Hace unos meses mostraros el vídeo 6 contra 6 sobre unos impresentables padres hooligans que no habían comprendido que el deporte -y sobre todo en el entorno escolar- debe someterse a unos valores sociales. En el caso del deporte escolar, los aspectos educativos deben quedar absolutamente por encima del sentido competitivo. Decíamos:

Me gustaría compartir com vosotros este vídeo/cortometraje al que hace referencia el artículo aparecido hoy en La Vanguardia. Vale la pena que miréis el vídeo a pantalla completa, y si es con vuestros hijos mejor, especialmente si tenéis hijos haciendo deporte de competición en escuelas y clubes. Este artículo y el magnífico cortometraje reflejan algo que hemos vivido en muchas pistas.

Ahora os aportamos otro vídeo, que es la cara absolutamente opuesta. El vídeo cuenta la historia del Fútbol Club Margatània, un equipo de fútbol 7 formado en 2008 por la associación de padres y madres (AMPA) de las escuelas Margalló y Cossetània de Vilanova i la Geltrú (Catalunya). El equipo se caracterizaba por las derrotas sucesivas a lo largo del campeonato, con goleadas que habían llegado incluso a 27-0.

Sin embargo, el video muestra la buena voluntad de los niños y niñas del Margatània, y permite ver que lo más importante en cualquier competición deportiva es la ilusión depositada, las ganas de seguir adelante y la motivación a pesar de las dificultades. En definitiva, pues, un vídeo de un "equipo pequeño" que transmite grandeza en sus valores humanos.

'El equipo pequeño', el vídeo de un gran equipo de fútbol que triunfa en la red, ya que ha tenido miles de visitas en pocos días y se ha convertido en uno de los más populares de los últimos días en la red.



Aprovecho para recoger las entradas publicadas en Responsabilitat Global sobre deporte. Marcamos en negrita los artículos en castellano, mientras que el resto tienen una traducción automática óptima:

31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació
21.2.11 RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola
14.3.10 Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça / Responsabilidad Social en el deporte: el caso Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça / Newsletter de Junio 2009: Deporte y RSE · El caso Barça
11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / Kelme - Oleguer: el conflicto está servido

Fa uns mesos vam mostrar-vos el vídeo 6 contra 6 sobre uns impresentables pares hooligans que no havien comprès que l'esport -i sobretot en l'entorn escolar- s'ha de sotmetre a uns valors socials. En el cas de l'esport escolar, els aspectes educatius han de quedar absolutament per damunt del sentit competitiu. Hi dèiem:

M'agradaria compartir com vosaltres aquest vídeo / curtmetratge a què fa referència l'article aparegut avui a La Vanguardia. Val la pena que mireu el vídeo a pantalla completa, i si és amb els vostres fills millor, especialment si teniu fills fent esport de competició en escoles i clubs. Aquest article i el magnífic curtmetratge reflecteixen una cosa que hem viscut en moltes pistes.

Ara us aportem un altre vídeo, que és la cara absolutament oposada. El vídeo explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l’Associació de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. L’equip es caracteritzava per les derrotes successives al llarg del campionat, amb golejades que havien arribat fins i tot a 27-0.


'L'equip petit', el vídeo d'un gran equip de futbol que triomfa a la xarxa, ja que ha tingut milers de visites en pocs dies i s'ha convertit en un dels més populars dels darrers dies a la xarxa.


l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Aprofito per recollir les entrades publicades a Responsabilitat Global sobre esport:

31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació
21.2.11 RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola
14.3.10 Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça
11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]

L'Agència de Residus de Catalunya ha recopilat catorze exemples reals d’accions de sensibilització i conscienciació en prevenció de residus desenvolupades per responsables de projecte catalans en el marc de la II Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

---

L’objectiu d’aquest material gràfic és recopilar i oferir nous recursos per a les entitats participants a la Setmana per tal de fomentar bones pràctiques en la reducció de residus.

Les accions filmades que es presenten abasten un o més eixos temàtics de la Setmana: es mostren activitats més genèriques sobre la sensibilització envers l’excés de residus; accions més concretes per tal de produir millor (disseny i fabricació del producte); accions per consumir millor i millorar així els hàbits de consum; accions per allargar la vida dels productes (reparació i reutilització d’objectes), i accions per llençar menys residus (autocompostatge, malbaratament alimentari, etc.).

En dues paraules «el millor residu és el residu que no es produeix»; la Setmana Europea de la Prevenció de Residus fomenta, per tant, accions que versen sobre les diverses etapes de la vida útil d’un producte –disseny, producció, distribució, consum i final de la vida útil– de cara a aconseguir un canvi de comportament tant en els patrons de consum de la població com en el procés de producció dels productes.

Més vídeos

Font: jornal.cat

[ca] L'amic Toni m'envia aquest vídeo sobre pares hooligans que amb gran interès divulgo.
[es] El amigo Toni me envia este vídeo sobre padres hooligans que con gran interés divulgo.

[ca] M'agradaria compartir com vosaltres aquest vídeo / curtmetratge a què fa referència l'article aparegut avui a La Vanguardia. Val la pena que mireu el vídeo a pantalla completa, i si és amb els vostres fills millor, especialment si teniu fills fent esport de competició en escoles i clubs. Aquest article i el magnífic curtmetratge reflecteixen una cosa que hem viscut en moltes pistes.

[es] Me gustaría compartir com vosotros este vídeo/cortometraje al que hace referencia el artículo aparecido hoy en La Vanguardia. Vale la pena que miréis el vídeo a pantalla completa, y si es con vuestros hijos mejor, especialmente si tenéis hijos haciendo deporte de competición en escuelas y clubes. Este artículo y el magnífico cortometraje reflejan algo que hemos vivido en muchas pistas.

Ajudar els teus fills a estudiar et fa prendre consciència que els temps passen i que les coses canvien. Tot i que de vegades absurdament i inútilment.

Ara resulta que aquell, meu, primer o moltes ja no són adjectius. Com pot ser que no ho sàpiga veure -em diu mon fill!. Un adjectiu seria blau, gros, elegant... és evident, oi? Mentre que aquest, teu, tercer serien una altra cosa que ara s'anomenen determinants.

Trobo molt bé que les disciplines vagin avançant i que es modernitzin, si respon a models millors. Però cal fer algunes consideracions.

• Hi ha conceptes que formen part de la cultura general. Tothom sap què és un adjectiu (o ens ho pensàvem!). No s'hauria de poder canviar la definició d'un adjectiu si no hi ha raons prou sòlides. L'àmbit o abast de la modificació depassa el que poden decidir uns lingüistes de despatx.
• Les dificultats que tenim els pares per a acompanyar els nostres fills en el seu procés d'aprenentatge no s'haurien de veure agreujades per canvis capriciosos i poc rellevants, que responen més a modificacions terminològiques potser fetes per a canviar edicions de llibres de text o per a justificar sous (??).
• L'explicació hauria de ser prou coherent i detallada. No sé veure en la definició d'adjectiu i de determinants elements de prou pes per a establir la distinció. Al damunt, hi ha algunes definicions que fan riure. Per exemple, els "determinants indefinits (cada, qualsevol, tota, alguns...) donen una informació poc precisa". Poc precisa? Certament en el cas d'alguns, però partícules tan lògiques com cada, tota o qualsevol donen informació poc precisa??? Au, vinga!!!

Informació elaborada amb el llibre de text de Llengua 6 - Cicle Superior, de la col·lecció Text de l'Editorial la Galera (pgs 48-49 i 82-83)

Fa unes setmanes us informàvem del nou màster en Acolliment lingüístic, que incorporava l'RSE. Ara us convidem a la inauguració oficial del màster:





27 D'OCTUBRE DE 2010 A LES 17.30 h
AULA 47
FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Seria adequat i preventiu demanar-los que gestionin la seva responsabilitat social i rendeixin comptes dels seus impactes

Està molt bé que a Barcelona hi hagi col·legis alemanys, francesos, anglesos i d'on sigui. És un reflex d'una ciutat cosmopolita. Però aquesta obertura al món no ha d'implicar un tancament envers la pròpia realitat, un desarrelament envers la comunitat on estan ubicades.

Són conegudes les crítiques que en certs moments s'han fet a algunes d'aquestes escoles en aquest sentit i molt especialment a l'alemanya, sens dubte influïda per una ideologia poc propensa a la diversitat.

En el cas d'aquesta institució alemanya, la llengua del propi país no és més que una assignatura optativa, i solament té caràcter obligatori una classe d'una hora setmanal a 3r i 4t d'ESO. Així queda expressant clarament al seu web:

El idioma alemán y el español se imparten a los alumnos con criterios de lengua extranjera según sea su idioma materno. Desde la clase 9 (3º de E.S.O.) el alumno puede escoger entre Francés y Catalán. Los alumnos que escogen Francés tienen que participar obligatoriamente en una hora de Catalán cada semana durante las clases 9 y 10 (3º y 4º de E.S.O.), si quieren obtener el Título de Graduado en Educación Secundaria Obligatoria. [font]

Aquesta escola s'autodenomina amb dos noms, Deutsche Schule Barcelona i Colegio Alemán de Barcelona. Enlloc s'autoanomenen en la versió catalana. Exerceixen plenament un caràcter nacionalista espanyol. En el seu web, malgrat ser una institució amb seu a Catalunya, sols existeixen les llengües alemanya i castellana. És una opció que mostra la manca de voluntat d'arrelament i que inevitablement deu tenir un correlat en la seva pràctica educativa, en els resultats educatius i potser fins i tot en l'impacte social de la seva tasca educadora.

Algunes escoles expliquen quins són els resultats acadèmics dels seus alumnes. A nivells pre-professionals algunes institucions acadèmiques donen compte dels seus resultats d'inserció laboral. Desconec de quines dades dóna compte una institució que presumeix de prestigi com aquesta. El que sí que m'agradaria és que mesurés i mostrés transparentment quina és la socialització del seu alumnat.

Aquesta és una reflexió en general sobre les escoles que tenen un caràcter elitista, tancat o fortament ideològic. Crec que seria bo per al seu propi progrés, per a les famílies, i per a la seva pròpia legitimitat. Si fem ara aquesta reflexió és perquè sembla que un destacat alumne seu, fill de president del govern, ha estat condemnat per fer destrosses públiques. Sens dubte no és aquesta desgraciada circumstància la que hauria de fer aixecar cap sospita. Però seria preocupant que algunes escoles estiguessin educant en uns valors de desarrelament, els quals sovint porten a la inadaptació social. Si tenim en compte que els seus alumnes no són gent qualsevol sinó fills de famílies professionalment ben situades, amb recursos i capacitats, les conseqüències d'una educació desequilibrada és més preocupant perquè no afecta solament l'àmbit d'un alumne sinó que aquest es veu ampliat per unes majors habilitats i capacitats.

A mi, personalment, em preocupa quina mena de joves es formen a les nostres escoles, tant pel que fa referència a la qualitat, a les capacitats i habilitats, com pel que fa als seus valors morals i la seva socialització. Insisteixo que no estic prejutjant res ni ningú. Però seria molt necessari que aquesta mena d'institucions escolars mostrin amb transparència certes dades sobre els seus resultats i impacte en àmbits diversos, no solament acadèmics. No estic parlant d'altra cosa que de la necessitat que el món educatiu rendeixi comptes seguint criteris de Responsabilitat Social, fet que es veu ampliat en certes institucions sobre les quals cau el risc de fomentar un desarrelament de la societat on viuen els seus alumnes.

Després de llegir un article que parlava sobre els dèficits en el coneixement de l'anglès al nostre país, vaig voler  aprofitar per posar damunt el paper unes reflexions que feia temps que tenia al pap.

L'article que hem fet no és ben bé sobre Responsabilitat Social com els que fem habitualment, tot i que també hi té relació. Tampoc és un article d’expert, sinó de persona que vol lamentar que les coses no es facin prou bé. I és que entre les causes reconegudes de les dificultats d’aprenentatge de l’anglès no se sol parlar mai de manca de professionalitat que suposa no saber establir els lligams amb la llengua pròpia. És una obvietat que passa desapercebuda, una manca d’una sensibilitat amb el país des de l’acció docent, cosa que suposa una dificultat afegida. En tot cas, com diem al final de l'article sencer: "us ben asseguro que si alguna acadèmia d’anglès situada a Catalunya em demana consell sobre la seva RSE, segur que els faré aquesta reflexió, al costat de les bones pràctiques en els consums, la contractació o els valors culturals, per exemple".

Com que l'article ens ha sortit una mica llarg (3 fulls), us en poso un resum tot seguit:

Fa un any escrivíem un article per a la revista Estris sobre educació en el temps lliure i fa unes setmanes ens demanaven l'opinió sobre la conciliació de la vida familiar i laboral per a la revista de les AMPAs. I entremig hem anat fent alguna aportació discreta sobre RSE i sector educatiu.

Certament hi ha aspectes importants i rellevants de responsabilitat social aplicables al món de l'educació, ja sigui formal o informal. En aquest bloc hem parlat d'RSE i sector educatiu al voltant de conciliació, sostenibilitat, integració, voluntariat i acció social, valors, salut, recursos... I també hem parlat sovint de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU).

Us convidem a rellegir algunes de les reflexions que trobareu tant amb l'etiqueta RSU com amb la de sector educatiu, i a aportar-nos nous continguts que puguem divulgar per ajudar a introduir el nou concepte de l'RSE dins el món educatiu, tant per a la seva divulgació entre l'alumnat com per a la gestió responsable de les organitzacions educatives.

[ca] Aquí teniu l'enllaç de la primera Newsletter del programa educatiu Valors de Futur, del BBVA. Un programa per nens de 6 a 14 anys la missió és enfortir l'educació en competències i valors associats als diners com l'estalvi, l'esforç, la responsabilitat, la solidaritat ... Ja han superat la xifra objectiu i tenen a 207.000 alumnes. 1 de cada 5 centres en capital de província ja està participant en el programa, i segueixen captant centres fins al 30 de novembre.


[es] Aquí tienen el enlace de la primera Newsletter del programa educativo Valores de Futuro, del BBVA. Un programa para niños de 6 a 14 años cuya misión es fortalecer la educación en competencias y valores asociados al dinero como el ahorro, el esfuerzo, la responsabilidad, la solidaridad… Ya han superado la cifra objetivo y tienen a 207.000 alumnos. 1 de cada 5 centros en capital de provincia ya está participando en el programa, y siguen captando centros hasta el 30 de noviembre.

Alumnes discriminades per no pagar a l’AMPA (Carta al Periódico)

Conèixer i valorar el territori i el paisatge, sensibilitzar sobre els problemes que amenacen el nostre entorn, aconseguir integrar en la societat els valors ambientals del món del què, en definitiva, depenem són els objectius que impregnen les accions divulgatives i educatives de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Si no es coneix és difícil apreciar, si no s'aprecia és difícil actuar.

La sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic són les principals amenaces que posen en perill la fràgil biodiversitat del mar Mediterrani, un dels mars més explotats de tot el planeta.