Celebro la  Diada de Sant Jordi oferint-vos una rosa i un llibre digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, amb il·lustració de Josep Obiols (nota: he aprofitat la selecció feta per Josep Valls)

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre. A Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456. Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.

Celebro el Día de Sant Jordi ofreciendo una rosa y un libro digital: el  poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, con ilustración de Josep Obiols (nota: he aprovechado la selección hecha por Josep Valls)

La Diada de Sant Jordi conmemora la muerte de este santo, el 23 de abril del año 303. Es un día en que tradicionalmente en los países de habla catalana las parejas se regalan una rosa y un libro. En Cataluña, se propuso convertir esta fecha en fiesta de precepto por primera vez en 1436, cuando se formuló la propuesta a las cortes de la Generalitat de Catalunya. La propuesta se haría efectiva en 1456. Tradicionalmente y desde el siglo XV, en Cataluña el día de Sant Jordi es el día de los enamorados, y es costumbre que las parejas se regalen una rosa roja "como la sangre" y un libro. 

El día tiene un cariz reivindicativo de la cultura catalana y muchos balcones se engalanan con la bandera. Por ello, me permitirán que el poema que les he ofrecido sea en esta lengua de 10 millones de hablantes, aún en el siglo XXI perseguida y amenazada.

Amb motiu de l'Any Internacional de les Cooperatives, que se celebra aquest 2012, publiquem els principis i valors del cooperativisme:
Els valors cooperatius
Les cooperatives estan basades en els valors d'autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.
Els principis cooperatius
Aquests valors són posats en pràctica a través dels principis cooperatius, les pautes mitjançant les quals els cooperativistes desenvolupen les seves empreses cooperatives

1r. Adhesió voluntària i oberta
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies, sense cap tipus de discriminació.
2n. Gestió democràtica per part dels socis
Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, que tenen igualtat de drets i deures (una persona, un vot)  i participen activament en la definició de les polítiques i en la presa de decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant els socis.
3r. Participació econòmica dels socis
Els socis contribueixen equitativament al capital de les cooperatives i el gestionen democràticament. Per ser soci d’una cooperativa cal realitzar una aportació de capital. Una part dels excedents obtinguts s’ha de destinar al desenvolupament de la mateixa  cooperativa, per tal d’assegurar-ne la viabilitat a llarg termini. Una altra part, s’ha de destinar a la formació dels membres de la cooperativa i al suport a altres cooperatives. Aquestes reserves són de propietat col·lectiva, és a dir, no distribuïbles entre els/les cooperativistes. Finalment, una part dels excedents obtinguts es pot destinar a compensar la participació de les persones sòcies en l’activitat cooperativa.
4t. Autonomia i independència
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades pels seus socis. Si firmen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part dels seus socis i mantinguin l'autonomia cooperativa.
5è. Educació, formació i informació
Les cooperatives han de destinar una part dels seus excedents a la formació de les persones membres de la cooperativa, per tal d’assegurar que totes elles entenen bé la complexitat i riquesa de les cooperatives i tenen les habilitats necessàries per a dur a terme les seves responsabilitats amb eficàcia. Les cooperatives se senten responsables d’informar i divulgar el cooperativisme.
6è. Cooperació entre cooperatives
 Les cooperatives poden assolir el seu màxim potencial mitjançant la col·laboració pràctica de les unes amb les altres, tant en l’àmbit local com en l’àmbit internacional.
7è. Interès per la comunitat
Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats en els àmbits econòmic, social, cultural i ecològic,  mitjançant polítiques aprovades pels seus socis.

Desde que en 1999 fue establecido por la UNESCO, cada 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, en reconocimiento a las más de 6.000 lenguas humanas. Con este apunte en el blog nos sumamos a esta celebración, como ya hemos hecho en otras ocasiones anteriormente:
24/02/07 Día Internacional de la Lengua Materna
02/23/09 Día Internacional de la Lengua Materna y "Atlas de las lenguas en peligro en el Mundo"
23/02/10 A favor de las lenguas nacionales, por la igualdad lingüística

Este año, recogemos algunas noticias de actualidad reciente que evidencian la necesidad imperiosa de abordar esta materia desde una óptica de derechos humanos, de respeto y tolerancia, y también de vinculación con la actividad económica. La responsabilidad social es un enfoque de gestión excelente y muy apropiado para hacerlo así, incorporando estos diferentes enfoques. Estas son las noticias que hemos recogido. La primera sobre una iniciativa parlamentaria para acabar con la discriminación:

• Una vez más, los eurodiputados catalanes piden que se acabe con la discriminación del catalán. Los europarlamentarios de ICV, CiU y el PSC reivindican que los ciudadanos pueda hablar en catalán en cualquier situación raíz de los últimos casos de discriminación lingüística. La enmienda presentada al Parlamento Europeo quiere ser incluida en la nueva legislación del Programa Ciudadanía Europea 2013, que tiene por objetivo fortalecer los vínculos de los ciudadanos con las instituciones y fortalecer la identidad europea. La iniciativa pide que el artículo 21 de la Carta de Derechos Fundamentales sea 'plenamente respetado' en la nueva directiva del Consejo Europeo sobre la igualdad de trato con respecto a religión o creencia, discapacidad, edad u orientación sexual.

Desgraciadamente no confiamos demasiado en la vía parlamentaria, si tenemos en cuenta la lentitud y los retrocesos que estamos acostumbrados a experimentar. La realidad nos muestra que la discriminación es patente día a día sin que se ponga remedio:

• Un joven denuncia a un guardia civil por agredirlo en el aeropuerto de El Prat por hablar en catalán. El agente, con rango de cabo, la habría golpeado con una porra y con las manos mientras le gritaba "polaco de mierda" después de haberle exigido que se le dirigiera en castellano
• Despiden a un trabajador catalanohablante de Ikea en un nuevo caso de racismo anticatalán. Los casos de racismo anticatalán aumentan. Ahora le ha tocado a un joven de Badalona, ​​Jordi Ros, que ha denunciado que le han despedido de IKEA raíz de un conflicto lingüístico. Este joven fue despedido por haber defendido un cliente al que uno de los guardias de seguridad quería obligar a hablar en castellano.
• La Guardia Civil intimida un conductor por hablar en catalán y llevar el CAT en la matrícula. 20 de enero de 2012. Los agentes lo coaccionaron para mirar que les hablara en castellano y posteriormente amenazarlo incluso con llevarlo 'en el calabozo' si no sacaba el adhesivo, que afirmaron que le costaría 'dos multas de 3.500 euros. El hombre relató fue detenido por tres agentes de la Guardia Civil sin uniforme, para lo que él creía que era un control rutinario. Cuando empezó a hablar con ellos, los agentes le exigieron que hablara en castellano asegurando que no entendían el catalán, hasta que después de unos minutos de insistencia a forzar al hombre a hablar en catalán, comenta que los agentes "encontraron lo que necesitaban para justificar su actuación. 
• Sobre la discriminación a la clientela en Cortefiel. 02/13/12. Me piden la opinión sobre un nuevo caso de maltrato a un cliente por razones lingüísticas. Se trata de un trabajador de origen italiano en el establecimiento de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. Es un caso no sólo relacionado con la Responsabilidad Social sino de claro incumplimiento legal, aparte de la prepotencia y mala educación ante la clientela. 
• 'En mi autobús no va a subir ningún catalán'. Un chofer de una empresa de autocares se negó a transportar un grupo de niños de 13 años que tenían que ir de Murcia a Cataluña. Cuando supo quiénes eran sus pasajeros dijo que se negaba que a su autocar subieran catalanes. Tuvieron que esperar 2 horas hasta que llegó otro chófer de la compañía. No se sabe que le cayera ninguna sanción. 
• Casarse en Reus en castellano es gratis, pero en catalán hay que pagar 180 euros. Una chica denunció que si quiere casarse en Reus en catalán deberá pagar 180 euros, cantidad que no tiene que pagar quien quiera casarse en castellano. El problema radica en el hecho de que el juez que hace las bodas es extranjero y no quiere hablar en catalán, y que si ella se quiere casar al Ayuntamiento debe pagar 180 euros. 
• Un conductor argentino no deja bajar una mujer de 80 años del autobús porque hablaba catalán. Nuevo caso de racismo anticatalán, esta vez en Salou. Los hechos tuvieron lugar la semana pasada en un autocar municipal de la compañía Plana. La víctima es una jubilada y vecina de Salou de 80 años que tomó el transporte público para volver a casa. Los problemas llegaron cuando se dirigió en catalán al chofer del autobús, de origen argentino, y éste no la quería entender. Cuando Carme se puso al lado del conductor y le dijo que quería bajar en la parada del Passeig Marítim, junto a su casa, y el chófer le respondió: "No la entiendo, soy argentino." Entonces la jubilada le dijo: "Pues yo soy catalana, deténgase por favor". Entonces el sudamericano se ofendió porque Carme se negaba reiteradamente a rebajarse y hablar en castellano. Después de unos intercambios de palabras, el conductor optó por saltarse la parada indicada por la catalana y no se detuvo hasta después de dos más allá, dejando, de esta manera, una jubilada de 80 años a más de un kilómetro de distancia de su casa.
• Una monja prohíbe hacer la comunión en catalán a un niño de 8 años. Denuncian que una monja de Sant Cugat dio una bofetada a un niño de 8 años porque quería hacer la comunión en catalán. La hermana alertó a la familia que si querían que el niño hiciera la comunión en catalán, que fuera a otro lugar. 13/04/2011. "En el colegio se hace todo en castellano y quien quiera la comunión en catalán que se vaya a otro sitio", alertó una monja del colegio Pureza de María de Sant Cugat a los padres de un niño de ocho años que quería hacer la comunión en catalán. Los padres hablaron con la monja por si el niño podía hacer la comunión en lengua catalana, pero la monja respondió que en todo caso podría hacer alguna oración en catalán. La monja, además, recriminó "el nacionalismo" de la madre, y el hecho de "anteponer la lengua a Jesús". "Aquí, de entrada, se nos plantea un problema de cultura general ya que habría que informar a la 'hermana' que, a pesar le pueda parecer imposible, el castellano no era la lengua de Jesús sino que lo era el arameo, y , seguramente, en las muchas preocupaciones de Jesús no figuraba la unidad de España. En el marco de una institución que debe transmitir, aparte de conocimiento, ciertos valores éticos, el hecho de que una persona que se supone educadora tenga este tipo de comportamiento intolerante y fanático debe ser motivo de preocupación, tanto de las autoridades educativas (se trata de una escuela concertada) como de la propia comunidad cristiana. Se han dañado las ilusiones de un niño, se ha menospreciado su lengua y la de su familia y se ha faltado al respeto a todo un pueblo. Es, simplemente, intolerable ". Fuente:  www.cronica.cat
• El titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida critica en varias interlocutorias el uso de la lengua. La consejera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha enviado una carta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, instándole a tomar medidas contra un Juez de Lleida que ha criticado en varias interlocutorias el uso del catalán en el ámbito judicial. El juez en cuestion se José María Aristóteles Magán, titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida, quien en los últimos meses ha dictado varias resoluciones polemicas, entre ellas un auto en el que considera "una falta de respeto y de mínima educación" utilizar la lengua catalana en los juzgados en asuntos que afectan a personas de fuera de la comunidad.
• Condenado un guardia civil por agredir a un chico que le habló catalán. Un juez de Palma ha condenado a un guardia civil a pagar una multa de 1.200 euros al joven, Iván Cortés, a quien agredió al aeropuerto de Palma por hablarle en catalán. Estos hechos pesan sobre el agente como una falta de lesiones. Los hechos ocurrieron en 2009, cuando dos agentes pararon el chico y le dieron una paliza en una habitación.
• No la dejan examinarse en catalán en la UAB. Una estudiante de la Universitat Autònoma de Barcelona se queja de que no ha podido examinarse de una asignatura en su lengua. Según la joven, la profesora de la asignatura se negó a pasar el examen en catalán porque le resulta más cómodo leer el castellano: Creo que el derecho de examinar en catalán deberíamos tener todos los estudiantes de Cataluña y, como mínimo por respeto a una cultura y a unas personas, los profesores deberían ofrecer la opción de hacer los exámenes en catalán o en castellano. ¿No creéis que debería haber una ley que lo regulara? Pero el examen de genética lo he hecho en castellano. Encuentro muy fuerte que 31 años después de la muerte de Franco aún no me pueda examinar en mi lengua. ¿Estamos en un país libre o no?

Son pocos los casos en que podemos observar una respuesta positiva, sencillamente empresarial, sin otros condicionantes políticos o xenófobos:

• Rápida respuesta de CLS Communication. 02/08/12. En 48 horas lo han solucionado a pesar de ser una compañía internacional (¡o quizá por eso!). Hace pocos días envié una reflexión con el título de incongruencia, a una compañía de servicios lingüísticos en referencia al listado de los idiomas en que ofrecía sus servicio ("idiomas ofrecidos").

Hace unos meses también hablaba de actitudes incomprensibles con que tenemos que convivir: 15:12:11 Actitudes incomprensibles con que día a día tenemos que convivir No pasa día que la lengua no genere noticias, y muchas de ellas son para hacerlo mirar porque denotan una situación que hay que abordar desde una suma de enfoques diversos. Veamos sino dos de las noticias de hoy. Una hace referencia a cómo se ve la lengua catalana desde fuera de Cataluña, y la molestia que supone que la lengua catalana exista. Otra hace referencia a cómo se vive la lengua desde el propio territorio, cuando un ex presidente llega a pedir perdón por hablar en la lengua propia del país en su propio país. Pero lo más sorprendente es que ya tengamos que llegar a estos extremos:

• Huelga de hambre por la lengua en Mallorca. Jubilados por Mallorca ha presentado hoy, ante el Parlamento balear, la propuesta de organizar una huelga de hambre que comenzará el día 1 de marzo para oponerse al ataque del gobierno balear contra la lengua propia de las islas Baleares ... La huelga de hambre que hoy se ha anunciado, se hace fundamentalmente para concienciar a la gente de los ataques que el PP organiza continuamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de las Illes Balears y para tratar de modificar esta actitud agresiva contra la lengua, tanto del gobierno autonómico como de los parlamentarios que le apoyan. 

Desde hace unos años hemos intentado trabajar por la incorporación plena de los aspectos de lengua dentro de la materialidad de la Responsabilidad Social. El año pasado hicimos la ruta de las tres naciones, donde en una semana hablamos de este enfoque en tres países. Y una de las intervenciones fue en Euskadi:

• 21.12.1. Valoración de la jornada sobre gestión lingüística en las empresas (Elgoibar - Euskadi) . Ofrecemos la valoración ya, los vídeos y las fotos de la jornada que tuvo Lugar el mes PASADO en Elgoibar (Euskadi) y DONDE desarrollamos una ponencia sobre Responsabilidad Social y Gestión lingüística de las Empresas.

Lo más habitual es que los temas de lengua se supriman intencionadamente de la gestión de la RSE:

• 11/26/11 Requerimientos legales dentro del código de conducta. Los códigos éticos no están concebidos estrictamente con una finalidad normativa sino que pretenden gestionar los valores. Todo y así, también es cierto que acaban prescribiendo algunas conductas con carácter necesario o incluso pueden convertirse en un documento contractual en referencia a algún grupo de interés como ahora los subcontratistas.

O incluso que se den incumplimientos legales en empresas que hablan abiertamente de RSE

• 24/11/11. Dialogando con Triodos Bank. He preparado una carta para enviar a Triodos Bank, ofreciéndoles unos argumentos en torno a la respuesta que amablemente hicieron a mi artículo:

1. Artículo inicial: "¿Triodos o diodos? La pata no ética de un banco que no cumplía la ley" [traducción automática]
2. Respuesta de Triodos Bank: Triodos Bank responde
3. Carta de respuesta a Triodos Bank: leer a continuación o bién en PDF

Algunos medios de comunicación no son ajenos a las causas del problema. En muchas ocasiones nos hemos tenido que referirse a Telecinco por su carácter excluyente. Y recientemente ha vuelto a ser noticia:

• Los Mossos d'Esquadra, un estorbo para los investigadores del 'CSI' en Telecinco . La investigación de la muerte de un ciudadano de Barcelona implica en el caso la policía catalana que molesta a los investigadores americanos. El doblaje, en Telecinco, deja sin efecto los problemas de comunicación entre investigadores

Lo que es evidente es que la política sola no lo consigue. Aunque el presidente del Parlamento Europeo dé cuenta de la incongruècia que suponga que el catalán no esté reconocido, cuando otras lenguas con poquísimos hablantes sí lo están, difícilmente lo podrá lograr porque los nacionalistas españoles tienen detrás la fuerza de un estado para hacer valer su oposición a la lengua catalana:

• El presidente del Parlamento Europeo quiere volver a poner sobre la mesa el uso del catalán en el plenario. Martin Schulz ha expresado dificultad para llegar a un acuerdo en la mesa de la Eurocámara. 02/02/2012. La cuestión del catalán en Europa volverá a ser un tema de agenda al Parlamento Europeo. El presidente de la Eurocámara, Martin Schulz, ha dicho este jueves en una entrevista en Catalunya Ràdio que tiene la intención de proponer a la mesa del Parlamento que se haga servir el catalán al plenario.
• Vidal-Quadras pretende obstaculizar que el catalán sea oficial en el Parlamento europeo. 3 de febrero de 2012. "No se quiere que en el Parlamento Europeo exista una presencia unida y cohesionada de España, sino que se quiere hacer patente que hay una división, una fragmentación. Por ello, no colaboraré", dijo.

Y ejemplos de malas prácticas, irresponsables y carentes de todo rigor científico... tantas como quieran:

• La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alerta de que no se usaba el valenciano . Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de Promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a apoyo responsable. El Ayuntamiento de Dénia se ha quedada sin técnico superior de Normalización Lingüística. La alcaldesa ha suspendido de empleo y sueldo Durante 15 meses al citado técnico
• El PAR dice que en Aragón sólo hay dos lenguas y que en la Franja de Ponent se habla aragonés. Sectores del Partido Aragonés Regionalista (PAR) mandan la prisa a su partido para que cumpla la promesa electoral de sacar la referencia al catalán en la Ley de lenguas de Aragón. Este partido considera que en la Franja de Ponent (ellos lo llaman "zona oriental") no se habla catalán, sino la variante oriental del aragonés, demostrando una ignorancia supina.

Y aún peor cuando algunas empresas hacen más caso a grupúsculos radicales con intereses políticos y sin ninguna legitimidad democrática ni académica:

• Escola Valenciana se suma a las quejas por la eliminación del valenciano en Carrefour. 16/01/2012. La entidad rechaza la actitud de Carrefour de eliminar el valenciano en la rotulación de los cajeros de pago automático. La dirección de la empresa francesa de alimentación Carrefour ha decidido eliminar la opción del valenciano de la rotulación y los cajeros de pago automático de sus establecimientos del País Valenciano. Este hecho, del que se han hecho eco los medios esta semana, se ha dado como consecuencia de las presiones ejercidas por una campaña empezada desde diversos portales de Internet. Escola Valenciana quiere manifestar su completo rechazo a la actitud mostrada por la empresa Carrefour.

Para muchas empresas, esta presión política supone que sea normal referirse a la unidad de la lengua castellana y no diferenciarla del argentino, andaluz, etc., mientras que en el caso del catalán se acepta como normal que el empresa tenga un comportamiento contrario a la academia y se deje influir por la política. Compare el sentido de estas dos noticias:

• NH Hoteles y el Instituto Cervantes suscriben un acuerdo a escala global que tendrá impacto en todos los países donde tienen presencia ambas organizaciones
• El catalán y el valenciano, lenguas diferentes para Microsoft 

Afortunadamente hay espacios de normalidad, donde se puede defender la tolerancia y el respeto, y donde algunos profesionales pueden aprender una nueva lengua por criterios profesionales sin condionar-se por obligaciones políticas:

• Guardiola: "Todo el mundo debe ser libre de expresarse en la lengua que quiera" . El técnico ha dicho, refiriéndose a la iniciativa del Barça de impulsar un plan de formación cultural para los jóvenes de La Masia, que "la educación es la clave de la supervivencia de nuestra especie". 01/17/2012

• Lara Zheng, la periodista china que hace preguntas a Guardiola en catalán. Trabaja para el portal de noticias más visitado en China ('QQ.com') y es corresponsal en Barcelona desde el verano. Por segunda vez, ha querido hacer una pregunta en catalán al técnico del Barça. 22/01/2012. En la sala de prensa de La Rosaleda de Málaga una periodista china, que habla castellano perfectamente, le ha hecho una pregunta a Guardiola en catalán tras el partido de este domingo. Este es la segunda vez que Zheng se atreve con el catalán, ya lo hizo en una rueda de prensa de previa de Champions, pero en Barcelona. Un periodista italiano, Francesco Canale, ya hace tiempo que pregunta regularmente en catalán. Guardiola pone un corresponsal italiano como ejemplo de la inmersión lingüística

Acabo con una referencia a la memoria de Responsabilidad Global en esta materia:

• Memoria Responsabilidad Social y Lengua. Memoria de la labor que Responsabilitat Global lleva a cabo en esta materia, tanto de investigación, divulgación, activismo, docencia, y diálogo con grupos de interés. 

PD: Y todavía un último ejemplo de actualidad:

• Un policía nacional pone una denuncia a un joven mallorquín para hablarle en catalán. "'Va a Tener usted que hablarme en castellano", dijo un policía nacional a un joven que se manifestaba contra la monarquía ante los juzgados de Palma, según los testigos

Publicat el Dimarts, febrer 28, 2012 per sunshine

Encara les rentadores més eficients del mercat consumeixen una enorme quantitat d'energia i aigua, especialment amb programes d'aigua calenta. Aquest revolucionari concepte del dissenyador Elie Ahovi podria acabar amb això.

La rentadora Orbit canvia l'aigua i el detergent pel poder netejador del gel sec, a més de ser més silenciosa i ràpida en el rentat.

Consisteix en un anell ple de bateries a través del qual flueix el corrent elèctric. El tambor esfèric, que conté la roba bruta, està fet amb un metall superconductor refredat a molt baixes temperatures amb nitrogen líquid. Com la seva resistència elèctrica és propera a zero, el tambor flota a l'interior de l'anell.

Però és dins el tambor on es produeix el miracle de la ciència. El gel sec, el nom que rep el diòxid de carboni en estat sòlid, se sublima (es converteix directament en gas sense passar abans per l'estat líquid) i es llança a gran pressió sobre la roba bruta. El CO2 reacciona amb la brutícia i el greix eliminant-los de la roba.
 
Com el procés depèn d'una reacció química gairebé instantània, el temps de neteja s'escurça considerablement. L'Orbit requereix una mica de manteniment perquè es pugui eliminar la brutícia aïllada. El sistema que conté el CO2 es tracta d'un circuit tancat, de manera que no cal reemplaçar-lo. Les piles de l'anell s'auto recarreguen per inducció capturant l'energia del gir del tambor.
 
Via :: Treehugger

Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes. Amb aquest apunt en el bloc ens sumem a aquesta celebració, com ja hem fet en altres ocasions anteriorment:
24.2.07 Dia Internacional de la Llengua Materna
23.2.09 Dia Internacional de la Llengua Materna i “Atles de les llengües en perill al Món”
23.2.10 A favor de les llengües nacionals, per la igualtat lingüística

Aquest any, a recollir algunes notícies d'actualitat recent que evidencien la necessitat imperiosa d'abordar aquesta matèria des d'una òptica de drets humans, de respecte i tolerància, i també de vinculació amb l'activitat econòmica. La responsabilitat social és un enfocament de gestió excel·lent i molt apropiat per a fer-ho així, incorporant aquests diferents enfocaments.

Aquestes són les notícies que hem recollit. La primera sobre una iniciativa parlamentària per a acabar amb la discriminació:

• Una vegada més, els eurodiputats catalans demanen que s'acabi amb la discriminació del català. Els europarlamentaris d'ICV, CiU i el PSC reivindiquen que els ciutadans pugui parlar en català en qualsevol situació arran dels darrers casos de discriminació lingüística. L'esmena presentada al Parlament Europeu vol ser inclosa en la nova legislació del programa Ciutadania Europea 2013, que té per objectiu enfortir els vincles dels ciutadans amb les institucions i enfortir la identitat europea. La iniciativa demana que l'article 21 de la Carta de Drets Fonamentals sigui 'plenament respectat' en la nova directiva del Consell Europeu sobre la igualtat de tracte pel que fa a religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.

Malauradament no confiem gaire en la via parlamentària, si tenim en compte la lentitud i els retrocessos que estem acostumats a experimentar. La realitat ens mostra que la discriminació és patent dia a dia sense que s'hi posi remei:

• Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l'aeroport del Prat per parlar en català. L'agent, amb rang de caporal, l'hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava "polaco de mierda" després d'haver-li exigit que se li dirigís en castellà
• Acomiaden un treballador catalanoparlant d’Ikea en un nou cas de racisme anticatalà. Els casos de racisme anticatalà augmenten davant del silenci i la complicitat de partits com CiU i Esquerra. Ara li ha tocat a un jove de Badalona, Jordi Ros, que ha denunciat que l’han acomiadat d’IKEA arran d’un conflicte lingüístic, en una altra demostració de racisme anticatalà. Aquest jove va ser acomiadat per haver defensat un client al qual un dels guàrdies de seguretat volia obligar a parlar en castellà.
• La Guàrdia Civil intimida un conductor per parlar en català i dur el CAT a la matrícula. 20 de gener de 2012. Els agents el van coaccionar per mirar que els parlés en castellà i posteriorment van amenaçar-lo fins i tot amb dur-lo 'al calabós' si no treia l'adhesiu, que van afirmar que li costaria 'dues multes de 3.500 euros'L'home ha relatat al diari que es dirigia a l'Agullana quan va ser aturat per tres agents de la Guàrdia Civil sense uniforme, per al que ell creia que era un control rutinari. Quan va començar a parlar amb ells, els agents li van exigir que parlés en castellà assegurant que no entenien el català, fins que després d'uns minuts d'insistència a forçar l'home a parlar en català, comenta que els agents "van trobar el que necessitaven per justificar la seva actuació. 
• Sobre la discriminació a la clientela a Cortefiel. 13.2.12. Em demanen l'opinió sobre un nou cas de maltracte a un client per raons lingüístiques. Es tracte d'un treballador d'origen italià a l'establiment de Cortefiel del Portal de l'Àngel de Barcelona. És un cas no solament relacionat amb la Responsabilitat Social sinó de clar incompliment legal, a banda de la prepotència i mala educació davant la clientela. 
• 'En mi autobús no va a subir ningún catalán'. Un xofer d'una empresa d'autocars es va negar a transportar un grup de nens de 13 anys que havien d'anar de Múrcia a Catalunya. Quan va saber qui eren els seus passatgers va dir que es negava que al seu autocar hi pugessin catalans. Van haver d'esperar 2 hores fins que va arribar un altre xofer de la companyia. No se sap que li caigués cap sanció. 
• Casar-se a Reus en castellà és gratis, però en català cal pagar 180 euros. Una noia ha denunciat que si vol casar-se a Reus en català haurà de pagar 180 euros, quantitat que no ha de pagar qui vulgui casar-se en castellà. El problema rau en el fet que el jutge que fa els casaments és estranger i no vol parlar en català, i que si ella es vol casar a l’Ajuntament ha de pagar 180 euros. 
• Un conductor argentí no deixa baixar una dona de 80 anys de l’autobús perquè parlava català. Nou cas de racisme anticatalà, aquesta vegada a Salou. Els fets van tenir lloc la setmana passada en un autocar municipal de la companyia Plana. La víctima és una jubilada i veïna de Salou, Carme C, de 80 anys, que va agafar el transport públic per tornar a casa. Els problemes van arribar quan la Carme es va dirigir en català al xòfer de l’autobús, d’origen argentí, i aquest no la volia entendre. Quan la Carme es va posar al costat del conductor i li va dir que volia baixar a la parada del passeig Marítim, a tocar de casa seva, i el xòfer li va respondre: “No la entiendo, soy argentino.” Llavors la jubilada li va dir: “Doncs jo sóc catalana, aturi’s siusplau”. Llavors el sud-americà es va ofendre perquè la Carme es negava reiteradament a rebaixar-se i parlar en castellà. Després d’uns intercanvis de paraules, el conductor va optar per saltar-se la parada indicada per la catalana i no es va aturar fins al cap de dues més enllà, deixant, d’aquesta manera, una jubilada de 80 anys a més d’un quilòmetre de distància de casa seva.
• Una monja prohibeix fer la comunió en català a un nen de 8 anys. Denuncien que una monja de Sant Cugat va pegar una bufetada a un nen de 8 anys perquè volia fer la comunió en català. La germana va alertar la família que si volien que el nen fes la comunió en català, que anés a un altre lloc.13.04.2011. “En el colegio se hace todo en castellano y quien quiera la comunión en catalán que se vaya a otro sitio”, va alertar una monja del col·legi Pureza de María de Sant Cugat als pares d’un nen de vuit anys que volia fer la comunió en català. Els pares van parlar amb la monja per si el nen podia fer la comunió en llengua catalana, però la monja va respondre que en tot cas podria fer alguna oració en català. La monja, a més a més, va recriminar “el nacionalisme” de la mare, i el fet “d’anteposar la llengua a Jesús”. "Aquí, d’entrada, se’ns planteja un problema de cultura general ja que caldria informar a la 'hermana' que, malgrat li pugui semblar impossible, el castellà no era la llengua de Jesus sinó que ho era l’arameu; i, segurament, en les moltes preocupacions de Jesus no hi figurava la unitat d’Espanya. En el marc d’una institució que ha de transmetre, a part de coneixement, certs valors ètics, el fet que una persona que se suposa educadora tingui aquest tipus de comportament intolerant i fanàtic ha de ser motiu de preocupació, tant de les autoritats educatives (es tracta d’una escola concertada) com de la mateixa comunitat cristiana. S’han malmès les il·lusions d’un nen, s’ha menystingut la seva llengua i la de la seva família i s’ha faltat al respecte a tot un poble. És, simplement, intolerable”. Font: www.cronica.cat
• El titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida critica en varias interlocutorias el uso de la lengua. La consellera de Justicia, Pilar Fernández Bozal, ha enviado una carta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, instándole a tomar medidas contra un juez de Lleida que ha criticado en varias interlocutorias el uso del catalán en el ámbito judicial. El juez en cuestión es José María Aristóteles Magán, titular del único juzgado contencioso-administrativo de Lleida, quien en los últimos meses ha dictado varias resoluciones polémicas, entre ellas una interlocutoria en la que considera "una falta de respeto y de mínima educación" utilizar la lengua catalana en los juzgados en asuntos que afectan a personas de fuera de la comunidad.
• Condemnat un guàrdia civil per agredir un noi que li va parlar català. Un jutge de Palma ha condemnat un guàrdia civil a pagar una multa de 1.200 euros al jove, Iván Cortés, a qui va agredir a l'aerport de Palma per parlar-li en català. Aquests fets pesen sobre l'agent com una falta de lesions. Els fets van passar el 2009, quan dos agents van parar el noi i el van apallissar a un quartet.
• No la deixen examinar-se en català a la UAB. Una estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona es queixa que no ha pogut examinar-se d'una assignatura en la seva llengua. Segons la jove, la professora de l'assignatura es va negar a passar l'examen en català perquè li resulta més còmode llegir el castellà: Crec que el dret d'examinar-se en català l'hauríem de tenir tots els estudiants de Catalunya i, com a mínim per respecte a una cultura i a unes persones, els professors haurien d'oferir l'opció de fer els exàmens en català o en castellà. No creieu que hi hauria d'haver una llei que ho regulés? Però l'examen de genètica l'he fet en castellà. Trobo molt fort que 31 anys després de la mort de Franco encara no em pugui examinar en la meva llengua. Estem en un país lliure o no?

Són pocs els casos en què podem observar una resposta positiva, senzillament empresarial, sense altres condicionants polítics o xenòfobs:

• Ràpida resposta de CLS Communication. 8.2.12. En 48 hores ho han solucionat a pesar de ser una companyia internacional (o potser per això!). Fa pocs dies vaig enviar una reflexió amb el títol d'incongruència, a una companyia de serveis lingüístics en referència al llistat dels idiomes en què oferia els seus servei ("idiomas ofrecidos").

Fa uns mesos també parlava d'actituds incomprensibles amb què hem de conviure: 15.12.11 Actituds incomprensibles amb què dia a dia hem de conviure No passa dia que la llengua no generi notícies, i moltes d'aquestes són per fer-ho mirar perquè denoten una situació que cal abordar des d'una suma d'enfocaments diversos. Vegem sinó dues de les notícies d'avui. Una fa referència a com es veu la llengua catalana des de fora de Catalunya, i la molèstia que suposa que la llengua catalana existeixi. Una altra fa referència a com es viu la llengua des del propi territori, quan un expresident arriba a demanar perdó per parlar en la llengua pròpia del país en el seu propi país.

Però el més sorprenent és que ja haguem d'arribar a aquests extrems:

• Vaga de fam per la llengua a Mallorca. Jubilats per Mallorca ha presentat avui, davant el Parlament balear, la proposta d'organitzar una vaga de fam que començarà dia 1 de març per oposar-se a l'atac del govern balear contra la llengua pròpia de les Illes Balears... La vaga de fam que avui s'ha anunciat, es fa fonamentalment per conscienciar la gent dels atacs que el PP organitza contínuament contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balear i per mirar de modificar aquesta actitud agressiva contra la llengua, tant del govern autonòmic com dels parlamentaris que li donen suport. 

Des de fa uns anys hem intentat treballar per la incorporació plena dels aspectes de llengua dins de la materialitat de la Responsabilitat Social. L'any passat vam fer la ruta de les tres nacions, on en una setmana vam parlar d'aquest enfocament en tres països. I una de les intervencions va ser a Euskadi:

• 21.12.1.Valoración de la jornada sobre gestión lingüística en las empresas (Elgoibar - Euskadi). Ofrecemos la valoración, los vídeos y las fotos de la jornada que tuvo lugar el mes pasado en Elgoibar (Euskadi) y donde desarrollamos una ponencia sobre Responsabilidad Social y Gestión lingüística de las Empresas.

El més habitual és que els temes de llengua se suprimeixin intencionadament de la gestió de l'RSE:

• 26.11.11 Requeriments legals dins el codi de conducta. Els codis ètics no estan concebuts estrictament amb una finalitat normativa sinó que pretenen gestionar els valors. Tot i així, també és cert que acaben prescrivint algunes conductes amb caràcter necessari o fins i tot poden esdevenir un document contractual en referència a algun grup d'interès com ara els subcontractistes.

O fins i tot que es donin incompliments legals en empreses que parlen obertament d'RSE

• 24.11.11. Dialogando con Triodos Bank. He preparat una carta per a enviar a Triodos Bank, oferint-los uns arguments al voltant de la resposta que amablement van fer al meu article:

Alguns mitjans de comunicació no són aliens a les causes del problema. En moltes ocasions ens hem hagut de referir a Telecinco pel seu caràcter excloent. I recentment ha tornar a ser notícia:

• Els Mossos d'Esquadra, una nosa per als investigadors del 'CSI' a Telecinco. La investigació de la mort d'un ciutadà de Barcelona implica en el cas la policia catalana que molesta els investigadors americans. El doblatge, a Telecinco, deixa sense efecte els problemes de comunicació entre investigadors

El que és evident és que la política tota sola no se'n surt. Encara que el president del Parlament Europeu s'adoni de la incongruècia que suposi que el català no hi estigui reconegut, quan altres llengües amb poquíssims parlants sí que hi estan, difícilment se'n podrà ensortir perquè el nacionalistes espanyols tenen darrere la força d'un estat per a fer valer la seva oposició a la llengua catalana:

• El president del Parlament Europeu vol tornar a posar sobre la taula l'ús del català al plenari. Martin Schulz ha expressat les dificultat per arribar a un acord a la mesa de l'Eurocambra. 02/02/2012. La qüestió del català a Europa tornarà a ser un tema d'agenda al Parlament Europeu. El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, ha dit aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio que té la intenció de proposar a la mesa del Parlament que es faci servir el català al plenari.
• Vidal-Quadras pretén obstaculitzar que el català sigui oficial al Parlament europeu. 3 de febrer de 2012. "No es vol que al Parlament Europeu existeixi una presència unida i cohesionada d'Espanya, sinó que es vol fer palès que hi ha una divisió, una fragmentació. Per això, no hi col·laboraré", ha dit.

I exemples de males pràctiques, irresponsables i mancades de tot rigor científic... tantes com en vulgueu:

• La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano. Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable. El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico
• El PAR diu que a l’Aragó només hi ha dues llengües i que a la Franja de Ponent es parla aragonès. Sectors del Partido Aragonés Regionalista (PAR) manen la pressa al seu partit perquè compleixi la promesa electoral de treure la referència al català a la Llei de llengües d’Aragó. Aquest partit considera que a la Franja de Ponent (ells en diuen “zona oriental”) no s’hi parla català, sinó la variant oriental de l’aragonès, demostrant una ignorància supina.

I encara pitjor quan algunes empreses fan més cas a grupuscles radicals amb interessos polítics i sense cap legitimitat democràtica ni acadèmica:

• Escola Valenciana es suma a les queixes per l'eliminació del valencià a Carrefour. 16/01/2012. L'entitat rebutja l'actitud de Carrefour d'eliminar el valencià en la retolació dels caixers de pagament automàtic.La direcció de l'empresa francesa d'alimentació Carrefour ha decidit eliminar l'opció del valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels seus establiments del País Valencià. Aquest fet, del qual se n'han fet ressò els mitjans aquesta setmana, s'ha donat com a conseqüència de les pressions exercides per una campanya encetada des de diversos portals d'Internet. Escola Valenciana vol manifestar el seu complet rebuig a l'actitud mostrada per l'empresa Carrefour.

Per a moltes empreses, aquesta pressió política suposa que referir-se a la unitat de la llengua castellana i no diferenciar-la de l'argentí, andalús, etc., mentre que en el cas del català s'accepta com a normal que l'empresa tingui un comportament contrari a l'acadèmia i es deixi influir per la política. Compareu el sentit d'aquestes dues notícies:

• NH Hoteles y el Instituto Cervantes suscriben un acuerdo a escala global que tendrá impacto en todos los países donde tienen presencia ambas organizaciones
• El català i el valencià, llengües diferents per a Microsoft 

Afortunadament hi ha espais de normalitat, on es pot defensar la tolerància i el respecte, i on alguns professionals poden aprendre una nova llengua per criteris professionals sense condionar-se per obligacions polítiques:

• Guardiola: "Tothom ha de ser lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui" . El tècnic ha dit, referint-se a la iniciativa del Barça d'impulsar un pla de formació cultural per als joves de La Masia, que "l'educació és la clau de la supervivència de la nostra espècie". 17/01/2012

• Lara Zheng, la periodista xinesa que fa preguntes a Guardiola en català. Treballa per al portal de notícies més visitat a la Xina ('QQ.com') i és corresponsal a Barcelona des de l'estiu. Per segona vegada, ha volgut fer una pregunta en català al tècnic del Barça a la Rosaleda. 22/01/2012. A la sala de premsa de la Rosaleda de Màlaga una periodista xinesa, que parla castellà perfectament, li ha fet una pregunta a Guardiola en català després del partit d'aquest diumenge. Aquest és el segon cop que Zheng s'atreveix amb el català, ja ho va fer en una roda de premsa de prèvia de Champions, però a Barcelona. Un periodista italià, Francesco Canale, ja fa temps que pregunta regularment en català. Guardiola posa un corresponsal italià com a exemple de la immersió lingüística

Acabo amb una referència a la memòria de Responsabilitat Global en aquesta matèria:

• Memòria Responsabilitat Social i Llengua. Memòria de la tasca que Responsabilitat Global porta a terme en aquesta matèria, tant de recerca, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès.

El Consell està integrat per una trentena de representants d’empreses cooperatives amb reconeguda trajectòria en la gestió empresarial. Els seus membres es reuniran en ple com a mínim dos cops a l’any i desenvoluparan les seves tasques en grups de treball específics. Així, dos dels primers que començaran a treballar són un sobre la recerca de noves fonts de finançament, i l’altre, sobre estratègies de foment de la competitivitat en les empreses de l’economia cooperativa.

A banda del director general de Clade, el grup empresarial cooperatiu també està representat pels directors generals de 7 cooperatives del grup que també participen al Consell: Grup Qualitat, Grup Cultura 03, Escola Sant Gervasi, Suara, La Fageda, Plana de Vic i Abacus Cooperativa.

Més informació

Reconociendo la importancia de la energía para el desarrollo sostenible, la Asamblea General de las Naciones Unidas ha proclamado el año 2012 Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos

Entendiendo la energía sostenible como aquella energía que se produce y se usa de forma que apoyen a largo plazo el desarrollo humano en el ámbito social, económico y ecológico, Naciones Unidas ha decidido que 2012 sea el Año Internacional de la Energía Sostenible para Todos.

Ello supone una valiosa oportunidad para profundizar la toma de conciencia sobre la importancia de incrementar el acceso sostenible a la energía, la eficiencia energética y la energía renovable en el ámbito local, nacional, regional e internacional. Los servicios energéticos tienen un profundo efecto en la productividad, la salud, la educación, el cambio climático, la seguridad alimentaria e hídrica y los servicios de comunicación.

La falta de acceso a la energía no contaminante, asequible y fiable obstaculiza el desarrollo social y económico y constituye un obstáculo importante para el logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio.

Sin embargo, 1.400 millones de personas carecen de acceso a la energía moderna, en tanto 3.000 millones dependen de la combustibles fósiles y el carbón como las principales fuentes de energía. ¿Cómo lograr el acceso de todos a energías sostenibles?

Para llegar a cumplir este objetivo será necesaria la inversión en recursos tecnológicos que puedan generar energía menos contaminante y viabilizar el acceso a estos nuevos servicios energéticos a todas las comunidades del mundo. Además, requerirá de políticas tanto nacionales como internacionales que sean una fuente de incentivo para el uso de las nuevas fuentes de energía renovable.

Cada día la demanda de energía a nivel mundial es mayor y por lo tanto será necesaria la aplicación de políticas de promoción y desarrollo además de la difusión de las tecnologías energéticas adecuadas, inclusive haciendo transferencia de estas tecnologías desde los países más desarrollados hasta los que aún se encuentren en vías de desarrollo.

Se prepara así el lanzamiento de una nueva propuesta a nivel mundial que lleva por nombre Energía Sostenible para Todos, que tiene como objetivos principales:

-Garantizar el acceso a servicios energéticos modernos
-Reducir la intensidad energética mundial en un 40%
-Incrementar el uso de la energía renovable a nivel mundial al 30%.

Un plan ambicioso con un claro objetivo de beneficiar tanto a la población mundial como al Planeta Tierra.

Font

Reconeixent la importància de l'energia per al desenvolupament sostenible, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat l'any 2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom.

Entenent l'energia sostenible com aquella energia que es produeix i s'utilitza de manera que donin suport a llarg termini el desenvolupament humà en l'àmbit social, econòmic i ecològic, Nacions Unides ha decidit que 2012 sigui l'Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom. 

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

La seva finalitat és conscienciar als pobles del món sobre el problema alimentari mundial i enfortir la solidaritat en la lluita contra la fam, la desnutrición i la pobresa. El dia coincideix amb la data de fundació de la FAO en 1945.

I’m taking part in Blog Action Day 2011 by posting about the topic of #FOOD on October 16, Join me http://bit.ly/rcpNio #BAD11

Let’s Talk About Food

Food is our topic this year as October 16 coincides with World Food Day. You can find out more about why we chose the topic on our website, alongside some suggested topics to blog about.

Bloggers from 80 countries taking part in Blog Action Day

Nearly 1,500 bloggers from 80 countries have registered to take part in Blog Action Day 2011 so far. You can take a look at the participating blogs on our website in the Participants section.

#RespGlobal Hoy 26 de septiembre es el Día Europeo de las Lenguas, una jornada que se celebra desde 2001, Año Europeo de las Lenguas. Con este motivo haré una reflexión de un solo párrafo, acompañada de un ejemplo de buena práctica que puede favorecer reconsiderar algunas actitudes corporativas en el marco de la gestión de la RSE. [leer en PDF 1 pg]

En la defensa pública de la sostenibilidad, sea en aspectos ambientales, culturales, laborales o económicos, siempre existe el riesgo de entrar en un terreno político que dificulte la adhesión o que distorsione la vinculación a derechos humanos globales. En el caso de la diversidad lingüística, una buena práctica concreta es poner el acento no en la propia lengua sino en las demás, garantizando así que no antepone los intereses propios a un modelo equilibrado y justo de diversidad. Esto se puede concretar en la demanda que todo producto vaya etiquetado, además de en las lenguas de mayor alcance, siempre en la lengua del país donde ha sido producido, aunque sea minoritaria, para favorecer el respeto a la diversidad y la dignidad de las lenguas menores. Este es un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: valorar y recomendar activamente que los productos que adquirimos lleven la lengua de donde han sido hechos permite superar la defensa de la propia lengua para situarnos en la defensa de un modelo global de diversidad lingüística.

Y ahora un ejemplo real situado en el campo del turismo, una carta enviada a un hotel de Bretaña (Francia):


Apreciados y apreciadas,

Les queremos agradecer la calidad del servicio y la atención recibida, al tiempo que les queremos hacer una consideración que seguro que sabrán comprender.

Escogimos la Bretaña como destino turístico porque hemos captado la fuerza de su cultura y la densidad de su historia. Esto quiere decir magníficos castillos que todo el mundo puede disfrutar, bellísimos pueblos que todos podemos recorrer, riquísimas tradiciones musicales o gastronómicas de las que todo el mundo puede disfrutar... pero también significa este patrimonio intangible que es su lengua bretona.

Hemos observado con tristeza que la lengua bretona, la propia de esta tierra, no está presente de manera significativa en sus actividades comerciales. Nosotros somos de Barcelona (Cataluña) y no sabemos nada de bretón, pero nos gusta visitar territorios cultos y civilizados donde se respeta su legado cultural, entre el que está la lengua.

En tanto que turistas extranjeros tenemos necesidad de poder comunicarnos en alguna lengua más accesible. Agradeceremos tener las indicaciones en francés y en inglés para que podamos entenderlas correctamente. Pero no quisiéramos tener la sensación de que nuestra presencia junto a miles de otros turistas hace un mal favor a la lengua que durante siglos se ha hablado en la Bretaña y que ahora está en riesgo de desaparición. Aunque no lo podamos entender, sabemos valorar que el bretón esté presente en las indicaciones públicas. Y si nos vamos habiendo aprendido una docena de palabras bretonas las guardaremos en nuestro interior como un recuerdo que nos llevamos de la grandeza y singularidad de la Bretaña.

Respecto a su empresa, valoraríamos que incorporara de manera más consistente criterios de responsabilidad social corporativa, tanto de respeto al medio ambiente, a la comunidad donde operan, a las condiciones laborales o los impactos económicos, incluyendo las actuaciones de sus proveedores y subcontratistas. Del mismo modo, el respeto a las identidades locales y la diversidad lingüística forma parte de esta manera ética y socialmente responsable de hacer negocio dentro de una comunidad.

Finalmente, en contra de todos los tópicos que a menudo nadie nos pregunta, los turistas no somos meros usuarios de servicios que queremos asépticamente a nuestra medida. Nos gustaría generar el mínimo impacto en el destino, no alterar sus ecosistemas naturales ni su sostenibilidad social, cultural y económica. Cuando sentimos argumentos de que la lengua bretona no está presente en las indicaciones del hotel porque los turistas no lo entienden, nos hacen sentir mal, nos hacen cómplices de la falta de consideración a su propia lengua. Quizás han dado forma racional a una falta de autoestima y nos utilizan para justificarlo. Ojalá que todavía pudiéramos incluso ayudar, a partir de nuestro respeto a la singularidad local, a fomentar un desarrollo sostenible que ponga en valor los activos del propio territorio como el patrimonio lingüístico.

Les expreso, pues, que me sentiré dichoso de visitar unas tierras que hacen una aproximación integralmente sostenible al turismo y que nos tratan como personas cultas y ciudadanos sensibles, no como meros consumidores asépticos o devoradores de recursos.


Este artículo se encuentra disponible en:
www.collaboratio.net/mm/File/es/Art.jmcanyelles_Requerir_respeto_diversidad_ling.pdf

Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net, promotor del think tank www.ResponsabilitatGlobal.com. Asesora a empresas, gobiernos y organizaciones. Es asesor técnico de la Cámara de Comercio de Barcelona. Colabora con la Asociación para las Naciones Unidas. Coordinador de la Comisión RS de la Ass. Cat. Contabilidad y Dirección www.accid.cat y colabora con diferentes universidades. Promueve collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables (TSR)

#RespGlobal Avui 26 de setembre és el Dia Europeu de les Llengües, una jornada que se celebra des del 2001, Any Europeu de les Llengües. Amb aquest motiu faré una reflexió d’un sol paràgraf, acompanyada d’un exemple de bona pràctica que pot afavorir reconsiderar algunes actituds corporatives en el marc de la gestió de l’RSE. [llegir en PDF 1 full]

En la defensa pública de la sostenibilitat, sigui en aspectes ambientals, culturals, laborals o econòmics, sempre hi ha el risc d’entrar en un terreny polític que en dificulti l’adhesió o que distorsioni la vinculació a drets humans globals. En el cas de la diversitat lingüística, una bona pràctica concreta és posar l’accent no en la pròpia llengua sinó en les altres, garantint així que no s’avantposen els interessos propis a un model equilibrat i just de diversitat. Això es pot concretar en la demanda que tot producte vagi etiquetat, a més de en les llengües de major abast, sempre en la llengua del país on ha estat produït, encara que sigui minoritària, per tal d’afavorir el respecte a la diversitat i la dignitat de les llengües menors. Aquest és un model equilibrat i sostenible de defensa de les identitats: valorar i recomanar activament que els productes que adquirim portin la llengua d’on han estat fets permet superar la defensa de la pròpia llengua per situar-nos en la defensa d’un model global de diversitat lingüística.

I ara un exemple real situat en el camp del turisme, una carta enviada a un hotel de Bretanya (França):


Benvolguts i benvolgudes,

Els volem agrair la qualitat del servei i l’atenció rebuda, alhora que els volem fer una consideració que segur que sabran comprendre.

Hem escollit la Bretanya com a destinació turística perquè hem captat la força de la seva cultura i la densitat de la seva història. Això vol dir magnífics castells que tothom pot gaudir, bellíssims poblets que tots podem recórrer, riquíssimes tradicions musicals o gastronòmiques de què tothom pot fruir... però també vol dir aquest patrimoni intangible que és la seva llengua bretona.

Hem observat amb tristesa que la llengua bretona, la pròpia d’aquesta terra, no està present de manera significativa a les vostres activitats comercials. Nosaltres som de Barcelona (Catalunya) i no sabem gens de bretó, però ens agrada visitar territoris cultes i civilitzats on es respecta el seu llegat cultural, entre el qual la llengua.

En tant que turistes forasters tenim necessitat de poder comunicar-nos en alguna llengua més accessible. Agrairem que tingueu les indicacions en francès i en anglès per tal que puguem entendre-les correctament. Però no voldríem tenir la sensació que la nostra presència al costat de milers d’altres turistes fa un mal favor a la llengua que durant segles s’ha parlat a la Bretanya i que ara està en risc de desaparició. Encara que no el puguem entendre, sabem valorar que el bretó estigui present a les indicacions públiques. I si marxem havent après una dotzena de paraules bretones les guardarem dins nostre com un record que ens enduem de la grandesa i singularitat de la Bretanya.

Respecte a la seva empresa, valoraríem que incorporés de manera més consistent criteris de responsabilitat social corporativa, tant de respecte al medi ambient, a la comunitat on operen, a les condicions laborals o als impactes econòmics, incloent les actuacions del vostres proveïdors i subcontractistes. De la mateixa manera, el respecte a les identitats locals i a la diversitat lingüística forma part d’aquesta manera ètica i socialment responsable de fer negoci dins una comunitat.

Finalment, en contra de tots els tòpics que sovint ningú no ens pregunta, els turistes no som mers usuaris de serveis que volem asèpticament a la nostra mida. Ens agradaria generar el mínim impacte en el destí, no alterar els seus ecosistemes naturals ni la seva sostenibilitat social, cultural i econòmica. Quan sentim arguments que la llengua bretona no està present en les indicacions de l’hotel perquè els turistes no l’entenen, ens feu sentir malament, ens feu còmplices de la manca de consideració a la vostra pròpia llengua. Heu donat forma racional a la vostra manca d’autoestima i ens feu servir per a justificar-ho. Tan de bo que encara poguéssim fins i tot ajudar, a partir del nostre respecte a la singularitat local, a fomentar un desenvolupament sostenible que posi en valor els actius del propi territori com el patrimoni lingüístic.

Us expresso, doncs, que em sentiré joiós de visitar unes terres que fan una aproximació integralment sostenible al turisme i que ens tracten com a persones cultes i ciutadans sensibles, no com a mers consumidors asèptics o devoradors de recursos.


Aquest article es troba disponible a:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Requerir_respecte_diversitat_ling.pdf

Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net, promotor del think tank www.ResponsabilitatGlobal.com. Assessora empreses, governs i organitzacions. És assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·labora amb l’Associació per a les Nacions Unides. Coordinador de la Comissió RS de l’Ass. Cat. Comptabilitat i Direcció www.accid.cat i col·labora amb diferents universitats. Promou collaboratio, iniciativa per als TSR

Ara que celebrem l'Any Europeu del Voluntariat, convé recordar que fa tot just deu anys se celebrava l'Any Internacional del Voluntariat, promogut per les Nacions Unides. A Catalunya es va celebrar intensament però amb la intenció d'aprofitar la circumstància per iniciar un procés de treball entre el sector voluntari i la Generalitat de Catalunya, amb el lideratge de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL).

El Procés 2001-2003: el voluntariat i l'associacionisme, en marxa! va incloure Jornades sectorials (Voluntariat penitenciari, voluntariat ambiental, ...); Dinàmiques comarcals i exposició itinerant; Fòrum de dirigents associatius ; i les II Jornades d’Associacionisme i Voluntariat, entre d'altres.

El més rellevant del procés va ser que ens va portar cap al 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat, i aquest cap al Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat.

Si entreu a l'enllaç hi trobareu el llibre amb les ponències i conclusions del 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat celebrat el 15 i 16 novembre de 2002 i organitzat per l'INCAVOL amb la participació de 1.500 entitats de Catalunya. En aquesta publicació podeu trobar les ponències del congrés i les conclusions, així com la traducció al castellà, al francès i a l'anglès. Ponència marc: Model Català de l'Associacionisme i el Voluntariat i escenaris de futur; Ponència 1: Els perfils del voluntariat, Ponència 2: El voluntariat dins de l'organització; Ponència 3: Drets i deures de les organitzacions; Ponència 4: Una nova cultura organitzativa; Ponència 5: L'associacionisme i el voluntariat com a motor de canvis i facilitador de la convivència; Ponència 6: Participació ciutadana; Ponència 7: La promoció, el creixement i l'estructuració del Tercer Sector.

Entre les moltes reflexions que es van fer al llarg d'aquest procés, va ser significatiu referir-se al model català d'associacionisme i voluntariat, amb ponències de Francesc Torralba (Fòrum de dirigents associatius, de Josep Maria Canyelles (Congres 2001 de Friburg), i de Carles Armengol (2n Congrés Català). A banda de partir d'una realitat històrica i present, s'expressaven unes demandes particulars, entre les quals les que provenien de la diferent manera d'entendre les polítiques públiques de foment del voluntariat.

El Dia Mundial del Medi ambient (DMMA) és un dels instruments que utilitzen les Nacions Unides per fomentar la sensibilització mundial sobre el medi ambient i promoure l'atenció i acció política sobre aquest tema.

Se celebra des de 1972, i va ser establert per l'Assemblea General de Nacions Unides en la seva Resolució 2994 (XXVII), de 15 de desembre de 1972, amb què es va iniciar la Conferència d'Estocolm, el tema central de la qual va ser el Mitjà Humà. Aquest mateix dia, l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la creació del Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA).

Els objectius del DMMA són donar una cara humana als temes ambientals, motivar les persones perquè es converteixin en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu, promoure el paper fonamental de les comunitats en el canvi d'actitud cap a les qüestions ambientals i fomentar la cooperació, la qual garantirà que totes les nacions i persones gaudeixin d'un futur més pròsper i segur.

Aquest any el tema principal és "Boscos: La natura al seu servei", el qual destaca la necessitat de conservar els boscos i fer-ne un ús sostenible. Per primera vegada des que es va iniciar aquesta celebració l'any 1972, la República de l'índia en serà el país amfitrió el 5 juny 2011.

Les activitats a favor del medi ambient es realitzen durant tot l'any, però el seu punt més alt és el 5 de juny, amb la participació de persones d'arreu del món. Participeu-hi! Hi ha literalment milers de formes per fer alguna cosa positiva pel medi ambient.

El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sr. Josep Enric Llebot, es complau a convidar-vos a la conferència

Procedim a modificar el logotip de l'Any Europeu del Voluntariat que usem en aquest bloc.

Ja fa un parell de mesos que teníem pendent de fer-ho, però de vegades hi ha coses -que considerem més importants- que passen per davant.

Es veu que en un moment determinat algú fa fer notar que el logo que s'havia dissenyat per a aquest any europeu tenia una similitud amb una esvàstica. Per això han reduït els braços que s'hi representen de quatre a tres, passant d'una forma quadrada a una forma triangular.

De fet, no sé si públicament ho han explicat així, però aquesta és la raó. Sincerament, ho trobem una mica exagerat, però endavant: tot sigui perquè tothom faci servir la mateixa imatge. Us deixem aquí a la dreta la imatge prohibida per si algú vol comparar-la...

Darrers articles i notícies sobre voluntariat a Responsabilitat Global:

• Auge del voluntariat
• Declaració Any Europeu del Voluntariat 2011
• Benestar Social i Família i la UAB participen en un projecte interregional d'àmbit europeu per promoure el voluntariat social
• Una associació empresarial fomenta el voluntariat d'assessorament a nous emprenedors
• Vancouver visita Barcelona per a explicar el model de sostenibilitat i altres aspectes organitzatius dels seus Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern
• Josep Maria Canyelles forma part del Comitè de Voluntariat de la Candidatura Barcelona Pirineu 2011
• Canyelles intervé al curs "Any Europeu del Voluntariat"
• Comença l'Any Europeu del Voluntariat 2011
• Canyelles demana que la definició de voluntariat inclogui explícitament la pertinença a una organització
• Fa 10 anys vam celebrar l'Any Internacional del Voluntariat
• Més continguts de voluntariat a Responsabilitat Global

En celebrar el 24 de març el Dia Internacional del Dret a la Veritat i per la Dignitat de les Víctimes, l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Navy Pillay, va rendir tribut a l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero, un defensor dels drets humans que va ser assassinat aquest dia el 1980 per condemnar les violacions comeses al seu país contra els més vulnerables.

Pillay va afirmar que tant les víctimes de violacions de les seves garanties fonamentals com les seves famílies tenen el dret inalienable de saber la veritat sobre els esdeveniments, circumstàncies i raons relacionats amb els crims que han patit. A més, tenen el dret a saber qui són els perpetradors i a conèixer la sort i parador de les víctimes. L'alta comissionada va sostenir que la veritat és un instrument per combatre la impunitat, per fer justícia i per evitar que es segueixin cometent atrocitats.

http://www.un.org/es/events/righttotruthday/documents.shtml

"Els boscos, per a les persones"

Algunes de les vegades que hem parlat de boscos:

25.2.11 Figueres ha reconegut "manca de voluntat política" en la lluita contra el canvi climàtic
22.12.10 Efectes nocius del wifi en els arbres // Efectos nocivos del wifi en los árboles
13.11.10 La Custòdia del Territori als programes electorals de les eleccions catalanes
30.5.10 Martí Boada: "No n'hi ha prou amb buscar alternatives energètiques, cal canviar els sistemes de producció"
22.1.10 Missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855
11.9.08 Responsabilitat Global abordarà reptes de la política forestal en el VI Fòrum
13.2.08 La societat catalana fa més de 900 propostes per mitigar el canvi climàtic

Com cada any, demà 8 de març se celebrarà a tot el món el Dia Internacional de la Dona. Aquest any no s'ha escollit un tema global, sinó que s'ha optat per deixar que cadascuna les diverses organitzacions, governs, i grups de dones del món triïn diferents temes per reflectir la qüestió de gènere de manera local i global.

Cal destacar, però, que enguany fa 100 anys que se celebra aquesta efemèride en què es recorda la tragèdia de les dones que van morir defensant els seus drets.

En aquest sentit, volem destacar que les dones al llarg de les últimes dècades han anat adquirint drets que abans era impossible plantejar-se. Però malgrat el progrés visible, països tant del primer com del tercer món lamenten cada dia el maltractament, la discriminació i fins a la mort de dones, mares i treballadores de tots els estrats socials.

Cal esmentar que, malgrat el progrés assolit, és molt important replantejar-se els valors i l'ètica que es transmet a les noves generacions infantils / juvenils. És per això que, tot pla nacional contra la violència de gènere ha de destinar recursos suficients i introduir canvis en el sistema perquè els valors d'equitat i de respecte siguin factibles en qualsevol context social, només d'aquesta manera l'eradicació de la violència contra la dona serà possible.

Més informació de les activitats del Dia Internacional de la Dona al món: www.internationalwomensday.com

La justícia social és la base de l'estabilitat nacional i prosperitat mundial, va sostenir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, en el seu missatge per al Dia Mundial de la Justícia Social, que s'ha celebrat el 19 de febrer, en què va pugnar per l'accés de tota la població als serveis bàsics i l'ocupació decent.

En l'actualitat el 80% de la població mundial no té una protecció social adequada i les desigualtats són cada vegada més grans, com el nombre de persones pobres, vulnerables i marginades. Ban va considerar que l'actual crisi fa més important encara la urgència d'aconseguir la justícia social.

En aquest sentit, Ban va destacar els esforços de l'ONU per garantir la seguretat alimentària, els serveis de salut per a tots i les pensions per al 80% dels ancians del món que no en tenen. D'altra banda, va afirmar que la justícia social també redueix els riscos de descontentament, delinqüència i violència.

http://www.un.org/esa/socdev/social/intldays/IntlJustice/2011/index.html

Font: Associació per a les Nacions Unides

.