Collaboratio ::

Feed has moved

http://responsabilitatglobal.blogspot.com/ (Responsabilitat Global) — Sat, 13 Feb 2010 13:45:30 +0100

This feed has moved to .

Encontre Pimes responsables

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 12 Feb 2010 12:31:17 +0100

Els dies 25 i 26 de març de 2010 tindrà lloc a Palma en el marc de la presidència espanyola de la Unión Europea, una Conferència Europea de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). L’objectiu de la conferència és examinar els resultats del procés de diàleg per a l’adopció de polítiques públiques reals per al foment de la RSE. En la conferència està prevista la participació d’uns 300 experts nacionals i internacionals, en representació dels 27 països membres de la Unión Europea, de la Comissió Europea, de les 17 comunitats autònomes espanyoles, així com d’organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE a Espanya, como és el cas de les representades en el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial o a la Xarxa RETOS de territoris socialment responsables.

Atès que la Conferència té caràcter governamental, i que per tant haurà una baixa presència d’iniciatives locals i de la societat civil vinculades a Pimes, sorgeix la proposta d’organització coma activitat paral•lela i complementària d’un encontre de Pimes responsables, aprofitant tant l‘impacte públic que segur tindrà la Conferència Europea d’RSE, com els desplaçaments per acudir a la conferència per part d’organitzacions i institucions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes.

La Xarxa Pimes responsables

Els dies 24 i 25 d’octubre de 2008 va tenir lloc a Palma el I Congrés de la RSE de les Pimes, organitzat per l’Eticentre amb el suport de la Direcció general d’RSC de la Conselleria de Treball del Govern de les Illes Balears. Així mateix, com a activitat paral·lela, el dia 23 d’octubre va tenir lloc una reunió d’organitzacions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes. Aquesta reunió serví per preparar el manifest de conclusions del Congrés (veure www.rsebalears.org/Declaracion.pdf), així com per posar les bases per a la creació d’una xarxa de pimes responsables.

Per donar continuïtat a l’articulació d’una xarxa estatal d’organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes, l’Eticentre va elaborar amb el suport de la Direcció general d’RSC la pàgina web www.pymesresponsables.com, amb els següents objectius:

Establir un compromís clar per avançar en l’articulació de plataformes que coordinin i afavoreixin el treball en xarxa entre iniciatives locals, sumant esforços i creant economies d’escala en processos i projectes.
Afavorir l‘intercanvi d’instruments i metodologies específiques per a les Pimes, tendint a una mayor homogeneïtzació d’instruments de gestió i avaluació a fi de millorar la percepció pública i la credibilitat de la RSE.

Posteriorment, en el marc d’un Curs d’Estiu a Menorca sobre responsabilitat social com a model de gestió sostenible que va tenir lloc a Maó entre els dies 14 i 18 de setembre de 2009, es va produir un contacte informal d’algunes de les organitzacions implicades en la Xarxa Pimes responsables, en el qual es va valorar com de gran interès la possibilitat d’organitzar com a activitat paral·lela a la Conferència Europea d’RSE un encontre a Palma de la xarxa a fi d’afavorir el desenvolupament de les conclusions del I Congrés de la RSE de les Pimes i molt especialment, de millorar la visibilitat pública de les actuacions d’RSE en Pimes.

Objectius:

- Millorar la visibilitat pública de les actuacions d’RSE en Pimes.
- Afavorir l‘intercanvi de metodologies, experiències i bones pràctiques de promoció de la RSE en Pimes, partint d’enfocaments col•lectius, col•laboratius i sectorials o territorials.
- Avançar en l’articulació d’una xarxa estatal de promoció de la RSE en Pimes i en criteris comuns de bones pràctiques.

Activitats previstes:

Dia 25 de març
Horari: 10:00 – 14:00 hores
Lloc: pendent de confirmar

10.00-11.30 hores
Presentació d’experiències de promoció de la RSE en Pimes.

Està prevista la presentació del Projecte RS+, d’autodiagnòstic en web de responsabilitat i sostenibilitat per a les Pimes, promogut per Roadmap, O’Gayar Consulting i DomoMed, i recolzat per l’Eticentre.

Així mateix, convidam a organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes a presentar comunicacions o panells.

12.00-14.00 hores
Debat sobre un posicionament públic sobre la RSE i les Pimes, i sobre les possibilitats d’articulació d’una xarxa espanyola.

Des de l’organització es realitzaran gestions per fer arribar a la Conferència oficial les conclusions de l‘encontre de RSE en Pimes.

www.eticentre.org
Secretaria tècnica:
Eticentre, Jordi López
Tel. 971706005-663176851
eticentre@reasnet.com

Leer más... Encontre Pimes responsables

Dèficit de coneixement de l’anglès i mala pràctica docent

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 12 Feb 2010 10:44:39 +0100

Després de llegir un article que parlava sobre els dèficits en el coneixement de l'anglès al nostre país, vaig voler aprofitar per posar damunt el paper unes reflexions que feia temps que tenia al pap.

L'article que hem fet no és ben bé sobre Responsabilitat Social com els que fem habitualment, tot i que també hi té relació. Tampoc és un article d’expert, sinó de persona que vol lamentar que les coses no es facin prou bé. I és que entre les causes reconegudes de les dificultats d’aprenentatge de l’anglès no se sol parlar mai de manca de professionalitat que suposa no saber establir els lligams amb la llengua pròpia. És una obvietat que passa desapercebuda, una manca d’una sensibilitat amb el país des de l’acció docent, cosa que suposa una dificultat afegida. En tot cas, com diem al final de l'article sencer: "us ben asseguro que si alguna acadèmia d’anglès situada a Catalunya em demana consell sobre la seva RSE, segur que els faré aquesta reflexió, al costat de les bones pràctiques en els consums, la contractació o els valors culturals, per exemple".

Com que l'article ens ha sortit una mica llarg (3 fulls), us en poso un resum tot seguit:

Dèficit de coneixement de l’anglès

i mala pràctica docent

Josep Maria Canyelles*

L’aprenentatge de l’anglès és una assignatura pendent del nostre capital humà i té conseqüències per a la competitivitat de les empreses catalanes.

Podem fer-ne moltes anàlisis (sistema educatiu, doblatge cinematogràfic...) però ara farem referència a un aspecte del qual no se’n parla mai, i que podem analitzar com una manca de qualitat docent però també de respecte pel país... Es tracta de la relació entre la llengua a aprendre i la llengua nadiua, el català. El problema és que a Catalunya les escoles d’idiomes i el professorat sovint parteixen de la llengua espanyola, fet que suposa una dificultat afegida.

Recordo que a la Primària (EGB) un professor ens mirava de descriure un estrany so anglès, el qual definia com una vocal intermèdia entre la ‘e’ i la ‘o’. Al cap d’uns anys, quan vaig poder estudiar català, vaig poder adonar-me de la coincidència d’aquell estrany so estranger amb la vocal neutra pròpia del català... La manca de capacitats per part del professorat/escola per establir links entre totes dues llengües suposa una dificultat afegida i es generen inseguretats en la pronúncia.

El professorat nadiu comporta grans avantatges però l’escola ha de saber aportar els elements metodològics i de lligam amb la llengua de partida, ja que altrament no aprofitem adequadament els actius que tenim.

Veure les lletres escrites marca molt i encara que li diguis a un estudiant que es pronuncia d’una altra manera, si no sap veure-hi la relació o la lògica de la conversió escrit-pronunciat, se li farà difícil d’assimilar i de recordar. Poden arribar a imitar la persona que ho diu però al cap de cinc minuts ser incapaços de fer-ho bé, perquè han imitat el so però no han identificat el fonema com a caràcter singular i oposat als altres de la llengua.

És com si intentéssim infructuosament explicar a un anglès que la nostra ‘j’ és més suau que la seva. Li diríem que no pronunciï Magí dient Matgí sinó una mica més suau. I el nostre alumne ho intentaria però no acabaria de fixar el so amb precisió. I després algun dia descobriria que aquest estrany so que li intentem descriure també el tenen en anglès en paraules com mesure sols que no l’escriuen amb ‘j’ i això el confonia.

Uns exemples

Fins després de molts anys de mirar d’aprendre anglès no em vaig adonar que domestic consumers sona de la mateixa manera que en català oriental sonaria demèstic quensiúmers (excepte la ‘r’) .

Paraules que sonen com a molt difícils tenen un so que podria ser perfectament català, com per exemple: exclusion que sona perfectament en català com a icsclugen (ĭk-sklū'zhən).

Però atenció perquè ara alguns m’entendran millor. Això també passa en la relació català-castellà. Hi ha castellanoparlants que quan veuen una ‘j’ catalana ja es veuen incapaços de pronunciar-la. És una lletra que en castellà sona diferent i en català representa un so que ell no tenen i això genera una dificultat que no és articulatòria sinó mental. I la prova és ben senzilla ja que cada cop tenim entre nosaltres més castellanoparlants que sí que tenen aquest so en la seva llengua sols que l’escriuen diferent. Escolteu sinó alguns llatins com diuen lluvia: tal com nosaltres diríem júvia. Aleshores potser tan sols els hem de dir que Joan no sona Yoán sinó Lluán.

El fet de ser catalanoparlant em va bé per a pronunciar correctament political (pəlĭt'ĭkəl) amb dues neutres (com si fos pelítiquel), domestic (demèstic), oppression (eprèixen), monopoly (menòpeli). En anglès fan multitud de vocals neutres com la catalana. És, també per a ells, la seva vocal per a relaxar o neutralitzar algunes posicions àtones. I ens va molt bé entendre-ho així. Hi ha gent que li costa molt de pronunciar correctament una paraula com rigorous: quan la veus escrita més aviat et sortiria rígorus... I notes que els anglesos ho diuen diferent, però de poc servirà si no saps fixar en el teu cervell que no és un so així com més central sinó exactament dues vocals neutres: com diríem en català ríggueres (lògicament amb r anglesa).

No volem allargar-nos més perquè aquest no és un article d’expert en el tema sinó d’alumne molest per les males pràctiques docents. Però sí que encara esmentarem una altra similitud entre totes dues llengües que tampoc s’aprofita. Em refereixo al doble accent. En la nostra llengua no tradicionalment no hem dit Catalúnya sinó Cátalúnya, amb un accent primari a la ‘u’ i un de secundari a la ‘a’. Malauradament cada cop es pronuncia d’una manera més despersonalitzada i castellanitzada. Intenteu recordar com pronuncia el nom del país el president Jordi Pujol. Com en anglès: per a dir correctament methodology cal fer-ho amb doble accent: méthodólogy.

Cal un plus de responsabilitat social perquè les escoles de llengües atenguin adequadament aquestes singularitats, i és la seva responsabilitat davant nosaltres, els seus alumnes, i davant nosaltres, el país en el qual operen.

Article sencer (3 fulls): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles.pdf

Article resumit (1 full): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles-breu.pdf

Leer más... Dèficit de coneixement de l’anglès i mala pràctica docent

Èxits i expansió d'una pime compromesa amb la sostenibilitat

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 12 Feb 2010 08:37:07 +0100

Davant de tantes dades negatives sobre l'economia, de vegades correm el risc de no parlar de les empreses que se'n surten amb força fins i tot en moments com aquests. I volem fer-ho mostrant la satisfacció pel fet que les coses vagin bé per a una pime catalana que fa temps que va optar per una gestió profunda i intel·ligent de la responsabilitat social.

Efectivament, en un reportatge a la Vanguardia d'ahir titulat KH7 teje alianzas en Europa s'explica que l'empresa KH Lloreda va facturar 33,7 milions al 2009, un 4,2% més:

KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.

Fa uns anys vam elaborar una fitxa de bones pràctiques sobre la seva responsabilitat social, i anys després hem anat veient altres virtuts d'aquesta empresa sota el lideratge de Josep Maria Lloreda. I una de les virtuts que ara amplificaríem perquè també formen part de l'RSE és la capacitat de teixir estratègies col·laboratives amb altres empreses i organitzacions. Col·laborar implicar guanyar eficiència, estalviar impactes ambientals, millorar la cultura empresarial del país...

Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".

KH Lloreda ha optat per la sostenibilitat i la sensibilitat en matèries ambientals i, coherentment, a l'hora de fer les aliances han tingut en compte també aquest factor i es van posicionant de manera nítida en aquest compromís. Sorprèn a hores d'ara recordar les lògiques prevencions que van tenir ara fa uns anys no en el seu compromís però sí a comunicar-lo a la societat. Dèiem a la fitxa feta fa uns anys:

Cal fer notar que la comunicació de la seva RSE, quan es vincula directament a cada producte, es fa amb una discreció notable, com es pot observar del fet que la referència a l’ecoetiqueta estigui a la part posterior i no excessivament ressaltada. El motiu ve donat pel una certa creença entre el públic consumidor d’aquesta part d’Europa que un producte ecològic no pot tenir les mateixes propietats i potència netejadora o desgreixadora que un altre de no ecològic. Davant el risc que la bona imatge ecològica pogués erosionar la imatge d’eficàcia van preferir no focalitzar aquesta qualitat.

Enhorabona, doncs, pel fet que una empresa compromesa mostri que la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat empresarial van plegades, com l'excel·lència empresarial i l'excel·lència social.

Leer más... Èxits i expansió d'una pime compromesa amb la sostenibilitat

Éxitos y expansión de una pyme comprometida con la sostenibilidad

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 12 Feb 2010 08:35:36 +0100

Ante tantos datos negativos sobre la economía, a veces corremos el riesgo de no hablar de las empresas que van adelante con fuerza incluso en momentos como estos. Y queremos hacerlo mostrando satisfacción por el hecho de que las cosas vayan bien para una pyme catalana que hace tiempo que optó por una gestión profunda e inteligente de la responsabilidad social.

Efectivamente, en un reportaje en la Vanguardia de ayer titulado KH7 teje alianzas en Europa se explica que la empresa KH Lloreda facturó 33,7 millones en 2009, un 4,2% más:

KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.

Hace unos años elaboramos una ficha de buenas prácticas sobre su responsabilidad social, y años después hemos ido viendo otras virtudes de esta empresa bajo el liderazgo de Josep Maria Lloreda. Y una de las virtudes que ahora amplificaríamos porque también forman parte de la RSE es la capacidad de tejer estrategias colaborativas con otras empresas y organizaciones. Colaborar implicar ganar eficiencia, ahorrar impactos ambientales, mejorar la cultura empresarial del país ...

Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".

KH Lloreda ha optado por la sostenibilidad y la sensibilidad en materias ambientales y, coherentemente, a la hora de hacer las alianzas han tenido en cuenta este factor y se posicionando de manera nítida en este compromiso. Sorprende a estas alturas recordar las lógicas prevenciones que tuvieron hace unos años no en su compromiso pero sí a comunicar a la sociedad. Decíamos en la ficha hecha hace unos años:

Cabe hacer notar que la comunicación de su RSE, cuando se vincula directamente a cada producto, se hace con una discreción notable, como se puede observar de que la referencia a la ecoetiqueta esté en la parte posterior y no excesivamente resaltada. El motivo viene dado por una cierta creencia entre el público consumidor de esta parte de Europa que un producto ecológico no puede tener las mismas propiedades y potencia limpiadora o desengrasante que otro de no ecológico. Ante el riesgo de que la buena imagen ecológica pudiera erosionar la imagen de eficacia prefirieron no focalizar esta calidad.

Enhorabuena, pues, debido a que una empresa comprometida muestre que la sostenibilidad ambiental y la sostenibilidad empresarial van juntas, como la excelencia empresarial y la excelencia social.

Leer más... Éxitos y expansión de una pyme comprometida con la sostenibilidad

Newsletter de gener 2010

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 11 Feb 2010 19:42:40 +0100

[ca] Ja podeu llegir la newsletter de gener, on us convidem a llegir algunes reflexions d'actualitat amanides amb perspectives i desitjos per als propers mesos. Entreu al newsletter en català: [ca] www.collaboratio.net/newsletter/2010/01/30/01

[es] Ya pueden leer la newsletter de Enero, donde les invitamos a leer algunas reflexiones de actualidad aliñadas con perspectivas y deseos para los próximos meses. Entrar en la newsletter en castellano: [es] www.collaboratio.net/newsletter/2010/01/30/02

[ca] Veure llistat tots els newsletter

[es] Ver listado todos los newsletters

Leer más... Newsletter de gener 2010

Establiments xinesos i final feliç

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 11 Feb 2010 17:32:00 +0100

Llegeixo en un reportatge de la Vanguardia que els negocis xinesos van a menys des de fa dos anys. És estrany que detectessin la crisi d'una manera tan immediata, quan el gran gruix de la població encara no la percebia, però de les notes em quedo amb un altre detall, en funció de la vinculació entre ètica i negoci.

"Los bazares - explica-llevan dos años vendiendo la mitad. De modo que ya no tiene sentido importar tanto de China. No se hace negocio, la gente aguanta con ahorros y ayudas de familiares y amigos, trabajando gratis, para subsistir. [...] "Ya no compensa traer contenedores desde China, la demanda de los bazares es tan baja que las fábricas no hacen descuento [...] aquí todo está cada vez peor. Las peluquerías chinas pierden clientes por culpa del estigma de la prostitución, ya no se pueden abrir más restaurantes, el textil está saturado... Pese a todo, los chinos no marcharán de Catalunya. Les gusta tratar con los catalanes.

Em refereixo a la pèrdua de clients de les perruqueries xineses, que atribueixen a l'estigma de la prostitució. Les pràctiques comercials conegudes com el "Final Feliç" se'ls poden haver girat en contra i el que van oferir com un "valor afegit" que s'oferia de manera discreta sota una fórmula de servei de perruqueria ara ha afectat la imatge del conjunt de les perruqueries xineses, i els pot passar factura de manera molt profunda.

La notícia del "Final Feliç" va portar moltes bromes, se'n va parlar, tothom sap a què ens referim. I en conseqüència ha estigmatitzat el sector sota una imatge d'exercici encobert de prostitució. Ben segur que aquestes pràctiques devien ser minoritàries, però ara tot el sector de les perruqueries xineses se n'ha vist afectat amb una taca que no serà fàcil de treure.

I en el fons no deixa de ser similar al que passa en altres sectors, que el que puguin fer uns pocs, redunda negativament en tot el sector. Per això, la responsabilitat social aplicada a un sector o a un clúster pot tenir grans avantatges com els de la gestió dels riscos vinculats a la reputació col·lectiva del sector.

Leer más... Establiments xinesos i final feliç

Supermercados no, gracias" y otras consideraciones

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 11 Feb 2010 01:00:57 +0100

Ayer asistí a una presentación de un libro titulado "Supermercados no, gracias" en el Aula Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Familia de Barcelona. Aunque hace tiempo que lo había adquirido quería conocer a su coautora Esther Vivas, con quien casualmente compartimos la colaboración en los blogs de Jornal.cat (ver blog Esther Vivas - ver blog Josep Maria Canyelles).

El argumento de la conferenciante y autora se basa en la crítica a los grandes supermercados por el control que ejercen sobre la cadena de valor de la alimentación y las consecuencias que este hecho conlleva sobre productores y clientes. Un grupo reducido de compañías de distribución controlan más de la mitad de toda la distribución, lo que les permite ejercer un poder abusivo, pero al parecer todavía podemos estar contentos relativamente ya que en Suecia tres cadenas se han quedado casi la totalidad del pastel ( 95%) y los Estados Unidos una cadena como Wal-Mart no sólo ha precarizado el mercado laboral y ha ahogado los productores sino que también arrasa los lugares por donde pasa dejando desiertos alimenticios, carentes de distribución después de haber provocado la desaparición de las otras fórmulas comerciales.

Respecto a los consumidores, las consecuencias son nefastas no sólo por los valores de consumismo que activan sino por la calidad alimentaria o pérdida de diversidad. Y no hablemos ya de las consecuencias ambientales.

Respecto a materias laborales, también es sabido que estas cadenas pueden permitirse precarizar las relaciones laborales sin sufrir demasiados riesgos: el hecho de contratar mucha gente joven, estudiantes, etc., que no tienen la expectativa de quedarse para toda la vida, evita que hagan uso de sus derechos laborales o que piensen en organizarse colectivamente. También se lanza una crítica a la facilidad con que la gente contratada se presta a tener un horario flexible que de entrada puede resultar interesante pero que termina aportando más facilidades para la empresa que para el trabajador y dificultando que éste tenga capacidad de organizarse su tiempo libre para, por ejemplo, ir regularmente a clases de lengua o a actividades deportivas ...

Después de los mensajes tan negativos y pero objetivamente tan reales, la autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, también lanza una serie de propuestas alternativas basadas en la toma de conciencia, la soberanía alimentaria, el acortamiento de la cadena de abastecimiento, la compra local, las cooperativas de consumidores, etc.

Tal como pude hacer en el coloquio posterior a la presentación, me gustará poder introducir una valoración crítica, siempre desde el respeto y admiración por el trabajo que estos colectivos están haciendo. Tengo la sensación y creo que suficientemente contrastada personalmente de que existe el riesgo de que las propuestas que se promueven tengan un carácter tan comprometido, que requieren un grado de convencimiento, toma de conciencia y disponibilidad de tiempo y energía que las hacen difícilmente viables para el conjunto de la población.

Y hago esta afirmación con gran respeto por las personas que pueden permitirse destinar un tiempo a la semana a formar parte de una cooperativa autogestionada de consumidores ecológicos. Sin duda todo es cuestión de prioridades y por lo tanto deberíamos desear que el máximo de gente reorientar su vida. Pero esto es muy difícil por no decir utópico. Entonces la cuestión es si debemos pensarnos como un movimiento pequeño de convencidos y muy coherentes pero que avanza sobre un porcentaje muy pequeño de la población o queremos dar pasos que bajo el riesgo de la vulgarización y las incoherencias quiera llegar al gran grueso de la población.

La segunda opción no invalida la primera. Es más, para hacer posible un discurso, unas propuestas, unos canales para el gran público es necesario que haya micromodelos que vayan haciendo probaturas y vayan desarrollando las posibilidades y gestionando el cambio. Pero el cambio de hábitos alimentarios y de consumo es tan importante y tan urgente que no podemos resignarnos o limitarnos a vías lentas o concebidas para hacer un modelo de vida de máxima coherencia. Dicho de otra manera, más interpelante si se quiere, los convencidos del mensaje tienen una gran responsabilidad ante la sociedad, que consiste en hacer llegar este mensaje de manera apta para tenerlo en consideración.

Si se diera una imagen de grupos outsiders iría muy bien para crear una economía alternativa a la predominante pero que difícilmente cambiaría elementos constituyentes del modelo económico imperante. Así, sin abandonar los modelos que están desarrollándose, creo que habría que pensar también en términos de cómo favorecer los modelos más típicamente capitalistas que opten por unos compromisos de responsabilidad social. Es un hecho que cada vez hay más empresas que desarrollan unas políticas de RSE que no se basan exclusivamente en un interés marketiniano sino en auténticos compromisos internos y externos.

Pienso que hay empresas que pueden ser muy sensibles a las demandas de los nuevos consumidores y que pueden recogerlo en sus modelos. Finalmente, de lo que se trata es devolver un mayor poder a los extremos de la cadena, a productores y a consumidores, que se base en una mejor información, sensibilidad y capacidad de decidir. Y para este objetivo, puede ser válido el fortalecimiento de la cooperación entre productores y de la cooperación entre consumidores. Pero también aprovechar los canales de diálogo que algunas empresas abren dentro de su política de RSE. La convivencia de diferentes modelos que sean más sostenibles -frente a las grandes cadenas que han demostrado su voracidad y falta de diálogo- puede ser la manera más 'ecológica' de modificar el mercado, favoreciendo los más sensibles y sin limitarse a los modelos de pequeño alcance.

Por otro lado, los modelos de pequeño alcance concebidos para personas de gran compromiso, también tienen problemas de priorización que cada uno va definiendo en un proceso de aprendizaje, pero que de cara al gran público hay que dar más 'mascado'. Puestos a sensibilizar o presionar a las cadenas, debemos tener claro que son muchos los aspectos que conforman una demanda y una inquietud social y que no es fácil de priorizar. Diferentes modelos comerciales también pueden irse diferenciando según la priorización de unos u otros temas en los que no siempre es sencillo decir qué pasa por delante del otro o como se pueden ir haciendo compatibles entre ellos: producto ecológico, producción integrada, slow food, relación directa agricultor-consumidor, compra local, variedades locales, ecoeficiencia, residuos, comercio justo, transportes, trato laboral, trato clientela, valores sociales, respeto lingüístico, implicación comunidad, segmentar intereses y factores de salud, investigación e innovación, fomento del comercio urbano y de proximidad, etc ...

Presentación de la autora del libro: Esther Vivas es licenciada en periodismo y diplomada en estudios superiores de sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es miembro del Centro de Estudios sobre Movimientos Sociales de la Universidad Pompeu Fabra, coordinadora del área de educación al desarrollo de la Xarxa de Consum Solidari y miembro de la redacción de la revista Viento Sur. Es autora de "Del campo al plato "(2009, Barcelona: Icaria editorial)," En pie contra la deuda externa "(2008, Barcelona: El viejo topo), editora de" Mumbai. Foro Social Mundial 2004 "(2004, Barcelona: Icaria editorial) y co - coordinadora de "Hacia dónde va el comercio justo?" (2006, Barcelona: Icaria editorial) y "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).

Artículo de Esther Vivas: ¿Quién decide lo que comemos?

Leer más... Supermercados no, gracias" y otras consideraciones

Presentación Newsletter

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 11 Feb 2010 00:13:13 +0100

Con este primer boletín del 2010 iniciamos un año que, con respecto a la RSE, vendrá marcado en el escenario internacional por la aprobación de la Guía ISO 26000, un estándar no certificable con años de retraso que ya ha provocado las primeras polémicas por usos indebidos y con críticas empresariales por su complejidad y orientación excesiva a grandes empresas. Pero desde la óptica económica, el tema central desgraciadamente seguirá siendo la crisis de la que todo apunta a que no saldremos con facilidad. Durante estos próximos meses nos veremos obligados a continuar aportando reflexiones sobre RSE y crisis.

Siguiendo el criterio de Naciones Unidas y la Unión Europea este año celebraremos los Años Internacionales de la Acercamiento de las Culturas y de la Diversidad Biológica, y el Año Europeo para luchar contra la pobreza y la Exclusión Social. Y como herencia y continuidad de los años internacionales recientes, mantendremos las informaciones relacionadas con la RSE. Así, sobre la innovación hemos publicado recientemente: Máquina convertidora de papel de oficina en papel higiénico. O sobre las lenguas hemos publicado: Ha muerto una lengua. Vivan las lenguas!

Pero, además, desde Responsabilidad Global propondremos a lo largo de este año introducir lo que hace tiempo que hemos dicho Responsabilidad Social Individual y Familiar (RSI), entendiendo que una de las limitaciones que puede tener hoy por hoy el RS en su nivel de desarrollo es la comprensión y el compromiso por parte de cada uno de nosotros en referencia a las acciones que tienen un impacto en la responsabilidad social de las organizaciones.

Además de abordar los temas de RS de las empresas, continuaremos abordando la RS de las Administraciones Públicas (RSA), de las Organizaciones Sociales (RSO), de los Territorios Socialmente Responsables, y también otros enfoques más colaterales respecto al mainstream asumido generalmente. Nos referimos a la compra local, a RS y lengua, a la RS en el mundo de la educación, al comercio y la distribución, a derechos humanos, etc.

Nuestra acción profesional de consultoría también la hacemos compatible con la de think tank y de posicionamiento en temas delicados, para ayudar a desarrollar la RS y para contribuir a hacer avanzar debates. Recientemente hemos publicado este apuntes sobre temas sensibles: Manifiesto por la abolición del foie-gras, Cataluña afronta el debate sobre la prohibición de los toros, La Iglesia y la contratación de homosexuales, el empadronamiento de los inmigrantes, La Diagonal, la Sagrada familia y la Participación Ciudadana ... y tantos otros.

Finalmente, como escribimos en Comunidad, ética y liderazgo, "nos gustaría que nuestro país pudiera ser un orgullo por su capacidad de liderar el cambio hacia un mundo más sostenible y una economía más responsable, a partir del fortalecimiento de la Responsabilidad social dentro de organizaciones muy diversas: grandes empresas, medianas y pequeñas e incluso las microempresas, las administraciones, las organizaciones sociales, los agentes sociales, las universidades ...".

Leer más... Presentación Newsletter

Presentació Newsletter

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 10 Feb 2010 23:26:04 +0100

Amb aquest primer butlletí del 2010 iniciem un any que, pel que fa a l’RSE, vindrà marcat en l’escenari internacional per l’aprovació de la Guia ISO 26000, un estàndard no certificable amb anys de retard que ja ha provocat les primeres polèmiques per usos indeguts i amb crítiques empresarials per la seva complexitat i orientació excessiva a grans empreses. Però des de l’òptica econòmica, el tema central malauradament continuarà sent la crisi de la qual tot apunta que no en sortirem amb facilitat. Durant aquests propers mesos ens veurem obligats a continuar aportant reflexions sobre RSE i crisi.

Seguint el criteri de Nacions Unides i la Unió Europea enguany celebrarem els Anys Internacionals de l'Apropament de les Cultures i de la Diversitat Biològica, i l'Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'Exclusió Social. I com a herència i continuïtat dels anys internacionals recents, mantindrem les informacions relacionades amb l’RSE. Així, sobre la innovació hem publicat recentment: Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic. O sobre les llengües hem publicat: Ha mort una llengua. Visca les llengües!

Però, a més, des de Responsabilitat Global proposarem al llarg d’aquest any introduir el que fa temps que n’hem dit Responsabilitat Social Individual i Familiar (RSI), entenent que una de les limitacions que pot tenir ara per ara l’RS en el seu nivell de desenvolupament és la comprensió i el compromís per part de cadascú de nosaltres en referència a les accions que tenen un impacte en la responsabilitat social de les organitzacions.

A banda d’abordar els temes de RS de les empreses, continuarem abordant la RS de les Administracions Públiques (RSA), de les Organitzacions Socials (RSO), dels Territoris Socialment Responsables, i també altres enfocaments més col·laterals respecte al mainstream assumit generalment. Ens referim a la compra local, a la RS i llengua, a la RS en el món de l’educació, en el comerç i la distribució, als drets humans, etc.

La nostra acció professional de consultoria també la fem compatible amb la de think tank i de posicionament en temes delicats, per a ajudar a desenvolupar l'RS i per contribuir a fer avançar debats. Recentment hem publicat aquest apunts sobre temes sensibles: Manifest per l'abolició del foie-gras, Catalunya afronta el debat sobre la prohibició dels toros, L'Església i la contractació d'homosexuals, L'empadronament dels immigrants, La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació Ciutadana... i tants altres.

Finalment, com escrivim a País, ètica i lideratge, "ens agradaria que el nostre país pogués ser un orgull per la seva capacitat de liderar el canvi vers un món més sostenible i una economia més responsable, a partir de l’enfortiment de la Responsabilitat Social dins organitzacions molt diverses: grans empreses, mitjanes i petites i fins i tot les microempreses, les administracions, les organitzacions socials, els agents socials, les universitats...".

Leer más... Presentació Newsletter

“Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 10 Feb 2010 12:45:30 +0100

“Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral.

Els dies 27 i 28 de febrer tindrà lloc la realització del seminari "Treballem amb... la inclusió" el qual està dreçat a tots els directors i directores de corals i mestres de música per a treballar la música i el cant coral amb persones amb alguna discapacitat

Aquest seminari, forma part del projecte "Cors amb Cor - Hearts in harmony" que el Secretariat de Corals infantils de Catalunya

www.scic.cat

porta a terme aquest any 2010 amb l´objectiu de mostrar a la societat que el cant coral i la música és una bona eina per a la inclusió.

Donada la importància de la temàtica de les jornades, la inscripció és gratuïta i podeu formalitzar-la enviant un correu a

scic@scic.cat

abans del 19 de febrer.

Per a més informació:

www.scic.cat

Leer más... “Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral

La producció ecològica europea ja té nova etiqueta

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 10 Feb 2010 12:35:16 +0100

Una fulla verda perfilada per les estrelles europees, aquesta serà l'etiqueta associada a la producció ecològica continental a partir del primer de juliol. Mariann Fischer Boel, Comissària d'Agricultura i Desenvolupament Rural va presentar ahir el logo guanyador que ha estat votat per més de 130.000 persones durant la convocatòria on line que es va iniciar fa dos mesos.

El disseny guanyador, l'eurofulla, ha estat creat per Dusan Milenkovic, un estudiant alemany que va obtenir el 63% dels vots. A partir de l'1 de juliol de 2010, el logotip ecològic de la UE serà obligatori en tots els productes preenvasats orgànics que s'han produït en qualsevol dels Estats membres de la UE i indicarà que es compleixen els estàndards necessaris.

La inclusió de l'etiqueta serà opcional per als productes importats. Altres logotips privats, regionals o nacionals podran aparèixer al costat de l'etiqueta de la UE.

Més informació: Comissió Europea

Leer más... La producció ecològica europea ja té nova etiqueta

"Supermercats no, gràcies" i altres consideracions

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 10 Feb 2010 08:35:16 +0100

Ahir vaig assistir a una presentació d'un llibre titulat "Supermercados no, gracias". Tot i que fa temps que l'havia adquirit volia conèixer la seva coautora Esther Vivas, amb qui casualment compartim la col·laboració en els blocs de Jornal.cat (veure bloc Esther Vivas - veure bloc Josep Maria Canyelles).

L'argument de la conferenciant i autora es basa en la crítica als grans supermercats pel control que exerceixen sobre la cadena de valor de l'alimentació i les conseqüències que aquest fet comporta sobre productors i clients. Un grup reduït de companyies de distribució controlen més de la meitat de tota la distribució, cosa que els permet exercir un poder abusiu, però segons sembla encara podem estar contents relativament ja que a Suècia tres cadenes s'han quedat gairebé la totalitat del pastís (95%) i als EUA una cadena com Wal-Mart no solament ha precaritzat el mercat laboral i ha ofegat els productors sinó que també arrasa els llocs per on passa deixant deserts alimentaris, mancats de distribució després d'haver provocat la desaparició de les altres fórmules comercials.

Respecte als consumidors, les conseqüències són nefastes no solament pels valors de consumisme que activen sinó per la qualitat alimentària o pèrdua de diversitat. I no parlem ja de les conseqüències ambientals.

Respecte a matèries laborals, també és sabut que aquestes cadenes poden permetre's de precaritzar les relacions laborals sense patir gaires riscos: el fet de contractar molta gent jove, estudiants, etc., que no tenen l'expectativa de quedar-s'hi per a tota la vida, evita que facin ús dels seus drets laborals o que pensin a organitzar-se col·lectivament. També es llança una crítica a la facilitat amb què la gent contractada es presta a tenir un horari flexible que d'entrada pot resultar interessant però que acaba aportant més facilitats per a l'empresa que per al treballador i dificultant que aquest tingui capacitat d'organitzar-se el seu temps lliure per a, per exemple, anar regularment a classes de llengua o a activitats esportives...

Després dels missatges tan negatius i però objectivament tan reals, l'autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, també llança un seguit de propostes alternatives basades en la presa de consciència, la sobirania alimentària, l'escurçament de la cadena de proveïment, la compra local, les cooperatives de consumidors, etc.

Tal com vaig poder fer en el col·loqui posterior a la presentació, m'agradarà poder introduir un valoració crítica, sempre des del respecte i admiració per la feina que aquests col·lectius estan fent. Tinc la sensació i crec que prou contrastada personalment que hi ha el risc que les propostes que es promouen tenen un caràcter molt compromès, que requereixen un grau de convenciment, presa de consciència i disponibilitat de temps i energia que les fan difícilment viables per al conjunt de la població.

I faig aquesta afirmació amb gran respecte per les persones que poden permetre's de destinar un temps a la setmana a formar part d'una cooperativa autogestionada de consumidors ecològics. Sens dubte tot és qüestió de prioritats i per tant hauríem de desitjar que el màxim de gent reorientés la seva vida. Però això és molt difícil per no dir utòpic. Aleshores la qüestió és si hem de pensar-nos com un moviment petit de convençuts i molt coherents però que avança sobre un percentatge molt petit de la població o volem fer passos que sota el risc de la vulgarització i les incoherències vulgui arribar al gran gruix de la població.

La segona opció no invalida la primera. És més, per a fer possible un discurs, unes propostes, uns canals per al gran públic cal que hi hagi micromodels que vagin fent provatures i vagin desenvolupant les possibilitats i gestionant el canvi. Però el canvi d'hàbits alimentaris i de consum és tant important i tan urgent que no podem resignar-nos o limitar-nos a vies lentes o concebudes per a fer-ne un model de vida de màxima coherència. Dit d'una altra manera, més interpel·lant si es vol, els convençuts del missatge tenen una gran responsabilitat davant la societat, que consisteix a fer arribar aquest missatge de manera apta per tenir-lo en consideració.

Si es donés una imatge de grups outsiders aniria molt bé per a crear una economia alternativa a l'homogènia però que difícilment canviaria elements constituents del model econòmic imperant. Així, sense abandonar els models que estan desenvolupant-se, crec que caldria pensar també en termes de com afavorir els models més típicament capitalistes que optin per uns compromisos de responsabilitat social. És un fet que cada cop hi ha més empreses que desenvolupen unes polítiques d'RSE que no es basen exclusivament en un interès marquetinià sinó en uns veritables compromisos interns i externs.

Penso que hi ha empreses que poden ser molt sensibles a les demandes dels nous consumidors i que poden recollir-ho en els seus models. Finalment del que es tracta és retornar un major poder als extrems de la cadena, a productors i consumidors, que es basi en una millor informació, sensibilitat i capacitat de decidir. I per a aquest objectiu, pot ser vàlid l'enfortiment de la cooperació entre productors i de la cooperació entre consumidors. Però també aprofitar els canals de diàleg que algunes empreses obren dins la seva política d'RSE. La convivència de diferents models que siguin més sostenibles -enfront de les grans cadenes que han demostrat la seva voracitat i manca de diàleg- pot ser la manera més 'ecològica' de modificar el mercat, afavorint els més sensibles i sense limitar-se als models de petit abast.

D'altra banda, els models de petit abast concebuts per a persones de gran compromís, també tenen problemes de priorització que cadascun va definint en un procés d'aprenentatge, però que de cara al gran públic cal donar més 'mastegat'. Posats a sensibilitzar o pressionar les cadenes, hem de tenir clar que són molts els aspectes que conformen una demanda i una inquietud social i que no és fàcil de prioritzar. Diferents models comercials també poden anar-se diferenciant segons la priorització d'uns o altres temes en els quals no sempre és senzill dir quin passa per davant de l'altre o com es poden anar fent compatibles entre ells: producte ecològic, producció integrada, slow food, relació directa pagès-consumidor, compra local, varietats locals, ecoeficiència, residus, comerç just, transports, tracte laboral, tracte clientela, valors socials, respecte lingüístic, implicació comunitat, segmentar interessos i factors de salut, investigació i innovació, foment del comerç urbà i de proximitat, etc...

Presentació de l'autora del llibre: Esther Vivas és llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora de l'àrea d'educació al desenvolupament de la Xarxa de Consum Solidari i membre de la redacció de la revista Viento Sur. És autora de "Del campo al plato" (2009, Barcelona: Icaria editorial), "En pie contra la deuda externa" (2008, Barcelona: El viejo topo); editora de "Mumbai. Foro Social Mundial 2004" (2004, Barcelona: Icaria editorial) i co-coordinadora de "Cap a on va el comerç just? " (2006, Barcelona: Icaria editorial) i "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).

Leer más... "Supermercats no, gràcies" i altres consideracions

Vall d'Aran, divisió territorial i responsabilitat social

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 09 Feb 2010 17:02:46 +0100

La reacció del Síndic de la Vall d'Aran com a resposta a la llei de vegueries de l’Executiu català ha sorprès per la seva contundència, i sobretot després de deixar caure que la independència és una de les alternatives. Francés Boya, en va plantejar ahir una altra que evidencia la desafecció de la vall amb el nou mapa territorial que vol dibuixar la Generalitat. Boya, diputat del PSC al Parlament, va afirmar que aspirarà a convertir la Vall d’Aran en una província si Catalunya insisteix a voler integrar-la en la futura vegueria de l’Alt Pirineu.

Retalls de premsa: Boya aspira a convertir l’Aran en província abans que en vegueria (El Periódico); Vegueria o província "independent" (Vicent Sanchis. AVUI)

Davant aquest fet volem expressar alguns punts de vista i reflexions:

La Vall d'Aran, en tant que part de l'antiga i germana nació occitana, forma part del territori 'jurídic' de Catalunya però no forma part estrictament de la nació catalana. En aquest sentit, mereix tot el respecte i les seves opinions no només han de ser escoltades sinó profundament respectades.

El respecte als seus punts de vista s'han d'integrar en un sistema de governança i drets compartits que han de donar com a resultat un model eficaç i eficient on totes les parts s'hi trobin el més còmodes possible.
Catalunya, en tant que nació especialment sensible al respecte a les identitats, ha de ser escrupolosa en la coherència i actuar respecte a la Vall d'Aran de la manera com voldria ser tractada en el marc d'un Estat que mai ha sabut respectar-la com a poble ni reconèixer-la com a nació.
En darrer terme, si la convivència fos inviable o la disparitat dels interessos generés ineficiència, caldria abordar la resolució dels punts de fricció posant damunt la taula totes les possibilitats, secessió inclosa, o separació dels límits territorials actuals.
Atesa la dimensió de la Vall d'Aran i la situació que pateix la resta de la nació occitana, cap la possibilitat ben raonable que la seva ubicació dins de Catalunya sigui la millor per al futur d'aquest territori tant en termes socioeconòmics com de manteniment dels elements de la pròpia identitat nacional.
El manteniment de la personalitat nacional de la Vall d'Aran ha de ser un objectiu del conjunt del poble català, tant per respecte a la voluntat dels aranesos, com per coherència amb els desitjos del poble català respecte a la seva pròpia identitat.

Intercanvi d'interessos i respecte

Us imagineu que els objectius de manteniment de la identitat catalana fos un objectiu compatit pels diferents pobles que avui integren l'estat espanyol? Per a portar aquesta reflexió al camp de la responsabilitat social aplicada a la relació no entre empreses sinó entre països suggerim aquest fragment d'un paper d'Antonio Argandoña:

És a dir, les reclamacions o punts de vista legítims per part d'una comunitat hauria de donar lloc a un respecte profund per aquestes i no solament a una acceptació funcional, oportunista, o de conveniència. Ja sabem que de vegades això en política no és fàcil... però finalment si aquestes inquietuds transformades en demandes no esdevenen per a totes les parts un norma moral, la concessió d'uns privilegis sota una acceptació merament mercantilista no aconseguirà crear el valor necessari per a portar un respecte mutu sostingut.

Portat al camp de les persones, seria com la diferència entre respecte i tolerància. Tal com van les coses, ja ens va bé el valor la tolerància envers els diferents, però el repte sempre hauria de ser el respecte, el qual depassa en molt a la mera tolerància. No n'hi ha prou amb acceptar sinó que cal mostrar interès, estima i afecte. Altrament les relacions sempre seran febles i allò políticament correcte pot esquerdar-se en moments complicats si no s'ha construït un model més sostenible amb l'argamassa del respecte profund i sincer.

I tornem a la Vall d'Aran: a Catalunya hi ha totes les condicions per a seguir construint un model esplèndid perquè es dóna la circumstància que de manera majoritària els catalans mostren un respecte escrupolós per la seva identitat, el quals se sustenta damunt el coneixement i reconeixement de la seva realitat diferenciada.

La legislació i la classe política

Finalment, és cert que les declaracions d'aquests dies no responen a un moviment de fons sinó a uns posicionaments polítics que cal entendre per a marcar poder. Caldria veure què pensen els aranesos. I no amb voluntat de crear dissensions internes; tot al contrari, acceptant que la classe política pot anar per davnt en les reclamacions en la mesura que pot visualitzar millor els riscos. De fet, caldria evitar la polarització i anar més a trobar els punts d'acord i de dissensió objectiu entre totes les parts.

I la dissensió objectiva ha vingut marcada -si no se'ns escapa algun altre fet- per la distribució territorial en Vegueries. Vegem com es pot afrontar.

La primera solució es basa a entendre que les vegueries no es vinculen amb unes identitats territorials sinó que són senzillament àrees en els quals el govern distribueix funcionalment el territori per a prestar els seus serveis. En aquest sentit, la Vall d'Aran seria un territori massa petit.
El problema és que s'ha donat un valor polític molt important a les vegueries, cosa que ve donada perquè pretenen esborrar les províncies, un símbol de l'intent d'espanyolitzar Catalunya. En els fons som presoners del problema sempitern que acaba enrarint tots els debats. En una situació de normalitat, aquest seria un debat molt tècnic que no obriria tantes suspicàcies.
Però ateses les circumstàncies, i donat el caràcter simbòlic de les vegueries, segurament tingui sentit que des de la Vall d'Aran es pretengui gaudir d'aquest reconeixement. Aleshores senzillament caldria plantejar la divisió territorial des d'una asimetria, i sense cap por... Atenent aleshores a trobar què és raonable a l'hora d'omplir-les de contingut.
Per exemple, la Vall d'Aran podria ser una vegueria i l'Alt Pirineu una altra, però atorgar-los un règim que faci que comparteixin alguns serveis i programes. És a dir, nominalment i identitàriament en serien dues però la ubicació de delegacions o les planificacions es podrien fer conjuntament amb les dues vegueries agregades.
O una altra possibilitat, que la Vall d'Aran no fos una vegueria sinó un territori especial i que a Catalunya pogués haver-hi 5 vegueries, 1 territori especial i una àrea metropolitana de Barcelona. Ja veieu que per complicar-ho més també separo la zona metropolitana.

I segur que hi ha moltes altres solucions. El problema, de vegades, ve donat per la urgència en les iniciatives, que no deixa temps per al debat, la contrastació de punts de vista, l'aproximació. Quan tot es parla a cop de premsa, tothom ha de marcar els punts de vista sense matisos i després la solució es complica més.

Al capdavall, el més important no és tant acordar una fórmula de compromís sinó acordar que tothom accepti amb respecte i convicció els interessos de l'altra part. I aquí no solament hi té un paper la classe política sinó que és el conjunt de la societat civil, persones i empreses, qui pot ajudar a crear les condicions per a la sostenibilitat en les relacions entre pobles des d'un respecte profund que no es pugui veure alterat per l'error que incidentalment es pugui cometre des de la política.

Corresponsabilitat empresarial

La Vall d'Aran i la nació catalana mantenen, dins el territori de Catalunya, una relació estable i satisfactòria, en la qual els poders públics hi tenen una responsabilitat. El govern de Catalunya al llarg dels darrers anys ha donat reconeixement a la singularitat d'aquest territori atenent a les seves singularitats històriques, lingüístiques, nacionals, geogràfiques... fet que ha permès que la Vall d'Aran disposi d'institucions pròpies i de l'oficialitat de la seva varietat lingüística. La pregunta és: hem de deixar totes aquestes responsabilitats en exclusiva en mans dels poders públics?

La concòrdia entre els pobles ja no depèn com segles enrere de les relacions entre les cases reials. Tampoc hauria de dependre de la visió més moderna de les relacions entre governants. Avui, i més en el context de majors relacions interpersonals, de xarxes de comunicació, de societat de la informació, etc., les relacions entre pobles han de construir-se a partir de les pròpies comunitats. Com es va proposar fer la nova Europa potenciant molts projectes amb partenariats multinacionals.

Forma part de la responsabilitat de tothom fer que la identitat dels altres pobles del món, però sobretot d'aquells amb qui mantenim una relació més forta en virtut d'un veïnatge o d'una convivència sota un mateix sostre jurídic, sigui cordial i aporti més elements de suma que no de resta.

Tolerar els altres, donar-los reconeixement jurídic... està molt bé. Però la convivència s'ha de construir sobre un sentit de respecte que va més enllà de la tolerància. Estimar les particularitat de l'altre. Saber-se posar en el seu lloc i pensar què desitjaria...

La recomanació més planera seria que una empresa, en tractar les comunitats culturals, s'atengui a criteris de màrqueting i de respecte a la clientela incorporant un sentit i un compromís de responsabilitat social, sense deixar-se condicionar per la voluntat que els Estats puguin tenir d'atorgar més o menys reconeixement a un territori que ha existit durant segles construint la seva identitat, malgrat aquests estats.

Què fem nosaltres

Evidentment cada empresa ha de trobar el seu punt de respecte, el qual depèn de moltes circumstàncies. En el nostre cas, com que no hi tenim un interès de caràcter comercial, hem concretat aquesta sensibilitat senzillament amb una acció, el traductor automàtic en el web. Com que l'aranès no està disponible dins les llengües del Google, el que vam fer va ser incloure a banda una opció de traducció automàtica cap a aquesta llengua, i vam explicar-ho en un apunt del qual ara n'extraiem part de l'explicació. En el nostre cas, no podem aspirar a presentar una pàgina traduïda de manera que ens limitem al que està a les nostres mans.

Encara que per a nosaltres posar el traductor amb la llengua aranesa no sigui una opció comercial, entenem que forma part de la nostra responsabilitat social envers la comunitat. No és tant una opció lingüística sinó una opció de respecte per aquell poble amb qui compartim un camí. En fer-ho, no estem només donant una facilitat a aquelles persones que vulguin traduir el text, sinó que estem comunicant que l'aranès existeix, i això aporta un valor per al país. Conèixer un atribut d'un país és una porta d'entrada a conèixer-ne altres atributs i el país sencer.

D'altra banda, avui això no té cap cost. Les traduccions automàtiques són gratuïtes i donen un resultat d'una qualitat força acceptable, més amb llengües tan properes en la seva estructura lingüística. El que sí que cal és l'esforç d'escriure sense faltes (sense menjar-se lletres, per exemple) ja que això impossibilita la traducció de la paraula. En el món de les traduccions automàtiques en què estem entrant (i fins que els traductors no disposin de prou intel·ligència per a solucionar les faltes) forma part de la pròpia responsabilitat escriure amigablement per a la traducció automàtica!!

Imaginem per un moment que totes les empreses amb seu a l'estat espanyol incorporessin al seu web la llengua catalana. No parlo de la traducció automàtica sinó de les pàgines efectivament traduïdes. No solament seria en alguns casos un respecte al marc legal si volen comercialitzar productes a Catalunya, i un respecte als habitants d'aquestes terres; també seria una manera de donar més valor a la llengua catalana i al que representa. La major presència d'una llengua de manera transversal a les xarxes suposa més portes obertes a conèixer la llengua, a conèixer el país... més valor 'monetari' de la llengua, més valor que adquireixen els seus i les seves parlants.

Acabem, amb aquesta última reflexió, fent notar que les llengües ja no són només qüestió de marcs legals i de drets humans, sinó també qüestió de valor econòmic. Emocions, sostenibilitat, desenvolupament. Si no sabem combinar tots els elements perdrem la capacitat de crear-hi sinèrgies. Posar la traducció a l'aranès suposa, doncs, no solament un reconeixement a una identitat mil·lenària. També una manera de dir que 'existeixen' i que 'valen la pena' i de convidar a posar-vos en contacte, a crear valor conjuntament.

En conclusió, respecte sincer, diàleg, i voluntat de sumar, de mantenir unes relacions en què tothom hi guanyi i que es facin des de la convicció que hi ha un respecte i no una voluntat d'assimilació.

Leer más... Vall d'Aran, divisió territorial i responsabilitat social

Caldria que totes les parts assumissin el coratge de pensar en el termini mitjà i llarg

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 08 Feb 2010 12:24:28 +0100

Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de la manca de recuperació davant la crisi i l'augment que el nombre d'aturats està experimentant, tot plegat en un context de manca de lideratge.

Em sembla que s'ha donat a l'Estat espanyol una mena d'enlluernament que ja ve de lluny sobre el seu potencial econòmic i de lideratge en el món global. No parlem de declaracions anecdòtiques sobre l'esdeveniment mundial que havia de suposar la trobada entre Zapatero i Obama, el primer en representació de la Unió Europea, sinó d'una realitat de creixement real i espectacular ocorregut en els darrers 10-15 anys.

El problema és que aquest creixement ha tingut peus de fang en la seves bases productives, massa basat en la construcció, i que no ha sabut preveure com fer front a cicles no tant positius a partir d'un model de major sostenibilitat econòmica.

Ara el món veu el 'rei despullat' que és ZP, tot el tarannà se li escola dia a dia, i no mostra capacitat per a liderar, enmig de iniciatives improvisades, globus sonda, i propostes que han de ser retirades en 24 hores. Però la línia de fons que alimenta aquestes conductes, i de les quals ZP n'és fill, ja provenen d'aquell "España va bien". És cert que en alguns indicadors i en l'imaginari general anava bé, però també és cert que ha provocat un enlluernament general. Va provocar que un president desenvolupés la seva versió més fatxenda i que l'altre hagi desenvolupat la seva versió més desorientada.

He volgut concretar la meva opinió radiofònica en un punt: aquesta desorientació presidencial (sumada a la davallada des d'una errònia visió de lideratge mundial) té com a conseqüència que les polítiques públiques que ara cal emprendre i que requereixen un gran lideratge no trobin un context de prou credibilitat per a fer-les avançar sumant la complicitat de les parts. Qui no fa les coses bé i no se sap guanyar la legitimitat dia a dia, després, quan les coses van mal dades, ho té més difícil per a poder aglutinar complicitats i demanar sacrificis i confiança. I aquí és on ens trobem, sense capacitat de fer els passos que han fet altres països com Alemanya.

D'altra banda, estem presoners de la necessitat d'aturar la sagnia de pèrdua de llocs de treball, i aquesta hemorràgia no deixa veure el repte enorme que ens cal per canviar de model productiu. Per més que en el discurs se'n parli, encara no s'accepta el gran error que ha suposat un pla E per a aixecar carrers i tornar-los a tapar mentre moltes pimes innovadores morien sense accés al finançament. Els fets no lliguen amb els discursos. I ara cal de nou pensar en termes de quatre o cinc anys, de fomentar un nou model, de finançar la innovació i l'emprenedoria. Però quedarem captius d'un debat sobre drets d'uns i altres, plantejats des de l'immobilisme i les visions corporativistes. Sindicats que, fent el seu paper, pensaran més amb els que treballen que no amb els aturats; patronal que, fent el seu paper, pensaran més en beneficis per avui que riquesa per demà; polítics que, fent el seu paper, pensaran més en rèdits electorals que no en el país i la seva gent. Ara toca ser valents i explicar clarament a la població quina és la situació, on som i la magnitud de l'esforç que caldrà per a ensortir-nos-en. Cal dir que sense una cultura de l'esforç no podrem. Cal dir que no podem confiar merament en l'Estat protector, encara que pugui fer por...

Leer más... Caldria que totes les parts assumissin el coratge de pensar en el termini mitjà i llarg

Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 08 Feb 2010 12:20:59 +0100

Reproduïm la nota feta arribar per la Representació a Barcelona de la Comissió Europea (La UE a Catalunya i les Illes Balears)

Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar

Cal una actuació immediata per solucionar el problema del dèficit de capacitats que pateix Europa i per donar als europeus més oportunitats d'èxit en el mercat laboral en el futur, tal com sosté un informe d'experts independents publicat avui per la Comissió Europea. L'informe, que porta per títol "Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara», subratlla la necessitat de proporcionar els incentius adequats perquè les persones millorin les seves capacitats, per tal de vincular millor l'educació, la formació i l'ocupació, desenvolupar la combinació adequada de capacitats i preveure millor les capacitats que es necessitaran de cara al futur. L'informe publicat avui és un dels principals resultats de l'Agenda "Noves Capacitats per a Noves Feines» de la Comissió Europea i serà presentat en una conferència d'alt nivell a Brussel·les avui mateix.

Vladimír Špidla, comissari d'Ocupació, ha declarat que "la millora de les capacitats de les persones ens ajudarà a sortir de la crisi a curt terme i a preparar-nos per un desenvolupament econòmic sostenible en el futur".

Maroš Šefčovič, comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut, ha afegit que "cal trencar les divisions que existeixen entre "l'educació i la formació" i "la feina", de manera que les persones puguin garantir que les seves capacitats estiguin adaptades a les necessitats canviants del mercat de treball al llarg de la seva vida".

Descripció del problema

En l'actualitat, un de cada tres europeus en edat laboral té poques qualificacions formals, o fins i tot no en té cap, fet que comporta que tingui un 40% menys de possibilitats de trobar feina que les persones amb qualificacions de nivell mig.

La taxa d'ocupació de les persones amb alts nivells de qualificació a la UE en el seu conjunt és del 84%, mentre que és del 70% per aquelles persones que tenen nivells mitjans de qualificació i del 49% per les persones amb nivells baixos de qualificació.

Així mateix, és molt menys probable que les persones amb nivells baixos de qualificació millorin les seves capacitats i participin en accions d'aprenentatge permanent. A més, les empreses que ofereixen formació al seu personal tenen una probabilitat de fallida 2,5 vegades inferior a les que no ho fan. Per últim, els sistemes educatius que proporcionen unes capacitats adequades per a tots podrien incrementar el PIB fins a un 10 % a llarg termini.

L'informe dels experts que es presenta avui conté recomanacions concretes sobre la manera de solucionar el dèficit de capacitats a Europa i està destinat als decisors polítics a nivell estatal i de la UE, les empreses, els sindicats, els proveïdors d'educació i formació i els serveis d'ocupació.

Així, demana que s'actuï en quatre àmbits principals:

- Proporcionar millors incentius als empresaris i les persones per millorar les seves capacitats, i que les inversions en capacitats siguin significatives i intel·ligents, i no només financeres.
- Obrir els àmbits de l'educació i la formació fent que les institucions d'educació i formació siguin més innovadores i que s'adaptin millor a les necessitats d'alumnes i empresaris, així com desenvolupant qualificacions pertinents que se centrin en resultats d'aprenentatge concrets.
- Oferir una millor combinació de capacitats que estigui més ben adaptada a les necessitats del mercat de treball.
- Una millor previsió de les necessitats futures en matèria de capacitats.

Els experts creuen que cadascun d'aquests àmbits està interrelacionat, de manera que totes les accions han d'abordar-se conjuntament. A més, no és responsabilitat d'un únic interessat, sinó que cal un esforç concertat de tots els implicats.

L'informe desvela que, malgrat els progressos assolits aquests últims anys, gran part dels europeus encara no estan suficientment capacitats. Quasi un terç dels europeus d'entre 25 i 64 anys d'edat no té qualificacions formals, o les té de nivell baix, i només una quarta part disposa de qualificacions d'alt nivell. A més, aquells que estan qualificats no sempre tenen les capacitats adequades que estan buscant els empresaris, fet que crea desajustos en el mercat laboral. Cal una millor combinació de capacitats transversals i específiques.

Per altra banda, el creixent atur i els desafiaments demogràfics fan encara més urgent solucionar aquest problema.

No obstant això, s'espera que es creïn uns vuitanta milions d'oportunitats de feina en el proper decenni, d'acord amb les darreres projeccions del CEDEFOP, el centre de referència de la UE per a l'educació i la formació professional. D'aquests llocs de feina, quasi set milions seran nous, i la major part d'ells requerirà una mà d'obra altament qualificada.

Antecedents

La iniciativa Noves Capacitats per a Noves Feines es va inaugurar a nivell de la UE el desembre del 2008 amb l'objectiu de crear uns ponts més sòlids entre el món de l'educació i el del treball. La primavera del 2009, la Comissió Europea va designar un grup d'experts sobre formació, capacitats i ocupació de tota la UE perquè proporcionessin un assessorament independent sobre la manera de seguir desenvolupant aquesta iniciativa en el context de la futura estratègia de reforma econòmica de la UE (Europa 2020).

Més informació

Informe d'experts: "Noves Capacitats per a Noves Feines: actuar ara": http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=en&catId=89&newsId=697&furtherNews=yes
Comunicat de premsa del CEDEFOP i nota informativa: http://www.cedefop.europa.eu/EN/news/15221.aspx // http://www.cedefop.europa.eu/EN/Files/9021_en.pdf
Noves Capacitats per a Noves Feines: Ocupació http://ec.europa.eu/social/main.jsp?catId=568&langId=en
Noves Capacitats per a Noves Feines: Educació i formació http://ec.europa.eu/education/focus/focus2043_en.htm
Vídeo de notícies: Creació de feines ecològiques http://www.tvlink.org/mediadetails.php?key=61489feda9e3758486af&title=Creating+Green+Jobs&titleleft=Employment

Leer más... Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar

Comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 08 Feb 2010 09:43:16 +0100

Aquest matí a la tertúlia del Primer Cafè, a Ràdio Estel, hem parlat de l'oportunitat de la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan. Si bé molt sovint les comissions tenen el risc de ser operacions de cara a la galeria, no crec que es pugui dir el mateix en aquest cas. Volem dir que mentre que de vegades hi ha batusses creades des d'interessos partidistes però que no interessen gaire al gruix de la població, en aquesta ocasió, la gent percep que hi ha matèria suficient perquè el Parlament faci la seva feina, i cerqui les causes i, si és el cas, depuri responsabilitats.

D'altra banda, les famílies dels bombers morts bé es mereixen la màxima atenció a l'afer, amb tots els esforços per a escatir què hi succeí i com es pot evitar que pugui tornar a passar.

Per descomptat, aquesta tasca s'ha de fer amb prou cura perquè no afecti la reputació dels cossos de seguretat de Catalunya. Cal dir que la Policia de Catalunya té un elevat prestigi i una gran capacitat resolutòria, treballant de manera absolutament professional. Una mostra de plena actualitat és aquesta notícia: Los Mossos analizaron casi medio centenar de teléfonos para solucionar el crimen de Santaló. Però és sabut que hi ha intents per desprestigiar els cossos de seguretat catalans -per part, per exemple, d'alguns jutges-.

Nota: alguns dels darrers apunts on parlem dels Mossos:

13.1.10 Incendi a Horta de Sant Joan: el saber fer tècnic i el saber fer polític

5.1.10 Codi Ètic Policial de Catalunya

16.11.09 Les persones que opinem hem de ser prou dignes per esmenar-nos

16.4.09 Indicis de greu actuació policial del CNP i d'alguns mitjans

Leer más... Comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan

Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 06 Feb 2010 21:44:34 +0100

L'Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG)promou tots els anys una programació temàtica que dóna transversalitat a tot un calendari d’accions de diferent format i tractament. La cronologia dels anys temàtics és prou explícita dels neguits i de les prioritats de l'organització:

2009 · Infraestructures i mobilitat: progrés social i econòmic
2008 · Les Claus per la internacionalització
2007 · Empresa i desenvolupament sostenible
2006 · L'ètica empresarial i les bones pràctiques
2005 · Any ADEG de les Noves Tecnologies

Anteriorment n'hem parlat en diferents apunts, i ara ho tornem a fer amb motiu de la temàtica que l'ADEG ha triat per a aquest any:

2010 · Actitud emprenedora i cultura del risc

En referència a aquesta aposta, us recomanem l'apunt d'un

Leer más... Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc

Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 06 Feb 2010 11:49:16 +0100

http://www.orikankyou.com/

[ca] Màquina que converteix el paper d'oficina en paper higiènic. Tenint en compte que un dels llocs on més paper es gasta actualment és en les oficines, vet aquí un invent que ve a donar-li un doble ús a tot aquest paper desaprofitat. Es tracta d'una màquina on hi fiques tot el paper que hauries llençat a les escombraries. La màquina s'encarrega de processar-lo i el resultat és... paper higiènic. Encara que en principi sembli una bona idea, el cert és que el reciclatge et costa uns 80.000 euros per comprar la màquina per no parlar del volum que ocupa i els 600kg de pes, així que suposo que encara haurà d'aparèixer una versió més pràctica i més barata perquè pugui generalitzar el seu ús.

[es] Máquina que convierte el papel de oficina en papel higiénico. Teniendo en cuenta que uno de los lugares donde más papel se gasta actualmente es en las oficinas, he aquí un invento que viene a darle un doble uso a todo ese papel desperdiciado. Se trata de una máquina en la que tiras todo el papel que ibas a tirar a la basura. La máquina se encarga de procesarlo y el resultado es... papel higiénico. Aunque en principio parezca una buena idea, lo cierto es que el reciclaje te cuesta unos 80.000 euros para comprar la máquina por no hablar del espacio que requiere y los 600kg de peso, así que supongo que todavía tendrá que aparecer una versión más práctica y más barata para que pueda generalizarse su uso.

[en] At Eco-Products 2009, Oriental Co., Ltd. exhibited a revolutionary recycling machine called White Goat, which makes toilet paper from shredded paper. White Goat also has a shredding machine in it. The shredded paper first goes into a hopper, where it is untangled in small batches, and its then dissolved in a pulper. Any foreign matter is removed in a tank, and the pulp consistency is adjusted. Next, the wet paper is thinned out and dried. The dry paper is wound into finished toilet rolls, which emerge from the outlet one at a time. All of these tasks are done automatically. White Goat won a top prize at the Monozukuri Nippon awards. It has patents pending, and Oriental is getting ready to release it in summer 2010.

Nota: Agraïm a David Ferré les innovacions que ens aporta.

Leer más... Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic

Jornada: Terrassa, territori socialment responsable

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 05 Feb 2010 23:07:50 +0100

Foment de Terrassa organitza la jornada: Terrassa, territori socialment responsable, que tindrà lloc el dia 12 de febrer de 2010 al mNACTEC (Rambla d’Ègara, 270 – Terrassa).
L’assistència és gratuïta però es requereix inscripció prèvia a través de l’e-mail: maria.llordella@terrassa.cat.
Objectiu:
La jornada està adreçada a empreses i administracions públiques que vulguin obtenir una visió àmplia del grau d’aplicació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), a través de:
- Els mecanismes d’implantació de la RSE de la Generalitat de Catalunya.
- El grau de permeabilitat de RSE a la comarca del Vallès Occidental.
- Els mecanismes d’aplicació de les clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa.
- Conèixer experiències d’èxit a PIMES i a microempreses del territori.

Programa
09.00 h Lliurament de documentació.
09.30 h Benvinguda i presentació de la Jornada, a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro, i del Sr. Eusebi Casanelles, director del mNACTEC.
09.45 h Ponència marc:
El cas de MRW, a càrrec del seu president, Sr. Francisco Martín Frías.
Taula rodona 1: L’aplicació de la RSE a l’administració pública
10.15 h Mesures d’impuls de la RSE des de la Generalitat de Catalunya, a càrrec del Sr. Albert Huerta, assessor de la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya.
10.30 h L’estat d’implantació de la RSE al Vallès Occidental, a càrrec del Sr. Paco Fernández, gerent del Consorci per a l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO).
10.45 h Criteris d’aplicació de Compra Pública a través de clàusules socials a l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec del Sr. Vicenç Estanyol, especialista en RSE i assessor de Foment de Terrassa, SA.
11.00 h Pausa cafè, amb cafè de Comerç Just.
Taula rodona 2: L’aplicació de la RSE a les empreses i entitats privades
11.30 h Posicionament de les empreses del Tercer Sector vers la RSE, a càrrec del Sr. Jordi Sánchez, director i president de la Fundació Bofill.
11.45 h Experiències empresarials en RSE.
15’ IIS Facility Services: a càrrec del Sr. Ramon Folch, director de RSE.
15’ Transports Davi: a càrrec del Sr. Jesús Fluriach, cap de RRHH.
15’ Egarsat: a càrrec del Sr. Sergi Riau, director d’Organització i Xarxa Territorial.
15’ Coordinació i Assessorament SL: a càrrec del Sr. Josep Maria Montserrat, soci fundador.
12.45 h Acte de lliurament de reconeixements a empreses i entitats socialment responsables a càrrec del Sr. Manuel Pérez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa.
13.15 h Cloenda
13.30 h Lunch
Presentador i conductor de l’acte: Sr. Òscar Armengol, periodista de TV3.
Font

Leer más... Jornada: Terrassa, territori socialment responsable

Ha mort una llengua. Visca les llengües!

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 05 Feb 2010 22:50:02 +0100

No fa gaire, al 2008, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, vam parlar força de Responsabilitat Social de les Empreses i la matèria lingüística. Avui tornem a reprendre el tema amb motiu d'aquesta notícia segons la qual acaba de desaparèixer una altra llengua a l'Índia. En desapareixen moltes de llengües però no sempre es té constància pública i mundial de la data exacta en què la llengua mor junt amb el seu darrer parlant.

Tal com ha manifestat el director de Survival, Stephen Corry, la desaparició dels bo hauria de servir de "recordatori perquè no es pot permetre que això passi amb les altres tribus de les illes Andaman". "Els grans andamanesos van ser, primer, massacrats i, després, exterminats amb polítiques paternalistes que van causar estralls per les epidèmies, i els van robar la seva terra i la seva independència", ha censurat Corry.

Desapareix a l'Índia la llengua bo amb la mort de la seva última parlant

La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l'Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l'organització Survival International. Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l'existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d'Andaman, al sud-est de l'Índia. "Descendents d'una de les cultures més antigues de la Terra", els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858. [llegir més]

La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.

Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l'abast i desenvolupament d'una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :

a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l'aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l'empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.

b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure's apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d'RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l'empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d'una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d'aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d'una política explícita de RSE cultural.

Leer más... Ha mort una llengua. Visca les llengües!

L'IMPEM edita el quart llibre sobre bones pràctiques de Responsabilitat Social

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 05 Feb 2010 15:35:00 +0100

Segons informa l'Ajuntament de Mataró, aquest és el quart llibre que l'IMPEM edita amb bones pràctiques de responsabilitat social i el segon centrant-se en la CONCILIACIÓ DE LA VIDA PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL atès que entén que és un aspecte prioritari pel bon funcionament de l'empresa i per una millor qualitat de vida al territori.

El treball de l'IMPEM amb les empreses dels sectors de l'hostaleria i el comerç va començar fa un parell d'anys, perquè són dos sectors amb força rotació de personal a causa dels horaris a què estan sotmesos. Per aquesta raó, sovint els costa trobar persones que vulguin treballar-hi però també que puguin treballar-hi per la disponibilitat horària que els suposa.

En un moment de canvi econòmic com el que estem vivint, es fa més evident que mai la necessitat que les empreses i les organitzacions, en general, actuen de manera responsable. L'RS (Responsabilitat Social) pot ser una oportunitat per millorar la gestió empresarial i per esdevenir més competitius en un mercat cada vegada més global. Treballar per tal de fidelitzar el personal de les empreses, tenir una bona reputació i prestigi, ser una empresa innovadora i pionera en la gestió dels recursos humans és un repte que ens platengem, sovint, totes les organitzacions. I aquests són, cada cop més, factors que prioritzen les persones que consumeixen, els que proveeixen, els equips de treball... a l'hora de triar una empresa o una altra.

Accés a la publicació PDF

Leer más... L'IMPEM edita el quart llibre sobre bones pràctiques de Responsabilitat Social

Apunts sobre el sector educatiu

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 23:28:53 +0100

Fa un any escrivíem un article per a la revista Estris sobre educació en el temps lliure i fa unes setmanes ens demanaven l'opinió sobre la conciliació de la vida familiar i laboral per a la revista de les AMPAs. I entremig hem anat fent alguna aportació discreta sobre RSE i sector educatiu.

Certament hi ha aspectes importants i rellevants de responsabilitat social aplicables al món de l'educació, ja sigui formal o informal. En aquest bloc hem parlat d'RSE i sector educatiu al voltant de conciliació, sostenibilitat, integració, voluntariat i acció social, valors, salut, recursos... I també hem parlat sovint de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU).

Us convidem a rellegir algunes de les reflexions que trobareu tant amb l'etiqueta RSU com amb la de sector educatiu, i a aportar-nos nous continguts que puguem divulgar per ajudar a introduir el nou concepte de l'RSE dins el món educatiu, tant per a la seva divulgació entre l'alumnat com per a la gestió responsable de les organitzacions educatives.

Leer más... Apunts sobre el sector educatiu

Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 22:41:53 +0100

Atès que avui hi havia vaga a Televisió de Catalunya, he fet una mica de zaping per cadenes espanyoles i he posat momentàniament una cadena que per criteri fa anys que no miro mai, Telecinco, per les seves actituds sistemàticament contràries a la llengua catalana.

Vés quina casualitat que al moment de posar-la, estaven donant un ampli tractament a una notícia sobre un comerciant de Vilanova i la Geltrú que ha portat a judici la Generalitat de Catalunya per una multa de 400 euros per no retolar en català. No cal dir que no han donat veu a altres punts de vista i que han presentat el cas com una greu manca de llibertat. Podem suposar quin ha degut ser aquests dies el tractament a la polèmica sobre els cinemes i les pel·lícules en català. No costa gaire imaginar que n'han fet un tractament extens sense donar veu als veritables afectats, els ciutadans i clients a qui se'ns imposa una llengua en el cinema i no tenim dret a poder veure el cinema en la nostra llengua, en la llengua pròpia del país.

En canvi, posaria la mà al foc que no ha donat una notícia tan greu des del punt de vista dels drets de les persones i del compliment de la llei com és la tercera sentència del Suprem contra el veto a Filologia Catalana al País Valencià, amb la qual ja són 19 les sentències favorables a la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d'oposicions, tres del Tribunal Suprem i setze del TSJ valencià. En canvi, el govern valencià ha fet cas omís de les sentències i s'ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Per quin motiu aquesta notícia sobre una actitud tan greu no surt? (fem referència a aquesta per la seva actualitat, però lògicament n'hi hauria moltes altres).

Telecinco mostra dia rere dia la seva opció política i nacional, i ho fa d'una manera molt irresponsable perquè aquestes són matèries sensibles. El que fa és promoure la incomprensió, polaritzar postures, augmentar una xenofòbia que cada cop és més present a la societat espanyola contra tot allò que soni a català.

Nota: anteriorment hem expressat les nostres opinions crítiques envers el comportament d'aquesta cadena televisiva:

17.1.10 L'Arguiñano, son pare i la División Azul

29.12.09 Deixeu-nos sols

1.12.09 Telecinco demana una il·legalitat

23.9.09 Crits de 'Viva España' a Sálvame mentre Karmele Marchante intenta entonar Els Segadors

4.8.09 Autoregulació de les cadenes televisives

22.11.08 L’ètica perduda de Tele 5

Leer más... Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia

Carta enviada al Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 19:44:03 +0100

Benvolgut Sr. Camilo Tarrazón,

El tancament dels vostres cinemes agremiats l’1 de febrer passat, en protesta per la llei que establirà la projecció de la meitat de les pel·lícules en català, em sembla una postura poc respectuosa i responsable amb el públic català.

El fet que no tinguem la llibertat d’escollir la llengua en el cinema és del tot excepcional en qualsevol democràcia actual. El públic català som un mercat comparable al danès, al suec, al finès, etc., però a diferència d’aquests, som un cas excepcional a Europa, ja que no podem veure el cinema en la nostra llengua. Deixant de banda que us perdeu una oportunitat per fer negoci amb els que subscrivim aquesta carta, us preguntem si de debò l’oposició a la llei és el que voleu per a la nostra societat: que siguem l'excepció?

Reflexiono i no trobo lògic el que defenseu: per veure cinema tenim el deure de pagar però no tenim el dret de triar sobre el que paguem. Per sort, no tots els cinemes agremiats pensen de la mateixa manera, malgrat veure’s amb l’obligació de tancar el dia 1. Per això voldria que m’informéssiu clarament dels cinemes que han impulsat aquesta decisió per no anar-hi la propera vegada mentre posin per davant els seus privilegis en detriment dels drets dels espectadors.

Per últim, us demano que considereu de nou la vostra actitud, i que en un futur immediat puguem ser tractats com a espectadors normals, i no espectadors de segona com fins ara.

Cordialment,

Josep Maria Canyelles i Pastó

Nota: aquesta carta és el model proposat des de la Plataforma per la Llengua i que trobareu aquí

Enllaços relacionats:
- Comunicat de premsa
- Estudi Plataforma Cinema
- Projecte de llei de cinema

Leer más... Carta enviada al Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya

L'Església i la contractació d'homosexuals

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 13:34:16 +0100

Els atacs del Papa, Benet XVI, al projecte de llei del Govern britànic que protegeix els homosexuals contra qualsevol tipus de discriminació han originat una onada de protestes al Regne Unit. La normativa «viola la llei natural», segons Joseph Ratzinger, ja que imposa el que considera injustes limitacions a la llibertat de les comunitats religioses. La polèmica llei no afecta directament el clergat, però en prohibir a empreses i institucions discriminar un empleat per la seva orientació sexual pot obligar les esglésies a acceptar homosexuals o transsexuals en tasques seculars com l’ensenyament. [més info]

Tot i que d'entrada considero que el Papa s'equivoca amb aquesta actitud, vull obrir un seguit de reflexions sobre dificultats a l'hora d'aplicar criteris de no discriminació laboral. I ho faré a partir de dos casos, un respecte a una organització petita i l'altre respecte a una organització ideològica.

Primer cas. Imaginem una botiga de moda, perfum, o productes exclusius destinats a un públic d'alt poder adquisitiu. Posem que hagi de contractar una única persona per a fer-hi funcions d'atenció directa al públic. La pregunta seria: té dret aquest comerç a sobredimensionar en la seva selecció aspectes vinculats a la imatge i presència dels candidats? O fins i tot, si es tracta de peces de roba femenines, a triar una noia? Estarem d'acord segurament en què depèn d'uns certs límits. Però imaginem que els sobrepassa i mostra una conducta que podem considerar no ajustada a la llei. Òbviament es tracta d'un cas diferent d'un comerç que hagi de contractar diverses persones, aquests s'ho juguen tot a una carta. Bé, es podria considerar que el que fan no és discriminar negativament a altres persones sinó que, donat que sols poden contractar una persona, fixen un perfil que s'adeqüi amb gran precisió a la seva clientela. Més enllà de la llei, dubto que èticament això pugui ser criticable, en un moment en què el comerç no solament pretén distribuir béns i serveis sinó crear un ambient on la clientela es trobi amb la màxima identificació. En aquest sentit, com si volen una noia rossa i que parli xava... Sens dubte no seria un cas d'empresa socialment responsable però no m'atreviria a dir que sigui un cas d'irresponsabilitat i de manca d'ètica.
Segon cas. Imaginem un partit polític que ha de contractar personal administratiu que té accés a informació que en molts casos pot tenir caràcter confidencial. Té l'obligació moral de fer servir un mecanisme d'intermediació laboral que li permeti triar entre les millors ofertes professionals? O pel contrari té dret moral a poder triar entre persones que comparteixin la mateixa ideologia o sensibilitat? No em tancaria en cap de les dues solucions, ja que portar gent de 'fora' també és una manera d'assegurar una millor gestió de l'ètica interna, però en absolut consideraria mancat d'ètica la selecció feta amb altres criteris. Lògicament aquesta pràctica seria altament reprovable a l'administració pública per a places funcionarials i laborals no eventuals.

En el cas de l'església es donen aspectes a considerar que fan que no es pugui posar directament en el sac de les empreses, pel fet de ser una organització ideològica. Però crec que és diferent el cas d'una organització com Cáritas (on no es podria discriminar), una estructura netament eclesial (on sí que el factor 'ideològic' hi pot tenir cabuda) i el cas intermig del professorat, el qual ha de tenir no només unes aptituds sinó unes actituds molt adequades a l'objecte de la feina a fer. Ara, d'aquí a demanar que un professor contractat per l'Església no pugui ser homosexual crec que hi ha un pas excessiu, no ajustat a l'ètica, discriminatori i que, per descomptat, hauria de ser il·legal en qualsevol cas.

Altres punts de vista????

Leer más... L'Església i la contractació d'homosexuals

Vicepresidència calcula el CO2 emès i pretén reduir i compensar

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 12:42:56 +0100

La Conselleria de Vicepresidència de la Generalitat ha decidit reduir la contaminació que genera amb el volum de viatges a l’estranger que el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira fa al cap de l’any. Concretament, segons un informe del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), el conseller va emetre el 2008 1.284 tones de CO2, de les quals el 62,1% es van provocar per desplaçaments d’avió. Després, el consum d’electricitat suposa el 35,6% de les emissions, el desplaçament amb cotxe originen el 1,2% i el consum de paper el 0,85%.

Davant aquest resultat, vicepresidència ha obert un pla per calcular, reduir i compensar aquestes emissions de gasos hivernacles i demanar un certificat que així ho acrediti. Amb aquest objectiu la consellera ha decidit eliminar completament l’ús de paper blanc i incorporar un sistema de videoconferència que reduirà els vols “de curta i mitjana distància” que aquest moment fan els caps del departament, els quals han estat molt criticats per l’oposició, però no precisament per motius ecològics sinó per la despesa que generen en un moment de crisi econòmica. [Font]

Aquesta política ja havia estat anunciada a final del 2009, en una iniciativa de la qual vam informar: 30.12.08 Vicepresidència introdueix bones pràctiques ambientals en el seu funcionament. El departament acaba de posar en marxa un Pla de Sostenibilitat

Cal donar l'enhorabona a aquesta mena d'iniciatives ja un dels límits que troba el desenvolupament de la Responsabilitat Social és la manca d'incorporació en organitzacions públiques i socials, fet que els resta capacitat d'exemplaritat i resta pressió a les empreses amb major impacte ambiental.

Però també cal indicar que la responsabilitat social és molt més que no la mera comptabilització i compensació de les emissions de CO2, aspecte que per a la majoria de les administracions no està entre els més rellevants. Amb això no volem dir que les emissions de CO2 no siguin importants per a qualsevol organització, però així com per a una indústria pot estar entre els indicadors més importants de la seva RSE, en el cas de les Administracions sovint hi ha enfocaments de l'RS molt més adequats.

Això no nega la importància de les emissions però vol apostar per una RSE estratègica, és a dir, vinculada a les característiques de cada organització i sector en contra d'una RSE concebuda com una bateria d'indicadors generalistes a aplicar com un checklist. I en el cas de la política i les administracions, em resulta més rellevant en aquest moment tot allò que es relaciona amb la legitimitat del propi sector públic i els partits polítics. Poso algun exemple entre els molts que podríem posar:

Les portes giratòries, és a dir, les persones que entren de polítics en una administració i surten com a càrrecs directius d'alguna important empresa privada després de qui sap quin joc d'interessos mutus. No critico la porta giratòria però sí que voldria transparència sobre noms, empreses, contractes...
La coherència personal dels polítics que defensen certs idearis i sovint no compleixen en l'àmbit més privat. Donat que hi ha un gran debat entre els que defensen l'escola pública i la privada, crec que seria un gran exercici de coherència saber on porten els seus fills i que s'expliqués per què una persona pot estar defensant la supremacia de l'escola pública i portar els seus fills a la privada.
O altres exemples que ja hem posat en altres ocasions com els dubtes sobre la intencionalitat recaptatòria de les multes de trànsit...

Quin és doncs el problema amb indicadors com el CO2? Senzillament que algunes administracions poden estar començant a fer servir aquests indicadors com una mostra de responsabilitat social, i de manera cosmètica ocultar o desviar l'atenció sobre els altres aspectes més rellevants. Exactament igual que algunes empreses tradicionalment han desviat l'atenció de la seva RSE mitjançant pràctiques de filantropia i acció social col·laterals.

Expressades aquestes consideracions, creiem que en el cas del Departament de la Vicepresidència, les emissions de CO2 sí que tenen una rellevància en la mesura que és una unitat que per les seves funcions porta terme una gran quantitat de desplaçaments en avió.

Tornant als aspectes crítics, també hem de manifestar que una política d'aquest tipus hauria de formar part integral i transversal de la institució i no solament d'un departament, cosa que li resta credibilitat. Si bé pot ser una manera de començar i de generar exemplaritat interna, també és evident que la intencionalitat té més a veure amb disputes internes per a apropiar-se de certs valors que en una convicció de fons. L'existència del pla RSGencat hauria de suposar una magnífica oportunitat per a abordar alguna d'aquestes qüestions amb una visió institucional que afectés a tots els departaments.

Un cop fetes totes aquestes consideracions, reiterem la nostra valoració positiva de la iniciativa i lamentem les visions periodístiques absolutament malaltes que amb la intenció de convertir en pamflet tot el que publiquen poden treure tota la càrrega positiva de la notícia i convertir-la en un dard enverinat. Així és com el diari ABC ha 'posat el color' a la notícia divulgada per Europa Press:

La toxicidad de Carod-Rovira. Josep Lluís Carod-Rovira es tóxico. Lo dice un informe de la propia Generalitat, según el cual, los viajes realizados por el vicepresidente catalán a lo largo de 2008 son la principal causa de las 1.284 toneladas de CO2 emitidas por este departamento...

Certament, potser els mitjans de comunicació necessiten més ètica i RSE que la mateixa política...

Leer más... Vicepresidència calcula el CO2 emès i pretén reduir i compensar

"El manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat"

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 04 Feb 2010 12:10:17 +0100

El canvi en l'IRPF tira per terra l'increment de les pensions: L'eliminació de la deducció dels 400 euros bruts anuals de l'impost sobre la renda -inclosa en els pressupostos de l'Estat per a aquest any i ja en vigor- s'ha menjat les alces en les pensions i els increments salarials de la majoria dels contribuents. Aquest fet ha agafat per sorpresa a molts ciutadans, especialment els pensionistes, que acaben de rebre la seva prestació corresponent al mes de gener. El Govern espanyol va aprovar un increment mitjà de les pensions de l'1% i així ho va comunicar als pensionistes. En una carta signada pel ministre Celestino Corbacho es explicaven els canvis d'aquest any i es deia textualment que "el manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat".

És molta la gent gran que pateix per arribar a final de mes i l'import de les pensions és un tema crític i sensible. M'abstindré de fer consideracions de caràcter polític, perquè no és la voluntat d'aquest bloc, però en canvi sí que diré què faria jo si em trobés en la situació del ministre. Després de pensar-ho detingudament, i atenent a criteris ètics, jo en el seu lloc presentaria la dimissió immediata per la magnitud de l'error, per la falsedat en la informació adreçada personalment, i per la manca de sensibilitat envers el col·lectiu dels afectats. Com he dit, parlo estrictament per mi, allò que jo considero que si em trobés en el seu lloc hauria de fer. Segurament hi ha molts altres elements que se m'escapen o en els quals no em toca entrar. Els partits i els governs saben valorar els impactes positius i negatius que una decisió comporta, i els aspectes ètics no sempre es posen al capdavant. I no nego que pot haver-hi altres aspectes a tenir en compte. Segurament, intentar aplicar un sistema de govern ètic generaria una gran inestabilitat, almenys en el curt termini. Per això em faig una reflexió només per a mi, i crec que des d'un punt de vista merament ètic la meva decisió seria la més adequada.

Leer más... "El manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat"

Entrevista a Salvador Guasch

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 03 Feb 2010 19:12:43 +0100

L'Associació d'Empresaris del Garraf - Penedès (ADEG) ha fet una entrevista a Salvador Guasch, vicepresident de la Comissió de Responsabilitat Social de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). L'entrevista li fan com a soci de l'ADEG i fundador d'Aula, centre especialitzat en formació empresarial de Vilafranca del Penedès.

Al final del vídeo, de 7'57", Guasch destaca la necessitat de desenvolupar una comptabilitat d'intangibles, aspecte que ha estudiat en profunditat i sobre el qual ha elaborat una proposta per a mesurar-los.

Notes:

Al 2006 vam publicar un article conjuntament amb Salvador Guasch.
Vam reproduir un article de Salvador Guasch titulat Intangibles tangibles amb motiu de la posada en funcionament de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID
Ens vam referir a Salvador Guasch amb motiu de la presentació de la Comissió d'RS de l'ACCID: Algunes coses dites en la presentació de la comissió d'RS de l'ACCID

Leer más... Entrevista a Salvador Guasch

Curs de formació per a tècnics acompanyants del procés d’implantació d'RSE a les empreses ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 02 Feb 2010 21:40:10 +0100

Les empreses que s’acullin al procés poden obtenir un percentatge addicional d’ajut

Una quarantena de persones, entre gerents i personal tècnic de 18 grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó, han participat entre els dies 26 i 28 de gener a Solsona en un curs de formació sobre Responsabilitat Social Empresarial i metodologies d’implantació de pràctiques sostenibles a les organitzacions dels territoris rurals. Les jornades formatives formen part del pla d’accions del projecte de cooperació interterritorial “Gestió Sostenible Rural. Implantació de la RSE a les empreses i entitats dels territoris Leader”, finançat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí entre els anys 2009 i 2012 i coordinat per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord Oriental de Catalunya (ADRI-NOC)

El curs, impartit a les dependències del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha anat a càrrec de l’empresa de formació i consultoria V&H Enginyers i s’ha fonamentat en la metodologia específica d’implantació de polítiques de RSE a petites i mitjanes empreses del món rural desenvolupada per la Fundació Privada Garrotxa Líder durant la passada Iniciativa Comunitària Leader Plus. En aquest context, les jornades han treballat amb profunditat el concepte de la RSE i la seva vinculació en el marc socioeconòmic actual, l’elaboració del diagnòstic de RSE a l’empresa i la definició d’un pla de mesures correctores, els paràmetres vinculats a la RSE en els àmbits econòmic, ambiental i social, i habilitats i competències personals a desenvolupar per part dels tècnics que acompanyaran les empreses dels territoris Leader en la implantació d’aquests processos.

L’objectiu del curs ha estat proporcionar als tècnics de RSE dels diferents grups d’acció local els coneixements i les eines necessàries per iniciar el procés d’implantació de polítiques de responsabilitat social a les organitzacions dels seus respectius territoris que s’acullin a un ajut Leader i voluntàriament s’adhereixin a aquesta iniciativa. En aquest marc, en la convocatòria de subvencions d’aquest any 2010, que finalitza el proper dia 13 de febrer, dotze dels tretze Gals de Catalunya ofereixen l’oportunitat d’incrementar el percentatge d’ajut a aquelles organitzacions que apliquin processos de millora en els àmbits econòmic, ambiental i social de la seva gestió.

Gestió Sostenible Rural, que es desenvoluparà entre 2009 i 2012, és un projecte de cooperació interterritorial, que pretén impulsar la sostenibilitat i la RSE de les activitats econòmiques dels territoris rurals, avançar cap a la creació de Territoris Socialment Responsables i afavorir la intercooperació i la creació de sinergies entre territoris rurals sostenible.

Per a més informació:

Oficina de Coordinació del Codi de Gestió Sostenible
Susanna Alsina/Mireia Sevillano
972 27 16 00
salsina@garrotxalider.com /msevillano@garrotxalider.com

Leer más... Curs de formació per a tècnics acompanyants del procés d’implantació d'RSE a les empreses beneficiàries d’ajuts Leader

Oportunitats empresarials en mercats pobres: Publicació de l'informe "Desenvolupament de ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 02 Feb 2010 00:48:51 +0100

L'informe Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos - Creixement empresarial i creació de valor social, elaborat pel Laboratori Base de la Piràmide a Espanya, amb el suport i col·laboració de la Càtedra Mango de RSC d'ESCI-UPF, analitza l'evolució històrica de l'activitat del sector privat en els països en desenvolupament. Efectivament, el sector privat ha demostrat que pot contribuir significativament a millorar el desenvolupament de les capes més desafavorides del planeta, encara que és necessari analitzar amb cautela les diferents estratègies empresarials d'entrada en aquests mercats per avaluar tant la seva efectivitat com la seva repercussió en la creació d' valor social i econòmic.

Amb aquesta finalitat, l'estudi presenta el Marc per a l'Avaluació d'Impacte de Negocis inclusius (Meini), una metodologia que permet avaluar la integració dels membres de la comunitat "base de la piràmide" (segment sociodemogràfic compost per la població pobra situada a l'estrat econòmic inferior, compost per 4.000 mil milions de persones) en la cadena de valor del negoci, ja que aquest és un dels aspectes crucials per aconseguir "co-crear" models de negoci inclusius capaços de generar retorns econòmics i socials. D'aquesta manera, es pretén que sigui més factible demostrar que el desenvolupament de projectes empresarials amb un objectiu i una missió social poden ser compatibles amb actuacions orientades al negoci.

Experiències empresarials. En aquest informe, s'analitzen els casos pràctics de BSH, Fundació Microfinances BBVA i Unilever Brasil. L'empresa alemanya BSH ha dissenyat l'estufa Protos, que utilitza olis vegetals i que reemplaça els sistemes de cocció en xemeneies que usen carbó, llenya o altres residus vegetals, millorant substancialment la qualitat de l'aire en els habitatges. BSH preveu vendre més de 100.000 estufes anuals l'any 2011 en els segments mitjans de la base de la piràmide.

Amb l'ànim d'ampliar l'escala i abast de les activitats de microcrèdit entre la població pobra i fer més accessibles els serveis financers a aquesta població, el grup BBVA va crear el 2007 la Fundació Microfinances BBVA. El juliol de 2009, la Fundació Microfinances BBVA tenia 421.298 clients a Amèrica Llatina i una cartera de crèdits concedits per valor de 340 milions de dòlars

Unilever Brasil va impulsar la creació del programa Rural Responsable per millorar les pràctiques i condicions laborals dels treballadors rurals de la regió de Goias després de detectar irregularitats en la seva cadena de subministrament de tomàquets. Aquest programa no només ha augmentat la fiabilitat i l'eficiència de la cadena de subministrament i enfortit la imatge d'Unilever Brasil davant la societat, sinó que també ha millorat les condicions de vida dels treballadors rurals i ha promogut pràctiques agrícoles sostenibles.

L'informe complet de l'estudi està accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en l'apartat de Publicacions / Documents de treball.

Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango d'RSC, Tel 93 295 47 10, email: silvia.ayuso @ admi.esci.es

Leer más... Oportunitats empresarials en mercats pobres: Publicació de l'informe "Desenvolupament de negocis en els països de baixos ingressos"

Oportunidades empresariales en mercados pobres: Publicación del informe “Desarrollo de ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 02 Feb 2010 00:42:40 +0100

El informe Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos - Crecimiento empresarial y creación de valor social, elaborado por el Laboratorio Base de la Pirámide en España, con el apoyo y colaboración de la Cátedra Mango de RSC de ESCI-UPF, analiza la evolución histórica de la actividad del sector privado en los países en desarrollo. Efectivamente, el sector privado ha demostrado que puede contribuir significativamente a mejorar el desarrollo de las capas más desfavorecidas del planeta, aunque es necesario analizar con cautela las diferentes estrategias empresariales de entrada en estos mercados para evaluar tanto su efectividad como su repercusión en la creación de valor social y económico.

Con este fin, el estudio presenta el Marco para la Evaluación de Impacto de Negocios Inclusivos (MEINI), una metodología que permite evaluar la integración de los miembros de la comunidad “base de la pirámide” (segmento sociodemográfico compuesto por la población pobre situada en el estrato económico inferior, compuesto por 4.000 mil millones de personas) en la cadena de valor del negocio, ya que éste es uno de los aspectos cruciales para lograr “co-crear” modelos de negocio inclusivos capaces de generar retornos económicos y sociales. De este modo, se pretende que sea más factible demostrar que el desarrollo de proyectos empresariales con un objetivo y una misión social pueden ser compatibles con actuaciones orientadas al negocio.

Experiencias empresariales. En este informe, se analizan los casos prácticos de BSH, Fundación Microfinanzas BBVA y Unilever Brasil. La empresa alemana BSH ha diseñado la estufa Protos, que usa aceites vegetales y que reemplaza los sistemas de cocción en chimeneas que usan carbón, leña u otros residuos vegetales, mejorando sustancialmente la calidad del aire en las viviendas. BSH prevé vender más de 100.000 estufas anuales en el año 2011 en los segmentos medios de la base de la pirámide.

Con el ánimo de ampliar la escala y alcance de las actividades de microcrédito entre la población pobre y hacer más accesibles los servicios financieros a esta población, el grupo BBVA creó en 2007 la Fundación Microfinanzas BBVA. En julio de 2009, la Fundación Microfinanzas BBVA tenía 421.298 clientes en América Latina y una cartera de créditos concedidos por valor de 340 millones de dólares

Unilever Brasil impulsó la creación del programa Rural Responsable para mejorar las prácticas y condiciones laborales de los trabajadores rurales de la región de Goias tras detectarse irregularidades en su cadena de suministro de tomates. Este programa no sólo ha aumentado la fiabilidad y la eficiencia de la cadena de suministro y fortalecido la imagen de Unilever Brasil ante la sociedad, sino que también ha mejorado las condiciones de vida de los trabajadores rurales y ha promovido prácticas agrícolas sostenibles.

El informe completo del estudio está accesible en la página web de la Cátedra Mango de RSC (http://mango.esci.es), en el apartado de Publicaciones/Documentos de trabajo.

Para más información pueden contactar con Silvia Ayuso, coordinadora de la Cátedra Mango de RSC, Tel. 93 295 47 10, email: silvia.ayuso@admi.esci.es

Leer más... Oportunidades empresariales en mercados pobres: Publicación del informe “Desarrollo de negocios en los países de bajos ingresos”

Darrers apunts

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 02 Feb 2010 00:10:34 +0100

Donat que les darreres setmanes no hem tingut el feed actiu, us llistem els apunts publicats, per si algun és del vostre interès:

El Manifest de l'Aliança de Primavera demana un canvi significatiu en la direcció estratègica de la Unió Europea

Reportatge a TV3 sobre empreses d'inserció: Gràfiques Icària i alberg-restaurant INOUT

Marianao, l'institut més sostenible

Ciutadans i... ciutadans

No n’he de fer res de les propietats del diputat!

¡No me interesan las propiedades del diputado!

Sessió sobre Gestió integral de Riscos i RSE. L'experiència del Banc de Sang i Teixits

Un de cada quatre catalans sap què és l'RSE

Esperit col·laboratiu

La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar

2010 · Any Internacional de Apropament de les Cultures

2010 · Any Internacional de la Diversitat Biològica

Cambres empresàries internacionals critiquen durament l'ISO 26.000

Cámaras empresarias internacionales critican duramente a la ISO 26000

L'empadronament dels immigrants

"Reparat millor que nou"

Nota de servei

Creixen les sospites sobre la grip A

L'Arguiñano, son pare i la División Azul

Arguiñano, su padre y la División Azul

Escàndol a Eco-Packaging respecte les dades del reciclatge

Escándalo en Eco-Packaging respecto los datos del reciclaje

Obama farà que els bancs retornin el diner públic invertit per a salvar-los

Més sobre el "café con piernas"

Más sobre el "café con piernas"

Apunts sobre l'empadronament a Vic

Incendi a Horta de Sant Joan: el saber fer tècnic ...

Un televisor produït per Sony s'apaga quan no el m...

Dominar la terminologia és signe de professionalit...

Per unes eleccions directes

Suma't a la llengua de signes

Els Països Catalans han concentrat el 41% dels con...

Dominar la terminologia és signe de professionalit...

La presidència de la UE pateix de manca de confian...

Manifest per l'abolició del foie-gras

Codi Ètic Policial de Catalunya

Lèxic multilingüe de la indústria

Pere Serafí, el de les 5 p: Pinta Portes Per Poc P...

Moisès Broggi, metge i humanista

"Es dubta del valor terapèutic dels vaccins"

País, ètica i lideratge

Chris Gardner, resiliència, èxit, felicitat... i f...

2010 · Any Europeu per lluitar contra la pobresa i...

Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del...

Cataluña afronta el debate sobre la prohibición de...

La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació ...

Deixeu-nos sols

"Volem la Marge Simpson amb el seu cognom de solte...

"Queremos la Marge Simpson con su apellido de solt...

11 restaurants catalans reconeguts per la seva apo...

Estudis per a aportar dades o per a generar notíci...

Toxicòlegs troben noves proves d'efectes sobre la ...

Motxilla per a vaques per frenar el canvi climàtic...

Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas / Joye...

RSE i crisi: impacte econòmic

RSE y crisis: impacto económico

La Secretaria de Política Lingüística va prenent p...

La injustícia i inequitat de la Justícia

R+D+i a Catalunya, una eina per a construir un fut...

L'ecoeficiència motiva a canviar d'electrodomèstic...

S'ha resolt el cas Haidar. Ara toca cercar solucio...

Les acadèmies de la llengua i la classe acadèmica ...

La bola de golf que alimenta

La crisi ha reduït les donacions a les ONG un 20%

Jornades: Llengua i Acollida. Responsabilitat soci...

Consultes populars i política

UNESCO Catalunya commemora el Dia Internacional de...

“Fent iogurts fem aflorar les capacitats de cadasc...

Jornada d'RSE al Raval: construïm territoris respo...

La campanya 'per un consum responsable en català' ...

El 13-D català: solidaritat i democràcia

Entrevista a Jil van Eyle, creador del Teaming

Leer más... Darrers apunts

El Manifest de l'Aliança de Primavera demana un canvi significatiu en la direcció ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 28 Jan 2010 07:00:03 +0100

El Manifest de l'Aliança de Primavera demana, a més, que es reformulen en profunditat els principis sobre els que s'assenta la "Estratègia de Lisboa", llançada el 2005

L'Aliança de Primavera es va crear amb el propòsit de propiciar una Unió Europea que posi l'economia al servei de la ciutadania i del planeta, i no a l'inrevés. Es tracta d'una campanya conjunta impulsada per quatre grans organitzacions europees de la societat civil: l'Oficina Europea de Medi Ambient, la Confederació Europea de Sindicats, la Plataforma Social Europea i Concorde.

Totes elles entenen que, com a conseqüència de la crisi econòmica actual, hem d'extreure una lliçó clara: necessitem urgentment un canvi significatiu en la direcció estratègica de la UE. Tenint en compte que els caps d'Estat i de Govern de la UE aprovaran el 2010 una nova estratègia per a la UE, l'Aliança de Primavera considera que ha arribat el moment d'influir en la direcció estratègica europea.

Organitzacions de tots els àmbits de la societat civil -inclòs el moviment de Comerç Just, les campanyes contra la pobresa i per la sanitat, les organitzacions de consumidors i representants de la comunitat científica- han expressat ja el seu suport al Manifest, on s'assenyalen 17 propostes per una UE que situï en primer lloc la ciutadania i el planeta.

Si voleu conèixer el document íntegre, consulteu la web de l'Aliança de Primavera.

Leer más... El Manifest de l'Aliança de Primavera demana un canvi significatiu en la direcció estratègica de la Unió Europea

Reportatge a TV3 sobre empreses d'inserció: Gràfiques Icària i alberg-restaurant INOUT

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 27 Jan 2010 21:33:57 +0100

Consulta el mapa web per navegar de manera totalment accessible

Capacitat laboral

Data d'emissió: Dimarts 26/01/2010

Les persones amb una discapacitat psíquica busquen l'oportunitat d'incorporar-se al mercat laboral en un context de crisi que també les afecta. També per a ells és important sentir-se útils per a la societat i necessiten la implicació d'empreses que els donin una oportunitat amb tasques que puguin assumir. Hem conegut joves que s'han format en centres especials i que han començat a treballar. Els resultats laborals són òptims, la seva autoestima creix i, a més, poden donar un cop de mà a les seves famílies.

La Laia, de 28 anys, té la síndrome de Down i treballa des de fa un any al restaurant Inout com a cambrera. La feina li encanta perquè està de cara al públic. Els seus pares, en Joan i la Vicky, expliquen que això la fa sentir millor i l'ajuda a socialitzar-se. El director del restaurant, en Ferran, diu que aquests treballadors funcionen molt bé perquè aporten un plus d'entrega i els clients ja vénen predisposats a ser servits per ells, i això fa que es creïn bones sinergies. La Laia es va formar a l'escola especial Taiga. Dels diners que guanya, en dóna un part als seus pares i amb la resta aprofita per anar al cinema o a la discoteca amb amics.

L'Esteve, de 23 anys, té una discapacitat psíquica del 60%. Fa tres anys que treballa a l'empresa Icària, d'arts gràfiques, on el 90% de la plantilla és discapacitada. Ell és cap de magatzem perquè és molt responsable i li agrada molt la feina que fa. Aquí ha fet companys i amics i, tot i que només cobra el sou mínim interprofessional, prefereix, com en la majoria de casos, treballar en aquest tipus d'empresa perquè s'hi senten més segurs. En aquest sentit, la seva mare, la Maria Isabel, demana, més que no pas ajudes de l'adminsitració, que es creïn llocs de treball per a joves com el seu fill. L'objectiu és que puguin ser independents.

Un reportatge de Laura Carulla i Oriol Fernández

http://www.tv3.cat/pprogrames/entrelinies/enlSeccio.jsp?seccio=next&item=tema&idint=3470&ordre=2
Accés directe al vídeo: http://www.tv3.cat/videos/2582659

Leer más... Reportatge a TV3 sobre empreses d'inserció: Gràfiques Icària i alberg-restaurant INOUT

Ciutadans i... ciutadans

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 27 Jan 2010 19:10:29 +0100

Us convidem a llegir l'article "Ciutadans i... ciutadans", de Lluís Guxens al Diari de Vilanova:

El senyor Albert Einstein va ser un científic extraordinari que va dur sota el braç uns avenços significatius per a la humanitat. Va ser un científic extraordinari i una persona amb una masculinitat masclista. Va fer subscriure un document a la seva esposa, també científica, pel qual es comprometia a no disputar el protagonisme del marit ni l’autoria dels estudis que, malgrat que han estat atribuïts a Einstein, van ser fruit dels treballs d’ella o d’ambdós.

A l’esposa, sense anar més enllà, se li atribueix una aportació semblant a la d’Einstein en l’elaboració de la teoria de la relativitat. Tant és així que en el conveni de divorci, el sr. Einstein es va comprometre que, si li concedien el Premi Nobel, el seu import el cediria a la seva esposa. Cosa que va fer el 1922. La seva muller es deia Mileva Maric.

A veure si ho podem dir més gràficament: si Einstein hagués dut faldilles i Maric pantalons, avui la teoria de la relativitat s’atribuiria a Maric, no en tinguin cap dubte. Risible, però és així. [continuar llegint]

Leer más... Ciutadans i... ciutadans

¡No me interesan las propiedades del diputado!

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 27 Jan 2010 08:56:21 +0100

Leemos que un diputado ha dado transparencia a sus bienes, con el objetivo de mejorar la percepción de la clase política. No seremos nosotros quienes lo criticaremos, pero aparte de que una flor no hace verano hay otras consideraciones que hacer. Y coinciden con las que hicimos hace un par de años cuando la Federación de municipios quería hacer que los alcaldes mostraran sus bienes. El artículo, titulado ¡No me interesan las propiedades de mi alcalde!, comenzaba diciendo :

La propuesta de dar a conocer públicamente los bienes de los alcaldes y alcaldesas en el marco del Código de Buen Gobierno se plantea como una medida de transparencia cuando no es más que una manera de evitar asumir la verdadera RSC del sector público además de orientar -en contra de lo que pueda parecer- a un cierre mayor de la clase política [leer artículo completo]

Véase la noticia de hoy:

Un diputado del PSOE rompe el tabú y exhibe todos sus bienes
• Juan Luis Rascón expone en su blog la declaración íntegra de ingresos y propiedades
• El parlamentario niega que quiera dar ejemplo pero defiende generalizar la medida

ALBERT OLLÉS

MADRID

Juan Luis Rascón gana unos 90.000 euros brutos al año entre su ocupación principal en Madrid, las clases universitarias que imparte como profesor asociado y los trienios correspondientes a los 17 años que trabajó para la administración de justicia como magistrado y fiscal. Aquí se incluyen también conferencias y derechos de autor y de copia por los libros publicados . Su cónyuge ingresa cerca de 50.000 euros y ambos comparten tres coches, dos casas y un local comercial de su propiedad. Dispone de cuentas corrientes y depósitos en cuatro entidades financieras, y en una de ellas tiene contratado un plan de pensiones. Juan Luis Rascón es diputado del PSOE por Córdoba en el Congreso desde el 2004 y ha decidido ser menos anónimo que la mayoría de sus compañeros de hemiciclo y publicar en su blog una lista detallada de todos sus bienes.
A diferencia de lo que sucedió el pasado octubre, cuando el BOE publicó el patrimonio de José Luis Rodríguez Zapatero y su Gabinete, pero sin concretar las propiedades ni los bienes que computan, Rascón muestra sin complejos la declaración íntegra y pormenorizada de sus posesiones. Lo que permite conocer lo que cobra exactamente por cada trabajo, la marca y el precio de los coches (dos Volkswagen y un Peugeot, todos ya pagados), el municipio en el que están construidos los inmuebles, su valor catastral, los metros cuadrados de suelo, y lo que resta del pago de la hipoteca. También se especifica el nombre de los bancos y cajas donde tiene depósitos y la cuantía de cada uno de ellos, lo que suma actualmente un montante de unos 11.000 euros. [Continuar leyendo el Periódico]

Hechas estas reflexiones tampoco quiero dejar de felicitar al diputado por la valentía de su paso, aunque sea para remover, para activar el tema y abrir el debate. Si bien es cierto que también se le puede volver en contra, ya que puestos a ser transparente, también tocaría justificar pautas de comportamiento, entre las cuales por qué dispone de tres vehículos, etc. Quizá sería más enriquecedor empezar por ahí, por explicar por qué actúa de una manera determinada y cómo justifica sus pautas.

Leer más... ¡No me interesan las propiedades del diputado!

No n’he de fer res de les propietats del diputat!

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 27 Jan 2010 08:55:46 +0100

Llegim que un diputat ha donat transparència als seus béns, amb l'objectiu de millorar la percepció de la classe política. No serem nosaltres qui ho criticarem, però a banda que una flor no fa estiu hi ha altres consideracions a fer. I coincideixen amb les que vam fer fa un parell d'anys quan la Federació de municipis volia fer que els alcaldes mostressin els seus béns. L'article, titulat No n’he de fer res de les propietats del meu alcalde!, començava dient:

La proposta de donar a conèixer públicament els béns dels alcaldes i alcaldesses en el marc del Codi de Bon Govern es planteja com una mesura de transparència quan no és més que una manera d’evitar assumir la veritable RSC del sector públic a més d’orientar-se -en contra del que pugui semblar- a un tancament més gran de la classe política [llegir article sencer]

Vegeu la notícia d'avui:

Un diputat del PSOE trenca el tabú i exhibeix tots els seus béns
• Juan Luis Rascón exposa al seu bloc la declaració íntegra d’ingressos i propietats
• El parlamentari nega que vulgui donar exemple però defensa generalitzar la mesura
ALBERT OLLÉS

MADRID

Juan Luis Rascón guanya uns 90.000 euros bruts a l’any entre la seva ocupació principal a Madrid, les classes universitàries que imparteix com a professor associat i els triennis corresponents als 17 anys que va treballar per a l’administració de justícia com a magistrat i fiscal. Aquí s’inclouen també conferències i drets d’autor i de còpia pels llibres publicats . La seva cònjuge ingressa prop de 50.000 euros i tots dos comparteixen tres cotxes, dues cases i un local comercial de la seva propietat. Disposa de comptes corrents i dipòsits en quatre entitats financeres, i en una d’elles té contractat un pla de pensions. Juan Luis Rascón és diputat del PSOE per Còrdova al Congrés des del 2004 i ha decidit ser menys anònim que la majoria dels seus companys d’hemicicle i publicar al seu bloc una llista detallada de tots els seus béns.

A diferència del que va passar l’octubre passat, quan el BOE va publicar el patrimoni de José Luis Rodríguez Zapatero i el seu Gabinet, però sense concretar les propietats ni els béns que computen, Rascón mostra sense complexos la declaració íntegra i detallada de les seves possessions. Cosa que permet conèixer el que cobra exactament per cada feina, la marca i el preu dels cotxes (dos Volkswagen i un Peugeot, tots ja pagats), el municipi en què estan construïts els immobles, el seu valor cadastral, els metres quadrats de sòl, i el que resta del pagament de la hipoteca. També s’especifica el nom dels bancs i caixes on té dipòsits i la quantia de cada un, cosa que suma actualment un import d’uns 11.000 euros. [continuar llegint al Periódico]

Fetes aquestes reflexions tampoc no vull deixar de felicitar el diputat per la valentia del seu pas, ni que sigui per moure's, per activar el tema i obrir el debat. Si bé és cert que també se li pot tornar en contra, ja que posats a ser transparent, també tocaria justificar pautes de comportament, entre les quals per quin motiu disposa de tres vehicles, etc. Potser seria més enriquidor començar per aquí, per explicar per què actua d'una manera determinada i com justifica les seves pautes.

Leer más... No n’he de fer res de les propietats del diputat!

Sessió sobre Gestió integral de Riscos i RSE. L'experiència del Banc de Sang i Teixits

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 26 Jan 2010 23:12:25 +0100

Aquesta sessió de la Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID té caràcter obert per a tothom que hi vulgui assistir, però cal confirmar la participació.

Conferència GESTIÓ INTEGRAL DE RISCOS I RSE. L’EXPERIÈNCIA DEL BANC DE SANG I TEIXITS

Dia 18 de febrer, a les 19'30h.

Ponents:

Carles Metje. Conseller de SOSTENIBILITAT, S.L. i membre de la Comissió de RS de l’ ACCID.
Isabel López. Adjunta a Direcció Gerència del BANC DE SANG I TEIXITS.
Anna Serra. Responsable de la Gestió de Riscos del BANC DE SANG I TEIXITS.

Presentació i moderador del col·loqui:

Josep Maria Canyelles. Coordinador de la Comissió de RS de l’ ACCID.

Lloc: IDEC – Universitat Pompeu Fabra
Carrer Balmes, 132. Sala 306 (Barcelona)
Ferrocarrils: Provença
Metro: Diagonal

Leer más... Sessió sobre Gestió integral de Riscos i RSE. L'experiència del Banc de Sang i Teixits

Un de cada quatre catalans sap què és l'RSE

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 26 Jan 2010 19:11:45 +0100

El coneixement de la Responsabilitat Social avança a Catalunya ja que un 25% de la ciutadania comprèn a què es refereix aquest concepte sense confondre-ho amb la filantropia. De fet, gairebé hem de considerar que la dada és sorprenent ja que si bé el concepte comença a sonar força i a força gent ja no els ve de nou, el cert és que no ha de ser fàcil per al gran públic copsar la diferència amb altres pràctiques com ara l'acció social.

Una primera conclusió seria que les empreses amb compromisos d'RSE ja tenen un camp llaurat per a procurar establir millors complicitats amb els seus públics, procurant explicar-se transparentment i llançar missatges d'RSE amb una expectativa raonablement fundada segons la qual es puguin interpretar cada cop millor pels grups d'interès i sobretot pel gran públic.

La dada a partir de la qual reflexionem surt d'una enquesta portada a terme per la Fundació Adecco a nivell estatal, amb un notícia que afirma que el 65% dels espanyols desconeix el significat d'RSE. Llegit en positiu, un 35% n'han sentit a parlar però solament un 18% saben de què estem parlant (enfront del 25% a Catalunya). De fet, com que les dades espanyoles també inclouen Catalunya, podem pressuposar que a la resta de l'Estat, el coneixement pot oscil·lar al voltant del 15%, en una mitjana que es veu empesa cap avall sobretot per Andalusia.

Si bé les dades a nivell espanyol no són tan satisfactòries com les catalanes, igualment mostren un progrés enorme i el que sorprèn és que exposin la notícia en termes negatius, sobre la gent que ho desconeix. Ja sabem que hi ha molt camí per recórrer, però un 65% de desconeixement no és ni molt menys una mala dada.

Pel que fa a la resta de països de parla catalana, sorprèn que Catalunya dobli el percentatge de persones que coneixen acuradament què l'RSE respecte a les Illes (12,5) i encara més respecte al País Valencià (11,8).

(Europa Press) El 65 per cent dels espanyols desconeix el significat de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i, de la restant que el coneix, el 17 per cent ho confon amb acció social o filantropia o centra les seves definicions en qüestions ambientals, oblidant el caràcter transversal de la mateixa, segons l'enquesta 'El ciutadà espanyol i la Responsabilitat Social Corporativa "realitzada per la Fundació Adecco.

Tot i això, els ciutadans no esperen que siguin només els governs els que donin resposta als problemes socials, sinó que exigeixen a les empreses una implicació i responsabilitat similar.

Per tot, l'estudi conclou que la xifra real de persones que entenen el concepte de RSC es situa en un 18 per cent, és a dir, són aquells que comprenen el significat des d'una perspectiva integral, sense limitar-lo a acció social o filantropia. Per sexes, les dones coneixen més aquest significat (25,2 enfront del 17,3 per cent dels homes).

Les persones entre 36 i 50 anys són les que més familiaritzades estan amb el concepte (32,6 per cent d'elles) i les que millors definicions proporcionar. El segueixen els enquestats entre 51 i 65 anys (25 per cent), els d'edats compreses entre 25 i 35 anys (23,4), els situats entre 18 i 24 (20) i, finalment, les persones de més de 65 anys, de les quals tan sols un 10 per cent va saber definir-lo correctament.

Els enquestats procedeixen de vuit comunitats autònomes: Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Aragó, País Basc i els dos arxipèlags, estant la resta de les regions espanyoles infrarepresentades. Enmig d'aquest mapa, també s'aprecien diferències significatives ja que les persones de Catalunya són les que més coneixen el concepte i les que millor ho han definit (un 25 per cent), seguides per les de Madrid (21), País Basc ( 15), Aragó (14,3), Balears (12,5), Canàries (12,1), País Valencià (11,8) i Andalusia (8,3).

Nota: aquesta reflexió s'ha publicat a Jornal.cat

Leer más... Un de cada quatre catalans sap què és l'RSE

Creixen les sospites sobre la grip A

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 26 Jan 2010 18:21:01 +0100

El periodista Iñaki Gabilondo exposa una notícia al voltant d'un possible complot de la Grip A per fer negoci.

De fet, no s'hi diu res que no hagués dit abans la monja Teresa Forcades... però el fet que siguin altres científics els que s'afegeixen a les denúncies públiques ha forçat l'Organització Mundial de la Salut a investigar-ne la veracitat.

Leer más... Creixen les sospites sobre la grip A

Esperit col·laboratiu

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 24 Jan 2010 10:27:18 +0100

L'esperit col·laboratiu és un dels nostres cavalls de batalla en els arguments que defensem respecte a la relació entre grups d'interès. Més enllà de tota la dimensió vinculada a la resolució de conflictes o a la confrontació d'interessos oposats, ens interessa especialment com la relació entre grups d'interès pot ser font d'oportunitats col·laboratives i de desenvolupament.

Però certament no és aquesta una tasca fàcil, més si tenim en compte les tradicionals desconfiances que s'han donat entre les organitzacions. Al nostre país, segurament la manca de capacitat de treballar plegats ha estat una de les raons que expliquen alguns dèficits importants en la nostra projecció. Tenim moltes pimes però poques multinacionals i, massa sovint, algunes pimes han semblat més una botiga o petit negoci que no una empresa amb voluntat de créixer i projectar-se. Un dels motius que ho expliquen també estaria en aquesta manca de capacitat col·laborativa. De voler fer-ho tot massa sols. Acceptem que és una feblesa dels catalans, com a persones, com a empreses, com a poble.

L'esperit col·laboratiu no s'improvisa sinó que ha de provenir d'una cultura en la qual es valori i estigui profundament implantat. Curiosament a Catalunya disposem d'una gran capacitat col·laborativa que es percep per exemple en la vida associativa. Si bé és cert que també es dóna el problema d'atomització, de personalismes i presidencialismes, no podem menystenir la capacitat cívica que hi ha al darrere. Tanmateix, aquesta capacitat cooperativa en la dimensió més cívica es perd quan entrem en altres àmbits de l'economia.

L'esperit col·laboratiu impregnant tots els racons

Feia dies que volia escriure sobre l'impacte positiu que m'ha produït el fet que aquest Nadal hagin aparegut algunes creacions musicals fetes en col·laboració de diferents autors. A banda del factor sorpresa, a banda de la qualitat musical i artística, a banda dels resultats econòmics, volem aprofitar aquest petit detall nadalenc per a ressaltar els valors col·laboratius que hi ha al darrere, i per positivar que des de la cultura, des dels professionals, des de les petites empreses, es facin passos no oportunistes per a enfortir aquesta cultura de la col·laboració.

Dos exemples són la cançó És un desig, d'Albert Thio & els seus amics (shuarma, beth, mazoni, gerard quintana, abras, getrudis, bardagí, masdéu):

o el Caganer d'Albert Pla & els seus amics (Estopa, Gerard Quintana, Quimi Portet, Manel, Joan miquel Oliver).

Però l'esperit col·laboratiu no pot ser només un fruit de Nadal, ha de formar part d'una estratègia concebuda per guanyar-guanyar en el mig i llarg termini. I si la col·laboració és en ella mateixa una manera de mostrar-se més responsables envers l'entorn, encara podem reblar el clau si assolim el triple win o triple guany, és a dir, estratègies col·laboratives en els quals jo hi guanyo, tu hi guanyes i l'entorn també hi surt guanyant.

El camí de la cooperació és molt rellevant com a país i és molt rellevant en una economia del coneixement. Per a aconseguir avançar-hi cal la predisposició de tots els agents, empresarials, professionals, polítics, socials. Cal que cadascú de nosaltres -com a persona, ciutadà, professional, empresa...- ens preguntem de quina manera l'esperit col·laboratiu està integrat en el nostre mapa estratègic. Quin paper atorguem a les aliances, a les relacions, a les sinèrgies... respecte a la nostra capacitat de crear valor, de gestionar el coneixement, de desenvolupar-nos... Finalment si hom no hi creu, difícilment les organitzacions hi creuran.

Leer más... Esperit col·laboratiu

L'empadronament dels immigrants

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 23 Jan 2010 19:44:03 +0100

Fa uns dies vam emetre unes reflexions sobre la qüestió de l'empadronament a Vic: Apunts sobre l'empadronament a Vic. En aquell moment van ser fetes a raig, fruit de l'oportunitat del moment, però ens reafirmem en el que hi aportàvem, introduint matisos i consideracions que lamentem veure perdudes en certs enfocaments tòpics.

Ha estat positiu introduir el debat en termes serens i respectuosos. I sempre considerant que calia complir la llei. Ara ja es disposa del punt de vista fonamentat que mancava: L'advocacia de l'Estat respon a l'Ajuntament de Vic que s'ha d'empadronar tothom, amb papers o sense. I cal agrair-ho i complir-ho. I agrair a Vic que ho hagi plantejat públicament amb transparència, ja que ara hem sabut que hi ha ajuntaments -i els que no se saben!- que porten a terme pràctiques restrictives d'amagat. Per tant, molt bé per Vic.

Però ara queda l'altra qüestió que molta gent es pregunta: si els ajuntaments estan obligats a inscriure al padró persones que hi viuen sense papers i que, en conseqüència, no poden treballar, on és la lògica de la intervenció pública i l'ordenament jurídic.

No ens estem posicionant per mesures d'expulsió ni per no inscriure'ls. Només volem fer notar que això és can pixa quan una llei diu una cosa i una altra en propicia la incoherència. O siguem més restrictius a l'entrada o donem papers per a tothom, però no podem acceptar tranquil·lament que tenim milers de ciutadans que viuen en la il·legalitat. De què treballen? D'on surten els diners per als seus serveis?

No es pot acceptar perquè entre altres coses això genera un altament irresponsable efecte de crida, i encara avui poblacions com Salt estan augmentant diàriament el seu padró. No es pot acceptar que des de la política es faci un ús interessat de la immigració, com va succeir a França quan el president Mitterrand va propiciar intencionadament que la immigració es desboqués per així propiciar un partit xenòfob que condicionés el discurs de la dreta democràtica i així treure'n rendiment electoral.

La política d'immigració hauria de ser molt més seriosa i consistent, per respecte a les persones afectades, per respecte als drets humans, per solidesa legal i seguretat jurídica de les persones i institucions que la porten a terme, i per a no fomentar actituds xenòfobes o fruit de les pors quan els actors públics no estan a l'alçada.

Els ajuntaments han d'inscriure tothom en el padró. Però tots haurien d'actuar igual, cosa que no és ara per ara. El fet que alguns ajuntaments posin condicionants genera una injustícia per a d'altres que actuen amb major neutralitat. I el poder legislatiu hauria d'introduir una major coherència en les normes. No ens agrada escoltar ara certs discursos presidencials carregats de retòrica fent una defensa dels drets humans i de la legalitat i amenaçant que no toleraran els trucs que puguin fer alguns ajuntaments. Si hi ha una cosa que no ha fet Vic és un truc. I si hi ha una cosa que fa l'estat és permetre l'existència de sense papers sense aportar-hi cap solució. Almenys, on es produeix aquesta circumstància, l'aportació de molts més recursos públics seria una manera de compensar aquests municipis i prevenir l'aparició de valors contraris a la convivència.

PD: Vic continuarà empadronant tots els immigrats però demana ajuda (inclou vídeo declaracions). Vic no aplicarà finalment la mesura anunciada. El batlle, Josep M. Vila d'Abadal, ha dit que, per més que no el compartia, acataria el dictamen del ministeri de l'Interior espanyol, segons el qual s'han d'empadronar tots els immigrats, sigui quina sigui la seva situació legal. Ara, també ha demanat al govern espanyol que hi hagi un 'ordre legal' i que doti de recursos els ajuntaments
Adrià Costa / Osona.com

PD2: Crec que l'encerta molt bé Joan Barril en aquest comentari que fa en el seu article al Periódico:

[...] Alguns plumífers que no coneixen res del món de la immigració han saltat dient que el consistori de Vic és racista. No només això: dimecres, el president del Govern va destil·lar una insospitada mala llet tot i el seu tradicional tarannà de Bambi per dir que no pensava tolerar això de Vic i que fins aquí podíem arribar. La premsa capitalina s’ha acarnissat amb els ciutaddans de Vic i per extensió també amb aquesta ciutat, que ha sabut gestionar durant molts anys la progressiva integració d’una quarta part de la seva població, i l’ha estigmatitzat dient-li a la seva gent gairebé racista.

L’animadversió per la decisió de Vic, ¿hauria estat la mateixa si no s’hagués tractat d’una població catalana? Digueu-me paranoic, però començo a pensar que s’està utilitzant frívolament la paraula racista per carregar una vegada més contra qualsevol cosa que pugui alimentar la catalanofòbia residual. ¿Racistes a Vic? Segur que n’hi ha. Com n’hi ha a Rússia, a Leganés o a El Ejido, on es van desencadenar fa uns anys verdaders pogroms contra els immigrants. I no recordo una campanya tan dura contra aquell municipi andalús com la que ara recau sobre el consistori de Vic i els seus ciutadans.

PD3: Pilar Rahola ha fet una crítica de les paraules de Zapatero:

[...] Has dicho, con la solemnidad obligada tanto por el contenido de tus palabras como por el continente donde las pronunciabas, lo siguiente: "El país que yo presido no va a consentir que por un truco de un ayuntamiento, haya seres humanos que no puedan acceder a los servicios sociales básicos". Conocedor del sentido de la propaganda, has hablado como si fueras el último mohicano de la solidaridad, the last que aguantaba la bandera. Y le has puesto todos los ingredientes: indignación, autoridad, ética. Has contribuido, así, a la brutal demonización que ha sufrido un ayuntamiento, el de Vic, que lleva más de treinta años luchando a favor de la integración de los inmigrantes, con un éxito notorio. Pero parece que tú te has quedado contento, quizás convencido de haber puesto en vereda a los aprendices de xenófobos. Todo muy bonito. Tanto, que todo suena hueco, falso y, desgraciadamente, demagógico. ¿Hablamos del país que tú presides? Pero sin las máscaras de Quico el Progre, ni la vacua grandilocuencia de las medias verdades, ni el paraguas de la corrección política. Si te preocupa el país que tú presides, Vic es el último de tus problemas. De hecho, es parte de la solución.

Veamos. El país que tú presides tiene un lío monumental con la inmigración, tanto, que no cumple sus propias leyes, para empezar la de extranjería [...]

PD4: Fragment de l'entrevista que el Periódico fa a Vila d'Abadal, alcalde de Vic:

–Parlant clar, el seu pla era no acceptar immigrants ‘il·legals’.
–És que no podem acceptar sense papers. Tenir aquí sense papers vol dir tenir gent que no pot treballar legalment. A més crea un efecte crida a altres sense papers que es juguen la vida per venir aquí. Permetre que vingui gent que no pot treballar és crear desencant i amargura perquè al cap d’uns anys veuen que no aconseguiran el que perseguien. Pel seu propi bé no els podem acceptar.

–Filantropia al marge, competeix a l’Estat i no als ajuntaments impedir que vingui immigració il·legal.
–Sí, però l’he d’atendre jo. Els immigrants són el 25% de la població de Vic. Aquest és un assumpte importantíssim per a la ciutat. Fins ara han vingut i els hem tractat bé. Queden cinc o sis anys de crisi social. I la crisi econòmica, encara que ens diguin que s’acaba, durarà tres o quatre anys. Però em preocupa sobretot la social. O ens dediquem a la immigració o tindrem guetos i extrema dreta.

–Els immigrants diuen que gràcies a ells ha crescut per exemple la poderosa indústria càrnia d’Osona i que quan feia falta mà d’obra no es va vetar mai ‘sense papers’.
–Tenen tota la raó. No se’ls va qüestionar en època de bonança i se’ls qüestiona ara. Però per poder ocupar-nos dels que són aquí necessitem que l’arribada d’immigrants tingui un final. El món no és il·limitat, la riquesa no és il·limitada, tot té un principi i un final. És dur parlar de persones en aquests termes però ho hem de fer. Si no, estem perduts.

Leer más... L'empadronament dels immigrants

2010 · Any Internacional de la Diversitat Biològica

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 22 Jan 2010 14:01:38 +0100

Responsabilitat Global se suma a la celebració d'aquest Any Internacional i col·laborarà a promoure'n el coneixement

Les Nacions Unides han proclamat 2010 l'Any Internacional de la Diversitat Biològica i la gent de tot el món està treballant per a salvaguardar aquesta riquesa natural insubstituïble i per a reduir la seva pèrdua. Ara és el moment d'actuar.

L'Any Internacional de la Diversitat Biològica és una oportunitat única per a augmentar la comprensió de la funció vital que té la biodiversitat en el manteniment de la vida a la Terra.

En les pàgines de la web especial creada per celebrar aquest Any, en què també participa la UNESCO, es pot descobrir:

- El rol important que la diversitat biològica té en les nostres vides i el que està succeint
- El que la gent en tot el món està fent per a lluitar contra la pèrdua de biodiversitat
- Quantes persones estan celebrant l'Any Internacional de la Diversitat Biològica
- Alguns dels recursos disponibles per a les celebracions

Manifest de Naess / Agenda Llatinoamericana'2010 / Informació i materials complementaris

Leer más... 2010 · Any Internacional de la Diversitat Biològica

La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 21 Jan 2010 23:04:40 +0100

La revista Temps d'AMPA de la FAPAC fa un reportatge sobre la conciliació laboral-familiar-escolar, titulat "La conciliació, encara pendent", on s'aborda el debat de la racionalització del calendari escolar que s'ha posat damunt damunt la taula. Nou calendari però el mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies?

S'hi expressa el punt de vista de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, i de Sara Berbel, directora general d'Igualtat d'Oportunitats [accés a la revista]:

La conciliació és una bona pràctica vinculada a la responsabilitat social de les empreses (RSE), però aquest estil de gestió és més complex del que pot semblar i no és fàcil de comprendre ni de generalitzar. Estem davant de pràctiques voluntàries que algunes empreses posen en marxa per a donar resposta a les demandes dels seus grups d’interès però alhora també a la nova realitat de les organitzacions. Les empreses més predisposades són aquelles més orientades a gestionar nous valors corporatius i una nova cultura organitzativa i que, pel que fa als recursos humans, volen passar de la cultura de la presencialitat a la del rendiment en un marc de gestió del coneixement. A Catalunya en tenim casos molt interessants. I també les administracions haurien de fer-ne un ús intern vinculat a la millora de la productivitat.

Però és el conjunt del teixit empresarial el que hauria de prendre consciència de la rellevància que aquestes polítiques tenen per a la mateixa competitivitat del territori, tant per a captar talent com per a apuntalar un millor desenvolupament en un marc de cohesió social.

Sovint alguns empresaris i empresàries lamenten la manca de civisme o es queixen que la capacitació acadèmica de les persones sovint no comporta uns valors de compromís i emprenedoria. La conciliació no solament permet una relació win-win en què hi guanyen les persones i l’empresa. És un triple guany o triple win en què també hi surt guanyant la comunitat en la mesura que les famílies poden assumir una millor responsabilitat en l’educació dels fills.

Leer más... La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar

2010 · Any Internacional de Apropament de les Cultures

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 21 Jan 2010 16:42:22 +0100

Responsabilitat Global se suma a la celebració d'aquest Any Internacional i col·laborarà a promoure'n el coneixement

En 2010 se celebrarà l'Any Internacional de Apropament de les Cultures. L'objectiu d'aquest Any consisteix a posar el segell de l'aproximació entre les cultures a cada política, a nivell local, nacional, regional o internacional, involucrant el major nombre de participants.

Donat el seu mandat de contribuir a erigir "els baluards de la pau en la ment dels homes" per la cooperació internacional en els seus àmbits de competència -és a dir l'educació, les ciències, la cultura i la comunicació-, la UNESCO està cridada a tenir un paper determinant en la celebració de l'Any dins del sistema de les Nacions Unides.&

Al llarg dels anys, i en particular durant l'última dècada, l'Organització ha adquirit una experiència específica i un reconeixement internacional pels seus esforços per demostrar els efectes beneficiosos de la diversitat cultural, destacant la importància dels préstecs, transferències i altres intercanvis entre cultures.

Font

Leer más... 2010 · Any Internacional de Apropament de les Cultures

Cambres empresàries internacionals critiquen durament l'ISO 26.000

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 21 Jan 2010 01:29:52 +0100

Traduïm aquesta informació apareguda a ComunicaRSE, a la qual hi volem afegir que una de les preocupacions que s'hi posa de manifest ja fou tractada en aquest blog: AENOR viola l'ISO 26000 per a engendrar una norma il·legítima:

Exclusiu
Cambres empresàries internacionals critiquen durament la ISO 26.000

Importants organitzacions empresarials internacionals van enviar aquest novembre darrer una dura carta a la Secretaria Genera d'ISO en la qual manifesten una "profunda preocupació" pel projecte de norma i consideren "molt poc probable que se'n generalitzi l'aplicació en el sector privat". Els empresaris consideren que el text és "massa complex i de difícil lectura" i que "no s'aplica a tot tipus d'organitzacions i està clarament centrat en grans empreses". Segons el seu parer, si es manté aquest esborrany el document "gaudirà de poca acceptació, la qual cosa suposaria una important decepció, tenint en compte el temps i els recursos dedicats". La carta de les patronals afegeix que "la dificultat per a entendre i aplicar la guia dissuadirà les organitzacions de tan sols abordar la qüestió de l'RSE". El text adverteix també sobre "un altre problema greu, que és el de la generalització de l'ús indegut de la ISO 26000 amb fins de certificació". A més, consideren que "donat que el benefici principal de la ISO 26000 és de caràcter social i no comercial, la versió final hauria de distribuir-se gratuïtament en format electrònic i amb un preu molt reduït en format imprès". La carta està signada, entre altres, per la Cambra de Comerç Internacional, l'Organització Internacional de empleadors, el Consell d'Empreses de l'OCDE i l'Associació Europea de PIME.

"Som conscients que la ISO està sotmesa a una pressió considerable per a finalitzar l'ISO 26000. El procés del Grup de Treball ha estat llarg i difícil i nosaltres, igual que molts altres, estem desitjant que finalitzi. Però el principal objectiu no és simplement finalitzar el document, sinó elaborar unes orientacions que siguin útils per a la pràctica de la responsabilitat social en tot tipus d'organitzacions, segons allò sol·licitat pel Comitè de Gestió en la proposta de tema d'estudi que es va presentar a Nova York ", sosté el document.

"Això requereix que el propi document sigui fàcil d'entendre i que inclogui recomanacions que la majoria dels destinataris puguin associar a les seves activitats habituals sense necessitat de l'assistència de parts alienes a l'organització com puguin ser auditors o consultors", afegeixen els empresaris en la missiva que va ser enviada amb còpia a la Secretaria Tècnica de la ISO 26000 que lideren Suècia i el Brasil.

El text planteja també el "greu problema" de la generalització de l'ús indegut de la ISO 26000 amb fins de certificació. Tot i que en el text s'afirma clarament que la 26.000 "no s'ha concebut ni resulta apropiada per a fins de certificació" i que "qualsevol oferta de certificació, o sol·licituds per a obtenir la certificació, suposaria una interpretació errònia de la intenció i el objectiu de la norma ", una simple cerca a Internet de les expressions "ISO 26.000 certification" i "ISO 26.000 audit" dóna lloc a més de 70.000 i 5.000 resultats, respectivament, que són en la seva immensa majoria ofertes per a la prestació d'aquest tipus de serveis.

"Aquesta activitat prohibida de certificació i auditoria només pot servir per malmetre la credibilitat de l'ISO, soscavar la utilitat prevista del document i, en darrer terme, crear ressentiment en la comunitat d'usuaris", adverteixen.

Els signant, actius participants del procés, són Jean Rozwadowski, Secretari General de la Cambra de Comerç Internacional (CCI), Antonio Peñalosa, Secretari General de l'Organització Internacional de empleadors (OIE),Tadahiro Asami, secretari general del Consell d'Empreses de la OCDE (BIAC), Hans Werner Müller, President de l'Associació Europea de PIME (NORMAPME), Ross Wraight, President de la Federació Internacional d'Usuaris d'Estàndards (IFAN), Richard Sykes, Secretari Executiu de l'Associació Internacional per a la Conservació Ambiental de la Indústria del Petroli (IPIECA) i Charles Bowen, Director Executiu de l'Associació Internacional de Productors de Gas i Petroli (OGP).

La carta està adreçada a Jacob Holmblad i Michael A. Smith, President i Secretari del Comitè de Gestió Tècnica (TMB) de l'Organització Internacional de Normalització (ISO) i té còpia als funcionaris de la ISO 26.000 Rob Steele, Secretari General, Jorge ER Cajazeira, President, ISO / TMB WG SR, Staffan Soderberg, Vicepresident, ISO / TMB WG SR i Jonathon Hanks, Coordinador del WG SR IDTF

Dos mesos enrere Comunicats s'havia fet ressò d'una carta del Representant del Secretari General de l'ONU per a Assumptes de Drets Humans i Empreses Multinacionals, John Ruggie qui trobava "incoherències en certs enfocaments de l'esborrany" en vincular la responsabilitat social a un concepte tan ambigu i manipulable com la "esfera d'influència".

Aquest concepte també és criticat pel sector privat. Un dels paràgrafs de la carta, que té data del 24 de novembre de 2009, sosté que "l'excessiu èmfasi en temes com ara les cadenes de subministrament i les esferes d'influència", posa de manifest que l'orientació facilitada no s'aplica a tot tipus d'organitzacions sinó que està clarament centrat en grans empreses.

Gener de 2010

Leer más... Cambres empresàries internacionals critiquen durament l'ISO 26.000

Cámaras empresarias internacionales critican duramente a la ISO 26000

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 21 Jan 2010 01:29:30 +0100

Reproducimos esta información aparecida en ComunicaRSE, a la cual queremos añadir que una de las preocupaciones que se ponen de manifiesto ya fue tratada en este blog: AENOR viola la ISO 26000 para engendrar una norma ilegítima:

Exclusivo
Cámaras empresarias internacionales critican duramente a la ISO 26000

Importantes organizaciones empresariales internacionales enviaron en noviembre último una dura carta a la Secretaría Genera de ISO en la que manifiestan una “honda preocupación” por el proyecto de norma y consideran “muy poco probable que se generalice su aplicación en el sector privado”. Los empresarios consideran que el texto resulta “demasiado complejo y de difícil lectura” y que “no se aplica a todo tipo de organizaciones y está claramente centrado en grandes empresas”. En su visión, si se mantiene este borrador el documento “gozará de poca aceptación, lo cual supondría una importante decepción, habida cuenta del tiempo y los recursos dedicados”. La carta de las patronales agrega que “la dificultad para entender y aplicar la guía disuadirá a las organizaciones de tan siquiera abordar la cuestión de la RSE”. El texto advierte también sobre “otro problema grave, que es el de la generalización del uso indebido de la ISO 26000 con fines de certificación”. Además, consideran que “dado que el beneficio principal de la ISO 26000 es de carácter social y no comercial, la versión final debería distribuirse gratuitamente en formato electrónico y con un precio muy reducido en formato impreso”. La carta está firmada, entre otros, por la Cámara de Comercio Internacional, la Organización Internacional de Empleadores, el Consejo de Empresas de la OCDE y la Asociación Europea de PYME.

“Somos conscientes de que la ISO está sometida a una presión considerable para finalizar la ISO 26000. El proceso del Grupo de Trabajo ha sido largo y difícil y nosotros, al igual que otros muchos, estamos deseando que finalice. Pero el principal objetivo no es simplemente finalizar el documento, sino elaborar unas orientaciones que sean útiles para la práctica de la responsabilidad social en todo tipo de organizaciones, según lo solicitado por el Comité de Gestión en la propuesta de tema de estudio que se presentó en Nueva York”, sostiene el documento.

“Esto requiere que el propio documento sea fácil de entender y que incluya recomendaciones que la mayoría de los destinatarios puedan asociar a sus actividades habituales sin necesidad de la asistencia de partes ajenas a la organización como pudieran ser auditores o consultores”, agregan los empresarios en la misiva que fue enviada con copia a la Secretaría Técnica de la ISO 26000 que lideran Suecia y Brasil.

El texto plantea también el “grave problema” de la generalización del uso indebido de la ISO 26000 con fines de certificación. A pesar de que en el texto se afirma claramente que la 26000 “no se ha concebido ni resulta apropiada para fines de certificación” y que “cualquier oferta de certificación, o solicitudes para obtener la certificación, supondría una interpretación errónea de la intención y el objetivo de la norma", una simple búsqueda en Internet de las expresiones “ISO 26000 certification” e “ISO 26000 audit” da lugar a más de 70.000 y 5.000 resultados, respectivamente, que son en su inmensa mayoría ofertas para la prestación de este tipo de servicios.

“Esta actividad "prohibida" de certificación y auditoría sólo puede servir para dañar la credibilidad de la ISO, socavar la utilidad prevista del documento y, en último término, crear resentimiento en la comunidad de usuarios”, advierten.

Los firmante, activos participantes del proceso, son Jean Rozwadowski, Secretario General de la Cámara de Comercio Internacional (CCI), Antonio Peñalosa, Secretario General de la Organización Internacional de Empleadores (OIE), Tadahiro Asami, Secretario General del Consejo de Empresas de la OCDE (BIAC), Hans Werner Müller, Presidente de la Asociación Europea de PYME (NORMAPME), Ross Wraight, Presidente de la Federación Internacional de Usuarios de Estándares (IFAN), Richard Sykes, Secretario Ejecutivo de la Asociación Internacional para la Conservación Ambiental de la Industria del Petróleo (IPIECA) y Charles Bowen, Director Ejecutivo de la Asociación Internacional de Productores de Gas y Petróleo (OGP).

La carta está dirigida a Jacob Holmblad y Michael A. Smith, Presidente y Secretario del Comité de Gestión Técnica (TMB) de la Organización Internacional de Normalización (ISO) y tiene copia a los funcionarios de la ISO 26000 Rob Steele, Secretario General, Jorge E.R. Cajazeira, Presidente, ISO/TMB WG SR, Staffan Soderberg, Vicepresidente, ISO/TMB WG SR y Jonathon Hanks, Coordinador del WG SR IDTF

Dos meses atrás ComunicaRSE se había hecho eco de una carta del Representante del Secretario General de la ONU para Asuntos de Derechos Humanos y Empresas Multinacionales, John Ruggie quien encontraba "incoherencias en ciertos enfoques del borrador" al vincular la responsabilidad social a un concepto tan ambiguo y manipulable como la “esfera de influencia”.

Dicho concepto también es criticado por el sector privado. Uno de los párrafos de la carta, que tiene fecha del 24 de noviembre de 2009, sostiene que "el excesivo énfasis en temas tales como las cadenas de suministro y las esferas de influencia", pone de manifiesto que la orientación facilitada no se aplica a todo tipo de organizaciones sino que está claramente centrado en grandes empresas.

Enero de 2010

Leer más... Cámaras empresarias internacionales critican duramente a la ISO 26000

"Reparat millor que nou"

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 20 Jan 2010 01:17:55 +0100

Amb la crisi econòmica certs valors de l'estalvi i la recuperació s'han accentuat per necessitat. Però, fent de la necessitat virtut, algunes persones han començat a canviar el seu estil de vida, prescindint de les despeses innecessàries i adonant-se de les futilitats de la vida quotidiana de la majoria de la ciutadania.

Per acompanyar en aquests models de vida més austera, que alhora sol ser més ecològica i més responsable, han nascut algunes iniciatives que pretenen afavorir la recuperació de materials.

Fa uns dies, per exemple, Espai Terra de TV3 va emetre un reportatge sobre el taller d'autoreparació Reparat millor que nou (el trobareu al següent vídeo a partir del minut 7:38)

Aquest bloc creat per la campanya Millor que nou, 100% vell pretèn mantenir-vos informats de totes les activitats que duem a terme i establir un punt més de contacte per la ciutadania i els establiments.

"Reparat millor que nou" us ofereix tallers gratuïts i assessorament diari per tal que us pugueu arreglar aquells objectes i aparells que ja no us funcionin. El servei a domicili del Reparat millor que nou us facilita el transport a les nostres instal·lacions i/o l'arranjament in situ dels objectes de fusteria que vulgueu arreglar, restaurar o posar a punt.

Ens trobareu al C. Floridablanca, 132 de Barcelona.
Pots trucar-nos al 934 242 871 o bé enviar-nos un correu electrònic a reparat@millorquenou.cat

Leer más... "Reparat millor que nou"

Nota de servei

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 19 Jan 2010 22:56:15 +0100

Hem detectat que fa uns dies que el feed d'aquest blog està fallant. Estem mirant de solucionar-ho. Mentrestant, segurament no rebeu els apunts que anem publicant-hi. Us preguem disculpes.

Leer más... Nota de servei

Collaboratio ::

Feed has moved

Encontre Pimes responsables

Dèficit de coneixement de l’anglès i mala pràctica docent

Èxits i expansió d'una pime compromesa amb la sostenibilitat

Éxitos y expansión de una pyme comprometida con la sostenibilidad

Newsletter de gener 2010

Establiments xinesos i final feliç

Supermercados no, gracias" y otras consideraciones

Presentación Newsletter

Presentació Newsletter

“Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral

La producció ecològica europea ja té nova etiqueta

"Supermercats no, gràcies" i altres consideracions

Vall d'Aran, divisió territorial i responsabilitat social

Caldria que totes les parts assumissin el coratge de pensar en el termini mitjà i llarg

Experts en capacitats i ocupació diuen que és hora d'actuar

Comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan

13.1.10 Incendi a Horta de Sant Joan: el saber fer tècnic i el saber fer polític 5.1.10 Codi Ètic Policial de Catalunya 16.11.09 Les persones que opinem hem de ser prou dignes per esmenar-nos 16.4.09 Indicis de greu actuació policial del CNP i d'alguns mitjans

Any ADEG 2010: Actitud emprenedora i cultura del risc

Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic

Jornada: Terrassa, territori socialment responsable

Ha mort una llengua. Visca les llengües!

L'IMPEM edita el quart llibre sobre bones pràctiques de Responsabilitat Social

Apunts sobre el sector educatiu

Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia

Carta enviada al Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya

L'Església i la contractació d'homosexuals

Vicepresidència calcula el CO2 emès i pretén reduir i compensar

"El manteniment del seu poder adquisitiu queda plenament garantit i millorat"

Entrevista a Salvador Guasch

Curs de formació per a tècnics acompanyants del procés d’implantació d'RSE a les empreses ...

Oportunitats empresarials en mercats pobres: Publicació de l'informe "Desenvolupament de ...

Oportunidades empresariales en mercados pobres: Publicación del informe “Desarrollo de ...

Darrers apunts

El Manifest de l'Aliança de Primavera demana un canvi significatiu en la direcció ...

Reportatge a TV3 sobre empreses d'inserció: Gràfiques Icària i alberg-restaurant INOUT

Data d'emissió: Dimarts 26/01/2010

Ciutadans i... ciutadans

¡No me interesan las propiedades del diputado!

Un diputado del PSOE rompe el tabú y exhibe todos sus bienes

No n’he de fer res de les propietats del diputat!

Un diputat del PSOE trenca el tabú i exhibeix tots els seus béns

Sessió sobre Gestió integral de Riscos i RSE. L'experiència del Banc de Sang i Teixits

Un de cada quatre catalans sap què és l'RSE

Creixen les sospites sobre la grip A

Esperit col·laboratiu

L'empadronament dels immigrants

2010 · Any Internacional de la Diversitat Biològica

La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar

2010 · Any Internacional de Apropament de les Cultures

Cambres empresàries internacionals critiquen durament l'ISO 26.000

Cámaras empresarias internacionales critican duramente a la ISO 26000

"Reparat millor que nou"

Nota de servei

13.1.10 Incendi a Horta de Sant Joan: el saber fer tècnic i el saber fer polític

5.1.10 Codi Ètic Policial de Catalunya

16.11.09 Les persones que opinem hem de ser prou dignes per esmenar-nos

16.4.09 Indicis de greu actuació policial del CNP i d'alguns mitjans