This feed has moved to .
Atès que la Conferència té caràcter governamental, i que per tant haurà una baixa presència d’iniciatives locals i de la societat civil vinculades a Pimes, sorgeix la proposta d’organització coma activitat paral•lela i complementària d’un encontre de Pimes responsables, aprofitant tant l‘impacte públic que segur tindrà la Conferència Europea d’RSE, com els desplaçaments per acudir a la conferència per part d’organitzacions i institucions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes.
La Xarxa Pimes responsables
Els dies 24 i 25 d’octubre de 2008 va tenir lloc a Palma el I Congrés de la RSE de les Pimes, organitzat per l’Eticentre amb el suport de la Direcció general d’RSC de la Conselleria de Treball del Govern de les Illes Balears. Així mateix, com a activitat paral·lela, el dia 23 d’octubre va tenir lloc una reunió d’organitzacions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes. Aquesta reunió serví per preparar el manifest de conclusions del Congrés (veure www.rsebalears.org/Declaracion.pdf), així com per posar les bases per a la creació d’una xarxa de pimes responsables.
Per donar continuïtat a l’articulació d’una xarxa estatal d’organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes, l’Eticentre va elaborar amb el suport de la Direcció general d’RSC la pàgina web www.pymesresponsables.com, amb els següents objectius:
- Establir un compromís clar per avançar en l’articulació de plataformes que coordinin i afavoreixin el treball en xarxa entre iniciatives locals, sumant esforços i creant economies d’escala en processos i projectes.
- Afavorir l‘intercanvi d’instruments i metodologies específiques per a les Pimes, tendint a una mayor homogeneïtzació d’instruments de gestió i avaluació a fi de millorar la percepció pública i la credibilitat de la RSE.
Objectius:
- Millorar la visibilitat pública de les actuacions d’RSE en Pimes.
- Afavorir l‘intercanvi de metodologies, experiències i bones pràctiques de promoció de la RSE en Pimes, partint d’enfocaments col•lectius, col•laboratius i sectorials o territorials.
- Avançar en l’articulació d’una xarxa estatal de promoció de la RSE en Pimes i en criteris comuns de bones pràctiques.
Activitats previstes:
Dia 25 de març
Horari: 10:00 – 14:00 hores
Lloc: pendent de confirmar
10.00-11.30 hores
Presentació d’experiències de promoció de la RSE en Pimes.
Està prevista la presentació del Projecte RS+, d’autodiagnòstic en web de responsabilitat i sostenibilitat per a les Pimes, promogut per Roadmap, O’Gayar Consulting i DomoMed, i recolzat per l’Eticentre.
Així mateix, convidam a organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes a presentar comunicacions o panells.
12.00-14.00 hores
Debat sobre un posicionament públic sobre la RSE i les Pimes, i sobre les possibilitats d’articulació d’una xarxa espanyola.
Des de l’organització es realitzaran gestions per fer arribar a la Conferència oficial les conclusions de l‘encontre de RSE en Pimes.
www.eticentre.org
Secretaria tècnica:
Eticentre, Jordi López
Tel. 971706005-663176851
eticentre@reasnet.com
L'article que hem fet no és ben bé sobre Responsabilitat Social com els que fem habitualment, tot i que també hi té relació. Tampoc és un article d’expert, sinó de persona que vol lamentar que les coses no es facin prou bé. I és que entre les causes reconegudes de les dificultats d’aprenentatge de l’anglès no se sol parlar mai de manca de professionalitat que suposa no saber establir els lligams amb la llengua pròpia. És una obvietat que passa desapercebuda, una manca d’una sensibilitat amb el país des de l’acció docent, cosa que suposa una dificultat afegida. En tot cas, com diem al final de l'article sencer: "us ben asseguro que si alguna acadèmia d’anglès situada a Catalunya em demana consell sobre la seva RSE, segur que els faré aquesta reflexió, al costat de les bones pràctiques en els consums, la contractació o els valors culturals, per exemple".
Com que l'article ens ha sortit una mica llarg (3 fulls), us en poso un resum tot seguit:
Dèficit de coneixement de l’anglès
i mala pràctica docent
Josep Maria Canyelles*
L’aprenentatge de l’anglès és una assignatura pendent del nostre capital humà i té conseqüències per a la competitivitat de les empreses catalanes.
Podem fer-ne moltes anàlisis (sistema educatiu, doblatge cinematogràfic...) però ara farem referència a un aspecte del qual no se’n parla mai, i que podem analitzar com una manca de qualitat docent però també de respecte pel país... Es tracta de la relació entre la llengua a aprendre i la llengua nadiua, el català. El problema és que a Catalunya les escoles d’idiomes i el professorat sovint parteixen de la llengua espanyola, fet que suposa una dificultat afegida.
Recordo que a la Primària (EGB) un professor ens mirava de descriure un estrany so anglès, el qual definia com una vocal intermèdia entre la ‘e’ i la ‘o’. Al cap d’uns anys, quan vaig poder estudiar català, vaig poder adonar-me de la coincidència d’aquell estrany so estranger amb la vocal neutra pròpia del català... La manca de capacitats per part del professorat/escola per establir links entre totes dues llengües suposa una dificultat afegida i es generen inseguretats en la pronúncia.
El professorat nadiu comporta grans avantatges però l’escola ha de saber aportar els elements metodològics i de lligam amb la llengua de partida, ja que altrament no aprofitem adequadament els actius que tenim.
Veure les lletres escrites marca molt i encara que li diguis a un estudiant que es pronuncia d’una altra manera, si no sap veure-hi la relació o la lògica de la conversió escrit-pronunciat, se li farà difícil d’assimilar i de recordar. Poden arribar a imitar la persona que ho diu però al cap de cinc minuts ser incapaços de fer-ho bé, perquè han imitat el so però no han identificat el fonema com a caràcter singular i oposat als altres de la llengua.
És com si intentéssim infructuosament explicar a un anglès que la nostra ‘j’ és més suau que la seva. Li diríem que no pronunciï Magí dient Matgí sinó una mica més suau. I el nostre alumne ho intentaria però no acabaria de fixar el so amb precisió. I després algun dia descobriria que aquest estrany so que li intentem descriure també el tenen en anglès en paraules com mesure sols que no l’escriuen amb ‘j’ i això el confonia.
Uns exemples
Fins després de molts anys de mirar d’aprendre anglès no em vaig adonar que domestic consumers sona de la mateixa manera que en català oriental sonaria demèstic quensiúmers (excepte la ‘r’) .
Paraules que sonen com a molt difícils tenen un so que podria ser perfectament català, com per exemple: exclusion que sona perfectament en català com a icsclugen (ĭk-sklū'zhən).
Però atenció perquè ara alguns m’entendran millor. Això també passa en la relació català-castellà. Hi ha castellanoparlants que quan veuen una ‘j’ catalana ja es veuen incapaços de pronunciar-la. És una lletra que en castellà sona diferent i en català representa un so que ell no tenen i això genera una dificultat que no és articulatòria sinó mental. I la prova és ben senzilla ja que cada cop tenim entre nosaltres més castellanoparlants que sí que tenen aquest so en la seva llengua sols que l’escriuen diferent. Escolteu sinó alguns llatins com diuen lluvia: tal com nosaltres diríem júvia. Aleshores potser tan sols els hem de dir que Joan no sona Yoán sinó Lluán.
El fet de ser catalanoparlant em va bé per a pronunciar correctament political (pəlĭt'ĭkəl) amb dues neutres (com si fos pelítiquel), domestic (demèstic), oppression (eprèixen), monopoly (menòpeli). En anglès fan multitud de vocals neutres com la catalana. És, també per a ells, la seva vocal per a relaxar o neutralitzar algunes posicions àtones. I ens va molt bé entendre-ho així. Hi ha gent que li costa molt de pronunciar correctament una paraula com rigorous: quan la veus escrita més aviat et sortiria rígorus... I notes que els anglesos ho diuen diferent, però de poc servirà si no saps fixar en el teu cervell que no és un so així com més central sinó exactament dues vocals neutres: com diríem en català ríggueres (lògicament amb r anglesa).
No volem allargar-nos més perquè aquest no és un article d’expert en el tema sinó d’alumne molest per les males pràctiques docents. Però sí que encara esmentarem una altra similitud entre totes dues llengües que tampoc s’aprofita. Em refereixo al doble accent. En la nostra llengua no tradicionalment no hem dit Catalúnya sinó Cátalúnya, amb un accent primari a la ‘u’ i un de secundari a la ‘a’. Malauradament cada cop es pronuncia d’una manera més despersonalitzada i castellanitzada. Intenteu recordar com pronuncia el nom del país el president Jordi Pujol. Com en anglès: per a dir correctament methodology cal fer-ho amb doble accent: méthodólogy.
Cal un plus de responsabilitat social perquè les escoles de llengües atenguin adequadament aquestes singularitats, i és la seva responsabilitat davant nosaltres, els seus alumnes, i davant nosaltres, el país en el qual operen.
Article sencer (3 fulls): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles.pdf
Article resumit (1 full): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles-breu.pdf
Davant de tantes dades negatives sobre l'economia, de vegades correm el risc de no parlar de les empreses que se'n surten amb força fins i tot en moments com aquests. I volem fer-ho mostrant la satisfacció pel fet que les coses vagin bé per a una pime catalana que fa temps que va optar per una gestió profunda i intel·ligent de la responsabilitat social.Efectivament, en un reportatge a la Vanguardia d'ahir titulat KH7 teje alianzas en Europa s'explica que l'empresa KH Lloreda va facturar 33,7 milions al 2009, un 4,2% més:
KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.Fa uns anys vam elaborar una fitxa de bones pràctiques sobre la seva responsabilitat social, i anys després hem anat veient altres virtuts d'aquesta empresa sota el lideratge de Josep Maria Lloreda. I una de les virtuts que ara amplificaríem perquè també formen part de l'RSE és la capacitat de teixir estratègies col·laboratives amb altres empreses i organitzacions. Col·laborar implicar guanyar eficiència, estalviar impactes ambientals, millorar la cultura empresarial del país...
Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".
Cal fer notar que la comunicació de la seva RSE, quan es vincula directament a cada producte, es fa amb una discreció notable, com es pot observar del fet que la referència a l’ecoetiqueta estigui a la part posterior i no excessivament ressaltada. El motiu ve donat pel una certa creença entre el públic consumidor d’aquesta part d’Europa que un producte ecològic no pot tenir les mateixes propietats i potència netejadora o desgreixadora que un altre de no ecològic. Davant el risc que la bona imatge ecològica pogués erosionar la imatge d’eficàcia van preferir no focalitzar aquesta qualitat.Enhorabona, doncs, pel fet que una empresa compromesa mostri que la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat empresarial van plegades, com l'excel·lència empresarial i l'excel·lència social.
Ante tantos datos negativos sobre la economía, a veces corremos el riesgo de no hablar de las empresas que van adelante con fuerza incluso en momentos como estos. Y queremos hacerlo mostrando satisfacción por el hecho de que las cosas vayan bien para una pyme catalana que hace tiempo que optó por una gestión profunda e inteligente de la responsabilidad social. Efectivamente, en un reportaje en la Vanguardia de ayer titulado KH7 teje alianzas en Europa se explica que la empresa KH Lloreda facturó 33,7 millones en 2009, un 4,2% más:
KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.Hace unos años elaboramos una ficha de buenas prácticas sobre su responsabilidad social, y años después hemos ido viendo otras virtudes de esta empresa bajo el liderazgo de Josep Maria Lloreda. Y una de las virtudes que ahora amplificaríamos porque también forman parte de la RSE es la capacidad de tejer estrategias colaborativas con otras empresas y organizaciones. Colaborar implicar ganar eficiencia, ahorrar impactos ambientales, mejorar la cultura empresarial del país ...
Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".KH Lloreda ha optado por la sostenibilidad y la sensibilidad en materias ambientales y, coherentemente, a la hora de hacer las alianzas han tenido en cuenta este factor y se posicionando de manera nítida en este compromiso. Sorprende a estas alturas recordar las lógicas prevenciones que tuvieron hace unos años no en su compromiso pero sí a comunicar a la sociedad. Decíamos en la ficha hecha hace unos años:
Cabe hacer notar que la comunicación de su RSE, cuando se vincula directamente a cada producto, se hace con una discreción notable, como se puede observar de que la referencia a la ecoetiqueta esté en la parte posterior y no excesivamente resaltada. El motivo viene dado por una cierta creencia entre el público consumidor de esta parte de Europa que un producto ecológico no puede tener las mismas propiedades y potencia limpiadora o desengrasante que otro de no ecológico. Ante el riesgo de que la buena imagen ecológica pudiera erosionar la imagen de eficacia prefirieron no focalizar esta calidad.Enhorabuena, pues, debido a que una empresa comprometida muestre que la sostenibilidad ambiental y la sostenibilidad empresarial van juntas, como la excelencia empresarial y la excelencia social.
