Number of results 25
for RSI
05/04/2012 - Newsletter març 2012
[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Marzo, que en esta ocasión la hemos dedicado a la Responsabilidad Social de los Individuos (RSI). También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/03/17/02
[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters
28/03/2012 - Responsabilidad individual en la responsabilidad empresarial: ¿es suficiente?
El experto en RSE Antonio Vives publica un artículo a partir de las reflexiones que recientemente hemos aportado Antonio Argandoña (IESE), Josep Maria Lozano - Àngel Castiñeira (ESADE) y Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) sobre la responsabilidad individual:
Gracias por la referencia y por la calidad permanente de tus reflexiones, Antonio!
PD: el profesor Argandoña comenta la cita
Responsabilidad individual en la responsabilidad empresarial: ¿es suficiente?
Pareciera que la discusión sobre el papel de la responsabilidad individual en la responsabilidad social de la empresa se esta poniendo de moda. En los últimos días se han publicado tres blog sobre el tema y todos en blogs catalanes: Antonio Argandoña con No bastan las buenas personas, Josep Lozano (con Angel Castiñeira) con Dar voz a los valores y Josep-Maria Canyelles con La RSE necesita la responsabilidad social de los individuos,. Para no ser menos, el mallorquín que suscribe añade su granito de arena mediterránea a esta discusión. [continuar leyendo en su blog]
Gracias por la referencia y por la calidad permanente de tus reflexiones, Antonio!
- ANTONIO VIVES
- Socio Principal de Cumpetere. Profesor Consultor, Stanford University. Miembro del Consejo Asesor de Sostenibilidad de CEMEX y de Abengoa, del Comité de Expertos en RSE de la Fundación Carolina y de la Comisión Asesora en Infraestructura del estado de California. Ex-Gerente de Desarrollo Sostenible del Banco Interamericano de Desarrollo. Creador de las Conferencias Interamericanas sobre RSE. Autor de numerosos articulos y libros sobre RSE.
PD: el profesor Argandoña comenta la cita
18/03/2012 - La RSE necesita la responsabilidad social de los individuos
Forma parte de la aceptación general que para que la RSE funcione dentro de una empresa, es necesario que ésta disponga de personas que asuman unos valores y unos comportamientos éticos. Como las organizaciones no pueden ser verdaderamente éticas si no son las personas que la integran, la lógica del desarrollo de la responsabilidad social se basa no únicamente en unos criterios organizativos, unas normas, o una metodología sino que también requiere abordar la complicidad y el compromiso de las personas.
Publicado en Jornal.cat
Algunos artículos de interés
Responsabilidad Social Individual (Perla Puterman)
Responsabilidad Social Individual (RSI). Un breve apunte (Manel Palencia-Lefler)
Empresa ... i persones (Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano)
La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors (Jordi Pujol)
Algunos artículos y reflexiones donde he hablado de RSI:
Requerir que es respectin a si mateixos / Requerir que se respeten a si mismos
Regals als mestres / Regalos a los maestros
Corrupció: el teu NO compta!
Asimismo, si pensamos en términos de generalización o expansión social de este enfoque de gestión, es necesario que la sociedad disponga de personas que reconozcan y premien las empresas que han asumido unos compromisos sociales. En consecuencia, sea como conductores internos o sea como inductores externos, la responsabilidad social necesita personas comprometidas.
De hecho, ya lo decían los clásicos y todos los que parten de modelos éticos: la responsabilidad, como la ética, radica en las personas, no en las organizaciones. La idea de que las personas jurídicas no tienen ética parece sensata, pero cuando hablamos de RSE entramos en un nuevo paradigma que quizás no es fácil de comprender: las organizaciones tienen unos valores, tienen un comportamiento, tienen unas actitudes y tienen, por tanto, unas responsabilidades. Por eso también hablamos de empresa ciudadana, una manera de decir que una organización tiene carta de ciudadanía, es un actor dentro de la sociedad a la manera que lo sería una persona física. Actúa y lo hace con unas actitudes determinadas, más allá de los valores que en su caso pudieran tener las personas que la conforman.
Hace unos lustros se generalizó un modelo de planificación estratégica que asumía que las organizaciones debían definir no sólo unos objetivos sino que tenían que dibujar una misión, una visión y unos valores corporativos. Era el primer paso en el nacimiento de un nuevo paradigma organizacional en el que una organización ya no es la media de los valores de las personas que la conforman sino que tiene unos valores respecto a los que sus integrantes deben alinearse. Así, la empresa que gestiona la RSE incorpora unos compromisos respecto a la sociedad, sensibles con las inquietudes de los grupos de interés. Y debe procurar que sus grupos de interés internos -¡como las personas!- se avengan a ellos. Y este proceso es el inverso de presuponer que las personas tienen una ética que procuran trasladar a la organización. Asimismo, la empresa que quiere poner en valor su RSE necesita que los grupos de interés externos -¡como la clientela!- reconozcan su esfuerzo. Y por eso, a veces hay que convencer de las bondades del compromiso ante un ciudadano que puede preferir el precio a expensas de las consecuencias sociales de una cadena de abastecimiento infausta.
Hacer que la RSE funcione es una condición básica para asegurar hoy en día, en una sociedad y unos mercados complejos, el mundo pueda avanzar hacia la sostenibilidad en todas sus variantes, ambiental, económica, social, laboral ... No se alcanzará ningún sostenibilidad por arte de magia ni por compromisos vagos no gestionados ni por estándares sectoriales que sólo atiendan mejoras parciales. Ni por más que se verdee sin transparencia en la gestión. Pero la RSE sólo obtendrá la energía para funcionar si las personas están ahí. De otro modo no rendirá, no estará integrada dentro de la organización ni dentro del mercado.
Tiene sentido hablar de RSI?
Tiene sentido hablar de RSI?
Empecé a hablar de Responsabilidad Social de los Individuos (RSI) desde los inicios de mi dedicación a la RSE, en el 2004. De hecho, busqué apoyo para un proyecto de RSI, lo que me resultó imposible porque -según un alto directivo de una compañía- era un planteamiento demasiado atrevido o avanzado para el momento. Cuando aún no se sabía muy bien qué era la RSE, ¿cómo podíamos hablar de RSI? Tenía parte de razón, aunque también hay que decir que, por no haber reflexionado lo suficiente sobre ello, algunas empresas han desarrollado unos modelos de RSE al margen de las personas, puramente técnicos.
Pero me parece que ahora sí que ya es el momento de abordar la cuestión. Y no desde el modelo clásico de ética. Cuando hablamos de RSI no nos referimos a puramente a la ética (¿por qué deberíamos inventar un nuevo concepto para designar lo mismo?). Ni tampoco nos referimos a otras buenas prácticas como pueda ser el civismo o la buena vecindad. Hablar de RSI sólo tiene sentido como correlato necesario de la RSE. Y por tanto, el enfoque del RSI hace referencia al rol que los individuos deben asumir como vector necesario para que la RSE se desarrolle.
Debemos abordar la responsabilidad social de los individuos, en el sentido due que los ciudadanos, ya sea como consumidores, asalariados, inversores... somos un grupo de interés al que la acción de las empresas y organizaciones nos afecta y que al mismo tiempo podemos afectar al interés de éstas. Es por ello, que la RSI no pone el foco en la ética en un sentido amplio sino en cómo interactuamos con las empresas y organizaciones con las que nos relacionamos. En este sentido, preferimos no referirnos a las personas sino a los individuos precisamente porque no nos lo hacemos únicamente como parte de la organización o desde la proximidad o vinculación afectiva, sino que nos referimos como singularidades que asumen roles diversos (clientes, usuarios, asalariados, dirigentes, inversores, asociados, voluntarios ...) y en relación con organizaciones diversas.
No sería RSI la urbanidad, la buena vecindad o la educación de mi hijo ... Sí que sería RSI la elección de proveedores, de productos, el proceso de diálogo con una empresa para ayudarla a mejorar su RSE, o el proceso de alineación respecto al código ético corporativo, entendiéndolo como un proceso dialógico. Desarrollar el RSI requiere sensibilidad, identificar los impactos de nuestros actos, conocimiento de las pautas de conducta correctas ... Si realmente somos consecuentes, no tendría sentido que nuestro comportamiento dentro del marco de una organización o de otra, o en nuestra vida privada, o en una entidad no lucrativa, fuera absolutamente diverso.
Así, del mismo modo que no debemos confundir RSE, sostenibilidad o filantropía, tampoco deberíamos confundir RSI, ética o civismo. Pero necesitamos todavía argumentar si es necesario añadir una nueva sigla en el panorama de la RSE. Y consideramos que sí para referirnos globalmente a todo aquello -y sólo a aquello- que queda englobado dentro de la esfera de la relación del individuo con las organizaciones en cuanto a la gestión de la responsabilidad de estas. No me sirve hablar aisladamente de compra responsable sin gestionarlo conjuntamente con la manera como me relaciono con las organizaciones de las que formo parte. La empresa lo puede tratar de manera diferente, como trabajador, cliente o inversor, pero el individuo dispone de todo un montón de resortes que debe conocer y activar para ser un agente de cambio, un vector de desarrollo de la RSE. Publicado en Jornal.cat
Algunos artículos de interés
Responsabilidad Social Individual (Perla Puterman)
Responsabilidad Social Individual (RSI). Un breve apunte (Manel Palencia-Lefler)
Empresa ... i persones (Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano)
La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors (Jordi Pujol)
Algunos artículos y reflexiones donde he hablado de RSI:
Requerir que es respectin a si mateixos / Requerir que se respeten a si mismos
Regals als mestres / Regalos a los maestros
Corrupció: el teu NO compta!
18/03/2012 - L’RSE necessita la responsabilitat social dels individus
Forma part de l’acceptació general que per tal que l’RSE funcioni dins d’una empresa, cal que aquesta disposi de persones que assumeixin uns valors i uns comportaments ètics. Com que les organitzacions no poden ser veritablement ètiques si no en són les persones que la integren, la lògica del desenvolupament de la responsabilitat social es basa no únicament amb uns criteris organitzatius, unes normes, o una metodologia sinó que també requereix abordar la complicitat i el compromís de les persones.
Alhora, si pensem en termes de generalització o expansió social d’aquest enfocament de gestió, cal que la societat disposi de persones que reconeguin i premiïn les empreses que han assumit uns compromisos socials. En conseqüència, sigui com a conductors interns o sigui com a inductors externs, la responsabilitat social necessita persones compromeses.
De fet, ja ho deien els clàssics i tots els que parteixen de models ètics: la responsabilitat, com l’ètica, rau en les persones, no en les organitzacions. La idea que les persones jurídiques no tenen ètica sembla assenyada, però quan parlem d’RSE entrem en un nou paradigma que potser no és fàcil de comprendre: les organitzacions tenen uns valors, tenen un comportament, tenen unes actituds i tenen, per tant, unes responsabilitats. Per això també parlem d’empresa ciutadana, una manera de dir que una organització té carta de ciutadania, és un actor dins la societat a la manera que ho seria una persona física. Actua i ho fa amb unes actituds determinades, més enllà dels valors que en el seu cas poguessin tenir les persones que la conformen.
Fa uns lustres es va generalitzar un model de planificació estratègica que assumia que les organitzacions havien de definir no solament uns objectius sinó que havien de dibuixar una missió, una visió i uns valors corporatius. Era el primer pas en el naixement d’un nou paradigma organitzacional en el qual una organització ja no és la mitjana dels valors de les persones que la conformen sinó que té uns valors respecte els quals els seus integrants s’han d’alinear. Així, l’empresa que gestiona l’RSE incorpora uns compromisos respecte la societat, sensibles amb les inquietuds dels grups d’interès. I ha de procurar que els seus grups d’interès interns -com les persones!- s’hi avinguin. I aquest procés és l’invers de pressuposar que les persones tenen una ètica que procuren traslladar a l’organització. Alhora, l’empresa que vol posar en valor la seva RSE necessita que els grups d’interès externs –com la clientela!- reconeguin el seu esforç. I per això, de vegades cal convèncer de les bondats del compromís davant un ciutadà que pot preferir el preu a expenses de les conseqüències socials d’una cadena de proveïment infausta.
Fer que l’RSE funcioni és una condició bàsica per a assegurar avui dia, en una societat i uns mercats complexos, el món pugui avançar vers la sostenibilitat en totes les seves variants, ambiental, econòmica, social, laboral... No s’assolirà cap sostenibilitat per art de màgia ni per compromisos vagues no gestionats ni per estàndards sectorials que sols atenguin millores parcials. Ni per més que es verdegi sense transparència en la gestió. Però l’RSE sols obtindrà l’energia per funcionar si les persones hi són. Altrament no rendirà, no estarà integrada dins l’organització ni dins del mercat.
Té sentit parlar d'RSI?
Té sentit parlar d'RSI?
Vaig començar a parlar de Responsabilitat Social dels Individus (RSI) des dels inicis de la meva dedicació a l’RSE, al 2004. De fet, vaig cercar suport per a un projecte d’RSI, cosa que em va resultar impossible perquè –segons un alt directiu d’una companyia- era un plantejament massa agosarat o avançat per al moment. Quan encara no se sabia molt bé què era l’RSE, com podíem parlar d’RSI? Tenia part de raó, tot i que també cal dir que per no haver-hi reflexionat prou algunes empreses han desenvolupat uns models d’RSE al marge de les persones, purament tècnics.
Però em sembla que ara sí que ja és el moment d’abordar la qüestió. I no des del model clàssic d’ètica. Quan parlem d’RSI no ens referim a purament a l’ètica (per què ens hauríem d’inventar un nou concepte per a designar el mateix?). Ni tampoc ens referim a altres bones pràctiques com pugui ser el civisme o el bon veïnatge?). Parlar d’RSI sols té sentit com a correlat necessari de l’RSE. I per tant, l’enfocament de l’RSI fa referència al rol que els individus han d’assumir com a vector necessari perquè l’RSE es desenvolupi.
Hem d’abordar la responsabilitat social del individus, en el sentit que els ciutadans, ja sigui com a consumidors, assalariats, inversors... som un grup d’interès a qui l’acció de les empreses i organitzacions ens afecta i que alhora podem afectar l’interès d’aquestes. És per això, que l’RSI no posa el focus en l’ètica en un sentit ampli sinó en com interactuem amb les empreses i organitzacions amb què ens relacionem. En aquest sentit, preferim no referir-nos a les persones sinó als individus precisament perquè no ens ho fem únicament com a part de l’organització o des de la proximitat o vinculació afectiva, sinó que ens hi referim com a singularitats que assumeixen rols diversos (clients, usuaris, assalariats, dirigents, inversors, associats, voluntaris...) i en relació amb organitzacions diverses.
No seria RSI la urbanitat, el bon veïnatge o l’educació del meu fill... Sí que seria RSI la tria de proveïdors, de productes, el procés de diàleg amb una empresa per ajudar-la a millorar la seva RSE, o el procés d’alineació respecte el codi ètic corporatiu, entenent-lo com un procés dialògic. Desenvolupar l’RSI requereix sensibilitat, identificar els impactes dels nostres actes, coneixement de les pautes de conducta correctes... Si realment som conseqüents, no tindria sentit que el nostre comportament dins el marc d’una organització o d’una altra, o en la nostra vida privada, o en una entitat no lucrativa, fos absolutament divers.
Així, de la mateixa manera que no hem de confondre RSE, sostenibilitat o filantropia, tampoc hauríem de confondre RSI, ètica o civisme. Però ens cal encara argumentar si és necessari afegir una nova sigla al panorama de l’RSE. I considerem que sí per tal de referir-nos globalment a tot allò -i només allò- que queda englobat dins l’esfera de la relació de l’individu amb les organitzacions pel que fa a la gestió de la responsabilitat d’aquestes. No em serveix parlar aïlladament de compra responsable sense gestionar-ho conjuntament amb la manera com em relaciono amb les organitzacions de les quals formo part. L’empresa el pot tractar de manera diferent, com a treballador, client o inversor, però l’individu disposa de tot una pila de ressorts que ha de conèixer i activar per a ser un agent de canvi, un vector de desenvolupament de l’RSE.
12/02/2012 - Los valores sociales: ¡cada uno de nosotros es como una emisora de radio!
Estamos rodeados de ondas electromagnéticas hertzianas, pero sólo lo sabemos cuando encendemos un aparato de radio. Del mismo modo, estamos rodeados de otras realidades que tampoco se pueden ver ni tocar pero que son reales y nos afectan. A menudo se habla de la importancia de los valores de las personas, pero en gran parte, estos valores de las personas están influidos por los grandes valores de la sociedad. Son valores que forman parte del ambiente y que cada uno de nosotros, como si fuéramos un aparato de radio, acabamos reproduciendo.
Finalmente cada persona es libre de adoptar el comportamiento que quiera, pero la influencia social que tenemos es enorme. Cada persona y cada organización puede limitarse a reproducir los valores que le llegan, sin ningún sentido crítico, o bien puede modular y ser parte activa en el fomento de unos valores más humanísticos, sostenibles y éticos.
Cada persona y cada organización somos como pequeñas emisoras que no dejamos de emitir una programación de valores. Cada actitud nuestra, cada comportamiento, cada manera de hacer, es una opción por unos valores u otros. Incluso cada vez que compramos es como si estuviéramos votando.
Este programa de radio que cada uno de nosotros emitimos puede que no sea exactamente el que nosotros quisiéramos, puede que no refleje exactamente nuestros valores más profundos, pero la influencia social, lo que pensamos que los demás esperan de nosotros, lo que tiene una estructura de plausabilidad, hace que finalmente nuestra emisión sea un punto medio entre los valores que realmente tenemos dentro de nosotros y los valores que la sociedad impone.
Así, si todo el mundo se permite rebajar su nivel ético, llega un momento en que todos nos nivelamos hacia la mediocridad, hacia un bajo nivel de autoexigencia, hacia la tolerancia de lo que no debería ser tolerable, hacia la falta de respeto hacia lo que es diferente...
Para subir la capacidad ética de nuestra sociedad, sería tan sencillo como que nuestra "programación de radio", por decirlo así, no hiciera media con la sociedad sino que tendiera a encontrar un punto medio entre lo que somos nosotros y los estándares éticos comúnmente aceptados, como los que provienen de las Naciones Unidas. Si cada uno de nosotros no se convierte en un agente activo para subir el nivel, el hundimiento ético será imparable.
Finalmente, cabe decir que este "nosotros" no sólo se refiere a la persona sino también a las organizaciones de donde formamos parte. La autoexigencia ética debe provenir también de las empresas, administraciones, clubes, asociaciones, comunidades de propietarios y vecinos...
Si las organizaciones no gestionan los valores, no muestran una autoexigencia, será difícil que los individuos puedan mostrar una ética avanzada. Si bien es cierto que las organizaciones son personas, finalmente las organizaciones acaban generando una cultura corporativa u organizacional, con unas pautas de comportamiento y unos valores. Si aquellos individuos que tenían unos valores personales positivos no han sabido traducirlos para codificar unos valores organizacionales es posible que la organización acabe desarrollando una lógica que finalmente desbordará los valores personales, que se convertirán en no funcionales y, por tanto, residuales dentro del funcionamiento cotidiano de la organización.
Nota: artículo publicado en DiarioResponsable y ExpokNews y, en catalán, en Jornal.cat
15/12/2011 - Tots amb la Marató de TV3 - Músiques del disc 2011
El Disc de la Marató 2011 - L'aire és ple d'amorde mingomieres103696 visualitzacions
El Disc de la Marató 2011 - Com et puc ajudarde mingomieres10303 visualitzacions
3:02El Disc de la Marató 2011 - Tot el que tincde mingomieres10308 visualitzacions
3:24El Disc de la Marató 2011 - Per sempre mésde mingomieres102884 visualitzacions
2:52El Disc de la Marató 2011 - Em quedo al teu costatde mingomieres106306 visualitzacions
3:35El Disc de la Marató 2011- Tinc un pensament pe...de mingomieres10304 visualitzacions
3:22El Disc de la Marató 2011 - Per molts anysde mingomieres10251 visualitzacions
3:34El Disc de la Marató 2011 - Teixit humàde mingomieres10291 visualitzacions
3:31El Disc de la Marató 2011 - La clau de tot ets tude mingomieres10276 visualitzacions
4:06El Disc de la Marató 2011 - Em dónes forçade mingomieres10305 visualitzacions
3:56El Disc de la Marató 2011 - Plora amb mide mingomieres10313 visualitzacions
3:35El Disc de la Marató 2011- Tinc un pensament pe...de mingomieres10309 visualitzacions
1:14El Disc de la Marató 2011 - Sintoniade mingomieres10170 visualitzacions
3:34Malú - No Tinguis Por (El Disc De La Marató 2011)de sergysebert2870 visualitzacions
15/12/2011 - La Marató de TV3 - Raphael canta en català per a "La Marató"
Raphael ha cantat per primer cop en català i ho ha fet per a "La Marató" de TV3. És una de les veus que col·laboren en el disc de l'edició d'aquest any, que està dedicada als trasplantaments i la regeneració de teixits. L'equip ultima aquests dies la versió que Raphael ha fet del clàssic del soul "Say a little prayer", al costat del Gospel Viu Choir i la Principal de la Bisbal.
29/11/2011 - Iniciativa para identificar a los hogares más sostenibles
Unilever lanza una iniciativa relacionada con la sostenibilidad enmarcada dentro de su Plan Unilever para una Vida Sostenible.
Se trata de la campaña “Los hogares más sostenibles de España”, un concurso a través de su Facebook donde tratan de encontrar los hogares más sostenibles del país y fomentar de esta manera los hábitos responsables entre la población. Para participar en el concurso los usuarios deberán mostrarnos qué acciones llevan a cabo en su hogar día a día para reducir el impacto medioambiental, mejorar sus hábitos de salud y bienestar, y la calidad de vida de los que les rodean.
A finales de enero de entre todos los participantes, un jurado formado por el meteorólogo Mario Picazo; Cristina García-Orcoyen, de la Fundación Entorno-BCSD España; Marcos Gonzalez, director general de Media Responsable; y Ana Palencia, directora de comunicación y RSC de Unilever España, seleccionará a los 5 hogares ganadores.
El premio consistirá en ser protagonistas de su canal de Youtube, donde podrán compartir con todo el mundo los pequeños gestos diarios que hacen para ser sostenibles y además ¡disfrutar de productos Unilever gratis durante un año!
14/10/2011 - Regalos a los maestros
Los regalos son la manera como nuestra sociedad ha formalizado la muestra de agradecimiento. A veces, parece que sea más fácil adquirir un objeto y hacerlo llegar al destinatario que mostrar y expresar un sincero y profundo agradecimiento.
Las palabras están tan gastadas que a veces ya no expresan nada. Y a menudo que las recibe las puede interpretar como un mero cumplimiento formal sino un acto de hipocresía social en alguna ocasión.
El regalo es una manera neutra de mostrar el agradecimiento. Pero los regalos tienen una cara negativa. Un regalo de valor económico entre agentes con intereses mutuos (un proveedor respecto a su cliente, por ejemplo) puede pretender ser una forma de condicionar futuras decisiones y procurar verla se favorecido aunque no se recojan todos los méritos adecuados.
Desde la gestión de la Responsabilidad Social, estas prácticas están reguladas en las empresas comprometidas, lo que se puede hacer de diferentes maneras entre las cuales no aceptar, derivar, o poner un máximo indicativo al valor económico del objeto.
Si en la relación entre empresas, proveedores, administraciones, etc., es relativamente sencillo abordar la cuestión, todo ello adquiere una mayor complejidad cuando es la relación de un paciente con un médico o de unos niños con un maestro... En estos casos no existe el conflicto ético motivado por la intencionalidad de condicionar, pero se despiertan otros conflictos éticos.
Se expresa muy bien, por ejemplo, en esta normativa de una escuela :
LOS MAESTROS NO PODEMOS ACEPTAR NINGÚN REGALO Esta es una indicación antigua en nuestra escuela, que repetimos cada curso, sin embargo siempre hay alguna familia que se olvida. Por lo tanto volvemos a insistir. Hay una razón fundamental para abandonar la costumbre de hacer regalos a los maestros: hay niños que no pueden hacerlos y se les crea sentimientos de culpa e inferioridad. Si alguna familia o alumno viene a la escuela con un regalo pone en un compromiso al maestro ya que debería rechazar el presente y se provocaría una situación incomoda. Los mejores regalos: su confianza, comprensión y colaboración.
Por otra parte, y compartiendo plenamente esta norma, también es diferente cuando se trata de un hecho puntual y excepcional o se convierte en una norma tan regular que genera expectativa y casi el deber de hacer un regalo. Por ejemplo, una cosa sería hacer un regalo por parte del APMA a un maestro que se jubila tras cuarenta años en una escuela, y otra es que cada año el tutor del curso reciba un regalo de los alumnos.
Pero también es muy diferente que el regalo sea un objeto de valor económico adquirido con las aportaciones de las familias o bien que sea algún detalle fruto del esfuerzo, como podría ser algo elaborada por ellos. Es diferente, en definitiva, si estamos regalando dinero (valor económico) o esfuerzo (valor tiempo).
Sin duda es cuestión de las estructuras de plausabilidad. Nuestra sociedad, donde el tiempo escasea y mostrar agradecimiento sincero se hace difícil incluso porque no encontramos el espacio-tiempo adecuado para hacerlo, tiende a dar por válido la compra de un regalo.
Por ello, la gestión de la responsabilidad social -o de la ética, si se quiere, en este caso que afecta más bien a personas y familias- es la manera mediante la cual podemos modificar pautas que la sociedad ha normalizado y que fruto del discernimiento ético queremos modificar.
Artículo publicado en Jornal.cat
Las palabras están tan gastadas que a veces ya no expresan nada. Y a menudo que las recibe las puede interpretar como un mero cumplimiento formal sino un acto de hipocresía social en alguna ocasión.
El regalo es una manera neutra de mostrar el agradecimiento. Pero los regalos tienen una cara negativa. Un regalo de valor económico entre agentes con intereses mutuos (un proveedor respecto a su cliente, por ejemplo) puede pretender ser una forma de condicionar futuras decisiones y procurar verla se favorecido aunque no se recojan todos los méritos adecuados.
Desde la gestión de la Responsabilidad Social, estas prácticas están reguladas en las empresas comprometidas, lo que se puede hacer de diferentes maneras entre las cuales no aceptar, derivar, o poner un máximo indicativo al valor económico del objeto.
Si en la relación entre empresas, proveedores, administraciones, etc., es relativamente sencillo abordar la cuestión, todo ello adquiere una mayor complejidad cuando es la relación de un paciente con un médico o de unos niños con un maestro... En estos casos no existe el conflicto ético motivado por la intencionalidad de condicionar, pero se despiertan otros conflictos éticos.
Se expresa muy bien, por ejemplo, en esta normativa de una escuela :
LOS MAESTROS NO PODEMOS ACEPTAR NINGÚN REGALO Esta es una indicación antigua en nuestra escuela, que repetimos cada curso, sin embargo siempre hay alguna familia que se olvida. Por lo tanto volvemos a insistir. Hay una razón fundamental para abandonar la costumbre de hacer regalos a los maestros: hay niños que no pueden hacerlos y se les crea sentimientos de culpa e inferioridad. Si alguna familia o alumno viene a la escuela con un regalo pone en un compromiso al maestro ya que debería rechazar el presente y se provocaría una situación incomoda. Los mejores regalos: su confianza, comprensión y colaboración.
Por otra parte, y compartiendo plenamente esta norma, también es diferente cuando se trata de un hecho puntual y excepcional o se convierte en una norma tan regular que genera expectativa y casi el deber de hacer un regalo. Por ejemplo, una cosa sería hacer un regalo por parte del APMA a un maestro que se jubila tras cuarenta años en una escuela, y otra es que cada año el tutor del curso reciba un regalo de los alumnos.
Pero también es muy diferente que el regalo sea un objeto de valor económico adquirido con las aportaciones de las familias o bien que sea algún detalle fruto del esfuerzo, como podría ser algo elaborada por ellos. Es diferente, en definitiva, si estamos regalando dinero (valor económico) o esfuerzo (valor tiempo).
Sin duda es cuestión de las estructuras de plausabilidad. Nuestra sociedad, donde el tiempo escasea y mostrar agradecimiento sincero se hace difícil incluso porque no encontramos el espacio-tiempo adecuado para hacerlo, tiende a dar por válido la compra de un regalo.
Por ello, la gestión de la responsabilidad social -o de la ética, si se quiere, en este caso que afecta más bien a personas y familias- es la manera mediante la cual podemos modificar pautas que la sociedad ha normalizado y que fruto del discernimiento ético queremos modificar.
Artículo publicado en Jornal.cat
14/10/2011 - Regals als mestres
#RespSocial .
Els regals són la manera com la nostra societat ha formalitzat la mostra d'agraïment. De vegades, sembla que sigui més fàcil adquirir un objecte i fer-lo arribar al destinatari que mostrar i expressar un sincer i profund agraïment.
Les paraules estan tan gastades que de vegades ja no expressen res. I sovint qui les rep les pot interpretar com un mer compliment formal si no un acte d'hipocresia social en alguna ocasió.
El regal és una manera neutra de mostrar l'agraïment. Però els regals tenen una cara negativa. Un regal de valor econòmic entre agents amb interessos mutus (un proveïdor respecte el seu client, per exemple) pot pretendre ser una manera de condicionar futures decisions i procurar veure-se'n afavorit malgrat que no es recullin tots els mèrits adients.
Des de la gestió de la Responsabilitat Social, aquestes pràctiques estan regulades en les empreses compromeses, cosa que es pot fer de diferents maneres entre les quals no acceptar, derivar, o posar un màxim indicatiu al valor econòmic de l'objecte.
Si en la relació entre empreses, proveïdors, administracions, etc., és relativament senzill abordar la qüestió, tot plegat adquireix una major complexitat quan és la relació d'un pacient amb un metge o d'uns infants amb un mestre... En aquests casos no hi ha el conflicte ètic motivat per la intencionalitat de condicionar, però es desperten altres conflictes ètics.
S'expressa molt bé, per exemple, en aquesta normativa d'una escola:
ELS MESTRES NO PODEM ACCEPTAR CAP REGAL
Aquesta és una indicació antiga a la nostra escola, que repetim cada curs, tot i això sempre hi ha alguna família que se n'oblida. Per tant tornem-hi a insistir. Hi ha una raó fonamental per a abandonar el costum de fer regals als mestres: hi ha nens que no poden fer-ne i se'ls crea sentiments de culpa i inferioritat. Si alguna família o alumne ve a l'escola amb un regal posa en un compromís a la mestra ja que hauria de rebutjar el present i es provocaria una situació incomoda. Els millors regals: la vostra confiança, comprensió i col·laboració.
D'altra banda, i compartint plenament aquesta norma, també és diferent quan es tracta d'un fet puntual i excepcional o bé esdevé una norma tant regular que genera expectativa i gairebé el deure de fer un regal. Per exemple, una cosa seria fer un regal per part de l'APMA a un mestre que es jubila després de quaranta anys en una escola, i una altra és que cada any el tutor del curs rebi un regal dels alumnes.
Però també és molt diferent que el regal sigui un objecte de valor econòmic adquirit amb les aportacions de les famílies o bé que sigui algun detall fruit de l'esforç, com podria ser alguna cosa elaborada per ells. És diferent, en definitiva, si estem regalant diners (valor econòmic) o esforç (valor temps).
Sens dubte és qüestió de les estructures de plausabilitat. La nostra societat, on el temps escasseja i mostrar agraïment sincer es fa difícil fins i tot perquè no trobem l'espai-temps adequat per a fer-ho, tendeix a donar per vàlid la compra d'un regal.
Per això, la gestió de la responsabilitat social -o de l'ètica, si es vol, en aquest cas que afecta més aviat persones i famílies- és la manera mitjançant la qual podem modificar pautes que la societat ha normalitzat i que fruit del discerniment ètic volem modificar.
Article publicat a Jornal.cat
Els regals són la manera com la nostra societat ha formalitzat la mostra d'agraïment. De vegades, sembla que sigui més fàcil adquirir un objecte i fer-lo arribar al destinatari que mostrar i expressar un sincer i profund agraïment.
Les paraules estan tan gastades que de vegades ja no expressen res. I sovint qui les rep les pot interpretar com un mer compliment formal si no un acte d'hipocresia social en alguna ocasió.
El regal és una manera neutra de mostrar l'agraïment. Però els regals tenen una cara negativa. Un regal de valor econòmic entre agents amb interessos mutus (un proveïdor respecte el seu client, per exemple) pot pretendre ser una manera de condicionar futures decisions i procurar veure-se'n afavorit malgrat que no es recullin tots els mèrits adients.
Des de la gestió de la Responsabilitat Social, aquestes pràctiques estan regulades en les empreses compromeses, cosa que es pot fer de diferents maneres entre les quals no acceptar, derivar, o posar un màxim indicatiu al valor econòmic de l'objecte.
Si en la relació entre empreses, proveïdors, administracions, etc., és relativament senzill abordar la qüestió, tot plegat adquireix una major complexitat quan és la relació d'un pacient amb un metge o d'uns infants amb un mestre... En aquests casos no hi ha el conflicte ètic motivat per la intencionalitat de condicionar, però es desperten altres conflictes ètics.
S'expressa molt bé, per exemple, en aquesta normativa d'una escola:
ELS MESTRES NO PODEM ACCEPTAR CAP REGAL
Aquesta és una indicació antiga a la nostra escola, que repetim cada curs, tot i això sempre hi ha alguna família que se n'oblida. Per tant tornem-hi a insistir. Hi ha una raó fonamental per a abandonar el costum de fer regals als mestres: hi ha nens que no poden fer-ne i se'ls crea sentiments de culpa i inferioritat. Si alguna família o alumne ve a l'escola amb un regal posa en un compromís a la mestra ja que hauria de rebutjar el present i es provocaria una situació incomoda. Els millors regals: la vostra confiança, comprensió i col·laboració.
D'altra banda, i compartint plenament aquesta norma, també és diferent quan es tracta d'un fet puntual i excepcional o bé esdevé una norma tant regular que genera expectativa i gairebé el deure de fer un regal. Per exemple, una cosa seria fer un regal per part de l'APMA a un mestre que es jubila després de quaranta anys en una escola, i una altra és que cada any el tutor del curs rebi un regal dels alumnes.
Però també és molt diferent que el regal sigui un objecte de valor econòmic adquirit amb les aportacions de les famílies o bé que sigui algun detall fruit de l'esforç, com podria ser alguna cosa elaborada per ells. És diferent, en definitiva, si estem regalant diners (valor econòmic) o esforç (valor temps).
Sens dubte és qüestió de les estructures de plausabilitat. La nostra societat, on el temps escasseja i mostrar agraïment sincer es fa difícil fins i tot perquè no trobem l'espai-temps adequat per a fer-ho, tendeix a donar per vàlid la compra d'un regal.
Per això, la gestió de la responsabilitat social -o de l'ètica, si es vol, en aquest cas que afecta més aviat persones i famílies- és la manera mitjançant la qual podem modificar pautes que la societat ha normalitzat i que fruit del discerniment ètic volem modificar.
Article publicat a Jornal.cat
28/09/2011 - Piulant comentaris de la jornada sobre rendició de comptes
Vinc de la jornada del Col·legi de Censors Jurats de Comptes i Corresponsables. He de confessar que aquest agost em vaig familaritzar amb el twitter i que ja és la segona jornada on assisteixo que no puc evitar de compartir comentaris per aquest canal.
Per cert, una anècdota: he arribat tard i he segut a la darrera fila. Així també anava gestionant el correu (quin món!!). He començat a piular... I fins al cap d'una estona no m'he adonat que en una pantalla gegant anaven passant totes les piulades amb el hashtag #informesRSE. Quan la pantalla era -involuntàriament i inconscientment- tota meva.... he hagut de refrenar la necessitat de piular. Sort que me n'he adonat a temps! Hem d'aprendre a autoregular-nos sobre la marxa, mentre aprenem a fer servir la tecnologia.
Transcric alguns dels comentaris. L'Albert Huerta ha parlat de Responsabilitat Social dels Individus, concepte i sigla (RSI) que fa anys que vaig començar a utilitzar. He aprofitat immediatament per recordar que l'article d'aquest dilluns era un exemple d'RSI, focalitzant com els individus hem d'interactuar amb les empreses per ajudar-les a gestionar millor l'acompliment de les expectatives socials.
M'ha sobtat que des de l'Observatorio no es donés importància a l'RS dels professionals, autònoms i microempreses. Deuen estar massa capficats en les empreses de l'IBEX 35 per fixar-se en altres móns on es fan coses interessantíssimes (i amb major autenticitat!).
Veig que ha agradat una piulada on deia que l'obligació de fer informes pervertira RSE. En el futur (l'Anna Tosca m'ha replicat que des d'ara mateix!) serà necessari diferenciar el que és una empresa amb informe obligatori enfront d'aquells models reals de gestió de l'RSE.
#InformesRSE en cursos a grans empreses explico alguns casos de microempreses perquè entenguin que es RSE estratègica + model empresa + cult#InformesRSE Orencio: que le vamos a pedir a un autonomo? Demanar no pero ajudar a desenvolupar un model sostenible i a integrar ètica...#InformesRSE Algunes ONG blinden la relació amb l'Empresa evitant l'entrada d'altres ONG i d'altres aspectes (materialitats)!
#InformesRSe auditors tenen trajectòria en alguna materia (ambiental...) q dificulta abordar altres temes. A.Gomez proposa multidisciplinar#InformesRSe l'auditor fa recomanacions que el consultor haura de portar a terme#InformesRSe Cardona fa la pregunta clau: ?es pot ser consultor i auditar a la vegada?#InformesRSe ?No seria una bona practica de les auditores aportar una informacio comprensible per 95% dels lectors i no per 5% d'experts?#InformesRSe Per ara es debat sobre tecnicismes i model de negoci de les auditores, no de la confiança que aportaria verif. de stakeholders
Per cert, una anècdota: he arribat tard i he segut a la darrera fila. Així també anava gestionant el correu (quin món!!). He començat a piular... I fins al cap d'una estona no m'he adonat que en una pantalla gegant anaven passant totes les piulades amb el hashtag #informesRSE. Quan la pantalla era -involuntàriament i inconscientment- tota meva.... he hagut de refrenar la necessitat de piular. Sort que me n'he adonat a temps! Hem d'aprendre a autoregular-nos sobre la marxa, mentre aprenem a fer servir la tecnologia.
Transcric alguns dels comentaris. L'Albert Huerta ha parlat de Responsabilitat Social dels Individus, concepte i sigla (RSI) que fa anys que vaig començar a utilitzar. He aprofitat immediatament per recordar que l'article d'aquest dilluns era un exemple d'RSI, focalitzant com els individus hem d'interactuar amb les empreses per ajudar-les a gestionar millor l'acompliment de les expectatives socials.
M'ha sobtat que des de l'Observatorio no es donés importància a l'RS dels professionals, autònoms i microempreses. Deuen estar massa capficats en les empreses de l'IBEX 35 per fixar-se en altres móns on es fan coses interessantíssimes (i amb major autenticitat!).
També m'ha agradat dir que un excés de pressió metodològica a les Pimes perquè dialoguin amb stakeholders pot ser contraproduent i dissuassori. El que cal és un procés gradual. Un aprenentatge, perdent la por i trobant les oportunitats.
Des de la taula s'ha llegit una piulada meva (fa il·lusió aquesta sensació de contacte directe!). Preguntava si no seria una bona practica de les auditores aportar una informacio comprensible per al 95% dels lectors i no per al 5% (els experts). Les memòries no van adreçades a la ciutadania, però és que els informes dels auditors... Com els podem permetre aquesta opacitat sota l'expressió tècnica? Algú els hauria de dir que això no és presentable. Ho dic sense pèls a la llengua. Ja han tingut prou temps per aprendre que una cosa és el client (que paga) i l'altre l'usuari (qui usa el seu producte). Ells es deuen als dos, a qui paga perquè li fan una feina i a qui llegeix l'informe perquè presenten un aval per a donar credibilitat. De debò creuen que els lectors entenen alguna cosa? Estem a la societat del coneixement, en una societat oberta i de les xarxes socials. Ja no podem anar amb l'antic testament. Ja no ens haurien de caldre exegetes per entendre què vol dir la seva firma divina.
Les darreres piulades sobre la intervenció del director general espanyol d'RSE no us les copio aquí i me les guardo per analitzar-les més a fons. Ja n'hi ha prou! Tampoc parlaré ara d'algun detall que expressava a la primera piulada...
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
RSI! Últim article posava un exemple de #RSI [ca]responsabilitatglobal.blogspot.com/2011/09/requer… [es]responsabilitatglobal.blogspot.com/2011/09/requer… #informesRSE@SeibaIS
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
L'obligacio d'elaborar #InformesRSE pervertira RSE. Serà necessari diferenciar empresa amb informe oblig. <> model reals de Gestio de l'rse
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
“@JuanVillamayor #Enterprise2020 Una Casa Real sostenible?” antes que temas Ambientales la RSE obligaria a reconocer mentiras....
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
“@CorJasv: “@GuardianSustBiz: Why NGOs need to work with businesses, not again #Informesrse” pressure from collaborative ones is Not enough
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
“@CorJasv: “@GuardianSustBiz: Why NGOs need to work with businesses, not against them" #Informesrse” both of them are needed
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
Tenia interès a saber posicionament Carrefour sobre la toxicitat del panga. Xarxes socials: molta Info. #InformesRSE Carrefour: 0 (?????)
Corresponsables Referentes en RSE
by jmcanyelles
O.Vázquez La asignatura pendiente de la RSE es saber identificar quien son los GGII #InformesRSE
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
Un excés de pressió metodològica a les Pimes perquè dialoguin amb stakeh pot ser contraprod. i dissuassori. Cal procés gradual #InformesRSE
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
alguns stakeholders tenen interès a evitar la presencia d'altres stkh (competència) #InformesRSE Es ètic?
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
A.Huerta defensa #InformesRSe de les pimes des del Consell de Cambres de Catalunya. Fa referencia al programa tRanSparEncia.cat
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
Molts auditors comproven adaptació #InformesRSe a la guia. Saben que vol dir adaptació? no serà adequació o congruencia? Paraules son import
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
20/09/2011 - veganisme.cat, un nou web per als vegans
Avui dia segurament tothom sap què és el vegetarianisme; veganisme, en canvi, és un concepte molt menys estès. Es tracta d'un estil de vida que practiquen persones que han fet un pas més enllà i per raons ètiques han decidit alimentar-se, vestir-se i divertir-se sense perjudicar cap ésser viu amb capacitat de sentir. Així, la persona vegana no consumeix productes d’origen animal. Per als vegans, i per a qualsevol interessat en saber més sobre aquesta opció, l’Associació Animalista Libera! i la TV Animalista van presentar l'11 de setembre passat, el web , www.Veganisme.cat.
Presentació "Veganisme.cat" from tvanimalista on Vimeo.
El lloc web conté un apartat sobre nutrició on, entre d’altres, s’aclareixen conceptes sobre aquesta opció de vida. També inclou una guia de consum mitjançant la qual els usuaris poden localitzar en tot el territori restaurants, cafeteries i botigues cent per cent veganes, o si més no que ofereixen aquesta opció o la vegetariana, i un recull de receptes. El lloc virtual ofereix informació sobre el món animal, amb documentals, vídeos, articles divulgatius, entrevistes...
web veganisme.cat
Font: Jornal.cat
Presentació "Veganisme.cat" from tvanimalista on Vimeo.
El lloc web conté un apartat sobre nutrició on, entre d’altres, s’aclareixen conceptes sobre aquesta opció de vida. També inclou una guia de consum mitjançant la qual els usuaris poden localitzar en tot el territori restaurants, cafeteries i botigues cent per cent veganes, o si més no que ofereixen aquesta opció o la vegetariana, i un recull de receptes. El lloc virtual ofereix informació sobre el món animal, amb documentals, vídeos, articles divulgatius, entrevistes...
web veganisme.cat
Font: Jornal.cat
25/08/2011 - Corrupció d'estar per casa: les 13 temptacions més freqüents
Aquest reportatge al diari ARA tracta dels falsos empadronaments, mentides a la declaració d'IRPF, treballs en negre, factures sense IVA, multes de trànsit eludides... Per què som tan indulgents amb nosaltres mateixos? SÒNIA SÁNCHEZ
Fèlix Millet va aconseguir escandalitzar unànimement els catalans. Casos de corrupció com el de l'exdirector del Palau de la Música; el de l'exalcalde socialista de Santa Coloma, Bartumeu Muñoz, i el dels ex-alts càrrecs de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, a banda de contribuir al descrèdit de la política, van aconseguir generalitzar el clam contra el frau i la corrupció a la societat catalana. Però quan aquesta corrupció es produeix a petita escala i es fa patent en el dia a dia del ciutadà, el clam es fa menys audible. Petits fraus a Hisenda, vendes en negre que permeten tenir diners sense declarar sota el matalàs de casa o altres tipus d'estratagemes per escapolir-se d'algun pagament són habituals en la nostra societat i no escandalitzen a ningú.
El baròmetre de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) del 2010 va constatar el que el 43% dels enquestats veia justificable el frau a la declaració de la renda amb explicacions com ara: "De vegades és necessari trampejar per tirar endavant" (23%). I: "Els serveis no són adequats respecte al que es paga" (18%). Malgrat les dificultats per quantificar-ho, els tècnics del ministeri d'Hisenda xifraven l'economia submergida en 244.918 milions d'euros el 2009, un 23,3% del producte interior brut (PIB), mentre que un altre estudi de la Universidad Rey Juan Carlos deia que era el 17%.
La professora de psicologia social de la Universitat de Barcelona (UB) Immaculada Armadans admet que "els orígens culturals tenen alguna cosa a veure" amb aquest tipus de comportaments o la seva indulgència, però adverteix que no es tracta d'un tret distintiu d'una nació o país. "Estem en societats diverses i multiculturals, seria un error generalitzar i dir que aquesta picaresca és un distintiu de la nostra cultura perquè cauríem en l'estereotip i el prejudici". Tot i reconèixer que són comportaments "comuns en altres cultures llatines o mediterrànies", Armadans no creu que es pugui afirmar que siguin "generalitzats" a la nostra societat, sinó que "depèn de l'origen social i cultural". "La realitat que vivim és construïda socialment. Per exemple, estafar la companyia elèctrica es pot justificar pel fet d'atribuir-li un excés de lucre o la percepció d'un servei deficient, una imatge social que no vol dir que es correspongui amb la realitat", diu Armadans.
1. Declaració de la renda
2. Treballar en negre
3. Pagar en negre
4. Rebuts sense IVA
5. Fals empadronament
6. Trampes a la sanitat pública
7. Multes de trànsit impagades
8. Places d'aparcament
9. Els punts del carnet de conduir
10. Enganyar les elèctriques
11. Petit engany a les asseguradores
12. Passar dels peatges
13. Frau a les ajudes públiques
14/05/2011 - Safran Foer denuncia el "genocidi animal" de la indústria càrnia
Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 11 May. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer ha presentat aquest dimecres a Barcelona el seu nou llibre, 'Menjar animals' (Seix Barral), en què defensa el vegetarianisme.
L'obra critica també la indústria càrnia i el seu impacte sobre la salut i el medi ambient, que està creant un "autèntic genocidi animal".
Per l'escriptor, autor de la popular novel 'Tot s'encén' (Lumen), el més escandalós és que les explotacions ramaderes han convertit l'incompliment de la llei en un negoci -algunes, com Smithfield acumulen més de 7.000 multes anuals- i contaminen l'aigua i l'aire expressamet sense que els governs facin res per evitar-ho.
"Hem de recordar que les indústries càrnies són la principal causa de l'efecte hivernacle a la Terra, per sobre de la pol·lució generada pels cotxes i els fums d'altres indústries", ha assegurat.
A més, a part dels efectes negatius relacionats amb el canvi climàtic, ha advertit que aquest tipus d'empreses són responsables de problemes globals com la grip porcina, la disminució de la biodiversitat i el descens de l'efectivitat d'alguns antibiòtics.
Per Safran Foer la responsabilitat no només recau en els governs, sinó també en els ciutadans, que poden reclamar que s'aturi la situació mitjançant gestos senzills, perquè cada ciutadà, en fer un acte de compra i triar un menú, ha de pensar què fa i per què fa certes eleccions.
Ha assenyalat que el més responsable seria que la gent no mengés carn però ha reconegut que això és realment difícil, de manera que advoca per "incorporar unes normes de decència bàsica en el sector que fins ara no s'han complert".
Ningú necessita ser un superheroi, sinó menjar d'una manera una mica diferent i, si es decideix menjar carn, comprar-la en un granger que tingui pràctiques ètiques o un mercat ecològic, però no adquirir-ne mai en un supermercat.
Arran d'aquest llibre -que ha tingut una gran acollida en països com Estats Units, Alemanya o França-, Safran Foer s'ha convertit en una espècie de guru per als vegetarians que, segons l'autor li demanen consell i li pregunten si és ètic que mengin carn el dia de l'aniversari de la seva àvia i gall d'indi el dia d'Acció de Gràcies.
"En les grans ocasions es pot menjar carn, si a un li ve de gust. Quantes àpats importants i celebracions tenim al llarg de l'any? 100? 50? Això no és res en comparació amb el miler de menjars que fem al durant l'any. L'important és com mengem en el dia a dia ", ha assegurat.
Per això, ha assegurat que en analitzar les tradicions familiars i les raons per les que mengem animals s'ha d'anar més enllà de la filosofia i tenir en compte les realitats que el consumidor es troba quan va a un restaurant i un supermercat, que és quan realment pot prendre decisions com a ciutadà.
01/05/2011 - Una ONG de Lleida explica l'objecció fiscal en 10 passos
La Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris (aMS) de Lleida, dins la campanya “Mogudes per la Pau” ha elaborat una guia senzilla per explicar com fer-se objector fiscal. La Coordinadora agrupa entitats que treballen en cooperació i solidaritat amb les persones i pobles empobrits del planeta. L'Objecció Fiscal és, segons l'entitat, la disposició a no col·laborar amb l'Estat en les despeses de preparació de les guerres i del manteniment de l'exèrcit. Consisteix a desviar una part d'aquest impost a un projecte o entitat que promogui la cultura de pau.Imatge de la campanya "Desarma els teus impostos"
© Coordinadora d’ONGD i aMS
Aquestes són les 10 passes per fer-vos Objectors Fiscals. També hi ha un document de resum:
1. Reunir la documentació necessària per complimentar la declaració
Esborrany de la declaració, certificat d’ingressos i retencions de l’any 2010 (que ha estat proporcionat per l’empresa on es treballa), rebut bancari amb la informació fiscal 2010, etc…
2. No confirmar la declaració ni per telèfon ni per Internet
Malauradament aquestes vies no permeten fer l’OF. Fer sempre la declaració de l’IRPF tant si s’hi està obligat com si no s’hi està.
3. Omplir la declaració
A través de qualsevol mitjà electrònic o manual, fins a l’apartat de la quota líquida “Quota Resultant de l’Autoliquidació” Casella 741.
4. Escollir una de les 2 opcions per calcular la quota que destinarem a fer OF
a. Quota fixa de 84€ (xifra escollida simbòlicament en protesta pels 84 països empobrits a causa del deute extern).
b. Calcula 9,8% o el 12,47% de la quota líquida. Aquests percentatges es corresponen amb la despesa militar total de l’Estat per a l’any 2010 d’acord amb el criteri escollit (despesa militar estricta o despesa militar més despesa de control social)
5. Deduir la quantitat destinada a OF
En l’apartat, “Càlcul del tribut i resultat de la declaració- retencions i demés pagaments a compte”, es dedueix la quantitat destinada a l’objecció fiscal. Aquesta quantitat es col·loca en qualsevol de les caselles disponibles (de la 742 a la 752).
6. Introduir el valor de l’OF
Per exemple a la Casella 752 s’introdueix el valor de l’objecció, per exemple 84,00 €. Aquests passos són vàlids per qualsevol dels mètodes utilitzats per omplir la Declaració de la renda
7. Imprimim la declaració i fem una anotació ‘a mà’
Finalitzada la declaració, s’imprimeix normalment des del programa ‘Padre’ i a la casella 752, on hi hem anotat el valor de la nostra objecció, s’anota a sobre del text explicatiu de la casella: “Per a objecció fiscal a les despeses militars”.
Recordeu de fer el mateix en les dues còpies: la que es queda l’administració i la que us quedareu vosaltres.
8. Fem l’ingrés a l’entitat escollida
Acabada la declaració, és necessari ingressar la quantitat de l’objecció fiscal al compte corrent d’alguna entitat de caràcter solidari. Per exemple, la Coordinadora d’ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida.
En el resguard bancari de l’ingrés que es faci a l’entitat solidària cal especificar en el concepte: “Ingrés provinent de l’objecció fiscal 2010”, guardar el comprovant que l’entitat bancària ens facilita i fer-ne fotocòpia.
9. Omplir la carta d’OF
A continuació, heu d’omplir la carta d’objector/a fiscal (al final de l’article us n’adjuntem el model) adreçada al ministre d’Economia i Hisenda o al delegat d’hisenda. S’adjuntarà a la declaració juntament amb el resguard bancari de l’ingrés a l’entitat escollida.
10. Lliurar la declaració
Juntament amb tota la documentació a qualsevol delegació d’Hisenda o bé a l’oficina bancària on tinguis compte. En el cas de que diguin que només volen la declaració caldrà explicar-los que fem objecció fiscal.
28/01/2011 - Receptes per evitar residus a la cuina
Us presentem una iniciativa per a promoure una conducta familiar més sostenible, el que en podríem dir responsabilitat social individual o familiar
El Consell Comarcal de l’Anoia impulsa el projecte Recicla't a la cuina, que té per objectiu inventar i difondre un tipus de cuina pròpia de la comarca, de baix impacte ambiental i econòmica, que contribueixi a la prevenció de residus a la cuina i fomenti la recollida selectiva dels residus domèstics a les llars de la comarca. Amb les receptes dels ciutadans s'elaborarà un llibre de cuina que es publicarà per Sant Jordi. De moment, la pàgina web ja recull més de 40 receptes.
Fins aquest febrer es podrà participar al procés ciutadà per elaborar els continguts d'un llibre de cuina de l'Anoia. Els interessats poden participar-hi apuntant-se als tallers de cuina gratuïts, enviant les receptes per correu electrònic (reciclatalacuina@anoia.cat) o portant-les directament a l'ajuntament.
El llibre pretén recopilar les receptes i bones pràctiquesa la cuina que s’impartiran als cursos i les receptes i comentaris que hagin fet arribar els ciutadans. El llibre de receptes es publicarà per la Diada de Sant Jordi i també estarà disponible en versió digital al web de la campanya. La millor recepta serà premiada amb un lot de productes de la terra valorat en 200 € de l’Agrobotigade la Cooperativa Agro Igualada.
Font: Jornal.cat
El Consell Comarcal de l’Anoia impulsa el projecte Recicla't a la cuina, que té per objectiu inventar i difondre un tipus de cuina pròpia de la comarca, de baix impacte ambiental i econòmica, que contribueixi a la prevenció de residus a la cuina i fomenti la recollida selectiva dels residus domèstics a les llars de la comarca. Amb les receptes dels ciutadans s'elaborarà un llibre de cuina que es publicarà per Sant Jordi. De moment, la pàgina web ja recull més de 40 receptes.Fins aquest febrer es podrà participar al procés ciutadà per elaborar els continguts d'un llibre de cuina de l'Anoia. Els interessats poden participar-hi apuntant-se als tallers de cuina gratuïts, enviant les receptes per correu electrònic (reciclatalacuina@anoia.cat) o portant-les directament a l'ajuntament.
El llibre pretén recopilar les receptes i bones pràctiquesa la cuina que s’impartiran als cursos i les receptes i comentaris que hagin fet arribar els ciutadans. El llibre de receptes es publicarà per la Diada de Sant Jordi i també estarà disponible en versió digital al web de la campanya. La millor recepta serà premiada amb un lot de productes de la terra valorat en 200 € de l’Agrobotigade la Cooperativa Agro Igualada.
Font: Jornal.cat
27/01/2010 - Reportatge a TV3 sobre empreses d'inserció: Gràfiques Icària i alberg-restaurant INOUT
Capacitat laboral
Data d'emissió: Dimarts 26/01/2010
 |
Les persones amb una discapacitat psíquica busquen l'oportunitat d'incorporar-se al mercat laboral en un context de crisi que també les afecta. També per a ells és important sentir-se útils per a la societat i necessiten la implicació d'empreses que els donin una oportunitat amb tasques que puguin assumir. Hem conegut joves que s'han format en centres especials i que han començat a treballar. Els resultats laborals són òptims, la seva autoestima creix i, a més, poden donar un cop de mà a les seves famílies.
La Laia, de 28 anys, té la síndrome de Down i treballa des de fa un any al restaurant Inout com a cambrera. La feina li encanta perquè està de cara al públic. Els seus pares, en Joan i la Vicky, expliquen que això la fa sentir millor i l'ajuda a socialitzar-se. El director del restaurant, en Ferran, diu que aquests treballadors funcionen molt bé perquè aporten un plus d'entrega i els clients ja vénen predisposats a ser servits per ells, i això fa que es creïn bones sinergies. La Laia es va formar a l'escola especial Taiga. Dels diners que guanya, en dóna un part als seus pares i amb la resta aprofita per anar al cinema o a la discoteca amb amics.
L'Esteve, de 23 anys, té una discapacitat psíquica del 60%. Fa tres anys que treballa a l'empresa Icària, d'arts gràfiques, on el 90% de la plantilla és discapacitada. Ell és cap de magatzem perquè és molt responsable i li agrada molt la feina que fa. Aquí ha fet companys i amics i, tot i que només cobra el sou mínim interprofessional, prefereix, com en la majoria de casos, treballar en aquest tipus d'empresa perquè s'hi senten més segurs. En aquest sentit, la seva mare, la Maria Isabel, demana, més que no pas ajudes de l'adminsitració, que es creïn llocs de treball per a joves com el seu fill. L'objectiu és que puguin ser independents.
Un reportatge de Laura Carulla i Oriol Fernández
Un reportatge de Laura Carulla i Oriol Fernández
http://www.tv3.cat/pprogrames/entrelinies/enlSeccio.jsp?seccio=next&item=tema&idint=3470&ordre=2
Accés directe al vídeo: http://www.tv3.cat/videos/2582659
Accés directe al vídeo: http://www.tv3.cat/videos/2582659
24/01/2010 - Esperit col·laboratiu
L'esperit col·laboratiu és un dels nostres cavalls de batalla en els arguments que defensem respecte a la relació entre grups d'interès. Més enllà de tota la dimensió vinculada a la resolució de conflictes o a la confrontació d'interessos oposats, ens interessa especialment com la relació entre grups d'interès pot ser font d'oportunitats col·laboratives i de desenvolupament.
Però certament no és aquesta una tasca fàcil, més si tenim en compte les tradicionals desconfiances que s'han donat entre les organitzacions. Al nostre país, segurament la manca de capacitat de treballar plegats ha estat una de les raons que expliquen alguns dèficits importants en la nostra projecció. Tenim moltes pimes però poques multinacionals i, massa sovint, algunes pimes han semblat més una botiga o petit negoci que no una empresa amb voluntat de créixer i projectar-se. Un dels motius que ho expliquen també estaria en aquesta manca de capacitat col·laborativa. De voler fer-ho tot massa sols. Acceptem que és una feblesa dels catalans, com a persones, com a empreses, com a poble.
L'esperit col·laboratiu no s'improvisa sinó que ha de provenir d'una cultura en la qual es valori i estigui profundament implantat. Curiosament a Catalunya disposem d'una gran capacitat col·laborativa que es percep per exemple en la vida associativa. Si bé és cert que també es dóna el problema d'atomització, de personalismes i presidencialismes, no podem menystenir la capacitat cívica que hi ha al darrere. Tanmateix, aquesta capacitat cooperativa en la dimensió més cívica es perd quan entrem en altres àmbits de l'economia.
L'esperit col·laboratiu impregnant tots els racons
Feia dies que volia escriure sobre l'impacte positiu que m'ha produït el fet que aquest Nadal hagin aparegut algunes creacions musicals fetes en col·laboració de diferents autors. A banda del factor sorpresa, a banda de la qualitat musical i artística, a banda dels resultats econòmics, volem aprofitar aquest petit detall nadalenc per a ressaltar els valors col·laboratius que hi ha al darrere, i per positivar que des de la cultura, des dels professionals, des de les petites empreses, es facin passos no oportunistes per a enfortir aquesta cultura de la col·laboració.
Dos exemples són la cançó És un desig, d'Albert Thio & els seus amics (shuarma, beth, mazoni, gerard quintana, abras, getrudis, bardagí, masdéu):
o el Caganer d'Albert Pla & els seus amics (Estopa, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manel, Joan miquel Oliver).
Però l'esperit col·laboratiu no pot ser només un fruit de Nadal, ha de formar part d'una estratègia concebuda per guanyar-guanyar en el mig i llarg termini. I si la col·laboració és en ella mateixa una manera de mostrar-se més responsables envers l'entorn, encara podem reblar el clau si assolim el triple win o triple guany, és a dir, estratègies col·laboratives en els quals jo hi guanyo, tu hi guanyes i l'entorn també hi surt guanyant.
El camí de la cooperació és molt rellevant com a país i és molt rellevant en una economia del coneixement. Per a aconseguir avançar-hi cal la predisposició de tots els agents, empresarials, professionals, polítics, socials. Cal que cadascú de nosaltres -com a persona, ciutadà, professional, empresa...- ens preguntem de quina manera l'esperit col·laboratiu està integrat en el nostre mapa estratègic. Quin paper atorguem a les aliances, a les relacions, a les sinèrgies... respecte a la nostra capacitat de crear valor, de gestionar el coneixement, de desenvolupar-nos... Finalment si hom no hi creu, difícilment les organitzacions hi creuran.
Però certament no és aquesta una tasca fàcil, més si tenim en compte les tradicionals desconfiances que s'han donat entre les organitzacions. Al nostre país, segurament la manca de capacitat de treballar plegats ha estat una de les raons que expliquen alguns dèficits importants en la nostra projecció. Tenim moltes pimes però poques multinacionals i, massa sovint, algunes pimes han semblat més una botiga o petit negoci que no una empresa amb voluntat de créixer i projectar-se. Un dels motius que ho expliquen també estaria en aquesta manca de capacitat col·laborativa. De voler fer-ho tot massa sols. Acceptem que és una feblesa dels catalans, com a persones, com a empreses, com a poble.
L'esperit col·laboratiu no s'improvisa sinó que ha de provenir d'una cultura en la qual es valori i estigui profundament implantat. Curiosament a Catalunya disposem d'una gran capacitat col·laborativa que es percep per exemple en la vida associativa. Si bé és cert que també es dóna el problema d'atomització, de personalismes i presidencialismes, no podem menystenir la capacitat cívica que hi ha al darrere. Tanmateix, aquesta capacitat cooperativa en la dimensió més cívica es perd quan entrem en altres àmbits de l'economia.
L'esperit col·laboratiu impregnant tots els racons
Feia dies que volia escriure sobre l'impacte positiu que m'ha produït el fet que aquest Nadal hagin aparegut algunes creacions musicals fetes en col·laboració de diferents autors. A banda del factor sorpresa, a banda de la qualitat musical i artística, a banda dels resultats econòmics, volem aprofitar aquest petit detall nadalenc per a ressaltar els valors col·laboratius que hi ha al darrere, i per positivar que des de la cultura, des dels professionals, des de les petites empreses, es facin passos no oportunistes per a enfortir aquesta cultura de la col·laboració.
Dos exemples són la cançó És un desig, d'Albert Thio & els seus amics (shuarma, beth, mazoni, gerard quintana, abras, getrudis, bardagí, masdéu):
o el Caganer d'Albert Pla & els seus amics (Estopa, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manel, Joan miquel Oliver).
Però l'esperit col·laboratiu no pot ser només un fruit de Nadal, ha de formar part d'una estratègia concebuda per guanyar-guanyar en el mig i llarg termini. I si la col·laboració és en ella mateixa una manera de mostrar-se més responsables envers l'entorn, encara podem reblar el clau si assolim el triple win o triple guany, és a dir, estratègies col·laboratives en els quals jo hi guanyo, tu hi guanyes i l'entorn també hi surt guanyant.
El camí de la cooperació és molt rellevant com a país i és molt rellevant en una economia del coneixement. Per a aconseguir avançar-hi cal la predisposició de tots els agents, empresarials, professionals, polítics, socials. Cal que cadascú de nosaltres -com a persona, ciutadà, professional, empresa...- ens preguntem de quina manera l'esperit col·laboratiu està integrat en el nostre mapa estratègic. Quin paper atorguem a les aliances, a les relacions, a les sinèrgies... respecte a la nostra capacitat de crear valor, de gestionar el coneixement, de desenvolupar-nos... Finalment si hom no hi creu, difícilment les organitzacions hi creuran.
04/11/2009 - Jornada sobre Integració organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona
La revista Vincles de la Cambra de Comerç de Barcelona publica un reportatge sobre la jornada que va tenir lloc al maig amb el títol de l'Empresa integradora, equips de persones amb capacitats diferents, tot vinculant-ho a la Responsabilitat Social de les Empreses.Podeu llegir el reportatge de dos fulls en el document adjunt:
Accés al pdf
25/10/2009 - 13 Passos per a la Construcció de Confiança
De Steven MR Covey. The speed of trust. setembre del 2009
1. Parleu Clar
Sigueu honestos. Digueu la veritat. Deixeu que la gent conegui la vostra posició. Utilitzeu llenguatge senzill. Anomeneu les coses pel seu nom. Demostreu integritat. No manipuleu la gent ni distorsioneu els fets. No emboliqueu la veritat. No deixeu falses impressions.
2. Demostreu Respecte
Demostreu, sincerament, que els altres us importen. Respecteu la dignitat de cada persona sense importar la seva posició. Tracteu cada persona amb respecte, especialment aquells que no poden fer res per a vosaltres. Demostreu amabilitat per mitjà de petites coses. No fingiu que els altres us importen. No pretengueu aparentar ser eficient amb la gent.
3. Construïu Transparència
Digueu la veritat d'una forma que hom pugui verificar. Sigueu sincers i genuins. Sigueu oberts i autèntics. Pequeu de sincers i oberts i no per amagar i bloquejar. Actueu sota la premissa "El que veu és el que rebrà". No heu de tenir plans ocults. No oculteu informació.
4. Reconegueu els vostres errors
Esmeneu els vostres errors quan us hàgiu equivocant. Disculpeu-vos tan aviat com sigui possible. Quan pugueu reivindiqueu-vos i indemnitzeu. Demostreu humilitat. No cobriu les coses. No deixeu que el vostre orgull s'interposi en el camí de fer les coses bé i de la forma correcta.
5. Demostreu lleialtat
Doneu crèdit als altres. Parleu de les persones com si les tinguéssiu davant vostre. No parleu malament de les persones a les seves esquenes.
6. Porteu a terme resultats
Mantingueu un record de resultats. Aconseguiu que les coses importants es facin. Feu que les coses tinguin lloc. No prometeu més del que pugueu portar a terme.
7. Milloreu
Treballeu per a la millora contínua. Augmenteu les vostres capacitats. No deixeu d'aprendre. No menyspreeu les retroalimentacions. No considereu que les vostres habilitats i coneixement són suficients per afrontar els reptes del futur.
8. Confronteu la Realitat
Afronteu els problemes de cara. No us amagueu davant els problemes ni tracteu d'ocultar les vostres arrels. Confronteu la realitat, no les persones.
9. Aclariu les expectatives
Discutiu les expectatives, valideu-les. Renegocieu-les si cal i és possible. No violenteu les expectatives, no assumiu que estan clares i que han estat compreses de la mateixa manera.
10. Sigueu responsable
Responsabilitzeu-vos pels resultats. Sigueu clars en la forma de comunicar com van els vostres resultats i els d'altres. No tracteu d'evadir la vostra responsabilitat o de repartir amb altres. No assenyaleu altres quan les coses van malament.
11. Escolteu abans
Escolteu abans de parlar. Entengueu. Diagnostiqueu. Escolteu amb les orelles, ulls i amb el cor de l'altre. No assumiu el que és més important per als altres. No suposeu que té totes les respostes o totes les preguntes.
12. Sigueu constant amb els vostres compromisos
Digueu què fareu. Després feu allò que heu dit que faríeu. Treballeu en els vostres compromisos i mantingueu-los a tota costa. Convertiu els vostres compromisos en un símbol d'honor.
13. Esteneu la confiança
Demostreu una tendència a la confiança. Aprengueu a estendre la confiança guiant-se per la situació, el risc i la credibilitat de les persones amb qui esteu en contacte. No freneu la confiança pel risc que implica.
Font: Steven MR Covey. The speed of trust.
Traduït a partir de www.yocreoencolombia.com/articulos/2009/pasos_steven_covey.html
1. Parleu Clar
Sigueu honestos. Digueu la veritat. Deixeu que la gent conegui la vostra posició. Utilitzeu llenguatge senzill. Anomeneu les coses pel seu nom. Demostreu integritat. No manipuleu la gent ni distorsioneu els fets. No emboliqueu la veritat. No deixeu falses impressions.
2. Demostreu Respecte
Demostreu, sincerament, que els altres us importen. Respecteu la dignitat de cada persona sense importar la seva posició. Tracteu cada persona amb respecte, especialment aquells que no poden fer res per a vosaltres. Demostreu amabilitat per mitjà de petites coses. No fingiu que els altres us importen. No pretengueu aparentar ser eficient amb la gent.
3. Construïu Transparència
Digueu la veritat d'una forma que hom pugui verificar. Sigueu sincers i genuins. Sigueu oberts i autèntics. Pequeu de sincers i oberts i no per amagar i bloquejar. Actueu sota la premissa "El que veu és el que rebrà". No heu de tenir plans ocults. No oculteu informació.
4. Reconegueu els vostres errors
Esmeneu els vostres errors quan us hàgiu equivocant. Disculpeu-vos tan aviat com sigui possible. Quan pugueu reivindiqueu-vos i indemnitzeu. Demostreu humilitat. No cobriu les coses. No deixeu que el vostre orgull s'interposi en el camí de fer les coses bé i de la forma correcta.
5. Demostreu lleialtat
Doneu crèdit als altres. Parleu de les persones com si les tinguéssiu davant vostre. No parleu malament de les persones a les seves esquenes.
6. Porteu a terme resultats
Mantingueu un record de resultats. Aconseguiu que les coses importants es facin. Feu que les coses tinguin lloc. No prometeu més del que pugueu portar a terme.
7. Milloreu
Treballeu per a la millora contínua. Augmenteu les vostres capacitats. No deixeu d'aprendre. No menyspreeu les retroalimentacions. No considereu que les vostres habilitats i coneixement són suficients per afrontar els reptes del futur.
8. Confronteu la Realitat
Afronteu els problemes de cara. No us amagueu davant els problemes ni tracteu d'ocultar les vostres arrels. Confronteu la realitat, no les persones.
9. Aclariu les expectatives
Discutiu les expectatives, valideu-les. Renegocieu-les si cal i és possible. No violenteu les expectatives, no assumiu que estan clares i que han estat compreses de la mateixa manera.
10. Sigueu responsable
Responsabilitzeu-vos pels resultats. Sigueu clars en la forma de comunicar com van els vostres resultats i els d'altres. No tracteu d'evadir la vostra responsabilitat o de repartir amb altres. No assenyaleu altres quan les coses van malament.
11. Escolteu abans
Escolteu abans de parlar. Entengueu. Diagnostiqueu. Escolteu amb les orelles, ulls i amb el cor de l'altre. No assumiu el que és més important per als altres. No suposeu que té totes les respostes o totes les preguntes.
12. Sigueu constant amb els vostres compromisos
Digueu què fareu. Després feu allò que heu dit que faríeu. Treballeu en els vostres compromisos i mantingueu-los a tota costa. Convertiu els vostres compromisos en un símbol d'honor.
13. Esteneu la confiança
Demostreu una tendència a la confiança. Aprengueu a estendre la confiança guiant-se per la situació, el risc i la credibilitat de les persones amb qui esteu en contacte. No freneu la confiança pel risc que implica.
Font: Steven MR Covey. The speed of trust.
Traduït a partir de www.yocreoencolombia.com/articulos/2009/pasos_steven_covey.html
25/10/2009 - 13 Pasos para la Construcción de Confianza
De Steven M.R Covey. The speed of trust. septiembre del 2009
1. Hable Claro
Sea honesto. Diga la verdad. Deje que la gente conozca su posición. Use lenguaje sencillo. Llame las cosas por su nombre. Demuestre integridad. No manipule a la gente y distorsione los hechos. No le de giros a la verdad. No deje falsas impresiones.
2. Demuestre Respeto
Demuestre, sinceramente, que los demás le importan. Respete la dignidad de cada persona sin importar su posición. Trate a cada persona con respeto, especialmente a aquellos que no pueden hacer nada por usted. Demuestre amabilidad a través de pequeñas cosas. No finja que los demás le importan. No pretenda aparentar ser eficiente con la gente.
3. Construya Transparencia
Diga la verdad de una forma en que la gente pueda verificara. Sea sincero y genuino. Sea abierto y auténtico. Peque por sincero y abierto y no por ocultar y bloquear. Actúe bajo la premisa de “Lo que ve es lo que va a recibir” No tenga planes ocultos. No oculte información.
4. Reconozca sus errores
Corrija sus errores cuando se haya equivocando. Discúlpese tan pronto como pueda. Cuando pueda reivindíquese e indemnice. Demuestre humildad. No cubra las cosas. No deje que su orgullo se interponga en el camino de hacer las cosas bien y de la forma correcta.
5. Demuestre lealtad
Déle crédito a los demás. Hable de las personas como si las tuviera frente suyo. No hable mal de las personas a sus espaldas.
6. Entregue resultados
Mantenga un record de resultados. Logre que las cosas importantes se hagan. Haga que las cosas ocurran. No prometa más de lo que puede entregar.
7. Mejore
Trabaje para el mejoramiento continuo. Aumente sus capacidades. No deje de aprender. No desprecie las retroalimentaciones. No considere que sus habilidades y conocimiento son suficientes para afrontar los retos del futuro.
8. Confronte la Realidad
Afronte los problemas de frente. No se esconda ante los problemas ni trate de ocultar sus raíces. Confronte la realidad, no a las personas.
9. Aclare las expectativas
Discuta las expectativas, valídelas. Renegócielas si es necesario y posible. No violente las expectativas, no asuma que están claras y que han sido comprendidas de la misma manera.
10. Sea responsable
Responsabilícese por los resultados. Sea claro en la forma en que comunica cómo van sus resultados y los de otros. No trate de evadir su responsabilidad o de repartirla con otros. No señale a otros cuando las cosas van mal.
11. Escuche antes
Escuche antes de habar. Entienda. Diagnostique. Escuche con sus oídos, ojos y con su corazón. No asuma lo que es más importante para los demás. No suponga que tiene todas las respuestas o todas las preguntas.
12. Sea constante con sus compromisos
Diga lo que va a hacer. Después haga lo que dijo que va a hacer. Trabaje en sus compromisos y manténgalos a toda costa. Convierta sus compromisos en un símbolo de honor.
13. Extienda la confianza
Demuestre una tendencia a la confianza. Aprenda a extender la confianza guiándose por la situación, el riesgo y la credibilidad de las personas con quien está en contacto. No frene la confianza por el riesgo que implica.
Fuente: Steven M.R Covey. The speed of trust.
Traducción y edición: Felipe Ruiz Mendoza
Font: http://www.yocreoencolombia.com/articulos/2009/pasos_steven_covey.html
1. Hable Claro
Sea honesto. Diga la verdad. Deje que la gente conozca su posición. Use lenguaje sencillo. Llame las cosas por su nombre. Demuestre integridad. No manipule a la gente y distorsione los hechos. No le de giros a la verdad. No deje falsas impresiones.
2. Demuestre Respeto
Demuestre, sinceramente, que los demás le importan. Respete la dignidad de cada persona sin importar su posición. Trate a cada persona con respeto, especialmente a aquellos que no pueden hacer nada por usted. Demuestre amabilidad a través de pequeñas cosas. No finja que los demás le importan. No pretenda aparentar ser eficiente con la gente.
3. Construya Transparencia
Diga la verdad de una forma en que la gente pueda verificara. Sea sincero y genuino. Sea abierto y auténtico. Peque por sincero y abierto y no por ocultar y bloquear. Actúe bajo la premisa de “Lo que ve es lo que va a recibir” No tenga planes ocultos. No oculte información.
4. Reconozca sus errores
Corrija sus errores cuando se haya equivocando. Discúlpese tan pronto como pueda. Cuando pueda reivindíquese e indemnice. Demuestre humildad. No cubra las cosas. No deje que su orgullo se interponga en el camino de hacer las cosas bien y de la forma correcta.
5. Demuestre lealtad
Déle crédito a los demás. Hable de las personas como si las tuviera frente suyo. No hable mal de las personas a sus espaldas.
6. Entregue resultados
Mantenga un record de resultados. Logre que las cosas importantes se hagan. Haga que las cosas ocurran. No prometa más de lo que puede entregar.
7. Mejore
Trabaje para el mejoramiento continuo. Aumente sus capacidades. No deje de aprender. No desprecie las retroalimentaciones. No considere que sus habilidades y conocimiento son suficientes para afrontar los retos del futuro.
8. Confronte la Realidad
Afronte los problemas de frente. No se esconda ante los problemas ni trate de ocultar sus raíces. Confronte la realidad, no a las personas.
9. Aclare las expectativas
Discuta las expectativas, valídelas. Renegócielas si es necesario y posible. No violente las expectativas, no asuma que están claras y que han sido comprendidas de la misma manera.
10. Sea responsable
Responsabilícese por los resultados. Sea claro en la forma en que comunica cómo van sus resultados y los de otros. No trate de evadir su responsabilidad o de repartirla con otros. No señale a otros cuando las cosas van mal.
11. Escuche antes
Escuche antes de habar. Entienda. Diagnostique. Escuche con sus oídos, ojos y con su corazón. No asuma lo que es más importante para los demás. No suponga que tiene todas las respuestas o todas las preguntas.
12. Sea constante con sus compromisos
Diga lo que va a hacer. Después haga lo que dijo que va a hacer. Trabaje en sus compromisos y manténgalos a toda costa. Convierta sus compromisos en un símbolo de honor.
13. Extienda la confianza
Demuestre una tendencia a la confianza. Aprenda a extender la confianza guiándose por la situación, el riesgo y la credibilidad de las personas con quien está en contacto. No frene la confianza por el riesgo que implica.
Fuente: Steven M.R Covey. The speed of trust.
Traducción y edición: Felipe Ruiz Mendoza
Font: http://www.yocreoencolombia.com/articulos/2009/pasos_steven_covey.html
08/10/2009 - Apadrina una llengua
Les llengües ens serveixen per comunicar-nos i per entendre’ns, però també desenvolupen moltes altres funcions gens menyspreables, com ara descriure d’una manera única i precisa l’entorn en el qual s’han originat o bé servir d’elements d’identificació col·lectiva i, per tant, de cohesió social i d’integració de les persones nouvingudes. Actualment es parlen al món prop de 6.000 llengües. D’aquestes, entre un 50% i un 90% corren el risc de caure en desús durant el segle XXI, fruit de processos de substitució lingüística. Conèixer la diversitat lingüística del món és, doncs, el primer pas per prendre consciència de la necessitat de preservar aquest patrimoni comú.La difusió del patrimoni lingüístic és un dels objectius de Tallers per la Llengua, una entitat que treballa per al foment de l’ús social del català partint de la idea que totes les llengües han de poder disposar d’uns espais d’ús plenament normalitzats en el territori on són la llengua pròpia.
Ara teniu l’oportunitat de col·laborar amb Tallers per la Llengua en la tasca de difondre aquest patrimoni mitjançant la campanya “Apadrina una llengua”. Amb una única aportació econòmica (l’import mínim és 20€ per a particulars i 100€ per a empreses) podeu apadrinar simbòlicament una de les 6.000 llengües del món i, així, ajudar l’entitat a continuar la seva tasca.
Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a través del correu apadrina@tallers.cat, indicant el vostre nom i el nom de la llengua que vulgueu apadrinar (si és que voleu una llengua en concret). A continuació haureu de fer un ingrés al compte corrent 2081 0011 15 0000132706 de Caixa Penedès i tot seguit us farem arribar el certificat d’apadrinament, amb una descripció completa de la llengua que us ha estat assignada, i inclourem el vostre nom a la llista de col·laboradors que ja és consultable en aquest web.
21/09/2009 - Sigues linguïsticament sostenible
L’ONU va proclamar el 2008 com l’Any Internacional de les Llengües, per posar de manifest la necessitat de defensar i de preservar les llengües del món. Per això, les universitats catalanes hi van voler contribuir fent difusió entre la comunitat universitària de la importància que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística.Ara, l'exposició Sigues lingüísticament sostenible tindrà caràcter itinerant i recorrerà les universitats catalanes al llarg del curs 2009/10. Actualment està instal·lada a l'espai de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, al campus Sescelades de Tarragona, del 21 de setembre al 2 d'octubre.
Al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les quals segons les estimacions més optimistes el 50 % corren perill d’extingir-se en els propers cent anys i el 96 % són parlades per només el 4 % de la població mundial.
El nombre de parlants és un factor important, però no sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua. Les condicions òptimes que asseguren la vitalitat d’una llengua són complexes. Són una conjunció de suport institucional, utilitat de la llengua en l’esfera econòmica del país i utilització en els mitjans de comunicació globals, amb el sentiment de fidelitat dels parlants envers la llengua pròpia i la consideració que aquests en tenen com a símbol identitari com a factors tan o més essencials.
L’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones, i per això no espera que se subordinin. Valora la diversitat, perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement, perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant lingüísticament sostenible és conseqüent, i per això el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la diversitat i del coneixement.
Podeu consultar el decàleg en les llengües següents:
| Català |  | (667 KB) |  | Galego | | (665 KB) | | |
| Deutsch | | (958 KB) | | Italiano | | (665 KB) | | |
| English | | (663 KB) | | Occitan | | (665 KB) | | |
| Español | | (667 KB) | | Tamazight | | (954 KB) | | |
| Esperanto | | (763 KB) | | ελληνικά | | (1.254 KB) | | |
| Euskara | | (665 KB) | | 中文 | | (1.160 KB) | | |
| Français | | (690 KB) | | | ||||
| |
Portal: www.promociolinguistica.cat
Vídeo de l’acte de presentació del decàleg realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
25/08/2009 - La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors
Cada cop més, ens convindrà parlar de la Responsabilitat Social dels Individus, ja que altrament l'RSE no funcionarà. Però l'RSI no és solament un comportament respecte a les empreses, sinó que suposa una declaració de principis de ciutadania. Ser ciutadà abans que merament individu. Tenir valors socials i comunitaris, i assumir uns deures i no limitar-se a consumir i a exigir uns drets.
Ens és molt pedagògic i entenedor l'article que Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, exposa en l'editorial de la seva fundació:
Ens és molt pedagògic i entenedor l'article que Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, exposa en l'editorial de la seva fundació:
Consumidors i ciutadans
Jordi Pujol
Editorial / 16 de juny de 2009Hi ha dues maneres per a la gent i per al conjunt de la societat de posicionar-se respecte al propi país. Com a consumidors o com a ciutadans. Com a client de supermercat o com a cooperativista.
Què és un consumidor? És la persona que entra en un supermercat, repassa els prestatges i tria el que li convé segons el preu, la quantitat i la qualitat, i a la sortida ho paga. Si a més resulta que aquell dia el supermercat fa rebaixes molt especials, millor. La seva conducta és correcta. Res a criticar contra el consumidor en qualitat de consumidor.
I el ciutadà? El ciutadà és una altra cosa. El ciutadà també va al supermercat, també tria d’acord amb el seu interès i també paga. Exactament igual que el simple consumidor. Però pot ser que el supermercat en qüestió sigui una cooperativa, és a dir, no un simple negoci mercantil on s’entra i d’on se surt segons l’interès de cada moment, sinó una entitat que un grup de gent va crear per garantir millor el servei a un altre grup de gent, a un poble o a una ciutat. Aleshores ja no n’hi ha prou de fer de consumidor. Per tirar endavant una cooperativa calen cooperativistes. Calen ciutadans. Dit d’una altra manera, cal gent capaç, per una banda, de combinar el seu interès personal i el seu dret a ser ben servit i, per l’altra, la viabilitat i continuïtat de la cooperativa, és a dir, de l’instrument que els cooperativistes van crear per assegurar un bon servei i un tracte just a les seves famílies i a la seva ciutat. És a dir, a la seva col•lectivitat. I no amb mentalitat de conjuntura mercantil, sinó de continuïtat social.
Un consumidor tria segons el seu dret a ser ben servit, i amb la millor relació preu-qualitat possible. La millor relació per a ell. Ho fa sense preocupar-se per la salut del supermercat. Si la situació econòmica o la competència pressionen molt pot passar, per exemple, que el supermercat hagi de fer unes ofertes especials ruïnoses.
O pot passar que una gran concentració monopolista del sector dels supermercats permeti que una cadena vengui més barat. De moment, fins que el supermercat aguanti, fins que hagi de tancar. Però això al consumidor pur, a aquell que només és consumidor, no l’amoïna. La salut i la continuïtat del supermercat i allò que aquest representa per a la ciutat no és cosa seva. Canviarà de supermercat sense problemes. Ell ha de pagar a la sortida del supermercat, això sí, però no se sent responsable de res més.El cooperativista, és a dir, el ciutadà sí que se sent responsable de la salut i la continuïtat del supermercat. Perquè és el seu supermercat, i no ho és en va, sinó que ho és perquè ell i molts més el van obrir a fi d’assegurar un bon servei a la gent de la ciutat: un servei que no fos depenent només de la conjuntura, dels anys bons o dolents, i que no s’orientés només a l’interès individual, o al d’uns quants.
L’exemple deu ser prou clar: un país no pot anar endavant si hi domina la mentalitat de l’estricte consumidor. És a dir, de la gent que compra la sanitat pública, els serveis socials en general, les obres públiques, la seguretat ciutadana, i que a canvi paga els impostos, però sense preocupar-se de si el que paga és suficient ni de si la seva contribució a la convivència col•lectiva i al funcionament social asseguren degudament l’operativitat del país, i la seva cohesió, i la seva capacitat de seguir fent el servei que fa a la gent, i la capacitat de seguir compartint un projecte comú.
28/07/2009 - Petites idees per garantir un Gran futur
| |||||||||||||||||||||||
