Collaboratio :: News

Innovación social en procesos domésticos

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 17 May 2012 09:51:50 +0100

Cosas ... de las que nadie quiere hablar

Hoy voy a hablar de innovación socialmente responsable en procesos domésticos. Entre los muchos aspectos que podríamos abordar para solucionar problemas domésticos con un enfoque ético / sostenible / RSE, entraré en dos que hace tiempo que me costaba comprender cómo es que nadie los abordaba.

Ambos hacen referencia a la gestión doméstica diaria, el primero es más ambiental y el segundo es más escatológico. Si hoy hablo de ello es porque acabo de recibir un mensaje donde se me informa de la creación de un recurso web que permitirá solucionar el primer tema. Si tienen éxito, les propondré que intenten a continuación abordar el segundo tema!

1ª propuesta

Cada día recibimos un montón de cartas, tanto de publicidad como facturas. Las compañías de servicios nos proponen la facturación electrónica. Pero yo, a pesar de tener una sensibilidad ambiental, he desistido de pedir facturas digitales porque resulta que te envían un correo donde te dicen que la las tienes disponibles... Yo voy liadísimo con la gestión de mi tiempo, sólo faltaría que cada vez tuviera que entrar en la web, contraseña, recordar pestañas, etc... La factura electrónica significa que me envíen la factura, un pdf. No que me hagan hacer el trabajo a mí. Otra cosa es que estén disponibles en la web, que eso está bien.

Un poco me recuerda cuando en los cajeros automáticos, en la primera oleada de sensibilidad ambiental, te preguntaba si querías impresión del papel con el saldo, o no. Te decían que si optabas por no imprimir salvarías árboles! Pero te obligaban a tener que volver a entrar de nuevo para saber tu saldo. Finalmente, la conciencia ambiental decaía, lamentando la falta de inteligencia de los programadores que no sabían sino oponer las dos opciones. Finalmente, al cabo de unos meses apareció la tercera opción: no imprimir pero ver el saldo en pantalla. En el fondo estamos hablando de cómo integrar los dos requerimientos: ambiental y calidad de gestión para el cliente.

Vuelvo a la facturación electrónica. Jordi Alvinyà nos presenta una iniciativa que han desarrollado: www.clickpost.com. Se trata de un servicio gratuito online que recibe, gestiona y archiva permanentemente, todo de forma automática, la correspondencia comercial que todos recibimos en casa en papel (facturas de la luz, el gas, el teléfono ... etc.), que en general se nos amontonan y no tenemos nunca tiempo de revisar y clasificar. Son documentos que en muchos casos necesitaremos un día u otro, ya sea para la declaración de la renta o por reclamaciones o identificaciones ante nuestros proveedores. Con Click Post podrá incluso controlar más fácilmente su gasto. Todavía no lo he probado pero estoy seguro que puede hacer un buen servicio. Parece un buen servicio, muy sencillo, intuitivo y práctico. Dicen que con Click Post ayudamos a aminorar el impacto ambiental de la tala de árboles: menos papel = más árboles! Me alegro mucho y finalmente podré hacer uso de la facturación electrónica. No puedo evitar, sin embargo, lamentar que algunas empresas todavía sigan trabajando las soluciones ambientales como opuestas a otras necesidades sociales, como la gestión del tiempo.

2ª propuesta

He dicho que ésta tenía un carácter escatológico, y es que va sobre el acto de orinar en los lavabos domésticos. Más en concreto, de cómo lo hacemos los especímenes de sexo masculino. Las tazas del WC no están concebidas para los hombres, y al orinar a una cierta distancia (que se incrementa para las personas altas) es inevitable salpicar aunque sean microgotas aparentemente imperceptibles.

¿Es este un tema fuera de las materias de RSE? ¡En absoluto! Las consecuencias de lo que cuento son: malos olores, falta de higiene, necesidad de limpiar más a menudo, más detergente, más dolores lumbares, más tiempo, más tensiones familiares... Si las empresas fabricantes de soluciones para las evacuaciones humanas no han entrado a buscar una solución a esta materia es porque tradicionament los diseñadores han sido hombres y quien ha asumido la limpieza doméstica mujeres. ¿Exagero? Consulte a su alrededor si lo que digo supone o no un "tema".

Ahora la pregunta es ¿cuando Roca, Sangrà, etc. dejarán de fabricar tazas y pasarán a proveer soluciones para la micción masculina y otras evacuaciones de las familias del siglo XXI? La innovación requiere de entrada cambiar la función para una misión. Y si queremos hacer innovación social requiere atender los intereses y inquituds de todas las partes, incluso en aspectos que, por pudor, nadie habla. Pues hablemos de ello que ya toca! Fuera tabúes y abordamos la innovación en todos los campos.

A veces, parece que hablar de estas materias esté vetado. Hoy he aprovechado la oportunidad de envolverlo con la primera propuesta, y así me he permitido de soltar la otra. Puestos a hacer, ya muestro alguna innovación (básicamente de calidad pero también ambiental) en la materia. Ahora sólo hace falta que se añada la innovación social:

Un sector en el que se puede innovar

Recorto de lo que dice el amigo Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto):

Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.

Y para aquellos incrédulos de poca fe en mis palabras iniciales... cuando dije “en google se programan hasta los wc”...

Aquí teneis colgado en la pared a una altura adecuada, el programador, si vais leyendo detenidamente vereis que se puede ajustar la temperatura del agua, su presión el tiempo de “riego”... y un montón de útiles parámetros para el fin...

Otra innovación que ya incorpora la visión social sería esta, concebida para diferentes edades de las personas usuarias, pero parece que solo se dirige a pompis de clase alta:

Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...

Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...

El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",

Por cierto, lo que ya no me atrevo a tocar, es un enfoque ambiental: el papel higiénico. Se trata de una solución exclusivamente occidental ... Ni en África ni en Asia Oriental se utiliza. Los que están acostumbrados al chorrito de agua no comprenden que usamos un sistema tan poco higiénico como el papel.

Y finalmente, recordaremos una propuesta para disminunir el consumo de combustible, que no sabemos como acabó: La compañía de vuelos japonesa All Nippon Airways (ANA) ha puesto a prueba un nuevo sistema de ahorro de carburante desde primero de octubre. Se trata de ahorrar peso en sus aparatos invitando a sus pasajeros a orinar antes de embarcar. Lo podéis leer en 08:10:09 embarquen meados, por favor!

Versió en català

Continue reading Innovación social en procesos domésticos

Reus (1 de juny): II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 17 May 2012 06:26:10 +0100

II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

La Jornada de l'ACCID té la intenció de celebrar-se cada dos anys, coincidint amb els anys en que no hi hagi Congrés

L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (FCEE) de Reus organitzen la II Jornada de Comptabilitat i Direcció.

“Gestió empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme” La Jornada té com a objectiu ser un punt de trobada de professionals i potenciar la divulgació de coneixement en temes tan actuals com la valoració d’empreses, la comptabilitat de gestió i pública, les noves tecnologies, entre d’altres.

Se celebrarà el 1 de juny de 2012 a la FCEE URV de Reus. Tindrà una durada d’un matí i s’hi realitzaran 2 conferències plenàries i 10 tallers sobre temes d’actualitat i d’interès per als professionals de la comptabilitat i la direcció d’empreses.

Com ja vam indicar en aquest bloc, una de les sessions tractarà sobre la responsabilitat social:
"El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat" dins la Jornada de l'ACCID a Reus

En aquesta nova edició participaran membres tan representatius com: Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona, Carles Pellicer, alcalde de l’Ajuntament de Reus, Antoni Pont, President d’honor de Borges, Josep Graset, President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona, entre altres.

Igualment, els informem de que l’ACCID disposarà d’un servei d’autocar pel desplaçament Barcelona-Reus i tornada. L’autocar sortirà del carrer Balmes 132, davant l’edifici IDEC a les 07:30h i tornarà a les 17:30h al mateix lloc. El preu del servei son 10€ (iva inclòs). Si us interessa podeu enviar un mail a ana.quesada@accid.org confirmant la reserva.

link a la web de la jornada

Continue reading Reus (1 de juny): II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

Innovació social en processos domèstics

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 16 May 2012 09:03:30 +0100

Coses... de què ningú vol parlar

Avui parlaré d'innovació socialment responsable en processos domèstics. Entre els molts aspectes que podríem abordar per a solucionar problemes domèstics amb un enfocament ètic / sostenible / RSE, entraré en dos que fa temps que em costava de comprendre com és que ningú els abordava.

Tots dos fan referència a la gestió domèstica diària, el primer és més ambiental i el segon és més escatològic. Si avui en parlo és perquè acabo de rebre un missatge on se m'informa de la creació d'un recurs web que permetrà solucionar el primer tema. Si se'n surten, els proposaré que intentin tot seguit abordar el segon tema!!

1a proposta

Cada dia rebem un munt de cartes, tant de publicitat com factures. Les companyies de serveis ens proposen la facturació electrònica. Però jo, malgrat tenir una sensibilitat ambiental, he desistit de demanar factures digitals perquè resulta que t'envien un correu on et diuen que la les tens disponibles... Jo tinc el temps colladíssim, només faltaria que cada cop hagués d'entrar al web, contrassenya, recordar pestanyes, etc... La factura electrònica vol dir que m'enviïn la factura, un pdf. No que em facin fer la feina a mi. Una altra cosa és que estiguin disponibles al web, que això està bé.

Una mica em recorda quan als caixers automàtics, en la primera onada de sensibilitat ambiental, et demanava si volies impressió del paper amb el saldo o no. Et deien que si optaves per no imprimir salvaries arbres! Però t'obligaven a haver de tornar a entrar-hi de nou per saber el teu saldo. Finalment, la consciència ambiental dequeia, tot lamentant la manca d'intel·ligència dels programadors que no sabien sinó oposar les dues opcions. Finalment, al cap d'uns mesos va aparèixer la tercera opció: no imprimir però veure el saldo en pantalla. En el fons estem parlant de com integrar els dos requeriments: ambiental i qualitat de gestió per al client.

Torno a la facturació electrònica. En Jordi Alvinyà ens presenta una iniciativa que han desenvolupat: www.clickpost.com. Es tracta d’un servei gratuït online que rep, gestiona i arxiva permanentment, tot de forma automàtica, la correspondència comercial que tots rebem a casa en paper (factures de la llum, el gas, el telèfon... etc.), que en general se’ns amunteguen i no tenim mai temps de revisar i classificar. Són documents que en molts casos necessitarem un dia o altre, ja sigui per a la declaració de la renda o per reclamacions o identificacions davant dels nostres proveïdors. Amb Click Post podreu fins i tot controlar més fàcilment la vostra despesa. Encara no l'he provat però estic segur que pot fer un bon servei. Semba un bon servei, molt senzill, intuïtiu i pràctic. Diuen que amb Click Post ajudem a minorar l’impacte ambiental de la tala d’arbres: menys paper = més arbres! Me n'alegro molt i finalment podré fer ús de la facturació electrònica. No me'n puc estar, però, de lamentar que algunes empreses encara continuïn treballant les solucions ambientals com oposades a altres necessitats socials, com la gestió del temps.

2a proposta

He dit que aquesta tenia un caràcter escatològic, i és que va sobre l'acte d'orinar als lavabos domèstics. Més en concret, de com ho fem els especímens de sexe masculí. Les tasses del WC no estan concebudes per als homes, i en orinar a una certa distància (que s'incrementa per a les persones altes) és inevitable que s'esquitxi encara que siguin microgotes aparentment imperceptibles.

És aquest un tema fora de les matèries d'RSE? En absolut! Les conseqüències del que explico són: males olors, manca d'higiene, necessitat de netejar més sovint, més detergent, més dolors lumbars, més temps, més tensions familiars... Si les empreses fabricants de solucions per a les evacuacions humanes no han entrat a cercar una solució a aquesta matèria és perquè tradicionament els dissenyadors han estat homes i qui ha assumit la neteja domèstica dones. Que exagero? Pregunteu al vostre voltant si el que dic suposa o no un "tema".

Ara la pregunta és quan Roca, Sangrà, etc. deixaran de fabricar tasses i passaran a proveir solucions per a la micció masculina i altres evacuacions de les famílies del segle XXI? La innovació requereix d'entrada canviar la funció per una missió. I si volem fer innovació social requereix atendre els interessos i inquituds de totes les parts, fins i tot en aspectes que, per pudor, ningú en parla. Doncs parlem-ne que ja toca! Fora tabús i abordem la innovació en tots els camps.

De vegades, sembla que parlar d'aquestes matèries estigui vetat. Avui he aprofitat l'oportunitat d'embolcallar-lo amb la primera proposta, i així he deixat anar l'altre. Diuen que els catalans som donats a l'escatologia. Deu ser per allò del cagatió... En tot cas, posats a fer, ja mostro alguna innovació (bàsicament de qualitat però també ambiental) en la matèria. Ara sols cal que s'hi afegeixi la innovació social:

Sens dubte aquest interlocutor es va quedar bocabadat de contemplar que en els HeadQuarters de Google del Silicon Valley es programa fins a la tassa del vàter .. Va ser un dels invents per atraure talent jove... (això juntament al bon menjar gratuït per esmorzar, dinar i sopar)... Ho il·lustraré gràficament (per primera vegada en públic d'ençes que el immortalitzi el 2005). Això podria semblar una "tassa normal" (de les americanes, sistema d'aigua va diferent):

Si ens acostem vas, veurem ràpidament que no. Que no és una tassa "normal". I que igual que l'ordinador fins té "energy saver".

I per a aquells incrèduls de poca fe en les meves paraules inicials ... quan vaig dir "a google es programen fins als wc" ...

Aquí teniu penjat a la paret a una altura adequada, el programador, si aneu llegint detingudament veureu que es pot ajustar la temperatura de l'aigua, la seva pressió el temps de "reg" ... i un munt de útils paràmetres per al cap ...

Un sector en el qual es pot innovar

Retallo del que diu l'amic Andreu Veà: Sin duda este interlocutor se quedó pasmado de contemplar que en los HeadQuarters de Google del Silicon Valley se programa hasta la taza del water... Fue uno de los inventos para atraer talento joven... (ésto juntamente a la buena comida gratuita para desayunar, comer y cenar)... Lo ilustraré gráficamente (por primera vez en público desde que lo inmortalicé en 2005). Esto podría parecer una “taza normal” (de las americanas, sistema de agua va distinto):

Si nos acercamos vas, veremos rápidamente que no. Que no es una taza “normal”. Y que al igual que el ordenador hasta tiene “energy saver”.

Una altra innovació que ja incorpora la visió social seria aquesta, concebuda per a diferents edats de les persones usuàries, però sembla que solament s'adreça a pompis de classe alta:

Inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Ajusta la taza a cualquier tamaño...

Pueden llegar a pensar que estoy un poco obsesionada con estos complementos fundamentales del cuarto de baño. Pero nada más lejos de eso. Ocurre que si se avanza tecnológicamente en estos dispositivos, por llamarlos de alguna manera, también debemos comunicarlo como hacemos con un televisor 3D ó un tablet que mejora el iPAD. Y ahora resulta que los diseñadores coreanos il-seop so + hanbi jung, jaeyoung heo, hyungkyun jung, han creado un inodoro con tapa universal ajustable que se adapta al tamaño del trasero de cualquier persona, sea niño o adulto. Y la universalización de la tapa del inodoro creo que tiene su importancia ¿digo yo?, como la tendría un cargador universal para los teléfonos móviles. Pero se han conseguido antes con un WC, ¿que le vamos a hacer?...

El Beetle´s Wing (Escarabajo con alas) como así se llama el inodoro, es un retrete doméstico que puede ser perfectamente compartido por hombres y mujeres y por los niños, por pequeños que estos sean, porque la tapa del WC se ajusta automáticamente a la medida ideal de cada persona con solo pisar un pedal. Cuando un hombre necesita orinar solo debe presionar ligeramente la palanca y la tapa se abre en dos alas, una a cada lado, sin que el señor deba tocarla con las manos. Y si el niño se sienta para hacer su necesidad, puede ajustar la tapa adaptando el tamaño a su tierno culito, sin que corra el peligro de caer dentro del inodoro con el consiguiente susto del pequeño y de mamá. Por las imágenes podemos ver que cualquier persona puede usar el asiento del inodoro con el tamaño adecuado a sus justas proporciones anatómicas con la consiguiente comodidad y relajamiento que facilita los procesos biológicos.
"Los 10 inodoros top de alta tecnología solo para millonarios"
"Robot inodoro Toto que te ayuda en el ahorro de agua de la cisterna",

Per cert, el que ja no m'atreveixo a tocar, és un enfocament ambiental: el paper higiènic. Es tracta d'una solució exclusivament occidental... Ni a l'Àfrica ni a l'Àsia Oriental se'n fa servir. Els que estan acostumats al rajolí d'aigua no comprenen que fem servir un sistema tan poc higiènic com el paper.

I finalment, recordarem una proposta per a dismunir el consum de combustible, que no sabem com va acabar: La companyia de vols japonesa All Nippon Airways (ANA) ha posat a prova un nou sistema d'estalvi de carburant des de primer d'octubre. Es tracta d'estalviar pes en els seus aparells convidant als seus passatgers a orinar abans de embarcar. Ho podeu llegir a 08.10.09
Embarquin pixats, sisplau!

Continue reading Innovació social en processos domèstics

La Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona obren un web per a Rio+20

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 14 May 2012 10:28:28 +0100

La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han obert el portal web www.riomes20.cat amb l'objectiu que sigui l'aparador de Catalunya a la Conferència per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides Rio+20, que se celebrarà a Rio de Janeiro aquest mes de juny. El portal està operatiu des del 9 de maig i es mantindrà obert fins a finals d'any.

El nou web neix amb la voluntat d'esdevenir l'eix fonamental de comunicació de la Conferència per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides Rio+20 a Catalunya, i apropar tant a la ciutadania com a tots els actors interessats la informació més rellevant de la Cimera de la Terra, que se celebrarà del dia 20 al 22 de juny. Aquest web, més enllà de mostrar el treball conjunt de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, pretén aglutinar tota la informació que vagi generant Catalunya al llarg de la cimera, així com tota la documentació i notícies preparatives de la Conferència i les que en resultin de la mateixa.
En aquest sentit, el nou portal té un potent caràcter participatiu, tant per la seva presència en les xarxes socials (Twitter i Facebook) com per la creació d'espais específics on "fer-se sentir" enviant missatges, fotografies i fins i tot vídeos. D'aquesta manera, es vol recollir la percepció i els interessos de la ciutadania i fer-los visibles a Rio+20. El web està programat per garantir la navegabilitat i la correcta visualització per a tots els dispositius amb capacitat de navegació, inclosos mòbils i tablets.

El web riomes20.cat dóna les claus per implicar a la ciutadania, amb un vídeo de presentació que pretén apropar a la població als reptes socials, ambientals i econòmics del present, els quals seran motiu de debat en la Cimera de la Terra Rio+20. Dades com les següents: "1 de cada 5 persones viu amb menys de 1,25€ al dia", "7.000 milions de persones habiten la Terra l'any 2012; 9.000 milions l'habitaran al 2050", "1/3 part de les espècies en perill d'extinció", sumades a les intervencions de ciutadans anònims; són una crida a la reflexió com a societat. El vídeo també inclou la intervenció de Lluis Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Marta Subirà, Directora de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya; Joan Puigdollers, Diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; i d'Antoni Vives, Tinent d'Alcalde d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona.

El nou portal riomes20.cat convida a compartir experiències per promoure una economia verda i superar els reptes ambientals, socials i econòmics de la nostra societat.

Font: Sostenible.cat

Continue reading La Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona obren un web per a Rio+20

Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 13 May 2012 21:59:11 +0100

Encara s'hi poden fer al·legacions e incorporar noves idees fins al 15 de JUNY del 2012

Aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.

Des d’una perspectiva climàtica aquest Pla és una part molt significativa de la planificació en matèria de política climàtica. Cal tenir present, no obstant, que el Pla no inclou d’altres aspectes del canvi climàtic com ara les emissions de gasos d’efecte hivernacle no vinculades a l’energia, l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...), l’adaptació als impactes del canvi climàtic o el desenvolupament de models climàtics regionals, que d’acord amb el Pla de Govern 2011-2014 seran objecte de tractament en el Pla de Mitigació i l’Estratègia d’Adaptació.

L’energia té una estreta relació amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econòmica, social, d’equilibri territorial i ambiental). La seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són, sens dubte, factors crucials per al desenvolupament econòmic. D’altra banda, és evident que moltes de les formes de producció i consum d’energia poden reduir la sostenibilitat ambiental.

En els pròxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la seguretat i la qualitat del subministrament energètic; establir un model energètic competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir el consum dels combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia, per arribar a un model català de generació i consum d’energia que sigui sostenible i que contribueixi a l’objectiu europeu de descarbonització de l’economia.

Font: gencat.cat

Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 [PDF, 15,79 MB.]
Document provisional per sotmetre al tràmit d'informació pública d'acord amb el que preveu l'article 23 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.
Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 [PDF, 6,13 MB.]

13.9.10 Aprovada l'Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

Continue reading Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

L’empobriment afecta a amplis sectors de la població catalana

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 13 May 2012 20:57:47 +0100

Lluitem contra la gana. Font: Barcelona.cat (Flickr)

ECAS inicia la publicació d’un informe periòdic comparatiu de la realitat socioeconòmica a Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea. A la primera edició, els indicadors reflecteixen com la crisi està afectant a tots els racons del país.

Llegir a xarxanet.org

Continue reading L’empobriment afecta a amplis sectors de la població catalana

Avui repotatge sobre la Nova Pobresa al programa Latituds

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 13 May 2012 08:49:38 +0100

Diumenge 13 de maig a les 18.20 al Canal 33
– reemissions dimarts 15 de maig a les 16.50 i a les 00.20, i divendres 16 a les 12.30, al Canal 33.
I pel canal 3/24: Diumenge 20 de maig, a les 15.30.

Una nova pobresa, poc visible, creix de manera alarmant a la nostra societat. Afecta, sense miraments, ciutadans que fa poc tenien condicions de vida suficients per viure bé.

» Veure més

Continue reading Avui repotatge sobre la Nova Pobresa al programa Latituds

Ashoka busca emprenedors a Catalunya

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 12 May 2012 18:26:32 +0100

Ashoka, la major xarxa global d'emprenedors Socials, busca persones a Catalunya i a l'Estat espanyol que s'estiguin enfrontant a importants problemàtiques i reptes socials, posant en pràctica solucions innovadores, i atacant les causes, i no les conseqüències, d'aquestes problemàtiques.

Quin tipus de candidats/es busca Ashoka?

Persones amb una solució innovadora amb el potencial de canviar els patrons i les regles del joc. Pot ser una nova perspectiva d'afrontar un problema o una estratègia eficaç per enderrocar barreres existents a una solució ja existent.
Amb molta creativitat per a la resolució de les dificultats típiques en la implementació de solucions noves
Amb una trajectòria emprenedora que mostri la capacitat de la persona de concretar idees en accions.
Que el seu objectiu sigui maximitzar l'impacte social
Amb una ètica inqüestionable

Què ofereix Ashoka als emprenedors seleccionats?Ashoka ofereix espais de coordinació estatal i internacional que obren la possibilitat als Emprenedors Socials de col·laboracions i aliances amb altres Emprenedors de la xarxa d'Ashoka. Igualment es promou la col·laboració amb altres socis, que els puguin donar suport tècnic i professional per maximitzar l'impacte social.En aquells casos en què es considera necessari, Ashoka ofereix també un estipendi (suport econòmic), durant tres anys, per ajudar els Emprenedors a consolidar i difondre la seva innovació social.Aquest any estem centrant els nostres esforços en la recerca d'innovacions en el camp de l'ocupació i la salut. Molts Emprenedors Socials de la xarxa global d'Ashoka ja estan desenvolupant innovacions en aquests camps en altres països.

Aquí van alguns exemples inspiradors:

Frank Hoffman, a Alemanya, està optimitzant els recursos de la sanitat pública del seu país en el diagnòstic del càncer de mama. Frank ha desenvolupat una tècnica d'exploració tàctil, que duen a terme dones invidents, que ha demostrat ser més eficaç que l'exploració superficial que realitzen els metges i més econòmica que una mamografia convencional. A causa de l'elevat cost d'algunes proves, aquestes s'estaven restringint a determinats perfils de risc. Introduint aquesta nova tècnica d'exploració, es manté la capacitat de detecció precoç, i s'obre un nínxol d'ocupació per a la un col·lectiu les habilitats especials del qual estan normalment desaprofitades. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann

Saïd Hammouche, a França, està lluitant contra la discriminació laboral de joves procedents de barris o grups tradicionalment exclosos, en demostrar els avantatges d'incorporar en equips de gestió. Per això ha creat una entitat de recursos humans especialitzada en la promoció de la diversitat en les empreses. Només el 2011, aquest model va aconseguir col·locar 550 persones en empreses com BNP o institucions com la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche

Els Emprenedors Socials d'Ashoka a Catalunya i a l'Estat espanyol estan treballant en àmbits molt diversos com la integració, el desenvolupament rural, l'educació, l'habitatge... etc. Coneix els seus projectes aquí: http://www.ashoka.es/fellows

Nomina 01:00 Emprenedor Social: http://www.tfaforms.com/208458

Continue reading Ashoka busca emprenedors a Catalunya

Ashoka busca emprendedores en el Estado español

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 12 May 2012 18:25:18 +0100

Ashoka, la mayor red global de Emprendedores Sociales, busca a personas en nuestro país que se estén enfrentando a importantes problemáticas y retos sociales, poniendo en práctica soluciones innovadoras, y atacando las causas, y no las consecuencias, de dichas problemáticas.

¿Qué tipo de candidatos/as busca Ashoka?

Personas con una solución innovadora con el potencial de cambiar los patrones y las reglas del juego. Puede ser una nueva perspectiva de afrontar un problema o una estrategia eficaz para derribar barreras existentes a una solución ya existente.
Con mucha creatividad para la resolución de las dificultades típicas en la implementación de soluciones nuevas
Con una trayectoria emprendedora que muestre la capacidad de la persona de concretar ideas en acciones.
Cuyo objetivo sea maximizar el impacto social
Con una ética incuestionable

¿Qué ofrece Ashoka a los emprendedores seleccionados?

Ashoka ofrece espacios de coordinación estatal e internacional que abren la posibilidad a los Emprendedores Sociales de colaboraciones y alianzas con otros Emprendedores de la red de Ashoka. Igualmente se promueve la colaboración con otros socios, que les puedan brindar apoyo técnico y profesional para maximizar su impacto social.

En aquellos casos en los que se considera necesario, Ashoka ofrece también un estipendio (apoyo económico), durante tres años, para ayudar a los Emprendedores a consolidar y difundir su innovación social.

Este año estamos centrando nuestros esfuerzos en la búsqueda de innovaciones en el campo del empleo y la salud. Muchos Emprendedores Sociales de la red global de Ashoka ya están desarrollando innovaciones en estos campos en otros países. Aquí van algunos ejemplos inspiradores:

Frank Hoffman, en Alemania, está optimizando los recursos de la sanidad pública de su país en el diagnóstico del cáncer de mama. Frank ha desarrollado una técnica de exploración táctil, que llevan a cabo mujeres invidentes, que ha demostrado ser más eficaz que la exploración superficial que realizan los médicos y más económica que una mamografía convencional. Debido al elevado coste de –algunas pruebas, éstas se estaban restringiendo a determinados perfiles de riesgo. Introduciendo esta nueva técnica de exploración, se mantiene la capacidad de detección precoz, y se abre un nicho de empleo para la un colectivo cuyas habilidades especiales están normalmente desaprovechadas. http://www.ashoka.org/fellow/frank-hoffmann

Saïd Hammouche, en Francia, está luchando contra la discriminación laboral de jóvenes procedentes de barrios o grupos tradicionalmente excluidos, al demostrar las ventajas de incorporarles en equipos de gestión. Para ello ha creado una entidad de recursos humanos especializada en la promoción de la diversidad en las empresas. Sólo en 2011, este modelo consiguió colocar a 550 personas en empresas como BNP o instituciones como la UNESCO. http://www.ashoka.org/fellow/said-hammouche

Los Emprendedores Sociales de Ashoka en España están trabajando en ámbitos muy diversos como la integración, el desarrollo rural, la educación, la vivienda…etc. Conoce sus proyectos aquí: http://www.ashoka.es/fellows

Nomina un Emprendedor Social: http://www.tfaforms.com/208458

Continue reading Ashoka busca emprendedores en el Estado español

El Pla Nacional de Valors va avançant

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Fri, 11 May 2012 16:34:31 +0100

Des de fa mig any que us hem anat parlant de la posada en marxa del Pla Nacional de Valors, impulsat pel Govern amb la implicació de més de 200 experts en matèries diverses:

8.11.11 Es posa en marxa el Pla Nacional de Valors per fer arrelar l'esforç i la solidaritat entre la societat catalana
7.4.12 Els valors de Catalunya. El Govern està estudiant quins valor cal reforçar entre la població catalana per tal d'enllestir un Pla Nacional de valors per al 2013 12.10.11 "Com a nació sense estat no podem tirar endavant només amb valors febles". Entrevista a Àngel Castiñeira, ESADE i director de l'Observatori dels Valors

Formo part d'un dels 16 grups d'experts que es van formar, el que correspon a Organitzacions (empreses, entitats no lucratives i administracions públiques). Ens hem anat reunint al llarg d'aquests mesos i hem elaborat un DAFO sobre valors i organitzacions, igual que han fet els altres grups en les seves respectives matèries.

Avui hem tingut l'oportunitat d'explicar al conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, aquest resultat intermedi del treball, i aviat també ho farem en una sessió de treball amb el president de la Generalitat. Han sortit elements de Responsabilitat Social, i no només des del grup d'organitzacions. Per part del nostre grup, ja parlat el coordinador, Dani Ortiz. He anat tuitejant algunes intervencions (fins que se m'ha esgotat la bateria!!):

Economia #planacionalvalors la crisi hauria de ser una oportunitat per a una econòmic ètica. La ISO 26000 hi pot ajudar!

#planacionalvalors febleses economia: immediatesa, diners com a finalitat, desconfiança en política i banca, atur juvenil

Ambit d'Organitzacions del #planacionalvalors: massa valors antics, jeràrquics, poca orientació al canvi, manca preeminencia de les persones

#planacionalvalors Un president pot dir 'si ten coion' i després hem de fer campanyes de valors...

#planacionalvalors hem de compartir codis entre els nadius digitals i els immigrants digitals

#planacionalvalors: hi ha mes violència verbal a la tv i a la política que a la comunitat de veïns i a la plaça... Quina exemplaritat!

Comunicacio #planacionalvalors: excés de violència verbal; es perden els grisos, tot es polaritza...

Cultura #planacionalvalors: ens hem reconèixer com a part de la cultura que ha donat lloc a grans personatges com Llull, Dalí, miro...

La cultura ha de transcendir l'oci; transcendir els egos, treballar per a la societat; generar Auto-estima col.lectiva; eina d transformacio

Cultura #planacionalvalors: des de la cultura hem de ser valents, cercant la radicalitat, avançar cap al nou paradigma

Joan Salicrú Joan Salicrú ‏ @joansalicru M'encanta la reivindicació de la cultura des del territori que ha fet @NatxoTarres a la presentació del Pla Nacional de Valors. Felicitats!
Retweeted by JosepMaria Canyelles

Educació #planacionalvalors: hem de superar l'analfabetisme emocional, que ens permet explicar les pròpies emocions ni comprendre els altres

Àmbit social #planacionalvalors: la societat catalana de sap organitzar davant la vulnerabilitat: voluntariat, orgs, xarxes informals...

Àmbit social #planacionalvalors: si els recursos públics que van als bancs anessin per als vulnerables...

Esport #planacionalvalors: l'Esport es una gran eina de cohesió social, i que ens ajuda a fer país

Esports #planacionalvalors: cal desdramatitzar la derrota, la cultura esportiva pot servir per a la vida professional, familiar...

Àmbit ciència #planacionalvalors: cal connectar millor ciència i humanisme; aportar valors crítics a la societat, reforçar la cultura cient.

Josep Lluís Cleries Josep Lluís Cleries ‏ @jlcleries Trobada de treball del Pla Nacional de VALORS amb més de 100 especialistes dels diferents grups de treball. Endavant #aprop
Retweeted by JosepMaria Canyelles

Àmbit salut #planacionalvalors : tenim model d'excel.lència pero cal mes participació de les persones, en un paradigma mes humà

El creixement si que pot ser il.limitat, pero sols en allò que es immaterial, diu el representant ambiental del pla nacional de valors

El representant dels experts ambientals ho resumeix en 'retrobar el seny'. Sense visió de conjunt cap país, cap societat no pot progressar.

100 experts expliquem al conseller de Benestar els progressos en el Pla Nacional de Valors, durant tot el mati al Palau de la Musica

Continue reading El Pla Nacional de Valors va avançant

RSE per a emprenedors/es i microempreses: seminari a Vilafranca del Penedès

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 16:57:19 +0100

L'RSE PER A PERSONES EMPRENEDORES
WIN WIN WIN
TU HI GUANYES, JO HI GUANYO, TOTS HI GUANYEM

Dia: 12 de juny de 2012
Hora: 11h
Lloc: Centre Àgora (Pl. de l’Àgora, 1. Vilafranca del Penedès)
Durada aprox.: 2 hores

PROGRAMA

Destinataris:
Emprenedors/es i Nivells directius de Microempreses.

Aquest seminari té per finalitat poder reflexionar sobre el sentit estratègic de l’RSE, els valors i avantatges que pot aportar i les maneres de poder gestionar les polítiques d’RSE.

PRESENTACIÓ

Aportarem una visió al voltant de l’RSE que sigui útil per a emprenedors/es per a incorporar-lo com a enfocament de gestió. Així, les reflexions i casos es basaran en pimes i microempreses i procuraran atendre les necessitats d’aquestes empreses.

METODOLOGIA
- Creus que l’RSE és sols per a les grans multinacionals?
- Penses que, abans de pensar en RSE, l’empresa ha de créixer una mica?
- Opines que l’RSE cal deixar-la per quan hi hagi beneficis abundants?

Anàlisi dels casos
Participació dels assistents

Continue reading RSE per a emprenedors/es i microempreses: seminari a Vilafranca del Penedès

Les trampes del sector públic són a fi de bé

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 16:42:54 +0100

Quan una administració pública incompleix sovint es diu que respon a un interès general.. vaja, que és a fi de bé.

Però l'incompliment genera molts problemes.

En primer lloc perquè facilita la pèrdua de legitimitat, la qual és necessària per a mantenir l'autoritat, aspecte fonamental en el cas d'un sector que la necessita com els peixos l'aigua.
En segon lloc perquè comporta un desavantatge comparatiu repecte al sector privat, en matèries que no tenen perquè respondre a un interès públic o que poden perjudicar directament l'interès legítim de particulars.
I en tercer lloc perquè les administracions representen territoris amb interessos sovint contraposats perquè competeixen entre ells.

Vegem algun exemple de cada cas:

Si les empreses tenen l'obligació de contractar persones discapacitades (LISMI) i resulta que l'incompliment en les administracions públiques és més alt que en sector privat, pot fer relaxar el compliment de la norma. Si l'administració no compleix, per què he de complir jo, pot pensar molta gent, cosa que pot ser especialment rellevant davant de regulacions que puguin ser considerades abusives, a criteri de cada administrat. El problema no és només d'incompliment legal sinó de pèrdua sistèmica de legitimitat i, consegüentment, d'autoritat.
Si el sector públic actua en àrees de mercat perjudicant el desenvolupament de l'activitat empresarial o bé ajuda certs sectors empresarials en detriment d'altres està alterant les condicions del mercat.
Si un govern d'un Estat multinacional pren sistemàticament decisions que afavoreixen la nació dominant en detriment d'altres es genera una injustícia institucional avalada per una instrumentalització de la democràcia demogràfica. A casa nostra sabem prou bé de què va això!

Un altre exemple ben concret i peculiar que estaria en la línia d'alterar la competència entre territoris podria ser la trampeta curiosa que van fer des de la candidatura olímpica de Londres:

Londres posava els semàfors en verd als membres del COI per aconseguir els Jocs Olímpics, segons 'Vanity Fair'

El director general de la candidatura, Keith Mills, explica a la revista que eren conscients que la densitat de circulació era un dels problemes més grans per a la candidatura olímpica britànica
ARA
Barcelona | Actualitzada el 10/05/2012 13:01
Londres es prepara per evitar un col·lapse durant els Jocs Olímpics ANDREW WINNING / REUTERS

Un extens article sobre la candidatura britànica per als Jocs Olímpics del 2012, que se celebraran a Londres, revela quines tàctiques van fer servir l'equip de la candidatura per aconseguir vèncer els seus participants. 'Vanity Fair' apunta que "molt prop de la fi del procés de concurs, el comitè d'avaluació del COI va anar a visitar Londres. Els membres visitants "sabien que el sistema de transport de la capital era una de les seves febleses" de la candidatura de la ciutat. "El nostre malson era que pogués costar una eternitat arribar d'un lloc a l'altre durant la visita", assegura el llavors director de la candidatura londinenca, Keith Mills.

Per això, el comitè que havia de gestionar la visita va planejar les rutes dels membres del COI arreu de la ciutat. Cada cotxe dels membres del COI estava instal·lat amb l'objectiu de poder-ne fer un seguiment. Des del London Traffic Control Center, al costat de l'estació de Victoria, on centenars de pantalles projecten en directe l'estat de la circulació a la capital, cada vehicle era seguit, de càmera en càmera, "i quan ells arribaven a un semàfor", explica Mills, "nosaltres els hi posàvem en verd". Així, es com, una vegada ha passat ja el temps de la candidatura, els organitzadors confessen que van aconseguir convèncer els membres del COI.

Continue reading Les trampes del sector públic són a fi de bé

22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 16:06:20 +0100

Aquest any se celebra la 22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional, com és habitual, a l’Hotel Melià Sitges. Aquesta trobada tindrà lloc els dies 5 i 6 de juliol sota el lema AUDITORIA: FIABILITAT I CONFIANÇA. A la inauguració comptarem amb la presència del rector de la Universitat de Barcelona, Excm. Sr. Dídac Ramírez, i de la presidenta de l’ICAC, Il·lma. Sra. Ana María Martínez–Pina. A la clausura comptarem amb la presència del conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Andreu Mas–Colell, i del president de l’ICJCE, Sr. Rafael Cámara. El programa tècnic presentarà dotze sessions tècniques paral·leles, que esperem s’ajustin a l’interès i inquietuds dels auditors. També està programada una conferència inaugural i una sessió plenària de debat econòmic, moderada per un periodista d’aquest àmbit.

Com sempre, el Fòrum comptarà amb la participació de professionals de tot l’Estat que debatran i compartiran inquietuds i experiències, dins del marc acollidor que ofereix la localitat de Sitges, tant per als participants del Fòrum com per als acompanyants.

Dijous 5 de juliol

08:30h - 09:30h	Acreditacions i lliurament de material
09:30h - 10:00h	Inauguració Il·lm. Sr. Miquel Forns, Alcalde de Sitges Excm. Sr. Dídac Ramírez, Rector de la Universitat de Barcelona Il·lma. Sra. Ana María Martínez-Pina, Presidenta de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes Catalunya
10:00h - 11:00h	CONFERÈNCIA INAUGURAL A càrrec del Sr. Antón Costas, catedràtic Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i vicepresident del Cercle d'Economia
11:00h - 11:30h	Pausa - Café
11:30h - 13:00h	Sessions Sessió 1: Reporting integrat Sessió 2: Adaptació de les Normes internacionals d’auditoria a Espanya Sessió 3: Normativa comptable del sector públic
13:00h – 14:00h	Sessions tècniques de patrocinadors i col·laboradors
14:00h – 16:00h	Dinar
16:00h – 17:30h	Sessions Sessió 4: Efectos de la reforma de la Ley concursal Sessió 5: Responsabilitat de les persones jurídiques Sessió 6: Noves oportunitats i nous horitzons per als auditors
17:30h – 18:00h	Pausa – Café
18:00h – 19:30h	Sessions Sessió 7: Informes pericials en entorns de frau Sessió 8: Novetats fiscals i laborals: efectes en els treballs d’auditoria Sessió 9: Propostes de millora en el Pla General Comptable
21:00h – 00:00h	Sopar a l’Hotel Dolce (Avinguda del Camí de Miralpeix, 12 08870 Sitges)

Divendres 6 de juliol

09:30h - 11:00h	Sessions Sessió 10: De què parlem quan parlem de valor raonable? Sessió 11: Informació financera correcta i fiable Sessió 12: Impacte dels canvis normatius a l’auditoria
11:00h - 11:30h	Pausa - Café
11:30h - 13:00h	SESSIÓ PLENÀRIA Coordinador: Josep Maria Ureta, Periodista Ponents: Josep Lluis Bonet, President de Freixenet José García Montalvo, Catedràtic del departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra
13:00h - 14:00h	Clausura Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, Conseller del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Sr. Rafael Cámara, President de l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
14:00h - 15:00h	Còctel – Dinar

Continue reading 22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional

Presentació del llibre "Tercera via" de Lluís M. Xirinacs

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 16:01:55 +0100

Es presenta el llibre "Tercera via" de Lluís M. Xirinacs

ElEl Centre d'Estudis Joan Bardina i la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs han promogut la presentació del llibre l'obra Tercera Via. Sistema General a la mesura de l'home d'avui [pdf] de Lluís Maria Xirinacs, fins ara inèdit, i que va fer aparició aquest Sant Jordi.

Aquest abril va aparèixer en la seva versió original catalana, tant en format digital com en paper, i que consta de dos volums acabats de publicar. Es tracta d'un document escrit fa trenta anys. Inspirat en les propostes d'Agustí Chalaux.

La presentació del llibre es realitzarà dijous, 17 de maig, a les 19 h. a Àgora Catalunya. Plaça de Catalunya, 9, 4t-2a. de Barcelona.

El contingut d'aquest llibre, tal i com han assenyalat els promotors d'aquesta edició de Xirinacs, planteja que “Hi ha la llavor d’una economia nova que resoldria la difícil situació actual, i que donaria resposta a la indignació i a la perplexitat de la majoria de gent de bona fe que no veu sortida a la crisi que vivim.”

Aquest llibre fou escrit l'any 1982 amb la col·laboració del pensador catalanista i llibertari Agustí Chalaux. A l'obra es proposa un model polític, econòmic i social alternatiu als dos sistemes imperants durant la Guerra Freda.

Amb la publicació d'aquesta obra, el seu autor Lluís Maria Xirinacs s'evidencia com una persona que ha reunit, al llarg de la seva vida, els papers equivalents a un Mahatma Gandhi, -com a lluitador no violent per l'amnistia dels presos i pels drets individuals, col·lectius i nacionals catalans-, a un Raimon Llull, -com a elaborador d'un model filosòfic de coneixement de la realitat-, i ara també el d'un Karl Marx, -com a estudiós de la societat del seu temps, tot proposant un model social alternatiu amb solucions als problemes evidenciats.

Dins un món on, aparentment, tota solució definitiva a un problema no és rendible, apareix una proposta de canvi que propugna, entre altres mesures, la transparència per garantitzar l'exercici de la responsabilitat de tot acte polític i econòmic, alhora que fomenta el reconeixement d'una riquesa comunitària que, repartida, eliminaria la misèria material. Ambdós incentius facilitarien l'aplicació real d'una tècnica i una ciència harmòniques amb la natura dels éssers vius, alhora que necessàries per la nostra supervivència i evolució com espècie dins del nostre planeta.

Continue reading Presentació del llibre "Tercera via" de Lluís M. Xirinacs

Impressionant documental sobre l'assassinat de dofins al Japó

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 15:50:34 +0100

"The Cove", un impressionant reportatge sobre com al Japó es maten 23.000 dofins cada any, il·legalment, brutalment, amb la cobertura de l'Estat. Ahir el van passar a Televisió de Catalunya.

Oscar al Millor Documental el 2010
Premiat als Festivals de cinema de Sundance, Toronto, Tòquio, Amsterdam, Estocolm i Sydney.
Premi del Públic en 8 festivals

“Molt impactant”. THE NEW YORK TIMES
“Una pel·lícula d’espies amb efectes terrorífics”. DAILY MIRROR

Sense ficció va estrenar l’aclamat “The Cove”, un documental que explica, en forma de “thriller” d’acció i aventura, com un equip d’activistes, documentalistes, experts en efectes especials i submarinistes, s’enrolen en una missió clandestina per destapar com en un indret costaner del Japó es du a terme una matança sense precedents: anualment, centenars de dofins són aniquilats per un grup de pescadors japonesos.

Fent servir tècniques de gravació nocturna, aparells d’imatge i de so camuflats, i orquestrats com si es tractés d’una missió militar secreta, l’equip del documental, liderat per l’ensinistrador de dofins Richard O’Barry – que va ensinistrar el famós dofí de la sèrie “Flipper” - dóna llum a un secret amagat durant anys: la matança anual - per obtenir la carn de dofins - que es du a terme a la badia de Taiji, una població costanera del Japó que, aparentment, es caracteritza per la devoció cap a aquests animals. El resultat és aquest documental, guanyador de l’Oscar 2009 i multipremiat en nombrosos festivals, que és una barreja de periodisme d’investigació, documental mediambiental i “thriller” d’acció que ha convençut l’audiència.

Un documental dirigit per Louie Psihoyos i produït per Paula DuPré Pesmen i Fisher Stevens. Guió de Mark Monroe.

http://www.thecovemovie.com/
http://www.takepart.com/cove

Continue reading Impressionant documental sobre l'assassinat de dofins al Japó

Denunciat per malversació el jutge que presideix el Tribunal Suprem i que va comparar el ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 08:23:58 +0100

Un vocal del Suprem acusa, Carlos Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, d’utilitzar diner públic en viatges privats i hotels de luxe.

Divar ja va mostrar actituds indignes del càrrec que ocupa, quan va tractar de ridiculitzar la llengua catalana, amb unes afirmacions de les quals formalment es va haver de disculpar. La seva actitud mancada d'ètica i equanimitat va mostrar-se durant una compareixença al Congrés dels Diputats, en comparar el català amb la llengua mandinga, respecte l'ús de la llengua catalana en la justícia.

Ara es tracta d'una suposada malversació de diners públics. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce té sobre la taula la denúncia que el vocal del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Gómez Benítez va presentar aquest dimarts.

Segons recull el diari El País, la denúncia apunta que Dívar va carregar a l'erari públic les despeses de viatges a hotels de luxe a Puerto Banús (Marbella) i a restaurants cars en almenys sis ocasions entre setembre de 2010 i novembre del 2011 per un import de 5.658 euros.

A la denúncia, Gómez Benítez recorda que Dívar no té habitatge a Màlaga, sinó a Madrid i que no consta cap activitat que motivi els desplaçaments. El vocal del Tribunal Suprem recorda que els desplaça ments de Dívar a Marbella no només han suposat el pagament dels hotels i restaurants on ha estat, sinó també la despesa que implica el desplaçament d'entre cinc i set escortes, que ascendeix a 26.741 euros.

Si el fiscal general de l'Estat considera que tot plegat pot ser constitutiu d'un delicte, podria presentar la denúncia davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, que és la competent per instruir el procés contra el president del propi Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial.

En concret, segons El País, els fets podrien ser constitutius d'un delicte de l'article 433 del Codi Penal que sanciona amb multa de sis a 12 mesos i la suspensió de càrrec públic d'entre sis mesos i tres anys l'autoritat que destini caudals que s'han posat a la seva disposició per raó de les seves funcions a usos aliens de la funció pública.

Continue reading Denunciat per malversació el jutge que presideix el Tribunal Suprem i que va comparar el català amb el mandinga

Quina percepció es té des de les empreses, l’any 2012, sobre el binomi empresa i biodiversitat?

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 07:49:42 +0100

Aquesta és justament la pregunta a la que volem donar resposta mitjançant la realització d’una enquesta activa fins el dia 29 de maig de 2012, i per la qual us demanem la vostra col-laboració com a pime, micropime, o treballador/a per compte propi. L’enquesta s’emmarca en el programa d’Empresa i Biodiversitat promogut per les ONG Fundación Global Nature, i Acciónatura, i l’acció esta cofinançada pel Fons Social Europeu – programa Empleaverde.

Amb tota la intenció, hem dissenyat les preguntes de tal forma que els resultats de l’enquesta, una vegada fet el seu anàlisi, siguin realment útils per avançar en la satisfacció de les necessitats reals de pimes, micropimes i treballadors/treballadores per compte propi, a data d’avui. Difondrem els resultats entre empreses, administracions, i altres tipus d’organitzacions, donant-li continuitat i valor al temps que li haureu dedicat.

Perquè els resultats siguin el més concluents i interessants, us demanem uns minuts per plasmar la vostra situació actual, percepció i necessitats en relació al binomi empresa i biodiversitat en l’enquesta que trobareu en aquest enllaç, o bé fent clic en el banner corresponent, a l’esquerra de la pàgina principal del web www.empresaybiodiversidad.org.

Moltes gràcies, i seguim!
Acciónatura (www.accionatura.org)
Fundación Global Nature (www.fundacionglobalnature.org)

P.D. Per a qualsevol dubte o consulta, dirigiu-vos si us plau a s.esser@accionatura.org

Continue reading Quina percepció es té des de les empreses, l’any 2012, sobre el binomi empresa i biodiversitat?

¿Qué percepción se tiene desde las empresas españolas en 2012 sobre el binomio empresa y ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 07:48:03 +0100

Esta es justamente la pregunta a la queremos dar respuesta mediante la realización de una encuesta activa hasta el 29 de mayo de 2012, para la cual os pedimos vuestra colaboración como pyme, micopyme o trabajador/a por cuenta propia. La encuesta se enmarca en el programa sobre Empresa y Biodiversidad promovido por las ONG Fundación Global Nature, y Acciónatura, y la acción está cofinanciada por el Fondo Social Europeo - programa Empleaverde.

De forma deliberada, hemos diseñado las preguntas de tal forma que los resultados de la misma – una vez concluido su análisis – sean realmente útiles para avanzar en la satisfacción de las necesidades reales de pymes, micropymes y autónomos en España, en relación a la materia, a día de hoy. Difundiremos los resultados entre empresas, administraciones, y otro tipo de organizaciones, dándole continuidad y valor al tiempo que le habréis dedicado.

Para que los resultados sean lo más concluyentes e interesantes, os pedimos unos minutos para plasmar vuestra situación actual, percepción y necesidades en relación al binomio empresa y biodiversidad en la encuesta que encontrarás en este enlace, o bien haciendo clic en el banner correspondiente, en el margen izquierdo de la página principal de la campaña: www.empresaybiodiversidad.org .

Muchas gracias, y ¡seguimos!
Acciónatura (www.accionatura.org)
Fundación Global Nature (www.fundacionglobalnature.org)
P.D. Para cualquier duda o consulta, por favor dirigíos a s.esser@accionatura.org

Continue reading ¿Qué percepción se tiene desde las empresas españolas en 2012 sobre el binomio empresa y biodiversidad?

Biodiversitat i gestió ambiental: la integració de la biodiversitat en els sistemes de ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 10 May 2012 07:35:09 +0100

Us convidem al Taller Pràctic sobre “Biodiversitat i gestió ambiental” que desenvoluparem el proper dilluns 21 de maig de 2012 a Casa Orlandai (Sarrià, Barcelona).

Com veureu al programa, el taller té una clara orientació pràctica, i cerca la implicació dels professionals que treballen amb sistemes de gestió ambiental (especialment EMAS) en la conservació de la biodiversitat. Volem debatre, promoure solucions pràctiques i eines, donar respostes davant l’adopció de l’indicador bàsic d’impacte sobre la biodiversitat en el marc d’EMAS III (l’ocupació de l’espai en m2), preparar el camí per anar més enllà, i exposar exemples d’integració de la biodiversitat en l’empresa.

El nombre de places està limitat a 16 persones, per la qual cosa us animem a enviar-nos un correu electrònic com més aviat millor a info@accionatura.org, o trucar-nos al 93 237 38 02 per formalitzar la inscripció. Hi poden participar treballadors/treballadores de PIME, microPIME i autònoms, del sector NO PÚBLIC, residents a Catalunya, Extremadura, Castella La Manxa, Madrid, Múrcia, Galícia, València i Canàries.

El taller es configura com una acció gratuïta co - finançada pel Fons Social Europeu – Programa empleaverde, i organitzada per la també ONG Fundación Global Nature.

Us convidem a fer-ne difusió entre les organitzacions que creieu que els hi pugui interessar.

Continue reading Biodiversitat i gestió ambiental: la integració de la biodiversitat en els sistemes de gestió mediambientals

Dossier "El voluntariat a Catalunya"

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 09 May 2012 15:24:38 +0100

La Taula d'Entitats del Tercer Sector ha publicat un nou Dossier temàtic, en aquesta ocasió dedicat al voluntariat

El voluntariat és un dels principals actius del Tercer Sector Social català. 245.000 persones col.laboren com a voluntàries a les entitats socials de Catalunya, i el govern està impulsant una nova llei del voluntariat. En aquest dossier us n'expliquem el moment actual i els seus reptes de futur.

El dossier ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i ex-director de l'Institut Català del Voluntariat

Pots consultar el dossier aquí.

Continue reading Dossier "El voluntariat a Catalunya"

La Plataforma per la Llengua edita un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 09 May 2012 15:02:13 +0100

Desfer tòpics sobre l'ensenyament en català i rebatre les afirmacions errònies que pretenen tergiversar la realitat lingüística del país. Aquests són els principals objectius del llibret Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l'escola catalana, que acaba d'editar la Plataforma per la Llengua i que es farà arribar a les escoles del país. Podeu descarregar-vos la versió digital en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/90.

El document s'estructura en 11 afirmacions falses que sovint s'han difós per carregar contra el model, internacionalment lloat, de l'escola catalana en llengua i continguts, el que popularment coneixem com a immersió lingüística, per raons purament polítiques i no educatives. A cada una d'aquestes afirmacions se li contraposa un argument que destaca la importància i validesa d'aquesta metodologia, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars, en la cohesió social del país.

El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model.

L'argumentari explica, per exemple, com la metodologia d'immersió lingüística es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units i com es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol. A més, aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.

També es rebat l'afirmació que la immersió només afavoreix l'alumnat catalanoparlant i que té com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s'aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l'alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de Espanya.

L'argumentari s'ha presentat ja a les 12 escoles de Santa Coloma de Gramenet que el curs 1982/83 van fer les primeres proves pilot del Programa d'Immersió Lingüística i que, trenta anys després, es van tornar a reunir per refermar el compromís amb l'escola en català. Properament, es farà arribar als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades i presentacions.

Continue reading La Plataforma per la Llengua edita un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin defensar la immersió lingüística

La Taula del Tercer Sector fa una crida a participar a la ‘Marató per la pobresa’

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 09 May 2012 14:58:55 +0100

La ‘Marató per la pobresa’ permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat.

La Taula del Tercer Sector, que representa prop de 4.000 entitats socials del país, va fer públic el passat 27 d’abril una Declaració en la qual expressa el seu suport a la ‘Marató per la pobresa’ organitzada per Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Quan falten 3 setmanes per a la celebració de la ‘Marató per la pobresa’, el proper 27 de maig, les entitats socials del país volen expressar el seu suport a la iniciativa ja que permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat. Alhora, la Taula del Tercer Sector considera que la ‘Marató per la pobresa’ permetrà fomentar la solidaritat i el compromís ciutadà amb les persones que no disposen de prou ingressos per atendre les seves necessitats bàsiques. L’alt nombre de projectes presentats a la Marató per les ONG socials, més de 235 de 288 entitats socials diferents, demostra també la voluntat del Tercer Sector Social de donar resposta a moltes d’aquestes necessitats.

La Taula del Tercer Sector remarca que la celebració d’un esdeveniment tan gran com la ‘Marató’ no haurà de substituir en cap cas la responsabilitat dels poders públics en la lluita contra la pobresa i les creixents desigualtats que afecten greument la nostra societat. Sinó que es tracta d’un esforç complementari del conjunt de la societat civil catalana, perquè cap govern ni pot ni ha d’afrontar en solitari aquest objectiu, i perquè avui, més que mai, tots hem de donar el millor de nosaltres mateixos per donar-hi resposta: el nostre govern, les entitats socials, les empreses, les institucions, els agents socials, i tota la ciutadania.

La Taula del Tercer Sector fa una crida, doncs, a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya a participar en la propera ‘Marató per la Pobresa’, i a sumar-se al combat contra la pobresa i l’exclusió social.

Podeu llegir la Declaració aquí.

Continue reading La Taula del Tercer Sector fa una crida a participar a la ‘Marató per la pobresa’

Un pequeño pueblo andaluz se enfrenta valerosamente a la crisis

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 09 May 2012 13:30:32 +0100

Con apenas 2700 habitantes, el pueblo de Marinaleda parece ser inmune a los gigantescos problemas que agobian a las demás localidades españolas. Desde 1979, Marinaleda es gobernada por el carismático Juan Manuel Sánchez Gordillo, quien otrora tuviera el honor de haber sido el alcalde más joven del país, y en los pasados años ha sido reelegido siempre con gran mayoría de votos.
El pueblo no tiene policía, los costos de propiedad de una vivienda suman quince euros al mes, por los servicios de una guardería se paga doce, y por los de un gimnasio sólo dos.

Cooperativa

El territorio que ocupa la localidad, con una superficie total de 1200 hectáreas, era inicialmente propiedad de un duque, uno de los principales terratenientes de España, pero ahora pertenece a una cooperativa de cuyo funcionamiento son responsables todos los habitantes.

Al contrario de muchísimos municipios españoles que dependen de apoyo para sobrevivir la actual crisis, Marinaleda, cuya principal fuente de ingresos es la agricultura, tiene su presupuesto en orden y una bajísima cifra de desempleo (3 por ciento), es decir, una décima parte del promedio de la región.

Continue reading Un pequeño pueblo andaluz se enfrenta valerosamente a la crisis

El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Wed, 09 May 2012 07:30:02 +0100

La revista Entrejóvenes ha publicado su número 123, en que aborda el tema del voluntariado. En este sentido, se aborda el resultado del II Congreso Europeo del Voluntariado que tuvo lugar los dias 9 a 11 de Noviembre del 2011, con motivo del Año Europeo del Voluntariado.

La publicación incluye un artículo de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en calidad de director de contenidos del II Congreso Europeo de Voluntariado.

Leer en pdf

El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente responsables

Barcelona acogió este pasado noviembre a voluntarios y expertos para reflexionar y debatir en torno a los retos del voluntariado con motivo de la celebración del Año Europeo, 2011.
Este congreso ha sido heredero del I Congreso Europeo del Voluntariado se llevó a cabo el año 1989 en Sitges, Cataluña.
El II Congreso Europeo del Voluntariado abordó los grandes retos del sector, entre los cuales las estrategias colaborativas

El congreso presencial tuvo lugar los días 9, 10 y 11 de noviembre, dedicándose el primer día al acto inaugural y el tercero a la realización del Marketplace de Catalunya. Así, la dinámica congresual se centró en el segundo día en el World Trade Center Barcelona. La presencia de un marketplace ya induce a pensar que este congreso pretendía abordar contenidos innovadores, como así fue. En primer lugar por algunos de los objetivos que ser marcaron como el de empujar a las empresas y entidades sociales a dar un salto en las maneras de colaborar.

El Congreso incorporó contenidos más habituales sobre voluntariado pero también abordó muy intensamente conceptos innovadores como la Responsabilidad Social y los Territorios Socialmente Responsables, los partenariados, la Responsabilidad Social de las Organizaciones no lucrativas, el Voluntariado de Empresa y otros:

1. El Voluntariado: compromiso al largo de la vida

2. Gestión del Voluntariado

3. Nuevos modelos de Voluntariado

4. Formación del Voluntariado

5. Políticas públicas de promoción del voluntariado

6. Nuevos modelos de colaboración

7. Territorios socialmente responsables

El reto de colaborar

Ya quedan lejos los tiempos de las desconfianzas mutuas en que los sectores público, privado y social se miraban de reojo unos a otros. Por ello, el reto era más ambicioso que un mero congreso por lo que se pretende facilitar las alianzas entre los tres sectores. Hoy sabemos que los retos de nuestra sociedad sólo los podremos abordar en toda su complejidad si sabemos colaborar. Colaborar nos permitirá no sólo ser más eficientes, sino más creativos, poner lo mejor de cada parte, y compartir valores positivos empezando por la confianza, la cohesión social, el desarrollo de las personas y las comunidades, la estima por el país... En otras palabras, generar capital social.

Las alianzas entre sectores deben ser la insignia del nuevo tiempo, un modelo basado en relaciones libres orientadas a la creación de valor para todas las partes y, finalmente, para la sociedad. Para que esta alianza entre sectores y estos partenariados entre agentes vayan rellenando nuestra geografía social, es necesario un cambio mental significativo, que quiere decir dejar de pensar en términos de qué puedo conseguir de este partner a qué podemos hacer conjuntamente. Hay que pasar de pensar en qué beneficio puedo extraer yo a qué innovación social podemos desarrollar. Hay que entender muy bien y hacerse suya la legítima misión del otro. Y finalmente, hay que saber gestionar la propia responsabilidad social, no importa si se tiene o no ánimo de lucro, ya que este es un enfoque básico para cualquier organización con un discurso social y que pretenda desarrollar relaciones de confianza a largo plazo.

Proceso

Es bueno recordar que este 2011 ha hecho diez años de la celebración del Año Internacional del Voluntariado (Naciones Unidas), que en

Catalunya se celebró intensamente y se aprovechó para marcar un proceso de trabajo entre sector voluntario y gobierno, con el liderazgo en ese momento del Institut Català del Voluntariat (INCAVOL). El Proceso 2001-2003: el voluntariado y el asociacionismo, en marcha incluyó distintas actividades sectoriales y territoriales y finalmente comportó el 2n Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat, y el consiguiente Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat (PNAV). De manera similar, se ha querido trazar en la brevedad de una legislatura acabada de nacer un proceso que ha incluido un pre-congreso para que el sector pudiera marcar contenidos y enfoques, el congreso presencial, y a partir de ahora el post-congreso, que incluye la renovación del PNAV. Además el Congreso Abierto online facilitó la participación europea y de todas las personas interesadas. Para ello se implantó una plataforma de participación mediante un mecanismo de deliberación, que, en otro formato físico, también se utilizó en los talleres presenciales.

El II Congreso Europeo del Voluntariado ha sido organizado por el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. El conseller Cleries se refirió a “Catalunya como un referente en el ámbito del voluntariado y del mundo asociativo remarcando que estos dos conceptos son inseparables en nuestro modelo”. El conseller destacó la circunstancia de que las políticas públicas de fomento del voluntariado habían pasado de ser referentes fuera de Catalunya en la época del Incavol, a estar ausentes con la desaparición de este organismo pionero y el intento de hacer una legislación muy intervencionista a la que el sector se opuso.

Josep Maria Canyelles

Responsabilitat Global www.responsabilitatglobal.com

Director de contenidos del II Congreso Europeo de Voluntariado

Continue reading El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente responsables

Tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 21:14:13 +0100

Òmnium acollirà la tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'

Òmnium ha organitzat un acte per conèixer quina és la situació actual dels gitanos catalans. La tertúlia, que es farà el dijous 17 de maig a partir de les 7 de la tarda a la seu nacional d'Òmnium Cultural, comptarà amb la presència d'Antoni Carbonell (Sicus), Manel Carbonell i Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i servirà per ratificar el compromís existent entre l'entitat i el col·lectiu gitano català.

L'acte duu per nom La veu dels gitanos catalans i permetrà als assistents conèixer de primera mà el present d'un col·lectiu que fa molts segles que va arribar al nostre país i que ha mantingut peculiaritats pròpies al mateix temps que ha fet seva part de la cultura tradicional catalana. Al final de l'acte, un dels ponents, Antoni Carbonell (Sicus), cantant de grups com Sabor de Gràcia, interpretarà un parell de cançons.

Font: Omnium.cat

Continue reading Tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'

Les empreses no poden amagar el cap sota l’ala davant l'ofec econòmic

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 20:34:44 +0100

Jordi Pujol fa reflexió del butlletí del Centre d'Estudis demanat que les empreses i el conjunt de la societat civil actuï amb un gran sentit de responsabilitat per a evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya

Com a país i com a societat vivim un temps crític. En l’àmbit polític i econòmic. I social. En el de la cohesió i de la convivència. En el de la identitat i en el dels valors. En el marc de la Unió Europea, de tot l’Estat i de Catalunya. Ningú no se’n pot desentendre. Tots els sectors socials, totes les famílies polítiques, tot el món econòmic hi ha de pensar i ha d’opinar. I ho haurà de fer d’una forma responsable i compromesa. Perquè la situació ja no dóna per a eufemismes. [...]

Tot plegat porta a una conclusió. Per evitar l’asfíxia econòmica de Catalunya, amb repercussions que van de la sanitat a la cultura, de l’escola al transport urbà, de la recerca i la innovació a l’atenció a la gent gran, en general de la qualitat de vida i la política social a la competitivitat econòmica, cal un canvi molt important en el finançament de Catalunya que molt principalment –caldrà repetir-ho?– passa per la Generalitat. Tothom n’ha de ser conscient de debò, no fingint-ho. Això val per al món sindical i no cal dir per al món polític. I per al mediàtic i l’acadèmic. I cal subratllar que val també, i molt, per al món econòmic. I en general val per a tots aquells als quals espanta un possible allunyament creixent entre Catalunya i Espanya. Allò que se’n diu «desafecció», o «xoc de trens», o «ruptura de ponts», etcètera. Ja que això els espanta, que assumeixin la responsabilitat de comprometre’s. Aquí a Catalunya i a fora de Catalunya. Alguns sectors socials i econòmics tenen ara, i tindran en un futur molt proper, una gran responsabilitat a l’hora d’evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya. Que vol dir de la societat catalana. [llegir article sencer]

Continue reading Les empreses no poden amagar el cap sota l’ala davant l'ofec econòmic

Acomiadaments i responsabilitat social (Oriol Amat)

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 20:24:39 +0100

Article del butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Oriol Amat
Article / 08 de maig de 2012

El 2011 les empreses catalanes, en conjunt, han continuat acomiadant gent. Per sort, el ritme dels acomiadaments s'ha desaccelerat. Com en anys anteriors s'ha reduït, principalment, el nombre de treballadors amb contracte temporal. L’acomiadament és un drama per a l'empresa i sobretot per al treballador acomiadat. És veritat, però, que això no passa a totes les empreses, especialment les que exporten o les que estan en sectors que van bé, que també n'hi ha, i no solament en el turisme.

La realitat és que hi ha moltes empreses que estan reduint ingressos ja sigui per la crisi (constructores, automòbil o comerços, per exemple) o a causa de les transformacions sectorials (diaris, agències de viatge, etc.). En aquests casos, l'important és redissenyar el model de negoci per augmentar els ingressos, però si no se'n surten han de retallar despeses.

Quan ja s’ha retallat tot, l’únic que queda per passar les tisores és el cost de personal, i sovint el que s’acaba fent és reduir el nombre d'empleats. Així, si cal reduir el deu per cent dels costos laborals, s'acomiada el deu per cent de la plantilla. Això pot comportar costos importants, a banda que no és pas fàcil de fer. De tota manera, hi ha alternatives amb menys càrrega per a tots. Per exemple, en algunes empreses el que es fa és repartir l'esforç de reducció salarial entre tots els treballadors. En lloc d'acomiadar, es redueix el salari de tota la plantilla. Per fer-ho més equitatiu, la reducció no és lineal sinó que es du a terme de manera progressiva.

Una altra opció és reduir la jornada laboral i també el salari. Com a país, més val que tothom tingui feina, encara que la jornada laboral sigui reduïda, que no pas tenir el vuitanta per cent de la gent treballant moltes hores i el vint per cent de la gent restant aturada. Hi ha països que han anat més lluny pel que fa a repartir la feina entre més gent, la qual cosa els ha ajudat a tenir índexs d’atur molt més baixos.

Cal tenir en compte també que a la Seguretat Social li surt més barat pagar una part del sou a molts treballadors amb jornada parcial que pagar a uns quants la totalitat del subsidi d'atur. Tot plegat no és fàcil, ja que requereix empreses, treballadors i sindicats compromesos de veritat amb la responsabilitat social.

Continue reading Acomiadaments i responsabilitat social (Oriol Amat)

"Si tens collons, dímelo a la cara"

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 17:18:54 +0100

El president de la Comunitat Autònoma d'Extremadura ha citat l'alcalde de Barcelona al ring. L'afirmació de "si tens collons, dímelo a la cara", seguida de "yo voy donde me diga" és una invitació a convertir la política i els Parlaments directament en un torneig de bufetades.

Sincerament, penso que una persona que fa una afirmació com aquesta hauria de deixar l'activitat política de manera immediata. És impresentable. Suposo que no ho ha dit tot en castellà perquè hagués estat massa evident (¡si tienes cojones, dímelo a la cara!) i la utilització del català desvia la contundència de l'afrenta.

europapressEl presidente de Extremadura, José Antonio Monago, ha desafiado al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, y le ha dicho que "si ten collons, dímelo a la cara", en referencia a las declaraciones del último en las que afirma que el AVE extremeño es una "catástrofe". Además, califica a Trías de político "antiguo" y "trasnochado".

La pregunta a fer-se és per què ningú a Espanya saltarà a criticar-lo. No se m'acut cap altre raonament que el racisme contra els catalans que té orígens de fa cinc segles i que en els darrers anys ha augmentat de manera molt rellevant. En parlem?

En tot cas cas, les formes no haurien de fer-nos perdre el fons, ja que aquesta és la intencionalitat de les declaracions.

L'alcalde de Barcelona ha esgrimit uns arguments de manera impecable i que no han obtingut cap resposta racional. Ho expressaré jo de manera més clara: les inversions que l'estat espanyol ha fet en alta velocitat sols es deuen a una paranoia nacionalista fora del sentit comú, pagades amb diners que no es tenen, i deixant com a herència unes infraestructures absolutament insostenibles, que no es podran mantenir i que són absolutament ineficients. Amb la situació de crisi a data de 2012 encara és més imperdonable que s'estiguin mantenint aquestes inversions i no les polítiques socials o les inversions que sí que han de permetre el rellançament econòmic. De fet, no fer les inversions estratègiques vinculades amb l'economia real, com les que afecten el corredor mediterrani i les connexions del port de Barcelona, suposa un risc enorme de pèrdua d'oportunitats.

Quan es dóna el cas que Portugal ja ha anunciat que no pensa connectar la línia, tot plegat fa riure per no plorar. El nacionalisme espanyol, amb la complicitat diria que absoluta de la seva societat civil, accepta que la "vertebración nacional" és una prioritat per damunt del desenvolupament econòmic i la sortida de la crisi. I cada vegada es veu més clar que cal com sigui enfonsar l'economia catalana en previsió dels processos de secessió que s'hi apunten.

7 de octubre del 2011 Portugal renuncia a l'alta velocitat per impulsar la connexió de mercaderies amb Europa. El Govern de Lisboa diu que la situació obliga a "racionalitzar" recursos i definir "prioritats" per ser més competitius

Hem parlat en altres ocasions del corredor central i de les implicacions econòmiques, empresarials, polítiques, i ecològiques. Ara fa poc aquest article:

23.3.12 La motivació central del corredor central. Hem parlat en algunes ocasions dels corredors ferroviaris que han d'unir la península Ibèrica amb la resta del continent europeu. Avui està justificat que ho tornem a fer, però sense pèls a la llengua.

Entre altres coses, hi deia:

Un extraterrestre caigut del cel no podria comprendre com és possible planificar les infraestructures espanyoles amb criteris tan ineficients, cosa que no ve d'ara sinó de fa lustres i fins i tot segles. El motiu està estudiat: la voluntat d'utilitzar les inversions en infraestructures com a instrument per a la vertebració d'Espanya. Aquestes són les seves paraules, però no costaria anar més enllà en la interpretació i captar la voluntat de construir la nació espanyola des de l'estat. És senzillament un projecte nacionalista que paguem tots, i fins i tot la resta d'europeus.

Altres reflexions sobre el tema:
7.9.11 El corredor ferroviari Mediterrani en perill
17.12.10 La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país
3.12.10 L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les
18.4.10 Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat

Continue reading "Si tens collons, dímelo a la cara"

"Si tienes cojones, dímelo a la cara"

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 17:17:33 +0100

El presidente de la Comunidad Autónoma de Extremadura ha citado al alcalde de Barcelona al ring. La afirmación de "si tienes cojones, dímelo a la cara", seguida de "yo voy donde me diga" es una invitación a convertir la política y los Parlamentos directamente en un torneo de bofetadas.

Sinceramente, pienso que una persona que hace una afirmación como ésta debería dejar la actividad política de manera inmediata. Es impresentable. Supongo que no lo ha dicho todo en castellano porque hubiera sido demasiado evidente y la utilización parcial del catalán ("si tens collons") desvía la contundencia de la afrenta.

europapressEl presidente de Extremadura, José Antonio Monago, ha desafiado al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, y le ha dicho que "si ten collons, dímelo a la cara", en referencia a las declaraciones del último en las que afirma que el AVE extremeño es una "catástrofe". Además, califica a Trías de político "antiguo" y "trasnochado".

La pregunta a hacerse es por qué nadie en España saltará a criticarlo. No se me ocurre ningún otro razonamiento que el racismo contra los catalanes que tiene orígenes de hace cinco siglos y que en los últimos años ha aumentado de manera muy relevante. ¿Lo hablamos?

En todo caso caso, las formas no deberían hacernos perder el fondo, ya que ésta es la intencionalidad de las declaraciones.

El alcalde de Barcelona ha esgrimido unos argumentos de manera impecable y que no han obtenido ninguna respuesta racional. Lo expresaré yo de manera más clara: las inversiones que el estado español ha hecho en alta velocidad sólo se deben a una paranoia nacionalista fuera del sentido común, pagadas con dinero que no se tiene, y dejando como herencia unas infraestructuras absolutamente insostenibles, que no se podrán mantener y que son absolutamente ineficientes. Con la situación de crisis a fecha de 2012 es aún más imperdonable que se estén manteniendo estas inversiones y no las políticas sociales o las inversiones que sí han de permitir el relanzamiento económico. De hecho, no hacer las inversiones estratégicas vinculadas con la economía real, como las que afectan el corredor mediterráneo y las conexiones del Port de Barcelona, supone un riesgo enorme de pérdida de oportunidades.

Cuando se da el caso de que Portugal ya ha anunciado que no piensa conectar la línea, todo ello hace reír por no llorar. El nacionalismo español, con la complicidad diría que absoluta de su sociedad civil, acepta que la "vertebración nacional" es una prioridad por encima del desarrollo económico y la salida de la crisis. Y cada vez se ve más claro que hay como sea hundir la economía catalana en previsión de los procesos de secesión que se apuntan.

7 de octubre del 2011 Portugal renuncia a la alta velocidad para impulsar la conexión de mercancías con Europa. El Gobierno de Lisboa dice que la situación obliga a "racionalizar" recursos y definir "prioridades" para ser más competitivos

Hemos hablado en otras ocasiones del corredor central y de las implicaciones económicas, empresariales, políticas, y ecológicas. Hace poco este artículo:

23.3.12 La motivación 'central' del corredor central. Hemos hablado en algunas ocasiones de los corredores ferroviarios que deben unir la península Ibérica con el resto del continente europeo. Hoy está justificado que lo volvamos a hacer, pero sin pelos en la lengua.

Entre cosas decía:

Un extraterrestre caído del cielo no podría comprender cómo es posible planificar las infraestructuras españolas con criterios tan ineficientes, lo que no viene de ahora sino de hace lustros e incluso siglos. El motivo está estudiado: la voluntad de utilizar las inversiones en infraestructuras como instrumento para la vertebración de España. Estas son las palabras, pero no costaría ir más allá en la interpretación y captar la voluntad de construir la nación española desde el Estado. Es sencillamente un proyecto nacionalista que pagamos todos, e incluso el resto de europeos.

Otras reflexiones sobre el tema (en catalán):
7.9.11 El corredor ferroviari Mediterrani en perill
17.12.10 La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país
3.12.10 L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les
18.4.10 Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat

Continue reading "Si tienes cojones, dímelo a la cara"

Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 08 May 2012 08:23:55 +0100

Vodafone ha creat una pàgina sobre ús segur d'internet per a infància (www.vodafone.es/padres) que conté tant la informació sobre les iniciatives sectorials en què participa la companyia, com informació pràctica adreçada especialment als pares i tutors que tenen infants i joves al seu càrrec.

L'eina integra temes com el control parental per a la navegació des d'ordinador, guies privacitat de xarxes socials, filtres en els navegadors de cerca, consells que facilitaran l'aprenentatge del món digital on nens i joves viuen constantment, i amb recursos i enllaços per buscar més informació que pot resultar del seu interès.

Vodafone entén que tots els usuaris (adults i menors) han de poder obtenir el màxim benefici de l'ús de les TIC de forma segura i responsable. És per això que desenvolupa aquest tipus d'eines des de l'any 2004 i col·labora activament en les principals iniciatives sectorials, tant nacionals com internacionals, com ara: el Codi de Conducta per a l'Ús Segur pels menors en l'Accés a Serveis de Continguts, la Aliança Mòbil contra el Contingut d'Abusos Sexuals a Menors, o el Botó de denúncia per a la lluita contra la pornografia infantil.

Dos comentaris:

1) Espero que, al costat d'aquesta iniciativa, també hagin pogut avançar en algun protocol per a evitar el que ja vaig denunciar fa un any en referència a la situació viscuda personalment en què un menor de 10 anys d’edat, des del moment de la compra del número de telèfon de Vodafone, va estar rebent trucades, missatges de veu i SMS sol·licitant serveis de prostitució, sense obtenir en primera instància resposta satisfactòria de la companyia:

[ca] 28.5.11 Vodafone ens dóna una resposta satisfactòria. Després d'una primera resposta purament formal per part de Vodafone en resposta a una queixa formulada en una matèria sensible, he rebut amb pocs dies de diferència una segona resposta on aborden plenament el tema.
[es] 28.5.11 Vodafone nos da una respuesta satisfactoria. Tras una primera respuesta puramente formal por parte de Vodafone en respuesta a una queja formulada en una materia sensible, he recibido con pocos días de diferencia una segunda respuesta donde abordan plenamente el tema.

2) Sembla que la iniciativa sols s'adreça a una part de la seva clientela, ja que no incorpora la llengua d'un percentatge significatiu de clients. L'RSE integra els drets humans, sens dubte, però no costa gaire d'entendre que també ha d'integrar el respecte als clients i als països on s'opera. L’article 128-1 del Codi de consum estableix les informacions que les persones consumidores tenen dret a rebre en llengua catalana. En conseqüència, en la mesura que el web de l'empresa presta serveis a Catalunya i s’adreça a potencials consumidors catalans i incorporen informació recollida en l’article esmentat, aquestes informacions han d’aparèixer, almenys, en català.

Continue reading Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet

La Marató de la Pobresa estrena spot

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 07 May 2012 23:06:02 +0100

L'equip de la Marató de TV3 ha tornat a fer un bon anunci, aquesta vegada sobre la pobresa, amb un missatge escènic sobre l'exclusió social:

Continue reading La Marató de la Pobresa estrena spot

Newsletter abril 2012

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 07 May 2012 09:06:28 +0100

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter d'abril (amb una mica de retard!), que en aquesta ocasió l'hem dedicada a la Responsabilitat Social en l'Educació. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/04/17/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Abril (¡con un poco de retraso!), que en esta ocasión la hemos dedicado a la Responsabilidad Social en la Educación. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/04/17/02

[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

Continue reading Newsletter abril 2012

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 07 May 2012 08:59:03 +0100

La Fundació Vincle i la Plataforma per la Llengua es complauen a convidar-vos a l’acte A L’EMPRESA, EN CATALÀ, que se celebrarà el dimarts, 15 de maig de 2012, a les 19 hores, al Cercle d’Economia (carrer Provença, 298) de Barcelona.

L’acte, moderat pel M. Hble. Sr. Joan Rigol i el Sr. Carles Prats, periodista de TV3, reunirà algunes de les principals organitzacions empresarials del país amb l’objectiu de presentar el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa, un llibret que vol ser una eina per a totes aquelles empreses que vulguin introduir el català en els seus criteris bàsics d'actuació.

Continue reading Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

Gràcies, Pep!

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 06 May 2012 17:38:00 +0100

Responsabilitat Global se suma a les mostres d'agraïment que ha rebut l'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola.
Des d'aquest think tank hem reflexionat en diverses ocasions sobre la relació entre esport i valors i sobre el Barça de Guardiola.
A sota podeu veure totes les reflexions sobre esport i responsabilitat social. Il·luminades en groc, les que hem parlat de Guardiola

En finalitzar l'últim partit de la temporda al Camp Nou, els seguidors han mostrat l'agraïment a Pep Guardiola, que després de la final de Copa deixarà posarà fi a aquestes quatre temporades com a entrenador del primer equip.

El tècnic ha vist des del centre del terreny de joc un vídeo molt emotiu que s'ha emès pels marcadors. Pep Guardiola, que també ha escoltat una cançó de Lluís Llach ('Que tinguem sort'), ha agafat el micròfon per adreçar-se a l'afició blaugrana. "La vida m'ha fet aquest regal. Durant cinc anys he pogut tenir-vos molt a prop i gaudir d'aquest meravellós espectacle. Jo no he sigut diferent de tots vosaltres, jo he sigut un privilegiat. No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa. Sentir-se tan volgut, tan estimat... Hem pencat molt perquè hagueu pogut passar bones estones veient-nos jugar a futbol", ha dit Guardiola. Pep Guardiola: "No sabeu l'estima i la felicitat que m'enduc a casa"

Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global

[ca] Aquest és el recull de reflexions sobre RSE i esport que hem publicat a Responsabilitat Global (en negreta les que fan referència al FC Barcelona; groc per a Guardiola)

[es] Este es el conjunto de reflexiones sobre RSE i deporte que hemos publicado en Responsabilitat Global (en negrita las que hacen referencia al FC Barcelona; amarillo para Guardiola))
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona; yellow for Guardiola)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona; amarelo para Guardiola)

20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació / La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 Manipulacions tan fàcils com immorals / Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla

18.9.11 Canyelles ha intervingut a catradio sobre Barça, RSE i valors
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat
9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 Reacció irònica: #perdonporsercatalan / Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:

25.8.11 El manager obsessiu (II)

23.8.11 El manager obsessiu (I)
23.8.11 Comparant himnes: Barça i Madrid / Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació / RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere
18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico
14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:

11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]

PD: El tonto. Cristiano Ronaldo es un caso único: siendo uno de los mejores jugadores de la historia, no ha desarrollado un solo atributo moral como futbolista (El Correo.com)

Continue reading Gràcies, Pep!

Derechos humanos y conciencia de derechos humanos

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 06 May 2012 16:17:36 +0100

Recientemente publiqué un artículo con motivo de una efeméride de éstas que, como mínimo, se prestan para hacer alguna reflexión: Día Internacional de la Lengua Materna: ¡necesitamos responsabilidad social! El artículo, pensado para Catalunya, lo traduje al castellano en toda su literalidad.

Desconozco si puede haber suscitado alguna reflexión en los lectores más alejados territorialmente, pero sí puedo decir que generó extrañeza en algún lector latinoamericano. Porque de entrada es fácil pensar que la vinculación de lengua y derechos humanos se puede producir en zonas alejadas de los países más desarrollados. Es posible que en países latinoamericanos se puedan dar conflictos de este tipo pero alguien podría quedar sorprendido que puedan pasar cosas como las que realmente suceden en un país europeo y respecto a una lengua de prestigio y diez millones de hablantes.

De hecho, el motivo por el que se celebra esta efeméride viene por unos acontecimientos que recorto de un artículo de Queti Vinyals (miembro de Tallers per la Llengua) titulado la Festa de les Llengües:

El 21 de febrero de 1952 en Bangladesh, un numeroso grupo de estudiantes universitarios se manifestaron para reivindicar el uso académico de lenguas no oficiales en diversas zonas de Asia y por el reconocimiento oficial de su lengua, el bengalí. Algunos de ellos fueron asesinados durante la manifestación.

Desde aquella tragedia, el país ha perpetuado la conmemoración de aquellos hechos como símbolo de convivencia y diversidad. En 1999, la UNESCO aprobó la demanda de Bangladesh de convertir esta fecha en un día de reconocimiento internacional y desde entonces se celebra en todo el mundo con el objetivo de promover la diversidad lingüística y de reconocer la lengua como un factor de identidad cultural. Con la voluntad de concienciar a la población de la importancia de las lenguas, la efeméride de este año ha estado dedicada al plurilingüismo para la educación inclusiva: "Aprender en un idioma que puedan entender es clave para que los niños puedan disfrutar de su derecho a una educación de calidad. La educación en lengua materna y plurilingüe son clave para reducir la discriminación, promover la inclusión y mejorar los resultados educativos para todos". La Unesco reivindica el papel del plurilingüismo justamente como un medio de solución de los conflictos. [...] Por otro lado, como dice la Unesco, cuando hablamos de lengua materna no nos referimos a la de la madre de cada uno, sino a las propias de los territorios, que a la vez son su patrimonio.

Todo el mundo puede entender perfectamente el sentido de la celebración, los objetivos que se pretenden y el vínculo con los derechos humanos. Y cuando en nuestro país trabajamos en la línea de incorporar los temas de lengua dentro de la materialidad de la responsabilidad social de las empresas y las organizaciones, no lo hacemos tanto en un sentido de derechos humanos como en una lógica más relacionada con la gestión de la diversidad, los derechos de los consumidores, de la vinculación con la comunidad, de gestión de los activos intangibles... A menudo hablamos de conceptos como estrategia, diálogo con grupos de interés, marketing, cosas distintas de los derechos humanos pero también en el corazón de la RSE.

Pero el artículo que hice hace unos días, donde básicamente recogía noticias recientes que han pasado en nuestro país, aportaba unos casos donde lo que primaba no era exactamente un enfoque de excelencia empresarial sino sencillamente de derechos humanos.

Hay quien piensa que la defensa de los derechos humanos es un enfoque focalizado en los países del Sur, y no sabe que en Europa se conculcan día a día los derechos humanos, en temas gravísimos como la nueva esclavitud sexual y laboral, en ámbitos de mujeres y de infancia, pero también en temas de lengua, diversidad e identidad.

Es fácil pensar que todo esto no es muy relevante porque en definitiva nosotros disponemos de un estado de derecho que hará que tarde o temprano vamos avanzando hacia la erradicación de las malas prácticas. Pero esto no es exactamente así. Ya hemos visto cómo en los últimos años (¡no con la crisis sino antes!) aumentaba la conculcación de derechos humanos de niños y de mujeres en Europa. Por tanto, no vamos adelante sino que se puede estar produciendo un estado de aceptación de la situación sea por dejadez, por confianza ciega en el sistema, o por incredulidad...

Y en el caso de la lengua, no podemos pensar que la ley o el sentido común lo arreglará todo. De hecho, mirado desde fuera, cualquier persona con sentido común pensaría que es materialmente imposible que los derechos de tantos millones de personas sean pisoteados, lo que puede llevar a restar relevancia a los acontecimientos presentados en el artículo.

Y efectivamente podrían tener razón si no fuera porque no siempre las personas tienen capacidad para defenderse o para hacer prevalecer sus derechos. Hay personas aparentemente normales que, como consecuencia de la presión social o de los condicionantes político-culturales pueden llegar a sentir vergüenza de una parte de ellos mismos. Y puede haber personas que, comprendiendo perfectamente la lengua propia del territorio, obliguen incluso a un orador a cambiar de lengua y hacerlo avergonzar. Siglos de historia conllevan unos factores sociológicos y psicológicos ante los que no podemos pensar que uno actúa movido por la libertad de opción.

Un acto público, en este caso de presentación de los candidatos del PP valenciano a las alcaldías, nos permite comprobar cuál es esa realidad sociológica. El video dura medio minuto y les recomiendo verlo:

Como se puede captar fácilmente, lo que hemos visto no puede ser solamente un resto del franquismo sociológico sino que viene de mucho más allá, de siglos de persecución y minorización lingüística, que acaban otorgando un sentido de superioridad a los hablantes de la lengua que tiene el poder del Estado y una incapacidad de hacer valer sus derechos -incluso legales- a los hablantes de la lengua vejada. Toda una muestra vergonzante de autoodio, de incultura, de pobreza intelectual y de desprecio a la lengua catalana, a las lenguas, a la diversidad lingüística, al respecto entre las personas, a la dignidad del territorio... Esta es la transcripción:

«Deixeu-me un poquet que parle del meu poble, deixeu-me que parle de Villa-Real» («Dejadme un poquito que hable de mi pueblo, dejadme que hable de Villa-Real"), dice el candidato.

Voz del público: «¡Habla en castellano». A continuación, el candidato con convicción: «Hablo en castellano. Como querais. Perfecto ». Se sienten aplausos. El candidato rie y apunta con el dedo índice al público en señal de complicidad...

En otro momento interviene la candidata del municipio de Torrent: «Buenas tardes a todos. En primer lugar pediros disculpas por si en algún momento me paso al valenciano pero es mi lengua materna y tengo ese defecto ». Y continúa acto seguido, con énfasis: «Si lo hago me perdonáis, ¿eh?». Aplausos.

Aunque no debe ser el enfoque principal, ¿puede todavía alguien dudar que los temas de responsabilidad social en materia de lengua en Europa también deben partir de los derechos humanos?

Y esto tiene una consecuencia para las empresas y las organizaciones que pretenden gestionar la responsabilidad social. No se puede presuponer que cuando una colectividad no se queja es porque no se conculcan los derechos humanos. La imposición de valores culturales y pautas de conducta contrarias al interés de la propia comunidad puede darse de manera imperceptible entre ciudadanos libres pertenecientes a estados democráticos y derecho, y no se puede presuponer que la aceptación del statu quo es una garantía de situación de pleno respeto a los derechos humanos y los pueblos ya la dignidad personal y colectiva.

Llevado al terreno de la RSE, esta autocensura tiene consecuencias peculiares, como por ejemplo que hace pocos años se cree un organismo especializado en la gestión de la diversidad, o que se elabore hace unas semanas una publicación de amplio alcance sobre la diversidad, y que ambas iniciativas, pese a estar centradas en el estado español, hagan constar todas las diversidades habidas y por haber excepto aquella que podría considerarse más singular de la propia constitución del marco territorial, la diversidad nacional / cultural / lingüística. Y que, por otra parte, posiblemente sea la única diversidad que muestra un crecimiento en su animadversión tanto desde un punto de vista social como empresarial. ¿Censura explícita o autocensura cultural?

Si bien esta reflexión ha tomado en consideración uno de los muchos aspectos de la RSE, pensemos cómo puede ser válida para cualquier otra materia, especialmente esas que algunas empresas u organizaciones se niegan a reconocer su materialidad en la gestión y en el diálogo con los grupos de interés.
Versió en català

Continue reading Derechos humanos y conciencia de derechos humanos

La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 06 May 2012 11:24:50 +0100

Versió en català

La publicación Fòrum. Revista d'Organització i Gestió Educativa correspondiente a mayo - agosto 2012 incluye un artículo de Josep Maria Canyelles sobre La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación. Podéis ver el índice con los otros artículos aquí. La revista (en lengua catalana) está a la venta y también está accesible digitalmente en el quiosco de Zinio . Puede acceder al artículo en castellano a continuación:

La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación

Josep Maria Canyelles

Responsabilitat Global

2012

Todo empieza en la persona

Si aspiras a cambiar el mundo, primero prueba de cambiar la baldosa sobre la que te mueves. Recuerdo que una expresión similar a esta la usábamos en los cursos de monitores de educadores en el tiempo libre, con una clara intencionalidad pedagógica y educativa. Sería como decir "sé el cambio que quieres ser".

También de aquel tiempo y circunstancias en qué actuábamos de profesores de pedagogía de la naturaleza, recuerdo que en alguna ocasión nos lo habíamos hecho venir bien para hablar de un grupo ecologista alemán llamados azules que apostaban por un modelo de reivindicación ecologista que partía de de una manera muy diáfana de las actitudes de las personas, estableciendo un compromiso de mayor profundidad personalista que el meramente reivindicativo de los verdes, sin menospreciar esta otra dimensión.

Esta referencia a la relevancia de la actitud de las personas, de cada uno de nosotros, y muy especialmente a la coherencia entre los discursos y los comportamientos, resultaba básica en un contexto de carácter educativo donde quizá no era tan significativo el impacto ambiental de nuestras actuaciones como la manera como conformar nuestro propio impacto en el proceso de crecimiento personal. O dicho de otro modo: aun siendo altamente relevante el impacto en el entorno de nuestras actuaciones, lo que focalizábamos era la manera como la persona -o el niño y sus monitores en este caso- conformaban una escala de valores y una correspondencia de actitudes bastante coherente y estructurada, bastante consecuente, y bastante favorecedora del pleno desarrollo del individuo en armonía con el entorno.

La responsabilidad social de las organizaciones

A menudo, la persona con intenciones más nobles puede incurrir en incoherencias, al igual que cualquier organización -no importa si se trata de una empresa, ONG, escuela, o administración pública- también pueden afrontar en su gestión diaria, ya sea por falta de visión global de sus impactos, por desconocimiento de muchas materias no centrales en su actividad, o por dificultades organizativas, técnicas o económicas para poder desarrollar sus actuaciones como sería deseable idealmente.

El patrimonio de la presunta incoherencia afecta a cualquier organización, y es bueno poder afrontarlo sin acomplejamiento y con la mejor voluntad de tomar conciencia y gestionar adecuadamente los desajustes.

Sin duda, la primera responsabilidad de una organización no lucrativa ante la sociedad es la creación de impactos sociales sostenibles en el marco de su misión, de tal manera que se cree valor para todos los grupos de interés.

Pero cualquier organización también debe saber diferenciar lo que está en su misión y que conforma objetivos centrales de lo que tal vez sólo debe generar criterios de actuación pero que son hoy día muy relevantes: organizaciones que tienen una finalidad cultural desatienden aspectos sociales; organizaciones que tienen una finalidad en derechos humanos desatienden derechos culturales; organizaciones que trabajan por la sostenibilidad ambiental desatienden la sostenibilidad lingüística; organizaciones que defienden los derechos de ciertos colectivos no atienden los derechos sociales de otros colectivos diferentes...

Sin embargo, no sería positivo hablar de "incoherencias" por la carga negativa y culpabilizadora que conlleva este término. Partiendo de la constatación y el sano reconocimiento de que todas las organizaciones, como todas las personas, tenemos muchos aspectos a mejorar en cuanto al impacto que generamos en nuestro alrededor, lo que hace falta es desarrollar la voluntad de mejora constante para aproximar este impacto en nuestro discurso acercando al mismo tiempo este discurso a las expectativas que nuestro entorno tiene sobre nosotros.

Con gran facilidad podemos emitir críticas contundentes contra empresas y administraciones, las cuales sin que pierdan validez, no están con correspondencia con la capacidad limitada de autocrítica de nuestras propias organizaciones. En proporción a la capacidad de impacto social y ambiental de cada uno, algunas de nuestras actuaciones mal resueltas pueden estar al mismo nivel que aquellas que son blanco de nuestras diatribas.

Hoy son muchas las empresas que empiezan a asumir que el poder que recae en sus manos debe ir acompañado de una mejor asunción de la responsabilidad que va asociada. Algunas empresas ya han empezado a ejercer lo que se conoce como RSE, y disponen de sistemas para gestionarla, indicadores para hacer un seguimiento y plantearse su objetivos de mejora, e informes de sostenibilidad para rendir cuentas a la sociedad en un ejercicio de transparencia que es la base para el diálogo con las partes, la comparación con otras empresas, y la relevancia social de estas iniciativas.

En este sentido, no sería una justa correspondencia que las organizaciones que tienen una finalidad no lucrativa, o de progreso humano, o de mejora de la sociedad, rehuyesen de reconocer sus propias limitaciones y de mostrar transparentemente los esfuerzos por la mejora en cada una de las áreas. La exigencia social debe convertirse autoexigencia para hacer no sólo posible el cambio hacia mejor a nuestras organizaciones sino para hacer además una acción pedagógica, sabiendo que el compromiso de responsabilidad no sólo mejorará las áreas en las que nuestra acción puede generar un impacto, sino que tiene el gran valor de convertirse en ejemplo de compromiso dinámico y efectivo.

Una de las mejores aportaciones que las organizaciones al servicio del crecimiento humano pueden hacer hoy en la sociedad es situar sus estrategias y actuaciones sectoriales y particulares en el marco de una visión de unas comunidades más responsables socialmente en cada una de las partes comparte públicamente un anhelo similar de creación de capital social. Y la responsabilidad social nos puede ayudar.

Qué se entiende por Responsabilidad Social

Se entiende la Responsabilidad Social como la integración voluntaria, ya sea por parte de una empresa o de cualquier otro tipo de organización, de las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones y sus relaciones con sus interlocutores. Se trata, pues, de una forma de gestión que se define por la relación ética de la organización con todos los públicos con los que se relaciona, y por el establecimiento de objetivos compatibles con el desarrollo sostenible de la sociedad.

Si bien este enfoque de gestión comenzó a desarrollarse en el corazón de algunas empresas, hoy se incorpora en todo tipo de organizaciones, privadas o públicas, cada una de acuerdo con el grado de impacto que puedan tener en la sociedad y en el entorno.

Las entidades no lucrativas, las públicas, las del conocimiento, las de educación superior, entre otras, también están incorporando la gestión de la RS. Para las organizaciones que gestionan conocimiento, la RS es un enfoque muy adecuado ya que a diferencia de los enfoques basados meramente en estándares de gestión de la calidad, el medio ambiente, o la salud y seguridad laboral, la RS va más allá con un especial énfasis en el diálogo con los grupos de interés, lo que permite gestionar el conocimiento, el aprendizaje, la identificación de las mejores prácticas, y gestionar la confianza, rendir cuentas, profundizar en el compromiso, desarrollar valores...

Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa, se suele orientar a una visión de mejora de la gestión de sus activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar , reputación, marca...) y pretende garantizar la sostenibilidad del propio proyecto empresarial.

Podríamos, pues, afirmar que la empresa ciudadana -otra forma como se conoce este perfil de compañía- es una organización que toma conciencia de sus interacciones con el entorno y de sus impactos, tanto positivos como negativos, y tanto los previstos como otras externalidades o incluso los potenciales.

Expresado así, parece que las organizaciones educativas tengan una responsabilidad social implícita. Sin embargo, la percepción sobre el objeto social de las organizaciones que comparten una base misional al servicio del desarrollo humano puede hacer perder la capacidad analítica y crítica sobre cuál es el amplio alcance de los aspectos que hay que gestionar con una enfoque de RS.

En el sector de la educación, la RS se puede hacer presente de maneras diversas, las relacionadas con la actividad educativa y las que corresponden a la gestión de las instituciones, y que podríamos trasladar a dos grandes objetivos:

a) Desarrollar criterios éticos en los futuros adultos en relación con el comportamiento socialmente responsable de las organizaciones;

b) Gestionar la propia organización educativa de manera que sus impactos creen el máximo valor para sus grupos de interés;

Gestionar la Responsabilidad Social

Metodológicamente, la gestión de la RS implica una serie de procesos entre los cuales los más significativos serían identificar los siguientes tres:

Identificar los grupos de interés. Una organización debe saber cuáles son aquellos agentes (grupos, organizaciones, sectores) sobre los que se genera impacto y viceversa. Por supuesto, encontramos a los clientes, usuarios o destinatarios, a los trabajadores, a la propiedad o titularidad, pero también otros como el barrio o comunidad, organizaciones sociales, medios de comunicación, organizaciones de consumidores, agentes sociales, asociaciones sectoriales, la competencia o concurrencia, el legislador o regulador, financiadores, otras empresas del territorio, etc. Saber identificar cuáles son los grupos de interés que tienen intereses legítimos sobre nuestra acción (y viceversa) y establecer canales o procesos de diálogo permite apreciar cuáles son las expectativas que tiene la sociedad sobre nuestra organización, y qué podemos tener nosotros sobre los demás, cuáles son las mejores prácticas, como generar procesos de trabajo en red que permitan un mejor impacto, como generar confianza entre las organizaciones y capital relacional para la sociedad.

Identificar la materialidad. Una organización debe saber cuáles son las cuestiones que debe abordar en la gestión de su RS, ya que ésta no se basa en una lista estándar sino en un proceso de aprendizaje sobre la realidad de la organización, sus impactos, las expectativas que genera, las consecuencias de la visión para la que trabaja. En el caso de una empresa, es importante comprender que la filantropía por sí sola no es RS, sino que una organización primero debe abordar las responsabilidades primarias, entendidas como las inherentes a la propia actividad, en un segundo lugar las secundarias, relacionadas con sus grupos de interés, y finalmente las terciarias, vinculadas a retos de la sociedad sobre los que la empresa no tiene una relación de causalidad directa. Haciendo un rápido paralelismo, no podríamos clasificar como socialmente responsable que una escuela colaborara con un proyecto solidario del Sur mientras que hiciera dejadez ante las expresiones de valores asociales en las actividades deportivas.

Rendir cuentas. La rendición de cuentas es un requisito más de la metodología de la RS como enfoque de gestión. No vale presuponer que ya basta hacer las cosas bien. Rendir cuentas significa mostrar cómo se hacen las cosas en aquellos aspectos que forman parte de las inquietudes de nuestros grupos de interés, dar contenido al diálogo haciendo posible contrastar datos y puntos de vista, marcar y comunicar objetivos de mejora del rendimiento y establecer pautas de trabajo en red o creación de sinergias. Y también permite mostrar el compromiso, los análisis sobre el rendimiento y las buenas prácticas, de manera que puedan ser útiles para otras organizaciones similares.

Proceso de mejora continua

Es importante hacer notar que, aunque haya muchas iniciativas que permiten obtener etiquetas, certificaciones, y reconocimientos varios, el más importante es tener un compromiso claro en todo aquello que afecta a los impactos de la organización en las diversas materias, habitualmente clasificadas en impactos económicos, ambientales, sociales, laborales y buen gobierno. Y que este compromiso tenga un carácter integral, respeto toda la organización y las relaciones con los grupos de interés, vinculándose al modelo de organización y la propia estrategia corporativa, y se acompañe de medidas concretas integradas en el funcionamiento organizativo.

Hay que hacer notar que no es conveniente simplificar refiriéndose a empresas u organizaciones socialmente responsables, ya que esta catalogación parece remitir a una dualidad engañosa entre buenos y malos. Preferimos en todo momento hacer notar que una organización gestiona la responsabilidad social, lo que ya es indicativo del hecho de encontrarnos ante un proceso de mejora continua, como muchos otros que puede llevar a cabo una entidad, sólo que en este caso ocurre sobre unas materias que tradicionalmente no han entrado dentro del ámbito de gestión y que requieren saber interpretar inquietudes sociales, a partir de los grupos de interés, muchas de las cuales pueden ser variantes o evolutivas con el tiempo e incluso contrapuestas.

Algunos ejemplos

Pondremos algunos ejemplos, ya sea con buenas prácticas reales o con cuestiones a abordar, sin voluntad de prescribir en un campo donde cada compañía o entidad debe saber hacer su mapa de materialidad y establecer las prioridades.

Ø El compromiso ético de la organización se puede establecer de maneras diversas. En la materia central, de carácter educativo en el marco de este artículo, existen documentos como el proyecto educativo del centro que pueden recoger aspectos. Pero el documento de referencia para mostrar el compromiso estructuradamente es el Código ético, un documento que establece los valores corporativos y desgrana cómo se hacen operativos en relación con cada grupo de interés. De otra manera, ¿tenemos algún documento que podamos entregar a los proveedores indicando que esperamos de ellos para continuar siendo proveedores nuestros?

Ø Otra manera de estructurar el compromiso es suscribiendo iniciativas externas, ya sean éticas y globales, como el Pacto Mundial de Naciones Unidas, o locales y sectoriales, como las redes de escuelas verdes. Como ejemplo global y sectorial, el Pacto Mundial de Naciones Unidas promovió los Principios para una Educación en Gestión Responsable [1] dirigidos específicamente a las instituciones de educación superior implicadas en la educación de los gestores actuales y futuros.

Ø ¿Cómo se garantiza que los valores que se proclaman formen parte realmente de todas las personas de la organización, incluidas sobre todo las que supuestamente tienen por función transmitir? Algunas empresas, que tradicionalmente no se habían hecho esta pregunta y ahora lo requieren, son conscientes de que no saben suficientement, y están experimentando y buscando las mejores prácticas. Podría ocurrir que en otras organizaciones se presupone en exceso y se renunciara a ejercer una gestión del cambio que abordara radicalmente la asunción de los valores por los que ha optado.

Ø ¿Cómo fomentamos una participación empoderadora y que se encare a un proceso de mejora? La transparencia no es sólo una voluntad de mostrar las informaciones de las que se dispone, sino que debe vincularse a la calidad de la información, ya que se pretende facilitar una participación eficaz y mejorar las aptitudes participativas. Se sabe que los datos informativos tienen un valor relativo sino se les otorga significación. Por ejemplo, ¿pueden nuestros grupos de interés acceder a datos comparados sobre rendimiento?

Ø En las contrataciones podemos introducir cláusulas sociales, es decir, criterios que pueden hacer referencia a la inclusividad laboral, calidad de condiciones laborales, sostenibilidad ambiental, contenidos lingüísticos, etc. Esta técnica no debería usarse meramente como un recurso legalista sino que debería conllevar en paralelo un proceso de diálogo abierto con el conjunto de proveedores para mejorar y profundizar en el sentido de la cláusula social, favoreciendo no solamente el cumplimiento sino que la misma empresa pueda ser más competitiva en otros sectores poniendo en valor el esfuerzo realizado para su cumplimiento.

Ø ¿Cómo rendimos cuentas a nuestros grupos de interés? El instrumento por excelencia de rendición de cuentas es la memoria de responsabilidad social, también llamada informe de sostenibilidad, la cual describe de manera ordenada y sistemática el comportamiento corporativo y sus impactos, por medio de indicadores pautados en aspectos diversos. Una memoria no es un canal publicitario, sino que debe proporcionar una imagen equilibrada y razonable. Esto implica incluir tanto los aspectos positivos como los negativos de la organización.

Como se aprecia, las reflexiones a hacer en el marco de la RS son muy amplias y podrían incluir además temas fundamentales como el impacto social generado (la escuela como ascensor social) o las actitudes de las familias en las competiciones deportivas escolares, enfoques innovadores como el voluntariado en familia o la gestión compartida de indicadores ambientales del centro, temas delicados como la manera de tratar los regalos en el marco escolar, cuestiones complejas como los límites de la diversidad o las ondas electromagnéticas...

Finalmente es importante comprender que la RS no es una práctica externa y filantrópica sino nuclear y estratégica, relacionada con cómo aseguramos la integración de las sensibilidades sociales, como asegure la gestión, como las transparentamos, como aportamos el máximo valor a todos los grupos de interés.

Construyendo Territorios Socialmente Responsables

Conseguir que la responsabilidad social forme parte del territorio no es un reto reservado exclusivamente a instituciones del ámbito económico. Precisamente, si se pretende que la RS sea un referente, una manera de proceder, un enfoque integrado a la cultura organizacional, un atributo del propio territorio, es necesario que una gran parte de organizaciones se la hagan suya, la practiquen y la fomenten. Y desde los ámbitos educativos se pueden dar grandes oportunidades tanto en el fomento de los valores como en tanto que organizaciones que interactúan en el mercado y la sociedad.

Las instituciones educativas pueden ser un modelo de gestión socialmente responsable y aportar esta manera de hacer a la colectividad. Y ponerla como un estándar en la relación con todos los grupos de interés.

Las instituciones educativas y académicas, pues, también pueden ser unos actores relevantes para construir Territorios Socialmente Responsables [2], unos territorios donde no sólo la gestión ética esté considerada, sino que se puedan abordar retos del territorio a partir de la gestión de la RS de cada agente. Así, por ejemplo, instituciones educativas pueden incorporar mejor retos sociales como el emprendimiento, empresas pueden sumarse al reto de los valores cívicos o comercios del barrio pueden colaborar en iniciativas como los caminos escolares.

A menudo las escuelas son consideradas destinatarias de múltiples demandas que formula la sociedad. Pero la gran parte de los retos importantes que hoy tenemos presentes tienen una complejidad tal que sólo pueden ser abordados con una visión relacional que tenga capacidad para generar análisis, conocimientos, y respuestas compartidas. Así, se requiere una visión multilateral donde los diversos actores tomen parte bajo un principio de corresponsabilidad, confianza y complicidad mutua. Los marcos escolares son un espacio más y singular pero no el único si se pretenden gestionar valores de la sociedad.

La RS puede facilitar la generación de relaciones de confianza entre las partes, en la medida que parte de compromisos tangibles, de diálogo y de transparencia. En un contexto de territorio, la RS puede favorecer la identificación de retos compartidos y la capacidad de crear sinergias y fomento de la innovación social. Son muchos los estudios que avalan que hay una conexión causal entre la calidad institucional, el capital social y el grado de desarrollo de los países. El desarrollo económico y el progreso de un territorio se fundamenta en un potencial más sólido cuando parte de la implicación de todas las partes y sabe aglutinar las iniciativas públicas, privadas y sociales. La excelencia se puede lograr cuando cada organización de la comunidad sabe gestionar su responsabilidad ante la sociedad y se pueden desarrollar alianzas estratégicas en beneficio del territorio.

Josep Maria Canyelles

jmcanyelles@collaboratio.net

, promotor del think tank

www.ResponsabilitatGlobal.com

. Asesora empresas, gobiernos y organizaciones. Es asesor técnico de la Cambra de Comerç de Barcelona. Colabora con la Asociación para las Naciones Unidas. Coordinador de la Comisión de RS de la Ass. Catalana de Comptabilitat i Direcció www.accid.cat y colabora con diferentes universidades. Promueve collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables.

[1]

www.collaboratio.net/mm/File/ca/Principis_Educacio_Gestio_Responsable.pdf

[2]

Podéis ver:

Canyelles, Josep Maria. «Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments». Fundació Pro Penedès. Vilafranca del Penedès, 2009.
Canyelles, Josep Maria. «Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori». Consorci per l'Ocupació i la Promoció econòmica del Vallès Occidental. 2008.

Continue reading La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación

La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 03 May 2012 23:43:29 +0100

La publicació Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa digital corresponent a maig - agost 2012 inclou un article de Josep Maria Canyelles sobre La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació. Podeu veure l'índex amb els altres articles aquí.

La revista està a la venda i també està accessible digitalment al quiosc de Zinio. Podeu accedir a l'article sobre RSE tot seguit:

La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació

Josep Maria Canyelles

Responsabilitat Global

2012

Tot comença en la persona

Si aspires a canviar el món, primer prova de canviar la rajola damunt la qual et mous. Recordo que una expressió similar a aquesta la fèiem servir en els cursos de monitors d’educadors en el temps lliure, amb una clara intencionalitat pedagògica i educativa. Seria com dir “sigues el canvi que vols ser”.

També d’aquell temps i circumstàncies en què actuàvem de professors de pedagogia de la natura, recordo que en alguna ocasió ens ho havíem fet venir bé per parlar d’un grup ecologista alemany anomenats blausque apostaven per un model de clam ecologista que partia d’una manera molt diàfana de les actituds de les persones, establint un compromís de major profunditat personalista que el merament reivindicatiu dels verds, sense menystenir aquesta altra dimensió.

Aquesta referència a la rellevància de l’actitud de les persones, de cadascú de nosaltres, i molt especialment a la coherència entre els discursos i els comportaments, resultava bàsica en un context de caràcter educatiu on potser no era tant significatiu l’impacte ambiental de les nostres actuacions com la manera com conformar el nostre propi impacte en el procés de creixement personal. O dit d’una altra manera: tot i essent altament rellevant l’impacte en l’entorn de les nostres actuacions, allò que focalitzàvem era la manera com la persona –o l’infant i els seus monitors en aquest cas- conformaven una escala de valors i una correspondència d’actituds prou coherent i estructurada, prou conseqüent, i prou afavoridora del ple desenvolupament de l’individu en harmonia amb l’entorn.

La responsabilitat social de les organitzacions

Sovint, la persona amb intencions més nobles pot incórrer en incoherències, de la mateixa manera que qualsevol organització –tan se val si es tracta d’una empresa, ONG, escola, o administració pública- també en poden afrontar en la seva gestió diària, ja sigui per manca de visió global dels seus impactes, per desconeixement de moltes matèries no centrals en la seva activitat, o per dificultats organitzatives, tècniques o econòmiques per poder desenvolupar les seves actuacions com fóra desitjable idealment.

El patrimoni de la presumpta incoherència afecta qualsevol organització, i és bo poder-lo afrontar amb sense cap acomplexament i amb la més bona voluntat de prendre’n consciència i gestionar adequadament els decalatges.

Sens dubte, la primera responsabilitat d’una organització no lucrativa davant la societat és la creació d’impactes socials sostenibles en el marc de la seva missió, de tal manera que es creï valor per a tots els grups d’interès.

Però també qualsevol organització ha de saber diferenciar allò que està en la seva missió i que conforma objectius centrals d’allò que potser només ha de generar criteris d’actuació però que són avui dia molt rellevants: organitzacions que tenen una finalitat cultural desatenen aspectes socials; organitzacions que tenen una finalitat en drets humans desatenen drets culturals; organitzacions que treballen per la sostenibilitat ambiental desatenen la sostenibilitat lingüística; organitzacions que defensen els drets de certs col·lectius no atenen els drets socials d’altres col·lectius diferents...

Tanmateix, no seria positiu parlar d’”incoherències” per la càrrega negativa i culpabilitzadora que comporta aquest terme. Partint de la constatació i el sa reconeixement que totes les organitzacions, com totes les persones, tenim molts aspectes a millorar pel que fa a l’impacte que generem en el nostre voltant, el que cal és desplegar la voluntat de millora constant per aproximar aquest impacte al nostre discurs tot apropant alhora aquest discurs a les expectatives que el nostre entorn té sobre nosaltres.

Amb gran facilitat podem emetre crítiques contundents contra empreses i administracions, les quals sense que perdin validesa, no estan amb correspondència amb la capacitat limitada d’autocrítica de les nostres pròpies organitzacions. En proporció a la capacitat d’impacte social i ambiental de cadascú, algunes de les nostres actuacions mal resoltes poden estar al mateix nivell que aquelles que són blanc de les nostres diatribes.

Avui són moltes les empresesque comencen a assumir que el poder que recau en les seves mans ha d’anar acompanyat d’una millor assumpció de la responsabilitat que hi va associada. Algunes empreses ja han començat a exercir el que es coneix com la seva RSE, i disposen de sistemes per a gestionar-la, indicadors per a fer-ne un seguiment i plantejar-se’n objectius de millora, i informes de sostenibilitat per rendir comptes a la societat en un exercici de transparència que és la base per al diàleg amb les parts, la comparació amb altres empreses, i la rellevància social d’aquestes iniciatives.

En aquest sentit, no seria una justa correspondència que les organitzacions que tenen una finalitat no lucrativa, o de progrés humà, o de millora de la societat, defugissin de reconèixer les seves pròpies limitacions i de mostrar transparentment els esforços per la millora en cadascuna de les àrees. L’exigència social ha d’esdevenir autoexigència per tal de fer no sols possible el canvi vers millor a les nostres organitzacions sinó per tal de fer-ne a més una acció pedagògica, sabent que el compromís de responsabilitat no solament millorarà les àrees en què la nostra acció pot generar un impacte, sinó que té el gran valor d’esdevenir exemple de compromís dinàmic i efectiu.

Una de les millors aportacions que les organitzacions al servei del creixement humà poden fer avui a la societat és situar les seves estratègies i actuacions sectorials i particulars dins el marc d’una visió d’unes comunitats més responsables socialment on cadascuna de les parts comparteix públicament un anhel similar de creació de capital social. I la responsabilitat social ens hi pot ajudar.

Què s’entén per Responsabilitat Social

S’entén la Responsabilitat Social com la integració voluntària, ja sigui per part d’una empresa o de qualsevol altre tipus d’organització, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions i les seves relacions amb els seus interlocutors. Es tracta, doncs, d’una forma de gestió que es defineix per la relació ètica de l’organització amb tots els públics amb els quals es relaciona, i per l'establiment d’objectius compatibles amb el desenvolupament sostenible de la societat.

Si bé aquest enfocament de gestió va començar a desenvolupar-se en el cor d’algunes empreses, avui s’incorpora en tota mena d’organitzacions, privades o públiques, cadascuna d’acord amb el grau d’impacte que puguin tenir en la societat i en l’entorn.

Les entitats no lucratives, les públiques, les del coneixement, les d’educació superior, entre d’altres, també estan incorporant la gestió de l’RS. Per a les organitzacions que gestionen coneixement, l’RS és un enfocament molt adequat ja que a diferència dels enfocaments basats merament en estàndards de gestió de la qualitat, el medi ambient, o la salut i seguretat laboral, l’RS va més enllà amb un especial èmfasi en el diàleg amb els grups d’interès, fet que permet gestionar el coneixement, l’aprenentatge, la identificació de les millors pràctiques, i gestionar la confiança, retre comptes, aprofundir en el compromís, desenvolupar valors...

Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa, se sol orientar a una visió de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.

Podríem, doncs, afirmar que l’empresa ciutadana –una altra manera com es coneix aquest perfil de companyia- és una organització que pren consciència de les seves interaccions amb l’entorn i dels seus impactes, tant positius com negatius, i tant els previstos com altres externalitats o àdhuc els potencials.

Expressat així, sembla que les organitzacions educatives tinguin una responsabilitat social implícita. Tanmateix, la percepció sobre l’objecte social de les organitzacions que comparteixen una base missional al servei del desenvolupament humà pot fer perdre la capacitat analítica i crítica sobre quin és l’ampli abast dels aspectes que cal gestionar amb una enfocament d’RS.

En el sector de l’educació, l’RS es pot fer present de maneres diverses, les relacionades amb l’activitat educativa i les que corresponen a la gestió de les institucions, i que podríem traslladar a dos grans objectius:

a) Desenvolupar criteris ètics en els futurs adults en relació amb el comportament socialment responsable de les organitzacions;

b) Gestionar la pròpia organització educativa de manera que els seus impactes creïn el màxim valor per als seus grups d’interès;

Gestionar la Responsabilitat Social

Metodològicament, la gestió de l’RS implica un seguit de processos entre els quals els més significatius serien identificar els següents tres:

Identificar els grups d’interès. Una organització ha de saber quins són aquells agents (grups, organitzacions, sectors) damunt els quals es genera impacte i viceversa. Per descomptat, hi trobem els clients, usuaris o destinataris, els treballadors, la propietat o titularitat, però també altres com el barri o comunitat, organitzacions socials, mitjans de comunicació, organitzacions de consumidors, agents socials, associacions sectorials, la competència o concurrència, el legislador o regulador, finançadors, altres empreses del territori, etc. Saber identificar quins són els grups d’interès que tenen interessos legítims sobre la nostra acció (i viceversa) i establir-hi canals o processos de diàleg permet apreciar quines són les expectatives que té la societat sobre la nostra organització, i quines podem tenir nosaltres sobre els altres, quines són les millors pràctiques, com generar processos de treball en xarxa que permetin un millor impacte, com generar confiança entre les organitzacions i capital relacional per a la societat.

Identificar la materialitat. Una organització ha de saber quines són les qüestions que ha d’abordar en la gestió de la seva RS, ja que aquesta no es basa en una llista estàndard sinó en un procés d’aprenentatge sobre la realitat de l’organització, els seus impactes, les expectatives que genera, les conseqüències de la visió per la qual treballa.

En el cas d’una empresa, és important comprendre que la filantropia per si sola no és RS, sinó que una organització primer ha d’abordar les responsabilitats primàries, enteses com les inherents a la pròpia activitat, en un segon lloc les secundàries, relacionades amb els seus grups d’interès, i finalment les terciàries, vinculades a reptes de la societat sobre els quals l’empresa no hi té una relació de causalitat directa. Fent un ràpid paral·lelisme, no podríem classificar com a socialment responsable que una escola col·laborés amb un projecte solidari del Sud mentre que fes deixadesa davant les expressions de valors asocials en les activitats esportives.

Retre comptes. La rendició de comptes és un requeriment més de la metodologia de l’RS com a enfocament de gestió. No s’hi val a pressuposar que ja n’hi ha prou a fer les coses bé. Retre comptes vol dir mostrar com es fan les coses en aquells aspectes que formen part de les inquietuds dels nostres grups d’interès, donar contingut al diàleg fent possible contrastar dades i punts de vista, marcar i comunicar objectius de millora del rendiment i establir pautes de treball en xarxa o creació de sinergies. I també permet mostrar el compromís, les anàlisis sobre el rendiment i les bones pràctiques, de manera que puguin ser útils per a d’altres organitzacions similars.

Procés de millora contínua

És important fer notar que, encara que hi hagi moltes iniciatives que permeten obtenir etiquetes, certificacions, i reconeixements diversos, el més important és tenir un compromís clar en tot allò que afecta els impactes de l’organització en les diverses matèries, habitualment classificades en impactes econòmics, ambientals, socials, laborals i bon govern. I que aquest compromís tingui un caràcter integral, respecte tota l’organització i les relacions amb els grups d’interès, vinculant-se al model d’organització i la pròpia estratègia corporativa, i s’acompanyi de mesures concretes integrades en el funcionament organitzatiu.

Cal fer notar que no és convenient simplificar referint-se a empreses o organitzacions socialment responsables, ja que aquesta catalogació sembla remetre a una dualitat enganyosa entre bons i dolents. Preferim en tot moment fer notar que una organització gestiona la responsabilitat social, fet que ja és indicatiu del fet de trobar-nos davant d’un procés de millora contínua, com molts altres que pot portar a terme una entitat, sols que en aquest cas s’esdevé sobre unes matèries que tradicionalment no han entrat dins l’àmbit de gestió i que requereixen saber interpretar inquietuds socials, a partir dels grups d’interès, moltes de les quals poden ser variants o evolutives amb el temps i fins i tot contraposades.

Alguns exemples

Posarem alguns exemples, ja sigui amb bones pràctiques reals o amb qüestions a abordar, sense voluntat de prescriure en un camp on cada companyia o entitat ha de saber fer el seu mapa de materialitat i establir les prioritats.

Ø El compromís ètic de l’organització es pot establir de maneres diverses. En la matèria central, de caràcter educatiu en el marc d’aquest article, existeixen documents com el projecte educatiu del centre que poden recollir-ne aspectes. Però el document de referència per mostrar el compromís estructuradament és el Codi ètic, un document que estableix els valors corporatius i desgrana com es fan operatius en relació amb cada grup d’interès. Altrament, tenim algun document que puguem lliurar als proveïdors indicant què esperem d’ells per continuar sent proveïdors nostres?

Ø Una altra manera d’estructurar el compromís és subscrivint iniciatives externes, ja siguin ètiques i globals, com el Pacte Mundial de Nacions Unides, o locals i sectorials, com les xarxes d’escoles verdes. Com a exemple global i sectorial, el Pacte Mundial de Nacions Unides va promoure els Principis per a una Educació en Gestió Responsable[1]dirigits específicament a les institucions d'educació superior implicades en l'educació dels gestors actuals i futurs.

Ø Com es garanteix que els valors que es proclamen formin part realment de totes les persones de l’organització, incloses sobretot les que suposadament tenen per funció transmetre’ls? Algunes empreses, que tradicionalment no s’havien fet aquesta pregunta i ara ho requereixen, són conscients que no en saben prou, estan experimentant i cercant les millors pràctiques. Podria passar que en altres organitzacions es pressuposés en excés i es renunciés a exercir una gestió del canvi que abordés radicalment l’assumpció dels valors pels quals s’ha optat.

Ø Com fomentem una participació empoderadora i que s’encari a un procés de millora? La transparència no és únicament una voluntat de mostrar les informacions de les quals es disposa, sinó que ha de vincular-se a la qualitat de la informació, ja que es pretén facilitar una participació eficaç i millorar les aptituds participatives. Hom sap que les dades informatives tenen un valor relatiu sinó se’ls atorga significació. Per exemple, poden els nostres grups d’interès accedir a dades comparades sobre rendiment?

Ø En les contractacions podem introduir clàusules socials, és a dir, criteris que poden fer referència a la inclusivitat laboral, qualitat de condicions laborals, sostenibilitat ambiental, continguts lingüístics, etc. Aquesta tècnica no hauria d’usar-se merament com un recurs legalista sinó que hauria de comportar en paral·lel un procés de diàleg obert amb el conjunt de proveïdors per tal de millorar i aprofundir en el sentit de la clàusula social, tot afavorint no solament el compliment sinó que la mateixa empresa pugui esdevenir més competitiva en altres sectors posant en valor l’esforç fet per al seu compliment.

Ø Com rendim comptes als nostres grups d’interès? L'instrument per excel·lència de rendició de comptes és la memòria de responsabilitat social, també anomenat informe de sostenibilitat, el qual descriu de manera ordenada i sistemàtica el comportament corporatiu i els seus impactes, per mitjà d'indicadors pautats en aspectes diversos. Una memòria no és un canal publicitari, sinó que ha de proporcionar una imatge equilibrada i raonable. Això implica incloure tant els aspectes positius com els negatius de l’organització.

Com s’aprecia, les reflexions a fer en el marc de l’RS són molt àmplies i podrien incloure a més temes fonamentals com l’impacte social generat (l’escola com a ascensor social) o les actituds de les famílies en les competicions esportives escolars, enfocaments innovadors com el voluntariat en família o la gestió compartida d’indicadors ambientals del centre, temes delicats com la manera de tractar els regals en el marc escolar, qüestions complexes com els límits de la diversitat o les ones electromagnètiques...

Finalment és important comprendre que l’RS no és una pràctica externa i filantròpica sinó nuclear i estratègica, relacionada amb com assegurem la integració de les sensibilitats socials, com n’assegurem la gestió, com les transparentem, com aportem el màxim valor a tots els grups d’interès.

Construint Territoris Socialment Responsables

Aconseguir que la responsabilitat social formi part del territori no és un repte reservat exclusivament a institucions de l’àmbit econòmic. Precisament, si es pretén que l’RS sigui un referent, una manera de procedir, un enfocament integrat a la cultura organitzacional, un atribut del propi territori, cal que un gran gruix d’organitzacions se la facin seva, la practiquin i la fomentin. I des dels àmbits educatius es poden donar grans oportunitats tant en el foment dels valors com en tant que organitzacions que interactuen en el mercat i la societat.

Les institucions educatives poden ser un model de gestió socialment responsable i aportar aquesta manera de fer a la col·lectivitat. I posar-la com un estàndard en la relació amb tots els grups d’interès.

Les institucions educatives i acadèmiques, doncs, també poden ser uns actors rellevants per a construir Territoris Socialment Responsables[2], uns territoris on no solament la gestió ètica estigui considerada, sinó que es puguin abordar reptes del territori a partir de la gestió de l’RS de cadascun dels agents. Així, per exemple, institucions educatives poden incorporar millor reptes socials com l’emprenedoria, empreses poden sumar-se al repte dels valors cívics o comerços del barri poden col·laborar en iniciatives com els camins escolars.

Sovint les escoles són considerades destinatàries de múltiples demandes que formula la societat. Però la gran part dels reptes importants que avui tenim presents tenen una complexitat tal que sols poden ser abordats amb una visió relacional que tingui capacitat per generar anàlisis, coneixements, i respostes compartides. Així, es requereix una visió multilateral on els diversos actors hi prenguin part sota un principi de coresponsabilitat, confiança i complicitat mútua. Els marcs escolars són un espai més i singular però no l’únic si es pretenen gestionar valors de la societat.

L’RS pot facilitar la generació de relacions de confiança entre les parts, en la mesura que parteix de compromisos tangibles, de diàleg i de transparència. En un context de territori, l’RS pot afavorir la identificació de reptes compartits i la capacitat de crear sinergies i foment de la innovació social. Són molts els estudis que avalen que hi ha una connexió causal entre la qualitat institucional, el capital social i el grau de desenvolupament dels països. El desenvolupament econòmic i el progrés d’un territori es fonamenta en un potencial més sòlid quan parteix de la implicació de totes les parts i sap aglutinar les iniciatives públiques, privades i socials. L’excel·lència es pot assolir quan cada organització de la comunitat sap gestionar la seva responsabilitat davant la societat i es poden desenvolupar aliances estratègiques en benefici del territori.

Josep Maria Canyelles

jmcanyelles@collaboratio.net

, promotor del think tank

www.ResponsabilitatGlobal.com

. Assessora empreses, governs i organitzacions. És assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·labora amb l’Associació per a les Nacions Unides. Coordinador de la Comissió de Responsabilitat Social de l’Ass. Catalana de Comptabilitat i Direcció i col·labora amb diferents universitats. Promou collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables.

[1]

www.collaboratio.net/mm/File/ca/Principis_Educacio_Gestio_Responsable.pdf

[2]

Podeu veure:

Canyelles, Josep Maria. «Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments». Fundació Pro Penedès. Vilafranca del Penedès, 2009.

Canyelles, Josep Maria. «Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori». Consorci per l'Ocupació i la Promoció econòmica del Vallès Occidental. 2008.

Continue reading La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació

Sessió UOC Meet sobre RSC

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Thu, 03 May 2012 12:27:49 +0100

UOCmeet és la nova trobada periódica de networking sobre temes específics que impulsa la pròpia comunitat de graduats i que compta amb el suport de UOC Alumni.

Data: 17/05/12

Horari: 18.45 h
Lloc: c/ Montealegre, 5, CCCB Aula 2 - Barcelona
Organitza: La Comunitat de graduats
Confirmar assistència: Formulari d'inscripció

La Responsabilitat Social Corporativa, el cas de La Fageda

La Fageda ens ofereix un magnífic exemple de Responsabilitat Social Corporativa: Del respecte i el compromís amb la societat neix una de les organitzacions i marques més sòlides en un sector tant tradicional i madur com el dels postres làctics.

Volem dedicar-li aquest UOCMeet i, acompanyats del seu director de comunicació (Albert Riera) i d'en Josep Maria Canyelles, endinsar-nos en una manera d'entendre les empreses i les organitzacions imprescindible avui en dia.

Josep Maria Canyelles www.responsabilitatglobal.com
Màster en Polítiques Públiques i Socials (U. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desenvolupat la seva experiència professional als tres sectors, públic, social i privat: Ha dirigit l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoria Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigit diversos projectes d’iniciativa social, ha promogut projectes d'educació ambiental i ha assessorat en la planificació estratègica i la direcció de projectes a organitzacions nonprofit. També ha estat director de projectes de Balanced Scorecard de l'Institut d'Estratègia, ha estat regidor de Plans Integrals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1995-2000). Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d'empresa i promotor d'iniciatives. Promotor del think tank Responsabilitat Global. Promotor de collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables. Coordinador de la Comissió d’RSE de l’Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció. Assessor tècnic en RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya. Col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS. Col·laborador docent de diferents universitats i programes formatius d’alta direcció: UOC, UPC, UB, Fundació Pere Tarrés (URL). Consultor de seminaris d'RSE estratègica per a equips directius.

Albert Riera. http://www.linkedin.com/pub/albert-riera/13/101/566
És director de comunicació de La Fageda. Llicenciat en Dret per les Universitats Paris Descartes i Grenoble, becari del Max Planck Institut de Munich i periodista col·legiat, ha treballat a BASF i Winterthur, esdevenint posteriorment director de comunicació de IESE i responsable durant 3 anys de l’oficina d’informació de l’Opus Dei a Catalunya. Després d’una etapa on crea la seva pròpia agència de comunicació, es trasllada a la Garrotxa i s’incorpora a La Fageda, on també coordina els temes jurídics.

Programa
18.45; Arribada
19.00; Ponència
19.45; Debat
20.15; Espai de network
21.00; Sopar (opcional). El preu és de 20€ que s'abonaran al mateix restaurant.

Enllaços relacionats
Responsabilitat Global (Josep M. Canyelles)
Responsabilitat Social Corporativa (Wikipedia)
Projecte La Fageda
Vídeo de presentació de La Fageda
La Responsabilitat Social Corporativa com avantatge competitiu

Anteriors UOC Meet
UOC Meet: Llibres i 2.0
UOC Meet: OpenGovernment
UOC Meet: OpenCourseWare
UOC Meet: Cocreació
UOC Meet: Política
UOC Meet: Media

Font: http://alumni.uoc.edu/opencms_alumni/opencms/ca/_top/agenda/2012/20120517_UOCMeet.html

Continue reading Sessió UOC Meet sobre RSC

Ethica, un joc de tauler per treballar les finances ètiques

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Tue, 01 May 2012 08:49:56 +0100

Més enllà dels jocs com el parxís, el Monopoly, l'Hotel... existeix tot un ventall de jocs de tauler nous, que fomenten d'altres valors. N'és un exemple Ethica, un joc de taula per descobrir l'impacte social i ambiental de les activitats bancàries i buscar-hi alternatives responsables. S'ofereixen formacions per a educadors i facilitadors que el vulguin fer servir amb joves.

27/04/2012
Entitat redactora: Associació per a Joves Teb, per a xarxanet

Explorar l'impacte social i ambiental de les activitats bancàries, les inversions i els negocis i aprendre a prendre decisions més responsables i ètiques pel que fa a la gestió dels diners. Tot això es pot transmetre a través d'un joc de tauler. Concretament, de la mà d'Ethica, un projecte europeu basat en la idea inicial de Reseau Financement Alternatif i portat a terme gràcies a les aportacions dels socis a Bèlgica, França, Polònia, Regne Unit, Suïssa i Catalunya.

El soci català que ha col·laborat en el desenvolupament del joc ha estat la cooperativa de treball Barcelonya, que dedica la seva energia tècnica i creativa a transformar percepcions i proposar solucions als reptes socials, ambientals i econòmics actuals.

Ethica ha estat dissenyat per ser jugat amb joves i adults a partir dels 15 anys als instituts de secundària, les universitats, les associacions juvenils, els grups d'educació d'adults i altres entorns on hi ha interès en la banca ètica. S'ha publicat en anglès, castellà, francès, polonès i català i es pot jugar amb un grup de sis a 27 jugadors.

Formacions per a facilitadors/ores, a Barcelona i Lleida

Ara toca donar a conèixer el joc entre el professorat, els facilitadors/ores i els educadors/ores per tal que puguin treure tot el suc al joc en els seus entorns d'aprenentatge. Els socis d'Ethica ofereixen sessions de formació que faciliten una explicació de les regles del joc, les tècniques per planificar i facilitar una sessió, consells sobre la utilització del joc per estimular el debat sobre les finances ètiques i idees per al seguiment de l'aprenentatge.

Les properes dues sessions es realitzaran a Catalunya. La primer serà a Barcelona, divendres 27 d'abril, de 15:00 a 20:00 hores, al Centre Cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) i la segona a Lleida el 16 de maig, també de 15:00 a 20:00 hores, a la seu de la Coordinadora d'ONG de Lleida (C/ Doctor Combelles, 11 baixos).

A les sessions formatives es podrà aconseguir una còpia del joc, però també hi ha la possibilitat de comprar-ne a través d'Internet i rebre'l a casa.

A la plana web d'aquest projecte també trobaràs d'altres recursos i eines per treballar les finances ètiques en entorns d'aprenentatge.

Continue reading Ethica, un joc de tauler per treballar les finances ètiques

II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ)

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 28 Apr 2012 15:47:02 +0100

El II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) se celebrarà el proper 4 de maig

El 4 de març de 2011 es va constituir el I Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero, que aplegà desenes de participants de tots els sectors de la societat catalana amb la voluntat de desenvolupar processos de canvi. Calen noves visions per sortir de la crisi. Cal un nou paradigma sobre noves bases ambientals, més generadores de treball, més estalviadores de materials i energia i que evitin la contaminació i les agressions al territori.

Per avançar en aquesta direcció, diverses regions i ciutats del món, ja estan treballant per assolir l'objectiu anomenat "Residu i emissió Zero".

Amb aquest propòsit, s'ha constituït a Catalunya el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero, format per diverses administracions locals, entitats ciutadanes, empreses i universitats,...amb voluntat de desplegar processos de canvi i impulsar mesures polítiques, tècniques, i econòmiques que permetin assolir aquests objectius esperançadors.

Un any després, ens trobem de nou per a valorar els avenços, compartir les noves experiències i traçar el full de ruta. Us convidem a formar part d'aquest projecte i a integrar-vos en els seus àmbits de treball.

Al matí se celebren tres jornades simultànies de debats sectorials, organitzades per les corresponents Xarxes i grups de treball Residu Zero (municipis, universitats i empreses). Compta amb el reconeixement per part de l'ARC dels municipis els resultats dels quals en matèria de prevenció i recuperació de residus mostren el camí cap al Residu Zero. A la tarda té lloc el plenari, en el qual es planteja el paper de les entitats ciutadanes en l'ECRZ i la diagnosi de la situació dels conflictes de residus a Catalunya, així com l'experiència potent de l'Estratègia Residu Zero a Euskal Herria i a Itàlia.

Programa II Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero (2.37 MB)
Lloc: la Casa del Mar (c/ Albareda, 1 - Barcelona)
Inscripcions AQUÍ (Si us plau, especifiqueu la Jornada sectorial a la qual voleu participar)

Continue reading II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ)

Roses Contra l'Oblit

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 23 Apr 2012 12:38:24 +0100

Amics de la Gent Gran, una organització no lucrativa, està difonent aquest excel·lent anunci per televisió, amb motiu de la Diada de Sant Jordi:
Vídeo promocional de la campanya 2012 de Roses Contra l'Oblit d'Amics de la Gent Gran, amb l'actriu catalana Àgata Roca com a protagonista i la participa de persones grans acompanyades, voluntaris i voluntàries de l'organització. L'objectiu de la iniciativa solidària és que el màxim nombre de persones grans soles tinguin una rosa i companyia per Sant Jordi. Comparteix l'experiència a https://www.facebook.com/amicsdelagentgran

Continue reading Roses Contra l'Oblit

DKV Assegurances, primera asseguradora a Europa que calcula i verifica la petjada de carboni ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 23 Apr 2012 12:26:22 +0100

Si bé fa temps que es pot mesurar el cost ambiental d'alguns productes, fins ara era complicat arribar a quantificar com els serveis, com els de les asseguradores, afectaven l'entorn.

Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)

DKV Assegurances és la primera asseguradora a Europa que calcula i verifica el cost ambiental d'una pòlissa d'assegurances, d'acord amb PAS 2050:2011, un producte la petjada de carboni és especialment difícil de quantificar.

Ho va fer per a la seva pòlissa DKV integral classic individual, i l'estudi ha estat verificat per DNV Business Assurance, una entitat de certificació líder a nivell mundial.

D'aquesta manera, DKV Assegurances fa un pas més en el seu compromís amb la sostenibilitat abordant el càlcul de la petjada de carboni d'un servei amb una perspectiva d'anàlisi de cicle de vida.

Aquest càlcul fins ara s'estava enfocant, de manera incipient, per productes, i aquestes dades recopilades durant diversos anys han suposat el pas previ per poder disposar de dades fiables per calcular la petjada de carboni d'una pòlissa.

L'exercici fet per l'asseguradora ha consistit en obtenir informació de les emissions generades riu amunt (upstream) i riu avall (downstream), el que permet conèixer l'impacte real de les emissions generades per la posada al mercat d'un producte o servei tenint en compte tota la cadena de valor.El resultat ha estat que la pòlissa integral classic individual té una petjada de 20,4 quilos de CO2.

Aquesta petjada inclou les emissions derivades de les oficines comercials i de gestió de DKV a tot l'estat espanyol, el material comercial necessari: fulletons, llibres del quadre mèdic, targeta sanitària, viatges d'empleats, consum d'energia, valisa interna i reciclatge de materials entre moltes altres fonts d'emissió.

Nota: DKV ha participat en el projecte tRanSparÈncia

Continue reading DKV Assegurances, primera asseguradora a Europa que calcula i verifica la petjada de carboni d'una pòlissa

Celebrem la Diada de Sant Jordi

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 23 Apr 2012 10:25:26 +0100

Celebro la Diada de Sant Jordi oferint-vos una rosa i un llibre digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, amb il·lustració de Josep Obiols (nota: he aprofitat la selecció feta per Josep Valls)

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. És un dia en què tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa i un llibre. A Catalunya, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte per primer cop el 1436, quan es va formular la proposta a les corts de la Generalitat de Catalunya. La proposta es faria efectiva el 1456. Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.

Continue reading Celebrem la Diada de Sant Jordi

Celebremos el día de Sant Jordi (San Jorge)

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 23 Apr 2012 10:25:12 +0100

Celebro el Día de Sant Jordi ofreciendo una rosa y un libro digital: el poema de La Rosa als llavis (1923) de Joan Salvat-Papasseit, con ilustración de Josep Obiols (nota: he aprovechado la selección hecha por Josep Valls)

La Diada de Sant Jordi conmemora la muerte de este santo, el 23 de abril del año 303. Es un día en que tradicionalmente en los países de habla catalana las parejas se regalan una rosa y un libro. En Cataluña, se propuso convertir esta fecha en fiesta de precepto por primera vez en 1436, cuando se formuló la propuesta a las cortes de la Generalitat de Catalunya. La propuesta se haría efectiva en 1456. Tradicionalmente y desde el siglo XV, en Cataluña el día de Sant Jordi es el día de los enamorados, y es costumbre que las parejas se regalen una rosa roja "como la sangre" y un libro.

El día tiene un cariz reivindicativo de la cultura catalana y muchos balcones se engalanan con la bandera. Por ello, me permitirán que el poema que les he ofrecido sea en esta lengua de 10 millones de hablantes, aún en el siglo XXI perseguida y amenazada.

Continue reading Celebremos el día de Sant Jordi (San Jorge)

DKV Seguros, primera aseguradora en Europa que calcula y verifica la huella de carbono de una ...

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Mon, 23 Apr 2012 10:23:15 +0100

Si bien hace tiempo que se puede medir el coste medioambiental de algunos productos, hasta ahora era complicado llegar a cuantificar cómo los servicios, como los de las aseguradoras, afectaban al entorno.

Barcelona, 23 Abr. (Corresponsables)

DKV Seguros es la primera aseguradora en Europa que calcula y verifica el coste medioambiental de una póliza de seguros, conforme a PAS 2050:2011, un producto cuya huella de carbono resulta especialmente difícil de cuantificar.

Lo hizo para su póliza DKV integral classic individual, y el estudio ha sido verificado por DNV Business Assurance, una entidad de certificación líder a nivel mundial.

De este modo, DKV Seguros da un paso más en su compromiso con la sostenibilidad abordando el cálculo de la huella de carbono de un servicio con una perspectiva de análisis de ciclo de vida.

Este cálculo hasta ahora se estaba enfocando, de manera incipiente, por productos, y estos datos recopilados durante varios años han supuesto el paso previo para poder disponer de datos fiables para calcular la huella de carbono de una póliza.

El ejercicio realizado por la aseguradora ha consistido en obtener información de las emisiones generadas aguas arriba (upstream) y aguas abajo (downstream), lo que permite conocer el impacto real de las emisiones generadas por la puesta en el mercado de un producto o servicio teniendo en cuenta toda la cadena de valor.

El resultado ha sido que la póliza integral classic individual tiene una huella de 20,4 Kilos de CO2.

Esta huella incluye las emisiones derivadas de las oficinas comerciales y de gestión de DKV en toda España, el material comercial necesario: folletos, libros del cuadro médico, tarjeta sanitaria, viajes de empleados, consumo de energía, valija interna y reciclado de materiales entre muchas otras fuentes de emisión.

Nota: DKV ha participado en el proyecto tRanSparÈncia

Continue reading DKV Seguros, primera aseguradora en Europa que calcula y verifica la huella de carbono de una póliza

Turbines eòliques aconsegueixen electricitat i aigua potable

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 22 Apr 2012 10:21:59 +0100

Ideal per a zones àrides del planeta, 2 en un, aconseguim electricitat i aigua (amb vents de 25 km / h mínim)

A hores d'ara, les turbines eòliques ja no són cap misteri i ningú es qüestiona el seu potencial a l'hora d'aconseguir energia elèctrica del vent. De fet, existeixen multitud de plantes d'aquestes turbines operatives i projectes basats en turbines gegantines per instal·lar al mig del mar, on el vent bufa fort i de forma més o menys contínua.

Ara resulta que s'ha dissenyat un nou tipus de turbina eòlica que, a més d'aconseguir energia elèctrica de l'aire, també aconsegueix aigua potable.

La idea en què es basa és realment simple: la humitat que es troba en l'aire que respires. No importa si vius en un lloc fred o al mig del desert, estàs envoltat de microscòpiques gotes d'aigua en suspensió.

El truc que utilitza aquest nou disseny de aerogenerador és aplicar fred l'aire que passa a través de la turbina, això fa que la humitat es condensi fins a formar gotes que cauen en un dipòsit. Bàsicament una cosa semblant al que obtens quan fas servir algun tipus de deshumidificador, així que la novetat de l'invent és simplement unir dues idees que ja existien en una sola, encara que amb un resultat realment interessant.

L'aerogenerador existeix sota el nom comercial de WMS1000, no es tracta de cap disseny conceptual, i és capaç d'obtenir entre 500 i 1.000 litres d'aigua per dia aprofitant un vent de 25 km / h de velocitat mitjana, la qual cosa no és poc.

Imagina aquí instal·lar una granja d'aquests aerogeneradors en zones tercermundistes amb pocs recursos i dotar-los d'energia elèctrica i aigua potable, fins i tot en zones desèrtiques. A part d'això, una versió 'mini' d'aquest invent seria igualment útil en càmpings, instal·lacions d'espectacles a l'aire lliure, campaments militars, etc...

http://www.eolewater.com/gb/our-products/range.html

Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions.

Continue reading Turbines eòliques aconsegueixen electricitat i aigua potable

Turbinas eólicas consiguen electricidad y agua potable

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 22 Apr 2012 10:20:13 +0100

Ideal para zonas áridas del planeta, 2 en uno, conseguimos electricidad y agua (con vientos de 25km/h mínimo)

A estas alturas, las turbinas eólicas ya no son ningún misterio y nadie se cuestiona su potencial a la hora de conseguir energía eléctrica del viento, de hecho existen multitud de plantas de estas turbinas operativas y proyectos basados en turbinas gigantescas para instalar en medio del mar, donde el viento sopla fuerte y de forma más o menos continua.

Ahora resulta que se ha diseñado un nuevo tipo de turbina eólica que, además de conseguir energía eléctrica del aire, también consigue agua potable.

La idea en la que se basa es realmente simple: la humedad que se encuentra en el aire que respiras. No importa si vives en un lugar frío o en medio del desierto, estás rodeado de microscópicas gotas de agua en suspensión.

El truco que utiliza este nuevo diseño de aerogenerador es aplicar frío al aire que pasa a través de la turbina, esto hace que la humedad se condense hasta formar gotas que caen en un depósito. Básicamente algo parecido a lo que obtienes cuando utilizas algún tipo de deshumidificador, así que la novedad del invento es simplemente unir dos ideas que ya existían en una sola, aunque con un resultado realmente interesante.

El aerogenerador existe bajo el nombre comercial de WMS1000, no se trata de ningún diseño conceptual, y es capaz de obtener entre 500 y 1.000 litros de agua por día aprovechando un viento de 25km/h de velocidad media, lo cuál no es poco.

Imagina aquí instalar una granja de estos aerogeneradores en zonas tercermundistas con pocos recursos y dotarles de energía eléctrica y agua potable, incluso en zonas desérticas. Aparte de eso, una versión ‘mini’ de este invento sería igualmente útil en campings, instalaciones de espectáculos al aire libre, campamentos militares, etc...

http://www.eolewater.com/gb/our-products/range.html

Nota: Agradecemos a David Ferré la selección de noticias de innovaciones.

Continue reading Turbinas eólicas consiguen electricidad y agua potable

El MIT i els seus avions de doble cos: el futur dels vols comercials?

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 22 Apr 2012 10:14:07 +0100

Els avions també es reinventen ... ja s'estan realitzant prototips a escala 1/11 per avaluar la viabilitat de la seva producció... estalviaran un 70% en combustible... !

No es tracta d'avions siamesos ni d'un que s'ha passat amb les mones de Pasqua. L'últim projecte d'aquesta fàbrica d'idees per al futur que és l'Institut Tecnològic de Massachussets, en comandita amb la NASA, és un avió amb cabina en amplada XXL, el que unit a puntuals canvis en el disseny li permetria duplicar el passatge amb un cost de combustible similar al 30% d'un avió convencional actual.

La pujada dels carburants li costarà aquest any 40.000 milions de dòlars més que l'any passat a les aerolínies. Alguna cosa cal fer. I al MIT s'ho han pres seriosament.

Canvis de disseny i estructurals en un avió com el de la fotografia sobre aquestes línies podrien afavorir aquest propòsit. D'una banda s'amplia l'amplada de la cabina, amb el que sembla que estem contemplant un parell d'avions units. Aquest augment del fuselatge permet una reducció de la superfície de les ales.

Un altre punt important que varia és la inclusió dels motors no sota les ales sinó en la part posterior, a la cua, el que proporcionaria un millor empenta en dirigir el raig just en el vector de direcció de l'aparell. Si us fixeu en el morro de la cabina observareu que està aixecat. Això també és de gran ajuda aerodinàmica tant en la sustentació com en la circulació més eficient per un fluid com és l'aire.

L'estalvi total aconseguit és d'un 70% de combustible enfront d'un 737, i del mateix tan sols la meitat correspondria al aconseguit mitjançant canvis de disseny, és a dir, res a veure amb la inclusió de nous materials en fuselatge o motors, el que estalvia pes.

Aquest projecte afronta ara una nova fase en què es provarà un prototip a escala 1/11, però no tingueu pressa a pujar a un. Si tot va bé no estarien disponibles comercialment avions d'aquest tipus fins a l'any 2035.

http://www.aviationweek.com/Article.aspx?id=/article-xml/avd_04_02_2012_p04-01-442429.xml&p=1
http://web.mit.edu/drela/Public/papers/Hawaii_11/Drela_AIAA2011_3970.pdf

Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions.

Continue reading El MIT i els seus avions de doble cos: el futur dels vols comercials?

El MIT y sus aviones de doble cuerpo: ¿el futuro de los vuelos comerciales?

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sun, 22 Apr 2012 10:12:39 +0100

Los aviones también se reinventan... ya se están realizando prototipos a escala 1/11 para evaluar la viabilidad de su producción...ahorrarán un 70% en combustible... !!!!

No se trata de aviones siameses ni de uno que se ha pasado con las monas de Pascua. El último proyecto de esa fábrica de ideas para el futuro que es el Instituto Tecnológico de Massachussets, en comandita con la NASA, es un avión con cabina en anchura XXL, lo que unido a puntuales cambios en el diseño le permitiría duplicar el pasaje con un coste de combustible similar al 30% de un avión convencional actual.

La subida de los carburantes va a costarle este año 40.000 millones de dólares más que el año pasado a las aerolíneas. Algo hay que hacer. Y en el MIT se lo han tomado en serio.

Cambios de diseño y estructurales en un avión como el de la fotografía sobre estas líneas podrían favorecer este propósito. Por un lado se amplia la anchura de la cabina, con lo que parece que estamos contemplando un par de aviones unidos. Este aumento del fuselaje permite una reducción de la superficie de las alas.

Otro punto importante que varía es la inclusión de los motores no bajo las alas sino en la parte trasera, en la cola, lo que proporcionaría un mejor empuje al dirigir el chorro justo en el vector de dirección del aparato. Si os fijáis en el morro de la cabina observaréis que está levantado. Esto también es de gran ayuda aerodinámica tanto en la sustentación como en la circulación más eficiente por un fluido como es el aire.

El ahorro total conseguido es de un 70% de combustible frente a un 737, y del mismo tan solo la mitad correspondería a lo conseguido mediante cambios de diseño, es decir, nada que ver con la inclusión de nuevos materiales en fuselaje o motores, lo que ahorra peso.

Este proyecto afronta ahora una nueva fase en la que se probará un prototipo a escala 1/11, pero no tengáis prisa en subir a uno. Si todo va bien no estarían disponibles comercialmente aviones de este tipo hasta el año 2035.

http://www.aviationweek.com/Article.aspx?id=/article-xml/avd_04_02_2012_p04-01-442429.xml&p=1
http://web.mit.edu/drela/Public/papers/Hawaii_11/Drela_AIAA2011_3970.pdf

Nota: Agradecemos a David Ferré la selección de noticias de innovaciones.

Continue reading El MIT y sus aviones de doble cuerpo: ¿el futuro de los vuelos comerciales?

El criminal més buscat del món, KONY

noreply@blogger.com (Josep Maria Canyelles) — Sat, 21 Apr 2012 15:36:21 +0100

Absolutament recomanable:

Continue reading El criminal més buscat del món, KONY

Collaboratio :: News

Innovación social en procesos domésticos

Reus (1 de juny): II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

Innovació social en processos domèstics

La Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona obren un web per a Rio+20

Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

L’empobriment afecta a amplis sectors de la població catalana

Avui repotatge sobre la Nova Pobresa al programa Latituds

Ashoka busca emprenedors a Catalunya

Ashoka busca emprendedores en el Estado español

El Pla Nacional de Valors va avançant

RSE per a emprenedors/es i microempreses: seminari a Vilafranca del Penedès

Les trampes del sector públic són a fi de bé

22a edició del Fòrum de l’Auditor Professional

Presentació del llibre "Tercera via" de Lluís M. Xirinacs

Impressionant documental sobre l'assassinat de dofins al Japó

Denunciat per malversació el jutge que presideix el Tribunal Suprem i que va comparar el ...

Quina percepció es té des de les empreses, l’any 2012, sobre el binomi empresa i biodiversitat?

¿Qué percepción se tiene desde las empresas españolas en 2012 sobre el binomio empresa y ...

Biodiversitat i gestió ambiental: la integració de la biodiversitat en els sistemes de ...

Dossier "El voluntariat a Catalunya"

La Plataforma per la Llengua edita un llibret amb 11 arguments perquè les escoles puguin ...

La Taula del Tercer Sector fa una crida a participar a la ‘Marató per la pobresa’

Un pequeño pueblo andaluz se enfrenta valerosamente a la crisis

El II Congreso Europeo del Voluntariado aborda la construcción de territorios socialmente ...

Tertúlia 'La veu dels gitanos catalans'

Les empreses no poden amagar el cap sota l’ala davant l'ofec econòmic

Acomiadaments i responsabilitat social (Oriol Amat)

Oriol Amat Article / 08 de maig de 2012

"Si tens collons, dímelo a la cara"

"Si tienes cojones, dímelo a la cara"

Vodafone i la infància: web sobre ús segur d'internet

La Marató de la Pobresa estrena spot

Newsletter abril 2012

Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l’empresa

Gràcies, Pep!

Derechos humanos y conciencia de derechos humanos

La Responsabilidad Social de las organizaciones en la Educación

La Responsabilitat Social de les organitzacions en l’Educació

Sessió UOC Meet sobre RSC

Ethica, un joc de tauler per treballar les finances ètiques

II Fòrum de l'Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ)

Roses Contra l'Oblit

DKV Assegurances, primera asseguradora a Europa que calcula i verifica la petjada de carboni ...

Celebrem la Diada de Sant Jordi

Celebremos el día de Sant Jordi (San Jorge)

DKV Seguros, primera aseguradora en Europa que calcula y verifica la huella de carbono de una ...

Turbines eòliques aconsegueixen electricitat i aigua potable

Turbinas eólicas consiguen electricidad y agua potable

El MIT i els seus avions de doble cos: el futur dels vols comercials?

El MIT y sus aviones de doble cuerpo: ¿el futuro de los vuelos comerciales?

El criminal més buscat del món, KONY

Oriol Amat
Article / 08 de maig de 2012