[Responsabilitat Global] Especial Eleccions 27-S · 2015


 

Si no veus correctament aquest butlletí:  |  Si no ves correctamente este boletín:
Versió en català agost 2015 |  Versión en castellano agosto 2015
\"\"

Aquest butlletí mensual té per objectiu ajudar a promoure la cultura de la Responsabilitat Social en empreses i organitzacions

Dues preguntes sobre el 27-S

El sector sobiranista ha publicat molts estudis i informes que detallen el procés perquè Catalunya pugui dotar-se d'un estat propi. De ben segur estem davant del procés de secessió més analitzat, descrit, previst en tots els passos i àmbits. Els interrogants que queden pendents són els que no es poden preveure i que, en gran mesura, depenen de quina sigui l'actitud de l'Estat espanyol, tant en el moment central del procés com en els mesos posteriors, en funció de s'avé a acceptar el mandat democràtic i es porta a terme un procés ordenat, pactat, i sense efectes rellevants en el camp econòmic.

En canvi, tinc algunes preguntes per al sector unionista, ja que és el que al llarg d'aquests anys, i també en campanya electoral, no ha tingut capacitat d'aportar arguments més enllà dels tòpics al voltant de la legalitat i les afirmacions sentimentals de base nacionalista, combinades amb les amenaces i l'estratègia de la por.

Pregunta 1. En cas que el 100% de la ciutadania es declarés a favor de la creació d'un nou estat per a Catalunya, acceptarien aquest fet com un mandat democràtic i col·laborarien amb actitud respectuosa a la implementació?

Pregunta 2. Si un dels arguments centrals de l'unionisme és la crítica a posar fronteres, per què la seva acció de revenja seria imposar fronteres? [continuar llegint al blog]
 

Secessió socialment responsable

Una metodologia. La Responsabilitat Social Corporativa porta implícita una metodologia que permet no partir d’una llista tancada de temes sinó que les empreses hagin de saber identificar les matèries que a cada moment formen part de les inquietuds de la societat. En una visió més limitada, però correcta, l’organització es limita a abordar aquells aspectes que formen part dels impactes més directes, mentre que un estadi superior de compromís i coresponsabilitat social l’empresa pot abordar els reptes de la societat en els quals, sense donar-se una relació de causalitat directa, es pot col·laborar proactivament per a la resolució...

El paper dels mitjans de comunicació

La manca de pluralitat dels mitjans de comunicació espanyols davant les eleccions: un cop a la democràcia

  • La manca de pluralitat és l'acusació habitual de certs sectors contra la cobertura que fan els mitjans catalans del procés sobiranista. Però, més enllà de l’acusació, què hi ha de cert? 
  • Les televisions públiques espanyoles estan sotmeses a normatives molt clares. Les compleixen? 
  • Un mitjà privat com la Sexta té dret a crear i promoure un nou partit per a irrompre en l'escena política espanyola. ¿Però té dret a mantenir una actitud tan partidista en període electoral? ...

La falta de pluralidad de los medios de comunicación españoles ante las elecciones: un golpe a la democracia

  • La falta de pluralidad es la acusación habitual de ciertos sectores contra la cobertura que hacen los medios catalanes del proceso soberanista. Pero, más allá de la acusación, ¿qué hay de cierto? 
  • Las televisiones públicas españolas están sometidas a normativas muy claras. ¿Las cumplen? 
  • Un medio privado como la Sexta tiene derecho a crear y promover un nuevo partido para irrumpir en la escena política española. ¿Pero tiene derecho a mantener una actitud tan partidista en periodo electoral? ...

Els mitjans espanyols són els menys fiables, i alguns han esdevingut un pamflet

L'estudi situa Espanya a la cua de la credibilitat i de la confiança de la gent en els mèdia. Efectivament, els mitjans espanyols són els menys fiables dels onze països europeus analitzats per un estudi de la Universitat d’Oxford i publicat per ‘L’Institut Reuters per l’estudi del periodisme’. L’estudi també conclou que són els segons menys creïbles dels dotze estudiats de tot el món.
 

El paper de les empreses

El gran fracàs de La Caixa

Fa molts anys que sóc client de La Caixa de Pensions, de tota la vida. I em pensava que era client d'una entitat financera i ahir em vaig despertar descobrint que era client d'un partit polític que vol influir en la campanya electoral sense presentar-se a les eleccions.

La queixa a Freixenet per part d'una empresa client

El senyor José Luis Bonet Ferrer és el president del grup Freixenet des del 1999. De manera creixent, ha entrat en el debat polític amb preses de posició radicals contra el procés sobiranista a Catalunya o alertant contra les propostes econòmiques de Podemos, tot criticant el mutisme generalitzat dels directius més importants del món empresarial espanyol respecte aquest nou partit.

L'amo que alliçona políticament els seus treballadors

El caràcter extraordinari de les eleccions plebiscitàries del 27-S està motivant que alguns empresaris es mostrin en les seves passions internes i improvisin preses de posició que poden marcar la seva imatge pública i el seu perfil de lideratge corporatiu.
 

Imponent: L'empresariat acceptarà democràticament el dret a decidir dels catalans i s'adaptarà a la nova realitat

Patronals i cambres de comerç catalanes donen suport "incondicional" al dret a decidir en un acte a la Pedrera

Quatre economistes defensen que la independència seria positiva per a Catalunya tant en matèria pressupostària com d'inversions

 

Més articles i reflexions

Els arguments unionistes es desfan com un terròs de sucre en el tram final de campanya

Arribem al final de la campanya electoral del 27-S, i els arguments unionistes es desfan com un terròs de sucre. De fet, ja eren arguments insostenibles, que no resistien gaires anàlisis en profunditat, però dits a la pròpia audiència en un míting, llançats enmig del brogit d'un debat a set, o afirmats des d'una pantalla de plasma, podien aguantar uns dies del frec a frec de la campanya. Però el que ningú esperava és que es desmuntessin de manera tan evident: ciutadania europea, pertinença a la UE, diàleg, pensions, corralito, suflé...

Catalunya, una posada al dia de les revolucions lockeanes i un model per al sXXI

Per a qualsevol observador objectiu, avui és indiscutible que el procés sobiranista català no es fonamenta en raons identitàries. De fet, sovint he defensat que actualment és precisament l'unionisme el que es basa en raons bàsicament identitàries i que no aporta en el seu argumentari cap altra raó que les sentimentals o directament les amenaces....

Dos marrons per a europa: manipulacions

La cultura política i organitzacional europea demana un nivell de seriositat. Això no vol dir que tot es faci bé ni molt menys, ja ho sabem i veiem cada dia. A la Unió Europea no li resulta fàcil actuar com una Unió, i sovint no sap ni coordinar-se. Però la cultura europea sí que valora el rigor i la voluntat de fer les coses bé...

Alguns elements a valorar positivament de la campanya 27-S

Em sento satisfet d'haver arribat fins aquí, el 27-S, però més que punt d'arribada és el punt de sortida, on comença tot. En tot cas, reiniciar el país és una possibilitat que dependrà dels resultats. El que ara vull valorar és l'èxit d'haver arribat fins a aquest equador...

L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes

Fa tres anys vaig escriure un article titulat Passar-se les sentències judicials pel forro! en el qual deia Al gener d'aquest any vaig vaticinar que l'Estat espanyol no compliria la sentència. I efectivament...

"L'AVE a Espanya ha estat un desastre en termes econòmics, no polítics"

Adif manté paralitzada des de fa dos anys la construcció del principal tram del corredor mediterrani a Catalunya. No hi ha rastres d'obres...
 

Reclamar a Espanya el dret de ser feliços (1760)

Després de veure el capítol Política de la sèrie documental 300, produïda per TV3 amb motiu del tricentenari de la guerra de Successió, m'ha vingut de gust llegir el text original del primer memorial de greuges que els dirigents de la societat catalana van presentar al rei. Els representants dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó el 1760 viatgen a Madrid per presentar al rei Carles III el primer "Memorial de Greuges". És la primera vegada que els sectors dirigents de la societat catalana s'atreveixen a alçar la veu per reclamar la singularitat catalana.