este modelo consiguió colocar a 550 personas en empresas como BNP o instituciones como la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche
Los Emprendedores Sociales de Ashoka en España están trabajando en ámbitos muy diversos como la integración, el desarrollo rural, la educación, la vivienda…etc. Conoce sus proyectos aquí: http://www.ashoka.es/fellows
14/12/2011 - "Hi pot haver lideratge sense carisma?", a ESADE
Avui dimarts 13 de desembre, Carlos Losada i Raimon Ribera, professors d’ESADE, han ofert una sessió acadèmica, que porta per títol: Hi pot haver lideratge sense carisma?
Aquesta sessió, organitzada per la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE, forma part d’un conjunt de diàlegs acadèmics sobre diversos aspectes i àmbits de lideratge i governança.
La sessió ha estat molt interessant, com no podia ser d'una altra manera amb la presència d'aquests dos ponents. Però he tingut la sensació d'un deja vue amb la incorporació de les matisacions crítiques fruit de la crisi. Losada ha fet referència, per exemple, a la quantitat de líders carismàtics que han enfonsat l'empresa.
Faig aquesta nota crítica en un sentit, que deixo ara anotat sense més temps d'aprofundir-hi: sempre parlem dels líders. Però el lideratge es defineix necessàriament en relació a un grup o equip. No obstant, les reflexions sobre el lideratge sempre tracten els seguidors com a acompanyants, mers comparses, una mena de correlat, mai com a subjectes necessaris d'una relació dual.
Jo crec que es pot tenir carisma en una escala de 0 a 100. Ribera creu que no, que se'n té o no, com estar o no embarassada. Jo crec que un col·lectiu acaba propiciant l'aparició de lideratges i desenvolupant carismes. El context fa el líder, l'absència pot propiciar-ne l'aparició.
Però la meva reflexió va més enllà: no podem avui parlar de líders com una categoria a part, com a messies que busca el seu ramat.
Estem en una nova societat -que s'està fent- basada en el coneixement, on les persones tenen un talent creixent. La idea del lideratge vinculat als equips és molt pròpia d'aquesta època. Ja no parlem de liders messiànics sinó de líders quotidians, de líders d'equips, de líders que facin possible sortir de la mediocritat. Aquest líder és el que toca per a l'època i no té unes virtuts tan, tan, tan diferents dels followers...
El que passa que potser hem construït un model de líder més propi de l'època industrial, per jeràrquic. Però, a més, descontextualitzat, que no té capacitat per entrar en el rotllo de l'equip, de l'organització. Però un líder descontextualitzat pot ser un líder? Potser hauríem de començar a perfilar millor la definició de líder i establir que aquest visionari que viu al marge del context organitzacional no és un líder. Poder dir-ne volat, messies, o flipat si volem, però no líder!
M'ha semblat molt interessant la idea de Losada segons la qual els líders carismàtics sols són bons en certs contextos, quan cal fer un canvi important, refer la visió, etc. Però si el que cal precisament no és refer sinó apuntalar la visió, un líder carismàtic fitxat a fora és el pitjor que ens pot passar. Un líder carismàtic vingut de fora necessàriament ens desestabilitzarà i ho hem de saber per valorar si és el que ens interessa en un moment determinat o no.
Piulades fetes:
#ESADE Losada: calen mes líders quotidians, que també planifiquin i organitzin; no solament generin visió i desestabilitzin
@ESADE Losada: els líders carismàtics son bons en determinats contextos; no sempre perquè desestabilitzen l'organitzacio
@ESADE Ribera diferencia lideratge 1 (ocupa posició) i lideratge 2 (mou equip amb una visió sense lloc preeminent). Fantàstic si coincideix!
@ESADE Hi pot haver lideratge sense carisma? Ribera: no / Losada: si; pero es qüestió de matisos
A @ESADE Carlos Losada i Raimon Ribera, professors d’ESADE, fan sessió acadèmica: Hi pot haver lideratge sense carisma?
12/12/2011 - “El valor d’emprendre. El futur és d’ells”, de Maria Batet i Francesc Torralba
Vinc de la presentació del llibre “El valor d’emprendre. El futur és d’ells”, escrit per Maria Batet i Francesc Torralba.
En aquest llibre, es diu que “Educar en l’emprenedoria és educar en valors, perquè emprendre és un estil de vida, és practicar l’ofici de ser persona. En aquest camí, nosaltres, els educadors, a través de les nostres accions parlem més que les nostres paraules. El valor de l’exemple és definitiu”.
És per aquest motiu que han presentat el llibre donant el suport a unes persones que entenen, practiquen i ens aporten una línia de treball en un moment que és molt necessari pel País: valors i emprenedoria.
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
...i com Mounier. I el llibre d' #emprenedoria desprèn el millor Nietche, de la superació, de ser amo del teu futur, no acceptar la mediocr.
Lluís font classifica Torralba com un dels pocs autors cristians q han llegit i entès Nietche! Com Maragall, Colomer...
Maria Batet explica com fomentar #emprenedoria des de petits: el Patufet es un gran emprenedor, audac, insistent... Mestres poden analitzarho
Torralba també vincula el valor de la solidaritat a l' #emprenedoria Si no cooperes et limites. Cal fer pinya i sumar talents
Torralba parla de persistència i competència en #emprenedoria Si ets competent no cal tanta publicitat pq els clients parlaran be de tu
Torralba: en l' #emprenedoria la humilitat es bàsica. Salva de naufragis. El prepotent pot tenir audacia pero sense humilitat te gran risc
Torralba subratlla el valor de l'audacia en l'educació per a l #emprenedoria pic.twitter.com/ILHParmH
1 hour ago
A la presentació del llibre “El valor d’emprendre. El futur és d’ells”, escrit per Maria Batet i Francesc Torralba #emprenedoria
11/10/2011 - L'Emprenedor social (Esmorzars ACC1Ó)
L'emprenedoria social es distingeix per tenir una finalitat de servei a la comunitat, ambiental o de desenvolupament local, a més de la pròpia activitat econòmica. És una iniciativa que sorgeix als anys 80 i s'ha desenvolupat de formes molt diverses. Els emprenedors socials tenen l'oportunitat de desenvolupar un model econòmic més just, inclusiu i sostenible. A mode d'exemple, DBS Screening i Diàleg a la fosca són dues empreses que han transformat una idea de negoci innovadora en una oportunitat de progrés i integració social.
En l'Esmorzar del proper 18 d'octubre, Patrícia Sáez, directora del MBA en Social Entrepreneurship i del Postgrau d'Emprendedors Socials de la UOC, i autora del llibre 'Capitalismo 2.0', explicarà les característiques que defineixen l'emprenedoria social i com organitzacions globals i competitives tracten de resoldre qüestions socials desenvolupant productes i serveis assequibles i sostenibles. També comptarem amb la presència de Jordi Martí, de DBS Screening i Carlos Bloss, de Diàleg a la fosca, que compartiran els seus projectes empresarials i les seves motivacions amb els assistents.
Participeu en la conversa d'aquesta sessió a Twitter: #interaccio
En l'Esmorzar del proper 18 d'octubre, Patrícia Sáez, directora del MBA en Social Entrepreneurship i del Postgrau d'Emprendedors Socials de la UOC, i autora del llibre 'Capitalismo 2.0', explicarà les característiques que defineixen l'emprenedoria social i com organitzacions globals i competitives tracten de resoldre qüestions socials desenvolupant productes i serveis assequibles i sostenibles. També comptarem amb la presència de Jordi Martí, de DBS Screening i Carlos Bloss, de Diàleg a la fosca, que compartiran els seus projectes empresarials i les seves motivacions amb els assistents.
Participeu en la conversa d'aquesta sessió a Twitter: #interaccio
25/08/2011 - La calidad emprendedora - empresarial de los territorios
Dos artículos recomendados de Xavier Marcet:
Cuando las infraestructuras son espejo de frustración
23 agost 2011
Estoy absolutamente convencido que los que decidieron en España sobre el aeropuerto de Castellón, el de Huesca, Ciudad Real o Lleida , o sobre el AVE en Cuenca creían sinceramente que invertían en palancas de modernización de estos territorios. Además daban respuesta a demandas territoriales arraigadas y transversales que consideraban que todos sus males venían de la falta de infraestructuras. Los políticos daban respuesta a peticiones sociales bien explícitas. Cuando estas infraestructuras (que en tiempos de crisis se perciben mucho más caras que cuando se tomaron las decisiones que las impulsaron) se llevan a cabo y se muestran como completamente ineficientes a pesar de los esfuerzos institucionales por darles vida artificial, se genera una oleada de frustración territorial notable.
Si alguien antes de la decisión de crear las infraestructuras hubiera esgrimido estudios de mercado contrarios hubiera sido visto como un aguafiestas,hubiera creado un problema político – social- mediático notable y recibido una condena unánime de las fuerzas vivas que habrían esgrimido una trayectoria de marginalidad que por fin se podría superar.
Resulta evidente que el desarrollo territorial no responde a la receta precocinada que indicaba que poniendo un aeropuerto, una universidad, un centro tecnológico y mucha parafernalia TIC en un territorio, el desarrollo fluiría sin duda y generaría un efecto “Silicon Valley” seguro. No es tan fácil.
Las infraestructuras siempre ayudan (otra cosa es que sean eficientes a corto plazo) y por tanto lo razonable es pensar más en las bases que las hagan rentables a largo plazo que insistir ahora en discursos que nieguen o disfracen ineficiencias evidentes. Lo que desarrolla los territorios son los emprendedores y especialmente los empresarios. Sin crear nuevas empresas y sin hacer crecer las existentes las infraestructuras nunca tendrán sentido. Pero lograr esto no es cuestión de cortar cintas, si no de construir un verdadero ecosistema de desarrollo basado en personas con nombre y apellidos y proyectos corporativos e iniciativas sociales de envergadura.
Es evidente que para los representantes político – sociales de un territorio es mucho más fácil conseguir que las administraciones (no importa el color) inviertan en infraestructuras que conseguir que sus jóvenes no quieran ser funcionarios si no emprendedores o que los que lideran proyectos empresariales piensen en hacerlos crecer más y no en venderlos. Los territorios no se autocritican fácilmente, más bien abrazan análisis en lo que todo es culpa de los demás. Así mientras las infraestructuras reclamadas se pueden presentar como un demiurgo y ser motivo de gran movilización social, promover los territorios desde proyectos concretos y desde la asunción de riesgos privados serios, es mucho más complicado. Si además se combina una actitud muy favorable a las infraestructuras pero no se crea un verdadero clima de apoyo a empresas estratégicas, serias, que crean ocupación y desarrollo, los resultados se contabilizan más en discursos que en nueva ocupación.
Toca ya pasar página de una generación de políticas públicas de desarrollo basadas en recetas obsoletas, en mucho mimetismo y en técnicos de promoción económica que no conocen una por una las empresas de su entorno.
Toca pensar, toca innovar, toca crear ecosistemas que permitan más compromiso y más riesgo empresarial concreto, tangible. Lo demás se me antoja artificial, a veces a la corta, a veces un poco más a la larga, pero artificial al fin y al cabo, sin impacto significativo.
Las políticas públicas pueden decidir sobre infraestructuras pero les es mucho más difícil decidir y obtener resultados sobre talento emprendedor y compromiso empresarial. Ni el riesgo, ni el compromiso, ni el crecimiento empresarial se obtienen por decreto o solamente por tener infraestructuras. El factor clave del desarrollo territorial son las personas. Lo que podríamos llamar la calidad emprendedora - empresarial de un territorio.
La calidad emprendedora - empresarial de los territorios
25 agost 2011
La calidad emprendedora – empresarial de los territorios es factor clave de su desarrollo. Richard Florida ha estudiado bien los factores que hacen que un territorio se convierta en un ecosistema de crecimiento con sus famosas tres T (talento, tecnología, tolerancia). No voy a insistir por este camino. Quisiera probar a desplegar una lista de factores de desarrollo territorial propios con el riesgo probable de acabar descubriendo el Mediterráneo. Me gustaría compartirla y que me ayudarais a mejorarla.
Desde mi punto de vista la base del desarrollo económico de un territorio está en sus personas y la calidad emprendedora – empresarial que atesoran. Esta calidad vendría definida por elementos como:
1. % de empresarios que piensan en grande (volumen de gente que sabe moverse en entornos globales y toma decisiones empresariales de alto impacto).
2. índice de inversión /riesgo empresarial (capacidad de riesgo innovador de los empresarios y capacidad de atraer inversión empresarial tipo Venture Capital).
3. % de jóvenes formados que optan por ser emprendedores - empresarios versus jóvenes que optan por ser funcionarios o asimilados.
4. % de decisores públicos con experiencia empresarial (o con una contrastada capacidad de entender lógicas empresariales) capaces de desplegar unas políticas públicas que vayan más allá del puro mimetismo en promoción económica.
5. Capacidad de atraer proyectos empresariales externos y movilizar talento a su alrededor.
6. Pipeline de start – up con capacidad de crecimiento.
7. Pipeline de proyectos público – privados de alto impacto económico.
8. Pipeline de proyectos de emprendimiento corporativo.
9. Pipeline de spin – off universitarias o de centros tecnológicos de impacto económico significativo.
10. Existencia de historias de éxito/fracaso empresarial que sean una referencia social y constituyan un clima de reconocimiento público arraigado a emprendedores y empresarios.
11. % de trabajadores que abrazan lógicas sindicales del siglo XXI versus lógicas sindicales del siglo XIX.
12. Índice de reconocimiento social al esfuerzo, al talento, a la capacidad de riesgo propio como base del liderazgo empresarial versus índice de cultura de la queja colectiva, de resistencia corporativista al cambio.
Si un territorio no tiene calidad emprendedora – empresarial, ni que le lluevan fondos europeos para el desarrollo ni que le lluevan infraestructuras va a tener un desarrollo económico endógeno, sostenible, significativo.
Apuesto por políticas de promoción económica que se basen en la calidad emprendedora – empresarial de los territorios.
Cuando las infraestructuras son espejo de frustración
23 agost 2011
Estoy absolutamente convencido que los que decidieron en España sobre el aeropuerto de Castellón, el de Huesca, Ciudad Real o Lleida , o sobre el AVE en Cuenca creían sinceramente que invertían en palancas de modernización de estos territorios. Además daban respuesta a demandas territoriales arraigadas y transversales que consideraban que todos sus males venían de la falta de infraestructuras. Los políticos daban respuesta a peticiones sociales bien explícitas. Cuando estas infraestructuras (que en tiempos de crisis se perciben mucho más caras que cuando se tomaron las decisiones que las impulsaron) se llevan a cabo y se muestran como completamente ineficientes a pesar de los esfuerzos institucionales por darles vida artificial, se genera una oleada de frustración territorial notable.
Si alguien antes de la decisión de crear las infraestructuras hubiera esgrimido estudios de mercado contrarios hubiera sido visto como un aguafiestas,hubiera creado un problema político – social- mediático notable y recibido una condena unánime de las fuerzas vivas que habrían esgrimido una trayectoria de marginalidad que por fin se podría superar.
Resulta evidente que el desarrollo territorial no responde a la receta precocinada que indicaba que poniendo un aeropuerto, una universidad, un centro tecnológico y mucha parafernalia TIC en un territorio, el desarrollo fluiría sin duda y generaría un efecto “Silicon Valley” seguro. No es tan fácil.
Las infraestructuras siempre ayudan (otra cosa es que sean eficientes a corto plazo) y por tanto lo razonable es pensar más en las bases que las hagan rentables a largo plazo que insistir ahora en discursos que nieguen o disfracen ineficiencias evidentes. Lo que desarrolla los territorios son los emprendedores y especialmente los empresarios. Sin crear nuevas empresas y sin hacer crecer las existentes las infraestructuras nunca tendrán sentido. Pero lograr esto no es cuestión de cortar cintas, si no de construir un verdadero ecosistema de desarrollo basado en personas con nombre y apellidos y proyectos corporativos e iniciativas sociales de envergadura.
Es evidente que para los representantes político – sociales de un territorio es mucho más fácil conseguir que las administraciones (no importa el color) inviertan en infraestructuras que conseguir que sus jóvenes no quieran ser funcionarios si no emprendedores o que los que lideran proyectos empresariales piensen en hacerlos crecer más y no en venderlos. Los territorios no se autocritican fácilmente, más bien abrazan análisis en lo que todo es culpa de los demás. Así mientras las infraestructuras reclamadas se pueden presentar como un demiurgo y ser motivo de gran movilización social, promover los territorios desde proyectos concretos y desde la asunción de riesgos privados serios, es mucho más complicado. Si además se combina una actitud muy favorable a las infraestructuras pero no se crea un verdadero clima de apoyo a empresas estratégicas, serias, que crean ocupación y desarrollo, los resultados se contabilizan más en discursos que en nueva ocupación.
Toca ya pasar página de una generación de políticas públicas de desarrollo basadas en recetas obsoletas, en mucho mimetismo y en técnicos de promoción económica que no conocen una por una las empresas de su entorno.
Toca pensar, toca innovar, toca crear ecosistemas que permitan más compromiso y más riesgo empresarial concreto, tangible. Lo demás se me antoja artificial, a veces a la corta, a veces un poco más a la larga, pero artificial al fin y al cabo, sin impacto significativo.
Las políticas públicas pueden decidir sobre infraestructuras pero les es mucho más difícil decidir y obtener resultados sobre talento emprendedor y compromiso empresarial. Ni el riesgo, ni el compromiso, ni el crecimiento empresarial se obtienen por decreto o solamente por tener infraestructuras. El factor clave del desarrollo territorial son las personas. Lo que podríamos llamar la calidad emprendedora - empresarial de un territorio.
La calidad emprendedora - empresarial de los territorios
25 agost 2011
La calidad emprendedora – empresarial de los territorios es factor clave de su desarrollo. Richard Florida ha estudiado bien los factores que hacen que un territorio se convierta en un ecosistema de crecimiento con sus famosas tres T (talento, tecnología, tolerancia). No voy a insistir por este camino. Quisiera probar a desplegar una lista de factores de desarrollo territorial propios con el riesgo probable de acabar descubriendo el Mediterráneo. Me gustaría compartirla y que me ayudarais a mejorarla.
Desde mi punto de vista la base del desarrollo económico de un territorio está en sus personas y la calidad emprendedora – empresarial que atesoran. Esta calidad vendría definida por elementos como:
1. % de empresarios que piensan en grande (volumen de gente que sabe moverse en entornos globales y toma decisiones empresariales de alto impacto).
2. índice de inversión /riesgo empresarial (capacidad de riesgo innovador de los empresarios y capacidad de atraer inversión empresarial tipo Venture Capital).
3. % de jóvenes formados que optan por ser emprendedores - empresarios versus jóvenes que optan por ser funcionarios o asimilados.
4. % de decisores públicos con experiencia empresarial (o con una contrastada capacidad de entender lógicas empresariales) capaces de desplegar unas políticas públicas que vayan más allá del puro mimetismo en promoción económica.
5. Capacidad de atraer proyectos empresariales externos y movilizar talento a su alrededor.
6. Pipeline de start – up con capacidad de crecimiento.
7. Pipeline de proyectos público – privados de alto impacto económico.
8. Pipeline de proyectos de emprendimiento corporativo.
9. Pipeline de spin – off universitarias o de centros tecnológicos de impacto económico significativo.
10. Existencia de historias de éxito/fracaso empresarial que sean una referencia social y constituyan un clima de reconocimiento público arraigado a emprendedores y empresarios.
11. % de trabajadores que abrazan lógicas sindicales del siglo XXI versus lógicas sindicales del siglo XIX.
12. Índice de reconocimiento social al esfuerzo, al talento, a la capacidad de riesgo propio como base del liderazgo empresarial versus índice de cultura de la queja colectiva, de resistencia corporativista al cambio.
Si un territorio no tiene calidad emprendedora – empresarial, ni que le lluevan fondos europeos para el desarrollo ni que le lluevan infraestructuras va a tener un desarrollo económico endógeno, sostenible, significativo.
Apuesto por políticas de promoción económica que se basen en la calidad emprendedora – empresarial de los territorios.
21/08/2011 - Empreses que inspiren futur / Empresas que inspiran futuro
[ca] Us presentem un vídeo-reportatge sobre 7 casos destacats d'emprenedoria catalans i 1 de gallec. Forma part d'un estudi desenvolupat per Alfred Vernis i Maria Iglesias (ESADE) analitzant el sector.
[es] Os presentamos un video-reportaje sobre 7 casos destacados de emprendimiento catalanes y 1 de gallego. Forma parte de un estudio desarrollado por Alfred Vernis y Maria Iglesias (ESADE) analizando el sector.
[ca] Empreses que inspiren futur
Publicación: Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales (pdf en castellano)
[es] Os presentamos un video-reportaje sobre 7 casos destacados de emprendimiento catalanes y 1 de gallego. Forma parte de un estudio desarrollado por Alfred Vernis y Maria Iglesias (ESADE) analizando el sector.
- Cooperativa l''Olivera
- Fundació Santa Teresa del Vendrell
- Aprodisca
- Moltacte
- Fundació Formació i Treball
- Fundació Futur
- La Fageda
- Lonxanet Directo
- Fundació Santa Teresa del Vendrell
- Aprodisca
- Moltacte
- Fundació Formació i Treball
- Fundació Futur
- La Fageda
- Lonxanet Directo
[ca] Empreses que inspiren futur
 |
En els darrers anys, l'emprenedoria social s'ha convertit en una de les àrees més innovadores de reflexió i d'acció sobre les implicacions socials de l'activitat econòmica. Es tracta d'iniciatives emprenedores que, juntament amb la creació de riquesa i d'ocupació, es plantegen deliberadament la producció d'un benefici per a la societat. Aquest plantejament es diferencia clarament de la responsabilitat social de l'empresa, ja que no es tracta només d'introduir valors ètics en la pràctica empresarial, sinó de situar la consecució d'objectius socials de justícia, de solidaritat i de sostenibilitat al cor de l'emprenedoria. L'Institut d'Innovació Social, amb el suport de la Diputació de Barcelona i CatalunyaCaixa, ha dut a terme una recerca que ha donat com a fruit la publicació esmentada i el documental Empresas que inspiran futuro. Publicació: Empresas que inspiran futuro. Ocho casos de emprendedores sociales (pdf en castellà) [es] Empresas que inspiran futuro |
|
En los últimos años el emprendimiento social se ha constituido en una de las áreas más innovadoras de reflexión y acción sobre las implicaciones sociales de la actividad económica. Se trata de iniciativas emprendedoras que junto a la creación de riqueza y empleo se plantean deliberadamente la producción de un beneficio para la sociedad. Este planteamiento se diferencia claramente de la responsabilidad social corporativa, ya que no se trata solo de introducir valores éticos en la práctica empresarial sino de situar la producción de objetivos sociales de justicia, solidaridad y sostenibilidad, en el corazón mismo del emprendimiento. El Instituto de Innovación Social, con el apoyo de la Diputación de Barcelona y CatalunyaCaixa, ha llevado a cabo una investigación que ha dado como fruto esta publicación y el documental Empresas que Inspiran futuro. |
20/07/2011 - «La UOC Business School ha de ser l'espai de trobada de les micro, petites i mitjanes empreses»
Joan Torrent-SellensDirector de la UOC Business School
Joan Torrent-Sellens, professor d'Economia i Empresa de la UOC, és el director de la nova UOC Business School. Segons les seves paraules, aquesta escola de negocis neix per oferir als empresaris eines pràctiques per a saber moure's en un mercat que ha passat de local a global. La UOC Business School, que també integra programes d'MBA, planteja una nova metodologia de formació, amb programes de curta durada i orientats a les necessitats específiques dels empresaris. La matriculació als primers mòduls és oberta des d’aquest mes de juliol.
Des del grup de recerca i2TIC, també dirigit per Joan Torrent-Sellens hem fet una anàlisi molt acurada del teixit empresarial català i hem arribat a la conclusió que som un país de microempreses: representen dues terceres parts del PIB català i un 50% de l'ocupació. Aquests resultats són extrapolables a l'Estat espanyol. Erròniament, es creu que les microempreses no poden tenir poder, però, si es configuren en xarxa, poden aconseguir la mateixa força que les empreses grans, especialment en el pla polític.
Quines són les principals mancances d'aquestes empreses?
Hem vist que les empreses que funcionen, les que són eficients i competitives, compleixen tres requisits: l'ús avançat de les TIC i del comerç electrònic; l'aposta per noves formes d'organització i qualificació del treball (remuneració per objectius, treball flexible, etc.), i la formació constant de treballadors i empresaris. És el que nosaltres entenem com a «coinnovació». Però més d'un 50% de les empreses no compleixen aquests tres objectius, coixegen per alguna banda, i estan amenaçades de mort. Tenim un problema estructural.
Quines són les raons de la pobra aposta de les MPIME per la formació?
Per una banda, no han detectat aquesta necessitat: venim d'un cicle llarg d'expansió i molts empresaris pensaven que, com que el negoci ja funcionava, no calia invertir en formació. Per una altra banda, hi ha una manca d'oferta. A Catalunya hi ha escoles de negoci molt prestigioses, però juguen en una altra divisió: s'orienten al negoci internacional de grans empreses. A més, la universitat pública tendeix a construir carreres sobre la base de la recerca i no des d'un punt de vista pràctic. La conseqüència és que es treballa poc la transferència...
Quines són les conseqüències específiques de la manca de formació en les PIME?
En primer lloc, l'ampliació de la divisòria entre els treballadors formats i els no formats, perquè la majoria d'empreses dirigeixen la formació als treballadors que ja estan formats. Al seu torn, els empresaris coneixen molt bé el seu negoci i el seu sector, però no tenen formació en gestió empresarial. Així, acaben subcontractant una gestoria, que els costa diners i no genera valor: la gestoria no es preocupa de l'estructura de l'empresa o d'analitzar si actua bé. Aquesta mancança provoca la pèrdua de moltes oportunitats...
És el buit que vol omplir la UOC Business School...
Exacte, amb la perspectiva de fer transferència i donar resposta immediata als problemes del país. Pensem que és una necessitat urgent i que la UOC és la institució específica per a fer-ho, pel nostre treball en xarxa i per l'agilitat en la creació de programes. Disposem d'instruments innovadors i flexibles per a estudiar què necessiten les empreses i oferir-ho.
Quina serà l'oferta formativa?
La podem dividir en dos núvols formatius: el núvol de formació per a les PIME i microempreses, amb una nova metodologia orientada a la realitat dels empresaris, i el núvol de formació d'MBA, que desenvolupa els programes que ja oferim en l'actualitat.
Una metodologia orientada a la pràctica...
Volem oferir una formació transversal, adaptada i flexible, basada en la resolució de problemes reals. El núvol de les MPIME és dividit en diversos mòduls, que es podran triar individualment o de manera global. A cada mòdul analitzarem les necessitats específiques dels empresaris en una qüestió concreta i els oferirem les eines i els mecanismes per a resoldre-les. A més, seran cursos curts (unes cinc setmanes), econòmics i adaptats al calendari de les empreses, amb l'assessorament de la figura del coach (una mena d'assessor). Aquest núvol es dividirà bàsicament en tres programes globals: de gestió (arrenca el setembre de 2011), de direcció (febrer de 2012) i de creació (setembre de 2012). Així oferirem totes les eines per a crear, gestionar i dirigir PIME i microempreses.
[llegir entrevista sencera a les notícies de la UOC]
Quines són les principals mancances d'aquestes empreses?
Hem vist que les empreses que funcionen, les que són eficients i competitives, compleixen tres requisits: l'ús avançat de les TIC i del comerç electrònic; l'aposta per noves formes d'organització i qualificació del treball (remuneració per objectius, treball flexible, etc.), i la formació constant de treballadors i empresaris. És el que nosaltres entenem com a «coinnovació». Però més d'un 50% de les empreses no compleixen aquests tres objectius, coixegen per alguna banda, i estan amenaçades de mort. Tenim un problema estructural.
Quines són les raons de la pobra aposta de les MPIME per la formació?
Per una banda, no han detectat aquesta necessitat: venim d'un cicle llarg d'expansió i molts empresaris pensaven que, com que el negoci ja funcionava, no calia invertir en formació. Per una altra banda, hi ha una manca d'oferta. A Catalunya hi ha escoles de negoci molt prestigioses, però juguen en una altra divisió: s'orienten al negoci internacional de grans empreses. A més, la universitat pública tendeix a construir carreres sobre la base de la recerca i no des d'un punt de vista pràctic. La conseqüència és que es treballa poc la transferència...
Quines són les conseqüències específiques de la manca de formació en les PIME?
En primer lloc, l'ampliació de la divisòria entre els treballadors formats i els no formats, perquè la majoria d'empreses dirigeixen la formació als treballadors que ja estan formats. Al seu torn, els empresaris coneixen molt bé el seu negoci i el seu sector, però no tenen formació en gestió empresarial. Així, acaben subcontractant una gestoria, que els costa diners i no genera valor: la gestoria no es preocupa de l'estructura de l'empresa o d'analitzar si actua bé. Aquesta mancança provoca la pèrdua de moltes oportunitats...
És el buit que vol omplir la UOC Business School...
Exacte, amb la perspectiva de fer transferència i donar resposta immediata als problemes del país. Pensem que és una necessitat urgent i que la UOC és la institució específica per a fer-ho, pel nostre treball en xarxa i per l'agilitat en la creació de programes. Disposem d'instruments innovadors i flexibles per a estudiar què necessiten les empreses i oferir-ho.
Quina serà l'oferta formativa?
La podem dividir en dos núvols formatius: el núvol de formació per a les PIME i microempreses, amb una nova metodologia orientada a la realitat dels empresaris, i el núvol de formació d'MBA, que desenvolupa els programes que ja oferim en l'actualitat.
Una metodologia orientada a la pràctica...
Volem oferir una formació transversal, adaptada i flexible, basada en la resolució de problemes reals. El núvol de les MPIME és dividit en diversos mòduls, que es podran triar individualment o de manera global. A cada mòdul analitzarem les necessitats específiques dels empresaris en una qüestió concreta i els oferirem les eines i els mecanismes per a resoldre-les. A més, seran cursos curts (unes cinc setmanes), econòmics i adaptats al calendari de les empreses, amb l'assessorament de la figura del coach (una mena d'assessor). Aquest núvol es dividirà bàsicament en tres programes globals: de gestió (arrenca el setembre de 2011), de direcció (febrer de 2012) i de creació (setembre de 2012). Així oferirem totes les eines per a crear, gestionar i dirigir PIME i microempreses.
[llegir entrevista sencera a les notícies de la UOC]
05/06/2011 - Som Energia comercialitza energia 100% renovable
Som Energia, Marc RosellóComercialitza energia 100% renovable
Fa uns mesos vam parlar de Som Energia, la primera cooperativa de producció i consum d'energia verda de Catalunya:
- Som Energia llança la campanya 'Un per a un'
- "Apostem per l'energia verda, el desenvolupament rural i un model d’empresa on tots som importants".
Som Energia està duent a terme una campanya de difusió de les seves actuacions a diferents punts del territori, amb el desig d'arribar a totes les persones interessades (punts de presentació de Som Energia al febrer).
«Volem donar oportunitat a les persones preocupades per l’actual model energètic de contribuir a transformar l’entorn en un lloc més sostenible»
27/03/2011 - Ser líders
Us recomano el debat d'aquesta setmana al programa Millennium de Televisió de Catalunya. El podeu veure tot seguit:
Millennium - 25/03/2011
Ser líders
Quins són els punts forts dels nous líders? Com s'han de preparar? Què se'ls demana, actualment, a les persones que exerceixen un lideratge? On han de posar l'èmfasi en la seva gestió? Com ha de ser un líder, personalment, interiorment? Com hem d'educar els talents de les generacions més joves per encaminar-los cap a l'èxit i, si és el cas, cap al lideratge?
Millennium - 25/03/2011
Ser líders
Quins són els punts forts dels nous líders? Com s'han de preparar? Què se'ls demana, actualment, a les persones que exerceixen un lideratge? On han de posar l'èmfasi en la seva gestió? Com ha de ser un líder, personalment, interiorment? Com hem d'educar els talents de les generacions més joves per encaminar-los cap a l'èxit i, si és el cas, cap al lideratge?
20/03/2011 - Steve Jobs, emprenedor, a Stanford
[ca] El discurs de Steve Jobs a Stanford (subtitulat en castellà) representa els arguments i les vivències d'un emprenedor infatigable, enfrontat al seu propi destí.
[es] El discurso de Steve Jobs en Stanford (subtitulado en castellano) representa los argumentos y las vivencias de un emprendedor infatigable, enfrontado a su propio destino.
23/01/2011 - "Jo no puc pagar la hipoteca però el peluix del veí se'n va de vacances!"
Es diu que per a fer front a la crisi calen emprenedors que creïn noves empreses. Cert.
També es diu que les empreses cada cop més hauran d'incorporar models de sostenibilitat, ja sigui minimitzant la dependència del carbó com apostant per models de màxim respecte ambiental. Cert.
També es diu que calen nous estils directius, basats en la responsabilitat social, que incorporin noves sensibilitats socials i una direcció ètica. Cert.
El que no es diu és que pot haver-hi noves iniciatives empresarials que minimitzin el desplaçament turístic de persones que malauradament no podem posar com a exemple. Es tracta d'una iniciativa perquè viatgin els peluixos en lloc de la persona, i se'ls porti de manera comprovable a fer turisme.
Es veu que pots enviar el teu peluix a qualsevol indret del món i l'agència t'anirà explicant com li va el viatge. Et poden enviar fotografies en un CD, escrits en què t'expliquin què està fent i quins altres peluixos està coneixent i, fins i tot, un passaport que certifica la ruta. Sic.
La pregunta que ens fem és si, amb tanta gent passant gana, aquesta activitat és prou digna i noble... I tan objectable és la mera activitat empresarial com la carrincloneria per part de la seva clientela.
A Catalunya hi ha 1 de cada 5 persones en situació de pobresa. Què pot pensar una persona que pateixi per sobreviure dia a dia, per mantenir l'habitatge, per a sostenir una família... què pot pensar si veu passar un guia turístic al costat seu amb una colla de peluixos vinguts de diferents països a visitar Barcelona? ¿O si veu que un taxi ve a algun habitatge de Barcelona per a endur-se un peluix a visitar les piràmides d'Egipte? Si l'activitat ja sembla titona, carrinclona i freaky, en moments de crisi com l'actual és raonable que a algú li pugui semblar fora de lloc, indigne i insultant.
També es diu que les empreses cada cop més hauran d'incorporar models de sostenibilitat, ja sigui minimitzant la dependència del carbó com apostant per models de màxim respecte ambiental. Cert.
També es diu que calen nous estils directius, basats en la responsabilitat social, que incorporin noves sensibilitats socials i una direcció ètica. Cert.
El que no es diu és que pot haver-hi noves iniciatives empresarials que minimitzin el desplaçament turístic de persones que malauradament no podem posar com a exemple. Es tracta d'una iniciativa perquè viatgin els peluixos en lloc de la persona, i se'ls porti de manera comprovable a fer turisme.
Es veu que pots enviar el teu peluix a qualsevol indret del món i l'agència t'anirà explicant com li va el viatge. Et poden enviar fotografies en un CD, escrits en què t'expliquin què està fent i quins altres peluixos està coneixent i, fins i tot, un passaport que certifica la ruta. Sic.
La pregunta que ens fem és si, amb tanta gent passant gana, aquesta activitat és prou digna i noble... I tan objectable és la mera activitat empresarial com la carrincloneria per part de la seva clientela.
A Catalunya hi ha 1 de cada 5 persones en situació de pobresa. Què pot pensar una persona que pateixi per sobreviure dia a dia, per mantenir l'habitatge, per a sostenir una família... què pot pensar si veu passar un guia turístic al costat seu amb una colla de peluixos vinguts de diferents països a visitar Barcelona? ¿O si veu que un taxi ve a algun habitatge de Barcelona per a endur-se un peluix a visitar les piràmides d'Egipte? Si l'activitat ja sembla titona, carrinclona i freaky, en moments de crisi com l'actual és raonable que a algú li pugui semblar fora de lloc, indigne i insultant.
Per cert, per si el vostre peluix és català, penseu que aquesta empresa discrimina la llengua pròpia del territori on tenen la seu, de manera que haureu d'explicar al vostre peluix que li caldrà canviar de llengua. I és que els peluixos, igual que alguns ciutadans, no tenen tots els drets garantits, ni mereixen ple respecte, encara que paguin!
Una empresa organitza viatges per a peluixos
L'agència de viatges 'Barcelona Toy Travel' ofereix la possibilitat d'organitzar una ruta per la capital catalana o un viatge a qualsevol país del món per als peluixos d'aquells catalans que així ho vulguin. La comprovació que el peluix ha viatjat fins al seu destí és una fotografia.
21.01.2011 Països Catalans
Us agrada viatjar i no teniu temps? Preferiu que abans de quedar-vos sense viatge una de les vostres pertinences doni la volta al món? Doncs les empreses “Barcelona Toy Travel” o “Toy Travelling” tenen la solució. I és que les agencies organitzen viatges per a peluixos. [Font: Crònica.cat]
15/01/2011 - Contra el pessimisme / Contra el pesimismo
[ca] Volem demanar-vos la lectura d'aquest article del periodista Rafael Nadal a la Vanguardia. Si bé fa referència a Catalunya, el missatge de fons del que transmet és vàlid arreu. Tenim molts actius com a país, i els hem de posar al servei del desenvolupament, però si ens quedem atrapats en el pessimisme no tindrem energies per tirar el país endavant. Aquest és un missatge per a polítics, per a empresaris, per a emprenedors, per a tots els ciutadans... [continuem la reflexió després de l'article]
[es] Queremos pedir-les la lectura de este artículo del periodista Rafael Nadal en la Vanguardia. Si bien hace referencia a Cataluña, el mensaje de fondo de lo que transmite es válido en general. Tenemos muchos activos como país, y los tenemos que poner al servicio del desarrollo, pero si nos quedamos atrapados en el pesimismo no tendremos energías para sacar el país adelante. Este es un mensaje para políticos, para empresarios, para emprendedores, para todos los ciudadanos... [continuamos la reflexión después del artículo]
[ca] Catalunya es va saber aixecar després de la derrota militar del 1714 contra les tropes castellanes, posant-se a treballar per refer el país. Després de cada derrota hem sabut recol·locar les peces, hem sabut jugar amb els nostres actius per combinar-los assenyadament perquè poguessin crear valor en les noves conjuntures. Les nostres vicissituds històriques, combinades amb un caràcter segurament mil·lenari basat en l'esforç i el negoci, ens ha conferit un tremp, un tarannà, una capacitat de supervivència, un sentit emprenedor.
Davant els reptes que tenim per davant (com a país i com a humanitat) hem de saber partir de l'inventari els nostres actius i també de les amenaces. Tocar de peus a terra vol dir disposar del nostre DAFO nacional, en el qual tots els perills i les amenaces, per més reals que siguin, no poden ocultar les fortaleses i les oportunitats. Les persones, els grups i les societats som com som i, si sols focalitzem allò negatiu i amenaçador, podem quedar immobilitzats per la por, sense capacitat de reacció, sense el coratge i la iniciativa necessària.
A l'article de Nadal encara hi podríem afegir molts altres elements. Ara mateix podríem parlar de l'excel·lent moment del cinema català, de la literatura catalana, dels grups de música en català. I de les empreses que van endavant. I de les empreses que estan desenvolupant-se amb intel·ligència i èxit incorporant un enfocament de responsabilitat social.
Jordi Pujol, en un context postnadalenc, exemplifica el que funciona: la Marató. Efectivament, la Marató és un exemple de la capacitat de sumar esforços, construir valors positius, i fer-ho de manera que creï valor per a la societat i per al país. És un exemple de col·laboració sector públic - sector privat - sector social. I és un exemple més, en un àmbit molt concret, d'un èxit fet des dels valors positius.
[es] Cataluña se supo levantar tras la derrota militar de 1714 contra las tropas castellanas, poniéndose a trabajar para rehacer el país. Después de cada derrota hemos sabido recolocar las piezas, hemos sabido jugar con nuestros activos para combinarlos sensatamente para que pudieran crear valor en las nuevas coyunturas. Nuestras vicisitudes históricas, combinadas con un carácter seguramente milenario basado en el esfuerzo y el negocio, nos ha conferido un temple, un talante, una capacidad de supervivencia, un sentido emprendedor.
Ante los retos que tenemos por delante (como país y como humanidad) tenemos que saber partir del inventario nuestros activos y también de las amenazas. Tocar de pies en el suelo significa disponer de nuestro DAFO nacional, en el que todos los peligros y las amenazas, por más reales que sean, no pueden ocultar las fortalezas y las oportunidades. Las personas, los grupos y las sociedades somos como somos y, si sólo enfocamos lo negativo y amenazador, podemos quedar inmovilizados por el miedo, sin capacidad de reacción, sin el coraje y la iniciativa necesaria.
En el artículo de Nadal aún podríamos añadir muchos otros elementos. Ahora mismo podríamos hablar del excelente momento del cine catalán, de la literatura catalana, los grupos de música en catalán. Y de las empresas que progresan. Y de las empresas que se están desarrollando con inteligencia y éxito incorporando un enfoque de responsabilidad social.
Jordi Pujol, en un contexto postnavideño, ejemplifica lo que funciona: la Marató de Televisió de Catalunya. Efectivamente, la Marató es un ejemplo de la capacidad de sumar esfuerzos, construir valores positivos, y hacerlo de manera que cree valor para la sociedad y para el país. Es un ejemplo de colaboración sector público - sector privado - sector social. Y es un ejemplo más, en un ámbito muy concreto, de un éxito hecho desde los valores positivos.
[es] Queremos pedir-les la lectura de este artículo del periodista Rafael Nadal en la Vanguardia. Si bien hace referencia a Cataluña, el mensaje de fondo de lo que transmite es válido en general. Tenemos muchos activos como país, y los tenemos que poner al servicio del desarrollo, pero si nos quedamos atrapados en el pesimismo no tendremos energías para sacar el país adelante. Este es un mensaje para políticos, para empresarios, para emprendedores, para todos los ciudadanos... [continuamos la reflexión después del artículo]
Contra el pesimismo
14/01/2011
RAFAEL NADAL
Hemos entrado en el 2011 con un montón de buenos propósitos y los peores augurios: según los profesionales del catastrofismo, los próximos doce meses serán los más negros de la crisis y Catalunya se hundirá sin remedio en las aguas tempestuosas de un mundo cruelmente global y competitivo. No estoy de acuerdo.
Pese a todas las campañas de desprestigio, hay una Catalunya que vende: desde que la imagen de Pep Guardiola ocupa la mayoría de los espacios publicitarios del paseo de la Castellana de Madrid, incluidas las vallas situadas a la puerta del mismísimo estadio Santiago Bernabeu, el Banc Sabadell ha incrementado en un 50% el número de sus clientes en la capital de España. El fenómeno se ha repetido en todas las comunidades autónomas y ha supuesto para la segunda entidad financiera catalana 250.000 nuevos clientes particulares.
Hay una Catalunya que cuenta: varios líderes catalanes han sido reclamados por sus colegas de toda España para ocupar puestos clave en la elaboración de estrategias contra la crisis: Isidre Fainé fue elegido en abril presidente de la Confederación de Cajas de Ahorros; Isak Andic, del Instituto de la Empresa Familiar (octubre), y Joan Rosell acaba de situarse al frente de la patronal española (diciembre). Y en un terreno distinto, pero no por ello menos significativo, el catedrático José Manuel Blecua ha sido elegido nuevo presidente de la poderosa Real Academia Española (un acontecimiento, por cierto, que el flamante Govern de Catalunya debería celebrar de forma desacomplejada).
Hay una Catalunya que prepara el futuro con ambición: la revista Nature ha situado a Barcelona como el mejor centro de producción científica de España y del sudoeste europeo. No hablamos sólo de organismos punteros en el terreno de la biomedicina y la biotecnología, como el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, sino de un excelente sistema hospitalario que investiga y practica la cirugía más innovadora, en parte porque la cirugía corriente ya la cubren los hospitales de proximidad. Es difícil no creer en el futuro de un país en el que los nombres de algunos médicos son casi tan populares como los de los deportistas y los cocineros: Josep Baselga, Joan Massagué, Pedro Alonso, Valentí Fuster, Manuel Esteller y tantos otros que investigan a caballo entre Barcelona y Estados Unidos.
Hay por fin una Catalunya que funciona y que exporta: sobre todo algunos sectores industriales como material de transporte (incluyendo el automóvil), material eléctrico, alimentación y química, que lideran con incrementos de dos dígitos las exportaciones a mercados que han retomado la senda del crecimiento. Se trata de sectores que ya hicieron sus deberes, algunos desde la crisis de 1993 y otros desde que en otoño del 2001 –con el cierre de Lear– tomaron conciencia de los riesgos globales.
Todos ustedes podrían añadir otro nombre, otra empresa u otra circunstancia positiva a esta lista improvisada: el Institut de Ciències Fotòniques, que dirige Lluís Torner; el descenso casi milagroso de las muertes por accidentes de tráfico; la aparición de grandes mecenas, que dotan generosamente algunas fundaciones para la investigación; las webs de turismo y de servicios bancarios; las primeras pruebas del sincrotrón de Cerdanyola; la gira que Joan Manuel Serrat comienza en México con todas las entradas vendidas; las empresas Spamina, Matriz Search, Zynero, Pasword Bank, The Chanel y Userzoom, ubicadas en Silicon Valley, California, todas ellas de capital catalán; Esade Creápolis; la marca Turisme de Barcelona; la cooperativa de Capçanes, que se ha convertido en el embotellador más prestigioso de vino kosher y exporta a cien países hasta un 70% del millón de botellas que produce anualmente.
Sagetis Biotech, un proyecto empresarial impulsado desde el Institut Químic de Sarrià, que en diez años espera tener a punto unas cápsulas diminutas capaces de cruzar la barrera hematoencefálica con el objetivo de introducir fármacos en el cerebro; Ferran Adrià, que pese a haberse convertido en el indiscutible mejor cocinero del mundo de la última década, despide el formato actual de El Bulli para reinventarse en un nuevo taller de experimentación; el teatro catalán, que tiene obras representándose simultáneamente en veinte países; el juego preciosista, elegante y rapidísimo de los jugadores del Futbol Club Barcelona; el sacrificio y la solidaridad que exhiben los mismos jugadores al presionar al equipo contrario cuando no tienen en su poder la pelota.
Esta es la Catalunya en la que deben inspirarse Artur Mas y la oposición para planificar una acción de gobierno concertada para sacarnos de la parálisis en los próximos cuatro años: una Catalunya de emprendedores y trabajadores que cuando la política todavía negaba la crisis ya se había puesto manos a la obra para hacerse más ágil, capitalizarse, mejorar su formación e incrementar el valor añadido de sus productos.
–President, ¿qué diría que funciona bien en Catalunya? –interpelé a Jordi Pujol hace unos días en el Parlament.
El ex president, que tiene en internet listas exhaustivas de toda clase de activos de Catalunya, y que en los últimos días me ha inundado de correos electrónicos con documentación positiva, me miró sólo un segundo a los ojos, esbozó una sonrisa y respondió sin vacilar: –La Marató de TV3.
[ca] Catalunya es va saber aixecar després de la derrota militar del 1714 contra les tropes castellanes, posant-se a treballar per refer el país. Després de cada derrota hem sabut recol·locar les peces, hem sabut jugar amb els nostres actius per combinar-los assenyadament perquè poguessin crear valor en les noves conjuntures. Les nostres vicissituds històriques, combinades amb un caràcter segurament mil·lenari basat en l'esforç i el negoci, ens ha conferit un tremp, un tarannà, una capacitat de supervivència, un sentit emprenedor.
Davant els reptes que tenim per davant (com a país i com a humanitat) hem de saber partir de l'inventari els nostres actius i també de les amenaces. Tocar de peus a terra vol dir disposar del nostre DAFO nacional, en el qual tots els perills i les amenaces, per més reals que siguin, no poden ocultar les fortaleses i les oportunitats. Les persones, els grups i les societats som com som i, si sols focalitzem allò negatiu i amenaçador, podem quedar immobilitzats per la por, sense capacitat de reacció, sense el coratge i la iniciativa necessària.
A l'article de Nadal encara hi podríem afegir molts altres elements. Ara mateix podríem parlar de l'excel·lent moment del cinema català, de la literatura catalana, dels grups de música en català. I de les empreses que van endavant. I de les empreses que estan desenvolupant-se amb intel·ligència i èxit incorporant un enfocament de responsabilitat social.
Jordi Pujol, en un context postnadalenc, exemplifica el que funciona: la Marató. Efectivament, la Marató és un exemple de la capacitat de sumar esforços, construir valors positius, i fer-ho de manera que creï valor per a la societat i per al país. És un exemple de col·laboració sector públic - sector privat - sector social. I és un exemple més, en un àmbit molt concret, d'un èxit fet des dels valors positius.
[es] Cataluña se supo levantar tras la derrota militar de 1714 contra las tropas castellanas, poniéndose a trabajar para rehacer el país. Después de cada derrota hemos sabido recolocar las piezas, hemos sabido jugar con nuestros activos para combinarlos sensatamente para que pudieran crear valor en las nuevas coyunturas. Nuestras vicisitudes históricas, combinadas con un carácter seguramente milenario basado en el esfuerzo y el negocio, nos ha conferido un temple, un talante, una capacidad de supervivencia, un sentido emprendedor.
Ante los retos que tenemos por delante (como país y como humanidad) tenemos que saber partir del inventario nuestros activos y también de las amenazas. Tocar de pies en el suelo significa disponer de nuestro DAFO nacional, en el que todos los peligros y las amenazas, por más reales que sean, no pueden ocultar las fortalezas y las oportunidades. Las personas, los grupos y las sociedades somos como somos y, si sólo enfocamos lo negativo y amenazador, podemos quedar inmovilizados por el miedo, sin capacidad de reacción, sin el coraje y la iniciativa necesaria.
En el artículo de Nadal aún podríamos añadir muchos otros elementos. Ahora mismo podríamos hablar del excelente momento del cine catalán, de la literatura catalana, los grupos de música en catalán. Y de las empresas que progresan. Y de las empresas que se están desarrollando con inteligencia y éxito incorporando un enfoque de responsabilidad social.
Jordi Pujol, en un contexto postnavideño, ejemplifica lo que funciona: la Marató de Televisió de Catalunya. Efectivamente, la Marató es un ejemplo de la capacidad de sumar esfuerzos, construir valores positivos, y hacerlo de manera que cree valor para la sociedad y para el país. Es un ejemplo de colaboración sector público - sector privado - sector social. Y es un ejemplo más, en un ámbito muy concreto, de un éxito hecho desde los valores positivos.
17/11/2010 - L'economia social, laboratori de la lluita contra la pobresa
Davant del dèficit públic, els estats es basen en les iniciatives dels emprenedors socials per compensar la seva retirada de fons. (26.10.2010):
- Article Le Monde, 26 octubre 2010 (595Kb.)
23/10/2010 - Catalunya païs d'emprenedors, NEEC la seva plataforma de visibilitat
Dia i hora: dimecres 10/11/2010 de les 18:00 a les 21:30
Lloc: Esade Creapolis - Sant Cugat del Vallès
Organitza: NEEC
18:00h Presentació de l'acte
18:10 a 18:45h Conferència de Felix Velasco: ¿como fer negocis a Internet? Veure més
18:45 a 19:00h Precs i preguntes
19:00 a 19:10h Presentació del Director General d'EsadeCrepolis Santiago Benedé.
19:10 a 19:45h Il·lustríssim Alcalde de St. Cugat Sr. Recoder: La importacia d´emprendre a Catalunya
19:45 a 20:00h Precs i preguntes
20:00 a 20:10h Tancament de l'acte a càrrec del President de la NEEC Sr. Oriol Brutau
20:15 a 20:45h Tast de vins a càrrec de les bodegues Roqueta
Preu: gratuït
Aforament limitat: fes la teva inscripció aquí
Com arribar a Esade Creapolis
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Font: www.neec.cat/agenda/2010/11/10/catalunya-pais-d-emprenedors-neec-la-seva-plataforma-de-visibilitat
18:10 a 18:45h Conferència de Felix Velasco: ¿como fer negocis a Internet? Veure més
18:45 a 19:00h Precs i preguntes
19:00 a 19:10h Presentació del Director General d'EsadeCrepolis Santiago Benedé.
19:10 a 19:45h Il·lustríssim Alcalde de St. Cugat Sr. Recoder: La importacia d´emprendre a Catalunya
19:45 a 20:00h Precs i preguntes
20:00 a 20:10h Tancament de l'acte a càrrec del President de la NEEC Sr. Oriol Brutau
20:15 a 20:45h Tast de vins a càrrec de les bodegues Roqueta
Preu: gratuït
Aforament limitat: fes la teva inscripció aquí
Com arribar a Esade Creapolis
Esade Creapolis
Logotip NEEC
Bodegues Roqueta
Font: www.neec.cat/agenda/2010/11/10/catalunya-pais-d-emprenedors-neec-la-seva-plataforma-de-visibilitat
27/09/2010 - Nou programa de suport a l’emprenedoria social
La Generalitat, Esade, Barcelona Activa i la Fundació Seira posen en marxa un programa de suport a
l’emprenedoria social
• L’objectiu és posar a l’abast dels emprenedors socials els instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d’emprenedors
• Un grup d’entitats i empreses vinculades al món de l’economia social, el cooperativisme i les finances ètiques col·laboren amb el Programa
• Aquest Programa, que compta amb un pressupost de 453.000 euros, és el primer d’aquestes característiques que es fa a Catalunya i pioner a Espanya
Més info
l’emprenedoria social
• L’objectiu és posar a l’abast dels emprenedors socials els instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d’emprenedors
• Un grup d’entitats i empreses vinculades al món de l’economia social, el cooperativisme i les finances ètiques col·laboren amb el Programa
• Aquest Programa, que compta amb un pressupost de 453.000 euros, és el primer d’aquestes característiques que es fa a Catalunya i pioner a Espanya
Més info
03/02/2010 - Entrevista a Salvador Guasch
L'Associació d'Empresaris del Garraf - Penedès (ADEG) ha fet una entrevista a Salvador Guasch, vicepresident de la Comissió de Responsabilitat Social de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). L'entrevista li fan com a soci de l'ADEG i fundador d'Aula, centre especialitzat en formació empresarial de Vilafranca del Penedès.
Al final del vídeo, de 7'57", Guasch destaca la necessitat de desenvolupar una comptabilitat d'intangibles, aspecte que ha estudiat en profunditat i sobre el qual ha elaborat una proposta per a mesurar-los.
Notes:
Al final del vídeo, de 7'57", Guasch destaca la necessitat de desenvolupar una comptabilitat d'intangibles, aspecte que ha estudiat en profunditat i sobre el qual ha elaborat una proposta per a mesurar-los.
Notes:
- Al 2006 vam publicar un article conjuntament amb Salvador Guasch.
- Vam reproduir un article de Salvador Guasch titulat Intangibles tangibles amb motiu de la posada en funcionament de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID
- Ens vam referir a Salvador Guasch amb motiu de la presentació de la Comissió d'RS de l'ACCID: Algunes coses dites en la presentació de la comissió d'RS de l'ACCID
15/11/2009 - Mark Tluszcz: «Per tenir èxit, una empresa ha de desitjar canviar el món»
M'ha agradat aquesta entrevista al cofundador de l’empresa de capital risc Mangrove. Diu algunes coses que ens poden fer reflexionar. Figura a la llista Forbes Mides dels 100 principals empresaris del sector tecnològic. Va apostar per Skype i va estar implicat en la seva venda a Ebay per 3.000 milions d’euros el 2005.
Em quedo amb algunes idees (que refaig sota el meu interès):
a) Avui ser empresari d'èxit implica una visió i un sentit missional, que pot ser fins i tot transgressor. Aspirar a fer alguna cosa. I fer alguna cosa qe valgui la pena vol dir canviar el món. Ser empresari implica ser emprenedor. Emprendre per a canviar el món requereix assumir una responsabilitat envers la societat.
b) Avui les persones són importants: els emprenedors i les emprenedores, el seu caràcter, el tarannà... I el fet que sigui tenaces, confiables... Els aspectes ètics poden ajudar a millorar la confiabilitat, cosa que pot facilitar la captació d'oportunitats, d'aliances, de partenariats, de finançament...
c) Molts emprenedors i moltes empreses encara es tanquen en una visió de curt abast. La pertinença a l'estat espanyol en els darrers segles, amb una cultura més tancada al món, ha restat visió global. I avui és imprescindible aquesta visió que miri arreu del món. Caldria deixar enrere aquesta mirada en curt que sols ens fa provincians i sense capacitat ni de canviar el món ni d'emprendre globalment.
Nota final. L'entrevistat diu que també elabora cava: "Tinc una granja a Sant Martí Sarroca, a prop de Vilafranca, on hi ha vinyes. Faig cava per als meus amics i per a mi. La resta del raïm la venc a Codorniu. La meva família ve cada any des del juliol fins al setembre. És una experiència fantàstica, estimem Catalunya".
Mark Tluszcz: «Per tenir èxit, una empresa ha de desitjar canviar el món»
–Va ser el primer inversor del servei de telefonia per internet Skype. ¿Què hi va veure?
–La visió de la companyia era fantàstica: volia fer gratis les telecomunicacions. A l’oferir això, acceptes que les companyies de telecomunicacions han estat robant als consumidors durant 50 anys. Em va agradar la idea de perjudicar una indústria. La primera vegada que em vaig reunir amb els fundadors, els vaig donar un xec de 100.000 euros.
–¿Què ha de tenir un projecte d’internet per convertir-se en un negoci amb èxit?
–No és una ciència exacta. A Mangrove estudiem entre 1.500 i 2.000 oportunitats d’inversió a l’any, i jo només faig entre sis i set inversions. La qüestió és com arribar de 1.500 a set. Principalment cal que la companyia tingui ambició, ha de desitjar canviar el món. L’única cosa que importa són els fundadors del negoci. El 50% de la meva decisió es basa en si m’agraden o no aquestes persones.
–¿Decideix segons la personalitat?
–Segons la personalitat, l’experiència, per com veuen el món. El problema que tenim a Europa és que no pensem prou en gran. Muntem un negoci i pensem «seré el rei d’Espanya, o de França», però a internet, el món és la teva oportunitat.
[entrevista sencera al Periódico]
Em quedo amb algunes idees (que refaig sota el meu interès):
a) Avui ser empresari d'èxit implica una visió i un sentit missional, que pot ser fins i tot transgressor. Aspirar a fer alguna cosa. I fer alguna cosa qe valgui la pena vol dir canviar el món. Ser empresari implica ser emprenedor. Emprendre per a canviar el món requereix assumir una responsabilitat envers la societat.
b) Avui les persones són importants: els emprenedors i les emprenedores, el seu caràcter, el tarannà... I el fet que sigui tenaces, confiables... Els aspectes ètics poden ajudar a millorar la confiabilitat, cosa que pot facilitar la captació d'oportunitats, d'aliances, de partenariats, de finançament...
c) Molts emprenedors i moltes empreses encara es tanquen en una visió de curt abast. La pertinença a l'estat espanyol en els darrers segles, amb una cultura més tancada al món, ha restat visió global. I avui és imprescindible aquesta visió que miri arreu del món. Caldria deixar enrere aquesta mirada en curt que sols ens fa provincians i sense capacitat ni de canviar el món ni d'emprendre globalment.
Nota final. L'entrevistat diu que també elabora cava: "Tinc una granja a Sant Martí Sarroca, a prop de Vilafranca, on hi ha vinyes. Faig cava per als meus amics i per a mi. La resta del raïm la venc a Codorniu. La meva família ve cada any des del juliol fins al setembre. És una experiència fantàstica, estimem Catalunya".
