Number of results 25
for catalunya
13/05/2012 - Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020
Encara s'hi poden fer al·legacions e incorporar noves idees fins al 15 de JUNY del 2012
Aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.
Des d’una perspectiva climàtica aquest Pla és una part molt significativa de la planificació en matèria de política climàtica. Cal tenir present, no obstant, que el Pla no inclou d’altres aspectes del canvi climàtic com ara les emissions de gasos d’efecte hivernacle no vinculades a l’energia, l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...), l’adaptació als impactes del canvi climàtic o el desenvolupament de models climàtics regionals, que d’acord amb el Pla de Govern 2011-2014 seran objecte de tractament en el Pla de Mitigació i l’Estratègia d’Adaptació.
L’energia té una estreta relació amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econòmica, social, d’equilibri territorial i ambiental). La seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són, sens dubte, factors crucials per al desenvolupament econòmic. D’altra banda, és evident que moltes de les formes de producció i consum d’energia poden reduir la sostenibilitat ambiental.
En els pròxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la seguretat i la qualitat del subministrament energètic; establir un model energètic competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir el consum dels combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia, per arribar a un model català de generació i consum d’energia que sigui sostenible i que contribueixi a l’objectiu europeu de descarbonització de l’economia.
Font: gencat.cat
- Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 [PDF, 15,79 MB.]
Document provisional per sotmetre al tràmit d'informació pública d'acord amb el que preveu l'article 23 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes. - Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 [PDF, 6,13 MB.]
09/05/2012 - La Taula del Tercer Sector fa una crida a participar a la ‘Marató per la pobresa’
La ‘Marató per la pobresa’ permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat.
Quan falten 3 setmanes per a la celebració de la ‘Marató per la pobresa’, el proper 27 de maig, les entitats socials del país volen expressar el seu suport a la iniciativa ja que permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat. Alhora, la Taula del Tercer Sector considera que la ‘Marató per la pobresa’ permetrà fomentar la solidaritat i el compromís ciutadà amb les persones que no disposen de prou ingressos per atendre les seves necessitats bàsiques. L’alt nombre de projectes presentats a la Marató per les ONG socials, més de 235 de 288 entitats socials diferents, demostra també la voluntat del Tercer Sector Social de donar resposta a moltes d’aquestes necessitats.
La Taula del Tercer Sector remarca que la celebració d’un esdeveniment tan gran com la ‘Marató’ no haurà de substituir en cap cas la responsabilitat dels poders públics en la lluita contra la pobresa i les creixents desigualtats que afecten greument la nostra societat. Sinó que es tracta d’un esforç complementari del conjunt de la societat civil catalana, perquè cap govern ni pot ni ha d’afrontar en solitari aquest objectiu, i perquè avui, més que mai, tots hem de donar el millor de nosaltres mateixos per donar-hi resposta: el nostre govern, les entitats socials, les empreses, les institucions, els agents socials, i tota la ciutadania.
La Taula del Tercer Sector fa una crida, doncs, a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya a participar en la propera ‘Marató per la Pobresa’, i a sumar-se al combat contra la pobresa i l’exclusió social.
Podeu llegir la Declaració aquí.
08/05/2012 - Tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'
Òmnium acollirà la tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'
Òmnium ha organitzat un acte per conèixer quina és la situació actual dels gitanos catalans. La tertúlia, que es farà el dijous 17 de maig a partir de les 7 de la tarda a la seu nacional d'Òmnium Cultural, comptarà amb la presència d'Antoni Carbonell (Sicus), Manel Carbonell i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i servirà per ratificar el compromís existent entre l'entitat i el col·lectiu gitano català.
L'acte duu per nom La veu dels gitanos catalans i permetrà als assistents conèixer de primera mà el present d'un col·lectiu que fa molts segles que va arribar al nostre país i que ha mantingut peculiaritats pròpies al mateix temps que ha fet seva part de la cultura tradicional catalana. Al final de l'acte, un dels ponents, Antoni Carbonell (Sicus), cantant de grups com Sabor de Gràcia, interpretarà un parell de cançons.
Font: Omnium.cat
Òmnium ha organitzat un acte per conèixer quina és la situació actual dels gitanos catalans. La tertúlia, que es farà el dijous 17 de maig a partir de les 7 de la tarda a la seu nacional d'Òmnium Cultural, comptarà amb la presència d'Antoni Carbonell (Sicus), Manel Carbonell i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i servirà per ratificar el compromís existent entre l'entitat i el col·lectiu gitano català.
L'acte duu per nom La veu dels gitanos catalans i permetrà als assistents conèixer de primera mà el present d'un col·lectiu que fa molts segles que va arribar al nostre país i que ha mantingut peculiaritats pròpies al mateix temps que ha fet seva part de la cultura tradicional catalana. Al final de l'acte, un dels ponents, Antoni Carbonell (Sicus), cantant de grups com Sabor de Gràcia, interpretarà un parell de cançons.Font: Omnium.cat
08/05/2012 - Les empreses no poden amagar el cap sota l’ala davant l'ofec econòmic
Jordi Pujol fa reflexió del butlletí del Centre d'Estudis demanat que les empreses i el conjunt de la societat civil actuï amb un gran sentit de responsabilitat per a evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya
Com a país i com a societat vivim un temps crític. En l’àmbit polític i econòmic. I social. En el de la cohesió i de la convivència. En el de la identitat i en el dels valors. En el marc de la Unió Europea, de tot l’Estat i de Catalunya. Ningú no se’n pot desentendre. Tots els sectors socials, totes les famílies polítiques, tot el món econòmic hi ha de pensar i ha d’opinar. I ho haurà de fer d’una forma responsable i compromesa. Perquè la situació ja no dóna per a eufemismes. [...]
Tot plegat porta a una conclusió. Per evitar l’asfíxia econòmica de Catalunya, amb repercussions que van de la sanitat a la cultura, de l’escola al transport urbà, de la recerca i la innovació a l’atenció a la gent gran, en general de la qualitat de vida i la política social a la competitivitat econòmica, cal un canvi molt important en el finançament de Catalunya que molt principalment –caldrà repetir-ho?– passa per la Generalitat. Tothom n’ha de ser conscient de debò, no fingint-ho. Això val per al món sindical i no cal dir per al món polític. I per al mediàtic i l’acadèmic. I cal subratllar que val també, i molt, per al món econòmic. I en general val per a tots aquells als quals espanta un possible allunyament creixent entre Catalunya i Espanya. Allò que se’n diu «desafecció», o «xoc de trens», o «ruptura de ponts», etcètera. Ja que això els espanta, que assumeixin la responsabilitat de comprometre’s. Aquí a Catalunya i a fora de Catalunya. Alguns sectors socials i econòmics tenen ara, i tindran en un futur molt proper, una gran responsabilitat a l’hora d’evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya. Que vol dir de la societat catalana. [llegir article sencer]
08/05/2012 - La Marató de la Pobresa estrena spot
L'equip de la Marató de TV3 ha tornat a fer un bon anunci, aquesta vegada sobre la pobresa, amb un missatge escènic sobre l'exclusió social: 
20/04/2012 - El Barça presenta el projecte FutbolNet
Els presidents Mas i Rosell expliquen un programa per fomentar el futbol i els seus valors entre els nens catalans

Divendres, 20 de abril del 2012
EL PERIÓDICO / BARCELONA El president del Barça Sandro Rosell ha presentat aquest divendres al Palau de la Generalitat, amb el president Artur Mas, el projecte FutbolNet, un programa amb què es pretén fomentar valors positius entre els més joves a través del futbol. Rosell ha explicat que el projecte, que es portarà a terme en 20 localitats de tot Catalunya i arribarà a uns 4.000 joves, els fa "molta il·lusió" perquè com es va veure a la prova pilot a Salt "ha funcionat", segons les seves pròpies paraules.
Es tracta d'un programa en què nens i nenes amb risc d'exclusió social o problemes d'integració participen en partits de futbol en què s'incideix en el diàleg i la bona convivència. "Volem que els 4.000 nois tinguin els valors que a la Masia tractem d'implementar a tot el món", ha explicat Rosell en la presentació de FutbolNet. En un acte en què no s'han permès les preguntes dels periodistes ni hi ha hagut declaracions posteriors, el president del Barça, a un dia del clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou, no ha entrat en el terreny esportiu.
Per la seva part, el president de la Generalitat ha agraït la sensació de "pinya de país" per portar a terme aquest tipus d'iniciatives i ha assegurat que s'anirà estenent per tot Catalunya. "Aquest programa no pretén buscar jugadors excel·lents, però és excel·lent per la seva finalitat, pels seus objectius, que em semblen molt lloables i necessaris en el moment en què estem", ha declarat Mas. [llegir sencer al Periódico]
Es tracta d'un programa en què nens i nenes amb risc d'exclusió social o problemes d'integració participen en partits de futbol en què s'incideix en el diàleg i la bona convivència. "Volem que els 4.000 nois tinguin els valors que a la Masia tractem d'implementar a tot el món", ha explicat Rosell en la presentació de FutbolNet. En un acte en què no s'han permès les preguntes dels periodistes ni hi ha hagut declaracions posteriors, el president del Barça, a un dia del clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou, no ha entrat en el terreny esportiu.
Per la seva part, el president de la Generalitat ha agraït la sensació de "pinya de país" per portar a terme aquest tipus d'iniciatives i ha assegurat que s'anirà estenent per tot Catalunya. "Aquest programa no pretén buscar jugadors excel·lents, però és excel·lent per la seva finalitat, pels seus objectius, que em semblen molt lloables i necessaris en el moment en què estem", ha declarat Mas. [llegir sencer al Periódico]
12/04/2012 - La Marató de TV3 bat el seu rècord de recaptació amb l’edició de 2011
El marcador de La Marató de TV3 celebrada el desembre de 2011 se situa en el punt més alt de la història del programa, gràcies als donatius que els ciutadans han fet fins al 31 de març de 2012 i que sumen un total de 8.931.418 €. El projecte consolida, així, 20 anys d’impuls a la recerca biomèdica i a la sensibilització social a Catalunya.
En aquest sentit, per tal de lluitar contra la pobresa i afavorir la inclusió social, la Fundació La Marató de TV3 i Televisió de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família han posat en marxa la Marató per la pobresa, una marató excepcional que tindrà lloc el proper 27 de maig.
La Marató de TV3 bat el seu rècord de recaptació amb l’edició de 2011
En aquest sentit, per tal de lluitar contra la pobresa i afavorir la inclusió social, la Fundació La Marató de TV3 i Televisió de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Benestar Social i Família han posat en marxa la Marató per la pobresa, una marató excepcional que tindrà lloc el proper 27 de maig.
La Marató de TV3 bat el seu rècord de recaptació amb l’edició de 2011
23/03/2012 - El sector agroalimentari ecològic continua creixent a Catalunya malgrat la crisi
Així ho indiquen les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica catalana 2000-2011
El conseller Pelegrí ha anunciat un nou Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica en què hi participaran 7 departaments i que formarà part de l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació 2012-2015

El conseller Pelegrí ha anunciat un nou Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica en què hi participaran 7 departaments i que formarà part de l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació 2012-2015
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha presidit, aquest matí, a Barcelona, la presentació de les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica a Catalunya 2000-2011.
En el decurs de la presentació, Pelegrí ha remarcat la bona salut de la producció agrària ecològica a Catalunya malgrat el context global actual atès que es manté com una de les comunitats autònomes més dinàmiques i continua la seva línia ascendent tant en nombre d’operadors, com en superfície, en ramaderia, en cellers ecològics, i les empreses comercialitzadores i distribuïdores, i –com indiquen les dades presentades avui- es podria parlar de 2011 com “un any de rècord”.
Com ha fet palès el conseller, el Govern català impulsa l’agricultura i la ramaderia ecològiques tant per l’excel·lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambientals que aporten. “Catalunya ha estat pionera a l’Estat espanyol en el camp de la producció agrària ecològica, i, com constaten les dades presentades avui, continua sent-ne una de les comunitats capdavanteres”, ha afirmat Pelegrí.
De fet, i malgrat la crisi, la producció agrària ecològica catalana manté bones perspectives de creixement, esdevenint un dels pocs sectors primaris que té un comportament positiu i constitueix una alternativa per a altres productors i empreses agroalimentàries. “Les dades de creixement demostren que es tracta d’un sector amb vitalitat i bones perspectives de creixement, tant en el mercat intern com per a les produccions orientades als mercats exteriors”, ha constatat Pelegrí, qui ha assenyalat que aquest creixement incideix més en certs subsectors agraris, com ara la vinya, que en els darrers anys està mostrant un elevat dinamisme i perspectives, orientant el seu futur cap a produccions de qualitat amb alt valor afegit. A més, la recent aprovació de les normes europees per a la vinificació permetrà l’etiquetat dels vins com a ecològics i pot ajudar encara més les perspectives de Catalunya en aquest camp. Altres produccions en expansió són l’olivera i la ramaderia de carn, així com les activitats industrials lligades a la producció d’aliments ecològics.
El titular del Departament també ha constatat que, malgrat tot, també hi ha certs subsectors de producció que encara no es desenvolupen al ritme de les necessitats que planteja el creixement del mercat intern de consum, com ara la producció de fruites i verdures, o de llet i productes làctics, que són els productes ecològics més demandats pels consumidors catalans. Val a dir que la conversió d’aquest tipus de produccions encara planteja dificultats tècniques que requereixen “el desenvolupament de solucions adaptades a les nostres condicions, el que passa pel foment de línies de recerca aplicades, la qual és justament una de les nostres prioritats actuals”.
El conseller també ha volgut constatar que la nova Política Agrària Comuna (PAC) suposarà una oportunitat per a ajudar al creixement del mercat ecològic, “que hem d’aprofitar, ara que toca preparar les mesures que s’aplicaran a partir del 2015.
Pelegrí també s’ha congratulat que tot i les dificultats del moment actual, els consumidors segueixen interessats a consumir productes saludables i de qualitat, i ha anunciat que enguany el Departament vol fer un nou baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics entre els consumidors catalans, per a conèixer en detall el que està passant, orientar millor les actuacions a desenvolupar, i seguir apostant per a divulgar els beneficis socials i ambientals d’aquest tipus de producció entre la població catalana. “Des del govern volem oferir al consumidor interessat en els productes ecològics la informació d’on pot trobar i consumir aquest tipus de producte. Per aquest motiu, estem interessats a proporcionar-los una eina que els permeti accedir a aquesta informació, atès que la dificultat de trobar els aliments ecològics és un dels principals motius que frenen el desenvolupament d’aquest sector. Una de les actuacions que estem desenvolupant actualment, i que ens permetrà reforçar la garantia que rep el consumidor, és l’establiment d’unes normes específiques per a aquells operadors que venen productes ecològics directament al consumidor final, especialment quan es tracta de productes que es fraccionen des del seu envàs o contenidor original”, ha explicat el conseller, afegint alhora que també s’està començant a treballar en el desenvolupament d’unes normes de certificació per a la restauració col·lectiva, així com pel reconeixement del producte local.
Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que les mesures del Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques “han tingut efectes positius, però ara tocava actualitzar-ne el contingut”, i per això es va convocar la Jornada de reflexió sobre la producció i l’alimentació ecològiques a Catalunya, el passat 13 d’octubre, a Manresa, amb totes les persones i entitats interessades; i ha avançat que, en conseqüència, “properament presentarem un Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica a aplicar al llarg d’aquesta legislatura, en el que hi participaran 7 departaments del Govern, i que pivotarà sobre tres eixos principals: el foment de les produccions, el foment de la comercialització, i el desenvolupament del consum, dins de cadascun dels quals es definiran uns projectes d’actuació, en què hi participaran les unitats més directament relacionades. Així, mitjançant aquests projectes, es podrà concretar i desenvolupar les actuacions necessàries per tal d’aconseguir el desenvolupament del sector ecològic”.
El conseller també ha explicat que algunes de les propostes que s’inclouran en aquest nou Programa de foment formaran part de l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació 2012-2015, i que en aquests moments, els diferents departaments, i en el cas del DAAM, totes les unitats relacionades, estan acabant de tancar la proposta de Programa de foment que es presentarà en breu. Finalment, Pelegrí ha apuntat que, a diferència de l’anterior Pla d’Acció, aquest Programa de foment serà un instrument més ajustat a les necessitats i a les possibilitats, no tindrà una concepció tant rígida i heterogènia, i podrà adaptar-se a l’entorn canviant que avui dia té la nostra societat, aprofitant tots aquells impulsos que es vagin generant per part de les empreses agroalimentàries i de la pròpia societat.
El sector agroalimentari ecològic creix i diversifica les activitats tot i la crisi
Per la seva banda, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha estat l’encarregat de presentar les estadístiques i l’evolució del sector a Catalunya 2000-2011. En aquest sentit, ha destacat que la producció agrària ecològica catalana manté bones expectatives de creixement atès que les dades reflecteixen que l’any 2011 ha estat de rècord. Un any més, tot i la crisi, el sector ecològic continua creixent, especialment en nombre d’operadors, en cultius com vinya i oliveres, i en quasi totes les activitats transformadores. El volum de facturació es va disparar durant 2010 –atès que el de 2011 no està tancat-, i fins i tot val a dir que s’observa creixements superiors als de l’any anterior, sobretot en elaboradors/importadors/comercialitzadors. Així, el sector compta amb 277 nous operadors ecològics inscrits (+16,9%) respecte 2010 arribant així als 1.916 operadors, el nombre de productors va créixer un 19,81% el 2011 fins assolir els 1.494 (l’any anterior +17,31%), el d’elaboradors/importadors/comercialitzadors (812) ha pujat un 17,34% (+7,96% el 2010), i la superfície inscrita un +10,69% (+16,77% el 2010).
Agricultura ecològica
El president del CCPAE ha explicat que els cultius majoritaris en agricultura ecològica són els típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals són els predominants), sent la vinya el principal conreu ecològic de Catalunya (27% del total de superfície de conreus) i el seu cultiu (5.316 hectàrees) ha pujat un +15,62% el 2011; mentre que el d’oliveres ecològiques (4.620 Ha), el segon per importància (23% del total de superfície de conreus), ha pujat un +18,25%; i els cereals continuen tercers (19% del total de superfície).
Ramaderia ecològica
D’altra banda, com ha afegit Valls, la ramaderia ecològica a Catalunya compta amb 573 explotacions (+16,7% respecte 2010), sent el vaquí de carn, amb 313 explotacions, la principal activitat (+12,59% respecte 2010). L’oví de carn és la segona per importància (+19,23% que 2010), amb 93 explotacions, i hi ha altres activitats que també creixen i prenen importància, com ho fan considerablement el cabrum de carn, que passa de 58 a 65 explotacions (+12,07%), l’equí de 33 a 47 (+42,42%), i l’avicultura de carn, de 12 a 17 (+41,17%), entre d’altres.
Indústries agroalimentàries ecològiques
Catalunya, tot i disposar de menys superfície destinada a la producció ecològica en relació a altres comunitats autònomes de l’Estat, inverteix més recursos en indústria agroalimentària. En aquest sentit, les activitats industrials se situen en 695 (+14,12% respecte a 2010).
Val a dir que l’agroindústria ecològica catalana es caracteritza per una gran diversificació d’activitats transformadores. Així, per activitats industrials, destaquen: l’elaboració i/o embotellament de vins/caves/escumosos: 108 cellers (+25,58% respecte 2010); comercialització i/o distribució: 94 empreses (+25,33%); i manipulació i/o envasament de la producció hortofructícola: 65 empreses (+10,17%).
Dades econòmiques
Finalment, en volum de facturació, el sector també va créixer un +23,53% del 2009 al 2010, passant de 85 milions d’euros a 105 milions d’euros; i els subsectors amb més volum de facturació el 2010 són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%); la comercialització i distribució (14%); i en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%). Val a dir que el volum de facturació creix en gairebé tots els sectors, llevat del de i fruiters i cítrics, i que el de fruits secs es recupera de la forta baixada de l’any anterior.
Finalment, Valls ha assenyalat que el CCPAE té 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al passat exercici, i que aquesta i moltes altres magnituds estadístiques i econòmiques com les ja explicades constaten la solidesa del sector ecològic català, que està resistint aquests anys de crisi gràcies a un consum fidel i creixent.
Font: gencat.cat
15/03/2012 - El déficit fiscal catalán sería ilegal en Alemania
Catalunya pierde cada año el 8,2% del PIB por el déficit fiscal y pone al país en una situación absolutamente insostenible
El conseller de Economía, Andreu Mas-Colell, ha presentado esta semana las balanzas actualizadas de los años 2006, 2007, 2008 y 2009, que revelan que la media del déficit fiscal: 16.000 millones anuales.
El déficit fiscal de Cataluña fue del orden de 16.003 millones anuales de media los años 2006, 2007, 2008 y 2009. Así lo ha revelado este lunes el conseller, que ha presentado las balanzas fiscales actualizadas de este periodo siguiendo el método que consensuaron los expertos del grupo de trabajo de 2004 (flujo del beneficio), algunos de los que este lunes han acompañado al consejero en la presentación [seguir leyendo noticia ARA]
'Esta situación en Alemania sería jurídicamente revisable'. Así de claro se ha mostrado el doctor en Economía de la UB al ser preguntado sobre el 8% de PIB que se va de Cataluña y no vuelve. Dijo que este déficit no se puede comparar con ningún otro caso en el mundo y que en Alemania, cuando se produjo una situación similar, se acotó de forma 'políticamente y jurídicamente sólida'. 'No como aquí, que plantear el pacto fiscal, limitar la solidaridad ... sea un tabú político.
Tugores ha criticado la 'perdurabilidad' del déficit fiscal en Cataluña y ha matizado que 'una cosa es solidaridad en determinados momentos puntuales para superar determinadas situaciones históricas' y la otra que se alargue tantos años. Cree que esta solidaridad sólo tiene sentido para 'regenerar el tejido productivo de estos otros lugares'. 'Si esta situación se perpetúa 10, 20 y 30 años demuestra que las políticas distributivas están mal hechas y requieren una revisión con mucha profundidad', ha sentenciado.
El conseller de Economía, Andreu Mas-Colell, ha presentado esta semana las balanzas actualizadas de los años 2006, 2007, 2008 y 2009, que revelan que la media del déficit fiscal: 16.000 millones anuales.Mas-Colell: "El dinero del déficit fiscal crean puestos de trabajo en otras comunidades" . El consejero diagnostica "pereza" en el Gobierno español para solucionar el desfase crónico, apuesta por la pedagogía y el pacto fiscal y desaconseja la insumisión tributaria
El expolio fiscal en Cataluña sería ilegal en Alemania: el doctor en Economía de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha asegurado que el déficit fiscal en Cataluña no tiene ningún caso homologable al resto del mundo y que 'no hay precedente'
Es por todos conocido que Cataluña sufre desde hace 30 años un expolio fiscal que le dificulta su financiación. El doctor en Economía de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha dicho que la situación en que se encuentra Cataluña sería ilegal en Alemania, ya que el Tribunal Constitucional alemán dictaminó que el déficit no puede superar el 4%, mientras que el catalán se sitúa por encima del 8%.'Esta situación en Alemania sería jurídicamente revisable'. Así de claro se ha mostrado el doctor en Economía de la UB al ser preguntado sobre el 8% de PIB que se va de Cataluña y no vuelve. Dijo que este déficit no se puede comparar con ningún otro caso en el mundo y que en Alemania, cuando se produjo una situación similar, se acotó de forma 'políticamente y jurídicamente sólida'. 'No como aquí, que plantear el pacto fiscal, limitar la solidaridad ... sea un tabú político.
Tugores ha criticado la 'perdurabilidad' del déficit fiscal en Cataluña y ha matizado que 'una cosa es solidaridad en determinados momentos puntuales para superar determinadas situaciones históricas' y la otra que se alargue tantos años. Cree que esta solidaridad sólo tiene sentido para 'regenerar el tejido productivo de estos otros lugares'. 'Si esta situación se perpetúa 10, 20 y 30 años demuestra que las políticas distributivas están mal hechas y requieren una revisión con mucha profundidad', ha sentenciado.
15/03/2012 - El dèficit fiscal català seria il·legal a Alemanya
Catalunya perd cada any el 8,2% del PIB pel dèficit fiscal i posa el país en una situació absolutament insostenible
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta setmana les balances actualitzades dels anys 2006, 2007, 2008 i 2009, que revelen que la mitjana del dèficit fiscal: 16.000 milions anuals
El dèficit fiscal de Catalunya va ser de l'ordre de 16.003 milions anuals de mitjana els anys 2006, 2007, 2008 i 2009. Així ho ha revelat aquest dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que ha presentat les balances fiscals actualitzades d'aquest període seguint el mètode que van consensuar els experts del grup de treball del 2004 (flux del benefici), alguns dels quals aquest dilluns han acompanyat el conseller en la presentació [continuar llegint notícia ARA]
Mas-Colell: "Els diners del dèficit fiscal creen llocs de treball en altres comunitats". El conseller diagnostica "mandra" en el Govern espanyol per solucionar el desfasament crònic, aposta per la pedagogia i el pacte fiscal i desaconsella la insubmissió tributària
L'espoli fiscal a Catalunya seria il·legal a Alemanya: el doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha assegurat que el dèficit fiscal a Catalunya no té cap cas homologable a la resta del món i que 'no hi ha precedent'És per tots conegut que Catalunya pateix des de fa 30 anys un espoli fiscal que li dificulta el seu finançament. El doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha dit que la situació en què es troba Catalunya seria il·legal a Alemanya, ja que el Tribunal Constitucional alemany va dictaminar que el dèficit no pot superar el 4%, mentre que el català es situa per sobre del 8%.
'Aquesta situació a Alemanya seria jurídicament revisable'. Així de clar s'ha mostrat el doctor en Economia de la UB en ser preguntat sobre el 8% de PIB que marxa de Catalunya i no torna. Ha dit que aquest dèficit no es pot comparar amb cap altre cas al món i que a Alemanya, quan es va produir una situació semblant, es va acotar de forma 'políticament i jurídicament sòlida'. 'No com aquí, que plantejar el pacte fiscal, limitar la solidaritat... sigui un tabú polític.
Tugores ha criticat la 'perdurabilitat' del dèficit fiscal a Catalunya i ha matisat que 'una cosa és solidaritat en determinats moments puntuals per superar determinades situacions històriques' i l'altra que s'allargui tants anys. Creu que aquesta solidaritat només té sentit per 'regenerar el teixit productiu d'aquests altres indrets'. 'Si aquesta situació es perpetua 10, 20 i 30 anys demostra que les polítiques distributives estan mal fetes i requereixen una revisió amb molta profunditat', ha sentenciat.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha presentat aquesta setmana les balances actualitzades dels anys 2006, 2007, 2008 i 2009, que revelen que la mitjana del dèficit fiscal: 16.000 milions anualsMas-Colell: "Els diners del dèficit fiscal creen llocs de treball en altres comunitats". El conseller diagnostica "mandra" en el Govern espanyol per solucionar el desfasament crònic, aposta per la pedagogia i el pacte fiscal i desaconsella la insubmissió tributària
L'espoli fiscal a Catalunya seria il·legal a Alemanya: el doctor en Economia de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, ha assegurat que el dèficit fiscal a Catalunya no té cap cas homologable a la resta del món i que 'no hi ha precedent'
'Aquesta situació a Alemanya seria jurídicament revisable'. Així de clar s'ha mostrat el doctor en Economia de la UB en ser preguntat sobre el 8% de PIB que marxa de Catalunya i no torna. Ha dit que aquest dèficit no es pot comparar amb cap altre cas al món i que a Alemanya, quan es va produir una situació semblant, es va acotar de forma 'políticament i jurídicament sòlida'. 'No com aquí, que plantejar el pacte fiscal, limitar la solidaritat... sigui un tabú polític.
Tugores ha criticat la 'perdurabilitat' del dèficit fiscal a Catalunya i ha matisat que 'una cosa és solidaritat en determinats moments puntuals per superar determinades situacions històriques' i l'altra que s'allargui tants anys. Creu que aquesta solidaritat només té sentit per 'regenerar el teixit productiu d'aquests altres indrets'. 'Si aquesta situació es perpetua 10, 20 i 30 anys demostra que les polítiques distributives estan mal fetes i requereixen una revisió amb molta profunditat', ha sentenciat.
11/03/2012 - On portar EuroVegas
El mes passat vaig fer un article amb motiu de la possible inversió per crear EuroVegas titulat Dilemes ètics en plena crisi. Em preguntava si seria acceptable que, forçats per la crisi, acceptéssim crear una mena d'enclavament dins del país amb una regulació diferent, amb estàndards més baixos en diferents matèries.
Fa un parell de setmanes vaig assistir a un sopar col·loqui a la Fundació ACIDH on el president Pujol es mostrava prudentment distant amb aquest projecte. "No forma part del nostre model de país", va dir. Tot i així, es mostrava comprensiu amb el fet que, en un moment com aquest, el govern no podia renunciar a explorar les possibilitats.
Aquesta setmana, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha fet una intervenció en el ple municipal que crec que té gran valor per la manera com s'expressa i el fons del que hi argumenta.
Untitled from El Prat on Vimeo.
Té tota la raó Tejedor, i també la té Jordi Pujol, tot i que es manifesti de manera més cauta. I segurament el govern es troba en una situació difícil en la qual no pot renunciar fàcilment a la temptadora oferta.
El que sí que està fora de discussió és que la inversió hauria de respectar plenament el marc legal, laboral, fiscal, ambiental, social... Això no s'hauria de tocar, amb l'excepció si es vol d'alguns avantatges fiscals en el moment de la inversió, cosa que també s'ha fet en altres grans inversions a molts territoris.
Un altre tema és la implicació dels municipis, i sembla evident que per lleialtat i afectació, aquests haurien d'estar-ne informats i expressar els seus punts de vista.
Però el debat de fons és sobre el model d'economia que volem per a Catalunya, sobre el que implica fer aquest equipament i sobre el que impedeix de poder desenvolupar en el futur, i sobre la pèrdua de sostenibilitat alimentària per la desaparició de terres fèrtils importantíssimes i segurament estratègiques.
Segurament el debat també queda presoner de la desesperació pel fet que l'alternativa a Catalunya, sigui que la inversió es faci a Madrid, amb el que suposa d'enorme concentració d'inversions públiques i privades, condicionades en altres casos -no en aquest- per un interès polític nacionalista que pretén construir una enorme capitalitat seguint el model de París i que aconsegueixi de retruc eradicar les diferències nacionals.
Jo em posionaria al costat de Tejedor i de Pujol. Però Pujol ha fet un pas que Tejedor encara no ha fet. I és que si no podem gestionar la nostra economia amb plena sobirania nacional i amb plena disponibilitat dels recursos econòmics que genera el país costa de poder tenir la valentia per renunciar a aquests projectes en moments com aquests.
Per mi, reinvertim en el model econòmic que volem tot allò que ara és dèficit fiscal, fem-ho amb planificació a llarg termini i no condicionats per aquesta eterna trifulca amb Espanya que ens fa perdre temps i energies, i diem-los als inversors americans -aquests- que se'n poden anar a Madrid sense problema.
Fa un parell de setmanes vaig assistir a un sopar col·loqui a la Fundació ACIDH on el president Pujol es mostrava prudentment distant amb aquest projecte. "No forma part del nostre model de país", va dir. Tot i així, es mostrava comprensiu amb el fet que, en un moment com aquest, el govern no podia renunciar a explorar les possibilitats.
Aquesta setmana, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha fet una intervenció en el ple municipal que crec que té gran valor per la manera com s'expressa i el fons del que hi argumenta.
Untitled from El Prat on Vimeo.
Té tota la raó Tejedor, i també la té Jordi Pujol, tot i que es manifesti de manera més cauta. I segurament el govern es troba en una situació difícil en la qual no pot renunciar fàcilment a la temptadora oferta.
El que sí que està fora de discussió és que la inversió hauria de respectar plenament el marc legal, laboral, fiscal, ambiental, social... Això no s'hauria de tocar, amb l'excepció si es vol d'alguns avantatges fiscals en el moment de la inversió, cosa que també s'ha fet en altres grans inversions a molts territoris.
Un altre tema és la implicació dels municipis, i sembla evident que per lleialtat i afectació, aquests haurien d'estar-ne informats i expressar els seus punts de vista.
Però el debat de fons és sobre el model d'economia que volem per a Catalunya, sobre el que implica fer aquest equipament i sobre el que impedeix de poder desenvolupar en el futur, i sobre la pèrdua de sostenibilitat alimentària per la desaparició de terres fèrtils importantíssimes i segurament estratègiques.
Segurament el debat també queda presoner de la desesperació pel fet que l'alternativa a Catalunya, sigui que la inversió es faci a Madrid, amb el que suposa d'enorme concentració d'inversions públiques i privades, condicionades en altres casos -no en aquest- per un interès polític nacionalista que pretén construir una enorme capitalitat seguint el model de París i que aconsegueixi de retruc eradicar les diferències nacionals.
Jo em posionaria al costat de Tejedor i de Pujol. Però Pujol ha fet un pas que Tejedor encara no ha fet. I és que si no podem gestionar la nostra economia amb plena sobirania nacional i amb plena disponibilitat dels recursos econòmics que genera el país costa de poder tenir la valentia per renunciar a aquests projectes en moments com aquests.
Per mi, reinvertim en el model econòmic que volem tot allò que ara és dèficit fiscal, fem-ho amb planificació a llarg termini i no condicionats per aquesta eterna trifulca amb Espanya que ens fa perdre temps i energies, i diem-los als inversors americans -aquests- que se'n poden anar a Madrid sense problema.
04/03/2012 - Defensem l'escola en català
Hem donat suport a aquesta campanya per defensar que es mantingui el català a l'escola davant els intents per fer retrocedir-lo, com ja s'està fent al País Valencià i a les Illes. La justícia espanyola ha arribat a un nivell tal de politització que ja no té cap vergonya per fer retrocedir els drets nacionals que s'havien anat aconseguint en la democràcia.
Envia aquesta carta als jutges del TSJC, cal que siguin conscients de la importància de mantenir l’escola en català
El proper 7 de març, el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya deliberarà, votarà i fallarà respecte l'execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular de l'ensenyament de Catalunya.
Després de concentrar-nos milers de persones davant del TSJC el passat 12 de febrer en senyal de protesta, ara ha arribat el moment de fer arribar als magistrats del TSJC la importància i el suport que té el model d'immersió lingüística per a la cohesió del nostre país Per això hem organitzat una campanya d'enviament de cartes als 23 magistrats del TSJC per demanar-los que no executin les sentències del Tribunal Suprem que posarien fi al nostre model d'escola en català.
T'animem doncs a enviar una carta electrònica als 23 jutges del TSJC, clicant aquest enllaç, i que facis córrer aquesta campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat... Només si els 23 jutges del TSJC copsen el suport social que té la immersió lingüística en català al nostre país podrem evitar una més que possible sentència adversa.
A més, Escola en Català continua recollint signatures exercint el dret de petició al Parlament de Catalunya per a que els parlamentaris aprovin la proposició de llei "Defensem l'Escola en Català" que preténblindar el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, fem una crida a presentar mocions als consistoris perquè el català sigui l'única llengua vehicular, i desenvoluparem tot un seguit d'accions de resposta a les sentències per mobilitzar el poble de Catalunya exigint al Govern que no les acati.
Ara més que mai, defensem l'Escola en Català!
Per saber què pots fer per l'Escola en Català visita www.escolaencatala.cat
Si vols col·laborar amb la campanya pots enviar un correu a info@escolaencatala.cat
Si tens algun dubte pots trucar al telèfon 681 243 025
El proper 7 de març, el Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal de Justícia de Catalunya deliberarà, votarà i fallarà respecte l'execució de les sentències del Tribunal Suprem que exigeixen a la Generalitat que el castellà sigui llengua vehicular de l'ensenyament de Catalunya.
Després de concentrar-nos milers de persones davant del TSJC el passat 12 de febrer en senyal de protesta, ara ha arribat el moment de fer arribar als magistrats del TSJC la importància i el suport que té el model d'immersió lingüística per a la cohesió del nostre país Per això hem organitzat una campanya d'enviament de cartes als 23 magistrats del TSJC per demanar-los que no executin les sentències del Tribunal Suprem que posarien fi al nostre model d'escola en català.
T'animem doncs a enviar una carta electrònica als 23 jutges del TSJC, clicant aquest enllaç, i que facis córrer aquesta campanya entre els teus amics, familiars, el teu centre docent, escola, col·legi, institut, facultat... Només si els 23 jutges del TSJC copsen el suport social que té la immersió lingüística en català al nostre país podrem evitar una més que possible sentència adversa.
A més, Escola en Català continua recollint signatures exercint el dret de petició al Parlament de Catalunya per a que els parlamentaris aprovin la proposició de llei "Defensem l'Escola en Català" que preténblindar el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, fem una crida a presentar mocions als consistoris perquè el català sigui l'única llengua vehicular, i desenvoluparem tot un seguit d'accions de resposta a les sentències per mobilitzar el poble de Catalunya exigint al Govern que no les acati.
Ara més que mai, defensem l'Escola en Català!
Per saber què pots fer per l'Escola en Català visita www.escolaencatala.cat
Si vols col·laborar amb la campanya pots enviar un correu a info@escolaencatala.cat
Si tens algun dubte pots trucar al telèfon 681 243 025
17/02/2012 - Marató per la pobresa
- Tal com vam informar aquest proper maig TV3 farà una Marató contra la pobresa i l'exclusió social
- Ahir vaig reunir-me amb els organitzadors de la Marató per parlar del paper de les empreses catalanes respecte a la pobresa, en el marc de la responsabilitat social.
- Els compromisos envers la pobresa no es limiten a les donacions econòmiques, sinó que també podem parlar d'aportació de materials com ara aliments, contractació de persones excloses, o desenvolupament de nous models de negoci que generin més justícia social (base de la piràmide, negocis inclusius...)
Davant l'evolució de la crisi i la pressió que aquesta ha posat sobre les entitats que treballen des de fa molts anys per combatre la pobresa a la nostra societat, els mitjans de comunicació públics de la CCMA –TV3 i Catalunya Ràdio– engeguen una acció excepcional: la Marató per la pobresa.
Segons les últimes dades conegudes, la taxa de risc de pobresa afecta gairebé un 20% de la població adulta de Catalunya i un 23,3% dels infants i joves. Per això, perquè ningú pot quedar fora de joc, amb la Marató per la pobresa que es farà al maig es pretén mobilitzar la societat per ajudar els que ajuden.
Els 20 anys d'experiència de La Marató de TV3 aportaran la qualitat, la transparència i el rigor per recaptar fons que, assessorats per una comissió d'experts de trajectòria reconeguda, es destinaran a projectes centrats en l'assistència, l'habitatge, la feina i la infància.
En un programa especial presentat per Antoni Bassas i Agnès Marquès, mostrarem les moltes cares que té la pobresa en el nostre país, ens hi acostarem i la mirarem de fit a fit, per fer palès que la tenim a la vora i la podem combatre no només ara, puntualment, sinó sempre, donant suport a les entitats i persones que hi treballen.
11/02/2012 - II Congrés de Comunicació Ambiental
Oriol Lladó inaugurarà el 2n congrés de Comunicació Ambiental. Amb la ponència 'Comunicació ambiental en temps de xarxes: reflexions i pistes per a un escenari ple d'oportunitats', Oriol Lladó donarà el tret de sortida del 2n Congrés de Comunicació Ambiental que se celebrarà els dies 24 i 25 de febrer a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta nova edició del Congrés girarà a l'entorn de les noves tecnologies i les xarxes socials aplicades a la difusió ambiental.
El certamen inclou enguany un nou espai, l’Aparador, des del que els participants poden presentar els seus propis projectes. Fins al 10 de febrer, els interessats en assistir-hi encara són a temps d'inscriure's.
Amb l’objectiu de donar a conèixer eines per a comunicar millor els missatges ambientals i ser un punt d'intercanvi d'experiències innovadores s’està preparant la 2a edició del Congrés de Comunicació Ambiental. Després de l’èxit del primer Congrés, amb més de 80 inscrits i prop de 20 ponents, enguany és el torn de les noves tecnologies.
L’estructura del programa manté els dos dies de Congrés. El divendres, durant tota la jornada, serà el torn de la part més teòrica, on s’exposaran diferents iniciatives innovadores en l’ús de noves tecnologies. Destaca la campanya de celebració del 50 anys de WWF/Adena o el Moviment R, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En aquest segon congrés es manté l’espai de tertúlia, en què s’establirà un diàleg en petits grups amb un especialista en noves tecnologies
(webs i blogs, xarxes socials, vídeo per Internet o aplicacions mòbils).
El dissabte al matí es dedicarà a posar en pràctica els coneixement amb els tallers. S’han plantejat sis tallers diferents, dos sobre els bàsics de les noves tecnologies (branding social i desenvolupament d’estratègia) i quatre més específics: geolocalització, captació de fons, nous formats de vídeo per Internet o creativitat en espais interactius.
El Congrés vol ser un espai de trobada per això també es dedicarà un espai per tal que cada participant pugui explicar la seva entitat o projecte i veure si, d’aquesta manera, poden sorgir col·laboracions. De fet, els inscrits al Congrés ja poden començar a relacionar-se abans de
trobar-se al 2n Congrés gràcies a les xarxes socials que ja s’han creat (Facebook, twitter, delicious o linkedin.
El 2n Congrés de Comunicació Ambiental està impulsat pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (www.centresostenibilitat.cat), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (www20.gencat.cat/portal/site/ptop), l'associació Limnos- EdC (www.limnos.org), la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (www.periodistes.org), el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (www.coamb.cat), l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat) i la Diputació de Girona (http://www.ddgi.cat/).
Hi col·laboren l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, el portal mónSOStenible, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient, la Xarxa de Custòdia del Territori, la fundació iWith.org, el portal d’economia domèstica i sostenible Jornal.cat, l’Escacc, fundació espai català de cultura i comunicació, l’associació STIC.cat, l’Institut del Territori i la Societat Catalana d’Educació Ambiental.
L'organització ha posat en marxa diverses xarxes socials per estar en contacte:
L’etiqueta del Congrés és #2ncongrescomamb.
@2ncongrescomamb
http://www.facebook.com/pages/2n-Congr%C3%A9s-de-Comunicaci%C3%B3-Ambiental/317970991553597
https://plus.google.com/b/112052476273658837243/
https://www.delicious.com/2ncongrescomamb/
Busca “2n Congrés de Comunicació Ambiental”
Font: Jornal.cat
El certamen inclou enguany un nou espai, l’Aparador, des del que els participants poden presentar els seus propis projectes. Fins al 10 de febrer, els interessats en assistir-hi encara són a temps d'inscriure's.
Amb l’objectiu de donar a conèixer eines per a comunicar millor els missatges ambientals i ser un punt d'intercanvi d'experiències innovadores s’està preparant la 2a edició del Congrés de Comunicació Ambiental. Després de l’èxit del primer Congrés, amb més de 80 inscrits i prop de 20 ponents, enguany és el torn de les noves tecnologies.
L’estructura del programa manté els dos dies de Congrés. El divendres, durant tota la jornada, serà el torn de la part més teòrica, on s’exposaran diferents iniciatives innovadores en l’ús de noves tecnologies. Destaca la campanya de celebració del 50 anys de WWF/Adena o el Moviment R, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En aquest segon congrés es manté l’espai de tertúlia, en què s’establirà un diàleg en petits grups amb un especialista en noves tecnologies
(webs i blogs, xarxes socials, vídeo per Internet o aplicacions mòbils).
El dissabte al matí es dedicarà a posar en pràctica els coneixement amb els tallers. S’han plantejat sis tallers diferents, dos sobre els bàsics de les noves tecnologies (branding social i desenvolupament d’estratègia) i quatre més específics: geolocalització, captació de fons, nous formats de vídeo per Internet o creativitat en espais interactius.
El Congrés vol ser un espai de trobada per això també es dedicarà un espai per tal que cada participant pugui explicar la seva entitat o projecte i veure si, d’aquesta manera, poden sorgir col·laboracions. De fet, els inscrits al Congrés ja poden començar a relacionar-se abans de
trobar-se al 2n Congrés gràcies a les xarxes socials que ja s’han creat (Facebook, twitter, delicious o linkedin.
El 2n Congrés de Comunicació Ambiental està impulsat pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (www.centresostenibilitat.cat), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (www20.gencat.cat/portal/site/ptop), l'associació Limnos- EdC (www.limnos.org), la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (www.periodistes.org), el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (www.coamb.cat), l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat) i la Diputació de Girona (http://www.ddgi.cat/).
Hi col·laboren l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, el portal mónSOStenible, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient, la Xarxa de Custòdia del Territori, la fundació iWith.org, el portal d’economia domèstica i sostenible Jornal.cat, l’Escacc, fundació espai català de cultura i comunicació, l’associació STIC.cat, l’Institut del Territori i la Societat Catalana d’Educació Ambiental.
L'organització ha posat en marxa diverses xarxes socials per estar en contacte:
L’etiqueta del Congrés és #2ncongrescomamb.
@2ncongrescomamb
http://www.facebook.com/pages/2n-Congr%C3%A9s-de-Comunicaci%C3%B3-Ambiental/317970991553597
https://plus.google.com/b/112052476273658837243/
https://www.delicious.com/2ncongrescomamb/
Busca “2n Congrés de Comunicació Ambiental”
Font: Jornal.cat
08/02/2012 - Quina sostenibilitat tenim com a país?
Jordi Pujol fa avui una reflexió editorial sobre la sostenibilitat del país. Entengui's que sostenibilitat no fa referència a temes ambientals, sinó al seu sentit ple: si el país és sostenible o no. De fet, Pujol no usa aquesta paraula, sinó que parla de si "Catalunya no és viable (o ho seria si...)".Es pregunta quina perspectiva tenim com a economia, com a societat equitativa, com a país cohesionat i amb capacitat d’integració, com a llengua i cultura, és a dir, com a identitat.
I la resposta que hi dóna no és positiva, si les coses no canvien: Si l’Estat espanyol ens continua escanyant financerament. Si políticament ens continua rebaixant o anul·lant competències, dificultant la defensa de la nostra llengua, entorpint el nostre desenvolupament econòmic, afeblint el nostre estat del benestar.
Pujol parla clar: en aquestes condicions Catalunya no és viable. En aquestes condicions Catalunya va relliscant i anirà relliscant cap a la gradual decadència econòmica, i cap a la pèrdua de qualitat del seu estat del benestar. A banda, l’afebliment de la seva llengua i la seva cultura, és a dir, la seva identitat.Hi ha la tradicional discussió sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Que vista l’experiència d’alguns dels nous estats independents europeus pot tenir una resposta positiva. Clarament. Més difícil és la viabilitat política i social. Un tema que resta obert a l’evolució d’aquests propers anys. Però el que està del tot clar és la inviabilitat de Catalunya com a societat de progrés econòmic i social. Com a societat al servei dels seus ciutadans.
La seva aposta, en aquest context, justifica que la societat i le govern demanin un canvi radical de finançament de l'autogovern ja que l'altre solució és la desaparició com a país. I per tant, siguin quines siguin les dificultats, la independència haurà de ser l’opció de molts catalans. És a dir, de moltes persones que viuen i treballen a Catalunya. De fa generacions o de fa poc. [...] Per això el risc d’ofec econòmic i social seria un argument molt potent a favor de la independència. [...] Si alguna cosa té de bo la situació actual és que és molt clara. Tant que si Catalunya hagués d’emprendre una ruta de destí incert ho podria fer amb tranquil·litat d’esperit. Perquè totes les altres o estarien barrades o conduirien a paratges d’accelerada inanició.
M'interessa la seva reflexió perquè introduieix un caràcter relatiu en l'anàlisi en funció de la sostenibilitat de què el país disposi. I les condicions per a la sostenibilitat com a país, com a cultura, com a benestar social, com a economia, com a societat, en aquest moment no existeixen.
01/02/2012 - TV3 farà una Marató contra la pobresa i l'exclusió social
El Govern de la Generalitat i TV3 han acordat fer una Marató a favor de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La Marató, que es presentarà en roda de premsa aquest dijous, es preveu de cara al mes de maig. Abans de la roda de premsa, tindrà lloc una reunió entre les entitats, TV3 i la Generalitat per acordar els detalls d'aquesta iniciativa.
Entitat redactora: FCVS
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durà a terme una marató solidària de l'estil de La Marató de TV3 per recaptar fons que puguin destinar-se a lluitar contra la pobresa i l'exclusió social. Es tracta d'una iniciativa acordada amb la Generalitat de Catalunya i que servirà per donar recursos a les entitats que estan lluitant contra la pobresa a Catalunya. Així ho han explicat diaris com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i 20 minutos, fent pública una decisió que el president de la Generalitat Artur Mas ja havia insinuat durant la commemoració del Dia Internacional per l'Erradicació de la Pobresa aquest mes d'octubre.
Justament aquest dijous 2 de febrer s’ha convocat una reunió entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Generalitat i representants de les entitats de pobresa per concretar els detalls d’aquesta iniciativa. En nom de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) hi assistirà la presidenta Francina Alsina i el vocal de pobresa, Jesús Ruiz.
La pobresa a Catalunya
L'objectiu de la Marató és mobilitzar la ciutadania i donar suport a projectes que generen ajuda pels que més ho necessiten en aquest moment. Justament l'anunci d'aquesta Marató coincideix en el dia en què la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) ha fet públic l'informe que constat que Catalunya va ser la comunitat autònoma en què més va créixer el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i en risc d'exclusió social, darrera de València i Murcia.
Actualment els nivells de pobresa a Catalunya estan augmentant any rere any, en bona part com a conseqüència de la crisi econòmica. Les grans entitats de pobresa com Càritas i Creu Roja però també entitats més locals, han manifestat públicament en més d'una ocasió la seva preocupació per l'augment i l'extenció de la pobresa a totes les classes socials.
A Catalunya el percentatge de persones que viu en situació de pobresa ja està per sobre el 20% tal i com recollia la campanya informativa de la Taula d'Entitats del Tercer Sector en motiu del Dia Internacional de Lluita Contra la Pobresa.
Font: xarxanet.org
Justament aquest dijous 2 de febrer s’ha convocat una reunió entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Generalitat i representants de les entitats de pobresa per concretar els detalls d’aquesta iniciativa. En nom de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) hi assistirà la presidenta Francina Alsina i el vocal de pobresa, Jesús Ruiz.
La pobresa a Catalunya
L'objectiu de la Marató és mobilitzar la ciutadania i donar suport a projectes que generen ajuda pels que més ho necessiten en aquest moment. Justament l'anunci d'aquesta Marató coincideix en el dia en què la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) ha fet públic l'informe que constat que Catalunya va ser la comunitat autònoma en què més va créixer el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i en risc d'exclusió social, darrera de València i Murcia.
Actualment els nivells de pobresa a Catalunya estan augmentant any rere any, en bona part com a conseqüència de la crisi econòmica. Les grans entitats de pobresa com Càritas i Creu Roja però també entitats més locals, han manifestat públicament en més d'una ocasió la seva preocupació per l'augment i l'extenció de la pobresa a totes les classes socials.
A Catalunya el percentatge de persones que viu en situació de pobresa ja està per sobre el 20% tal i com recollia la campanya informativa de la Taula d'Entitats del Tercer Sector en motiu del Dia Internacional de Lluita Contra la Pobresa.
Font: xarxanet.org
14/01/2012 - Un consorci d'empreses i centres tecnològics catalans posa en marxa una microxarxa elèctrica
El projecte, anomenat DER IREC 22@ MICROGRID, estudia estratègies per aconseguir un nou model energètic basat en les anomenades microxarxes, que tenen com a objectiu l’autosuficiència i les energies renovables. Per a dur a terme aquesta investigació s'ha utilitzat una microxarxa elèctrica ubicada a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
Al 2007, Responsabilitat Social fa fer una fitxa de bones pràctiques de Responsabilitat Social de l'empresa Circutor, una de les integrants del projecte, per al projecte Ressort

Al 2007, Responsabilitat Social fa fer una fitxa de bones pràctiques de Responsabilitat Social de l'empresa Circutor, una de les integrants del projecte, per al projecte Ressort
El projecte es basa en la idea que la xarxa elèctrica del futur deixarà de ser un sistema central per esdevenir una teranyina de microxarxes que permetran la introducció de fonts d’energia renovables i que impulsaran l’ús massiu del vehicle elèctric. En aquest sentit, un consorci d’empreses i centres tecnològics catalans – les empreses GTD Sistemas de Información S.A (líder del projecte), Endesa, Cinergia i Circutor, i els centres CITCEA-UPC i BDIGITAL, tots dos de la xarxa TECNIO, i l’IREC – duen a terme un projecte que té per objectiu identificar i superar les barreres tecnològiques per l’adopció de les microxarxes elèctriques. El projecte compta amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat a través d’ACC1Ó.
L’entorn experimental del projecte és una microxarxa ubicada a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) de Barcelona, que servirà de plataforma tecnològica per obtenir dades experimentals. El projecte té una durada de dos anys i mig.
Per microxarxa s’entén un sistema composat per microgeneradors -com ara una placa fotovoltaica o un molí de vent-; per un o varis sistemes d’emmagatzemament – bateries o volants d’inèrcia - i per càrregues -aparells que consumeixen energia, per exemple un vehicle elèctric-. Una microxarxa opera com un sistema únic que proveeix d’energia elèctrica i/o tèrmica a la vegada, afavorint aquelles fonts d’origen renovable, reduint la dependència energètica de l’exterior i amb la possibilitat de posar a la venda els excedents energètics que pogués generar. Una de les característiques més importants de les microxarxes envers el sistema elèctric actual, és que la capacitat de generar, emmagatzemar i consumir l’energia elèctrica es realitza de manera local. Això permet augmentar l’eficiència global del sistema ja que afavoreix que l’energia generada es consumeixi a prop de les càrregues.
L’òptima gestió de les microxarxes farà possible en un futur la millora de l’eficiència energètica, la reducció de les emissions contaminants i del cost energètic així com la minimització de les pèrdues elèctriques del sistema actual.
Cadascuna de les empreses i els centres tecnològics del consorci són especialistes en l’estudi i desenvolupament d’alguna de les seccions que formen una microxarxa, i centren la seva activitat en treure’n el màxim rendiment.
GTD Sistemas de Información S.A, especialitzada en integració de sistemes, amb la col·laboració de Barcelona Digital Centre Tecnològic, s’encarrega de dissenyar el sistema de gestió global de la microxarxa, tenint en compte tan les restriccions tècniques (dels dispositius integrants) com econòmiques (relació amb el mercat) integrant els resultats obtinguts pels altres paquets de treball.
Els membres del consorci i les seves línies d’acció en el projecte són els següents:
• L’empresa CIRCUTOR i l’IREC dediquen els seus esforços a estudiar el disseny òptim de la microxarxa i el control intel·ligent dels convertidors.
• CINERGIA i el CITCEA-UPC, centre tecnològic de la xarxa TECNIO d’ACC1Ó, estudien l’arquitectura de comunicacions de la microxarxa, així com el disseny, la fabricació dels prototipus.
• Endesa i IREC avaluen l’impacte de les microxarxes en la xarxa de distribució elèctrica general, així com el marc regulatori i legal de les microxarxes.
El projecte DER IREC 22@ MICROGRID està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.
Font: Jornal.cat
L’entorn experimental del projecte és una microxarxa ubicada a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) de Barcelona, que servirà de plataforma tecnològica per obtenir dades experimentals. El projecte té una durada de dos anys i mig.
Per microxarxa s’entén un sistema composat per microgeneradors -com ara una placa fotovoltaica o un molí de vent-; per un o varis sistemes d’emmagatzemament – bateries o volants d’inèrcia - i per càrregues -aparells que consumeixen energia, per exemple un vehicle elèctric-. Una microxarxa opera com un sistema únic que proveeix d’energia elèctrica i/o tèrmica a la vegada, afavorint aquelles fonts d’origen renovable, reduint la dependència energètica de l’exterior i amb la possibilitat de posar a la venda els excedents energètics que pogués generar. Una de les característiques més importants de les microxarxes envers el sistema elèctric actual, és que la capacitat de generar, emmagatzemar i consumir l’energia elèctrica es realitza de manera local. Això permet augmentar l’eficiència global del sistema ja que afavoreix que l’energia generada es consumeixi a prop de les càrregues.
L’òptima gestió de les microxarxes farà possible en un futur la millora de l’eficiència energètica, la reducció de les emissions contaminants i del cost energètic així com la minimització de les pèrdues elèctriques del sistema actual.
Cadascuna de les empreses i els centres tecnològics del consorci són especialistes en l’estudi i desenvolupament d’alguna de les seccions que formen una microxarxa, i centren la seva activitat en treure’n el màxim rendiment.
GTD Sistemas de Información S.A, especialitzada en integració de sistemes, amb la col·laboració de Barcelona Digital Centre Tecnològic, s’encarrega de dissenyar el sistema de gestió global de la microxarxa, tenint en compte tan les restriccions tècniques (dels dispositius integrants) com econòmiques (relació amb el mercat) integrant els resultats obtinguts pels altres paquets de treball.
Els membres del consorci i les seves línies d’acció en el projecte són els següents:
• L’empresa CIRCUTOR i l’IREC dediquen els seus esforços a estudiar el disseny òptim de la microxarxa i el control intel·ligent dels convertidors.
• CINERGIA i el CITCEA-UPC, centre tecnològic de la xarxa TECNIO d’ACC1Ó, estudien l’arquitectura de comunicacions de la microxarxa, així com el disseny, la fabricació dels prototipus.
• Endesa i IREC avaluen l’impacte de les microxarxes en la xarxa de distribució elèctrica general, així com el marc regulatori i legal de les microxarxes.
El projecte DER IREC 22@ MICROGRID està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.
Font: Jornal.cat
09/01/2012 - Juan-José López Burniol: "Ens anem aproximant a la situació límit"
Aquesta nit he estat a la conferencia-sopar que organitzava la Fundació ACIDH (www.acidh.org) amb el notari Juan-José López Burniol parlant sobre cap on va Catalunya.
Aquest és el primer sopar que aquesta entitat no lucrativa que treballa amb persones amb intel·ligència límites ha muntat però es pretén que aquesta activitat tingui continuïtat mensual. El proper mes el convidat serà el Molt Hble. Jordi Pujol.
Viquipèdia: Juan José López Burniol (Alcanar, 1945- ). Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra. És notari des del 1971. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vice-president del "Consejo General del Notariado" d'Espanya, entre 1987 i 1989; magistrat del Tribunal Superior d’Andorra (1987-1993) i del Tribunal Constitucional andorrà (1993 - 2001). Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Professor associat de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1982 i 1990, i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona fins al 2005. Fou president de Tribuna Barcelona des de la seva creació l'any 1996 fins al 2006. Des del 2007 és president de la Fundació Noguera, una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per a difondre el patrimoni històric documental i notarial català. López Burniol, conjuntament amb el periodista de La Vanguardia Enric Juliana va redactar l'editorial conjunt de la premsa catalana publicat el 26 de novembre de 2009 desprès de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya [1]. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com TV3, La Vanguardia, Avui, El Periódico i El País. Ha publicat llibres i articles de temàtica jurídica i política. Membre del Consell d'Administració de CaixaBank. Veure articles de López Burnial al Punt Avui

Aquest és el primer sopar que aquesta entitat no lucrativa que treballa amb persones amb intel·ligència límites ha muntat però es pretén que aquesta activitat tingui continuïtat mensual. El proper mes el convidat serà el Molt Hble. Jordi Pujol.
Viquipèdia: Juan José López Burniol (Alcanar, 1945- ). Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra. És notari des del 1971. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vice-president del "Consejo General del Notariado" d'Espanya, entre 1987 i 1989; magistrat del Tribunal Superior d’Andorra (1987-1993) i del Tribunal Constitucional andorrà (1993 - 2001). Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Professor associat de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1982 i 1990, i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona fins al 2005. Fou president de Tribuna Barcelona des de la seva creació l'any 1996 fins al 2006. Des del 2007 és president de la Fundació Noguera, una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per a difondre el patrimoni històric documental i notarial català. López Burniol, conjuntament amb el periodista de La Vanguardia Enric Juliana va redactar l'editorial conjunt de la premsa catalana publicat el 26 de novembre de 2009 desprès de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya [1]. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com TV3, La Vanguardia, Avui, El Periódico i El País. Ha publicat llibres i articles de temàtica jurídica i política. Membre del Consell d'Administració de CaixaBank. Veure articles de López Burnial al Punt Avui
El meu twitter ha anat piulant l'acte (convindria llegir de baix a dalt):
Burniol, expresidents del Trib. Constitucional d'Andorra, creu que and. ha conservat històric. la independència gràcies al Vaticà #ACIDH
Burniol: si una majoria del Parl., dels ajuntaments i dels collegis prof. proclamen la independència, l'exercit espanyol no entrarà #ACIDH
Estat unitari o confederalisme els valora invisibles. #ACIDH
Sols hi ha 2 solucions viables: federalisme o independència. El temps que Espanya tardor a acceptar-ho juga en contra seu #ACIDH
També ens equivoquem els catalans quan diem q Espanya es sols un estat (altra cosa es si Catalunya en forma part) #ACIDH
Els espanyols s'equivoquen de ple quan no volen acceptar que Catalunya es una nació #ACIDH
El pensament predominant espanyol es "Para que buscar soluciones si lo que finalmente haran los catalanes es marchar" #ACIDH
Creu q aq problema no te solució i que la "conllevancia" no es permanentment suportable. No s'ha jugat net #ACIDH
Les autonomies han servit per descentralitzar pero no per a l'objectiu polític central: els drets històrics de Catalunya. #ACIDH
Hi havia la voluntat de diferenciar entre el q la constitució va anomenat nacionalitats i regions, pero tots volien ser com cat. #ACIDH
Burniol defineix l'estat autonomic com "una miqueta d'Estat federal", el q podia ser aleshores... #ACIDH
Cada vegada q a Espanya hi ha llibertat el primer problema q es planteja es Catalunya....! #ACIDH
Quan Espanya perd les colònies els empresaris catalans es pregunten de que els serveix l'estat espanyol si no garanteix el mercat #ACIDH
Bascos i navarresos, amb les guerres carlines, mantenen les institucions financeres. Encara avui tenen relació confederal amb España #ACIDH
Quan Catalunya es conquistada perdem les institucions pero no el dret catala, cosa que aleshores era + imp q la llengua #ACIDH
El problema històric català es demogràfic: som pocs. Per això la llei fa que la legitima sigui 1/4 a diferència de Cast (2/3) o França (1/2) i amb la possibilitat de pagar amb diners per a evitar que el patrimoni s'hagi de dividir #ACIDH
Si al XVII Catalunya hagués guanyat la guerra contra castellà i Portugal hagués perdut, avui encara seríem l'estat veí dels espanyols i Portugal una regió espanyola #ACIDH
Un polític espanyol de 1a línia els acceptava a ell i al @llfoix que si Escòcia pot ser independent per que no Catalunya #ACIDH
La relació Catalunya - España es com una parella que ja no te un projecte compartit. Ens anem aproximant a la situació límit #ACIDH
Molts empresaris se s'enten ara independentistes, cosa impensable sols uns pocs anys enrere #ACIDH
Els experts -l'opinio publicada- indica que la marca España fa mal a Barcelona o que el dèficit fiscal es inassumible #ACIDH
Creu, com diu el president de Catalunya, que estem en un moment de transició nacional, que tot sembla que porta a la independència #ACIDH
Burniol tenia un avi catala i un avi salmantino, se sent mesti i creu entendre el punt de vista tant de catalans com d'espanyols #ACIDH
La desregulacio ha influït en la crisi, com la igualacio entre bancs comercials i industrials #ACIDH
Ha fallat el sentit del compromís! I es fals q els mercats es puguin autoreg. sols: que passa si eliminem les normes de circulació? #ACIDH
S'ha esquerdat la confiança; falla el valor del treball; salaris desproporcionats 1:350; tot gira entorn a crear valor accionista... #ACIDH
Aquesta crisi no es universal, es occidental i suposarà la fi d'un model colonial de 5 segles. Interessant discurs a #ACIDH
Avui tenim conferencia-sopar a #ACIDH amb el notari Juan-José López Burniol parlant sobre cap on va Catalunya
Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació ACIDH
Burniol, expresidents del Trib. Constitucional d'Andorra, creu que and. ha conservat històric. la independència gràcies al Vaticà #ACIDH
Burniol: si una majoria del Parl., dels ajuntaments i dels collegis prof. proclamen la independència, l'exercit espanyol no entrarà #ACIDH
Estat unitari o confederalisme els valora invisibles. #ACIDH
Sols hi ha 2 solucions viables: federalisme o independència. El temps que Espanya tardor a acceptar-ho juga en contra seu #ACIDH
També ens equivoquem els catalans quan diem q Espanya es sols un estat (altra cosa es si Catalunya en forma part) #ACIDH
Els espanyols s'equivoquen de ple quan no volen acceptar que Catalunya es una nació #ACIDH
El pensament predominant espanyol es "Para que buscar soluciones si lo que finalmente haran los catalanes es marchar" #ACIDH
Creu q aq problema no te solució i que la "conllevancia" no es permanentment suportable. No s'ha jugat net #ACIDH
Les autonomies han servit per descentralitzar pero no per a l'objectiu polític central: els drets històrics de Catalunya. #ACIDH
Hi havia la voluntat de diferenciar entre el q la constitució va anomenat nacionalitats i regions, pero tots volien ser com cat. #ACIDH
Burniol defineix l'estat autonomic com "una miqueta d'Estat federal", el q podia ser aleshores... #ACIDH
Cada vegada q a Espanya hi ha llibertat el primer problema q es planteja es Catalunya....! #ACIDH
Quan Espanya perd les colònies els empresaris catalans es pregunten de que els serveix l'estat espanyol si no garanteix el mercat #ACIDH
Bascos i navarresos, amb les guerres carlines, mantenen les institucions financeres. Encara avui tenen relació confederal amb España #ACIDH
Quan Catalunya es conquistada perdem les institucions pero no el dret catala, cosa que aleshores era + imp q la llengua #ACIDH
El problema històric català es demogràfic: som pocs. Per això la llei fa que la legitima sigui 1/4 a diferència de Cast (2/3) o França (1/2) i amb la possibilitat de pagar amb diners per a evitar que el patrimoni s'hagi de dividir #ACIDH
Si al XVII Catalunya hagués guanyat la guerra contra castellà i Portugal hagués perdut, avui encara seríem l'estat veí dels espanyols i Portugal una regió espanyola #ACIDH
Un polític espanyol de 1a línia els acceptava a ell i al @llfoix que si Escòcia pot ser independent per que no Catalunya #ACIDH
La relació Catalunya - España es com una parella que ja no te un projecte compartit. Ens anem aproximant a la situació límit #ACIDH
Molts empresaris se s'enten ara independentistes, cosa impensable sols uns pocs anys enrere #ACIDH
Els experts -l'opinio publicada- indica que la marca España fa mal a Barcelona o que el dèficit fiscal es inassumible #ACIDH
Creu, com diu el president de Catalunya, que estem en un moment de transició nacional, que tot sembla que porta a la independència #ACIDH
Burniol tenia un avi catala i un avi salmantino, se sent mesti i creu entendre el punt de vista tant de catalans com d'espanyols #ACIDH
La desregulacio ha influït en la crisi, com la igualacio entre bancs comercials i industrials #ACIDH
Ha fallat el sentit del compromís! I es fals q els mercats es puguin autoreg. sols: que passa si eliminem les normes de circulació? #ACIDH
S'ha esquerdat la confiança; falla el valor del treball; salaris desproporcionats 1:350; tot gira entorn a crear valor accionista... #ACIDH
Aquesta crisi no es universal, es occidental i suposarà la fi d'un model colonial de 5 segles. Interessant discurs a #ACIDH
Avui tenim conferencia-sopar a #ACIDH amb el notari Juan-José López Burniol parlant sobre cap on va Catalunya
Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació ACIDH
31/12/2011 - José Martí Gómez: "El més alarmant és l'apatia i la falta de rebel·lió de la gent"
Transcrivim algun retall de l'entrevista de Carles Capdevila a José Martí Gómez (Morella, 1937), Premi Nacional de periodisme 2008. Va ser corresponsal a Londres i va destacar fent periodisme judicial. Participa en una tertúlia a la SER. Destaquem alguna resposta sobre la crisi, sobre la immigració i sobre la irresolubilitat de les relacions entre Catalunya i Espanya.

Vostè ja ha viscut altres crisis.
Com aquesta, cap. Sóc del patronat d'Acció Solidària contra l'Atur, fundada l'any 1981 perquè hi havia un atur molt alt: va ser la primera que va donar microcrèdits i va funcionar. Ara estem desbordats, cal una acció urgent contra l'atur perquè, mentre l'austeritat continuï en aquest nivell, encara augmentarà.
Algun dia esclatarà alguna cosa. El més alarmant és l'apatia, la falta de rebel·lió, l'acolloniment, perquè cada dia bombardegen amb noves mesures d'austeritat. La culpa la tenen els partits polítics, que quan va arribar la democràcia es van distanciar de les masses socials: la militància s'ha diluït i els partits gestionen una burocràcia interna cada cop més mediocre.
I a Catalunya com la veu?
El problema amb Espanya, com diu el Castellet, és irresoluble. Als anys 70, aCuadernos para el Diálogo venia gent de Madrid i el discurs era bo, hi havia gent oberta, els podia costar comprendre algunes coses, però ho intentaven. Tinc una filla a Denver i, en una recepció, un alt càrrec del ministeri d'Indústria se li va acostar i li va dir: " Veo que hablas a tu hijo en catalán, ¡qué manera de perder el tiempo viviendo en Estados Unidos! " Això és un reflex d'on som.
I la convivència a Catalunya?
El PSUC va fer una gran tasca i és el gran risc de la decaiguda del PSC-PSOE, que feia feina de fusió de les dues comunitats, i si això es trenca es pot crear un lerrouxisme d'esquerra perillós. Però hi ha convivència: el primer que fa l'emigrant és fer-se del Barça, perquè és un signe d'identificació. La meva mare, que era murciana, no va renegar dels orígens i es va sentir part d'aquest país d'acollida, agraïda a l'escola nocturna del Poble-sec i a l'escola d'infermeria de la Mancomunitat per haver-la integrat com una catalana més.
El preocupa la xenofòbia d'alguns partits?
És perillós, però es pot aturar si els partits democràtics juguen amb valentia. Quan Mayor Oreja era ministre d'Interior, el Ramoneda i jo estàvem dinant amb ell i ens va dir: " El problema de España en el futuro no será ETA, que tarde o temprano acabará, el gran problema será la inmigración ". El discurs de la immigració és demagògic perquè la gent que diu que n'hi ha massa veus que als seus familiars els cuida una peruana. No fotem!
20/12/2011 - Catalunya, un referent econòmic internacional
Un grup ampli d’experts representatius dels àmbits de l’economia, la sostenibilitat i el territori treballaran per fer una autodiagnosi aprofundida i objectiva de la situació actual que permeti definir les oportunitats i prioritats d’acció i de planificació territorial presents i futures.
El desplaçament de l’activitat econòmica cap a latituds meridionals, situa de nou el Mediterrani en el centre de la relació comercial entre Europa i Àsia i el nord d’Àfrica, on Catalunya, situada estratègicament a l’Arc Mediterrani occidental, amb unes condicions molt favorables per respondre als grans reptes actuals de l’economia globalitzada ha de poder jugar un paper determinant.
Per materialitzar aquestes i altres oportunitats caldrà tenir en compte i analitzar amb rigor els reptes i obstacles que es presenten i que són de naturalesa diversa: infraestructurals, territorials, ambientals, de governança, de finançament i de competitivitat empresarial.
El cicle constarà de tres jornades, la primera, el 26 de gener, on s’analitzaran les Oportunitats i reptes globals de Catalunya; la segona, al març, on s’estudiarà laCompetitivitat i sostenibilitat territorial. Les infraestructures, el territori i les empreses, i una tercera, a finals de juny, on a mode de conclusió es farà una Diagnosi i Pla perspectiu de la internacionalització territorial de Catalunya.
Podeu ampliar informació o fer l'inscripció aquí.
19/12/2011 - Recaudación extraordinaria en la Marató de TV3 a pesar de la grave crisis económica
'La Marató' celebra el 20 aniversario con 7,5 millones y roza el récord de 2010

Imagen del marcador al finalizar la Marató del año pasado. Foto: TV3.
Unas horas después de cerrada la edición 2011, la recaudación ya ha superado los siete millones y medio de euros, continúa hasta el 31 de enero, un periodo que el año pasado permitió recoger un millón y medio más, hasta los 8.735.103 euros del balance final. La 20ª edición de 'La Marató' cerró 15 horas de programa con una recaudación de 7.231.628 euros, una cifra que roza el récord que se marcó el año pasado, con 7.246.114 euros.
Con una media ligeramente superior a 1 euro por ciudadano, la Marató de TV3 queda muy encima de otras teletón que se hacen en el mundo, aunque tiene el referente de la Telethon francesa, con aproximadamente 1,7 € por ciudadano. La principal Telethon española la hace Antena 3 con una recaudación de 0,02 por ciudadano.
La dureza de la crisis que se está viviendo en Cataluña, que las familias están notando con el 20% de paro y con los ajustes de la administración pública, hace que esta gran muestra de solidaridad aún tenga un valor mucho mayor.
Como cada año, el país entero se implicó con la recogida de fondos, que en esta ocasión iban destinados a la investigación del trasplante de órganos y tejidos, con la colaboración de muchas entidades, ayuntamientos, empresas, profesionales, y el testimonio de muchas personas que han sobrevivido gracias a donaciones de órganos. En una época donde hay menos dinero que nunca, ha alcanzado una cifra que demuestra que los catalanes confían en esta apuesta de la televisión pública, Televisió de Catalunya, que ya suma más de 20 años de vida. A lo largo de estos años se han conseguido cerca de 100 millones de euros para mejorar la situación de personas que padecen enfermedades diversas.
Como nota curiosa, Cataluña pierde en las 15 horas que duró el programa el triple de dinero que se recaudó con La Marató. Efectivamente, durante estas mismas 15 horas, estos mismos catalanes envían al Estado español 27 millones euros en impuestos que nunca les serán devueltos, de acuerdo con un 8,4% de déficit fiscal sobre el PIB catalán, unos 16.500 millones de euros anuales que serían inaceptables en los estándares de cualquier país democrático. Es dinero que damos al Estado sin recibir absolutamente nada a cambio, es decir, cada ciudadano de Cataluña paga anualmente en España € 2.200 sin recibir a cambio ningún tipo de servicio ni de prestación.

Imagen del marcador al finalizar la Marató del año pasado. Foto: TV3.
Unas horas después de cerrada la edición 2011, la recaudación ya ha superado los siete millones y medio de euros, continúa hasta el 31 de enero, un periodo que el año pasado permitió recoger un millón y medio más, hasta los 8.735.103 euros del balance final. La 20ª edición de 'La Marató' cerró 15 horas de programa con una recaudación de 7.231.628 euros, una cifra que roza el récord que se marcó el año pasado, con 7.246.114 euros.
Con una media ligeramente superior a 1 euro por ciudadano, la Marató de TV3 queda muy encima de otras teletón que se hacen en el mundo, aunque tiene el referente de la Telethon francesa, con aproximadamente 1,7 € por ciudadano. La principal Telethon española la hace Antena 3 con una recaudación de 0,02 por ciudadano.
La dureza de la crisis que se está viviendo en Cataluña, que las familias están notando con el 20% de paro y con los ajustes de la administración pública, hace que esta gran muestra de solidaridad aún tenga un valor mucho mayor.
Como cada año, el país entero se implicó con la recogida de fondos, que en esta ocasión iban destinados a la investigación del trasplante de órganos y tejidos, con la colaboración de muchas entidades, ayuntamientos, empresas, profesionales, y el testimonio de muchas personas que han sobrevivido gracias a donaciones de órganos. En una época donde hay menos dinero que nunca, ha alcanzado una cifra que demuestra que los catalanes confían en esta apuesta de la televisión pública, Televisió de Catalunya, que ya suma más de 20 años de vida. A lo largo de estos años se han conseguido cerca de 100 millones de euros para mejorar la situación de personas que padecen enfermedades diversas.
Como nota curiosa, Cataluña pierde en las 15 horas que duró el programa el triple de dinero que se recaudó con La Marató. Efectivamente, durante estas mismas 15 horas, estos mismos catalanes envían al Estado español 27 millones euros en impuestos que nunca les serán devueltos, de acuerdo con un 8,4% de déficit fiscal sobre el PIB catalán, unos 16.500 millones de euros anuales que serían inaceptables en los estándares de cualquier país democrático. Es dinero que damos al Estado sin recibir absolutamente nada a cambio, es decir, cada ciudadano de Cataluña paga anualmente en España € 2.200 sin recibir a cambio ningún tipo de servicio ni de prestación.
19/12/2011 - Recaptació extraordinària a la Marató de TV3 malgrat la greu crisi econòmica
'La Marató' celebra el 20è aniversari amb 7,5 milions i frega el rècord de 2010



Imatge del marcador en finalitzar La Marató de l'any passat. Foto: TV3.
Unes hores després de tancada l'edició 2011, la recaptació ja ha superat els set milions i mig d'euros, continua fins al 31 de gener, un període que l'any passat va permetre recollir un milió i mig més, fins als 8.735.103 euros del balanç final. La 20e edició de 'La Marató' va tancar 15 hores de programa amb una recaptació de 7.231.628 euros, una xifra que frega el rècord que es va marcar l'any passat, amb 7.246.114 euros.
Unes hores després de tancada l'edició 2011, la recaptació ja ha superat els set milions i mig d'euros, continua fins al 31 de gener, un període que l'any passat va permetre recollir un milió i mig més, fins als 8.735.103 euros del balanç final. La 20e edició de 'La Marató' va tancar 15 hores de programa amb una recaptació de 7.231.628 euros, una xifra que frega el rècord que es va marcar l'any passat, amb 7.246.114 euros.
Amb una mitjana lleugerament superior a 1 euro per ciutadà, la Marató de TV3 queda molt damunt d'altres teletons que es fan arreu del món, tot i que té el referent de la Telethon francesa, amb aproximadament 1,7€ per ciutadà. La principal telethon espanyola la fa Antena 3 amb una recaptació de 0,02 per ciutadà.
Com cada anys, el país sencer es va implicar amb la recollida de fons, que en aquesta ocasió anaven destinats a la investigació del trasplantament d'òrgans i teixits, amb la col·laboració de moltes entitats, ajuntaments, empreses, professionals, i el testimoni de moltes persones que han sobreviscut gràcies a donacions d'òrgans.
En una època on hi ha menys diners que mai, s'ha assolit una xifra que demostra que els catalans confien amb aquesta aposta de la televisió pública, Televisió de Catalunya, que ja suma més de 20 anys de vida. Al llarg d'aquests anys s'han aconseguit prop de 100 milions d'euros per millorar la situació de persones que pateixen malalties diverses.
La duresa de la crisi que s'està vivint a Catalunya, que les famílies estan notant amb el 20% d'atur i amb els ajustaments de l'administració pública, fa que aquesta gran mostra de solidaritat encara tingui un valor molt més gran.
Com cada anys, el país sencer es va implicar amb la recollida de fons, que en aquesta ocasió anaven destinats a la investigació del trasplantament d'òrgans i teixits, amb la col·laboració de moltes entitats, ajuntaments, empreses, professionals, i el testimoni de moltes persones que han sobreviscut gràcies a donacions d'òrgans.
En una època on hi ha menys diners que mai, s'ha assolit una xifra que demostra que els catalans confien amb aquesta aposta de la televisió pública, Televisió de Catalunya, que ja suma més de 20 anys de vida. Al llarg d'aquests anys s'han aconseguit prop de 100 milions d'euros per millorar la situació de persones que pateixen malalties diverses.
Com a nota curiosa, Catalunya perd en les 15 hores que va durar el programa el triple de diners que es van recaptar amb La Marató. Efectivament, durant aquestes mateixes 15 hores, aquests mateixos catalans envien a l'Estat espanyol 27.000.000 euros en impostos que mai els retornen, d'acord amb un 8,4% de dèficit fiscal sobre el PIB català, uns 16.500 milions d'euros anuals que serien inacceptables en els estàndards de qualsevol país democràtic. Són diners que donem a l'Estat sense rebre absolutament res a canvi, és a dir, cada ciutadà de Catalunya paga anualment a l'Estat espanyol 2.200€ sense rebre a canvi cap tipus de servei ni de prestació.
18/12/2011 - Obtenir més voluntats contra el CO2
Amb el Programa d'Acords Voluntaris es vol fer créixer el compromís de les empreses catalanes per combatre el canvi climàtic

Ser proactiu contra el canvi climàtic pot donar avantatge en els contractes públics
El combat per mitigar els efectes del canvi climàtic no és només cosa dels estats. La societat civil, ciutadans i empreses, és la que realment pot canviar usos i costum per un demà amb menys CO2.
Amb el Programa d'Acords Voluntaris endegat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ens dependent de la Generalitat, es promou que cada empresa i organització assumeixi el compromís de confegir un inventari de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i, consegüentment, que es dissenyin iniciatives per reduir-les. L'inventari es renova anualment en la filosofia típica de les polítiques de qualitat, de millora contínua.
Com explica el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, “el programa neix quan en l'Oficina detectem que cada vegada més hi ha més empreses que fan actuacions lligades al clima, sobretot en l'àmbit de l'eficiència energètica, i volíem fer aflorar tota aquesta tasca.” Per donar un marc de coherència a aquest treball, l'organisme de la Generalitat ha formulat, sobre les bases de la norma ISO 14064, un mètode d'avaluació que distingeix dos àmbits de compliment obligat: l'Abast I, de les emissions de CO2, generades pel consum de combustibles, directes; l'Abast II, el de les emissions lligades a la despesa d'electricitat, indirectes. Hi hauria un tercer àmbit opcional, l'Abast III, que inclouria aspectes com la gestió del cicle de l'aigua, la gestió de residus i el transport de treballadors.
SEGELL DE RECONEIXEMENT.
Les empreses que fan l'inventari i, el més important, les que plantegen accions per reduir els GEH, es fan creditores d'una etiqueta de reconeixement que no té només un valor simbòlic, com diu Samitier: “a una empresa s'hi dóna projecció si lluita contra el canvi climàtic, i pot donar avantatge perquè assoleixi contractes públics, ja que les administracions avancen cap a l'ambientalització de la contractació.” A més a més, en diversos sectors econòmics,“veiem com els clients de l'empresa exportadora fan cada vegada més preguntes sobre la petjada en GEH del seu producte o servei”. Val a dir que grans empreses de distribució, com Carrefour, o dels serveis de neteja, ja qüestionen als seus proveïdors sobre què fan per mitigar el canvi climàtic.
L'ACCIÓ DE FEC.
A hores d'ara, un total de 25 empreses s'han adherit al programa, fruit de la tasca d'informació i sensibilització. La Fundació Energia i Clima (FEC) hi ha jugat un paper cabdal amb l'organització de jornades i la creació d'un butlletí trimestral. En el llistat, a més d'empreses vinculades al sector ambiental (La Vola, Accionatura), n'hi ha d'altres en què la perspectiva ecològica és en el moll de l'os de la seva activitat, com la impremta el Tinter. Hi trobem grans grups industrials com SADA, de processament avícola, i el productor de cava Codorníu. Salvador Samitier pensa que són firmes com aquestes les que “poden fer de catalitzadors perquè d'altres s'animin a participar en el programa”. De fet, tant l'Oficina com la FEC han pogut constatar que hi ha un bon grup d'empreses que estan fent coses per reduir la seva petjada climàtica, però que s'estimen més no fer-ho públic de moment.
Admet que en un entorn de crisi no és una tasca senzilla involucrar les empreses, en l'horitzó del 2020, en la lluita per assolir les fites que marca la UE: una reducció del 20% en emissions de GEH, assolir almenys un 20% de consum energètic en renovables i reduir mitjançant l'eficiència un 20% del consum energètic. Afirma, però, que “quan parles amb les empreses, poden veure que aquesta nova certificació no és cara i que les accions en àmbits com l'eficiència energètica són autofinançables, tenen un retorn curt”.
Amb vista a l'evolució futura del programa, Samitier creu que hi ha molt camp per recórrer en l'apartat d'accions voluntàries: “pot ser un gran filó, sobretot per involucrar les empreses del sector de serveis, i per això estem estudiant crear un model d'informació sobre com gestionar adequadament els cicles de l'aigua i els residus perquè a les empreses els resulti més senzill enfrontar-s'hi.” Cal fer avinent que a l'Oficina no assumeixen un paper de consultors en l'elaboració de l'inventari, que és una autodeclaració, però sí que poden aclarir dubtes i fer una feina de control aleatori per verificar que tot el que diu la documentació és cert.
En un exemple d'Acord Voluntari, el de l'empresa de serveis ambientals La Vola, veiem que el 2010 van computar 152,13 tones de CO2, 92 tones en emissions directes, 26 en indirectes i 34 en d'altres. Per tal de progressar en la reducció de les emissions, a La Vola van concretar per al seu dia a dia mesures com substituir dos dels vehicles de la seva flota per altres de menys consum; instal·lar bombetes de consum baix en deu punts de llum; instal·lar un sistema de recirculació d'aire per minimitzar la potència de les bombes de calor que van instal·lar; i fer compartir quatre torres entre vuit ordinadors.
En un altre exemple, en El Tinter, l'empresa que va registrar el 2010 un total de 49,80 tones, es van plantejar emprendre accions com separar en seccions diferents comptadors elèctrics per apagar llums en funció de les lectures elèctriques, per poder fer minvar la seva marca.
Malgrat tot, Durban ha tingut una significació política
Si bé són molts els que s'han afanyat a considerar decebedor el resultat de la Cimera del Clima celebrada a Durban, no tothom pensa que s'hi ha perdut el temps. Per a Salvador Samitier, “la cimera, des del punt de vista polític, ha estat significativa, ja que ara ja no és creença general que la responsabilitat de reduir emissions és dels països rics del Nord i no pas de la resta, com en l'any 1997, quan es va engegar el Protocol de Kyoto.” I hi afegeix: “ara s'accepta que el 2015 tots els estats, sense excepcions, han de participar en l'elaboració d'un acord per al 2020, cosa que vol dir que a partir d'ara engeguem una nova arquitectura.” És un edifici nou de negociacions que, al capdavall, és el que “proposava la UE, que amb fermesa ha aconseguit que els països emergents pugessin a aquest carro, a més de garantir la continuïtat dels mercats de carboni i els Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN).”
El director de l'Oficina de Canvi Climàtic concedeix, però, que “pel que fa a un compromís real de reducció d'emissions, Durban no ha suposat un progrés, quan la investigació científica sobre el canvi climàtic ens demanaria un tempo més accelerat. En un context de crisi era molt difícil arribar a un acord de tipus quantitatiu.” En aquest sentit, per accelerar l'acció de mitigació, l'informe que l'IPPC ha de publicar el 2013, en què ha d'aportar coneixements cabdals com ara si l'escalfament al segle serà d'1,5 ºC o 2 ºC, pot ser decisiu.
I ha estat igual d'important, com destaca Samitier que, “en la visualització, a Durban, la qüestió del clima va molt més enllà de les negociacions entre estats, hi ha tot un moviment, en què hi ha administracions regionals o sectors industrials, que mostra un gran ímpetu, que moltes coses es mouen al marge de la gran negociació”.
Publicat a
- L'Econòmic Catalunya 17-12-2011 Pàgina 30
09/12/2011 - Cataluña quiere que los gobiernos subestatales dispongan de información de sus emisiones
[ca] Em sembla tan surrealista que aquesta demanda hagi de ser feta que sembla mentida que gosem afirmar que vivim a la societat de la informació i que la lluita contra l'escalfament climàtic és una prioritat de totes les organitzacions. No ens costaria gaire de fer un paral·lelisme amb la despesa pública, que s'ha anat centrifugant a les Comunitats autònomes però sense la corresponsabilitat en la fiscalitat. Si es gasta però no es recullen els impostos es creen ineficiències fruit de la manca de responsabilitat plena. Tot forma part del mateix model i manera d'entendre l'organització política: es demana als governs subestatals que lluitin activament contra l'escalfament del Planeta però no se'ls dóna la informació bàsica necessària. I després se les acusarà de fer la feina mal feta, com passa amb les finances públiques! Sortim del cinema que aquesta pel·lícula ja l'hem vista.
[es] Me parece tan surrealista que esta demanda tenga que ser hecha que parece mentira que nos atrevamos a afirmar que vivimos en la sociedad de la información y que la lucha contra el calentamiento climático es una prioridad de todas las organizaciones. No nos costaría mucho hacer un paralelismo con el gasto público, que se ha ido centrifugando a las Comunidades Autónomas pero sin la corresponsabilidad en la fiscalidad. Si se gasta pero no se recogen los impuestos se crean ineficiencias fruto de la falta de responsabilidad plena. Todo forma parte del mismo modelo y forma de entender la organización política: se pide a los gobiernos subestatales que luchen activamente contra el calentamiento del Planeta pero no se les da la información básica necesaria. Y luego se las acusará de hacer mal el trabajo, como ocurre ya con las finanzas públicas! Salgamos del cine que esta película ya la hemos visto.
Cataluña quiere que los gobiernos subestatales dispongan de información de sus emisiones

El secretario de Medio Ambiente y Sostenibilidad, Josep Enric Llebot, ha manifestado este lunes la necesidad de que los gobiernos subestatales dispongan de información detallada de sus emisiones para poder disponer de indicadores sobre la eficiencia y eficacia de sus políticas.
Asimismo, Llebot ha detallado que en el caso del Estado español, las comunidades autónomas disponen del inventario estatal y después se aplican diferentes criterios genéticos según la región, y añade que es un primer paso que todavía tiene que avanzar y mejorar para disponer de una buena aproximación en materia de emisiones.
Por este motivo, Llebot ha manifestado la necesidad de complementar este trabajo con otro que obtenga datos a nivel regional que complemente el del estado para facilitar la posterior territorialización de los objetivos de reducción de estados de manera que haya una continuidad entre los compromisos estatales y los regionales.
ENVIADO POR: ECOTICIAS.COM / RED / AGENCIAS. ECOticias.com – ep
[es] Me parece tan surrealista que esta demanda tenga que ser hecha que parece mentira que nos atrevamos a afirmar que vivimos en la sociedad de la información y que la lucha contra el calentamiento climático es una prioridad de todas las organizaciones. No nos costaría mucho hacer un paralelismo con el gasto público, que se ha ido centrifugando a las Comunidades Autónomas pero sin la corresponsabilidad en la fiscalidad. Si se gasta pero no se recogen los impuestos se crean ineficiencias fruto de la falta de responsabilidad plena. Todo forma parte del mismo modelo y forma de entender la organización política: se pide a los gobiernos subestatales que luchen activamente contra el calentamiento del Planeta pero no se les da la información básica necesaria. Y luego se las acusará de hacer mal el trabajo, como ocurre ya con las finanzas públicas! Salgamos del cine que esta película ya la hemos visto.
Cataluña quiere que los gobiernos subestatales dispongan de información de sus emisiones
El secretario de Medio Ambiente y Sostenibilidad, Josep Enric Llebot, ha manifestado este lunes la necesidad de que los gobiernos subestatales dispongan de información detallada de sus emisiones para poder disponer de indicadores sobre la eficiencia y eficacia de sus políticas.
Asimismo, Llebot ha detallado que en el caso del Estado español, las comunidades autónomas disponen del inventario estatal y después se aplican diferentes criterios genéticos según la región, y añade que es un primer paso que todavía tiene que avanzar y mejorar para disponer de una buena aproximación en materia de emisiones.
Por este motivo, Llebot ha manifestado la necesidad de complementar este trabajo con otro que obtenga datos a nivel regional que complemente el del estado para facilitar la posterior territorialización de los objetivos de reducción de estados de manera que haya una continuidad entre los compromisos estatales y los regionales.
ENVIADO POR: ECOTICIAS.COM / RED / AGENCIAS. ECOticias.com – ep
21/11/2011 - "Em dónes força" del disc de La Marató
[ca] S'acosta la Marató de Televisió de Catalunya i, per escalfar motors, ja podem visualitzar un magnífic vídeo a càrrec de Sergio Dalma i l'Escolania de Montserrat.
[es] Se acerca la Marató de Televisió de Catalunya y, para calentar motores, ya podemos visualizar un magnífico vídeo a cargo de Sergio Dalma y la Escolania de Montserrat.
La Marató de TV3 - Videoclip de la cançó "Em dónes força" del disc de La Marató:
I també Raphael hi col·labora aquest any.
The Gospel Viu Choir & Raphael - Disc La Marato TV3 - 2011

[es] Se acerca la Marató de Televisió de Catalunya y, para calentar motores, ya podemos visualizar un magnífico vídeo a cargo de Sergio Dalma y la Escolania de Montserrat.
La Marató de TV3 - Videoclip de la cançó "Em dónes força" del disc de La Marató:
I també Raphael hi col·labora aquest any.
The Gospel Viu Choir & Raphael - Disc La Marato TV3 - 2011







