Les empreses privades han retallat les donacions a les ONG un 20%, mentre que les donacions dels particulars han disminuït un 10%.

La crisi ha reduït les donacions tant d’empreses privades, com de particulars. La majoria de caixes d’estalvis, també han escurçat les seves inversions en obres socials, entre un 30% i un 50% en relació al 2008, segons Carrera , actualment director de l'Institut d'Innovació Social de l'escola de negocis ESADE i que durant disset anys va ser director general d’Intermon Oxfam. Assenyala també que com a conseqüència del descens de beneficis, dediquen un percentatge superior a les provisions i disposen per tant, de menys beneficis destinats a les ajudes socials. Abans de irrompre la crisi, les caixes espanyoles destinaven entre un 20% i un 40%, dels beneficis, a acció social.

La situació econòmica d’administracions i ajuntaments, també s’han vist afectats per la crisi, de manera que ha provocat la reducció d’ajudes a projectes socials.

Les ONG mes grans que treballen a Espanya es financen principalment amb donacions de particulars, que aporten entre un 50% i un 70%, el resta del pressupost, el cobreixen amb subvencions públiques. Les més petites, en canvi, arriben a cobrir fins a un 80% del seu pressupost amb aportacions de les administracions publiques.

Al 2010 i fins i tot al 2011, les ONG disposaran de menys diners, per la recaptació de l’IRPF, com a conseqüència de la crisi. Actualment, el contribuent destina un 0,7% del seu IRPF a fins socials o a l’Església.

Tant la Generalitat de Catalunya, com l’Ajuntament de Barcelona no rebaixaran el 2010, les seves aportacions econòmiques a cooperacions.

A Espanya, les tres ONG que mes recursos destinen són, la Creu Roja (474 milions d’euros), Càritas (200,40 milions) i Intermon Oxfam (78,3 milions).

Llegir més a el Periódico

Font: xarxanet.org

El proper 16 de desembre es presenta en públic el nou projecte xarxanet.org. Durant l'acte es realitzarà una conferència de Genís Roca, expert en xarxes socials, i s'explicarà de quina manera les entitats i els voluntaris poden aprofitar xarxanet.org en el seu dia a dia.

Millorar xarxanet, enfortir el sector associatiu
Durant l'any 2009 el projecte xarxanet.org ha viscut canvis importants. Entre d'altres s'ha renovat la plataforma tecnològica, s'ha introduït un nou disseny i s'ha incorporat l'ús d'eines 2.0 i de les xarxes socials. L'objectiu d'aquests canvis ha estat oferir un millor servei a les entitats i voluntaris, uns dels principals agents de transformació social a Catalunya.

Utilitza la xarxa!
Durant l'acte es posarà especial èmfasi en el benefici que les entitats poden treure de l'ús de les eines que ofereix internet i, en concret, de com les associacions poden beneficiar-se de les possibilitats que ofereix xarxanet.org.

Dia: dimecres, 16 de desembre, a les 18h.
Lloc: Sala d’Actes de la Casa del Mar, C. Albareda 1, Barcelona
Organitza: Secretaria d’Acció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Cal que confirmeu la vostra assistència al 93 483 18 12 o a agils@gencat.cat (fins a l’11 de desembre).

Nota: Josep Maria Canyelles ha participat en aquest procés de millora i redefinició de xarxanet.org

Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació Catalunya Voluntària

El Grup Cooperatiu TEB té el plaer de convidar-vos a participar en l’acte commemoratiu del seu “40+1 aniversari” que tindrà lloc el pròxim 14 de desembre, de 18:15 a 20:15 hores, en el marc emblemàtic del Saló de Cònsols de la Casa Llotja de Mar (Passeig d’Isabel II, nº1, Barcelona)1 amb el lema “empenta i valors davant la crisi”.

L’acte estarà dividit en 3 blocs, el primer retrospectiu i més institucional, el segon de projecció de futur i el tercer festiu, d’aniversari.

Actualment el nostre grup constitueix l’entitat d’iniciativa social de suport a la discapacitat intel·lectual de major cobertura i diversitat de serveis a Catalunya. Amb sis cooperatives, dues fundacions i altres entitats socials (adherides o participades), el Grup TEB el formem 700 persones identificades en un projecte empresarial que ha creat més de 500 llocs de treball per a persones amb discapacitat i centenars de places assistencials (tutelars, ocupacionals, residencials, de lleure i altres) i amb projectes de futur que inclouen la creació, reconversió o impuls de 100 llocs de treball més a curt termini. Adjuntem un breu document sobre la nostra activitat laboral.

Amb la il·lusió de poder comptar amb vostè en aquesta ocasió tan especial, li preguem que ens confirmi la seva presència (donat l’aforament limitat de la sala, és molt convenient rebre la seva confirmació abans del 9 de desembre, veure més avall les dades de contacte2).

Desitjant poder saludar-vos personalment el 14 de desembre, rebi entretant la meva més cordial salutació,

Josi Llorenç i Martí
Presidenta Grup Cooperatiu TEB

• Amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la Fundació Treball, Empresa i Discapacitat
• Contactes per a les confirmacions: Martha Möller i/o Mª Dolors Rodríguez-Llauder, Tel. 93 360.03.87 ext.111, o bé per email: 40aniversari@teb.org. Un cop rebem la teva confirmació et farem arribar la invitació que dona accés al acte.

En el marc de les IV Jornades Clade “Repensar l’empresa des dels valors” es va lliurar la publicació de la jornada anterior, COOPERACIÓ PUBLICOPRIVADA, nou paradigma en la relació Administració i empresa.

Aprofitem per copiar-ne la intervenció que com a participants vam fer sobre un tema tant interessant com els partenariats públic-privat-social:

Josep Maria Canyelles

Les polítiques de cooperació tenen el risc que s’entenguin de manera limitada a l’externalització, i més en una situació com l’actual de crisi, i crec que les hauríem d’anar situant més en el que és la creació conjunta de valor, i ho dic perquè quan parlem de cooperació podem estar parlant de coses diferents. Podem estar parlant de quin estalvi em permet com a ajuntament i per tant, segurament de subcontractació; podem estar parlant d’on he de centrar el meu esforç i, per tant, de com m’he de fer petit per centrar-me en allò que és fonamental i també faríem cap a la cooperació. I el més important: podríem estar parlant de com poder crear un valor més gran per a la societat de manera conjunta, dels partenariats.

Tots estem d’acord que parlem d’un procés estratègic. Però aquest procés pot ser estratègic per a les arques municipals, o bé de cara a la societat, ja que cal col·laborar, perquè els reptes que té plantejats la societat avui dia són complexos i si no els abordem de manera complexa difícilment els podrem abordar de manera eficaç. Quan parlem de cooperació, hauríem d’entendre cada vegada més que el partenariat respon a un filosofia de treballar i analitzar conjuntament. Aquesta hauria de ser la línia de treball.

Tot i que sóc un gran defensor del tercer sector i en provinc, quan es parla d’una certa preferència pel tercer sector i les entitats de caràcter no lucratiu, hi ha uns certs riscos que, si es fa des del vessant proteccionista, poden jugar en contra del tercer sector. La preferència hauria de venir més per raons de la missió que no pas per la manca d’afany de lucre. El tercer sector implica una vocació de servei, un coneixement i més valor afegit.

Si ho fem només per raons que no són lucratives crec que ens equivocaríem tots, el públic i també el mateix sector social, ja que cada vegada t’adones més que tots som més iguals. Hi ha empreses que, en el marc de la seva responsabilitat social tenen un marcat caràcter missional, que no existeixen només per guanyar diners, encara que n’han de guanyar, com també hi ha entitats no lucratives que no deixen de ser espais d’autoocupació. És important que situem aquest marc de col·laboració i aquest sentit de preferència que, en alguns casos, és correcte per a entitats de caràcter no lucratiu amb aquesta raó de caràcter més missional. Per tant lligaria amb la reflexió anterior de com crear millors sinergies i un valor afegit més gran per la societat.

Podeu descarregar-vos la publicació del web de Clade o de la Generalitat

La Fundació PIMEC, seguint en la seva línia d’ocupar-se de les persones empresàries, les empreses i les famílies, ha posat en marxa un programa anomenat emppersona, que té com a objectius principals:

Manifest promogut per UBUNTU



Al final de la dècada dels 80, els acords de Reykjavik, la fi de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín permetien augurar que l'amenaça nuclear i la carrera armamentística donarien, progressivament un pas cap a un replantejament de les estratègies bèl·liques i, per tant, de les armes necessàries per fer front a la nova naturalesa dels conflictes, deixant un ampli marge per als "dividends de la pau", que permetrien iniciar una nova era, amb unes Nacions Unides reformades, dotades dels recursos humans, financers i tècnics apropiats.

Però no va ser així. Ben al contrari, la "globalització" va substituir els valors democràtics per les lleis del mercat i els països més pròspers del planeta (G-7, G-8 ...) van marginar el sistema de les Nacions Unides, fins al punt de situar l'Organització Mundial del Comerç fora del seu àmbit.

El resultat ha estat un fracàs estrepitós en l'economia i  -per "l'avarícia i irresponsabilitat", utilitzant paraules del President Obama, dels grans consorcis financers el món en conjunt s'ha vist abocat a una crisi multidimensional (social, econòmica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica), amb unes inversions militars que superen els 3 mil milions de dòlars al dia, alhora que moren de fam i abandonament 70 mil persones aproximadament, de les quals la meitat nens de menys de 5 anys.

L'últim període de l'administració Bush  -invasió de l'Iraq, proposta dels escuts antimíssils, etc .- ha conduït a un repunt cada dia més gran de la despesa en armament, mentre la pobresa i la fam de milers de milions d'éssers humans s'acreixia.

Per tot el que antecedeix,

Havent observat amb perplexitat i indignació el "rescat" de les institucions financeres amb centenars de milers de milions de dòlars, quan les arques dels Objectius del Mil·lenni romanen mig buides,

Volem manifestar el nostre suport al President Obama per:

1. Prendre el lideratge del desarmament nuclear, com va manifestar inesperadament en la seva visita a Europa, concretament a la ciutat de Praga, i ha tingut ocasió de ratificar presidint la sessió del Consell de Seguretat del 24 de setembre de 2009 en la qual es va adoptar unànimement la reducció de dels arsenals nuclears, cosa que podria traduir-se en un autèntic punt d'inflexió sobre un dels desafiaments més rellevants del nostre temps.
2. Haver decidit cancel·lar el programa d'escuts antimíssils que l'administració nord-americana havia previst instal·lar a Europa. Aquesta iniciativa permet obrir nous marcs de diàleg que han de constituir el context per a l'anàlisi i la resolució dels conflictes internacionals.
3. Iniciar, amb instruccions precises al Secretari de Defensa R. Gates, una nova política de defensa, que substitueixi, almenys parcialment, les armes convencionals (avions, submarins, tancs, etc.) per les quals puguin no només fer front a les amenaces d'avui sinó evitar-les, detectant-les a temps.

Manifestem així mateix, la urgent necessitat de:

1. Confiar la seguretat internacional a les Nacions Unides, amb totes les mesures que es requereixin per a la ràpida i eficaç actuació dels cascos blaus.
2. Revisar amb constrenyiment les obligacions contractuals de les aliances militars existents, per reduir les adquisicions d'artificis bèl·lics propis de confrontacions "tradicionals", que estan activant recentment el "mercat armamentístic" tant a Amèrica Llatina com als països de l'Est.
3. Amb els fons que s'alliberin de les desmesurades inversions actuals en despeses militars, reactivar la cooperació internacional de manera que substitueixi una economia basada en bona part en la guerra per una economia que permeti un desenvolupament global sostenible (energies renovables, producció d'aliments, emmagatzematge, conducció i producció d'aigua, salut, transport, habitatge ...).
4. Fem una crida per enfortir les iniciatives existents per al desarmament a escala mundial i, molt especialment, per a la preparació de la Conferència del Tractat de No Proliferació Nuclear, que ha de tenir lloc la propera primavera de 2010.
5. Així mateix, advoquem perquè s'estableixin amb urgència els mecanismes adequats per a la resolució de conflictes que, sota els criteris i els mecanismes de seguiment, control i rendició de comptes necessaris i amb la participació de tots els actors implicats, permeti a les Nacions Unides establir els objectius i les prioritats internacionals i desenvolupar els programes per assolir-los.

Federico Mayor

Mário Soares

Edgar Morin Association pour la Pensée Complexe (APC)

Ricardo Díez Hochleitner Honorary President Club of Rome

John Foster North-South Institute & Social Watch

Cândido Grzybowski IBASE - Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas

Herman Spanjaard IPPNW-International Physicians for the Prevention of Nuclear War

Mary-Winner Ashford Past Co-President of International Physicians for the Prevention of Nuclear War

Lois Barber EarthAction

Manuel Chiriboga RIMISP - Centro Latinoamericano para el Desarrollo Rural

Fèlix Martí Honorary President Linguapax Institute

Antonio Papisca Professor Padova University

Jorge Nieto Instituto Internacional para la Cultura Democrática

Luz Stella Velásquez Red Latinoamericana de Estudios Ambientales Urbanos

Arcadi Oliveres Justice and Peace Europe

Josep Ferrer Professor Universitat Politècnica de Catalunya - UPC

Ferran Requejo Professor Universitat Pompeu Fabra - UPF

Manuel Manonelles Fundació Cultura de Pau - Barcelona

Nota: Responsabilitat Global hem subscrit el manifest i col·laborem des d'aquest blog a la seva difusió.

El portal de les entitats i el voluntariat català inaugura una nova etapa

A partir del proper 7 d’octubre de 2009, el projecte xarxanet.org inaugura una nova etapa després de més de 6 anys d’existència. El nou xarxanet.org neix amb una nova plataforma tecnològica, un nou disseny i la incorporació d’eines 2.0 per garantir la participació dels seus usuaris.

El portal va nàixer el juliol de 2003 a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i és promogut per més de 10 entitats* de referència en els diferents àmbits de l’associacionisme i el voluntariat català. Durant aquest temps el portal s’ha consolidat com a plataforma virtual de suport i informació sobre l’associacionisme i el voluntariat català.

Actualització de la plataforma

El grup de Fiare al Facebook us convida a conèixer aquest món de les finances ètiques i us acompanya en la vostra presa de decisions en l'àmbit econòmic

Són moltes les persones, col·lectius, empreses i institucions que desenvolupen activitats que tenen com a única finalitat construir una societat més justa i més sostenible social i ambientalment. Activitats que gestionen adecuadament els seus recursos econòmics mentre centren la seva atenció a col·lectius desafavorits, a la cooperació internacional, a la gent gran, als discapacitats, a la promoció d'un consum més responsable, a la producció ecològica i a moltes altres coses similars.

Aquestes activitats necessiten també dels serveis bancaris per treballar o per finançar-se. Davant de la manca de reconeixement que pateixen aquestes activitats en el sistema financer tradicional, un conjunt molt ampli d'aquestes entitats han impulsat la creació de Fiare, una banca ètica que s'especialitza en el finançament d'aquests sectors a través de crèdits i inversió. I aquesta especialització comporta el respecte als principis de transparència i democràcia econòmica.

La manera com recull FIARE els seus recursos econòmics és la mateixa que en la banca tradicional: llibretes d'estalvi, dipòsits, comptes corrents, etc. Qualsevol persona individual, empresa, institució pot decidir que els seus recursos o una part d'ells, els gestioni una banca ètica com FIARE. d'Aquesta manera el client d'una banca ètica sap que els seus diners es destinen a finançar aquests tipus d'activitat sense assumir un risc adicional al que hom assumeix en una banca tradicional i sense deixar d'obtenir un rendiment adequat i just per al seu estalvi.

Pàgina web: www.projectefiare.cat

Greenpeace ha presentat una nova actualització de la Guia Roja i Verda d'Aliments Transgènics, disponible a través de la pàgina web de Greenpeace.

Diverses empreses que figuraven en la llista vermella han lliurat a l'organització la documentació necessària que garanteix que no fan servir ingredients transgènics en els seus productes.

Continuar llegint la notícia a Ecoticias

• El C'MUN és el Model 'Catalunya' de Nacions Unides
• Fa quatre anys que es congreguen universitaris d'arreu del món per debatre

El 4rt Model de Nacions Unides a Catalunya, organitzat per l’Associació per les Nacions Unides (ANUE), va celebrar-se a Barcelona, del 29 d’abril al 2 de maig de 2009.

400 joves, estudiants universitaris provinents de 40 països, van ser durant 3 dies els representants de les nacions del món i de les principals organitzacions internacionals en l’esmentat model, que simula acuradament el funcionament de les Nacions Unides.

Els joves van formar part dels diversos comitès i consells de Nacions Unides (Comitè d’Afers Humanitaris, Socials i Culturals; Comitè adhoc de l’Aliança de Civilitzacions; Consell de Seguretat; Consell de Drets Humans) i van representar institucions internacionals com el Banc Mundial o la Cort Internacional de Justícia.

L’objectiu del model va ser posar en pràctica el funcionament de l’Assemblea General de Nacions Unides i cercar acords específics per poder presentar una resolució comuna en relació als temes del debat, que van ser: el canvi climàtic; Kioto i la sostenibilitat mundial; la crisi econòmica mundial; la independència de Kosovo; els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni-ODM; els drets d’orientació sexual i la relació entre educació i religió.

Lluc Martí, director de l’Oficina Internacional de Voluntariat Juvenil, i Meghann Villanueva, subdirectora i directora del programa de la Fundació Catalunya Voluntària “Clam per la Pau”, van ser convidats a realitzar les conferències introductòries de la Comissió de Desenvolupament i del Comitè de l’Aliança de Civilitzacions, respectivament.

Lluc va explicar els beneficis del voluntariat juvenil i la necessitat de desenvolupar polítiques per a la seva promoció amb l’objectiu específic d’assolir els ODM i va declarar que “les Nacions Unides i els Governs han de facilitar l’iniciativa i la participació dels joves en projectes de desenvolupament social, econòmic i humà mitjançant el desenvolupament de polítiques de promoció del voluntariat juvenil, tal i com recomana Nacions Unides”. Martí va concloure motivant als propis delegats a predicar amb l’exemple realitzant un voluntariat.

Durant dos dies ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social, ha estat el centre de la reflexió sobre els nous models de pobresa i marginalitat que planteja actualment la situació econòmica. El Congrés Treball i Ciutadania (www.treballiciutadania.org) ha comptat amb nombrosos experts (Robert Castel, Saül Karzs, Joan Majó...) i personalitats polítiques com la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs i la Consellera de Treball, Mar Serna que li han donat suport.

Totes les ponències, fotografies (hi ha un recull d’una trentena de fotos a l’apartat de premsa) i documents es poden trobar íntegrament al web del Congrés www.treballiciutadania.org.

Hem extret del MANIFEST del Primer congres de L’associació Entitats catalanes d’acció social (ECAS) “CIUTADANIA I TREBALL” el següent punt:

4) Per un capitalisme ètic: Prou del principi “ho vull, ho tinc”
Si algun guany hem d’obtenir de la situació actual, és la capacitat de desvetllar la cara oculta del model econòmic basat en la maximització del benefici individual, de l‘enriquiment accelerat, especulatiu, irresponsable, improductiu, del malbaratament dels recursos naturals i comuns, de l’obsolescència planificada dels bens, de la insensibilitat vers les desigualtats, etc.. Estem convençuts que tota situació de crisi, si se sap gestionar bé, és un moment d’oportunitats i de renovació i per això :

-Demanem un redescobriment de la responsabilitat social compartida, de l’ètica que sap distingir a la vida i a la persona com a finalitats prioritàries, per sobre del diner, que l’ entenem com a simple mitjà i instrument.

-Les Entitats d’ECAS, que no hem perseguit cap lucre econòmic en anys de bonança generalitzada, volem, ara, més que mai, seguir promovent la consciència solidària, el compromís actiu vers la justícia social, la iniciativa entusiasta i voluntària per a cooperar amb tota la societat en la construcció d’un present compartit i habitable per a tothom, que faci tangibles els drets i els deures de tots per al gaudi de la veritable riquesa sostenible fonamentada en el desenvolupament i realització de cada un dels membres de la societat.

La pàgina www.banksecrets.eu és una web d'informació, sensibilització, denúncia i acció i ha estat possible gràcies al treball de sis organitzacions membres de la xarxa internacional BankTrack, concretament: Campagna per la Riforma della Banc Mundial (Itàlia), Friends of the Earth (França), Netwerk Vlaanderen (Bèlgica), Platform (Regne Unit), Urgewald (Alemanya) i també hi ha participat l'organització catalanoespanyola SETEM.

Aquestes organitzacions han investigat tretze bancs europeus: Banc Santander, Barclays, BBVA, BNP Paribas, Citigroup, Credit Agricole, Deutsche Bank, ING, Intesa Sanpaulo, HSBC, RBS, Société générale i Unicredit. I com a fruit surten a la llum les relacions entre aquests bancs i algunes companyies acusades de donar suport a règims dictatorials, causar danys ambientals irreversibles, o fabricar armes d'efectes indiscriminats com les bombes de raïm i les mines anti-persona.

Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.

Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.

La revista ESTRIS d'educació en el lleure, editada per la Fundació Pere Tarrés, ha publicat un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en el darrer número d'aquesta històrica revista.

L’educació en el lleure com a vector del canvi

Durant molts anys la societat ha tingut en poca consideració el voluntariat. De vegades, fins i tot les mateixes persones que han pres el compromís de col·laborar activament en un projecte altruista al servei de la comunitat no han tingut una consciència plena de la magnitud del que suposa la suma de tanta solidaritat en el desenvolupament de la societat.

Ser voluntari és una oportunitat de créixer com a persona i com a individu social. El voluntariat com a col·lectiu de persones i moviment sociocultural suposa una força de la societat civil. Fer voluntariat comporta materialitzar valors socials que altrament poden ser eteris. La seva acció no solament enforteix les actituds positives de les persones sinó que també disposa d’una capacitat com a vector de canvi. Fixem-nos per exemple com en el darrer quart de segle les ONG han tingut un triomfs rellevants en el fet de posar damunt l’agenda els temes de la sostenibilitat, del desequilibri Nord-Sud, del quart món...

O el fet que cada cop més empreses estiguin actualment millorant la seva responsabilitat social. Aquest no és un triomf directe de l’ONG sobre l’empresa, ja que les grans companyies globals tenen moltes maneres d’evitar les pressions de les organitzacions. Més aviat podríem parlar d’una concatenació de fets causals: les organitzacions socials han escampat per mitjà del voluntariat i de campanyes la sensibilització de la societat. Els mitjans de comunicació en un moment determinat van ser-ne una caixa de ressonància. Finalment algunes les empreses han començat a tenir una sensibilitat en la mesura que aquests nous valors ja van formant part amb major o menor grau de les persones de dins de l’empresa i de grans segments de la societat. No ha estat tant un triomf de les grans campanyes -necessàries- sinó del canvi progressiu de valors. Aquest és el gran triomf, a la base del qual –i les grans organitzacions socials no ho haurien d’oblidar- hi ha el gran potencial del voluntariat.

Els moviments de voluntariat que actuem des de models educatius hem de ser conscients del gran valor que pren la nostra acció, tant per als que són a una banda o l’altra de l’acció educativa -tots ens eduquem!- així com de la UTILITAT del nostre servei, com a llavor d’esperança i de fe.

Es diu que qualsevol canvi es produeix dos cops, ja que abans que es doni a la realitat es materialitza dins nostre. Així, els grans canvis globals es gesten en la mentalitat de la gent, temps abans, i afloren quan es produeix el moment adequat. Vivim èpoques de canvi constant, la nostra societat és un magma que flueix contínuament, o com diu Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida. L’esforç educatiu i sociocultural per enfortir els valors positius, democràtics i humanistes, esdevé en aquest context un vector que ens anticipa el canvi, una força interior que pot conduir el desenvolupament a partir d’una consciència de responsabilitat personal davant el devenir de la societat.

Observant la magnitud d’aquesta crisi causada per la irresponsabilitat manifesta d’algunes empreses, ens cal apostar per un treball en valors i comportaments. Només que una part creixent de persones fessin un compra conscient, s’acceleraria el procés de canvi responsable en les empreses. El canvi és dins nostre i aquest s’ha de fer present amb accions compromeses i amb pensament positiu.

L?objectiu principal de la fundació per al Diàleg Empresarial Transatlàntic (TABD) és promoure la liberalització del mercat entre Europa i els Estats Units per tal de fomentar la innovació, el creixement econòmic i la sostenibilitat de l?economia mundial. Les empreses que en formen part, busquen millorar la cooperació entre els dos pols més importants d?occident i, alhora, enfortir la seguretat i expandir els seus negocis. L?emprenedor d?aquest think tank va ser el secretari de Comerç nord-americà, Ron Brown, qui va trobar el recolzament d?alguns membres de la Comissió Europea, com l?excomissari europeu de Telecomunicacions, l?alemany Martin Bangemann i el britànic Leon Brittan, antic comissari europeu per a la Competència. Aquesta fundació va arrencar els seus inicis a Sevilla, l?any 1995, però paradoxalment l?única companyia espanyola que en forma! part és Repsol.

Del 30 de març al 3 d'abril, Meghann Aurea Villanueva, la coordinadora del programa Clam per la Pau de la Fundació Catalunya Voluntària, va assistir a la Comissió de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides que es va celebrar a Nova York.

Ho va fer en representació de la entitat,però a través de l'ONG World Youth Alliance (WYA), que és una de les 10 organitzacions que té veu en aquesta comissió.

A la trobada, els diversos països exposaven les seves idees per tal d'assumir reptes en matèria de desenvolupament i es va discutir si realment l'opció del descens de població afavoreix o perjudica aquest fet als països més empobrits.

<!--[if gte vml 1]> <![endif]-->   Com arribar Programa Inscripció on-line   Per més informació: Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés Mercedes Angueira 93 410 16 02 (ext.3555) La innovació en el Tercer Sector Social... Per a què serveix? Es tracta d'una moda passatgera? La innovació està reservada a grans ments o