Si és així i estan posicionats en aquest àmbit, també seria normal que fos una empresa sensible a la responsabilitat social. Si realment és una empresa compromesa amb la societat, i tenint en compte el seu objecte empresarial, potser sàpiguen gestionar de manera interessant el respecte a la diversitat lingüística i cultural, fins i tot de les identitats. Seria raonable, no? Hi farem un cop d'ull...
Clico a l'anunci i entro al seu web. I em trobo que a la pestanya dels "idiomas ofrecidos" hi mostren una llista de tots els idiomes importants. Estan classificats per europeus, asiàtics i orient mitjà, i a la llista dels europeus certament hi ha tots els importants com l'alemany (90 milions de parlants a Europa), el suec (10 milions), o l'eslovac (6 milions) i també altres que no ho són tant, com per exemple l'estonià (1,2 milions) o el maltès (200.000 parlants).
Todos los idiomas importantesPerò mirant-ho bé veig que hi ha un error, falta una llengua d'11.000.000 milions. Es tracta d'una llengua parlada a quatre estats europeus, i que malgrat ser la 80a del món quant a parlants, es troba entre les 20 més actives del món amb criteris d'ús. Per exemple, Google situa la llengua catalana entre les 10 a 15 més actives del món.
Para sus proyectos de traducción, redacción y revisión en los siguientes idiomas:
Idiomas europeosAlemán, Búlgaro, Checo, Danés, Eslovaco, Esloveno, Español, Estonio, Finés, Francés, Griego, Holandés, Húngaro, Inglés, Irlandés, Islandés, Italiano, Letón, Lituano, Maltés, Noruego, Polaco, Portugués, Rumano, Ruso, Sueco
De quina llengua es tracta i com es pot haver produït aquest oblit?
Es tracta de la llengua catalana, una llengua que des de fa tres segles està en el punt de mira dels qui la volen fer desaparèixer perquè molesta per a un cert projecte polític. Una de les maneres de fer-la desaparèixer o convertir-la en irrellevant és no considerar-la una llengua o reduir-la a formes dialectals. Per a una empresa que es dedica a les llengües, una manera interessant de fer-la desaparèixer és no fer-la constar enlloc, cosa que no vol dir que no hi treballin i no hi facin traduccions (no deixaran perdre el negoci!) però senzillament no la fan constar a la llista de llengües.
Realment al web d'aquesta empresa de serveis lingüístics ens diuen que apliquen moltes normes de qualitat però enlloc ens alerten que disposin de sistemes de responsabilitat social que puguin evitar els comportaments xenòfobs.
Seria qüestió de prenguntar-los quins són els criteris que fan servir per a incloure les llengües per les que presten serveis, o potser directament quins són els criteris per a excloure'n alguna.
Articles relacionats:
[ca] 17.6.11 Xenofòbia ridícula a la wikipedia
[es] 17.6.11 Xenofobia ridícula en la wikipedia
i el canal RSE i llengua
Si es así y están posicionados en este ámbito, también sería normal que fuera una empresa sensible a la responsabilidad social. Si realmente es una empresa comprometida con la sociedad, y teniendo en cuenta su objeto empresarial, quizás sepan gestionar de manera interesante el respeto a la diversidad lingüística y cultural, incluso de las identidades. Sería razonable, ¿no? Haremos un vistazo ...
Pulso el anuncio y entro en su web. Y me encuentro que en la pestaña de los "idiomas ofrecidos" muestran una lista de todos los idiomas importantes. Están clasificados por europeos, asiáticos y Oriente Medio, y en la lista de los europeos ciertamente están todos los importantes como el alemán (90 millones de hablantes en Europa), el sueco (10 millones), o el eslovaco (6 millones) y también otros que no lo son tanto, como por ejemplo el estonio (1,2 millones) o el maltés (200.000 hablantes).
Pero mirándolo bien veo que hay un error, falta una lengua de 11.000.000 millones. Se trata de una lengua hablada en cuatro estados europeos, y que pese a ser la 80ª del mundo en cuanto a hablantes, se encuentra entre las 20 más activas del mundo con criterios de uso. Por ejemplo, Google sitúa la lengua catalana entre las 10 a 15 más activas del mundo.Todos los idiomas importantes
Para sus proyectos de traducción, redacción y revisión en los siguientes idiomas:
Idiomas europeos Alemán, Búlgaro, Checo, Danés, Eslovaco, Esloveno, Español, Estonio, Finés, Francés, Griego, Holandés, Húngaro, Inglés, Irlandés, Islandés, Italiano, Letón, Lituano, Maltés, Noruego, Polaco, Portugués, Rumano, Ruso, Sueco
¿De qué lengua se trata y cómo se puede haber producido este olvido?
Se trata de la lengua catalana, una lengua que desde hace tres siglos está en el punto de mira de quienes la quieren hacer desaparecer porque molesta para un cierto proyecto político. Una de las maneras de hacerla desaparecer o convertirse en irrelevante es no considerarla una lengua o reducirla a formas dialectales. Para una empresa que se dedica a las lenguas, una manera interesante de hacerla desaparecer es no hacerla constar en ninguna parte, lo que no quiere decir que no trabajen y no hagan traducciones (no dejarán perder el negocio!) pero sencillamente no la hacen constar en la lista de lenguas.
Realmente en la web de esta empresa de servicios lingüísticos nos dicen que aplican muchas normas de calidad pero en ningún sitio nos alertan de que dispongan de sistemas de responsabilidad social que puedan evitar los comportamientos xenófobos.
Sería cuestión de prenguntarles cuáles son los criterios que utilizan para incluir las lenguas para las que prestan servicios, o quizás directamente cuáles son los criterios para excluir alguna.
Artículos relacionados:
[es] 06.17.11 Xenofobia ridícula a la wikipedia
[es] 17.06.11 Xenofobia ridícula en la wikipedia
y el canal RSE y lengua
Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions- Promotor del think tank Responsabilitat Global
- Promotor de collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables
- Coordinador de la Comissió d’RSE de l’Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció
- Assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona en RSE
- Col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS
- Professor i consultor de la Fundació Pere Tarrés (URL) en RS i Planificació Estratègica
- Col·laborador docent de diferents universitats i programes formatius d’alta direcció
Formador, assessor i consultor en RSE i en Quadres de Comandament Integrals, amb especial orientació a la dimensió estratègica i col·laborativa. Coneix de prop el Tercer Sector, l'acció social de l'empresa i les pràctiques de responsabilitat social de l' Administració Pública. També assessora en estratègia (expert en Quadre de Comandament Integral) i en Polítiques Públiques.
Màster en Polítiques Públiques i Socials (U. Pompeu Fabra - John Hopkins University). Ha desenvolupat la seva experiència professional als tres sectors, públic, social i privat: ha dirigit l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoria Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigit diversos projectes d’iniciativa social, ha promogut projectes d' educació mediambiental i ha assessorat en la planificació estratègica i la direcció de projectes a organitzacions nonprofit. També ha estat director de projectes de Balanced Scorecard de l'Institut d'Estratègia, ha estat regidor de Plans Integrals de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Actualment fa Seminaris d'RSE estratègica per a equips directius i manté una activitat docent en diferents universitats: en programes MBA de la UOC, UPC, UB i EUNCET, professor de la Fundació Pere Tarrés (Univ.Ramon Llull), consultor de la UOC, i col·labora en programes d'altres universitats.
La seva orientació actual, fruit de la seva trajectòria, es basa en el desenvolupament de polítiques de responsabilitat social tant de les empreses com del sector públic i social, amb especial incidència en les estratègies col·laboratives, els partenariats i les aliances estratègiques.En els darrers deu anys ha impartit més de 50 cursos relacionats amb aspectes de gestió directiva, animació sociocultural, i educació ambiental; ha impartit més de 100 conferències o ponències sobre temes de responsabilitat social, participació ciutadana, voluntariat, civisme, exclusió social, etc.; ha organitzat diversos esdeveniments, jornades i congressos. Col·laborador de diferents publicacions (Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona, Revista Intangibles, SerResponsables, Diario Responsable...) . Ha realitzat una compareixença parlamentària en la Subcomissió d'RSC del Congrés dels Diputats en qualitat d'expert.
