Nombre de resultats 25
per a ONL
18/01/2012 - Pallapupas s'apunta al teaming!
03/01/2012 - Xarxa de Suport a la Reutilització d'equipaments informàtics
La Xarxa de Suport a la Reutilització d'equipaments informàtics és un espai virtual de suport a la canalització d'equipament informàtic en desús. Un EBAY de les TIC pero sense transacció econòmica entre el donant d'equipament i el seu receptor. La XSR és un portal gestionat en els seus inicis per voluntariat de l'associació TxT-Tecnologia per a Tothom .
Vols donar el teu equip informàtic?
Tens equips informàtics que funcionen actualment en desús i omplint-se de pols, t'agradaria que es seguíssin utilitzant però no saps a qui li pot fer servei. No tens temps a dedicar, vols tenir el 100% de certesa de que les dades quedaran borrades de manera fiable i irrecuperable i preferiblement vols que te'l vinguin a buscar lo abans possible.
www.xsr.cat
03/12/2011 - Comissió d'RSC del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Josep Maria Canyelles forma part des del 2010 de la Comissió de Responsabilitat Social Corporativa del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
Aquesta comissió funciona des de l’any 2006, i la seva missió consisteix a afavorir la responsabilitat dels auditors. La seva visió és ser un referent en temes relacionats amb la responsabilitat per als col·legiats i per a la societat.
Els objectius generals de la Comissió consisteixen en:
- Vetllar perquè el Col·legi sigui un referent, quant a RSC, davant els seus membres i la societat.
- Estudiar, debatre, reflexionar i opinar sobre aspectes relacionats amb l'RSC.
- Estudiar les normes d'elaboració de memòries de Sostenibilitat, així com les normes de verificació de les esmentades memòries i, si és adequat, aportar les seves opinions.
- Afavorir la formació en responsabilitat social corporativa.
- Establir relacions i col·laboracions amb altres entitats relacionades amb el desenvolupament sostenible.
- Empreses
- Consultors
- Mitjans de comunicació
- Escoles de negocis
- Universitat
- Auditors
24.11.11 Conferència "La responsabilitat social dels auditors"
16.10.11 Piulant comentaris de la jornada sobre rendició de comptes (II)
28.9.11 Piulant comentaris de la jornada sobre rendició de comptes
1.7.11 Entitats no lucratives. Noves eines per a la rendició de comptes
1.7.11 [es] Entidades no lucrativas. Nuevas herramientas para la rendición de cuentas
28.6.11 "Cada generació es paga les inversions que utilitza i no les que promou"
28.2.11 Lluitar contra la corrupció amb eines
A més, he publicat un article a la revista del Col·legi:
09/11/2011 - Prop de 500 persones debaten a Barcelona sobre el voluntariat a Europa #Eurovol11
El Departament de Benestar Social i Família i la Federació Catalana de Voluntariat Social presenten els principals continguts del II Congrés Europeu del Voluntariat, que se celebrarà del 9 a l’11 de novembre
El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries; la directora general d’Acció Cívica i Comunitària, Violant Cervera, i la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francina Alsina, han presentat els principals continguts del II Congrés Europeu del Voluntariat, que se celebrarà a Barcelona del 9 a l’11 de novembre.
El conseller Cleries ha destacat que “Catalunya sempre ha estat un referent en l’àmbit del voluntariat i del món associatiu perquè voluntariat i associacionisme són conceptes inseparables”. En aquest sentit, ha concretat que aquesta trobada “ofereix un espai per al diàleg i l’intercanvi d’experiències” i especialment ha destacat la importància del Marketplace, “una experiència pionera a l’Estat que ajudarà a destacar el compromís de moltes empreses amb projectes socials, un compromís que ja existeix en molts casos, però al qual no s’ha donat sovint prou veu”. El Congrés també representa una oportunitat per posar al dia de forma conjunta amb els diferents països europeus la diversitat de polítiques que s’executen per al foment i la promoció de la realitat voluntària i associativa.
El conseller ha destacat també la celebració d’aquest II Congrés Europeu, que pren el testimoni del I Congrés Europeu celebrat també a Catalunya l’any 98. Tal com ha destacat “a Catalunya hem viscut uns anys en què el món del voluntariat no ha tingut l’evolució que mereixia. En el primer tripartit es va derogar la Llei del voluntariat, que havia estat pionera a l’Estat espanyol. En la darrera legislatura, es va intentar impulsar una nova llei massa intervencionista, que per sort no va prosperar. La nostra voluntat ara és donar aire al sector i donar-li tot el suport. Ja anirem veient la necessitat, o no, d’impulsar una nova llei, però si així ho fem serà sempre des del diàleg amb el sector”.
La trobada s’organitza en tres jornades: el president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà el congrés el proper dimecres al Palau de la Generalitat; dijous se celebrarà la jornada congressual al World Trade Center i divendres tindrà lloc elMarketplace al Museu Marítim de Barcelona.
El congrés reunirà experts de l’àmbit del voluntariat com el director del Centre Europeu del Voluntariat, Martijn Pakker, el secretari general de Volonteurope, Piotr Sadowski, o el director de la Secció de Desenvolupament del Programa de Voluntaris de les Nacions Unides, Ghulam Isaczai, entre d’altres. També hi participaran representants de les principals entitats i empreses com ara Càritas, Creu Roja, el Casal dels Infants del Raval, la Fundació de la Marató de TV3, Fundació “la Caixa”, etc. i s’hi presentaran projectes i polítiques en matèria de voluntariat d’Itàlia, Holanda o Dinamarca.
Unes 500 persones s’han inscrit per participar dels debats i les reflexions que tindran lloc durant la jornada congressual al World Trade Center. Tant les sessions plenàries com els tallers ja han exhaurit les places.
Durant la roda de premsa també s’ha fet balanç del Congrés Obert, un espai virtual que ha acostat els diversos debats del congrés a través de la xarxa i ha ajudat a configurar el marc de treball per al congrés presencial. En aquest procés participatiu hi ha col·laborat una cinquantena de persones tant de Catalunya com de la resta d’Europa i s’han fet prop de 250 aportacions. La directora general d’Acció Cívica i Comunitària, Violant Cervera, ha destacat que la vocació del Congrés Obert ha estat“acostar el congrés a tothom: entitats, persones voluntàries, empreses, organitzacions, administracions i ciutadans d’arreu del continent, més enllà que puguin assistir o no al congrés presencial”.
El Marketplace, una experiència pionera que uneix voluntariat, administració i empresa
En la darrera jornada del II Congrés Europeu del Voluntariat, el Museu Marítim de Barcelona acollirà el Marketplace, una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació "la Caixa".
El Marketplace serà un punt de trobada entre empreses, administracions públiques, agents educatius i organitzacions de voluntariat. La iniciativa vol promoure la col·laboració entre el món empresarial i el sector voluntari, afavorint la posada en marxa de projectes conjunts entre empreses i entitats i creant un espai idoni per a generar una xarxa de contactes que permeti posar en marxa nous projectes de col·laboració.
La presidenta de la FCVS, Francina Alsina, que ha destacat que “el voluntariat és un motor de canvi social” ha explicat també que “es tracta del primer esdeveniment d’aquestes característiques que s’organitza a Catalunya” i ha remarcat que també“en aquest cas es tracta d’una iniciativa que neix del món de les entitats socials i no pas de l’empresa, com acostuma a ser habitual en les fires d’aquestes característiques”.
Francina Alsina ha explicat també que el Marketplace tindrà dos grans espais diferenciats: una fira en què es podran conèixer projectes col·laboratius entre el sector privat i les entitats de voluntariat gràcies a una cinquantena d’estands, i un espai formatiu amb tallers i activitats guiades per afavorir el networking.
Empreses com Danone, Ikea, FNAC o MRW comptaran amb un estand al Marketplace per explicar els seus projectes de responsabilitat social. Altres empreses compartiran l’estand amb l’entitat social amb qui més col·laboren. És el cas de TMB amb l’Institut Guttman, COM Ràdio amb la Taula del Tercer Sector Social, DKV amb Intermon-Oxfam, Nestlé i Creu Roja, Futbol Club Barcelona i el Banc dels Aliments, Microsoft i Fundació Catalana de l’Esplai, Pilma i Fundació Yamuna, IBM i Casal dels Infants, entre d’altres.Font: www.gencat.cat
06/11/2011 - Crowdfunding plataformes: la revolució de les organitzacions sense ànim de lucre
Fa uns mesos vaig començar a fer servir com a usuari una plataforma de microfinançament. En parlava al bloc (De mica en mica s'omple la pica) per explicar que havia aportat 20 euros per a finançar un projecte cultural (l'elaboració d'un llibre) per mitjà d'una plataforma de crowdfunding, és a dir, una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals.
Ara he tornat a fer servir la plataforma verkami per a un altre microfinançament, també de 20 euros, que demanava la Plataforma per la Llengua per a fer un web que inclogui tots els jocs i joguines que es poden trobar en català al mercat. Ho divulgo des d'aquest bloc perquè aquestes plataformes poden suposar un suport i un recurs important per a fomentar l'emprenedoria, adreçada en aquest cas a projectes concrets. I a més, us aporto aquesta reflexió de Aleksandra Zemke amb recursos:
En l'actualitat, també estan guanyant popularitat a Catalunya i a Espanya. Els dos més coneguts són www.lanzanos.com i www.verkami.com.
Els processos de registre en tots els llocs web són molt similars. Heu d'iniciar sessió, proporcionar informació bàsica sobre la seva ONG (nom, correu electrònic, etc), descriuen una campanya i recompenses, i establir un objectiu de finançament. Tots els serveis crowdfunding estableixen un termini diferent per a la recaptació de diners. Pot ser el 50 o 65 dies 40. Si el temps expira abans que l'objectiu és aconseguit, el projecte no tindrà èxit i totes les contribucions no són vàlides, per la qual cosa és crucial establir un objectiu realista.
Més informació sobre: crowdfunding, donació, recaptació de fons
Ara he tornat a fer servir la plataforma verkami per a un altre microfinançament, també de 20 euros, que demanava la Plataforma per la Llengua per a fer un web que inclogui tots els jocs i joguines que es poden trobar en català al mercat. Ho divulgo des d'aquest bloc perquè aquestes plataformes poden suposar un suport i un recurs important per a fomentar l'emprenedoria, adreçada en aquest cas a projectes concrets. I a més, us aporto aquesta reflexió de Aleksandra Zemke amb recursos:
Crowdfunding plataformes: la revolució de les organitzacions sense ànim de lucre
Crowdfunding és un fenomen nou en el món en línia, que crea oportunitats per a grans ONG per recaptar diners per les seves causes.
Una de les formes més comunes de recaptar fons per a organitzacions benèfiques i sense ànim de lucre sempre ha estat, demanant donacions de micro d'un gran nombre d'interessats. Molt sovint és més fàcil trobar-ne 500 que donaran suport una idea amb 10€ que no una persona que estigui disposada a gastar 5.000 € en un projecte. Amb l'adveniment dels mitjans de comunicació social i les tecnologies Web 2.0, aquest model d'èxit Fundrising i senzill es va convertir en una inspiració per crowdfunding - una alternativa viable eina de recaptació de fons en línia no només per a les organitzacions sense ànim de lucre , sinó també per a tot tipus de projectes creatius en els gràfics, el cinema, el periodisme i la música.
serveis crowdfunding no es refereixen als préstecs de diners o invertir-los. creadors del projecte no ha de tornar els diners. En el seu lloc, que ofereixen productes i experiències que són úniques per a cada projecte. Per exemple, si una ONG vol recaptar diners per construir un pou al Sudan, com a recompensa per € 5, pot oferir una foto digital, per 10 € una foto impresa, per € 50 al cartell imprès, un nom en una llista de patrocinadors en el lloc web i una invitació a una conferència, etc
Els serveis crowdfunding són molt populars en països angloparlants.Els més grans són:
Els processos de registre en tots els llocs web són molt similars. Heu d'iniciar sessió, proporcionar informació bàsica sobre la seva ONG (nom, correu electrònic, etc), descriuen una campanya i recompenses, i establir un objectiu de finançament. Tots els serveis crowdfunding estableixen un termini diferent per a la recaptació de diners. Pot ser el 50 o 65 dies 40. Si el temps expira abans que l'objectiu és aconseguit, el projecte no tindrà èxit i totes les contribucions no són vàlides, per la qual cosa és crucial establir un objectiu realista.La idea de crowdfunding també pot ser incorporat en la pròpia pàgina web de les ONG. Aquí pots trobar exemples de Showroom. Servei proporcionat per iWith.org :
Per obtenir més informació sobre crowdfunding a Facebook, podeu visitar:
24/03/2011
03/11/2011 - Experts en Tercer Sector aposten per potenciar la necessitat d'ampliar l'avaluació de l'activitat de les entitats socials
Aquest dijous al matí he assistit al CaixaForum Barcelona a la jornada “Avaluació de Programes del Tercer Sector Social: Visió Internacional i Perspectives a Catalunya”, organitzada per la Taula del Tercer Sector, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i l’Obra Social “la Caixa”.Aquesta és la nota publicada pels organitzadors:
L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre com mesurar el rendiment social i econòmic de programes del Tercer Sector Social a Catalunya a través de l’experiència d’altres països on aquesta pràctica està més desenvolupada i alhora, reunir les visions, opinions i experiència del sector a Catalunya.
La jornada s‘ha iniciat amb les intervenció d’Albert Sòria, subdirector general de la Fundació “la Caixa”; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i de Josep Maria Vallès, president de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques. En la seva intervenció Guiteras ha ressaltat que "mesurar la nostra eficiència social és un deure que tenim amb la societat”.
La trobada ha comptat amb la participació de destacats experts espanyols i internacionals en l’avaluació del Tercer Sector Social que han exposat exemples de l’avaluació dels serveis als ciutadans que ofereixen les entitats sense ànim de lucre arreu d’Europa. N’han destacat, Florence Brunet, de la FORS Recherche Social (França), Jean Ellis, de la Charities Evaluation Services (CES) (Regne Unit), i Lisa Jordan, directora executiva de la Fundació Bernard Van Leer (Països Baixos).
També hi ha participat el catedràtic Joan Subirats (UAB), Maria Ángeles Díez, professora titular d'Economia Aplicada, Universitat del País Basc, i diversos experts d’Ivàlua.
La ‘Ponència marc: enfocaments, prioritats i tendències de l'avaluació al Tercer Sector Social’ ha anat a càrrec de Jean Ellis, consultora senior de la Charities Evaluation Services (CES) del Regne Unit. Ellis ha explicat com, en un context de crisi econòmica i escassetat de recursos, tant els governs com els donants privats del món anglosaxó, demanen a les organitzacions del tercer sector no només transparència, sinó també quantificar el retorn i el rendiment d’aquests fons en termes de resultats tangibles i millores concretes en la població beneficiària.
La representant del CES ha exposat com s’estan innovant les tècniques d’avaluació de les organitzacions, a través del tractament de dades, la redacció d’informes, l’ús d’eines informàtiques d’accés lliure, del vídeo per documentar experiències dels usuaris, de webs estadístiques, de blocs de les xarxes socials, a més de la participació d'avaluadors no professionals en el procés.
La primera taula rodona: ‘Les visions sobre l'avaluació al Tercer Sector Social a l’europa continental’ ha comptat amb la participació de Lisa Jordan i Florence Brunet. Lisa Jordan, directora executiva de la Fundació dels Països Baixos Bernard Van Leer, enfoca l’avaluació des del punt de vista d’una gran fundació privada, a partir d’un cas concret: la millora de l’entorn físic i la reducció dels efectes de la violència en una població de nens israelians, tant jueus com palestins. La importància dels resultats és cabdal per a una fundació amb un pressupost de més de 16 milions d’euros anuals. Per aquest motiu, aquesta institució compta amb un conjunt d’eines i de recursos molts sofisticats per tal de mesurar l’impacte social de les seves polítiques. En la seva opinió, l’avaluació pot ser simple i útil i actua no tant en benefici dels donants, com dels receptors de l’ajut.
Florence Brunet, investigadora del FORS-Recherche Social, ha exposat els múltiples controls que afecten les organitzacions del tercer sector a França des de l’aprovació de la Llei del 2002. Així, un estudi de la FSO (2009) destaca la pressió cap a l’avaluació en el tercer sector tant de les institucions públiques, que financen programes, com de les institucions privades, que han evolucionat des del concepte de donació al tercer sector cap al d’inversió. Així, 7 de cada 10 entitats han dut a terme avaluacions i 9 de cada 10 pensen que és necessària per a la seva activitat.
Brunet ha posat de relleu que, de vegades, els voluntaris son reticents al principi de l’avaluació i ha plantejat la qüestió de “la necessitat de professionalitzar els voluntaris sense matar l’esperit del treball voluntari”. Finalment ha explicat que 2 de cada 5 avaluacions són fetes des de dins de les pròpies organitzacions i que l’avaluació fa que el 90% de les organitzacions canviïn les seves pràctiques però que només un 50% modifiquin el destí i les finances dels seus programes; així com que, com a conclusió, només un 25% del tercer sector fan públiques les seves avaluacions.
La segona taula rodona: ‘Experiències d’avaluació al Tercer Sector a Catalunya i a Espanya’, ha comptat amb la participació de Joan Subirats, María Ángeles Díez, Montserrat Caminal i Federico Tedeschini.
El catedràtic de la UAB, Joan Subirats, ha explicat l’experiència dels PLINS (Plans Locals d’Inclusió Social) implantats a Catalunya per les diputacions i la Generalitat per mandat de la política europea de lluita contra l’exclusió social. Entre d’altres, Subirats ha apostat perquè es discuteixi tant l'eficiència de l'acció com el cost que suposa la no-acció. Subirats també ha destacat que un dels temes importants, difícils i encara pendents “és avaluar del treball en xarxa des de tots els punts de vista”.
Maria Angeles Díez, professora d’economia de la Universitat del País Basc, ha presentat l’avaluació del Programa ITUN (Incorporación al Trabajo Útil y Necesario) d’inserció social fet al País Basc amb la col.laboració d’una trentena d’entitats tant del tercer sector com públiques i privades: Caritas, Govern Basc, Diputacions Forals, caixes d’estalvi, etc. El treball ha aplicat un model d’avaluació participativa amb entrevistes a agents i entitats participants que ha permès formar ocupacionalment a 272 persones, la creació de 20 noves empreses, 16 de reinserció i 4 socials, així com de 141 llocs de treball, 115 en empreses de reinserció i 26 en empreses socials.
La subdirectora de l’Àrea Social de la Fundació “la Caixa”, Montserrat Caminal, i l’analista d’Ivàlua, Federico Tedeschini, han descrit alguns aspectes de l’avaluació en curs del programa “Gent 3.0” de la Fundació La Caixa (2011-2012). Es tracta d’una avaluació dissenyada abans d’iniciar el programa, per tal de comprovar l’efectivitat de "Gent 3.O" en atreure nous perfils de persones grans als centres de l’Obra Social de la Caixa i en augmentar la captació de persones grans per incorporar-se a activitats de voluntariat.
Pots conusultar les ponències de:
Florence Brunet, FORS Recherche Social (França) aquí.
Mª. Ángeles Díez, Professora titular Economia Aplicada (Universitat del País Basc) aquí.
Montse Caminal, Sudirectora general de l'àrea social de la Fundació 'La Caixa' aquí.
Pots consultar el recull de tweets que s'han generat durant la jornada aquí.
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
... Pero diu que voluntariat sols es un sinònim d'origen angles... (???) També hauria volgut preguntar pels detaches #tercersector
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
He preguntat si es manté dif volontariat/benevolat a Franca. El seu vol. abans era com un collaborador amb compensacio econ. #tercersector
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
jmcanyelles JosepMaria Canyelles
Àngels guiteras: no podem donar l'eficiencia del programes socials per suposada. Els financadors seran cada vegada + exigents
.
.
25/10/2011 - SceneMob ECOM per la #discapacitat
40è aniversari de la Federació ECOM: Creativitat al poder!
Us convidem a visualitzar aquesta SceneMob realitzada per la federació de discapacitats ECOM, amb motiu del seu 40è aniversari:
Les organitzacions som capaces de desenvolupar iniciatives amb quatre duros espectaculars. Prop de vint-mil visites en pocs dies. Tornem a l'economia de guerra en temps de molta batalla. La imaginació i la creativitat esdevé la primera força per donar a conèixer el nostre projecte associatiu. La Federació ECOM ho ha aconseguit. Felicitats doblement: Pels 40 anys i per aquesta iniciativa!
Us convidem a visualitzar aquesta SceneMob realitzada per la federació de discapacitats ECOM, amb motiu del seu 40è aniversari:
Les organitzacions som capaces de desenvolupar iniciatives amb quatre duros espectaculars. Prop de vint-mil visites en pocs dies. Tornem a l'economia de guerra en temps de molta batalla. La imaginació i la creativitat esdevé la primera força per donar a conèixer el nostre projecte associatiu. La Federació ECOM ho ha aconseguit. Felicitats doblement: Pels 40 anys i per aquesta iniciativa!
23/10/2011 - Taula rodona sobre els reptes del Tercer Sector
Ahir dissabte 22 d'octubre va tenir lloc una Taula Rodona dins la 17a edició del POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ D’ORGANITZACIONS NO LUCRATIVES I D’ECONOMIA SOCIAL de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).
La Taula Rodona va tractar sobre els REPTES de FUTUR del TERCER SECTOR i hi vam participar 4 ponents per a garantir visions diferents del tema:
La Taula Rodona fou moderada per Xema Gil i es va desenvolupar amb quatre preguntes proposades pel moderador.
Vaig enregistrar-me una de les intervencions, la que correspon a la següent qüestió: "Sembla que l’etiqueta “social” la pot acabar tenint tothom... Quines han d’ésser les característiques diferencials de les organitzacions del Tercer Sector?". Podeu escoltar aquí la meva intervenció de 7 minuts de resposta inicial a aquesta qüestió.
M'agradaria valorar l'alt nivell en el desenvolupament de l'esdeveniment, on es va afavorir el sentit crític per part de tots els participants i assistents, la introducció de visions innovadores i reptes sectorials i compartits.
Entre les moltíssimes coses interessants que s'hi van dir, ara mateix recordo com el Xavier López exempleficava amb algunes cooperatives que han sabut ser excel·lents amb models participatius orientats no al formalisme estèril sinó a crear valor. També ha dit que el segle XX va ser el del "què" (anem a la Lluna!) i el XXI el del "com" (anem-hi amb menys combustible!).
També recordo les paraules del Luis Miguel Luna destacant la necessitat que les entitats sàpiguen augmentar la seva independència, diversificant aliances i finançaments: sols si ets independent pots portar a terme un projecte que tu consideres molt interessant però que potser ningú voldrà finançar per poca rendibilitat en termes de nombre de persones assistides...
El Fernando Pindado, que va ser subdirector general de participació ciutadana en el darrer govern de la Generalitat de Catalunya, va reflexionar sobre la prestació de serveis públics des de les organitzacions no lucratives tot introduint, per exemple, el valor que poden donar a la participació social. També va mostrar se cautelós amb algunes maneres de classificar, ja que conformem tòpics que limiten la creativitat perquè "el llenguatge sovint pensa per nosaltres".
La Taula Rodona va tractar sobre els REPTES de FUTUR del TERCER SECTOR i hi vam participar 4 ponents per a garantir visions diferents del tema:
- Una visió des de l'Economia Social i les Cooperatives: Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Dept. d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
- Una visió de l'RSE de les empreses: Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global
- Una visió des de l’Administració: Fernando Pindado, expert en Participació i tècnic de la Diputació de Barcelona
- Una visió des del propi sector: Luís Miguel Luna, expert en relació ONL-empreses, tècnic de Càritas Barcelona
La Taula Rodona fou moderada per Xema Gil i es va desenvolupar amb quatre preguntes proposades pel moderador.
Vaig enregistrar-me una de les intervencions, la que correspon a la següent qüestió: "Sembla que l’etiqueta “social” la pot acabar tenint tothom... Quines han d’ésser les característiques diferencials de les organitzacions del Tercer Sector?". Podeu escoltar aquí la meva intervenció de 7 minuts de resposta inicial a aquesta qüestió.
M'agradaria valorar l'alt nivell en el desenvolupament de l'esdeveniment, on es va afavorir el sentit crític per part de tots els participants i assistents, la introducció de visions innovadores i reptes sectorials i compartits.
Entre les moltíssimes coses interessants que s'hi van dir, ara mateix recordo com el Xavier López exempleficava amb algunes cooperatives que han sabut ser excel·lents amb models participatius orientats no al formalisme estèril sinó a crear valor. També ha dit que el segle XX va ser el del "què" (anem a la Lluna!) i el XXI el del "com" (anem-hi amb menys combustible!).
També recordo les paraules del Luis Miguel Luna destacant la necessitat que les entitats sàpiguen augmentar la seva independència, diversificant aliances i finançaments: sols si ets independent pots portar a terme un projecte que tu consideres molt interessant però que potser ningú voldrà finançar per poca rendibilitat en termes de nombre de persones assistides...
El Fernando Pindado, que va ser subdirector general de participació ciutadana en el darrer govern de la Generalitat de Catalunya, va reflexionar sobre la prestació de serveis públics des de les organitzacions no lucratives tot introduint, per exemple, el valor que poden donar a la participació social. També va mostrar se cautelós amb algunes maneres de classificar, ja que conformem tòpics que limiten la creativitat perquè "el llenguatge sovint pensa per nosaltres".
04/10/2011 - Òmnium celebra una jornada sobre la cohesió social
Sota el lema “Ara, més que mai, som cohesió”, Òmnium Cultural celebrarà una jornada de debat i reflexió sobre la identitat i la cohesió de la societat catalana el proper 8 d'octubre. L’acte, obert a tothom amb prèvia inscripció comptarà amb dues taules rodones formades per representants d’entitats, professionals i experts de diversos àmbits.Fa més de 10 anys que Òmnium treballa per afavorir la cohesió social i per aquest motiu l’entitat ha preparat la primera jornada sobre aquest tema. L’objectiu és debatre amb més profunditat què s’entén quan parlem del terme “cohesió social”, com es construeix la identitat en un entorn divers o quins avantatges i quins inconvenients té ser un país format per persones de procedències diverses.
La jornada consistirà en dues taules rodones durant el matí. D’una banda, a les 10.00 h tindrà lloc una aproximació teòrica sobre la immigració, la identitat i la construcció nacional a càrrec de Miquel Àngel Essomba, director del Centre Unesco de Catalunya,Joan Manuel Tresserras, comunicòleg (UAB), i Manuel Delgado, antropòleg. D'altra banda, a les 12.30 h coneixerem les experiències professionals i personals de Mostafà Shaïmi, tècnic de la fundació SER.GI, Judit Font, directora de l’Escola d’Oficis de Salt, i Rafa Crespo, antropòleg i membre del Centre d’Estudis Africans i Interculturals que parlaran, entre altres coses, dels entrebancs per a la cohesió social així com de les oportunitats que representa la immigració sobre la identitat. Presentarà i moderarà les taules rodones Rita Marzoa, membre de la Junta Directiva d’Òmnium.
La tarda es dedicarà a fer un treball intern per tal d’establir les bases que guiaran les actuacions de l’entitat i l’elaboració del discurs sobre la cohesió social.
PROGRAMA
De 10.00 a 12.00 h. Immigració, identitat i construcció nacional
De 12.30 a 14.00 h. Entrebancs i oportunitats
De 10.00 a 12.00 h. Immigració, identitat i construcció nacional
De 12.30 a 14.00 h. Entrebancs i oportunitats
Lloc: Seu nacional d’Òmnium (Diputació, 276, pral. Barcelona)
Inscripció: feu arribar les vostres dades (nom, cognoms i telèfon) per correu electrònic a l’adreça avendrell@omnium.cat abans del 5 d’octubre. Places limitades.
Inscripció: feu arribar les vostres dades (nom, cognoms i telèfon) per correu electrònic a l’adreça avendrell@omnium.cat abans del 5 d’octubre. Places limitades.
Font: Òmnium
28/09/2011 - Fupar Unnim llança el primer ambientador de paper reciclat fet per un centre de discapacitats
El centre per a discapacitats intel·lectuals de l’Obra Social d’Unnim, Fupar Unnim, de Terrassa, ha creat el primer ambientador artesanal que produeix una empresa d’aquest sector a l’estat espanyol. Els ambientadors els elaboren a mà i amb productes naturals 20 membres del taller de paper reciclat del centre ocupacional de Fupar Unnim, on persones amb discapacitat de major grau desenvolupen activitats terapèutiques; tot seguit, els envasa el seu centre especial de treball (CET), que ocupa persones amb una discapacitat menor.
Amb la col·laboració de l’agència Morillas
La iniciativa dota d’activitat el centre per a discapacitats amb una nova línia de producció, fet que contribueix de manera decisiva al seu benestar. També permet a Fupar Unnim llançar un producte solidari, ecològic i innovador arran de la demanda detectada a les mateixes instal·lacions. El precedent dels nous ambientadors són els que ja elaborava i oferia des del 2009 al centre de jardineria i al servei de rentat de vehicles. El seu taller de paper reciclat fabrica altres productes: punts de llibre, felicitacions, nadales, agendes, capses, etc.
El naixement del producte, que es comercialitza com a EcoOlor, és possible gràcies a la col·laboració altruista de la prestigiosa agència de branding Morillas, responsable de la creació de la marca Unnim. A part del nom EcoOlor, Morillas n’ha ideat la forma, l’embalatge i l’expositor. Per crear els ambientadors, ha promogut un concurs intern entre els seus equips de dissenyadors, que han presentat propostes com a activitat voluntària i solidària.
Paper reciclat i materials naturals
Els ambientadors EcoOlor tenen dues formes —arbre o cercle— i desprenen quatre aromes: espígol, llimona, pi i coco; Fupar Unnim està treballant per afegir-hi aviat la de maduixa i la marina. El material que s’hi utilitza és, en un 80%, paper reciclat procedent d’Unnim, al qual s’afegeix fibra de cotó i de pi (cel·lulosa). Els tints i el 50% dels aromatitzants que conté són naturals. No només poden perfumar automòbils, sinó, també, espais de l’oficina o de casa.
Les primeres 12.000 unitats s’han elaborat a Fupar Unnim al llarg de tres setmanes i ja s’estan venent a la xarxa d’adrogueries Schlecker de Catalunya. També se’n poden adquirir, directament, a les mateixes instal·lacions del centre, i es podran comprar, aviat, a gasolineres i a comerços de Terrassa. El preu de venda al públic dels ambientadors EcoOlor és d’1,19 euros.
¿Què és Fupar Unnim?
Procedent de Caixa Terrassa i nascuda el 1971 com a Tallers Protegits Amat Roumens, Fupar Unnim assoleix els 40 anys com a un dels principals centres d’atenció i ocupació laboral de discapacitats intel·lectuals del país. Dóna feina a 331 persones: 186 a les set seccions del CET i 145 al centre ocupacional. Factura 3,5 milions d’euros anuals. El 2010 va incorporar 22 nous empleats.
El CET de Fupar Unnim el formen les seccions d’envasats i manipulats, jardineria, neteja, rentat de cotxes, floristeria i impressió digital. El centre dóna suport laboral, personal, familiar i social a les persones amb disminució que acull, i els ofereix activitats socioculturals. L’equip de gestió i suport de Fupar Unnim l’integren 82 professionals i un centenar de voluntaris.
Més informació:
www.unnim.cat/Premsa twitter.com/Unnim
Amb la col·laboració de l’agència Morillas
La iniciativa dota d’activitat el centre per a discapacitats amb una nova línia de producció, fet que contribueix de manera decisiva al seu benestar. També permet a Fupar Unnim llançar un producte solidari, ecològic i innovador arran de la demanda detectada a les mateixes instal·lacions. El precedent dels nous ambientadors són els que ja elaborava i oferia des del 2009 al centre de jardineria i al servei de rentat de vehicles. El seu taller de paper reciclat fabrica altres productes: punts de llibre, felicitacions, nadales, agendes, capses, etc.
El naixement del producte, que es comercialitza com a EcoOlor, és possible gràcies a la col·laboració altruista de la prestigiosa agència de branding Morillas, responsable de la creació de la marca Unnim. A part del nom EcoOlor, Morillas n’ha ideat la forma, l’embalatge i l’expositor. Per crear els ambientadors, ha promogut un concurs intern entre els seus equips de dissenyadors, que han presentat propostes com a activitat voluntària i solidària.
Paper reciclat i materials naturals
Els ambientadors EcoOlor tenen dues formes —arbre o cercle— i desprenen quatre aromes: espígol, llimona, pi i coco; Fupar Unnim està treballant per afegir-hi aviat la de maduixa i la marina. El material que s’hi utilitza és, en un 80%, paper reciclat procedent d’Unnim, al qual s’afegeix fibra de cotó i de pi (cel·lulosa). Els tints i el 50% dels aromatitzants que conté són naturals. No només poden perfumar automòbils, sinó, també, espais de l’oficina o de casa.
Les primeres 12.000 unitats s’han elaborat a Fupar Unnim al llarg de tres setmanes i ja s’estan venent a la xarxa d’adrogueries Schlecker de Catalunya. També se’n poden adquirir, directament, a les mateixes instal·lacions del centre, i es podran comprar, aviat, a gasolineres i a comerços de Terrassa. El preu de venda al públic dels ambientadors EcoOlor és d’1,19 euros.
¿Què és Fupar Unnim?
Procedent de Caixa Terrassa i nascuda el 1971 com a Tallers Protegits Amat Roumens, Fupar Unnim assoleix els 40 anys com a un dels principals centres d’atenció i ocupació laboral de discapacitats intel·lectuals del país. Dóna feina a 331 persones: 186 a les set seccions del CET i 145 al centre ocupacional. Factura 3,5 milions d’euros anuals. El 2010 va incorporar 22 nous empleats.
El CET de Fupar Unnim el formen les seccions d’envasats i manipulats, jardineria, neteja, rentat de cotxes, floristeria i impressió digital. El centre dóna suport laboral, personal, familiar i social a les persones amb disminució que acull, i els ofereix activitats socioculturals. L’equip de gestió i suport de Fupar Unnim l’integren 82 professionals i un centenar de voluntaris.
Més informació:
www.unnim.cat/Premsa twitter.com/Unnim
25/09/2011 - El Govern modifica la llei de fundacions per promoure la seva constitució i facilitar el seu funcionament
El Govern ha aprovat el Projecte de llei que modifica la Llei 4/2008 de 24 d’abril, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, amb l’objectiu de facilitar el seu funcionament amb mesures de simplificació administrativa i d'impulsar la creació de noves fundacions mitjançant la disminució constitució de la dotació inicial, que passa de 60.000 a 30.000 euros.
El Govern va aprovar el Projecte de llei de modificació del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, amb els següents dos principals objectius:
1.-Creació de noves fundacions
El projecte preveu, d’una banda, la disminució de les quanties necessàries per constituir fundacions. La dotació inicial mínima necessària passarà de 60.000 a 30.000 euros, si bé es manté l’exigència de l’estudi de viabilitat econòmica dels dos primers anys. En el cas de les aportacions successives, es preveu també la disminució dels percentatges aplicables actualment.
2.-Funcionament de les fundacions
Es suprimeixen dues de les incompatibilitats existents actualment per a les fundacions considerades grans -de més de 25 treballadors amb un actiu superior a sis milions d’euros o un volum anual d’ingressos superior a tres milions d’euros-. D’una banda, s’elimina la incompatibilitat entre el càrrec de patró i la possibilitat de prestació de serveis a càrrec de la fundació i, d’altra banda, es suprimeix també la incompatibilitat del càrrec de patró amb l’exercici de funcions de direcció en aquest tipus de fundacions.
3.- Simplificació de la gestió administrativa
Es disminueixen els actes en què cal autorització prèvia del protectorat i es regula com a novetat la figura de la declaració responsable. Es substitueix el règim d’autoritzacions per una declaració responsable en aquells supòsits en què la fundació duu a terme actes de disposició i també en aquells altres en que es produeix una situació de conflicte d’interessos amb patrons o persones vinculades a la fundació.
Amb aquestes mesures, que s’havien reclamat insistentment des del sector fundacional català, el Govern pretén corregir la disminució important en la constitució de noves fundacions que aquests darrers anys s’havia produït a Catalunya, passant de les 148 fundacions que es van crear en 2008 a les 59 que es van constituir l’any 2010.
Llegir més:
Acords de Govern (13-09-2011)
Notícia Xarxanet sobre l'avantprojecte de llei (juny 2011)
Font: xarxanet.org
El Govern va aprovar el Projecte de llei de modificació del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, amb els següents dos principals objectius:
- Impulsar la creació de noves fundacions mitjançant la disminució de les quanties necessàries per a la seva constitució, que passen de 60.000 a 30.000 euros.
- Simplificar els tràmits administratius i facilitar el funcionament de les fundacions, sense renunciar al necessari control de la seva activitat.
1.-Creació de noves fundacions
El projecte preveu, d’una banda, la disminució de les quanties necessàries per constituir fundacions. La dotació inicial mínima necessària passarà de 60.000 a 30.000 euros, si bé es manté l’exigència de l’estudi de viabilitat econòmica dels dos primers anys. En el cas de les aportacions successives, es preveu també la disminució dels percentatges aplicables actualment.
2.-Funcionament de les fundacions
Es suprimeixen dues de les incompatibilitats existents actualment per a les fundacions considerades grans -de més de 25 treballadors amb un actiu superior a sis milions d’euros o un volum anual d’ingressos superior a tres milions d’euros-. D’una banda, s’elimina la incompatibilitat entre el càrrec de patró i la possibilitat de prestació de serveis a càrrec de la fundació i, d’altra banda, es suprimeix també la incompatibilitat del càrrec de patró amb l’exercici de funcions de direcció en aquest tipus de fundacions.
3.- Simplificació de la gestió administrativa
Es disminueixen els actes en què cal autorització prèvia del protectorat i es regula com a novetat la figura de la declaració responsable. Es substitueix el règim d’autoritzacions per una declaració responsable en aquells supòsits en què la fundació duu a terme actes de disposició i també en aquells altres en que es produeix una situació de conflicte d’interessos amb patrons o persones vinculades a la fundació.
Amb aquestes mesures, que s’havien reclamat insistentment des del sector fundacional català, el Govern pretén corregir la disminució important en la constitució de noves fundacions que aquests darrers anys s’havia produït a Catalunya, passant de les 148 fundacions que es van crear en 2008 a les 59 que es van constituir l’any 2010.
Llegir més:
Acords de Govern (13-09-2011)
Notícia Xarxanet sobre l'avantprojecte de llei (juny 2011)
Font: xarxanet.org
05/09/2011 - Promovent un sistema financer ètic. Hi ajudes?
· Saps on van els teus diners?
· Saps si els teus diners serveixen per fabricar armes o contaminar el medi ambient?
· Gestiones els teus diners en sintonia amb els teus valors?
· Com has escollit la teva entitat financera? Saps què implica aquesta elecció?
Vegeu el vídeo reportatge a www.vilaweb.cat/fets.html
· Saps si els teus diners serveixen per fabricar armes o contaminar el medi ambient?
· Gestiones els teus diners en sintonia amb els teus valors?
· Com has escollit la teva entitat financera? Saps què implica aquesta elecció?
Vegeu el vídeo reportatge a www.vilaweb.cat/fets.html
Hem de ser conscients que amb els nostres estalvis, directa o indirectament, ajudem a desenvolupar un tipus d'economia i, en conseqüència, un tipus de societat.
Les finances ètiques i dintre d'elles la banca ètica són una resposta activa a aquestes preguntes. En aquesta pàgina trobaràs totes les respostes.
Què són les finances ètiques?
Com a resposta a la configuració del sistema financer i partint de la premissa que els diners han d'estar al servei de les persones neixen les finances ètiques i dins d'elles la banca ètica.
Les finances ètiques són les que fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d'objectius socials i ambientals.
El finançament ètic incorpora l'ètica en el conjunt del procés del finançament. Els estalviadors, persones o entitats, exerceixen el seu dret a saber on s'inverteixen els seus estalvis i per tant les entitats financeres deixen de finançar activitats èticament reprovables i inverteixen només en projectes amb contingut social i mediambiental i a la vegada faciliten l'accés al crèdit a col·lectius que tradicionalment n'han estat exclosos.
Qui som FETS-Finançament Ètic i Solidari?
FETS-Finançament Ètic i Solidari, és una associació de segon nivell, que agrupa entitats catalanes el Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país.
Des de la seva creació l’any 1999, FETS treballa per anar visualitzant que la banca ètica va més enllà d’una idea o d’un etern projecte i que és quelcom tangible i real.
Segueix-nos a:
Web: www.fets.org / www.bancaetica.cat
Facebook: www.facebook.com/fets.finances.etiques
Twitter: @banca_etica
You Tube: www.youtube.com/bancaetica
Flickr: http://www.flickr.com/photos/banca_etica
Slideshare: http://www.slideshare.net/banca_etica
Blog: http://www.bancaetica.cat/bloc_finances_etiques
Les finances ètiques i dintre d'elles la banca ètica són una resposta activa a aquestes preguntes. En aquesta pàgina trobaràs totes les respostes.
Què són les finances ètiques?
Com a resposta a la configuració del sistema financer i partint de la premissa que els diners han d'estar al servei de les persones neixen les finances ètiques i dins d'elles la banca ètica.
Les finances ètiques són les que fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d'objectius socials i ambientals.
El finançament ètic incorpora l'ètica en el conjunt del procés del finançament. Els estalviadors, persones o entitats, exerceixen el seu dret a saber on s'inverteixen els seus estalvis i per tant les entitats financeres deixen de finançar activitats èticament reprovables i inverteixen només en projectes amb contingut social i mediambiental i a la vegada faciliten l'accés al crèdit a col·lectius que tradicionalment n'han estat exclosos.
Qui som FETS-Finançament Ètic i Solidari?
FETS-Finançament Ètic i Solidari, és una associació de segon nivell, que agrupa entitats catalanes el Tercer Sector i l’Economia Social i Solidària que volen promoure el finançament ètic i solidari al nostre país.
Des de la seva creació l’any 1999, FETS treballa per anar visualitzant que la banca ètica va més enllà d’una idea o d’un etern projecte i que és quelcom tangible i real.
Segueix-nos a:
Web: www.fets.org / www.bancaetica.cat
Facebook: www.facebook.com/fets.finances.etiques
Twitter: @banca_etica
You Tube: www.youtube.com/bancaetica
Flickr: http://www.flickr.com/photos/banca_etica
Slideshare: http://www.slideshare.net/banca_etica
Blog: http://www.bancaetica.cat/bloc_finances_etiques
30/07/2011 - Legislació única per al sector de l'associacionisme
Recullo una notícia resultant del 1r Congrés de l’Associacionisme Cultural Català segons la qual les entitats del sector reclamen una legislació única per a l'associacionisme.
Ho compartim plenament, tenint en compte que ens referim a la legislació sobre l'associacionisme i no tant sobre la seva activitat. És a dir, que aquesta demanda no va a la contra que existeixi una llei de serveis socials o una altra de protecció ambiental en l'articulat de les quals es contempli el paper del món associatiu vinculat al sector.
Precisament vull aprofitar aquesta reclamació que fa el sector per recordar la demanda equivalent que fa uns anys vam fer simultàniament el govern català i el sector associatiu. Era l'any 1996 i el govern espanyol va voler fer una Llei del Voluntariat, cosa que finalment féu. El nostre posicionament hi era contrari per diferents motius, un dels quals era precisament aquest i que conformava un eix important del model català d'associacionisme i voluntariat. M'explico.
Si concebem el voluntariat en el seu sentit modern, d'una realitat organitzada en entitats sense ànim de lucre, i que abasta àmbits molt diversos, social, cultural, ambiental, comunitari, cooperació, i entenem que aquest voluntariat és la base social d'aquest associacionisme, aleshores no té sentit regular el voluntariat sinó que l'únic que s'ha de regular és l'associacionisme.
Fer-ho per separat implica aprofundir en una divisió entre voluntariat i associacionisme que no és real, perquè tan voluntaris són els membres de la junta directiva d'una entitat cultural com el voluntari social d'una entitat assistencial, i si en alguna cosa s'han de regular legalment no és diferent.
Per això, en el seu moment vam treballar perquè la llei d'associacions de Catalunya fos pionera a introduir punts com el que demanava que entre els llibres obligatoris hi hagués el de voluntaris, perquè qualsevol voluntari (de qualsevol sector) té dret que l'entitat li pugui certificar que ha estat fent una acció de voluntariat (no merament la condició de soci). O també es va incloure una demanda que en el moment era molt necessària: que en aquells casos en què en una associació es donés una prevalença de voluntaris que no tinguessin la condició de socis es garantís d'alguna manera la capacitat de participació democràtica. Això era conseqüència d'un principi de creixement d'entitats que acollien molts voluntaris que no n'eren socis i on es donava el risc d'un model de participació molt activista i amb poques garanties de participació democràtica.
Òbviament això no va en contra -com hem raonat- que cada llei sectorial pugui referir-se a la implicació de voluntaris i associacionisme sectorial. Per exemple, en el cas de la promulgació dels Drets i Deures dels Voluntaris, veiem una altra absurditat de la Llei de Voluntariat: resulta que es fa obligatori disposar d'una assegurança per a tots els voluntaris. Això vol dir que una associació que organitza unes conferències culturals un cop al mes sense personal assalariat hauria de disposar d'una assegurança dels seus socis actius. De bojos, i fruit d'una mentalitat reguladora i intervencionista, però sobretot fruit de qui regula perquè vol fer alguna cosa i no sap ben bé què està fent. En aquest cas, és la llei de serveis socials la que hauria d'establir que en el seu cas, els voluntaris que actuen en activitats al servei de terceres persones han d'estar assegurades. I mira que és fàcil, si no fos que els criteris de la política d'aparador van preferir legislar allò que no és legislable.
Aquesta és la notícia actual:
Dimecres, 13 de Juliol de 2011
Dimecres, 13 de Juliol de 2011
Reclamem una legislació única per al sector de l'associacionisme
La mesa presidencial. De dreta a esquerra: Pere Baltà, assessor de l'ENS; Carles Agustí comissionat de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona; Antoni Carne President de l'ENS; Violant Cervera directora general d'Ació Cívica i Comunitària; Joan-Ramon Gordo coordinador de l'ENS.
La Memòria complerta del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, que representa el treball conjunt de centenar d’entitats que treballen en la Cultura Popular, es va presentar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Amb aquest llibre de 240 pàgines a color, es tanca una etapa i s’’inicia una altra en la qual s’ha de continuar, si cal amb més èmfasi, en l’aplicació de les conclusions i propostes sorgides del procés congressual.
A l’acte hi van participar entre d’altres: la directora general d’Acció Cívica, i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Francesca Violant i Cervera, destacà que fou “congrés participatiu” i es va posar a la disposició del sector, encoratjant-lo a seguir la fructífera tasca “heu fet molta feina en pocs anys”, assenyalà. També, el comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, va exposar que la societat ens reclama eficàcia i publicar aquestes valuoses conclusions del Congrés, en són un exemple.
D’altra banda, hi va participar el sotsdirector del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC), Antoni Herrera, així com diversos diputats al Parlament de Catalunya, presidents de les Federacions participants al Congrés i representants d’entitats que practiquen activitats associatives. Així mateix, hi va ser-hi present el Diputat al Parlament Autonòmic de Sardenya, Carlo Sechi, que va venir expressament de l’Alguer per l’ocasió.
En el seu parlament, el president de l’Ens de Comunicació, Antoni Carné, va demanar que el Govern escolti les propostes concretes, positives, propositives i molt compromeses que fa el sector, que a d’anar cap a l’autogestió de la cultura Popular. “Seguim reclamant la nostra participació directa i una legislació única per a l’associacionisme cultural català”, va dir Carné.
Amb la cloenda del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa s’acabava un procés participatiu de més d’un any i en el qual s’implicaren 24 federacions dels àmbits més diversos de l’associacionisme cultural. Uns mesos més tard es va editar la crònica del Congrés, en una publicació de 24 pàgines a color, on se’n reproduïren els aspectes més significatius. Es pot consultar en format PDF al web de l’ENS, a l’apartat d’edicions.
A la memòria es reflecteix una de les conclusions més importants del 1r Congrés: la voluntat de les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular, que integren l’Ens de Comunicació Associativa, i de Centenars d’entitats i milers de persones que practiquen activitats associatives, de repensar a fons el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). El participants del congrés, van considerar que calia convertir-lo en un altre organisme que donés resposta a les necessitats actuals de l’associacionisme cultural català.
El sector contempla que les seves aportacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració. Així mateix, l’associacionisme constata que està molt lluny dels objectius que es dedueixen del avant projecte de llei, la denominada llei òmnibus, en la qual el CCPTC desapareix de facte, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir.
L’Ens de Comunicació Associativa considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició ha formulat al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació.
D’altra banda, hi va participar el sotsdirector del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC), Antoni Herrera, així com diversos diputats al Parlament de Catalunya, presidents de les Federacions participants al Congrés i representants d’entitats que practiquen activitats associatives. Així mateix, hi va ser-hi present el Diputat al Parlament Autonòmic de Sardenya, Carlo Sechi, que va venir expressament de l’Alguer per l’ocasió.
En el seu parlament, el president de l’Ens de Comunicació, Antoni Carné, va demanar que el Govern escolti les propostes concretes, positives, propositives i molt compromeses que fa el sector, que a d’anar cap a l’autogestió de la cultura Popular. “Seguim reclamant la nostra participació directa i una legislació única per a l’associacionisme cultural català”, va dir Carné.
Amb la cloenda del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català organitzat per l’Ens de Comunicació Associativa s’acabava un procés participatiu de més d’un any i en el qual s’implicaren 24 federacions dels àmbits més diversos de l’associacionisme cultural. Uns mesos més tard es va editar la crònica del Congrés, en una publicació de 24 pàgines a color, on se’n reproduïren els aspectes més significatius. Es pot consultar en format PDF al web de l’ENS, a l’apartat d’edicions.
A la memòria es reflecteix una de les conclusions més importants del 1r Congrés: la voluntat de les Federacions més representatives de l’associacionisme cultural popular, que integren l’Ens de Comunicació Associativa, i de Centenars d’entitats i milers de persones que practiquen activitats associatives, de repensar a fons el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). El participants del congrés, van considerar que calia convertir-lo en un altre organisme que donés resposta a les necessitats actuals de l’associacionisme cultural català.
El sector contempla que les seves aportacions, per posar al dia el departament que fins ara tenia cura de les seves activitats, s’han menystingut i que no es compta amb aquest col·lectiu per la nova reestructuració. Així mateix, l’associacionisme constata que està molt lluny dels objectius que es dedueixen del avant projecte de llei, la denominada llei òmnibus, en la qual el CCPTC desapareix de facte, com a pas previ a la creació d’un òrgan específic, sense definir.
L’Ens de Comunicació Associativa considera que no només és un membre de la societat civil catalana que té el seu propi parer sobre el projecte, sinó que és “un afectat interessat directe per allò que s’hi preveu com a futura llei”, i és des d’aquesta condició ha formulat al·legacions, per tal que siguin tingudes en compte en la següent tramitació.
Més imatges:
27/07/2011 - Emprenedoria Social: el cas de la Fageda
- Data: 27/09/11
- Inici: 19.00 h
- Fi: 20.30 h
- Lloc: IDEC (Balmes,132)
- Email de contacte: alumni@idec.upf.edu
Ponent: Sr. Cristóbal Colón, President de la Fageda SCCL
La Fageda és una cooperativa catalana d'iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot al 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs.
Entrada lliure i possibilitat de portar fins a 2 acompanyants.
Imprescindible confirmar assistència aquí. Les places són limitades i l'admissió es farà per rigorós ordre d'inscripció.
19/07/2011 - Las microfinanzas como herramienta para salir de la pobreza
Nota de prensa
Expertos en microfinanzas a nivel nacional e internacional y ONG de países en vías de desarrollo coinciden en que las microfinanzas son una herramienta –que, con una buena gestión- puede servir para la reducción de la vulnerabilidad, el riesgo y el aumento de los ingresos de personas pobres. Esta es una de las conclusiones extraídas de la conferencia “Innovación Social en Microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural”, organizada por CODESPA el pasado 29 junio en Madrid.
Más de 150 personas asistieron a esta conferencia de microfinanzas, financiada por la AECID, que fue un lugar de encuentro en el que se difundieron innovaciones en el sector microfinanciero y en el que se debatió acerca de sus resultados y mejoras. Expertos en microfinanzas a nivel internacional de otras organizaciones como Oxfam America, el Banco Interamericano de Desarrollo o la Universidad de California y varias ONGs locales, presentaron sus últimos trabajos. A través de ellos se comprobó que las microfinanzas son una herramienta de desarrollo para las personas más desfavorecidas.
Dividida en cuatro sesiones, varias son las conclusiones relevantes que pudieron extraerse de esta conferencia. En la primera sesión, se presentó la organización comunitaria como una manera para tener acceso a financiación a la gente en zonas rurales en las que no hay instituciones financieras formales. De esta forma, se fomenta el ahorro entre los miembros, permanece el dinero en la comunidad y se crea un sistema en el que los propios participantes pueden diseñar las condiciones de sus préstamos entre otros detalles para que el servicio financiero esté perfectamente adaptado a las necesidades de la población meta.
Algunos de los productos financieros, presentados en la segunda sesión, que reducen el riesgo y la vulnerabilidad, fueron los seguros de vida, seguros climáticos y la canalización de remesas. Para éste último, se presentó un modelo en el que se utiliza la red de cooperativas de ahorro y crédito para distribuir las remesas directamente a las zonas rurales en las que no hay instituciones financieras formales. Se profundizó en cómo las alianzas entre entidades públicas, la empresa que manda remesas y las cooperativas es imprescindible para el éxito de esta estructura.
En la sesión de nuevos productos para la generación de ingresos, se presentaron productos financieros más allá del crédito tradicional centrados en zonas rurales, y especialmente en actividades agropecuarias. Apostando por distintos productos microfinanciero para cada etapa de la cosecha, se presentó el microleasing como alternativa al crédito o el microrriego.
En la última sesión, enfocada al debate entre la necesidad de balancear el desempeño social y la rentabilidad financiera de las microfinanzas, algunas instituciones microfinancieras profundizaron entre factores como la selección de clientes (por género, zonas rurales o urbanos, nivel de pobreza, etc.), satisfacción de los clientes y mejora de vida de los mismos son relevantes a la hora de valorar el buen desempeño social. También, se identificó la necesidad de diferenciar entre impacto, atribución y mejoras en la calidad de vida de las personas y se debatió sobre sus posibles herramientas de medición.
Estas son algunas de las conclusiones extraídas de la conferencia y que quedarán recogidas en una publicación que CODESPA está elaborando y que pondrá a disposición pública en la web. Asimismo, se ha habilitado el grupo “Innovación social en microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural” en LinkedIn para continuar con el debate y las reflexiones.
Expertos en microfinanzas a nivel nacional e internacional y ONG de países en vías de desarrollo coinciden en que las microfinanzas son una herramienta –que, con una buena gestión- puede servir para la reducción de la vulnerabilidad, el riesgo y el aumento de los ingresos de personas pobres. Esta es una de las conclusiones extraídas de la conferencia “Innovación Social en Microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural”, organizada por CODESPA el pasado 29 junio en Madrid.
Más de 150 personas asistieron a esta conferencia de microfinanzas, financiada por la AECID, que fue un lugar de encuentro en el que se difundieron innovaciones en el sector microfinanciero y en el que se debatió acerca de sus resultados y mejoras. Expertos en microfinanzas a nivel internacional de otras organizaciones como Oxfam America, el Banco Interamericano de Desarrollo o la Universidad de California y varias ONGs locales, presentaron sus últimos trabajos. A través de ellos se comprobó que las microfinanzas son una herramienta de desarrollo para las personas más desfavorecidas.Dividida en cuatro sesiones, varias son las conclusiones relevantes que pudieron extraerse de esta conferencia. En la primera sesión, se presentó la organización comunitaria como una manera para tener acceso a financiación a la gente en zonas rurales en las que no hay instituciones financieras formales. De esta forma, se fomenta el ahorro entre los miembros, permanece el dinero en la comunidad y se crea un sistema en el que los propios participantes pueden diseñar las condiciones de sus préstamos entre otros detalles para que el servicio financiero esté perfectamente adaptado a las necesidades de la población meta.
Algunos de los productos financieros, presentados en la segunda sesión, que reducen el riesgo y la vulnerabilidad, fueron los seguros de vida, seguros climáticos y la canalización de remesas. Para éste último, se presentó un modelo en el que se utiliza la red de cooperativas de ahorro y crédito para distribuir las remesas directamente a las zonas rurales en las que no hay instituciones financieras formales. Se profundizó en cómo las alianzas entre entidades públicas, la empresa que manda remesas y las cooperativas es imprescindible para el éxito de esta estructura.
En la sesión de nuevos productos para la generación de ingresos, se presentaron productos financieros más allá del crédito tradicional centrados en zonas rurales, y especialmente en actividades agropecuarias. Apostando por distintos productos microfinanciero para cada etapa de la cosecha, se presentó el microleasing como alternativa al crédito o el microrriego.
En la última sesión, enfocada al debate entre la necesidad de balancear el desempeño social y la rentabilidad financiera de las microfinanzas, algunas instituciones microfinancieras profundizaron entre factores como la selección de clientes (por género, zonas rurales o urbanos, nivel de pobreza, etc.), satisfacción de los clientes y mejora de vida de los mismos son relevantes a la hora de valorar el buen desempeño social. También, se identificó la necesidad de diferenciar entre impacto, atribución y mejoras en la calidad de vida de las personas y se debatió sobre sus posibles herramientas de medición.
Estas son algunas de las conclusiones extraídas de la conferencia y que quedarán recogidas en una publicación que CODESPA está elaborando y que pondrá a disposición pública en la web. Asimismo, se ha habilitado el grupo “Innovación social en microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural” en LinkedIn para continuar con el debate y las reflexiones.
19/07/2011 - Les microfinances com a eina per sortir de la pobresa
Nota de premsa
Experts en microfinances a nivell nacional i internacional i ONG de països en vies de desenvolupament coincideixen que les microfinances són una eina que -amb una bona gestió- pot servir per a la reducció de la vulnerabilitat, el risc i l'augment dels ingressos de persones pobres. Aquesta és una de les conclusions extretes de la conferència Innovación Social en Microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural, organitzada per CODESPA el passat 29 de juny a Madrid.
Més de 150 persones van assistir a aquesta conferència, finançada per l'AECID, que va ser un lloc de trobada en el qual es van difondre innovacions en el sector microfinancer i en el qual es va debatre sobre els seus resultats i millores. Experts en microfinances a nivell internacional d'altres organitzacions com Oxfam America, el Banc Interamericà de Desenvolupament o la Universitat de Califòrnia i diverses ONG locals, van presentar els seus últims treballs. A través d'ells es va comprovar que les microfinances són una eina de desenvolupament per a les persones més desfavorides.
Dividida en quatre sessions, diverses són les conclusions rellevants que van poder extreure d'aquesta conferència. A la primera sessió, es va presentar l'organització comunitària com una manera per tenir accés a finançament a la gent en zones rurals en què no hi ha institucions financeres formals. D'aquesta manera, es fomenta l'estalvi entre els membres, els diners romanen a la comunitat i es crea un sistema en el qual els propis participants poden dissenyar les condicions dels seus préstecs entre altres detalls perquè el servei financer estigui perfectament adaptat a les necessitats de la població objectiu.
Alguns dels productes financers presentats a la segona sessió, que redueixen el risc i la vulnerabilitat, van ser les assegurances de vida, assegurances climàtiques i la canalització de remeses. Per a aquest últim, es va presentar un model en el qual s'utilitza la xarxa de cooperatives d'estalvi i crèdit per distribuir les remeses directament a les zones rurals on no hi ha institucions financeres formals. Es va aprofundir en com les aliances entre entitats públiques, l'empresa que envia remeses i les cooperatives són imprescindibles per a l'èxit d'aquesta estructura.
A la sessió de nous productes per a la generació d'ingressos, es van presentar productes financers més enllà del crèdit tradicional centrats en zones rurals, i especialment en activitats agropecuàries. Apostant per diferents productes per a cada etapa de la collita, es va presentar el microleasing com a alternativa al crèdit o el microregadiu.
A l'última sessió, enfocada al debat entre la necessitat de balancejar el desenvolupament social i la rendibilitat financera de les microfinances, algunes institucions microfinanceres van aprofundir en la rellevància de factors com la selecció de clients (per gènere, zones rurals o urbans, nivell de pobresa, etc.), la satisfacció dels clients i la millora de vida dels mateixos, a l'hora de valorar el bon acompliment social. També, es va identificar la necessitat de diferenciar entre impacte, atribució i millores en la qualitat de vida de les persones i es va debatre sobre les seves possibles eines de mesura.
Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la conferència i que quedaran recollides en una publicació que CODESPA està elaborant i que posarà a disposició pública a la web. Així mateix, s'ha habilitat el grup Innovación social en microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural a LinkedIn per continuar amb el debat i les reflexions.
Nota de premsa al web
Experts en microfinances a nivell nacional i internacional i ONG de països en vies de desenvolupament coincideixen que les microfinances són una eina que -amb una bona gestió- pot servir per a la reducció de la vulnerabilitat, el risc i l'augment dels ingressos de persones pobres. Aquesta és una de les conclusions extretes de la conferència Innovación Social en Microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural, organitzada per CODESPA el passat 29 de juny a Madrid.
Més de 150 persones van assistir a aquesta conferència, finançada per l'AECID, que va ser un lloc de trobada en el qual es van difondre innovacions en el sector microfinancer i en el qual es va debatre sobre els seus resultats i millores. Experts en microfinances a nivell internacional d'altres organitzacions com Oxfam America, el Banc Interamericà de Desenvolupament o la Universitat de Califòrnia i diverses ONG locals, van presentar els seus últims treballs. A través d'ells es va comprovar que les microfinances són una eina de desenvolupament per a les persones més desfavorides.
Dividida en quatre sessions, diverses són les conclusions rellevants que van poder extreure d'aquesta conferència. A la primera sessió, es va presentar l'organització comunitària com una manera per tenir accés a finançament a la gent en zones rurals en què no hi ha institucions financeres formals. D'aquesta manera, es fomenta l'estalvi entre els membres, els diners romanen a la comunitat i es crea un sistema en el qual els propis participants poden dissenyar les condicions dels seus préstecs entre altres detalls perquè el servei financer estigui perfectament adaptat a les necessitats de la població objectiu.
Alguns dels productes financers presentats a la segona sessió, que redueixen el risc i la vulnerabilitat, van ser les assegurances de vida, assegurances climàtiques i la canalització de remeses. Per a aquest últim, es va presentar un model en el qual s'utilitza la xarxa de cooperatives d'estalvi i crèdit per distribuir les remeses directament a les zones rurals on no hi ha institucions financeres formals. Es va aprofundir en com les aliances entre entitats públiques, l'empresa que envia remeses i les cooperatives són imprescindibles per a l'èxit d'aquesta estructura.
A la sessió de nous productes per a la generació d'ingressos, es van presentar productes financers més enllà del crèdit tradicional centrats en zones rurals, i especialment en activitats agropecuàries. Apostant per diferents productes per a cada etapa de la collita, es va presentar el microleasing com a alternativa al crèdit o el microregadiu.
A l'última sessió, enfocada al debat entre la necessitat de balancejar el desenvolupament social i la rendibilitat financera de les microfinances, algunes institucions microfinanceres van aprofundir en la rellevància de factors com la selecció de clients (per gènere, zones rurals o urbans, nivell de pobresa, etc.), la satisfacció dels clients i la millora de vida dels mateixos, a l'hora de valorar el bon acompliment social. També, es va identificar la necessitat de diferenciar entre impacte, atribució i millores en la qualitat de vida de les persones i es va debatre sobre les seves possibles eines de mesura.
Aquestes són algunes de les conclusions extretes de la conferència i que quedaran recollides en una publicació que CODESPA està elaborant i que posarà a disposició pública a la web. Així mateix, s'ha habilitat el grup Innovación social en microfinanzas: nuevas oportunidades en el contexto rural a LinkedIn per continuar amb el debat i les reflexions.
Nota de premsa al web
17/07/2011 - Presentació Upsocial
Breu presentació dels objectius i les organitzacions que formen Upsocial.
15/07/2011 - Llega el Marketplace de Catalunya
Empresas y entidades sociales catalanas pretenden dar un salto en las maneras de colaborar En el año 2004 debía haberse celebrado en Cataluña el primer Marketplace pero el proyecto quedó olvidado. Hoy, el sector asociativo y de voluntariado, el sector público y el sector privado han puesto de acuerdo para que se haga el día 11-11-11.
El 1er Marketplace de Catalunya (11-11-11) comienza su andadura y ya tiene la mitad de los espacios ocupados con empresas y entidades que quieren compartir el valor que su colaboración aporta a la sociedad. Este Marketplace, organizado por la FCVS con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y la Fundación la Caixa, no es un espacio de encuentro más para compartir experiencias. El reto va mucho más allá, por lo que supone una alianza entre los tres sectores.
Ya quedan lejos los tiempos de las desconfianzas mutuas en que los sectores público, privado y social se miraban de reojo unos a otros. Hoy sabemos que los retos de nuestra sociedad sólo los podremos abordar en toda su complejidad si sabemos colaborar. Colaborar nos permitirá no sólo ser más eficientes, sino más creativos, poner lo mejor de cada parte, y compartir valores positivos empezando por la confianza, la cohesión social, el desarrollo de las personas y las comunidades, la estima por el país... En otras palabras, generar capital social.
Los enfoques filantrópicos son meritorios pero sabemos que un nuevo futuro está naciendo de la mano de empresas y entidades que están desarrollando nuevas maneras de relacionarse y que, sin olvidar las colaboraciones más clásicas, buscan la manera de ayudarse mutuamente para fortalecer las organizaciones respectivas. La realización de un Marketplace tiene vocación de continuidad, porque quiere alimentar este salto en los modelos de colaboración en Cataluña. Se lanzará, en esta primera edición, desde el histórico edificio de las Drassanes Reials de Barcelona, actual Museu Marítim.
Hace unos cuantos siglos, de estos astilleros salían los barcos que dominaron el Mediterráneo, hasta el punto que en el siglo XIII se decía que ningún pez osaría alzarse sobre el mar si no lleva las cuatro barras de la bandera catalana grabadas en su cola. Fue la construcción de un modelo basado en el confederalismo y las relaciones comerciales. El día 11-11-11 saldrá de este mismo espacio una idea que quiere colonizar el tejido asociativo, el mundo empresarial y las agencias públicas: las alianzas entre sectores deben ser la insignia del nuevo tiempo, un modelo basado en relaciones libres orientadas a la creación de valor para todas las partes y, finalmente, para la sociedad.
Para que esta alianza entre sectores y estos partenariados entre agentes vayan rellenando nuestra geografía social, es necesario un cambio mental significativo, que quiere decir dejar de pensar en términos de qué puedo conseguir de este partner a qué podemos hacer conjuntamente. Hay que pasar de pensar en qué beneficio puedo extraer yo a qué innovación social podemos desarrollar. Hay que entender muy bien y hacerse suya la legítima misión del otro. Y finalmente, hay que saber gestionar la propia responsabilidad social, no importa si se tiene o no ánimo de lucro, ya que este es un enfoque básico para cualquier organización con un discurso social y que pretenda desarrollar relaciones de confianza a largo plazo.
Promover la colaboración
El objetivo de este acto es promover la colaboración entre el mundo empresarial y el mundo del voluntariado favoreciendo la puesta en marcha de proyectos conjuntos entre empresas y entidades y creando el espacio idóneo para el networking, es decir, para establecer una red de contactos que permita poner en marcha nuevos proyectos de colaboración. No es una manera de conseguir financiación como tal, ya que las empresas no dan dinero a las entidades sino que las ayudan a conseguir los recursos necesarios para realizar la financiación. El Marketplace persigue un doble objetivo: por una parte, promover la Responsabilidad Social de las Empresas -es decir, la implicación empresarial a nivel social- y por otro favorecer que las entidades de voluntariado y las ONG en general dependan cada vez menos de las fuentes de financiación públicas.
Proyectos de colaboración y networking
El Marketplace contará con dos grandes espacios diferenciados:
- Una feria donde se expondrán proyectos de colaboración entre empresas y entidades que ya están en marcha actualmente. En esta feria habrá una cincuentena de stands en total.
- Un espacio de intercambio y networking. Este espacio contará con rondas de contactos de 3 minutos (speednetworking), mesas de encuentro de unos 15 minutos a 4 o 6 bandas y salas de reuniones donde las empresas y las entidades puedan hablar detenidamente de posibles futuras colaboraciones.Además, habrá un muro de exposición donde tanto empresas como entidades podrán darse a conocer.
La iniciativa toma como referencia los que se hacen en otras ciudades europeas, tras un intento pionero hace ocho años. Entre las singularidades de esta versión catalana encontramos la implicación de pymes o sobretodo la creación de un Consejo Asesor con los tres sectores, público, privado y social.
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
Articulo públicado en Diario Responsable
15/07/2011 - La FCVS prepara el primer Marketplace de Catalunya para promover la colaboración entre empresas y entidades de voluntariado
El Marketplace 11/11/11 SE enmarca dentro de la celebración del Año Europeo del Voluntariado y también dentro del 2º Congreso Europeo del Voluntariado organizado por la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 14 de julio de 2011 - La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) organiza el primer Marketplace de Catalunya de cara al próximo mes de noviembre. El acto se realizará el día 11/11/11 y servirá para conmemorar el Año Europeo del Voluntariado que se celebra este 2011.
Promover la colaboración
El objetivo de este acto es promover la colaboración entre el mundo empresarial y el mundo del voluntariado favoreciendo la puesta en marcha de proyectos conjuntos entre empresas y entidades y creando el espacio idóneo para el networking, es decir, para establecer una red de contactos que permita poner en marcha nuevos proyectos de colaboración. No es una manera de conseguir financiación como tal, ya que las empresas no dan dinero a las entidades sino que las ayudan a conseguir los recursos necesarios para realizar la financiación. El Marketplace persigue un doble objetivo: por una parte, promover la Responsabilidad Social de las Empresas -es decir, la implicación empresarial a nivel social- y por otro favorecer que las entidades de voluntariado y las ONG en general dependan cada vez menos de las fuentes de financiación públicas.
Proyectos de colaboración y networking
El Marketplace 11/11/11 se celebrará en la Sala Marquès de Comillas y contará con dos grandes espacios diferenciados:
Enmarcado en el 2º Congreso Europeo del Voluntariado
El Marketplace se enmarca en el 2º Congreso Europeo del Voluntariado, una iniciativa del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) organizado por el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya y con el apoyo de la Fundación La Caixa. El Congreso comenzará el día 9 de noviembre y tratará como tema central el partenariado.
FICHA TÉCNICA
Día: 11/11/11
Hora: de 10 a 18h
Lugar: Sala Marquès de Comillas del Museu Marítim (Avinguda de les Drassanes de Barcelona) Organiza : Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y la Fundación la Caixa
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
Nota de prensa con Mapa de stands
Artículo de Josep Maria Canyelles : Llega el Marketplace de Catalunya. Empresas y entidades sociales catalanas pretenden dar un salto en las maneras de colaborar
Barcelona, 14 de julio de 2011 - La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) organiza el primer Marketplace de Catalunya de cara al próximo mes de noviembre. El acto se realizará el día 11/11/11 y servirá para conmemorar el Año Europeo del Voluntariado que se celebra este 2011.Promover la colaboración
El objetivo de este acto es promover la colaboración entre el mundo empresarial y el mundo del voluntariado favoreciendo la puesta en marcha de proyectos conjuntos entre empresas y entidades y creando el espacio idóneo para el networking, es decir, para establecer una red de contactos que permita poner en marcha nuevos proyectos de colaboración. No es una manera de conseguir financiación como tal, ya que las empresas no dan dinero a las entidades sino que las ayudan a conseguir los recursos necesarios para realizar la financiación. El Marketplace persigue un doble objetivo: por una parte, promover la Responsabilidad Social de las Empresas -es decir, la implicación empresarial a nivel social- y por otro favorecer que las entidades de voluntariado y las ONG en general dependan cada vez menos de las fuentes de financiación públicas.
Proyectos de colaboración y networking
El Marketplace 11/11/11 se celebrará en la Sala Marquès de Comillas y contará con dos grandes espacios diferenciados:- Una feria donde se expondrán proyectos de colaboración entre empresas y entidades que ya están en marcha actualmente. En esta feria habrá una cincuentena de stands en total.
- Un espacio de intercambio y networking. Este espacio contará con rondas de contactos de 3 minutos (speednetworking), mesas de encuentro de unos 15 minutos a 4 o 6 bandas y salas de reuniones donde las empresas y las entidades puedan hablar detenidamente de posibles futuras colaboraciones.Además, habrá un muro de exposición donde tanto empresas como entidades podrán darse a conocer.
Enmarcado en el 2º Congreso Europeo del Voluntariado
El Marketplace se enmarca en el 2º Congreso Europeo del Voluntariado, una iniciativa del Consell de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) organizado por el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya y con el apoyo de la Fundación La Caixa. El Congreso comenzará el día 9 de noviembre y tratará como tema central el partenariado.
FICHA TÉCNICA
Día: 11/11/11
Hora: de 10 a 18h
Lugar: Sala Marquès de Comillas del Museu Marítim (Avinguda de les Drassanes de Barcelona) Organiza : Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y la Fundación la Caixa
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
Nota de prensa con Mapa de stands
Artículo de Josep Maria Canyelles : Llega el Marketplace de Catalunya. Empresas y entidades sociales catalanas pretenden dar un salto en las maneras de colaborar
15/07/2011 - Llega el Marketplace de Catalunya
Empresas y entidades sociales catalanas pretenden dar un salto en las maneras de colaborar
Llega el Marketplace de Catalunya, un salto de empresas y entidades sociales para colaborar
El 1er Marketplace de Catalunya (11-11-11) comienza su andadura y ya tiene la mitad de los espacios ocupados con empresas y entidades que quieren compartir el valor que su colaboración aporta a la sociedad. 
- El desarrollo de la Responsabilidad Social facilita pasar de la filantropía a los partenariados y a las alianzas estratégicas
- El 1er Marketplace de Catalunya (11-11-11) ya tiene la mitad de los espacios ocupados con empresas y entidades que quieren compartir el valor que su colaboración aporta a la sociedad.
- Un Consejo Asesor con los tres sectores, público, privado y social, garantiza que se recogen las nuevas sensibilidades de todas las partes. Josep Maria Canyelles participa en este órgano como experto en RSE.
- En esta primera edición, el Marketplace se hará junto con el Congreso Europeo de Voluntariado y compartirán el reto de reformular las estrategias colaborativas.
- La iniciativa toma como referencia los que se hacen en otras ciudades europeas, tras un intento pionero hace ocho años.
publicado el Jueves, 14 de julio 2011
El 1er Marketplace de Catalunya (11-11-11) comienza su andadura y ya tiene la mitad de los espacios ocupados con empresas y entidades que quieren compartir el valor que su colaboración aporta a la sociedad.
Este Marketplace, organizado por la FCVS con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y la Fundación la Caixa, no es un espacio de encuentro más para compartir experiencias. El reto va mucho más allá, por lo que supone una alianza entre los tres sectores.
Ya quedan lejos los tiempos de las desconfianzas mutuas en que los sectores público, privado y social se miraban de reojo unos a otros. Hoy sabemos que los retos de nuestra sociedad sólo los podremos abordar en toda su complejidad si sabemos colaborar. Colaborar nos permitirá no sólo ser más eficientes, sino más creativos, poner lo mejor de cada parte, y compartir valores positivos empezando por la confianza, la cohesión social, el desarrollo de las personas y las comunidades, la estima por el país... En otras palabras, generar capital social.
Los enfoques filantrópicos son meritorios pero sabemos que un nuevo futuro está naciendo de la mano de empresas y entidades que están desarrollando nuevas maneras de relacionarse y que, sin olvidar las colaboraciones más clásicas, buscan la manera de ayudarse mutuamente para fortalecer las organizaciones respectivas. La realización de un Marketplace tiene vocación de continuidad, porque quiere alimentar este salto en los modelos de colaboración en Cataluña. Se lanzará, en esta primera edición, desde las Drassanes Reials de Barcelona, actual Museu Marítim.
Hace unos cuantos siglos, de estos astilleros salían los barcos que dominaron el Mediterráneo, hasta el punto que en el siglo XIII se decía que ningún pez osaría alzarse sobre el mar si no lleva las cuatro barras de la bandera catalana grabadas. Fue la construcción de un modelo basado en el confederalismo y las relaciones comerciales.
El día 11-11-11 saldrá de este mismo espacio una idea que quiere colonizar el tejido asociativo, el mundo empresarial y las agencias públicas: las alianzas entre sectores deben ser la insignia del nuevo tiempo, un modelo basado en relaciones libres orientadas a la creación de valor para todas las partes y, finalmente, para la sociedad.
Para que esta alianza entre sectores y estos partenariados entre agentes vayan rellenando nuestra geografía social, es necesario un cambio mental significativo, que quiere decir dejar de pensar en términos de qué puedo conseguir de este partner a qué podemos hacer conjuntamente. Hay que pasar de pensar en qué beneficio puedo extraer yo a qué innovación social podemos desarrollar. Hay que entender muy bien y hacerse suya la legítima misión del otro. Y finalmente, hay que saber gestionar la propia responsabilidad social, no importa si se tiene o no ánimo de lucro, ya que este es un enfoque básico para cualquier organización con un discurso social y que pretenda desarrollar relaciones de confianza a largo plazo.
15/07/2011 - La FCVS prepara el primer Marketplace de Catalunya per a promoure la col·laboració entre empreses i entitats de voluntariat
El Marketplace 11/11/11 s'emmarca dins la celebració de l'Any Europeu del Voluntariat i també dins el 2n Congrés Europeu del Voluntariat organitzat per la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 14 de juliol de 2011 - La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) organitza el primer Marketplace de Catalunya de cara al proper mes de novembre. L'acte es farà el dia 11/11/11 i servirà per commemorar l'Any Europeu del Voluntariat que se celebra aquest 2011.
Promoure la col·laboració
L'objectiu d'aquest acte és promoure la col·laboració entre el món empresarial i el món del voluntariat afavorint la posada en marxa de projectes conjunts entre empreses i entitats i creant l'espai idoni per al networking, és a dir, per establir una xarxa de contactes que permeti posar en marxa nous projectes de col·laboració.
No és una manera d'aconseguir finançament com a tal, ja que les empreses no donen diners a les entitats sinó que les ajuden a aconseguir els recursos necessaris per realitzar el finançament.
El Marketplace persegueix un doble objectiu; d'una banda, promoure la Responsabilitat Social de les Empreses -és a dir, la implicació empresarial a nivell social- i de l'altra afavorir que les entitats de voluntariat i les ONG en general depenguin cada vegada menys de les fonts de finançament públiques.
Projectes de col·laboració i networking
El Marketplace 11/11/11 se celebrarà a la Sala Marquès de Comillas i comptarà amb dos grans espais diferenciats:
El Marketplace s'emmarca en el 2n Congrés Europeu del Voluntariat, una iniciativa del Consell d'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (CAVC) organitzada pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Fundació La Caixa. El Congrés començarà el dia 9 de novembre i tractarà com a tema central el partenariat.
FITXA TÈCNICA
Dia: 11/11/11
Hora: de 10 a 18h
Lloc: Sala Marquès de Comillas del Museu Marítim (Avinguda de les Drassanes de Barcelona)
Organitza: Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) amb el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
Nota de premsa amb Mapa d'estands
Article de Josep Maria Canyelles: Arriba el Marketplace de Catalunya. Empreses i entitats socials catalanes pretenen fer un salt en les maneres de col·laborar
Promoure la col·laboració
L'objectiu d'aquest acte és promoure la col·laboració entre el món empresarial i el món del voluntariat afavorint la posada en marxa de projectes conjunts entre empreses i entitats i creant l'espai idoni per al networking, és a dir, per establir una xarxa de contactes que permeti posar en marxa nous projectes de col·laboració.
No és una manera d'aconseguir finançament com a tal, ja que les empreses no donen diners a les entitats sinó que les ajuden a aconseguir els recursos necessaris per realitzar el finançament.
El Marketplace persegueix un doble objectiu; d'una banda, promoure la Responsabilitat Social de les Empreses -és a dir, la implicació empresarial a nivell social- i de l'altra afavorir que les entitats de voluntariat i les ONG en general depenguin cada vegada menys de les fonts de finançament públiques.
Projectes de col·laboració i networking
El Marketplace 11/11/11 se celebrarà a la Sala Marquès de Comillas i comptarà amb dos grans espais diferenciats:
- Una fira on s'exposaran projectes de col·laboració entre empreses i entitats que ja estan en marxa actualment. En aquesta fira hi haurà una cinquantena d'estands en total.
- Un espai d'intercanvi i networking. Aquest espai comptarà amb rondes de contactes de 3 minuts (speednetworking), taules de trobada d'uns 15 minuts a 4 o 6 bandes i sales de reunions on les empreses i les entitats puguin parlar detingudament de possibles futures col·laboracions. A més, hi haurà un mur d'exposició on tant empreses com entitats podran donar-se a conèixer.
El Marketplace s'emmarca en el 2n Congrés Europeu del Voluntariat, una iniciativa del Consell d'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (CAVC) organitzada pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de la Fundació La Caixa. El Congrés començarà el dia 9 de novembre i tractarà com a tema central el partenariat.
FITXA TÈCNICA
Dia: 11/11/11
Hora: de 10 a 18h
Lloc: Sala Marquès de Comillas del Museu Marítim (Avinguda de les Drassanes de Barcelona)
Organitza: Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) amb el suport del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
Nota de premsa amb Mapa d'estands
Article de Josep Maria Canyelles: Arriba el Marketplace de Catalunya. Empreses i entitats socials catalanes pretenen fer un salt en les maneres de col·laborar
15/07/2011 - Arriba el Marketplace de Catalunya
Empreses i entitats socials catalanes pretenen fer un salt en les maneres de col·laborar
Arriba el Marketplace de Catalunya, un salt d'empreses i entitats socials per col·laborar
El 1r Marketplace de Catalunya (11-11-11) comença la seva singladura i ja té la meitat dels espais ocupats amb empreses i entitats que volen compartir el valor que la seva col•laboració aporta a la societat.
En aquesta primera edició, el Marketplace es farà junt amb el Congrés Europeu de Voluntariat i compartiran el repte de reformular les estratègies col·laboratives, ja que el desenvolupament de la Responsabilitat Social facilita passar de la filantropia als partenariats i les aliances estratègiques. A més, un Consell Assessor amb els tres sectors, públic, privat i social, garanteix que es recullin les noves sensibilitats de totes les parts.
Aquest Marketplace, organitzat per la FCVS amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, no és un espai de trobada més per compartir experiències. El repte va molt més enllà, i per això suposa una aliança entre els tres sectors. Ja queden lluny els temps de les desconfiances mútues en què els sectors públic, privat i social es miraren de reülls els uns als altres.
Avui sabem que els reptes de la nostra societat sols els podrem abordar en tota la seva complexitat si sabem col·laborar. Col·laborar ens permetrà no solament ser més eficients, sinó més creatius, posar el millor de cada part, i compartir valors positius començant per la confiança, la cohesió social, el desenvolupament de les persones i les comunitats, l’estima pel país... En altres paraules, generar capital social.
Els enfocaments filantròpics són meritoris però sabem que un nou futur està naixent de la mà d’empreses i entitats que estan desenvolupant noves maneres de relacionar-se i que, sense oblidar les col•laboracions més clàssiques, cerquen la manera d’ajudar-se mútuament per a enfortir les organitzacions respectives.
La realització d’un Marketplace té vocació de continuïtat, perquè vol alimentar aquest salt en els models de col·laboració a Catalunya. Es llançarà, en aquesta primera edició, des de les Drassanes Reials de Barcelona, actual Museu Marítim.
Fa uns quants segles, d’aquestes drassanes sortien els vaixells que van dominar la Mediterrània, fins al punt que al segle XIII es deia que cap peix gosaria alçar-se sobre el mar si no porta les quatre barres gravades. Va ser la construcció d’un model basat en el confederalisme i les relacions comercials.
El dia 11-11-11 sortirà d’aquest mateix espai una idea que vol colonitzar el teixit associatiu, el món empresarial i les agències públiques: les aliances entre sectors han de ser la insígnia del nou temps, un model basat en relacions lliures orientades a la creació de valor per a totes les parts i, finalment, per a la societat.
Per què aquesta aliança entre sectors i aquests partenariats entre agents vagin emplenant la nostra geografia social, cal un canvi mental significatiu, que vol dir deixar de pensar en termes de què puc aconseguir d’aquest partner a què podem fer conjuntament. Cal passar de pensar en quin benefici en puc extreure jo a quina innovació social podem desenvolupar. Cal entendre molt bé i fer-se seva la legítima missió de l’altre. I finalment, cal saber gestionar la pròpia responsabilitat social, tant se val si es té o no ànim de lucre, ja que aquest és un enfocament bàsic per a qualsevol organització amb un discurs social i que pretengui desenvolupar relacions de confiança a llarg termini.
Altres articles relacionats:
- El desenvolupament de la Responsabilitat Social facilita passar de la filantropia als partenariats i les aliances estratègiques
- El 1r Marketplace de Catalunya (11-11-11) ja té la meitat dels espais ocupats amb empreses i entitats que volen compartir el valor que la seva col·laboració aporta a la societat.
- Un Consell Assessor amb els tres sectors, públic, privat i social, garanteix que es recullen les noves sensibilitats de totes les parts. Josep Maria Canyelles hi participa com a expert en RSE.
- En aquesta primera edició, el Marketplace es farà junt amb el Congrés Europeu de Voluntariat i compartiran el repte de reformular les estratègies col·laboratives.
- La iniciativa pren com a referència els que es fan a altres ciutats europees, després d’un intent pioner fa vuit anys.
publicat el dijous, juliol 14, 2011
El 1r Marketplace de Catalunya (11-11-11) comença la seva singladura i ja té la meitat dels espais ocupats amb empreses i entitats que volen compartir el valor que la seva col•laboració aporta a la societat.
En aquesta primera edició, el Marketplace es farà junt amb el Congrés Europeu de Voluntariat i compartiran el repte de reformular les estratègies col·laboratives, ja que el desenvolupament de la Responsabilitat Social facilita passar de la filantropia als partenariats i les aliances estratègiques. A més, un Consell Assessor amb els tres sectors, públic, privat i social, garanteix que es recullin les noves sensibilitats de totes les parts.
Aquest Marketplace, organitzat per la FCVS amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació la Caixa, no és un espai de trobada més per compartir experiències. El repte va molt més enllà, i per això suposa una aliança entre els tres sectors. Ja queden lluny els temps de les desconfiances mútues en què els sectors públic, privat i social es miraren de reülls els uns als altres.
Avui sabem que els reptes de la nostra societat sols els podrem abordar en tota la seva complexitat si sabem col·laborar. Col·laborar ens permetrà no solament ser més eficients, sinó més creatius, posar el millor de cada part, i compartir valors positius començant per la confiança, la cohesió social, el desenvolupament de les persones i les comunitats, l’estima pel país... En altres paraules, generar capital social.
Els enfocaments filantròpics són meritoris però sabem que un nou futur està naixent de la mà d’empreses i entitats que estan desenvolupant noves maneres de relacionar-se i que, sense oblidar les col•laboracions més clàssiques, cerquen la manera d’ajudar-se mútuament per a enfortir les organitzacions respectives.
La realització d’un Marketplace té vocació de continuïtat, perquè vol alimentar aquest salt en els models de col·laboració a Catalunya. Es llançarà, en aquesta primera edició, des de les Drassanes Reials de Barcelona, actual Museu Marítim.
Fa uns quants segles, d’aquestes drassanes sortien els vaixells que van dominar la Mediterrània, fins al punt que al segle XIII es deia que cap peix gosaria alçar-se sobre el mar si no porta les quatre barres gravades. Va ser la construcció d’un model basat en el confederalisme i les relacions comercials.
El dia 11-11-11 sortirà d’aquest mateix espai una idea que vol colonitzar el teixit associatiu, el món empresarial i les agències públiques: les aliances entre sectors han de ser la insígnia del nou temps, un model basat en relacions lliures orientades a la creació de valor per a totes les parts i, finalment, per a la societat.
Per què aquesta aliança entre sectors i aquests partenariats entre agents vagin emplenant la nostra geografia social, cal un canvi mental significatiu, que vol dir deixar de pensar en termes de què puc aconseguir d’aquest partner a què podem fer conjuntament. Cal passar de pensar en quin benefici en puc extreure jo a quina innovació social podem desenvolupar. Cal entendre molt bé i fer-se seva la legítima missió de l’altre. I finalment, cal saber gestionar la pròpia responsabilitat social, tant se val si es té o no ànim de lucre, ja que aquest és un enfocament bàsic per a qualsevol organització amb un discurs social i que pretengui desenvolupar relacions de confiança a llarg termini.
Altres articles relacionats:
- Finalment es farà el Marketplace de Catalunya
- ¡Finalmente se hará el Marketplace de Cataluña!
- Presentació del Marketplace 'Demana un desig' 11/11/11
- La FCVS prepara el primer Marketplace de Catalunya per a promoure la col·laboració entre empreses i entitats de voluntariat
- Nota de premsa amb Mapa d'estands
- Article a Psicolabis: El marketplace no és el mercat de Calaf
13/07/2011 - Avui he al·lucinat (positivament)!
Per a moltes organitzacions la idea del treball en xarxa, les estratègies col·laboratives, o les complicitats per a desenvolupar projectes complexos, encara són unes idees interessants però lluny de la realitat. També per al sector públic, que sovint fa que els diferents departaments funcionin com sitges independents, sense relació d'un amb l'altre.
Aquest dimarts 12 de juliol, en dos esdeveniments, al matí i a la tarda, he pogut viure una realitat que em sembla que està canviant positivament. Els temps estan canviant, i possiblement la crisi hi pot haver ajudat. El cert és que s'observen tendències col·laboratives interessants.
Creació del Consell Assessor del Marketplace de Catalunya
Al matí ens hem reunit representants del sector públic, social i privat per a constituir formalment aquest òrgan que ha de fer possible que el primer Marketplace de Catalunya sigui un èxit i tingui continuïtat. L'intercanvi d'impressions entre els participants ha fet referència a la importància de trencar fronteres mentals per a fer possible la col·laboració, i la necessitat d'acceptar un futur que ja és aquí. Un marketplace de trobada entre entitats i empreses no seria el mateix si no es pogués visualitzar ja des de l'inici que respon a un interès de totes les parts i a la voluntat de treballar per un salt en els models col·laboratius.
Presentació del Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya
A la tarda ha tingut lloc la presentació del Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya. A banda de la mostra de celeritat per a realitzar-lo, amb poquíssims mesos, hi ha detalls que m'han sobtat agradablement i que són indicadors d'un estil. El pla s'ha basat en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat, que és liderat per un altre Departament i que va ser implementat pel govern anterior. Em sembla fantàstic que cada unitat de l'administració no faci la guerra pel seu compte i que es creïn sinergies. Fins i tot, entre les comissions de participació i seguiment del Pla, van indicar que es valdrien de la Comissió d'associacionisme i voluntariat que té el Dept. de Benestar, indicant que no cal crear un nou marc si allà ja hi ha tots els agents, entre els quals els representants dels diferents departaments afectats. I és més: entre la gent que ha parlat a l'acte, no hi havia cap representant de les entitats ambientalistes. Aquestes ja han parlat al llarg del procés i en aquest acte s'ha volgut intencionadament que fossin altres veus les que donessin el seu punt de vista: des del món municipalista, des de les empreses, i també des de la Taula d'Entitats del Tercer Sector. Tot un exemple de comprensió avançada sobre l'obertura mental.
Aquest dimarts 12 de juliol, en dos esdeveniments, al matí i a la tarda, he pogut viure una realitat que em sembla que està canviant positivament. Els temps estan canviant, i possiblement la crisi hi pot haver ajudat. El cert és que s'observen tendències col·laboratives interessants.
Creació del Consell Assessor del Marketplace de Catalunya
Al matí ens hem reunit representants del sector públic, social i privat per a constituir formalment aquest òrgan que ha de fer possible que el primer Marketplace de Catalunya sigui un èxit i tingui continuïtat. L'intercanvi d'impressions entre els participants ha fet referència a la importància de trencar fronteres mentals per a fer possible la col·laboració, i la necessitat d'acceptar un futur que ja és aquí. Un marketplace de trobada entre entitats i empreses no seria el mateix si no es pogués visualitzar ja des de l'inici que respon a un interès de totes les parts i a la voluntat de treballar per un salt en els models col·laboratius.
Presentació del Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya
A la tarda ha tingut lloc la presentació del Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya. A banda de la mostra de celeritat per a realitzar-lo, amb poquíssims mesos, hi ha detalls que m'han sobtat agradablement i que són indicadors d'un estil. El pla s'ha basat en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat, que és liderat per un altre Departament i que va ser implementat pel govern anterior. Em sembla fantàstic que cada unitat de l'administració no faci la guerra pel seu compte i que es creïn sinergies. Fins i tot, entre les comissions de participació i seguiment del Pla, van indicar que es valdrien de la Comissió d'associacionisme i voluntariat que té el Dept. de Benestar, indicant que no cal crear un nou marc si allà ja hi ha tots els agents, entre els quals els representants dels diferents departaments afectats. I és més: entre la gent que ha parlat a l'acte, no hi havia cap representant de les entitats ambientalistes. Aquestes ja han parlat al llarg del procés i en aquest acte s'ha volgut intencionadament que fossin altres veus les que donessin el seu punt de vista: des del món municipalista, des de les empreses, i també des de la Taula d'Entitats del Tercer Sector. Tot un exemple de comprensió avançada sobre l'obertura mental.
Finalment, els discursos van estar en els dos llocs molt en la línia que podeu intuir. Els temps han canviat, hem de trencar inèrcies, cal col·laborar, cal aprendre uns sectors dels altres, els governs han de coliderar sense ofegar i potenciant l'estructuració del sector... Discurs i fets han anat de la mà i és una mostra excel·lent per a encarar el futur en les relacions intersectorials i en l'enfortiment del tercer sector.
13/07/2011 - ¡Finalmente se hará el Marketplace de Cataluña!
- En el año 2004 debía haberse celebrado en Cataluña el primer Marketplace pero el proyecto quedó olvidado.
- Hoy, el sector asociativo y de voluntariado, el sector público y el sector privado han puesto de acuerdo para que se haga el día 11-11-11
El proceso era liderado por el Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), organismo autónomo de la Generalidad de Cataluña, que contaba con la implicación de todos los sectores asociativos mediante un buen sistema de gobernanza con un Consejo Rector y un Consejo Asesor bien representativos. Para explicar cuál era la visión que nos movía , transcribiré un párrafo que había usado a menudo en muchos artículos y conferencias:
El mundo asociativo y de voluntariado se encuentra, en tanto que sector, ante una serie de retos como: la Sociedad de la Información y las nuevas tecnologías de la comunicación, el fortalecimiento de la democracia y la cohesión social, las nuevas necesidades sociales emergentes, los nuevos paradigmas de relación entre el sector social, público y privado, que son fundamentales de cara encarar positivamente su futuro. Son retos que afectan al sector y que en gran medida pertenecen a toda la sociedad, y que el tejido asociativo debe saber afrontar si no quiere ver mermada su capacidad de incidencia social y el proceso de crecimiento y consolidación experimentado con fuerza en los últimos años.
Y ligando con estos retos, una de las iniciativas importantes fue Xarxanet, la red asociativa y de voluntariado de Cataluña. Pero si miráis este recorte de la época, veréis que para ese 2003, además de eventos de ciclo anual, el PNAV y Xarxanet, también destaca un Punto de Encuentro, llamado Meeting Point:
El Punto de Encuentro o Meeting Point debía ser un evento consistente en el encuentro de entidades no lucrativas y empresas, de cara a fomentar la colaboración. También tenían que haber administraciones y universidades. Recupero un recorte de los documentos de la época:
En Xarxanet · Punto de encuentro (Meeting Point) debe ser posible que una empresa pueda dar a conocer su línea de responsabilidad social y que a la vez pueda conocer de primera mano proyectos asociativos de máximo interés para poder colaborarLa motivación para pensar en este acto vino fruto de las nuevas tendencias que se empezaban a apuntar. De hecho, también en 2003 organizamos una jornada sobre Voluntariado de Empresa, en el Círculo Ecuestre de Barcelona, de la que salió una publicación que contó con la colaboración de PIMEC y se pudo divulgar entre el mundo empresarial.
Pero también tuvo otro hecho que motivó que nos pusiéramos a pensar en ello. La misma concepción de Xarxanet como espacio de encuentro virtual motivó que no quisiéramos desterrar la presencialidad y también quisiéramos ofrecer anualmente un espacio de encuentro físico. Pero no se trataba de un espacio de encuentro solamente entre entidades sino de estas con las empresas o con otros sectores con los que colaborar. También en la parte virtual, a Xarxanet, se concibió lo que debía ser un espacio de encuentro entre sectores.
Por ello, en Xarxanet se concibió un espacio de trabajo en red (especialmente entre entidades), y un espacio de encuentro con empresas, tanto desde la dimensión operativa (con la implicación de TuPatrocinio.com) como fomentando la reflexión (con la implicación de Valores y Marketing).
Lamentablemente, el retraso de unos meses en la puesta en marcha de Xarxanet o las acciones sobre voluntariado de empresa nos aconsejarons de no precipitarnos y posponer el Meeting Point para el año siguiente, el 2004, pese a la incertidumbre de haber unas elecciones en medio. Con el cambio político, el proyecto quedó abandonado y el INCAVOL fue suprimido.
El evento, no obstante, estaba perfectamente concebido. Incluso le diré que el lugar previsto era el Pabellón Italiano de Fira de Barcelona. Habíamos previsto: 100 buenas prácticas, 50 apuestas para empresas, 35 colaboraciones entre entidades, 30 actividades lúdicas y culturales, 25 sesiones de presentación y debate, 7 espacios de generación de creatividad y 1 gran espectáculo abierto a todo el público.
También añadiré que una empresa nos ayudó a hacer todo el diseño y que, cuando abandoné la dirección del organismo, dejé sobre la mesa de reuniones del despacho una maqueta con toda la distribución que habíamos diseñado.
Años después, en algunas ciudades europeas se empezó a hacer una actividad idéntica, con el nombre de Marketplace, y una concepción y disposición del espacio prácticamente idéntico. Debo confesar que me dolió haber dejado escapar la oportunidad de ser los primeros. Bueno, no de ser los primeros por ser los primeros, sino de ir adelantados en el interés por desarrollar nuevos modelos de partenariado, alianzas estratégicas...
Era el momento en que algunos ya creíamos que lo de la Responsabilidad Social de que se empezaba a hablar iba en serio. De hecho, un servidor ya tenía claro que al día siguiente de dejar el despacho ese era mi objetivo profesional y vocacional. Ligaba con el que había estado haciendo desde hacía muchos años, tanto la colaboración entre entidades y empresas como el desarrollo de la estrategia organizacional. De hecho, la RSE unía los dos mundos, y conseguía situar las relaciones de colaboración en clave de estrategia.
Por eso me supo mal no haber podido ir más rápido en la creación de ese espacio, que nosotros habíamos concebido para tres días, y que en otros sitios programan en un solo día, seguramente con gran acierto.
Pero este lamento quedó superado cuando hace unos meses supe que la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) estaba organizando el primer Marketplace de Catalunya, con este otro nombre para hacerlo más homologable a los demás que hoy existen en Europa. Y me pareció muy interesante y loable que fuera la FCVS la que hubiera tomado el liderazgo, y me gustó hacerles saber mis consideraciones.
Mientras que en otros lugares han tenido que ser organizaciones de filosofía exclusivamente empresarial, en el caso de Cataluña, la fuerza del tejido asociativo debía poder estar al frente de esta iniciativa. También es cierto que entonces era necesario que esta iniciativa de la parte social contara con la plena implicación y apoyo de la parte empresarial, ya que un evento de este tipo que no haya sido concebido desde la suma de las partes puede fallar por falta de visualización del interés de todas las partes. Por ello, hoy podemos considerar un gran éxito que este primer Marketplace de Cataluña tenga detrás el mundo del voluntariado y el asociacionismo, el sector público, y el sector empresarial, en un esfuerzo común y compartido para ayudar a dinamizar las colaboraciones entre entidades y empresas y para favorecer un salto desde el modelo clásico de la filantropía hacia un modelo más orientado a los partenariados y las alianzas estratégicas.
PD: Alguien podría pensar que ahora defiendo que sea una federación social cuando en 2003 lo queríamos promover desde la Administración. Y lanzo yo mismo la sospecha para poderme explicar y mostrar que el trasfondo no era exactamente el de pasar por delante del sector sino el de ayudar al sector a desarrollarse de manera consensuada con él. Y lo ejemplificaré con dos datos:
- Si hemos dicho que nuestro Meeting Point era paralelo a Xarxanet, dejadme que explique cómo concebimos esta red. Xarxanet era un proyecto altamente colaborativo que pretendía partir de una idea de colaboración liderazgo, tanto en el aspecto filosófico como en la manera de estructurarse: Ocho años del nacimiento de xarxanet.org
- En ese mismo período promovimos, conjuntamente con Presidència, un gran estudio sobre el Tercer Sector. Detrás de ese esfuerzo, la manera como se hizo, como se pactó, como se fue desarrollando, fue facilitado que cuajara la creación de la Mesa del Tercer Sector, un organismo de tercer nivel que agrupa a las entidades de acción social.
13/07/2011 - Finalment es farà el Marketplace de Catalunya!
- A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat.
- Avui, el sector associatiu i de voluntariat, el sector públic i el sector privat s'han posat d'acord perquè es faci el dia 11-11-11
El procés era liderat per l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), organisme autònom de la Generalitat de Catalunya, que comptava amb la implicació de tots els sectors associatius per mitjà d'un bon sistema de governança amb un Consell Rector i un Consell Assessor ben representatius.
Per explicar quina era la visió que ens movia, transcriuré un paràgraf que havia fet servir sovint en molts articles i conferències:
El món associatiu i de voluntariat es troba, en tant que sector, davant d’un seguit de reptes com ara: la Societat de la Informació i les noves tecnologies de la comunicació, l’enfortiment de la democràcia i la cohesió social, les noves necessitats socials emergents, els nous paradigmes de relació entre el sector social, públic i privat, que són fonamentals de cara encarar positivament el seu futur. Són reptes que afecten al sector i que en gran mesura pertanyen a tota la societat, i que el teixit associatiu ha de saber afrontar si no vol veure minvada la seva capacitat d’incidència social i el procés de creixement i consolidació experimentat amb força els darrers anys.I lligant amb aquests reptes, una de les iniciatives importants va ser xarxanet, la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya. Però si mireu aquest retall de l'època, veureu que per a aquell 2003, a banda d'esdeveniments de cicle anual, el PNAV i xarxanet, també hi destaca un Punt de Trobada, anomenat Meeting Point:
El Punt de Trobada o Meeting Point havia de ser un esdeveniment consistent en la trobada d'entitats no lucratives i empreses, de cara a fomentar la col·laboració. També hi havien d'haver administracions i universitats. Recupero un retall dels documents de l'època:
A xarxanet · punt de trobada (Meeting Point) ha de ser possible que una empresa pugui donar a conèixer la seva línia de responsabilitat social i que alhora pugui conèixer de primera mà projectes associatius de màxim interès per a poder-hi col·laborar.La motivació per a pensar en aquest acte va venir fruit de les noves tendències que es començaven a apuntar. De fet, també al 2003 vam organitzar una jornada sobre Voluntariat d'Empresa, al Cercle Eqüestre de Barcelona, de la qual en va sortir una publicació que va disposar de la col·laboració de PIMEC i es va poder divulgar entre el món empresarial.
Però també va tenir un altre fet que va motivar que ens poséssim a pensar-hi. La mateixa concepció de xarxanet com a espai de trobada virtual va motivar que no volguéssim bandejar la presencialitat i també volguéssim oferir anualment un espai de trobada físic. Però no es tractava d'un espai de trobada entre entitats sinó d'aquestes amb les empreses o amb altres sectors amb qui col·laborar. També a la part virtual, a xarxanet, es va concebre el que havia de ser un espai de trobada entre sectors.
Per això, a xarxanet s'hi va concebre un espai de treball en xarxa (especialment entre entitats), i un espai de trobada amb empreses, tant des de la dimensió operativa (amb la implicació de TuPatrocinio.com) com fomentant la reflexió (amb la implicació de Valores y Márketing).
Malauradament, el retard d'uns mesos en la posada en marxa de xarxanet o en les accions sobre voluntariat d'empresa van aconsellar-nos de no precipitar-nos i posposar el Meeting Point per a l'any següent, el 2004, malgrat la incertesa d'haver-hi unes eleccions entremig. Amb el canvi polític, el projecte va quedar abandonat i l'INCAVOL va ser suprimit.
L'esdeveniment, no obstant, estava perfectament concebut. Fins i tot us diré que el lloc previst era el Pavelló Italià de la Fira de Barcelona. Hi havíem previst:
100 bones pràctiques, 50 apostes fetes per empreses, 35 col·laboracions entre entitats, 30 activitats lúdiques i culturals, 25 sessions de presentació i debat, 7 espais de generació de creativitat i 1 gran espectacle obert a tot el públic.També afegiré que una empresa ens va ajudar a fer tot el disseny i que, quan vaig abandonar la direcció de l'organisme, vaig deixar damunt la taula de reunions del despatx una maqueta amb tota la distribució que havíem dissenyat.
Anys després, en algunes ciutats europees es va començar a fer una activitat idèntica, amb el nom de Marketplace, i una concepció i disposició de l'espai pràcticament idèntic. He de confessar que em va saber greu haver deixat escapar l'oportunitat de ser els primers. Bé, no de ser els primers per ser els primers, sinó d'anar avançats en l'interès per desenvolupar nous models de partenariat, aliances estratègiques...
Era el moment en què alguns ja crèiem que allò de la Responsabilitat Social de què es començava a parlar anava de debò. De fet, un servidor ja tenia clar que al dia següent de deixar el despatx aquell era el meu objectiu professional i vocacional. Lligava amb el que havia estat fent des de feia molts anys, tant la col·laboració entre entitats i empreses com el desenvolupament de l'estratègia organitzacional. De fet, l'RSE relligava els dos móns, i aconseguia situar les relacions de col·laboració en clau d'estratègia.
Per això em va saber greu no haver pogut anar més ràpid en la creació d'aquell espai, que nosaltres havíem concebut per a tres dies, i que arreu programen en un sol dia, segurament amb gran encert.
Però aquest lament va quedar superat quan fa uns mesos vaig saber que la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) estava organitzant el primer Marketplace de Catalunya, amb aquest altre nom per a fer-lo més homologable als altres que avui existeixen a Europa.
I em va semblar molt interessant i lloable que fos la FCVS la que hagués agafat el lideratge, i em va agradar fer-los saber les meves consideracions.
Mentre que a d'altres indrets han hagut de ser organitzacions de filosofia exclusivament empresarial, en el cas de Catalunya, la força del teixit associatiu havia de poder estar al capdavant d'aquesta iniciativa. També és cert que aleshores calia que aquesta iniciativa de la part social comptés amb la plena implicació i suport de la part empresarial, ja que un esdeveniment d'aquest tipus que no hagi estat concebut des de la suma de les parts pot fallar per manca de visualització de l'interès de totes les parts.Per això, avui podem considerar un gran èxit que aquest primer Marketplace de Catalunya tingui al darrere el món del voluntariat i l'associacionisme, el sector públic, i el sector empresarial, en un esforç comú i compartit per ajudar a dinamitzar les col·laboracions entre entitats i empreses i per afavorir un salt des del model clàssic de la filantropia cap a un model més orientat als partenariats i les aliances estratègiques.
